Page 1

Curs: Espai públic i experiències de mediació. El cas dels joves Organitzat per l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. 3, 10, 17 i 24 de novembre de 2010 de 09:00 a 14:00 hores. Recinte Maternitat. Pavelló Garbí;(Travessera de les Corts, 131 – 159 - 08028 Barcelona)

SESSIÓ 1. L’ESPAI PÚBLIC. 3 de novembre. Mercè Zegrí. Antropòloga i coordinadora Servei de mediació de Barcelona. L'espai urbà és considerat un indicador de la qualitat de vida urbana, que es pot avaluar per la intensitat d'ús i per les relacions socials que facilita, així com pel fet que fomenta que els grups interrelacionin entre si i alhora, permet la integració cultural. 1. Concepte d'espai públic: regulació, usos i confluència de diferents actors. 2. Convivència en l'espai públic: elements d'anàlisi. 3. L'espai públic (EP) com a espai integrador. Elements i punts que apareixen al debat i reflexió: - Qui decideix que un ús és més important que un altre en un espai públic? * La societat que l’envolta. * existeix una tendència a la retirada de persones de l’espai públic cap a les cases o centres de consum ja que cada vegada més es concep com un lloc de pas i no de trobada. Com a contrapartida, les persones immigrants i joves estan incrementant l’ús i ocupació de l’EP. * l’urbanisme determina l’ús inicial que es fa i pot fer d’un espai. Exemple: plaça del Macba de Barcelona (ideada inicialment com a lloc de pas però la societat l’ha adaptat com a espai de trobada). - Reflexions al voltant del concepte de política - Qui té més dret a utilitzar l’EP segons les hores i llocs (gent grans, persones nouvingudes, infants..)?

1


* abans ningú qüestionava l’ús de l’espai públic. Activitats que abans no eren problemàtiques ara es consideren gamberrades o fins i tot delicte (ex: jugar a pilota). * actualment estem en un procés de privatització; es considera millor allò privat que allò comú (el carrer no es cuida tan com l’espai privat). * inseguretat visual: sovint, es crea la sensació d’inseguretat, ja que l’espai públic ha canviat d’actors i usos dels quals no estem acostumats. * existeixen restriccions de tradició, altres escrites... - tipus d’espais: ESPAI ÍNTIM: L’habitació, llit... ESPAI PRIVAT: casa, el pati, el cotxe... ESPAI SOCIAL: carrers, places... ESPAI PÚBLIC: equipaments i recursos municipals CIBERESPAI: internet -

Debat normativa versus respecte

-

Bibliografia i recursos:

Els usos de l’espai públic i la immigració. ARAMBURU OMAZU, M. Concepte: aglomeració compensatòria. UBALDO MARTÍNEZ VEGA. Revista Apunts: articles sobre EP i activitat física. Insureté social. ROBERT CASTEL Muerte y vida de las grandes ciudades. JANE JACOBS. Es descriu el concepte d’ulls del carer i d’intimitat pública.

2


Sessió 2: Els joves 10/11/2010. Laura Porzio. lobrz@imf.cesic.es En la primera part del curs s'introduiran els temes des d'una perspectiva teòricoconceptual en relació a les cultures juvenils i totes les seves representacions socials (estils, consums, produccions culturals, pràctiques culturals, etc.) Després s'aprofundirà en diferents elements que influeixen en les construccions identitàries del jovent i en les seves representacions. 1. Presentació de la sessió: joves i diversitat 2. Imatges, identitats i consums culturals 3. Els mitjans de comunicació i la construcció dels universos juvenils. 1. ESPAI PÚBLIC I URBANISME - Ha de respondre a les necessitats - espais cohesionadors - important la participació ciutadana en el disseny En l’actualitat... - preval un discurs d’inseguretat ciutadana - existeix una privatització de l’EP (tancament, prohibicions, disminució de la sostenibilitat mediambiental, construcció de centres comercials, prevalença del disseny per sobre de les necessitats). * consultar ator Jordi Borja L’EP és un espai de relacions: - espai de convivència, socialització, lloc de trobada i d’expressió col·lectiva. Però en l’actualitat existeixen pràctiques que són font d’estereotips negatius, sensació

3


d’inseguretat ciutadana i una imatge negativa de l’ús que fan els joves de l’EP per part dels mitjans de comunicació. 2. ESPAI PÚBLIC I MOVIMENT - En general “el carrer és dels nois” ja que hi ha una masculinitat de l’EP. Les noies no són definides com a membres o esència dels grups tot i que hi tenen molta influència (són les amigues de... les nòvies de...). - La pràctica esportiva pren molta importància. - El consum de drogues é sun element socialitzador. - pràctiques festives a l’EP

És importnat reflexionar sobre quin és paper dels i les professionals?? Participació activa, treball de carrer, interdisciplinarietat, cal dotar de més recursos els i les professionals... 3. LA VIOLÈNCIA JUVENIL: Cal entrar en els diferents significats i significats de la paraula violència:

- violència no és una patologia social - violència com a fenòmen cultural en un context concrets - la viència no és un fenòmen objectiu sinó que es construeix segons les valoracins socials, personals i culturals. Per tant, és subjectiva. Ex: toros, els càstigs amb violència als infants...

