www.santboidiari.com
www.santboidiari.com
Nº 2 Desembre 2015 - www.santboidiari.com
Fotografia: itziar Tejedo
Casa de Sevilla, 30 años de raíces andaluzas
Els imprescindibles de la Fira de la Puríssima
Entrevista a Coet, grup de rock finalista del Sona 9
Detinguts amb 1.000 quilos de coure a la furgoneta
Procés participatiu sobre Mugendo, l’art marcial El 90% dels contractes de el futur de la ciutat ideal per adults feina nous són temporals
www.santboidiari.com
Guia útil
www.santboidiari.com
Els imprescindibles de la Fira de la Puríssima Del diumenge 6 al dimarts 8 de desembre arriba la 69a edició de la Fira de la Puríssima als carrers de Sant Boi. Gastronomia, la gran novetat La moda del menjar de qualitat al carrer arriba a la fira i es presenta com la principal novetat d’enguany. El nucli històric es converteix en un Mercadal Gastronòmic amb tres propostes ben apetitoses. A la plaça de la Constitució hi ha la primera Mostra de food trucks amb set caravanes de menjar. A la plaça de l’església busca consolidar-se una novetat de l’any passat, la Fira de la Cervesa Artesana, que celebra la seva segona edició amb 15 productors i més de 40 varietats de cervesa. Per últim, l’espai ViCult permet gaudir d’un tast de vins i caves al ritme d’interessants actuacions musicals. Taller de granja a la Muntanyeta El taller de granja canvia d’ubicació i es trasllada al parc de la Muntanyeta, al costat del llac, per guanyar espai.
Carpa fresca davant la biblioteca
Protagonisme juvenil
La carpa fresca, un dels elements més tradicionals de la fira, es desplaça uns metres: es pot trobar davant la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. L’exposició de verdures i fruites s’ha decorat enguany a l’estil dels antics mercats.
L’estand de l’Ajuntament, a l’interior de la biblioteca, es dedica als joves de Sant Boi. Es pot trobar informació dels serveis adreçats a aquest col·lectiu, un photocall i un concurs de fotos per la xarxa social Instagram.
Edita
MITHOS S.C.P. info@santboidiari.com 93 640 22 60
Redacció David Guerrero, Jose Polo i Elisenda Colell Fotografia Itziar Tejedo, Susana Díaz, David Guerrero, Jose Polo, Elisenda Colell i Ajuntament de Sant Boi Disseny www.xavipaisal.com Publicitat Mithos (93 640 22 60)
Impressió i distribució Grup MITHOS Coordinació: George Jiménez Departament Comercial: Denis Nebot Cap de distribució: Fernando Deogracias Dipòsit legal: B 25558-2015
www.santboidiari.com
www.santboidiari.com
30 años echando raíces andaluzas La Casa de Sevilla de Sant Boi cumple 30 años. La entidad que persiste en la difusión del folklore y la tradición de Andalucía atraviesa un buen momento. Un grupo de jóvenes involucrados le augura mucho futuro.
bre. El evento reúne a numerosos miembros de la comunidad andaluza de diferentes lugares de la geografía catalana y se convierte en un punto de reunión y diversión marcado especialmente en la agenda. También se vuelcan para la feria de la Purísima. En el recuerdo queda la muestra de danza del Baix Llobregat que han dejado de organizar recientemente. “Esperamos volver a organizarla pronto”, matiza Jordán esperanzada.
Trabajadora y el Día de Andalucía, el próximo 28 de febrero. El año del aniversario tienen en mente cerrarlo con un gran colofón: un viaje a Sevilla. Eso sí, Jordán se muestra prudente y deja claro que “aún se está estudiando”, pendiente de las cuestiones económicas que permitan hacerlo posible.
