Page 1

http://www.xtec.cat/ceipsantcristofol

Revista de l’escola Sant Cristòfol que pretén difon-

CREA

dre una manera pròpia de treballar i de viure l’escola. Vol ser una eina

PENSA

útil per a desenvolupar la competència comunicativa dels nostres alumnes

IMAGINA C/Núria, 61 08330 Premià de Mar Tel. 937522568

en llengua catalana i en el llenguatge periodístic. Endinseu-vos-hi !!!


Índex Editorial…………………………………...…

3

Educació Infantil …………………………

4

1r A ………………………………………..…

10

1r B …………………………………………..

11

2n A ………………………………………….

13

2n B ………………………………………….

15

3r A …………………………………………..

17

3r B …………………………………………..

18

4t A …………………………………………..

20

4t B …………………………………………..

22

5è A …………………………………………..

24

5è B …………………………………………..

25

6è A …………………………………………..

27

6è B …………………………………………..

28

Quan la Primària s’acaba………………

29

Passatemps ………………………………..

31

Entrevista a ……….……………………….

34

L’estat de la qüestió …………………….

36

Ens hem acostat a la litreratura……..

38

Què trobem a la xarxa! …………………

50

2


Un any més amb tots vosaltres. Aquest curs els de sisè, com cada any passa, marxem a l'Institut. Però abans de deixar aquesta NOSTRA escola, ens venen al cap quantitat de records i vivències. Són molts anys aquí! Durant tot aquest curs hem fet moltes coses junts, una classe amb l’altra, tots plegats FENT PINYA. Ens hem adonat de la importància de l’EQUIP. Tots som necessaris quan s’ha de dur a terme algun projecte conjunt, igual que els participants en els CASTELLERS. Cadascú té la seva feina i l’ha de fer el millor possible perquè el resultat final sigui esplèndid. Mireu la foto de la portada que vam fer fa pocs dies després d’arribar de la platja. Havíem anat a fer una jornada esportiva, amb tot de jocs cooperatius. Vam fer un PILAR de dos (no en sabem més) però tots vam participar en la pinya. Els PASTORETS van ser una altra activitat que demostra la necessitat de col·laboració de tots. Cadascú tenia el seu paper, més o menys important però igual de necessari. Les DANSES de Sant Jordi, la CANTADA de Nadal, les COLÒNIES... Tot ho fem en grup, tothom és necessari. Han vingut nous companys que hem acollit com millor sabíem. Es cert que sovint ens hem barallat, o no ens hem entès els uns amb els altres. Però hem après que deixant passar el temps els problemes es resolen, els conflictes es minimitzen. Hem après a respectar els altres i els mestres i a cooperar amb ells, que són qui ens ajuden i ensenyen. A L’ESCOLA FEM PINYA !!! Bon estiu a tots ! 3


P3 A HOLA! SOM LA CLASSE DELS GOSSETS I ENS AGRADARIA COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES UNA ACTIVITAT QUE VAM FER A LA CLASSE. EL 10 DE MARÇ ENS VA VENIR A VISITAR LA CAROL (UNA VETERINÀRIA) AMB LA SEVA GOSSETA LOLA.

VAM MIRAR SI LA LOLA I EN TOTO (LA NOSTRA MASCOTA) ESTAVEN MALATS. PER FER-HO VAM ESCOLTAR EL SEU COR I SI RESPIRAVEN BÉ, TAMBÉ VAM MIRAR SI TENIEN FEBRE, POSSANT-LOS EL TERMÒMETRE PEL CUL.

I COM QUE EN TOTO TENIA FEBRE EL VAM HAVER DE PUNXAR AMB LA XERINGA PER CURAR-LO. SORT QUE ES VA CURAR !

4


P3 B

ELS GATETS APRENEN A RELAXARRELAXAR-SE AMB EL JOC! Durant aquest curs, la classe de P3 B, els gatets, hem gaudit de la relaxació4 escoltant música suau, fent-nos massatges amb material de la classe i jugant per parelles. Sovint, hem fet servir les mans per acaronar i recorre la cara dels companys i companyes, com si els nostres dits fossin formigues exploradores; també els cotxes de la classe per recorre l’esquena de l’altre, com si d’una carrera es tractés; plomes de colors que ens feien moltes pessigolles al nas, la boca i al coll; i, sobretot, hem deixat que la nostra mascota, en Manel, ens acariciés amb la seva cua i ens fes petons! Això no ha estat tot, a vegades, hem imaginat que érem globus que ens inflàvem amb la respiració i, un cop inflats, ens deixàvem anar i volàvem pel cel fins arribar a jardins on podíem olorar les flors; jugar amb moltes joguines; observar les marietes i les formigues que buscaven menjar i fer tot el que volíem. D’altres, estirats al terra o bé asseguts, hem imaginat que un raig de sol ens escalfava el cos... ens agradava molt sentir com aquest es ficava pels nostres dits fins arribar al cap, deixant que la llum ens adormís. Hem fet moltes coses per aprendre a respirar, per fer relaxació i per tranquil·litzar-nos quan estem nerviosos, però el que més ens ha agradat ha estat jugar a ser pintors i pintar cadascuna de les parts de la cara de l’altre. També, hem estat cuiners per fer pizzes a l’esquena del companys; i escultors molt polits4 hem netejat les nostres obres i estàtues. Mireu que bé ho hem fet...

Ens ho hem passat genial i ens hem relaxat força! 5


P3 C

JA HA ARRIBAT LA PRIMAVERA I ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DELS CONILLETS HEM APROFITAT PER SORTIR AL PATI A DIBUIXAR ELS GERANIS QUE HI HA. MIREU QUINS ARTISTES!!!

6


P4

PROJECTE : LES CASES DEL MÓN P-4, LA CLASSE DELS TAURONS, HEM FET UNA SORTIDA PEL POBLE PER VEURE COM SÓN LES CASES DE PREMIÀ DE MAR. DESPRÈS HEM VIST EDIFICIS QUE SÓN DIFERENTS, COM L’ AJUNTAMENT I L’ ESGLÈSIA, I HEM DIBUIXAT EL QUÈ MÉS ENS HA AGRADAT. AIXÍ HAN SORTIT ALGUNS DELS NOSTRES DIBUIXOS!!!.