- concepte de “violencitat”: es tracta de comportaments i fenòmens potencialment violents.

- É simportant no vincular la violència als individus, grups o col·lectius. - Concepte d’”habitus” (BORDIEU): conjunt de normes, valors i esquemes classificatoris que serveixen per percebre, mirar i entendre el món. Serveix per situar-se en un espai concret i orientar les pròpies accions. Es tracta d’un aprenentatge cultural que es reb des de l’infantesa i està fluit pel grup social de referència. És anterior a les experiències.

4


Sessió 3: Metodologia de la participació en els espais públics. 17/11/2010. Xavier Úcar La participació es constitueix com un tret de la ciutadania especialment en aquelles actuacions que estan relacionades directament amb la seva qualitat de vida i en tot allò que afecti a la seva quotidianitat. 1. Interacció quotidiana en l'espai públic. 2. Presentació de l'experiència Carmel Acció : un projecte participatiu que pretén posar els fonaments per a un futur de convivència cívica en el barri. LA METODOLOGIA DE LA PARTICIPACIÓ ALS ESPAIS PÚBLICS.

ESPAI PÚBLIC

JOVES

PARTICIPACI Ó

La sessió parteix consisteix en reflexionar i aprofundor sobre aquest tres conceptes a partir e 3 activitats que consten de dues fases: una primera de debat en petits grups i, una segona, de posada en comú de tot el grup.

-

Activitat 1: La participació: què significa, elements clau i idees bàsiques.

PARTICIPACIÓ

ESPAI PÚBLIC

S’impliquen mútuament i són condició i possibilitat una de l’altre Mitjà d’aprenentatge socials

Diversitat d’EP

Configuració d’identitats individuals i col·lectives

Diversitat de configuracions socials

Instrument i finalitat

Diversitat d’usos

5


Què és participar? Segons GARCÍA ROCA significa ésser i predre part: No ser part (-) i no prendre part (-)

Exclusió

ser part (+) i no prendre part (-)

Alineació i apatia

No ser part (-) i prendre part (+)

Reivindicació

ser part (+) i prendre part (+)

Integració i ciutadania activa

Condicions per la participació:

efectivita t

Confiança en el procés

Confiança la pròpia capacitat

transparència

ELS ALTRES

JO

eficàcia

reconeixement

protagonism e

Factors que modulen aquestes condicions: a. El context b. Quantitat i qualitat de la informació disponible c. Capacitat de decisió: possibilitats versus competència d. Nivell de consciència. e. Responsabilitat f.

Implicació

g. Compromís

Metodologia que afavoreix la participació: a. Flexibilitat b. Crear escenaris que afavoreixin la participació QUAN PARTICPEM?

QUÈ HA DE FER LA POLÍTICA I L’EQUIP TÈCNIC PER AUGMENTAR LA

6


PARTICIPACIÓ? Quan volem Quan ens agrada la proposta Quan podem Quan¡ ens pregunten Quan hem de respondre alguna cosa

-

Activitat 2: Els i les joves: Què són els joves? Amb quin tipus de joves volen treballar? Quin tipus de jove ens facilita la feina? Què resulta essencial en el treball sòcioeducatiu amb joves? Quin paper hem de jugar les persones adultes en la relació amb joves? Quins són els elements essencials en la relació adult-jove?

El concepte de jove és una construcció social i, per tant, no va lligada a un període. Adults i joves han de treballar com a aliats. Relació adults-joves: ADULTS

JOVES

A. Com a OBJECTE: sabem el que és millor per a ells, el que els convé B. Com a RECIPIENT: hem de traspassar experiència i coneixement. C. Com a RECURS: hem de comptar amb el que saben i treballar plegats. És la opció més recomanable! Requisits pel treball sòcioeducatiu amb joves, estratègies comunicatives -

honestedat

-

Transparència

Fomenten la motivació, implicació i

-

Confiança

reciprocitat positiva.