Jose Polo
Celebración por todo lo alto
“Las entidades andaluzas nacieron de la nostalgia de nuestra tierra pero ahora ya hacemos cultura popular de Sant Boi”, describe María José Jordán, presidenta de la Casa de Sevilla. “Luchamos por no perder nuestros orígenes y además los mostramos al resto de la ciudad”, añade, definiendo la función de una entidad que colabora activamente con otras asociaciones del municipio y que a día de hoy tiene 170 socios. La Casa de Sevilla como tal acaba de cumplir 30 años pero sus orígenes se remontan a 1972, en la antigua Peña Cultural Recreativa Pepe Núñez, el Loreño. “Decidimos cambiar el nombre a la entidad porqué El Loreño no nos daba todo el apoyo que necesitábamos”, rememora Pedro Morillo, que fue uno de los miembros de la junta directiva fundadora y después llegó a ser presidente de la misma. La dejadez del popular cantante propició el cambio de nombre de la entidad. La primera idea fue llamarse “Casa de Andalucía” pero no salió bien porque ya existía una entidad llamada así y no se cedieron los derechos estatutarios, según recuerda Morillo. Así que optaron por llamarse “Casa de Sevilla” prácticamente de rebote ya que desde su orígen tenía la intención de congregar a todos los andaluces, no únicamente a los sevillanos. Recuerdos, emblemas y escudos de las ocho provincias de Andalucía decoran su sede situada en el número 14 de la calle Riera Gasulla. Después de mucho esfuerzo, han conseguido tener el local en propiedad, cosa que les proporciona “una cierta estabilidad económica”, reconoce la presidenta. El local, dotado de un gran carácter y siempre lleno de vida hasta ya entrada la noche, es clave en el día a día, pero ya lo fue anteriormente en la consolidación de la entidad. “Lo del 85 sólo fue el nombre, cuando la Casa de Sevilla comenzó a cambiar de verdad fue con el nuevo local”, opina Morillo. Un alquiler con opción a compra al cabo de dos años en el 87 lo facilitó. “La gente comenzó a sen-
Con ilusión y esmero, así prepara el colectivo la celebración del 30 aniversario, que comenzó con un fin de semana entre socios en Lloret de Mar. Una exposición ha recogido innumerables recuerdos tocando la fibra sensible de los más nostálgicos del lugar y abarrotando el local, donde no cabía ni un alfiler el día de su inauguración. Además, tienen pensado organizar diferentes conferencias. Ya lo han hecho alrededor de la figura de la bailaora Carmen Amaya y organizarán otra dedicada a los ocho palos del flamenco. También preparan algo especial para el Día de la Mujer
La Cruz de Mayo en los 80 // Casa de Sevilla
Juventud, divino tesoro Quizás alguien puede pensar que en la Casa de Sevilla únicamente se pueden encontrar personas de una edad avanzada con ganas de recordar su pasado en Andalucía. Sin embargo, en este caso se rompen los tópicos. Un buen puñado de gente joven naci-
da en Catalunya participa de las actividades que se organizan y, lo que es más importante, se involucran en su organización. “Tenemos un equipo en la junta que lo está haciendo muy bien”, indica Morillo, que actualmente es el socio más antiguo del lugar. “Maria José tiene gente joven que le acompaña”, explica la voz de la experiencia. “Es algo esperanzador”, sentencia. La clave del porvenir de la entidad será la capacidad que tengan las nuevas generaciones de dar continuidad al trabajo ya hecho. “Son jóvenes santboianos de tercera generación que han apostado por esta asociación”, describe la presidenta, quien conoce de primera mano el “sobresfuerzo” que supone encargarse del día a día de un proyecto de estas características. “Esperemos que ellos se hagan cargo del futuro de la Casa de Sevilla”, asegura, ilusionada, Jordán. Un ejemplo es David García, quien acerca semanalmente toda la actualidad de la asociación a través del programa de radio Raíces, que se emite cada sábado a las 13 horas en Ràdio Sant Boi. Así, hay futuro.