7


P5 A

SOM PIRATES!! LA CLASSE DELS PAONS REIALS AQUEST ÚLTIM TRIMESTRE ENS HEM TRANSFORMAT EN....PIRATES! ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DE P5A VAN DECIDIR ESTUDIAR I CONÈIXER MILLOR A UNS PERSONATGES QUE ELS APASSIONEN, ELS SANGUINARIS I TEMIBLES PIRATES. ENS HEM VESTIT COM ELLS, HEM BUSCAT TRESORS, HEM EXPLICAT CONTES DE LES SEVES AVENTURES I ENCARA ENS FALTEN COSES PER FER!!

ESTEM CONEIXENT MOLTES COSES QUE NO SABÍEM D’AQUESTS GALIFARDEUS BEVEDORS DE ROM I, EL MÉS IMPORTANT.....ENS HO ESTEM PASSANT MOOOOOOLT BÉ!!!

8


PROJECTE SOBRE LA POR

P5 B

A P5-B els nens i les nenes de la classe dels Flamencs van decidir acabar el curs desenvolupant un projecte sobre LA POR. Aquest ha estat un projecte eminentment vivencial amb el qual hem après que la majoria de pors són infundades i que aquesta emoció no es limita al camp terrorífic, sino que podem tenir por de fernos mal, de tenir un germanet, de què els amics ens rebutgin, de… de tantes coses!

Mentre ha durat el projecte hem estat improvisant diferents obres de teatre a la classe i, és clar, per a tancar el tema res millor que crear una nova història: el conte del Rei Jordi i la Reina Ainhoa, de les princeses de la Natura i, com no?, dels dolents: el malvat Adrià i la seva muller la bruixa Noelia

9


1r A

El dimarts 17 d’abril els nens de Primer amb els seus Padrins de Lectura, que són els alumnes de Sisè, vam anar d’excursió a Caldes d’Estrac. Allà hi ha un museu que es diu Fundació Palau i Fabre on vam fer diverses activitats.

A les 9 del matí tots ens vam trobar al costat de l’estació perquè vam anar en tren i, com el viatge és molt curtet, abans de les 10 ja estàvem esmorzant davant del museu. A les 10 en punt els nens de Primer A i els nostres padrins vam començar les activitats. Nosaltres vam visitar la sala on s’exposa obra de Miró, però com no hi ha gaires obres, una monitora ens va mostrar làmines amb molts dels seus quadres. A continuació ens va anar ensenyant diferents figures i nosaltres ens imaginàvem què podia ser. Per acabar vam poder observar que els elements que ens havia ensenyat els podíem trobar en moltes de les seves obres.

En finalitzar la visita vam fer un taller que consistia en fer un quadre imitant l’estil de Miró: primer vam escriure el nostre nom amb guix i després, amb una setrillera, vam fer unes línies negres que deixaven espais tancats. Aquests espais els vam omplir de pintura, però només podia ser de color groc, verd, vermell i blau. Per acabar vam repassar el nostre nom amb pintura i vam poder afegir elements que havíem vist en molts dels quadres de Miró. Ens va quedar un quadre preciós.

10


Un cop fora vam jugar amb els nostres padrins a un Memory gegant on les imatges eren obres que es troben exposades a les diferents sales de la Fundació.

En acabar, mentre esperàvem els companys de Primer i Sisè B, vam aprofitar per un tomb pel centre del poble i visitar una petita capella que guarda la imatge de la Mare de Déu del Remei que és la patrona del poble.

També vam entrar a l’Ajuntament on estaven exposats els gegants del poble que es diuen Fàtima i Busquets. Allà vam poder sentir la seva llegenda que forma part de la història del municipi i que està relacinada amb les torres de guaita i els poders de les aigües termals caldenques. Cap a les dues, quan els altres grups van acabar les seves activitats, vam anar cap a la platja per dinar tots plegats, i allà vam tenir una estona per jugar a la sorra.

Finalment, cap a les quatre, vam tornar a Premià en tren i vam haver de pujar caminant fins a l’escola. Va ser una sortida diferent per dos motius: perquè mai n’havíem fet cap en tren i perquè vam poder estar molta estona amb els nostres padrins. Primer A: Classe dels pirates 11


Els nens i nenes de primer anem a l’escola de música

1r B

Estimats amics, Dijous 3 de maig, els i les alumnes de primer vam anar a fer un petit recital de cançons i balls a l’Escola de Música de Premià de Mar. Ens van venir a veure alguns dels pares i mares dels alumnes de primer, que van participar molt alegrement en les activitats i cançons proposades. Els mestres de l’escola de música ens van ensenyar alguns instruments, com el piano, la flauta de bec, la flauta travessera o el saxofon. A més, uns quants alumnes de cicle mitjà i cicle superior ens van fer un apassionant concert, amb guitarra i saxofon.

Tots els nens i nenes de primer, i els seus pares, es van quedar bocabadats quan els mestres d’aquesta escola de música els van donar instruments de percussió (caixes xineses, triangles, cascavells, panderetes, etc.). De cop i volta, es van veure algunes cares vergonyoses, però ràpidament tothom es va posar a seguir el ritme amb el seu instrument. Les cançons eren molt divertides i els balls ens van fer riure molt, i tots els nens i les nenes de primer s’ho van passar d’allò més bé. Al final del concert, pares i mares, nens i nenes, i mestres, vam fer un gran aplaudiment, ja que havia estat una actuació fantàstica.

12


2n A

NECESSITEM: Una taronja Claus d’espècie Un pot de plàstic

COM FER-HO

Agafem una taronja i li anem clavant per tot el voltant els claus d’espècie. Quan ho hem acabat, col·loquem la taronja en el pot de plàstic per que no caigui i... veureu quina olor què fa!

Ho podem col·locar a la cuina, dins un armari, al menjador o allà on vulgueu.

13


Quan realitzàvem l’activitat ens sentíem contents i ens va agradar molt fer-la. Però vigileu!!! Perquè en alguna ocasió quan clavàvem els claus ens punxàvem els dits.

Hem descobert que una taronja no només serveix per menjar-se-la, també podem aprofitar la seva olor.