Teoria sociocrítica de l’empoderament del joc (Jennings, 2006): -

entorn segur i acollidor: escenaris on el jove pugui experimentar

-

participació i vinculació comunitàries significatives (donar possibilitats)

-

participació en processos sòciopolítics

-

empoderament individual i col·lectiu

7


-

Activitat 3: L’espai públic: Espai per a què? Espais de poder neutral? Espais de participació o de control? Espais de ciutadania? Què és un espai?

És important avaluar les relacions de poder en els EP: o

com es creen els EP (qui decideix què, perquè...?)

o

nivell de compromís que impliquen

o

grau de visibilitat del poder

o

conflictes i repecte: límit de participació, dinàmiques, actors que participen i que estan exclosos.

LLOC/NIVELL

ESPAIS

Global

Tancats/predefinits

Local:

Invitats (a partir de consulta)

PODER Amagat

Visible Ciutat

Demanats/creats

Nacional Districte Local Barri

8

Invisible


ESCENARIS MODEL DE

Vertical

COMUNICACIÓ

Escenaris atractius per als joves. Oferir, motivar i estimular

Escenaris Inclusius

Escenaris compartits

Reconèixer, consultar i acceptar propostes

Compartir decisions i responsabilitats, lideratge compartit

Horitzontal

Integrat

Polítics i tècnics

Polítics Polítics

Joves

Joves

I tècnics

Tècnics joves

La sessió finalitza amb la visualització i explicació del projecte Acció Carmel, com a exemple de dinamització comunitària i treball de l’espai públic.

BIBLIOGRAFIA I LECTURES RECOMANADES: MERIEU, P. Frankenstein educador. WENGER. Comunitats pràctiques. Aquí parlem del concepte de cosificació: materialitzar i deixar constància (per escrit, àudios, imatges, vídeo... del acords, projectes.) De l’editorial i sòcioeducativa: Jóvenes educadores. Tribus educadores entre los lugares y las redes. Teoría y práctica de la participación juvenil y el cambio comunitario. Enfoques y experiencias internacionales de acción comunitaria. LLENA, A., PARCERISA, A., ÚCAR, X. 10 ideas clave de la acción comunitaria. Editorial Graó. 2009. JENNING (2006). Teoría sociocrítica de l’empoderament jove. GUIJ-GAVENTA: informació sobre les relacions de poder a l’espai públic. http://www.powercube.net/: eina per analitzar els espais de participació i poder.

9


CHECKOWAY. Adultos cómo cómplices. LOFQUIST. Spectrum of attitudes. 1989. AUGÉ. Lloc i no llocs. Identitat i relació, persones i no persones.

10


Sessió 4 : Presentació d' experiències. 23/11/2010. Xavier Jiménez. jimenezx@elprat.cat Es tracta de conèixer i analitzar com des de l'administració local existeixen dispositius i actuacions amb joves que intenten facilitar i millorar la convivència i el civisme en entorns socials i culturals d'elevada diversitat. S'analitzarà com la mediació és un bon instrument de treball per millorar la relació social dels joves. Mediació amb joves en l'àmbit municipal per millorar la convivència i el civisme. (Reparació víctima/ Treball comunitat) Mediació reparadora: és necessari tenir obert un expedient sancionador. Xavier Jiménez és mediador de l’equip de mediació comunitària de l’ajuntament del Prat de Llobregat. A partir d’un cs pràctic i diversos exemples tracta el concepte de mediació i paradigma de la mediació. “ La mediació treballa per la millora de la convivència del municipi”. Diàlegs apreciatius: es tracta d’una metodologia, tècnica de mediació. Es tracta d’eliminar les diferències per tal de sumar positivament la diversitat i per implementar sinèrgies que construiexin una realitat comuna. Consisteix en agafar allò comú, allò que suma. Orientacions per al diàleg: -

facilitar el que realment importa

-

contribuir amb les pròpies idees i experiències

-

relacionar i connectar idees

-

escoltar i comprendre el més profund

-

no buscar respostes sinó significats

-

estar obert al canvi

-

portar amb un mateix allò que es considera l’essència i posar-ho en comú a l’altra taula.

11


Com es transforma un entorn de conflicte en un aoportunitat de milora de la convivència? Quins són els indicadors que permetran valorar que aquest canvi s’està donant?

12

Profile for Santa Coloma Jove Santa Coloma Jove

sinopsi Curs Mediació i Espai públic. El cas del joves  

Diputació de Barcelona. 20 h. Novembre 2010

sinopsi Curs Mediació i Espai públic. El cas del joves  

Diputació de Barcelona. 20 h. Novembre 2010