Detalle de la exposición del 30 aniversario de la Casa de Sevilla // Jose Polo
tirse suyo el local y cada vez había más actividades”, añade nostálgico. Fue a partir de entonces cuando la entidad empezó a crecer. Vida andaluza “La Casa de Sevilla son las personas que le dan vida”, señala Jordán, orgullosa de la actividad diaria del local. Tan sólo entrar, ya en el bar de la zona inferior, se respira ambiente andaluz. Una vez en el interior uno se puede encontrar multitud de actividades relacionadas con el folklore y la tradición de aquella tierra, que pervivirán en Sant Boi mientras ella exista. Desde clases de baile, cante, guitarra o cajón hasta talleres de manualidades y reuniones gastronómicas. Todo, y que no falte, con salero y acento. La Cruz de Mayo es uno de los elementos más destacados y la santboiana es la asociación pionera en Catalunya en su celebración. “Todo el mundo nos conoce por la Cruz de Mayo”, destaca la presidenta sobre un acto que consiste en engalanar una cruz y celebrar una misa rociera al aire li-
Jordán y Morillo en la Casa de Sevilla // Jose Polo
Política
www.santboidiari.com
Els veïns prenen la paraula per dissenyar el futur de la ciutat en un procés participatiu L’Ajuntament ha dedicat el mes de novembre a parar l’orella i prendre nota de les demandes dels santboians per dissenyar el pla que ha de traçar l’acció política dels propers quatre anys. S’han aportat idees i reiterat demandes històriques però, sobretot, s’han expressat les ganes que el govern apliqui les propostes fetes en les jornades de debat celebrades a diferents barris de la ciutat.
“Necessitem més espais culturals”, demana una veïna al casal de la Ciutat Cooperativa, mentre que el seu company de taula ha apuntat la necessitat “d’urbanitzar els descampats”. Rondar per les taules és un exercici aclaridor del que vol dir escoltar el poble: més zones verdes, millorar l’accés al barri i urbanitzar espais deteriorats és el que més es repeteix a les converses d’aquesta sessió participativa. En majúsicules, en esquemes o fent dibuixets, però a la Cope és evident: els veïns demanen que es dignifiqui l’entorn. També l’aspecte social és reivindicat al barri. Entre signes d’exclamació les taules demanen “més lloguer social” o treballar “la integració” entre les persones immigrants.
Veïns i regidors participen al taller participatiu al casal L’Olivera del barri de Marianao // Elisenda Colell
Però no només Ciutat Cooperativa té coses a dir. El mateix dimecres 11 de novembre a la tarda obrien les seves portes tres casals de barri més amb dinàmiques idèntiques: Camps Blancs, Can Massallera i L’Olivera. En aquest últim, a Marianao, es decanten més pel vessant educatiu. Partint del concepte que educant es millora la ciutat, sorgeixen altres temes: abaixar els preus de les instal·lacions esportives, fer una piscina municipal, flexibilitzar l’IBI en funció de la renda o augmentar els pisos tutelats. Un cop les taules estan completament guixades, els dinamitzadors demanen que es resumeixi el contingut en cinc enganxines i després es posa tot plegat a debat. Apareixen algunes idees més, com ara dotar de més il·luminació els carrers, millorar el servei de neteja, ajudar de manera més efectiva al comerç local i fer més estreta i directa la comunicació entre l’Ajuntament i els santboians.
També els joves han tingut el seu espai. L’endemà de les jornades als barris es va fer un debat només per joves. Des de l’Ajumtament calculen que, en total, prop de 160 persones han pres partit per dir la seva i posar el seu gra de sorra per definir el Sant Boi del futur. Per a alguns, les dues hores de taller es van fer curtes. “Hi ha molts projectes oblidats al barri” explica una veïna que ja havia participat a d’altres jornades així “i després res”. El missatge que deixa anar és clar: “Esperem que ens escoltin i ens facin cas, sinó no ens hi veuran més”. Més enllà de les trobades presencials, des del consistori s’han escoltat les propostes rebudes a través de xarxes socials com Facebook, Twitter i Youtube. El pla de govern 2015-19 (s’espera que amb algunes de les propostes integrades) serà presentat al ple de desembre juntament amb el pressupost municipal per a l’any vinent.
www.santboidiari.com
Detinguts amb 1.000 quilos de coure robat de la xarxa ferroviària a la furgoneta David Guerrero
Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Sant Boi van detenir el 5 de novembre dos homes de 25 i 43 anys, de nacionalitat romanesa i veïns de l’Hospitalet de Llobregat quan es disposaven a vendre a una ferralleria de la ciutat 1.000 quilos de coure sostret de la xarxa ferroviària. Els agents de la policia van veure una furgoneta plena de coure trenat estacionada a la via pública a les sis del matí. Quan l’establiment dedicat a la recuperació de metalls va obrir, els dos detinguts van entrar amb la furgoneta amb la intenció de vendre el material. Els Mossos d’Esquadra els van interceptar i durant l’escorcoll del vehicle van trobar 1.000 quilos de coure amagat i repartit per tota la furgoneta preparat per a la seva venda.
