Page 1

Ordenació presbiteral de Josep M. Calderó Villanueva Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe de Tarragona Mns. Jaume Pujol Balcells

Haig de posar la humilitat allà on nostre Senyor l’ha posada, practicar-la tal com ell l’ha practicada, i per tant practicar-la, segons el seu exemple, en el sacerdoci. Beat Carles de Foucauld, carta a Mn. Huvelin, 26 d’abril de 1900.

Catedral de Tarragona 1 de novembre de 2013



La celebració comença la processó per l’església cap a l’altar, com de costum. L’ordenand, revestit amb l’alba, i portant l’estola creuada a la manera diaconal, segueix el diaca que porta el llibre dels Evangelis, i els altres diaques; vénen després els preveres concelebrants i finalment el bisbe, portant mitra i bàcul, i un xic darrera seu dos diaques que l’assisteixen. Arribats a l’altar i feta la deguda reverència, cadascú va al lloc que té assignat. Entretant es canta el cant d’entrada. El bisbe,en accedir a l’altar, deixa la mitra i el bàcul. Després, besa i encensa l’altar..

Cant d’entrada. Poble de Déu en marxa Poble de Déu, poble en marxa, junts fem camí. Poble de Déu, Església que avança, el Regne ja és aquí. Camina al llarg del temps, travessa mars pregons, Marcat sovint per tantes pors, però viu en el Crist lluminós. És barca, és vela, és signe, és combat. Poble mogut per l'esperit, és poble que canta la vida! En lluita per la pau, som veu dels sense veu, que és fosc sovint nostre dolor, que és dolç el gest de germanor. Som força, som vida, som llum, som amor. Poble mogut per l’esperit, som poble que estima la vida! Arrelats allà on som, oberts a tot el món, enfront del mal tant impotents,el Crist en creu ens fa valents. Som lluita, som denúncia, som pau, som amistat. Poble mogut per l'esperit, som poble que dóna la vida! Acte penitencial Cant del Glòria LITÚRGIA DE LA PARAULA 1a lectura (Ap 7,2-4.9-14) Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan


Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.» Salm responsorial [23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)] És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten. Li ha posat els fonaments dins els mars, i les bases, a les fonts dels rius. R. Aquests són els qui vénen per veure-us de cara, Senyor. Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa, que no confia en els déus falsos. R. Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor, per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.


2a lectura (1Jn 3,1-3) Lectura de la primera carta de sant Joan Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur. Al·leluia (Mt 11,28) Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar, diu el Senyor Evangeli (Mt 5,1-12a) Lectura de l’evangeli segons sant Mateu En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»


LITÚRGIA DE L’ORDENACIÓ El bisbe, portant el bàcul, va a la seu preparada per a l’ordenació, davant l’altar, i li donen la mitra. Tothom s’asseu. Es fa la presentació del candidat.

Elecció del candidat

Un diaca crida l’ordenand d’aquesta manera:

Que s’acosti el qui ha de ser ordenat de prevere. Tot seguit l’anomena; i el cridat diu:

Sóc aquí. I s’acosta al bisbe, al qual fa una reverència. Posat davant el bisbe, un prevere diu:

Senyor arquebisbe: la santa Mare Església us demana que ordeneu de prevere aquest germà nostre. L’arquebisbe li pregunta:

Ja sabeu si n’és digne? El prevere respon:

Hem consultat el poble cristià, hem escoltat aquells a qui correspon, i puc dir que l’hem trobat digne. L’arquebisbe diu:

Amb l’ajut del Senyor Jesucrist, Déu i Salvador nostre, escollim aquest germà nostre per a l’orde del presbiterat. Tothom canta en acció de gràcies.

Donem gràcies al bon Déu. Donem gràcies al bon Déu, i Senyor. Donem gràcies al bon Déu, i lloem-lo amb tot el cor.


Homilia Promesa de l’escollit

Després de l’homilia, l’escollit, i només ell, s’aixeca i es queda dret davant el bisbe, el qual, portant la mitra i el bàcul, l’interroga amb aquestes paraules:

Fill estimat, abans de ser ordenat de prevere, cal que manifestis davant del poble la teva voluntat d’acceptar aquest ministeri. Vols exercir sempre, guiat per l’Esperit Sant, el ministeri sacerdotal en la condició de prevere, com a bon col·laborador de l’orde episcopal i pastor del poble del Senyor? L’escollit:

Sí, ho vull. L’arquebisbe:

Vols exercir el ministeri de la paraula, amb ciència i amb responsabilitat, quan predicaràs l’Evangeli i exposaràs la fe catòlica? L’escollit:

Sí, ho vull. L’arquebisbe:

Vols celebrar amb pietat i amb fe, i segons la tradició de l’Església, els misteris de Crist, especialment en el sacrifici de l’Eucaristia i en el sagrament de la reconciliació, a lloança de Déu i santificació del poble cristià? L’escollit:

Sí, ho vull. L’arquebisbe:

Vols implorar conjuntament amb mi la misericòrdia divina en bé del poble que tens encomanat, fidel al manament de pregar constantment?


