Issuu on Google+

Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

1. Les competències municipals en matèria de salut Segons la Llei 18/2009 de Salut Pública de Catalunya, els ajuntaments són competents per prestar els serveis mínims en l’àmbit de la salut pública. Aquestes prestacions van destinades a garantir la innocuïtat i la salubritat dels productes alimentaris; preservar la salut de la població davant els agents físics, químics i biològics; fer vigilància sanitària; i promoure la salut i prevenir la malaltia. Serveis mínims que han de prestar els ens locals en matèria de salut pública, segons la Llei 18/2009 de salut pública, article 52: a) L’educació sanitària en l’àmbit de les competències locals. b) La gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi. c) La gestió del risc per a la salut pel que fa a les aigües de consum públic. d) La gestió del risc per a la salut als equipaments públics i als llocs habitats, incloses les piscines. e) La gestió del risc per a la salut en les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing. f) La gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, del servei i la venda directa d’aliments preparats als consumidors, com a activitat principal o complementària d’un establiment, amb repartiment a domicili o sense, de la producció d’àmbit local i del transport urbà. Se n’exclou l’activitat de subministrament d’aliments preparats per a col·lectivitats, per a altres establiments o per a punts de venda. g) La gestió del risc per a la salut derivat dels animals domèstics, dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les plagues. h) La policia sanitària mortuòria en l’àmbit de les competències locals. i) Altres activitats de competència dels ajuntaments en matèria de salut pública d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria. La llei de salut pública, la llei de règim de base local i la LOSC, són clares pel que respecta a les competències en matèria de salut dels municipis, les restringeixen a la salut pública, a la promoció de la salut i prevenció de la malaltia però no fan esment en cap cas a competències en l'àmbit sanitari. 2. El marc legal vigent En l’Article 68 de la Llei 15/1990, d’Ordenació Sanitària de Catalunya, es detallen les competències dels Ajuntaments en el marc del sistema sanitari 1


Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

públic, quant a la prestació dels serveis mínims obligatoris referits als serveis de salut, així com a la promoció d’aquelles activitats i serveis sanitaris necessaris per satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat de veïns, possibilitant la realització d’activitats complementàries, en particular l’educació sanitària. L’article 66 del Capítol II del Decret Legislatiu 2/2003 pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya determina les competències municipals i locals, possibilitant la promoció d’activitats i prestació de serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, en l’àmbit de les seves competències. L’article 67 detalla els serveis mínims que ha de prestar el municipi i el 71 les activitats complementàries, relatives a la sanitat entre d’altres, entenent que es poden exercir potestats d’execució que no estiguin atribuïdes per la legislació a altres administracions públiques. La Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública defineix aquesta, com a el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat mitjançant la mobilització de recursos humans i materials per a protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància d’aquesta, entenent-la també com a la salut de la població, que depèn en gran part de factors estructurals, ambientals i lligats als estils de vida. L’article 52 explicita les competències de les que disposen els municipis, entre elles, la gestió del risc en diversos àmbits. La Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública, estatal, supera el limitat concepte fins ara existent de la salut pública vinculat a la salubritat, ampliant el radi d’acció i possibilitant una ampliació de l’abast de les polítiques municipals en aquesta matèria. Aquesta llei, persegueix un major nivell de salut en el conjunt de la població, i fa èmfasi en el fet que l’entorn no està constituït exclusivament pel medi natural, sinó també existeix influència de l’entorn social (habitatge, treball, oci, ciutat, estils de vida, etc.) estenent l’àmbit d’aplicació a les administracions públiques, incloent sense cap mena de dubte les entitats locals. 3. La proposta sanitària del GT Sanitat de la CUP-PA Però la realitat als municipis és que ens trobem amb la implantació física de diversos centres sanitaris, i no només hospitalaris com són: - Centres d’Atenció Primària. - Consultoris i farmàcies. - Hospitals de referència pel municipi. 2


Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

-

Centres de salut mental. Centres d’atenció a les drogodependències. Altres centres d’atenció especialitzada. Centres sociosanitaris.