Elisenda Colell
Una trentena de veïns es reparteixen en diferents taules folrades de paper i plenes de retoladors de colors. S’asseuen i parlen de com ha canviat el barri, de les necessitats de manteniment més urgents, dels canvis i millores que calen... i comença l’activitat. Dos dinamitzadors els expliquen que s’han de deixar anar, “què necessita la ciutat? com voleu que sigui Sant Boi d’aqui a 4 anys? Teniu retoladors, escriviu, digueu la vostra”, els indiquen com a punt de partida. “I ja veurem si ens feu cas”, renega més d’un veí. La iniciativa, d’entrada, no causa cap rebuig. Els participants celebren la idea de ser escoltats i ganes de parlar n’hi ha. Ho acrediten les llibretes que alguns porten sota el braç amb extenses llistes de les seves demandes. Poc a poc la conversa s’escalfa: el taller de participació ciutadana per dissenyar el PAM (Pla d’Acció Municipal) 2015-19 aconsegueix el seu objectiu i es converteix en un interessant debat sobre el futur de la ciutat que aixeca passions entre els simpatitzants de partits polítics però, sobretot, entre els veïns.
Societat
Els dos ocupants del vehicle van dir que ells no l’havien robat, sinó que l’havien comprat, la qual cosa també és il·legal. Així, els policies els van detenir per un delicte de receptació ja que l’haurien adquirit coneixent la seva procedència il·lícita. Personal acreditat d’Adif va certificar que el coure era de la xarxa ferroviària, tot i que no es va poder de-
Furgoneta en el moment de la detenció // Mossos d’Esquadra
terminar el punt geogràfic exacte on s’hauria produït el robatori ni si van ser ells mateixos els autors o realment havien comprat el material a unes altres persones. Un dia abans de la detenció, els Mossos van identificar en un control rutinari a l’Hospitalet set individus per una possible implicació en un robatori de coure que no es va poder provar. Anaven amb la mateixa furgoneta que hores després utilitzaven els detinguts a Sant Boi. Entre tots els identificats sumaven 17 antecedents per accions delictives similars relacionades amb el coure de la xarxa ferroviària a Catalunya. Els dos detinguts, també amb antecedents policials, van passar a disposició judicial i poques hores després van quedar en llibertat amb càrrecs.
Desarticulada una mafia de explotación sexual de nigerianas instalada en Sant Boi Los Mossos d’Esquadra han desarticulado una mafia que se encontraba tras la explotación sexual de las jóvenes nigerianas que ejercen la prostitución en la Rambla de Barcelona. En el operativo realizado el 16 de noviembre se detuvieron a una veintena de personas en diferentes ciudades del área metropolitana, entre ellas Sant Boi. El registro y detención en la ciudad se realizó en un piso del número 7 de la calle Eusebi Güell. Los detenidos, de origen nigeriano, forman parte de la hermandad criminal Supreme Eiye. Trasladaban a chicas desde su país hasta Catalunya y aquí les hacían ejercer la prostitución en durísimas condiciones hasta que pagaban la deuda contraída.
Bloque de pisos de la calle Eusebi Güell donde se produjo el registro // David Guerrero
Economia
www.santboidiari.com
El 60% dels participants a la llançadora d’ocupació del CoBoi troben feina La tercera edició de la llançadora d’ocupació per a joves del CoBoi (Laboratori Cívic d’economia i emprenedoria social) ha finalitzat amb la participació de 70 persones. D’aquestes, un 60% s’han incorporat al mercat laboral per compte aliè i un 25% han reprès els estudis, segons dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Boi, responsable del programa juntament amb la fun-
dació Acció contra la fam mitjançant el programa Vives Emplea, que lluita per ajudar als joves a trobar feina. Les activitats que s’han realitzat en aquesta llançadora han estat sessions de treball, tant grupals com individuals, tallers pràctics de recerca activa de feina i habilitats socials, eines per afavorir la inserció laboral i intermediació amb empreses. L’acte de cloenda es va celebrar a La Gralla, amb els participants fent una breu presentació professional de si mateixos seguint la tècnica de l’elevator pitch per captar l’interès del personal de recursos humans.
