Page 1

Finalistes Jocs Florals 2017


LA CASA ENCANTADA Hi havia una vegada unes nenes que volien entrar a una casa encantada. Tots els companys de l’escola deien que aquella casa estava encantada. Però la Irene, l´Abril, l´Emma i la Paula, no s´ho creien.

Tothom els hi deia que si entraven no sortirien, però elles continuaven sense creure-s´ho, deien que tot eren mentides i que la gent ho deia perquè en realitat hi havia amagat un tresor.

Un bon dia, van quedar a les 12.45 h. per entrar a la casa encantada. Als pares els van dir que anaven a fer un picnic.

Van agafar les motxilles, el berenar i una lot, i van quedar a la porta de la casa encantada sense por, pensant que tot el que els havien dit era mentida. Així doncs van tirar endavant el pla.

La Paula va dir: -

Jo vaig a la cuina.

-

Jo vaig al lavabo. –va dir la Irene.

L’Abril va dir que aniria al menjador i l’Emma va dir: -

Jo aniré al despatx.

La Irene va cridar: -

Verónica! Verònica, Verònica, Verònica!!!!!!

L’Emma tenia una mica de por perquè veia uns ulls vermells i va cridar: -

Noies!!!! Heu vist uns ulls vermeeeeeells?

I la Irene va cridar: - AAAAAAHHHHH!!!! He vist una ombra amb una túnica blanca.

Van anar totes a recollir a l’Emma i després a la Irene. Van sortir corrents de la casa i van explicar al poble que era veritat, que a la casa hi havien monstres i mai més van escoltar històries de por i tampoc van tornar a aquella casa.

Abril Choclán (Finalista Prosa)


L´ESCOLA ENCANTADA L´història que us contaré, va passar en una escola encantada.

L´escola era molt vella, però vella amb v, perquè tenia molts anys. L´escola hi havia 3 monstres. Els monstres eren la Verònica, un fantasma i un dimoní. Tots aquests monstres eren companys des de feia molt temps, perquè quan eren petits anaven a la mateixa escola.

Dormien amb coixins i quan hi havia silenci, sortien per mirar si hi havia algú. Quan entrava el professor de l´escola, la Verònica, el fantasma i el dimoní s´amagaven, no volien que ningú sabés que vivien allà.

Però un dia, cansat de no parlar amb ningú més, van sortir per parlar amb el professor i aquests, en veure’ls, va dir:

-Què grans us heu fet! Ara viviu aquí els tres?

Van explicar al professor que per menjar buscaven els diners pel carrer i compraven carn, feien barbacoes i aigua o sucs.

Vivien molt bé en aqueslla escola, mai espantaven als nens i eren molt feliços.

Els professor mai va dir res, així doncs, segurament, seguiran vivint allà per sempre més.

Isona Fernández (Finalista Prosa)


LA SIRENA LAURA Hi havia una vegada una nena que s’anomenava Laura . Li agradaven molt els animals, jugar ... La Laura era una sirena molt guapa . Era la princesa del mar! Vivia en un castell preciós ple de petxines , amb la seva mare , el seu pare i el seu germà. Els seus pares sempre li deien que no la podia veure ningú que visqués a l’exterior. El seu germà era molt trapella i més petit que la Laura.

Un bon dia a la Laura li venia de gust fer-se una corona. Va pujar fins arribar a la superfície per agafar les perles i les petxines però, la va veure una noia anomenada Noelia i un noi anomenat Eric.

L’Eric li va dir a la Noelia: -Una sirena! -A on?-va dir la Noelia. -Allà!-va contestar l’Eric. -Ja la veig!-va dir la Noelia. La Laura es va submergir intentant escapar. Estava molt espantada i se’n va anar a dormir. La Laura no


podia dormir perquè la preocupava que l’haguessin vist aquells nens, però al final es va adormir. L’endemà va ser molt valenta i a la mateixa hora que va pujar a l’exterior, va tornar a veure si trobava a aquells nens. -Sí que hi són!- va dir la Laura. Els nens l’estaven buscant a ella. La Laura els va dir xiuxiuejant: -Aquí, nens, aquí. -Sóc la Laura no li digueu a ningú que existeixo, si no es formarà una de bona! -Jo sóc l’ Eric i aquesta és la Noelia- va dir l’Eric. -Vols ser la nostra amiga?-va dir la Noelia. -D’acord però no ho pot saber ningú això- va dir la Laura. -Ens trobem demà aquí a la mateixa hora- va dir l’Eric. L’endemà es van trobar i s’ho van passar pipa.