Esperem que us agradi!!! 14


2n B

Els nens i nenes de 2n hem realitzat una activitat sobre les qualitats dels objectes, on haviem d’establir contacte de mans amb una sèrie d’objectes coneguts.

Primer de tot ens hem repartit en grups per tal de treballar en equips i seguidament hem distribuit les tasques de cadascú. El mestre ens ha donat una bossa amb una sèrie d’objectes, els quals hem hagut de tocar i reconèixer.

La primera activitat constava de posar els objectes coneguts a la bossa, i un del grup, amb els ulls tancats, havia de posar la mà, agafar un objecte i dir què estava tocant. Seguidament, obrir els ulls i comprovar si ho havia encertat. I així, tota la resta del grup. A la segona activitat es tractava de seguir experimentant amb el tacte, doncs haviem de trobar, amb els ulls tancats, un objecte determinat que ens indicaven els companys del grup.

15


El material que hem necessitat per a realitzar les activitats és el següent4 bosses de roba, taps de suro, paper de seda, retalls de roba, taps d’ampolla, botons, pintes, plumes, cartró, etc.

Ens hem sentit insegurs en el moment de tenir els ulls tancats i no saber el que estavem tocant, però a la vegada estàvem emocionats per veure si ho havíem fet bé.

En definitiva, ens ho hem passat molt bé!

16


L'alumnat treballa el dibuix

3r A

Aquest treball va sorgir amb el propòsit de fer una relació de continguts entre l’observació i la creació de l’alumnat. L’objectiu principal era aconseguir que tot ell es sentís motivat i participatiu a l’hora de realitzar la seva feina i practicar. A més a més deixar espai perquè els escolars expressin allò que viuen amb paraules i amb la feina sobre paper a partir de l’explicació i l’observació. Són composicions senzilles, amb combinacions i gradacions de mides. La missió de l'art no era copiar de la realitat, sinó crear una realitat nova. Tot seguit teniu un petit recull de la valoració del treball realitzat per part d’alguns alumnes i algunes fotografies. El treball que vaig fer en un full de dibuix, on vaig inventar-me totes les formes a partir de les mostres i les explicacions fetes a classe, per a mi va ser molt divertit de fer. A tots ens va quedar molt bonic. Va costar de fer però al final ho vam aconseguir. Costava perquè havíem d’encaixar totes les mides i combinar molt les proporcions. El treball de dibuixar havia d’ocupar tot el full perquè quedés bé. Jo crec que el treball que hem fet és molt divertit perquè has de fer una feina molt difícil. Alguns companys i jo observàvem i valoràvem la feina dels altres. Jo quan vaig fer els dibuixos em vaig sentir especial perquè era com si jo fos dibuixant, em va agradar aquella sensació.

La realització d’aquests treball ens ha suposat intercanviar informació, expressar dubtes i mirar un tema des de diferents punts de vista. Una experiència de la qual hem recollit resultats molt positius i que volíem compartir amb vosaltres. 17


3r B

18


19


4t A

Els nens i les nenes de 4t, vam estudiar com funciona el nostre cos. Vam veure que tenim diferents aparells, alguns d’ells: l’aparell circulatori, l’aparell digestiu i l’aparell respiratori. Per veure com funciona el nostre aparell respiratori, vam portar uns pulmons a l’escola i així poder veure la respiració dels mamifers.

Què opinen els científics? “A mi em va agradar perquè va ser molt divertit. Vam poder bufar i tocar els pulmons.” (Sergio Ricote) “Tocar pulmons i bufar-los no és una cosa que pugui fer cada dia.....em va agradar molt! “(Marina) “Va ser una experiència diferent, doncs cada dia no es pot fer això. Bufar-los i tocar-los va ser molt divertit!” (Iker Fernández) “Em va agradar molt perquè vaig aprendre més però per contra, tocar els pulmons i el cor em feia una mica de repelús.” (Hugo Fernández) “Vaig aprendre molt tocant i bufant els pulmons. Va ser molt divertit!” (Miquel Gibert) “A mi em va agradat perquè també vam poder veure el cor.” (Fàtima El Atar) “Em va ajudar per estudiar tot el que anàvem aprenen però també em va fer una mica de fàstic.” (Berta Martínez) “Em va agradar molt perquè els vam poder tocar i vam saber, de primera mà, com fan la respiració els mamífers.” (Ana Pérez).

“Em va fascinar molt veure i tocar els pulmons. Omplir-los d'aire em feia vergonya i em “Veure els pulmons m'agradava però tocar-los ja no em feia tanta gràcia i vaig posar vermella com un per això no em vaig acostar massa.” (Noelia Alcolado) tomàquet.” (Iris Bernabé) “Veure, tocar i inflar pulmons no ho podem fer cada dia....m'ho vaig passar genial!”(Maria Bernadó)

20


“Aquesta experiència em va agradar perquè mai havia vist uns pulmons i cor dels mamífers. Em va agradar molt perquè mai ho havia fet.” (Laia Tojero) “Tocar els pulmons i inflar-los a mi em va agradar perquè mai ho havia fet. Ens vam fer fotos i em va encantar!” (Cristina Menescal) “Crec que tocar i bufar els pulmons no es pot fer contínuament, i per això em va agradar. Tot i que veure sortir sang del cor em feia una mica de nàusees però igualment em vaig animar a remenarlos.” (Ivette Nogués)

“Em va agradar molt perquè vaig poder tocar el cor i els pulmons. Em vaig divertir molt.” (Carla Alvarez) “Tocar pulmons i un cor no es fa gaire sovint. M'ha agradat tocar-ho perquè vaig poder veure com era la sang i les venes.” (Pol Salvador) “El primer dia em va fer una mica de nàusees, tocar els pulmons i el cor. El segon dia, com ja tenia l'experiència del dia anterior, vaig provar a tocar-los fins que vaig olorar..... i no vaig poder aguantar.” (Irene Ortega) “Bufar els pulmons i tocar-los em va agradar perquè així em va ajudar a estudiar el que fèiem a classe.” (Fran Collet) “El que em va agradar més va ser el cor perquè vaig saber que tenia venes per dintre.” (Alexis Alvarez)