Centres que de vegades tenen titularitats compartides, o bé són titularitat municipal, o bé ho són comarcal, però que en definitiva, d'una manera indirecta acaben sent responsabilitat del mateix Ajuntament si es vol garantir que segueixin existint. Així ens trobem amb alguns exemples dels problemes endèmics en la hisenda municipal que provoca haver de gestionar la sanitat des del municipi i la dependència dels ens municipals del model sanitari que reprodueix el CatSalut. El principal escull aflora a primera vista, aquesta amalgama de titularitat i de confusionisme d'interessos que suposa l'existència de diverses administracions al capdavant dels centres sanitaris i en alguns casos, sumades a determinats interessos privats. A més, el sense sentit més gran es dóna pel fet que, en definitiva, el 100% del finançament és públic en la majoria dels casos, i una mica menys però majoritàriament en tots ells. Un model que provoca greuges entre els i les professionals de la sanitat arreu del país, ja que en funció de l'ens públic, empresa pública o privada o fundació, les condicions laborals i la retribució són diferents tot i desenvolupar una mateixa tasca per a un mateix sistema públic. O, que també, des del punt de vista del i de la usuària provoca greuges, ja que determinats centres realitzen activitat exclusivament pública, i d'altres que també estan finançats amb diner públic, realitzen activitat pública i privada, generant diferents vies d'accés a la sanitat, que privilegien als clients de les mútues i deterioren el servei que reben els i les usuàries del CAT Salut. És per això que la proposta sanitària del grup de treball de la CUP-PA situa com a primer pas la necessitat de generar un sistema de titularitat, gestió i provisió pública únic. Aquesta qüestió és central ja que com hem vist, el model sanitari principatí està format per una amalgama de centres de titularitat pública (de diverses administracions) i privada, amb ànim de lucre i sense. Tots ells conformen el SISCAT (Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya). Tots tenen un punt en comú, que vénen la seva activitat sanitària al Cat Salut. Podem dir que tots subsisteixen de la compra pública d'activitat, que deu representar, amb certesa, el gruix principal i molt majoritari de la seva activitat total. Resulta, per tant, que el pas d'aquest sistema de cohabitació públic i privat, a un sistema públic, respecte a la seva titularitat és una qüestió de simple voluntat política. Considerant, a més, que el gruix majoritari és públic, tot i que titularitat de diverses administracions (municipals, supramunicipals i 3


Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

autonòmiques) i regit pel dret privat i amb criteris mercantils, la primera passa; generar un model únic de titularitat pública, és relativament senzill. Fins i tot es podria plantejar com una passa voluntària de tots els centres que vulguin formar-ne part, ja que dels centres de titularitat privada que formen part del sistema cap podria subsistir sense l'aportació pública. Aquesta recuperació de la titularitat pública, la plantegem en el plànol supramunicipal. La necessitat de dotar-se d'un sistema sanitari de titularitat, gestió i provisió pública únic transcendeix els municipis. Una mateixa comunitat, o poble, presenta unes característiques històricolingüísitiques, culturals, socioeconòmiques, polítiques que determinen el seu estat de salut. Un sistema sanitari que vulgui contribuir a un millor estat de salut ha de poder atendre a totes aquestes característiques pròpies d'una comunitat i actuar com a redistribuidor social de la mateixa. Què volem dir, que recuperar la titularitat pública de manera municipal, centre a centre, i no de manera única i centralitzada, dificulta trets essencials del sistema per determinar si aquest és sobirà o no: la seva integralitat, la capacitat de fer front al procés d'explotació capitalista, i la violència que aquest genera i en conseqüència a la seva idoneïtat per reduir les desigualtats entre classes, i entre dones i homes. En el plànol assistencial és evident que en un sistema sanitari de titularitat municipal els municipis rics podrien garantir una millor assistència sanitària que els pobres. Però a més, en el plànol del diagnòstic i la planificació en matèria de salut, circumscrit a l'àmbit municipal, presentaria deficiències evidents de cara a poder prestar una atenció integral. La integralitat és un eix fonamental a tenir en compte en el disseny del sistema de salut. És concebuda com la combinació dels enfocaments de dret, determinació, gènere i interculturalitat amb les estratègies promocionals de la qualitat de vida i salut, unides a les de prevenció, guariment i rehabilitació, que es realitzen al llarg de tot el cicle vital i en els diversos espais de la vida social. I tot això donant èmfasi no només a lʼatenció individual com fa la pràctica tradicional, sinó també en les accions dʼàmbit familiar, comunitari i dels espais productius, per tal de garantir lʼatenció integral a la salut. Plantejar, per tant, un sistema atomitzat, encara que fos de titularitat, gestió i provisió pública municipal suposa un entrebanc per garantir aquesta integralitat que ha de tenir el sistema, i aquesta visió de la comunitat/poble més enllà de lo municipal, necessària per fer front a les determinades violències i també als respectius determinants socials de la salut, als quals atendrem a continuació. Així resulta fonamental, que per a una visió integral del sistema hem de generar un sistema nacional únic, planificat de manera central, de caràcter descentralitzat en la gestió, en el control i la participació de la població, de cobertura total, sota els principis rectors de la universalitat, solidaritat, 4


Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

integralitat, intersectorialitat, sense limitacions econòmiques, ètniques o geogràfiques per a la població, econòmicament sostenible i obert al perfeccionament constant, és el punt de partida desitjable per avançar en la sobirania sanitària. 4. Hi ha marge per una proposta municipal respecte a la sanitat Sabent que el camí és la lluita per aconseguir un sistema sanitari públic únic, que es basi en aquesta integralitat, sembla clar que hi ha marge per veure com es relaciona el municipi amb aquesta proposta, almenys en una primera fase, i sempre tenint en compte si les nostres passes ens avancen en aquest objectiu o pretenen estabilitzar el que ja tenim i gestionar-ho una mica millor. La nostra proposta municipal passa per: a) Reclamar que els centres sanitaris (primària i hospitalària), salut mental i sociosanitària passin a integrar un sistema públic únic de titularitat, gestió i provisió 100% pública. Aquest objectiu ha de ser central en la nostra acció política. b) Acabar amb la dependència econòmica entre els ajuntaments i consells comarcals amb el CATSalut, que provoca efectes greus en les hisendes municipals, que repercuteixen en la resta de serveis municipals i en el benestar de la ciutadania. Això passa per eliminar els contractes programes i que el Departament de Salut passi a gestionar directament (no a través del CAT Salut) els centres sanitaris de titularitat municipal, mantenint els ajuntaments o consells comarcals la titularitat de les instal·lacions, tot creant un Sistema Nacional de Salut. Per tal d'avançar cap a aquesta direcció, tenint en compte el context actual, l'aposta passa perquè els centres passin a ser gestionats per l'ICS, per tal d'anar reduint actors en l'anomenat SISCAT. c) Acabar amb la multiplicitat d'entitats jurídiques que gestionen els centres sanitaris propietat de la Generalitat (ICS, GIPSS, IAS, GSS i consorcis) i gestionar-los de forma directa des del Departament de Salut de la Generalitat. Per tal d'avançar cap a aquesta direcció, tenint en compte el context actual, l'aposta passa perquè els centres passin a ser gestionats per l'ICS, per tal d'anar reduint actors en l'anomenat SISCAT. d) Reafirmà la titularitat pública i la gestió directa dels serveis sanitaris, tot promovent una modificació legislativa que posi fi al model actual del SISCAT, inspirat en la Nova Gestió Pública i la gestió empresarial dels serveis públics, i que recuperi un accés únic al sistema sanitari per a tots i totes les usuàries, tot creant un Sistema Nacional de Salut. 5


Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

e) L'aposta municipal passa per reforçar els serveis sanitaris públics, conscients que tenim un model mixt públic i privat, tenim la intenció de fer fora del sistema públic de salut la sanitat privada, els interessos privats i l'ànim de lucre. I en aquest sentit les apostes municipals han de seguir les següents prioritats:   

promoció de la salut prevenció de la malaltia promoció i priorització de l'atenció primària respecte a l'hospitalària