...Continuarà! Laura Cabré (Guanyadora Prosa)


LA PRIMAVERA Vaig passejant per la riera, ja ha arribat la primavera!

Veig flors de colors amb molt bones olors.

Faig una poesia amb alegria, perquè m’agrada la llum del dia.

A prop del riu escolto un piu-piu. Faig sorolls amb energia, mentre canto una melodia.

Els meus amics m’acompanyen, caminant per la muntanya.

Els sons que sento m’agraden, com les precioses cançons que canten el riu i el vent. Acabo el poema somrient. Mar Fouz (Finalista Poesia)


L’AMISTAT Que seria del món sense l’amistat, On es troben els amics de veritat. Necessitem d’ella Per poder viure sense enveja. L’amistat és un valor i També un tresor.

Tota bona amistat, Es guanya amb sinceritat. No hi ha res més bonic Que un somriure dels teus amics. Amb l’amistat tindrem Amics fins el final.

Marina Martínez (Finalista Poesia)


La meva escola La meva escola és gran com un gegant, el seu pati amb arbres florits, ple de nens petits, jugant força divertits.

Les seves classes amb taules i cadires, per aprendre coses divertides, apuntem a la pissarra per aprendre a tocar la guitarra.

Un enorme menjador, amb plats i gots que és tot un goig, el nostre cuiner mou la cassola i ho fa molt bé!

Laura Jimenez (Guanyadora Poesia)


EL CASTELL MÀGIC

Hi havia una vegada una princesa que es deia Leila. Vivia al seu castell de Cervelló. El seu pare no la deixava sortir del castell. La princesa era única, tenia el cabell ros, els ulls blaus i la pell clara. Van venir a atacar a Cervelló al segle 10 i es van emportar a la princesa Leila, molt or, molt menjar,etc,... Hi havia un príncep que es deia Pol que es va enamorar de la princesa. La van ficar a una cel.la, el príncep la va treure i van ser feliços. Fins que els van trobar al camp i se’ls van emportar al castell. Al final van ser els reis del castell i de les terres. Judith Martínez (Finalista Prosa)


EL NEN TRAIDOR Tres nens i dos nenes que passegen per la muntanya, amb una motxilla que hi ha menjar i una tenda per a dormir. Es la nit, estan col·locant les tendes. Tots estan dormint menys un, que no pot perque té por. Ja s’ha adormit. Quan s’aixequen del llit, obren la tenda i veuen que estan en una casa però un nen no està en cap tenda. La casa està plena de teranyines. De sobte, veuen el nen que no estava a la tenda i a una altra persona. De cop veuen una porta per sortir, corren fins allà i quan l’obren tots cauen en un forat. Hi ha moltes serps i s’espanten, salten sobre les serps, mentre els nens salten sobre les serps i les nenes estan sobre d’una roca, una de les nenes veu un túnel i crida: UN TÚNEL! Tots surten corrent pel túnel, i tornen per on hi havia les tendes, que ara no estan. Ara no saben què fer, un dels nens veu unes escales i tots les pugen sense fer soroll. Quan acaben de pùjar troben una pistola, i els nens l’agafen. Veuen al nen i s’apropen corrent, però el nen també surt corrent perque veu la pistola. El nen de la pistola dispara i li dona. L’ha matat. El que ha disparat diu que si no hagués fet això tots haguessin mort. -Té un telèfon, podem trucar a la policia!. Quan truquen la policia només poden venir al cap d’una hora. Un dels nens diu: -De moment caminem pel passadís de la dreta i agafem el mòvil. Una de les nenes pregunta: -On està l’altra persona?. La resta contesta: -És veritat, hem vist una altra persona! Seguim caminant per veure si està per allà. Una nena diu: -Tinc por! El senyor! Correu darrera d’ell! Llavors cau el senyor. -Qui ets? Treu-te la màscara!!!!!! -No!!!!! -Sí!!!! Si no et disparo!!!! -Relaxa’t, home!! - Ja!!! -Ara vaig!! Al final va entrar a la presó i van enterrar al nen. -Mai no tornarem a la muntanya - van dir la resta de nens. Hugo Farcy.(Finalista Prosa)