“Em va agradar tot i que em va fer una mica de repelús bufarlos....encara que després de provar-ho vaig canviar d'opinió: no era tan fastigós.” (Lara Villar) “La primera vegada no em feia massa il·lusió però em vaig animar a tocar-los i bufar-los i vaig canviar d'opinió, no feia tan fàstic. Em va agradar moltíssim!” (Hanan El Mouden) “L'experiència em va agradar perquè no tots els dies es pot fer aquesta activitat. Em va fer molt il·lusió perquè ho vaig poder fer per primera vegada.” (Sergio Alberto Martinez)

21


4t B

Aquest curs a 4t B, dins el projecte de l’Univers, vam treballar les històries mitològiques sobre les constel·lacions de la Grècia antiga. Ens vam proposar inventar-nos constel·lacions. cada nen i nena, va presentar el dibuix d’una nova constel·lació apareguda en el cel imaginari de cada un. Van sorgir idees creatives i interessants. L’Helena Martín, ens va explicar que havia gaudit molt imaginant la seva constel·lació i ens va fer una proposta: Per què no escrivíem una història que expliqués l’origen de la nostra constel·lació? Ens va agradar l’idea i li vam proposar que comencés ella mateixa. Al cap de pocs dies ens va portar la història ”La constel·lació de la Papallona ”la qual us adrecem juntament amb dues més de la resta d’històries que hem seleccionat per a vosaltres.

A l’antiga Grècia, hi havia una espècie de papallona d’una bellesa espectacular i d’una agilitat, rapidesa i força semblant a una petita àliga. La princesa Lis, va prendre la seva forma per despistar els servents d’ Hèrcules que la volien capturar. El ratpenat Draco, era el servent més astut d’ Hèrcules, el qual pretenia escarmentar la seva xicota, la princesa Lis, per haver trencat amb ell. Draco va començar a atacar tot el poble, i la papallona va haver de lluitar contra ell. Amb la rapidesa i agilitat que tenia, el va vèncer, i ferit el seu honor es va retirar.

Hèrcules que des del seu balcó havia observat l’escena, no va tornar a molestar Lis. Però va demanar als déus que dibuixessin una papallona al cel, on restaria en memòria del seu amor impossible. Hèrcules va intentar conquerir de nou el cor de Lis, però ella s’ho va voler repensar.

22


La Constel·lació de la Caseta del Cel, és la més antiga de l’ Univers i també la més gran de totes. Hi ha la teoria de què totes les altres constel·lacions estaven tancades dins d’ella i van anar sortint al llarg dels temps.

Neptú el rei del mar, li va regalar a la seva filla gran com a regal de casament, una medusa plena de diamants. El nuvi va haver d’absentar-se uns dies abans del casament perquè va haver d’anar a lluitar contra uns guerrers bàrbars que volien conquerir la vila. Va ser ferit greument i va morir la nit abans del casament. Era tan l’amor que sentien l’un per l’altre, que la núvia va morir de pena pocs dies després. Neptú, el pare de la noia, de ràbia i de pena, va llençar la medusa plena de diamants tan fort que va arribar al cel. Els diamants petits van caure al mar i van ser arreplegats per les sirenes que se’n van fer collarets, però el diamant més gran va quedar atrapat al firmament, on llueix cada nit com un Sol majestuós. Actualment és conegut com a la Constel·lació del Diamant.

23


5è A

Aquest any els nens de 5è, hem treballat amb tinta xinesa. Primer ens va sorprendre, ja que no havíem sentit parlat mai de tinta i a sobre xinesa i estàvem una mica inquiets. Aquí teniu els nostres pensaments. Treballar amb la tinta xinesa, va ser una sensació molt agradable, perquè a mi les coses que es fan amb les mans m’agraden molt. ( Paula Nieto ).

Va ser molt curiós treballar amb tinta xinesa . ( Rosa). M’he divertit molt, no m’esperava que quedés tant bé. ( Pol Soler ).

No entenc com podien escriure amb tinta xinesa. ( Francisco ).

Tenia curiositat per treballar amb tinta xinesa, no sabia què era. ( Miguel Angel )

M’ha agradat l’estri que he fet servir, pensava que seria una ploma i era una canya de bambú. ( Nereida ).

24


5è B

La nostra professora, la Carol, ens va parlar d'Edward Munch i ens va proposar imitar el seu quadre “El Grito”.Ens va demanar que havíem sentit quan el fèiem. Heus aquí algunes respostes:

-Quan vaig dibuixar “El Grito”,em vaig sentir nerviós, però alegre. Vaig aprendre a tenir una mica més de creativitat i a pintar només amb el color negre.(Mikael). -Vaig pensar com se li va ocórrer l'idea del quadre (Oumie). -En el moment que la Carol va dir que faríem el quadre “El grito”,em vaig quedar amb la cara pàl·lida, però una vegada que vaig començar a fer-lo, estava entusiasmada, vaig sentir una sensació especial (Lorena). -M' he divertit molt fent “ El grito” perquè he deixat volar la meva imaginació (Carla). -Fent el quadre, vaig pensar en algú que estava trist i cridava. (Sara Marin) -Mentre feia el quadre, vaig tenir la sensació de com si jo fos l'autor. (Carlos) -Quan he fet el quadre, expressava el que podia veure des d'un pont com aquest (Nayelie) -No sé en que estaria pensant Munch quan estava pintant “El grito”. Penso que no eren coses bones (Aida).

25


El dia 24 de maig i el 14 de juny, els alumnes de 5è van fer una sortida al Club Nàutic de Premià de Mar. Allà van iniciar-se en el món de la vela i el caiac. Sabeu que pensen els alumnes d’aquesta sortida? Doncs llegiu....

“Jo m’ho vaig passar molt bé. Va ser molt divertit, el que més em va agradar va ser el caiac, tot i que la vela també. Al caiac anava amb la Sara i, a la vela amb 6 companyes més. Va ser molt divertit!” . Noelia Pruna.

“L’altre dia vam anar tota la classe a fer vela y caiac. Va ser molt divertit, perquè estàvem molt lluny de la costa i amb els caiacs anàvem sols. El que més em va agradar va ser el caiac, perquè fèiem carreres entre nosaltres. La vela també em va agradar, perquè ens van deixar treure’ns les sabates i els mitjons, i treure els peus a l’aigua. Va ser un dia molt divertit.” Lola Fígols

26


6è A

T’ha agradat el teu personatge? • • • • • •

Sí, era una noia molt divertida. Sí perquè sortia bastant. Feia un paper curt, però guai. Sí, per la roba que portava. Sí, era dels millors personatges. Sí perquè compartía molt amb els altres.