Els cinc astronautes Jordi Cabestany: veu Roger Mestres: guitarra Ricard Ros: busuqui Quim Màrquez: baix Lucho Torres: bateria
Durant el setembre (l’últim mes del que s’han publicat dades) les empreses de Sant Boi van registrar un total de 2.614 contractes, el que significa un augment de la contractació del 9,6% respecte el mateix període de l’any passat. Però darrera d’aquesta bona dada s’amaga una altra realitat que amaga la precarietat existent en el mercat laboral: el 90% d’aquests contractes són temporals. Ho indiquen les dades de l’Observatori de la ciutat, que també alerta de que gairebé una tercera part (31%) del total de contractes registrats durant l’últim període analitzat són de menys d’un mes de durada. Només un de cada 10 contractes és indefinit.
La banda santboiana Coet durant la seva actuació al concurs Sona9 // Susana Díaz
“Fem rock amb aroma de carxofa” Amb només dos anys i dues maquetes gravades (Ignició, 2014) (Escafandre, 2015), els santboians Coet s’han plantat a la final del concurs Sona 9. Elisenda Colell
Com va començar l’aventura? Jordi: Vam fer-ho sense saber ben bé què volíem. Hem passat per molts grups: ells estaven a un de folk i jo de metal. Coet neix de la voluntat de fer alguna cosa diferent. Ricard: Va ser posar-nos a tocar i va anar sortint Coet. La gràcia de tot plegat és que ha estat molt natural, no hem volgut buscar res. Per què Coet? Jordi: A la primera cançó li vam posar Coet, una metàfora de la mort que et ve a buscar. Ricard: Tenia gràcia, és un nom curt i fàcil de recordar. Jordi: Pel primer concert vam fer un compte enrere, va ser el nostre enlairament. Tothom estava esperant a veure què passava, l’engegada va ser molt maca. El lloc on assageu també és important per entendre la vostra evolució... Ricard: És una antiga cambra frigorífica que em va cedir el meu avi i que l’he reconvertit en un estudi de grava-
www.santboidiari.com
El 90% dels nous contractes són de caràcter temporal
La taxa d’atur registrat a Sant Boi es troba en el 16,7%, registrant un descens de 2,3 punts respecte fa un any, quan era del 19%. Participants a la tercera llançadora d’ocupació de l’Ajuntament i Acció contra la Fam // CoBoi
Cultura
ció. És el centre neuràlgic de les operacions de Coet, com si fos la NASA. La vostra música sona a blues, però també a rock dur amb arrels de heavy metal. Com ho definiu vosaltres? Ricard: És rock amb aroma de carxofa. Som del delta del Llobregat i parlem de les coses que passen aquí. Les nostres influències hi queden reflectides, tot i que no ho busquem. Roger: Aquí no hi ha postureo, tot és natural. També diuen de vosaltres que sou un grup reivindicatiu. Roger: No ho som, només tenim algunes cançons reivindicatives. Jordi: Jo diria més aviat escatològiques o políticament incorrectes. Ricard: Intentem que tinguin un punt d’ironia, de presa de terra. Jordi: I sincer, fer el que et surt de l’estómac: una reivindicació, una animalada o et poses tendre... L’única premeditació és no posar cap filtre.