KONG ILLA CALAVERA Hi havia dos homes, un es deia Cristian i l’altre Adri. Els dos volien anar a l’illa Calavera per fer medicaments per a curar a la gent. I van trocar el President dels Estats Units. Li van demanar permís per anar, i que els enviessin militars i helicòpters. El President els va donar tot això i al cap de quatre dies van marxar. Van veure una tormenta molt perillosa però van sobreviure! Anaven mirant el paisatge i van veure a Kong, un goril·la gegant. Es va empipar perque els militars els van disparar des dels helicòpters. Va destruir tots els helicòpters, van morir un quart dels 20 soldats. Els altres es van perdre en aquella illa on vivien els monstres del món. Vuit d’aquells soldats buscaven a Kong per a venjar-se d’ells. Els altres anaven a l’altre punta de l’illa perque els recollís un vaixell. Es van trobar amb indis que els apuntaven amb llances, però va sortir un home que era el rei. Els va dir que nos els matessin perque era un d’ells. Van llegir una profecia que deia que si mataven a Kong sortiria un dimoni. Els altres li van fer una trampa, el van matar i llavors va sortir el dimoni, però en realitat no el van matar, van lluitar i finalment va guanyar Kong. Després van venir a recollir-lo. Cristian Domínguez (Finalista Prosa)


CERVELLÓ

És Cervelló Ben petitó Amb un castell Molt i molt vell.

És Cervelló Meravellós Sense cap ós No és gens perillós.

És Cervelló Molt natural Muntanyes, arbres, Un paisatge sensacional.

És Cervelló Ara molt millor Des de que vaig arribar jo.

És Cervelló Un paradís On tothom és feliç. Mark Vazquez (Guanyador Poesia)


CERVELLÓ

Cervelló té una llegenda Que comença amb un poema, Un drac malcarat, I una princesa, D’una gran bellesa.

El drac va morir, Per un cavaller decidit A ajudar aquest poble petit, Cervellçó va deixar de patir.

El drac va ser castigat, I a la muntanya s’ha quedat Atrapat per tota l’eternitat. Lucia Lucas (Finalista Poesia)


CERVELLÓ Cervelló és el meu poble, Me l’estimo de veritat, Em sembla una preciositat.

Perque quan era un nadó, Vivia aquí a la rambla, El cor de Cervelló.

Cervelló és molt bonic, No hi ha trànsit ni camions, És un poble divertit.

Abans era molt petit, I amb el pas dels anys, S’ha anat fent més gran.

Julia Planas (Finalista Poesia)


No puc més és molt estressant no puc treure res que sigui interessant els versos ja no sé fer rimar no puc acabar el poema que he d’editar.

La nit ja ve i encara no he fet res ben trist i desanimat al llit em tiraré per què? Per què arriba ara? si jo no li he dit que arribés a casa.

Em rendeixo ja estic molt cansat en el cap, cap idea m’ha il·luminat espera , espera ja ve una idea ara puc escriure el meu poema!

Les idees comencen a esgotar-me i un senyor ve a consultar-me que ja té el poema escrit ? i jo li dic sí! amb un crit.

Pep Borràs (Finalista Poesia)


Tots hem sigut nens, tots ens ho hem passat bé, tots hem somiat alguna vegada, en unicorns i fades. Ara tot és complicat, toca escollir treball, de metges, policies o músics de bateries. Ara tot s’acaba, toca jubilar-se. Quin avorriment! Veig als iaios i iaies caminar pel carrer. No vull créixer! Vull somiar, vull ballar, vull cantar... Vull ser un infant! I que els meus somnis no s’acabin mai!

Claudia Luna (Finalista Poesia)


Què està passant al món? Que no té timó! Són moltes persones que deixen darrera la seva terra, Un país trencat per culpa de la guerra. Ploren de dolor sense consol Per embarcar-se en un altre món. Famílies separades amb un destí incert, mentre nosaltres no podem fer-hi res. Hi ha nens que no coneixen l’alegria ni l’amor perquè ja no els batega el cor. Una nit sota la Lluna i els estels, en un vaixell sense arrels. Nosaltres hem d’aprendre a estimar aquesta gent que ho necessita molt urgentment. Per això els ajudarem, donant-los amor, ja que és la nostra il·lusió.