L’escollit respon:

Sí, ho vull. L’arquebisbe:

Vols, en el teu nou estat de vida, mantenir i augmentar 1'esperit d’oració, i en aquest esperit, segons la teva condició, ser fidel a la pregària de la Litúrgia de les Hores per al bé de l’Església i, també, de tot el món? L’escollit:

Sí, ho vull. L’arquebisbe:

Vols unir-te cada dia més íntimament a Crist, el gran sacerdot, víctima pura, que va oferir-se per nosaltres al Pare, i així, amb Crist, consagrar-te a Déu per a la salvació dels homes? L’escollit:

Sí, ho vull fer amb l’ajuda de Déu. Després, l’escollit se’n va davant el bisbe i, agenollat, posa les mans juntes entre les d’ell.. L’arquebisbe:

Em promets respecte i obediència, a mi i als meus successors? L'escollit:

Sí, ho prometo. L’arquebisbe acaba dient:

Que Déu mateix dugui a terme aquesta obra bona que Ell ha començat en tu. Lletania dels sants Ara tothom dret, l’arquebisbe, sense mitra i amb les mans juntes, de cara al poble, invita a pregar invocant els sants i les santes tot


demanant la gràcia de Déu, mentre l’escollit es postra a terra com a signe d’humilitat i de pregària. L’arquebisbe:

Preguem, germans, a Déu Pare omnipotent, que vessi abundosament la seva benedicció sobre aquest servent seu que ell mateix ha escollit perquè sigui prevere. Tothom respon:

Senyor, tingueu pietat Crist, tingueu pietat Senyor, tingueu pietat A cada invocació el poble respon:

Pregueu per nosaltres Santa Maria, Mare de Déu Sant Miquel, sant Gabriel i sant Rafael Àngels sants de Déu Sant Joan Baptista Sant Josep Sant Pere i sant Pau Sant Andreu Sant Jaume Sant Joan Evangelista Santa Maria Magdalena Sant Esteve Sant Ignasi d’Antioquia Sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi Sant Llorenç Sant Vicenç Sant Jordi Sant Anastasi Sant Blai Santa Perpètua i santa Felicitat

Santa Agnès Sant Gregori Sant Agustí Sant Atanasi Sant Basili Sant Efrem Sant Martí Sant Benet Sant Francesc Sant Domènec Sant Ramon Nonat Sant Francesc Xavier Sant Joan Maria Vianney Santa Elena Santa Caterina de Sena Santa Teresa de Jesús Sant Antoni M. Claret Santa Teresa de l’Infant Jesús Beat Carles de Foucauld Tots els sants i les santes de Déu


Sigueu-nos propici A cada invocació el poble respon:

Allibereu-nos Senyor De tot pecat De la mort eterna Per la vostra encarnació Per la vostra mort i la vostra resurrecció Per la donació de l' Esperit Sant Nosaltres pecadors A cada invocació el poble respon:

Us preguem que ens escolteu Governeu i protegiu la vostra Església Conserveu en el vostre servei el papa, els bisbes, els preveres i els diaques Beneïu aquest escollit Beneïu i santifiqueu aquest escollit Beneïu, santifiqueu i consagreu aquest escollit Feu que hi hagi pau i concòrdia en tots els pobles del món Sigueu misericordiós amb tots els qui passen tribulacions A nosaltres mateixos, conforteu-nos i conserveu-nos en el vostre sant servei Jesús, Fill de Déu viu Crist, oïu-nos Crist,oïu-nos Crist, escolteu-nos Crist, escolteu-nos Acabat el cant de les lletanies, l’arquebisbe amb les mans esteses:

Escolteu, Senyor, les nostres pregàries, dueu a terme vós mateix aquest ministeri que em correspon d’exercir; i aquest,


que creiem digne de servir els sagrats misteris, santifiqueu-lo amb la vostra benedicció. Per Crist Senyor nostre. Tothom respon:

Amén. Imposició de les mans i pregària d’ordenació

L’escollit s’aixeca; s’acosta al bisbe, que està dret davant la seu, amb la mitra posada, i s’agenolla davant d’ell. El bisbe li imposa les mans en silenci sobre el cap. Després l’escollit s’aixeca, baixa al pla de la nau i s’agenolla al mig, de cara a l’altar, i tots els preveres presents, revestits amb estola, s’acosten i imposen les mans en silenci a l’escollit. Els preveres resten davant la grada del presbiteri durant tota la pregària d’ordenació. L’escollit se’n torna davant el bisbe i s’agenolla. Mentre l’escollit resta agenollat davant d’ell, el bisbe, sense mitra, i amb les mans esteses, diu la pregària d’ordenació:

Assistiu-nos, Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern, autor de la dignitat humana i distribuïdor de tot do i de tota gràcia. Vós sou el qui feu progressar totes les coses i els doneu la consistència. Vós, per la força de l’Esperit Sant, establiu en el poble sacerdotal, per formar-lo, i en diversos ordes, els ministres de Crist, el vostre Fill. Ja a l’antiga Aliança es multiplicaren les funcions instituïdes amb una significació profètica: així, després de posar Moisès i Aaron com a capdavanters per conduir i santificar el poble, vau escollir uns homes


perquè els secundessin en el servei com a ajudants i cooperadors. En el desert, difonguéreu l’esperit de Moisès a setanta homes prudents perquè, amb l’ajut d’ells, governés més fàcilment el vostre poble. Així també, transmetéreu als fills d’Aaron el do que el seu pare tenia en plenitud, a fi que hi hagués prou sacerdots segons la Llei per oferir els sacrificis del tabernacle, que eren com una ombra de la realitat que havia de venir. Finalment, Pare sant, en la plenitud dels temps, vau enviar el vostre Fill al món, Jesús, Apòstol i gran Sacerdot de la fe que professem. Ell mateix es va oferir a vós per l’Esperit Sant com a víctima sense tara, i va fer participants de la seva missió els seus Apòstols, consagrats en la veritat, als quals donàreu uns col·laboradors per anunciar i fer present, per tot el món, l’obra de la salvació. I ara, Senyor, doneu-nos també a nosaltres, bisbes, aquest ajudant que necessitem, febles com som, en l’exercici del sacerdoci apostòlic. US PREGUEM, DONCS, PARE OMNIPOTENT, QUE CONCEDIU A AQUEST SERVENT VOSTRE DE FORMAR PART DE L’ORDE DELS PREVERES; RENOVEU EN EL SEU COR L’ESPERIT SANT; QUE REBI DE VÓS, OH DÉU,


EL MINISTERI DE SECUNDAR L’ORDE EPISCOPAL, I QUE LA SEVA VIDA SIGUI UN BON EXEMPLE PER ALS ALTRES. Que sigui bon col·laborador del nostre Orde episcopal, a fi que, amb la seva predicació, la paraula de l’Evangeli fructifiqui en el cor dels homes, per la gràcia de l’Esperit Sant, i arribi fins als extrems de la terra. Que sigui amb nosaltres fidel administrador dels vostres misteris, a fi que el vostre poble sigui renovat pel bany regenerador del baptisme, s’alimenti del vostre altar, els pecadors siguin reconciliats i els malalts rebin confort. Que es mantingui, Senyor, ben unit a nosaltres per implorar la vostra misericòrdia en bé del poble que li encomanem, i en bé de tot el món. Perquè així totes les nacions, reunides en Crist, formin l’únic poble vostre, que arribarà a la plenitud en el vostre Regne. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.. Tothom respon:

Amén. Unció de les mans i lliurament del pa i del vi Acabada la pregària d’ordenació, tothom s’asseu. El bisbe es posa la mitra. L’ordenat s’alça. Els preveres presents tornen al seu lloc; alguns


d’aquests preveres imposen l’estola a l’ordenat, a la manera presbiteral, i el revesteixen amb la casulla. Després el bisbe es posa el gremial, i ungeix amb el sant crisma les palmes de les mans de l’ordenat, que està agenollat davant seu, tot dient:

Que nostre Senyor Jesucrist, a qui el Pare va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, sigui sempre amb tu, perquè santifiquis el poble cristià i ofereixis el sacrifici a Déu. Seguidament el bisbe i l’ordenat es renten les mans. Mentre l’ordenat és revestit amb l’estola i la casulla, i el bisbe li ungeix les mans, es canta:

Crist, el Senyor, sacerdot per sempre, com ho feu Melquisedec, oferí pa i vi. Salm 109 Oracle del Senyor al meu Senyor: «Seu a la meva dreta, i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus». Ant. Que el Senyor estengui lluny des de Sió el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics. Ant. «Ja eres príncep el dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare, des del principi jo t’he engendrat.» Ant. El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.» Ant. El Senyor és al teu costat, i abat els reis el dia que s’indigna;


judica els pobles i els fa presoners, abat governants arreu de la terra. Ant. Et fa guia del poble camí del seu país; així redreçaràs el cap. Ant. No es diu «Glòria al Pare». El salm es talla i es repeteix l’antífona després que l’ordenat ha rebut la unció de les mans. Després els fidels porten el pa sobre la patena i el vi i l’aigua en el calze, per a la celebració de la missa.

