Page 1

ESPANYA DES DE LA TRANSICIÓ DEMOCR[TICA FINS A LA ACTUALITAT 1


ÍNDEX TREBALL…………..…………………………………………………………………………………..3 Inici de la democr{cia……………………..……………………………..……..…………...3 La transició demogr|fica…………………..……………………………….……….……………..3 Els inicis de la transició…………………………………………………………..………………….3 El primer govern d’Adolfo Su{rez………………………………………….….………………..4 El nou sistema polític i l’Estat de les autonomies..………….…………………5 La constitució de 1978……………………………………..………………………………………….5 L’organització territorial d’Espanya…………………………………………………..………..6 Governs de la democracia des de 1979………………..……………………………....7 Govern d’UCD……………….……………………………………………………………………………7 Governs del PSOE…………………….………………………………………………………………..8 Governs del PP………………………….………………………………………………………………..9 Nova etapa de govern socialista………………………………………………………………...10 Espanya en la unió europea…………………………………………..…………………...11 Conseqüències de la integració………………….………………………………………………11 Paper d’Espanya en la UE……………………………………………..……………………………12 El futur d’Espanya en la UE………………………………………..………………………………12 OPINIÓ PERSONAL…………………………………………………………………………….13 BIBLIOGRAFIA………………………………..………………………………………………….14

2


TREBALL INICI DE LA DEMOCRÀCIA La transició democr{tica Després de la mort de Franco , s’inici{ a Espanya un període de transició a la democr{cia, que culmin{ amb la aprovació de la Constitució de 1978 i amb la entrada d’Espanya a la Comunitat Europea. Aquest procés es coneix com la transició democr{tica. Els inicis de la transició Joan Carles de Borbó fou proclamat rei i s’inici{ el procés de reconstrucció de la democr{cia. Hi havia dues alternatives: 

Via reformista: Consistia a arribar a la democr{cia reformant les institucions i les lleis franquistes.

Via de la ruptura: Volia una dissolució immediata de les institucions franquistes.

S’opt{ per la via reformista, i el govern d’Arias Navarro va iniciar una reforma que fou rebutjada per l’oposició. Davant les protestes, Arias Navarro va dimitir i el rei va designar com a president Adolfo Su|rez.

Arias Navarro 3


El primer govern d’Adolfo Su|rez Aquest s’enfront{ a un doble repte: portar a terme una reforma política i plantar cara a la greu crisi econòmica desencadenada a partir de 1975. La reforma política Adolfo Su|rez va impulsar la Llei per a la Reforma Política, va aconseguir el suport de l’oposició i va celebrar eleccions el 1977. 

Llei per a la Reforma Política: Modificava la legislació franquista i establia la sobirania popular, un Parlament bicameral i l’autorització per a iniciar una reforma constitucional. La llei fou aprovada de forma majorit{ria pel poble espanyol.

Suport de l’oposició: El va aconseguir després de legalitzar tots els sindicats i partits polítics i decretar una amnistia política.

Eleccions el 1997: Van donar majoria a la Unión de Centro Democr|tico. Aquest port{ a terme una política de consens amb totes les forces polítiques per a elaborar la Constitució.

Adolfo Su|rez, que va ser elegit com a president del Govern per el rei.

Mesures enfront de la crisi econòmica Les reformes polítiques van coincidir amb una situació de greu crisi econòmica, motivada per la pujada del preu del petroli i per la crisi de molts sectors industrials. El govern d’UCD plantej{ una política de consens, i sign{ amb partits i sindicats els pactes de la Moncloa, en el que els sindicats van acceptar la moderació salarial i la flexibilització de l’ocupació a canvi de la contenció de la despesa pública una reforma contra el frau fiscal, l’ampliació de l’assegurança d’atur i una major despesa social. 4


EL NOU SISTEMA POLÍTIC I L’ESTAT DE LES AUTONOMIES La constitució de 1978 Aquesta recull els drets i els deures de la ciutadania, i regula el funcionament de l’Estat i de les seves institucions. 