Nerea Martínez (Guanyadora Poesia)


LA PRIMAVERA Ha arribat la primavera els núvols canten d’alegria, la pluja de colors espera, a que vingui un nou dia. Flors i papallones comencen a ballar. La marieta mai es queda quieta, els ocells surten a volar i el cargol s’amaga fent l’espieta. El mes d’abril és vida amb la llegenda de Sant Jordi. La rosa està florida i els camps plens d’ordi. De la mort del drac va sortir una rosa d’emocions i sentiments meravellosa, és vermella i molt formosa, de totes les flors la més preciosa. Abril Bosch (Finalista Poesia)


La lluna La lluna és la reina de la nit, M’agrada veura la des del llit, Quan els ocells comencen a cantar, es torna rodona i el cel comença a il·luminar. La lluna il·lumina, Igual tots els dies Igual a tots els llocs, Tant a Cervelló, com a la Xina. Estiguis on estiguis, La lluna et seguirà, No cal que li diguis, De nit o de dia ella hi serà . La lluna batega com el nostre cor, Si et sens sol i tens por Mira al cel, et sentiràs millor.

Alba Bonilla (Finalista Poesia)


LA MEVA AMIGA NEREA Ella i jo mai ens enfadem A vegades no estem d’acord però sempre ho solucionem Des que petites érem Molt amigues ens férem.

Nerea la meva amiga És molt especial Sempre amb un somriure i em tracta genial

És molt divertida A vegades pot ser presumida Li agraden els animals Tot i que alguns no siguin socials

Sempre pots confiar amb ella Perquè es una meravella Aquest poema es petit Però la nostre amistat durarà fins l’infinit.

Finalista Poesia Irene Ortiz


Els refugiats Els refugiats del seu paĂ­s,fugen venen en transports de tota mena es volen refugiar en un altra terra per a fugir del terror de la guerra.

Pel mar amb barca molts moren ofegats el mar ple de cadĂ vers estĂ  i ni un minut de silenci fem ja.

Nosaltres ens queixem de l’escola i ells estan desitjant aprendre mentre nosaltres tiren el menjar ells es barallen per un tros de pa.

Nosaltres volem diners i ells volen sobreviure nosaltres no volem treballar i ells un ofici volen trobar. Finalista Claudia Jimenez (Lia)


Cervelló Cervelló és el meu poble, enmig del bosc el trobaràs es veuen castells, masies i ocells, hi ha cases,pisos i mansions molt grans. Cervelló és tranquil, no hi ha gaires perills hi viuen avis, adults i nens, i animals pots trobar també. Cervelló és bonic, hi ha infants jugant, amb la font gegant que en la plaça hi ha. El poble es petit, mai et perdràs, veus gent a tot arreu al parc, la timba el supermercat. Cervelló té una riera i les penyes del Rector va néixer en Tarradelles és un poble molt senyor.

Finalista Desirée Anguís (Lolo Lulin)


L’ESCOLA Mirar cap enrere, tot el que hem passat, moments de riure, i ara moments de comiat. Des de P-3, ben petitets! I ara hem crescut, Ens fem grans. Ara més nivell, més cervell. Alguns ens dispersarem, però sempre junts estarem. Cada cop és més difícil, cada cop més complicat. No anem a cap edifici però hem de continuar. De l’escola marxem i bons records deixem. Encara que els professors ens hagin renyat, no els oblidarem i farem un bon comiat.

Guanyadora Deyra Nicolau (Estanteria)


DESIG DE REALITAT. Poder volar? Eternament somiar? Dorm menys Somia més. Menys ciència ficció i més realitat, menys paraules i més estimar.

La teva veu ningú Podrà silenciar Oh rossinyol! ocell lliure voldria ser jo. On tot és possible Vull viatjar: Igualtat, I ningú invisible. DESIG.

Finalista Laia Gálvez


HE D’ESCRIURE UN POEMA He d’escriure un poema el qual ha de rimar no sé pas quin tema fer perquè no sé en què pensar. Pot ser d’arbres, d’animals, però això ja està caducat, jo vull ser original i guanyar els Jocs Florals El llapis s’ha trencat, la goma, gastat, el full embrutat i la meva paciència esgotat. Però... quina sorpresa! El poema ja he acabat.

Finalista Elena Rich


CERVELLÓ El meu poble és Cervelló o sigui, on visc jo. Hi ha moltes coses per descobrir Com la Pubilla de Can Pi.

Hi ha un personatge que era molt especial, es deia Josep Tarradellas per als catalans va ser principal.

Hi ha una història d’un drac Però, ja s’ha esfumat. També hi ha un castell Però ara ja és molt vell.

Però tot i així m’agrada estar aquí. I cada dia aprendre Perquè Cervelló pot sorprendre. Guanyadora Marta Borràs

Finalistes jocs florals 2017  
Finalistes jocs florals 2017  
Advertisement