T’has vist identificat amb el teu personatge? • • •

Sí perquè a vegades sóc una mica dolenta. Sí, perquè m’assemblo al meu personatge. No, perquè tinc una mica de mal geni i el meu personatge era bo.

Què et va dir la família després de veure la representació? • • • •

Que ho havia fet molt bé. Que estava molt ben feta l’obra. Els va agradar molt. Que havia actuat molt bé.

27


APADRINAMENT: de fillols a padrins

6è B

Han passat 6 anys

A la meva escola ja portem sis anys fent una activitat conjunta els alumnes de sisè i els de primer: APADRINAMENT. Els nens de sisè apadrinen als nens de primer per ensenyar-los a llegir i a millorar la seva lectura. Es dóna el cas, que les classes de sisè d'aquest any som les primeres que a primer vam ser fillols i ara som padrins; és una experiència molt bona. Pot ser que et toqui un nen tranquil o mogut, que ja llegeixi una mica o que no llegeixi gens, però segur que estaràs satisfet d'ajudar-lo tant.

A més a més d'ensenyar-li a llegir, us fareu regals com la mona i el punt de llibre o sortides com la de Caldetes. Allà vam anar a la Fundació Palau, on vam fer activitats diferents, i a la platja a menjar i a jugar amb ells. Va ser molt divertit, però cansat tant pels de sisè com pels de primer. Ser padrí està molt bé, us ho recomano.

Mireu què diuen els meus companys:

PEDRO: m'agrada molt perquè és molt divertit.

CAROL: m'agrada molt fer apadrinament perquè ensenyem a llegir.

VÍCTOR: pensava que seria més difícil.

RAQUEL: esperava ser padrina des de que vaig ser fillola.

AITOR: els fillols al principi tenen vergonya de tu però després t'agafen afecte.

LAIA: seria millor fer apadrinament dos anys seguits.

MARÍA: ha sigut una bona experiència.

JORDI: ens explicaven molts secrets personals.

Autors: Classe de 6 B. Redactor: José Luís 28


De vegades m’agradaria tornar a ser de primer per estar amb la meva padrina i veure-la de nou. JUDITH Ha sigut un sisè amb moltes sorpreses i el que més m’ha agradat han sigut Els Pastorets i les danses. ABRIL Tots som companys, uns millors que els altres, però companys. Som com una família. Algunes persones porten nou anys junts: juguem junts, discutim a vegades… Sempre recordaré aquesta escola com si fos la meva família. BET

Quan me’n vagi recordaré per sempre cada recó de l’escola, cada professor i cada alumne. Sobre tot recordaré els companys. PATRÍCIA

Sempre recordaré les emocions que hem viscut, tant a Infantil com a Primària. EMMA

Aquest curs he fet pinya amb tothom. M’ha agradat conèixer en Samuel, el David i la Bintou, que han vingut enguany. He descobert amb Els Pastorets que junts podem fer molta força, podem fer pinya. Tots som necessaris. NAOUFAL

Ha pagat la pena fer un esforç perquè sortissin bé Els Pastorets. Serà un bonic record. VERÒNICA Als Pastorets, gairebé tots teníem molta vergonya, però junts la vam superar i ens va sortir molt bé. JÚLIA 29


Mentre vèiem el vídeo dels Pastorets em vaig adonar que som un grup, que quan s’ajunta la gent fa pinya, que llavors les coses surten bé i que els problemes que hem tingut amb algú s’obliden. CARLA

Al principi de l’escola, els companys d’una classe i de l’altra no parlàvem gaire, però ara a sisè som tots amics. LAIA

Aquest curs m’ha agradat molt perquè he fet nous amics i amigues, malgrat algunes baralles. Jo he vingut nou aquest any. Hem fet moltes coses junts: els Pastorets, els balls per Sant Jordi, les colònies... DAVID Al primer trimestre vam fer els Pastorets, va ser molt divertit. Jo era el patge del rei ros Gaspar. MOHAMED

Els Pastorets varen ser una experiencia que voldries repetir mil vegades. Això sí, sense la cançó del final perquè quan la canto em fa l’efecte que perdo amics. ANDREA

30


ENTRETENIMENTS

4 3

9

8

7

6

5

6

9

2

3

9 8

8

1

7 5

3 4

2

6

9 3

8

5

9

7

7

4 2

5

7

3 1

4

3

4

2

6 8

3

1

5 31


JEROGLIFICS

ES QUEIXEN DE….

DE QUÈ ET DISFRESSARÀS ? ILLA DEL MEDITERRANI

QUE NO ENTREU ?

LI HE DE DIR EL NOM ?

ÉS ORGULLÓS

SOLUCIONS Corcega Es creu un savi Mapes No cal et recorda Esperarem De pirata Fam i set

QUÈ PORTES A LA CARTERA ?

Perdona

HO SENTO !

32


L’ENIGMA ! ! ! ! ! De 6 lletres: Aquests només treballen quan volen.

De 3 lletres: El punxó més odiat pels pollastres.

De 4 lletres: El mar més letal del món.

L’ENIGMA ! ! ! ! ! De 5 lletres: Compte!, en tenen tots els comtes i tots els contes.

De 5 lletres: El fruit preferit dels lladres.

De 5 lletres: Infla les rodes de la bici per poder perseguir don Quixot.

L’ENIGMA ! ! ! ! ! De 6 lletres: Pot ser negre, blanc o d’àngel.

De 5 lletres: El crit que engega qualsevol pel·lícula a rodar.

De 5 lletres: Por ser de cafè o de vàter.

Del llibre DICCIOMÀRIUS de Màrius Serra. Edicions 62 labutxaca

33


L’entrevista Quants anys fa que estàs a l'escola? Fa 6 anys.

Vas estar a la universitat? Sí, a la de Vic.

Quins canvis has notat a l'escola darrerament? Sí, que els nens estudien menys.

Quina llengua t'agrada més? El català però s'ha de saber també altres llengües.

Com es portaven els nens el primer dia que vas arribar? Bé, es portaven bé.