Drets i llibertats reconeguts per la Constitució són molt amplis i el seu compliment est{ garantit pel tribunal Constitucional: ∞ Els drets civils: Entre aquests destaquen el dret a la vida, la igualtat davant la llei, la llibertat religiosa, el dret a la intimitat i les llibertats d’expressió, as sociació i reunió ∞ Els drets socials: Entre aquests destaquen la seguretat social i el dret a un medi ambient adequat, al treball i a un habitatge digne.

En el funcionament de l’Estat, la Constitució estableix els següents principis: ∞ Espanya és un Estat social, democr{tic i de dret. ∞ La sobirania nacional resideix en el poble espanyol. ∞ La forma de l’Estat és la monarquia parlament{ria. ∞ Els poders de l’Estat es divideixen entre el poder legislatiu, el po der executiu i el poder judicial.

Rei Joan Carles I 5


L’organització territorial d’Espanya La Constitució estableix la compatibilitat de la unitat de la nació amb el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren; i també el principi de solidaritat i equilibri entre aquestes. Així es va configurar l’Estat de les autonomies, en el qal el poder es reparteix entre unitats territorials amb capacitat d’autogovern: les comunitats autònomes, províncies i municipis.

Estat de les Autonomies

6


GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA DES DE 1979 Govern d’UCD (1979-82) Després de l’aprovació de la Constitució, es van convocar noves eleccions, que tornaren a donar el triomf a UCD. Però Su{rez dimití el 1981. Durant la sessió d’investidura del seu successor, Leopoldo Calvo Sotelo, es va produir un fracassat cop d’estat, en el qual els diputats de les Corts van ser segrestats per un grup de militars i gu{rdies civils, sota comandament de Tejero. El nou govern dur{ només un any. Durant els anys de govern de la UCD s’aprovaren l’Estatut dels treballadors, la Reforma Fiscal i la Llei del Divorci; i Espanya ingress{ en l’estructura política de l’OTAN.

Cop d’estat del 23 de febrer de 1981 7


Governs del PSOE (1982-96) Les eleccions de 1982 suposaren el triomf del PSOE. Aquest govern{ fins a 1996, sota la presidència de Felipe González. Les seves principals actuacions van ser: 

Mesures polítiques: A l’exterior, destaca la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986. A l’interior, destaca la reforma de l’exèrcit per acabar amb el colpisme, la signació d’acords amb França contra el terrorisme i la aprovació dels diversos estatus d’autonomia.

Mesures econòmiques. Es va emprendre una reconversió industrial que supos{ el tancament de les empreses no competitives i la modernització tecnològica.

Mesures socials: Es va despenalitzar l’avortament en certs casos i s’ampli{ l’Estat del benestar.

La crisi del govern socialista començ{ a 1990, per això, a 1996, els problemes es dugueren a la convocatòria d’eleccions, que van ser guanyades pel PP.

Felipe González

8


Governs del PP (1996-2004) Els governs del Partit Popular, presidits per José María Aznar adoptaren les mesures següents: 

Mesures polítiques: A l’exterior, Espanya s’integr{ en l’estructura militar de la OTAN, i es va intensificar l’acostament als Estats Units. A l’interior, destaquen l’eliminació del servei militar obligatori i la creació d’un exèrcit professional.

Mesures econòmiques: Es va intensificar la política liberalitzadora i es va flexibilitzar el mercat laboral.

Mesures socials: S’aprov{ la Llei d’Estrangeria i un conjunt de mesures per a evitar la immigració il·legal.

La crisi del govern popular va estar causada pel descontentament d’alguns sectors amb certes mesures adoptades pel govern, com el suport als Estats Units en la guerra contra l’Iraq, amb el qual es va relacionar l’atemptat terrorista isl{mic del 11 de març de 2004. Les eleccions van donar la victòria al PSOE.

José María Aznar

9


La nova etapa de govern socialista (2004-2008) Aquesta va ser presidida per José Luis Rodríguez Zapatero, i ha estat marcada pels següents trets: 

Mesures polítiques: A l’exterior, la mesura més important va ser la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq. A l’interior, es reformaren els estatuts d’autonomia d’algunes comunitats i es va iniciar el di{leg polític amb la banda terrorista ETA amb la finalitat d’arribar a la pau al País Basc.