Jordi: Ha estat una sorpresa. Mai ens haguéssim imaginat estar tocant a la sala Apolo per tantíssima gent. Hem pogut gaudir del concurs, somiar i pensar bé cada actuació. Ricard: No anàvem amb cap aspiració de guanyar. Ens ha servit per madurar i per donar-nos a conèixer. Roger: Fins i tot hem tingut fills pel camí. Hem anat partit a partit, tenim la nostra pròpia trajectòria i el Sona 9 estava al mig de tot això. L’èxit al concurs ha canviat alguna cosa? Jordi: Estem igual que si no haguéssim passat, però amb un premi a la mà. Ricard: Hem d’aprofitar la repercussió. Tenim entre cella i cella fer un disc llarg, una carta de presentació amb un bon so i la maduresa que hem anat assolint els últims dos anys. És el nostre objectiu ara per consolidar el projecte. L’any passat Trau va guanyar el concurs Sona 9. La presència santboiana sembla que comença a ser habitual. És una bona ciutat per fer música? Ricard: Hem de reivindicar i enorgullirn-nos de l’escena local. Som herència de molts grups de Sant Boi que de petits anàvem a veure. Tenim aquest xup-xup musical, el bon rotllo amb els músics, el compartir, això ens fa créixer a tots. Tenim un festival, l’Altaveu, que a diferència d’altres, aposta molt poc per la gent de Sant Boi. Jordi: Això no és d’ara. Són molts anys i molta gent que ha passat per escenaris i ha fet coses fora que no han estat reconegudes aquí. Roger: Estar a l’extraradi de Barcelona fa que quedem enlluernats per la gran ciutat. No s’ha de menystenir els fills del ciment. POTS VEURE L’ENTREVISTA SENCERA I EN VÍDEO A SantBoiDiari.com
Acabeu d’aconseguir el tercer lloc del concurs Sona 9. Com ho heu viscut?
Esports
www.santboidiari.com
www.santboidiari.com
Mugendo, el arte marcial ideal para practicar entre adultos “Una evolución del kárate más occidentalizada”, así define el Mugendo Juan Carlos Carrasco, responsable del gimnasio en el cual se imparte esta actividad en Sant Boi, una de las 40 ciudades españolas donde se practica la modalidad deportiva. Ideado por el maestro Meiji Suzuki en uno de sus viajes a Europa, fusiona la filosofía oriental con la europea para crear un arte marcial “divertido i dinámico”, completamente adaptado a la sociedad occidental. El Mugendo se ha popularizado por su programa especial destinado a los niños MugenKids pero puede ser practicado por cualquier persona “independientemente de su edad y condición física”, según Carrasco. Entres sus múltiples beneficios para los adultos, ejercita todos los músculos del cuerpo, aumenta la flexibilidad y la potencia corporal, dota de energía y vitalidad y ayuda a ponerse en
forma. Además, sirve para mejorar la confianza y la autoestima, aporta más energía y vitalidad a las personas que lo practican, ayuda a perder el estrés e incrementa la capacidad de concentración. Como no podía ser de otra manera al tratarse de un arte marcial, también sirve para aprender técnicas de defensa personal. “La disciplina y el respeto que se imparten hace que en el gimnasio se junte gente muy sana”, afirma Carrasco describiendo el ambiente que respira en el local santboiano situado en la calle Juan Bosco, donde el 50% de alumnos son mujeres. El Mugendo también tiene su vertiente competitiva y se realizan campeonatos de ámbito local, estatal e internacional. Una baixllobregatina, la sensei Elisabeth Álvarez, especialista i campeona del mundo de kick boxing femenino, es una de las deportistas más reconocidas a nivel internacional.
10 edicions del cros per la salut mental
Juan Carlos Carrasco: “El Mugendo se puede practicar independientemente de la edad y la condición física”
Espacio de entrenamiento // Mugendo Sant Boi
Quim Erra, vicepresident de l’Ordre Hospitalària Sant Joan de Déu. “Vàrem començar per fer un intent d’apropar el tema de la salut mental a la societat”, recorda sobre una activitat que també ha servit per recaptar fons per temes de recerca. “Cada vegada té més impacte i penetració a Sant Boi i en les rodalies”, afegeix Erra satisfet de la feina feta.
Moment de sortida de la cursa al parc de la Muntanyeta // Ajuntament de Sant Boi
El Cros Solidari per la Salut Mental de Sant Boi ha arribat a les 10 edicions. Durant una dècada, la iniciativa organitzada pel Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, el Club Atletisme Sant Boi i l’Ajuntament ha donat exemple d’integració i serveix perquè la ciutadania prengui consciència de la realitat de les malalties mentals. Enguany ha aconseguit reunir un total de 850 persones.
En categoria Open, el pratenc Carles Lladó i Marina González han aconseguit la victòria. En la prova destinada als esportistes amb alguna malaltia mental, Óscar García (Parc Sanitari Sant Joan de Déu) i Laia Fabra han resultat els guanyadors (Club Atletisme Sant Just). “Haver arribat als 10 anys és molt important per nosaltres” explica
Participants al Cros Solidari // Aj. de Sant Boi