El diaca els rep i els porta al bisbe que els lliura a les mans de l’ordenat, agenollat davant d’ell, dient:

Rep l’ofrena del poble sant per presentar-la a Déu. Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs, i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor. Finalment el bisbe dóna el bes de pau a l’ordenat, dient:

La pau sigui amb tu. L’ordenat respon:

I amb el vostre esperit. Tots els preveres presents fan el mateix. Mentre el bisbe i els preveres donen el bes de pau a l’ordenat es canta:

Vosaltres sou els meus amics, si feu el que jo us mano, diu el Senyor Salm 99 Aclameu el Senyor, arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d’ell amb crits d’alegria. Ant.


Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura. Ant. Entreu als seus portals enaltintlo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom: Ant. «Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.» Ant. No es diu «Glòria al Pare». El salm es talla i es repeteix l’antífona, després que el bisbe i els preveres han donat el bes de pau a l’ordenat. Acabat el ritu d’ordenació el nou prevere roman al presbiteri, a la dreta del bisbe.

Credo

LITÚRGIA DE L’EUCARISTIA Sant, sant, sant... Pare nostre Anyell de Déu Cants de comunió Chistus Factus est Pro Nobis Oboediens (Crist s’ha fet per nosaltres obedient fins a la mort, i una mort de creu). Motet a 4 vm del Beat Josep Padrell, màrtir, prevere de la nostra Arxidiòcesi.


Al·leluia! Tots esperem Al·leluia! Tots esperem de vós, Senyor, al·leluia, el nodriment de vida eterna, al·leluia! Jo sóc el vostre bon Pastor / que per vosaltres vaig morir. La meva vida us he donat / perquè vingueu al cel amb mi. Us he buscat amb tot l’amor / quan heu perdut el bon camí. A tots he vist i a tots conec, / és d’un a un que us he escollit. Si m’escolteu i sou humils / coneixereu la seva veu. Teniu, mengeu: és el meu Cos, / que us vull donar com aliment. Tots els qui em mengin ja veuran / com sóc el pa vingut del cel. I si el meu Cos us ha nodrit, / viureu per sempre eternament.

RITUS CONCLUSIUS El diaca fa la invitació a rebre la benedicció solemne:

Inclineu-vos per rebre la benedicció. Tothom s’inclina. El bisbe, amb les mans esteses sobre l’ordenat i el poble, diu la benedicció:

Que Déu, que ha instituït l’Església i la regeix, et protegeixi amb la seva gràcia a fi que compleixis fidelment els deures dels preveres. Tothom respon:

Amén. El bisbe:

Que et faci enmig del món servidor i testimoni de la veritat i de l’amor diví, i fidel ministre de la reconciliació. Tothom respon:

Amén.


El bisbe:

I que et faci veritable pastor per distribuir als fidels el pa viu i la paraula de vida, a fi que creixin més i més en la unitat del cos de Crist. Tothom respon: Amén. El bisbe, prenent el bàcul, acaba dient:

I a tots vosaltres, aquí presents, que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, † Fill † i Esperit † Sant. Donada la benedicció i acomiadat el poble pel diaca, s’organitza la processó cap a la sagristia, el poble canta el cant de comiat.

Cant de comiat. Vilorai Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. Amb serra d’or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau. Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d’estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s’és posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d’Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament.



Pregària d’abandó Pare, m’abandono a Tu fes de mi el que vulguis. El que facis de mi, te’n dono gràcies. Estic disposat a tot, ho accepto tot. Mentre la teva voluntat es faci en mi i en totes les teves criatures, no desitjo altra cosa, Déu meu. Poso la meva vida a les teves mans te la dono, Déu meu, amb tot l’amor del meu cor, perquè t’estimo, i és per a mi una necessitat d’amor, el donar-me, el lliurar-me a les teves mans sense mesura, amb infinita confiança perquè Tu ets el meu Pare.


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.