Creus que era més fàcil educar els nens ara que abans? Era més fàcil abans.

Quants anys tens? 36 anys.

Des de que eres petit volies ser mestre? Sí, sempre m'ha agradat.

Amb quins anys vas venir a l'escola? Amb 30 anys.

Et recordes del teu primer dia a l'escola? Va ser un dia diferent. Estava acostumat a nens d'infantil.

Vas treballar en altres escoles? Quines? Sí, a Sant Vicent de Montalt, a Alella...

34


Quin cicle t'agrada treballar? Cicle mitjà i superior, perquè els nens són més grans.

T'agradaria fer algun altre treball? Quin? No

Amb quina edat vas començar a treballar? Amb 15-16 anys.

Abans de ser mestre vas fer algun altre treball? Sí, de carter, jardiner, forner i muntador d’antenes.

Et sembla bé els canvis que s’estan fet a l'educació? NO!, perquè s'estan carregant l'educació.

Què penses de les retallades en educació? Que en l'educació no es pot retallar.

T'agrada ser cap d'estudis? Sí, perquè m'agrada la feina que faig.

Treball realitzat per la Patrícia i l’Héctor de 6A

35


L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ COM ÉS UN NEN/A DE CS DE L’ESCOLA? Practiques algun esport de competició?

Quin esport practiques?

Com t’agrada més veure esport, en directe o per TV?

Quin equip de futbol és el teu preferit?

Què et sembla la novetat d’aquest curs de jugar a futbol durant l’esbarjo només el dia de pista?

36


Que t’agrada fer quant tens temps lliure?

Conclusions: Sobre vint enquestats de cinquè i sisè podem dir que la moda (dada dominant) a cada qüestió ens dóna el tipus següent:

El nen nena de 5è i 6è de l’escola Sant Cristòfol practica esport, bàsicament futbol, és seguidor del Barça, no li ha importat gaire que durant el pati no es pogués jugar a pilota, i que quan té temps lliure li agrada practicar esport. Treball realitzat per Pedro i Achraf de 6B , sobre una mostra aleatòria de 20 enquestats.

37


38


EL GAT, AL CARRER!!! Això era un gat

La filla arriba del col·legi

bonic i espavilat.

el pare diu: millor que no em vegi.

Ja era molt gran

La nena busca al gat,

anys no li sobraven.

i... pensa que se n'ha anat.

El gat està trist

El gat està trist,

- vull anar al carrer,

vol tornar a casa,

el senyor l'escolta

el senyor l'escolta

i el llença per la porta.

-Ei gatet,passa!!! Autora: MARINA CARRILLO 6è B

Il·lustrador: Iker Díez 6è A

39


SI FOS... Si fos un carter repartiria cartes, de totes mides, i de colors diferents.

Si fos un cambrer, serviria begudes, de diferents colors. i aromes punyents.

Podria ser moltes coses, com ara: esportista, cantant, constructor o cuiner. Si fos un bomber, apagaria el foc, de les cases, i de les oficines.

Ara he de pensar en el present, en el meu ofici, que és estudiar, esforçar-me, i treure bones notes. Autora: ANNA DE LA ROSA 6è B

Il·lustrador: Adrià Gómez 6è A

40


LES PEL·LÍCULES Són de gràcia, o de desgràcia. Són de por, o bé d'horror. Són antigues, potser modernes. Són boniques, o bé malèfiques.

Són estranyes, potser rares. Són de conte, o de novel·la.

Jo que sé! Són pel·lícules. Mireu-les bé! Autor: VÍCTOR OLEA 6è B

Il·lustrador: Iker Díez

41


PER QUÈ EL PARE NOEL TÉ LA PANXA TAN GROSSA El Pare Noël té una bona panxa però per què? Això és el que els habitants de Perquelandia es pregunten. Els perquessants són unes persones que ho han de saber tot. Cada matí un perquessà es desperta i automàticament diu: perqueeè. I ho diuen perquè és així com badallen. I també parlen amb aquesta paraula. Però no només està el perquè català sinó que també hi ha el portuguès, l’espanyol, el xinès...De tots els idiomes, vaja. El rei president d’aquesta comunitat és el Lourinho. És molt semblant al Mourinho però no ho és. El cas és que des de ben petits als perquessans no els ensenyen allò normal, el que un nen normal aprèn, com els colors s’ensenyen a casa i si els pares volen. El que aprenen són perquès. Els hi donen un perquè ja descobert com per exemple: per què les persones són diferents les unes amb les altres? I tenen un temps per buscar el per què. Si no el descobreixen els maten. L’índex de mortalitat és alt a Perquelandia. Quan són adults el treball segueix sent el mateix només que els perquès no estan descoberts. Un dia l’Alba, una noia de 18 anys, li van encarregar el seu primer perquè no descobert. Els divuit anys era l’edat més difícil de tota la vida d’un perquessà, perquè era com una independització. Els perquès no canviaven de dificultat però seguien sent indefinits. El Lourinho ja sabia que a l’Alba els perquès se li donaven molt bé, així que va decidir posar-li un amb molta dificultat: Perquè el Pare Noel té la panxa tant gran? Els perquessans són minúsculs, tenen la mida de mitja ungla d’un bebè de tres mesos. L’Alba ja sabia com entrar a la panxa, el problema ara era com arribaria al Pol Nord. Se’n va anar a una agència de viatges i va veure que feien el 99% de descompte per tancament. Va decidir comprar el vol. També va mirar els preus dels hotels, però eren massa cars com perquè ella se’ls pogués permetre, així que de seguida se’n va recordar del seu cosí, en Nòrdic. L’Alba feia 5 anys que no veia. En Nòrdic l’última vegada tenia 15 anys així que segurament estaria molt canviat. En Nòrdic seguia tenint la pell blava com sempre, l’única cosa que havia canviat era que també s’havia tenyit el cabell de blau.