Mesures econòmiques: Recullen la rebaixa de l’IRPF en un 6% i la gradual reducció de l’impost de societats, que es complementaran amb una llei contra el frau fiscal.

Mesures socials: S’aprovaren els matrimonis entre persones del mateix sexe, la Llei de la Igualtat de Gèneres i la Llei de Dependència.

Les noves eleccions, celebrades el 2008, han tornat a donar el triomf al partit socialista.

José Luís Rodríguez Zapatero, amb la seva dona, Sonsoles Espinosa Díaz.

10


ESPANYA EN LA UNIÓ EUROPEA Després de la mort de Franco, Espanya va sol·licitar l’ingrés en la Comunitat Econòmica Europea. Les negociacions van ser lentes, però van culminar en la incorporació d’Espanya l’1 de gener de 1986. Conseqüències de la integració 

Pla polític: la integració pos{ fi a dècades d’aïllament polític d’Espanya i serví per a consolidar el recent sistema democr{tic.

Pla econòmic: Espanya va realitzar un gran esforç per a adaptar la seva economia a la comunit{ria. Va rebre ajudes europees per valor de 180 000 milions d’euros, que contribuir a millorar tots els sectors econòmics, el PIB per capit{ va créixer fins a sobrepassar la mitjana comunit{ria el 2006, i es van crear uns 300 000 llocs de feina a l’any.

Pla social: Espanya va crear un Estat del benestar semblant al dels altres països comunitaris. Els fons socials europeus han finançat actuacions com el suport a persones aturades, dones, joves i altres grups amb problemes d’inserció social i laboral.

Pla cultural: Espanya i la Unió Europea han impulsat programes educatius i projectes d’investigació conjunts i restauracions de monuments.

Misa en la mort de Franco

11


El paper d’Espanya en la UE 

Situació geogr{fica: Aquesta en Espanya es perifèrica respecte al centre de la UE, però la seva situació GEO estratègica afavoreix el paper de mediació entre la UE i els {mbits atl{ntic i mediterrani

Superfície i població: Aquestes situen a espanya com el segon estat comunitari més extens i el cinquè més poblat.

Participació en les institucions europees: Les personalitats espanyoles han ocupat alts c{rrecs en la UE, i han proposat gran quantitat d’iniciatives comunit{ries.

Característiques economicosocials: Han situat a Espanya en el grup de països endarrerits. L'entrada de nous membres accentua la seva posició geogr{fica perifèrica, però millora el seu desenvolupament relatiu.

El futur d’Espanya en la UE Les intuïcions futures per a Espanya en una Unió ampliada a 27 membres són, globalment, positives. Els nous reptes que es plantegen deriven de les dues últimes ampliacions i les seves conseqüències: reducció de les ajudes europees, increment de la immigració i de la competència dels nous socis, els preus dels quals són més baixos. Aquesta situació ofereix noves possibilitats comercials i d’inversió.

Bandera de la Unió Europea

12


OPINIÓ PERSONAL La transició democr{tica es un tema molt interessant i del que podem parlar molt. Jo crec que v{rem tenir molta sort de que el cop de estat del 23 de febrer de 1981, i v{rem ser (els espanyols) molt afortunats, perquè si s’hagués “aprovat” el cop d’estat, encara estaríem a una dictadura i espanya estaria molt més endarrerida que com estem a la actualitat, i tot seria totalment diferent. Afortunadament, ara tenim un Estat social, democr{tic i de Dret, amb el rei Joan Carles I.

13


BIBLIOGRAFIA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3_democr%C3% A0tica_espanyola (11-3) http://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola (11-3) http://www.historiasiglo20.org/HE/16a-1.htm (11-3) Burgos, M. I Muñoz-Delgado, M.C.: “Història Ciències Socials 4”, ed. ANAYA, Madrid, 2007.

14


15

Transició democràtica espanya  

José San Pedro