42


Un cop a casa d’en Nòrdic l’Alba li va ensenyar el pla que tenia i el seu cosí el va apropar a casa del Pare Noel i l’Alba va repassar el seu pla. Es ficaria al menjar del Pare Noel i sortiria per on pogués. Va entrar a casa del Pare Noel per una escletxa que hi havia a la paret. Quan va ser dins la casa es va adonar de que o anava de pressa o no arribava a l’hora de dinar. Immediatament es va amagar a l’amanida d'anxoves que hi havia al mig de la taula. Havia de fer el cor fort. No va tenir temps de pensar amb el Nòrdic i que es mullaria de saliva a l’entrar a la boca. Va tancar els ulls. Quan els va obrir per veure què passava no va notar cap humitat, ni aigua ni saliva. Res de res. Van passar 45 minuts i el descens per l’esòfag es va fer pesat i molt lent, massa. De cop va notar que una màquina la separava d’ on anava el menjar. Va anar a parar a una espècie de sala plena de gent com ella. No entenia res. De sobte una senyora amb uniforme va aparèixer per una porteta i va dir: -Els perquessants a la dreta, i els emdistrecambqualsevolcosa, a l’esquerra. Al cap d’una estona va entendre que allò era el museu del Pare Noel. A dintre hi havia les fotos del Pare Noel i tots el nens als qui havia donat regals. I per sorpresa de l’Alba, ella sortia en una foto. Ara l’Alba ja sabia què s’hi amagava a dintre de la panxa del Pare Noel. L’Alba va sortir impulsada per un esternut explosiu i va rodolar fins el terra. Quan l’Alba va tornar a Perquelandia va anar a deixar el perquè al rei. Ara aquest perquè el poden estudiar els nens de Perquelandia. Havia aconseguit salvar la pell en aquesta ocasió. Quin futur l’esperava? Hi hauria altres perquès tant difícils?

Autora: Patrícia Pujol de 6B

43


PLE DE REFRANYS. A veure si ets capaç de trobar-los !!! La Marta era una nena de 14 anys, tenia els cabells rossos amb rinxols i els ulls verds. No li agradava gens estudiar, n’estava farta. Abans a primària sí que estudiava molt, però ara, li posen molts deures i controls i està cansada. La seva mare estava molt preocupada, perquè la seva filla, havia repetit primer d'ESO i a primària treia excel·lents. Un dia de primavera va venir l'àvia i la mare de la Marta li va parlar sobre el que li passava a la seva filla. L'àvia va dir: - De mica en mica s'omple la pica, no et preocupis, et prometo que milloraran les seves notes. - Les paraules se les emporta el vent -Va dir la mare. - De més verdes en maduren- Va dir l'àvia. - Si continua sense estudiar arribarà a l'edat adulta i no tindrà per guanyar-se la vida, qui dia passa anys empeny -Va dir la mare. - Els testos s’assemblen a les olles, tu de petita no estudiaves gens -Va dir l'àvia. - Ja ho sé, però, després vaig estudiar...No?-Va dir la mare. - Sí, i és exactament el que li passarà a la Marta. Jo confio en ella -Va dir l'àvia. La Marta que havia estat sentint la conversa, des de la seva habitació, emocionada pel que havia dit l'àvia, va anar cap el seu escriptori i es va posar a estudiar. La Marta no va tornar a repetir curs i com que va estudiar molt, es va fer metge. Autora: Júlia de Gracia 6A

44


En Marc estava estudiant per un examen de medi. No li entrava res i va baixar al menjador, on hi havia la seva mare. -Mare, és impossible, no aprovaré el control!-Va dir en Marc desesperat. -DE més verdes en maduren. Ves a passejar, a veure si se t'aclareix el cap. En Marc va sortir al carrer. Primer va anar a mirar l'aparador d'una botiga de bicis. -45 euros! Porto dos dies mirant el preu i no el rebaixen! No tinc tants diners!-Va cridar en Marc. -De mica en mica s'omple la pica- Li va dir una dona que tenia al costat. Després d'anar a la botiga va anar a mirar les fotos que tenien de paisatges a l'agència de viatges. Va veure una foto de l'estàtua de la llibertat. -Aquest any aniré a Nova York, però em dóna la sensació de que no arribarà mai el dia! -Qui dia passa, any empenya.-Va dir un home que sortia de l'agència. Tot seguit va anar a casa d'un amic. -Hola, vinc perquè em vas prometre que m'ajudaries a estudiar.-Va dir en Marc. -Les paraules se les emporta el vent. Ho sento però no et puc ajudar.-Va dir l'amic amb una rialla a la cara. -Però per què?-Va dir en Marc decebut. -Tal faràs, tal trobaràs. Em vas fer el mateix amb català. -Jo no recordo això! Els testos s'assemblen a les olles! Els teus pares van fer el mateix amb els meus!-Va dir en Marc enfadat. Va marxar a casa corrents, enfadat amb el seu amic. Quan va arribar a casa va veure a la seva mare amb una martell, arreglant la pota d'una cadira. El Marc li va intentar treure el martell mentre picava i es va fer mal. -Qui juga amb foc es crema. No hauries d'haver posat la mà aquí.-Li va dir la mare. En Marc va pujar a la seva habitació. El passeig no havia servit de res. -Menjar poc i pair bé.-Va repetir en Marc. És el que els hi havia dit el seu professor, però ell va voler estudiar-ho tot en un dia. Autora: LAIA SURÓS 6è A 45


LA FRASE FETA. Una història increïble Alguna vegada us han dit frases com no pixis fora de test, s'ha acabat el bròquil o n'has fet un gra massa? I segurament haureu pensat que signifiquen coses molt rares. Jo us explicaré la veritat d'aquestes frases, la seva història. Hi havia una vegada, a la prehistòria, una tribu que es deia "Frase", i el cap d'aquesta, "Feta", i no sabien parlar encara, però tenien enveja de la tribu del costat, "Sinònim i antònim". El cap de la tribu "Feta" va estar tota la nit treballant per trobar un nou llenguatge, el qual al dia següent va provar d'ensenyar a la seva tribu. El va anomenar "Frase Feta" que traduït vol dir "idioma d'en Feta". Tothom que escoltava aquell idioma es sorprenia i volia aprendre'l, així que els "Frase" van muntar una acadèmia de "Frase Feta" i van guanyar molts diners. És per això que ara existeixen. L'únic que en "Feta" va deixar va ser un diccionari il·lustrat que ara s'ha traduït. Autor: JOSE LUIS Tamayo de 6B

46


47


Crònica d’una aventura El dijous 31 de maig de 2012 vaig anar a Port Aventura amb els meus amics, les meves amigues, companys, companyes i professors. A l’entrada ens van donar el tiquet per entrar. Em primer lloc vaig anar amb el Pedro, el Carlos, el Sergio, el Josè Luís i en Víctor, anàvem a la deriva i vam topar amb Sèsam Aventura. Allà dins li vaig comprar un peluix del ELMO a la meva germana en una botiga propera. El vaig ficar a la motxilla. Vam passar pel TAMI-TAMI , va ser molt fluixet per la meva opinió. Ahh, me’n oblidava, el Raúl i l’Achraf també venien amb nosaltres. A continuació volíem sortir de Sèsam Aventura però va ser tota una odissea perquè no vam poder sortir, ens vam perdre. Quan ho vam aconseguir ens vam dirigir cap a la Xina per pujar al Dragón Khan. Hi havia una cua impressionant, aleshores a alguns metres de distància, endinsats en la llarga cua, ens vam trobar amb el grup de l’Alex, l’Eric, el Tomàs, etc.... Vam colar-nos (mitja cua) amb l’excusa de que ens coneixíem. La gent ens mirava amb cara de pomes agres. El Dragón Khan va ser impressionant, vam comprar una foto de record i la vaig posar a la motxilla juntament amb l’ELMO. Vam sortir del Dragón Khan i quan ens dirigíem cap a Mèxic ens vam trobar amb una gelateria i tots vam comprar un gelat. El meu em va costar 2,90 euros, és gravíssim. Continuàrem caminant fins que vam arribar al tren de la mina EL DIABLO. Aleshores l’Achraf i jo ens vàrem desviar del grup i vam anar cap a Mèxic. Allà ens vam trobar amb la Laia, l’Andrea i la Júlia i amb elles vam tornar cap al Sèsam Aventura. Vam pujar al Salto de EPI i em va sorprendre molt. Quan el rellotge ja indicava l’hora que ens havien dit per anar al restaurant BORA-BORA, ens vam dirigir cap allà. Vam dinar molt ràpid perquè teníem pressa per anar al Tutuki Splash. Quan vam acabar ràpidament hi vam córrer amb tot el grup. Vam sortir d’allà ben xopets i amb les fotos ens pixàvem de riure, ha ha. Quines cares!! Vàrem anar cap a la Xina de nou per pujar al Dragón Khan amb tot el grup. Mentre fèiem cua les motxilles les vam deixar en un banc. Vaig pujar al Dragón Khan a primera fila amb l’Adama i l’Iker. I al baixar de l’atracció la meva motxilla no hi era. Vaig preguntar si l’havien vist, en una parada, però em van dir que anés a l’oficina d’atenció al client a la sortida del parc. Jo no hi vaig anar fins a l’hora de marxar perquè tenia moltes ganes de pujar a la nova atracció, el SHAMBHALA. Els únics que ens hi vam atrevir vam ser l’Adama la Hawa i jo. La cua era tremendament llarguíssima. Hi havia un ambient com si fos un camp de futbol, la gent nerviosa cantant, cridant...... Era una bogeria. Quan ja portàvem un hora de cua ens vam trobar al Carlos i al Pedro que ja portaven moltíssima més estona de cua que nosaltres. I mentre tothom cridava, saltava ens vam colar i vam posar-nos al costat del Carlos i el Pedro. El temps passava lentíssim i amb una hora i mitja de cua ens vam fer amics d’un grup d’adolescents que venien d’Alacant. Anàvem carregats de paciència però poc a poc s’esgotava. Però de sobte endinsat a la llarguíssima cua veiem com s’apropava en Damià: - Cola’t Damià - li vaig dir. Però ell ens deia que ens calméssim amb la mà, i quan ja era a prop nostre es va collar d’una manera molt destra i ningú de les més de 300 persones que hi havia allà se’n van assabentar.

48


Amb tant temps de cua les cares eren de desesperació, encara quedava una estoneta i per variar van deixar l’atracció fora de servei. Van venir molts amics i amigues a dir-nos que marxéssim perquè estava fora de servei, no vam fer cas però jo vaig acabar desistint,i vaig dir: -Vaig a fer una volta no crec que tardi, espereu-me. Vaig calcular, estaré mitja hora fora, només avançaran 3 cm. Així que em vaig dirigir caminant a la meva velocitat variable fins al Tutuki Splash, i vaig pujar amb l’ Andrea, l’Alex, en Jordi, l’Eric, la Patri... El més desagradable va ser quan des de la canoa del Tutuki vaig veure que el SHAMBHALA funcionava, vaig esclatar de ràbia i quan va parar el Tutuki Splash, vaig sortir d’allà com una bala, corrent cap al SHAMBHALA, però el pitjor m’estava a punt de passar. Quan vaig posar els peus en territori del SHAMBHALA tenia un “flato” que no em podia aguantar i els meus companys de “l'expedició” ja no hi eren, no m’ho podia creure, vaig estar 5 minuts observant, va regnar la llei de Murphy. Estava sol, no em trobava amb ningú de feia estona, el meu cos era un sac de llàgrimes. Fins que el Raúl i el José Luís em van trobar i em van consolar. A continuació amb ells dos, vam anar a veure des d’un mirador al SHAMBHALA. Era molt xulo, mentre el tren passava pel costat d’un llac artificial, als laterals de la via hi havia uns aspersors que s’activaven automàticament quan el tren passava per aquell sector de la via. Quan ja ho havíem vist vam marxar cap al DIABLO, el tren de la mina. Hi havia unes càmeres incorporades al tren i gravaven gairebé tot el viatge. Per mi va ser bastant fluixeta l’atracció. El Josè Luís, en Raúl i jo teníem curiositat per veure el FAR-WEST, així que vam decidir anar-hi, però a mig camí ens vàrem trobar amb un grup bastant gros ,entre ells estaven l’Adama i la Hawa, em van dir que el SHAMBHALA havia sigut impressionant i jo amb la cara de pòquer. I uns 5 minuts després ens vam trobar amb la Laia, la Txell, la Bet i la Raquel, que venien de veure un espectacle, Music Generation,(que van estar una bona estona cantant la musiqueta).

Autor: AITOR FERNANDEZ 6 B

49


50

Revista "Imagina pensa i crea"  

Revista escolar centre primària

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you