f) Els municipis han de dur a terme activitat de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia com a apostes claus per reduir les desigualtats de salut de classe i de gènere. Les activitat de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia s'han de relacionar amb l'activitat sanitària que presten els centres del municipi sobre els determinants socials de la salut. g) Respecte a les treballadores i treballadors, en la línia de la defensa d'un model sanitari públic únic, defensem les mateixes condicions de treball segons les categories laborals, acabar amb la temporalitat i la precarietat i repartir els treballs i la riquesa. Això passa perquè tots i totes elles tinguin un mateix conveni, el qual ha de ser resultat de les negociacions entre els sindicats i el Departament de Salut de la Generalitat, tenint en compte els drets reconeguts actualment pels diferents prestadors de serveis. Així com que en el procés de transició de la gestió indirecta a la directa del servei, es conservi la plantilla dels centres, independentment de la temporalitat dels seus contractes. h) Lligant les reivindicacions i drets laborals amb els drets de les usuàries, cal treballar per reduir les ràtios de personal/usuàries, per tal de garantir unes millors condicions de treball a les professionals, i alhora, oferir un servei de major qualitat a les usuàries. i) Hem de promoure espais de participació i control popular sobre el model sanitari, i també sobre la salut. Aquests espais han de tenir capacitat decisòria en la distribució i planificació dels recursos sanitaris. Per una banda, el Departament de Salut ha de tenir en compte la participació dels treballadors i treballadores i usuaris i usuàries en l'elaboració, disseny i avaluació de les polítiques sanitàries des de l'àmbit autonòmic, i per altra, cal que els municipis constitueixin un Consell Municipal de Salut, en el qual hi participin membres del Departament de Sanitat, els grups municipals de l'Ajuntament, els treballadors i treballadores dels diferents centres i els seus usuaris i usuàries. i) El municipi adoptarà un enfocament intersectorial de Salut en Totes les Polítiques (SeTP) a partir d'un procés participatiu i democràtic pel disseny, 6


Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

implementació i avaluació del Pla d'Actuació Municipal. j) Hem de treballar perquè la sanitat als nostres municipis sigui superadora de la pràctica androcèntrica i patriarcal en salut i per tant encaminat a desenvolupar noves conceptualitzacions i metodologies per la comprensió, la prevenció i la cura de la salut de les dones. Aquesta és una proposta de transició que cal afrontar a curt termini, i que es planteja en vistes a un procés constituent català, que pugui representar la instauració d'un nou Sistema Nacional de Salut únic, en el qual no hi tingui cabuda l'activitat privada, ja que cal que la nova República Catalana garanteixi el dret a la salut i un accés universal i igualitari a la sanitat pública a tota la ciutadania. A partir d'aquí hi ha un seguit de temes relacionats indirectament amb el model sanitari que també hem d'afrontar: instituts d'investigació, universitats i demés centres que utilitzen les instal·lacions, amb qui tenen conveni els ajuntaments, o que estan formats per diferents institucions; empreses que exploten els centres sanitaris (floristeries, quioscos, entitats bancàries); deutes actuals de les empreses municipals que gestionen el servei, i un llarg etcètera de qüestions que no tractem en el text però que també impacten en la salut de les veïnes, com diem, de manera més indirecta. Caldrà alhora d'implementar el procés de transició del model, i tenint en compte els principis inspiradors d'aquest, consensuar una alternativa que sigui coherent. 5. el mapa hospitalari El mapa hospitalari amb capital majoritàriament públic El mapa hospitalari que presentem es tracta dels hospitals d'aguts del SISCAT amb participació de gestió pública. Llistem i especifiquem els que tenen participació pública majoritària, minoritària o al 50%. Hospitals municipals: - Hospital Comarcal d'Amposta, SA (empresa 100% Ajuntament d'Amposta) - Gestió Sanitària i Assistencial de Tortosa , SA: Hospital de la Santa Creu de Tortosa (empresa 100% Ajuntament de Tortosa) És sociosanitari - Clínica Terres de l'Ebre, propietat ajuntament, gestió SAGESSA - Gestió Comarcal Hospitalària, SA: Hospital de Móra d'Ebre (empresa 100% Ajuntament de Reus) - Hospital Sant Joan de Reus, SA (empresa 100% Ajuntament de Reus) - Gestió Pius Hospital de Valls, SA (empresa 100% Ajuntament de Valls) - Badalona Serveis Assistencials, SA (empresa 100% Ajuntament de Badalona) 7


Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

Hospitals gestionats conjuntament per diferents ajuntaments, institucions públiques i/o església/Creu Roja/privades però amb majoria de representació de la part pública: - Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell (format per l'Ajuntament i l'Arquebisbat) i la Generalitat, majoria pública. - Fundació Hospital de Palamós (fundació amb representació majoritària de l'Ajuntament i el Consell Comarcal). - Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa (fundació amb representació majoritària de l'Ajuntament i el Consell Comarcal). - Fundació Salut Empordà: Hospital de Figueres (fundació amb representació majoritària de l'Ajuntament i el Consell Comarcal). - Fundació Hospital de Campdevànol (amb majoria d'Ajuntament i Consell Comarcal) - Consorci Sanitari del Maresme: Hospital de Mataró (consorci format pel CatSalut, l'Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal: 6-3-1) - Consorci Sanitari de l'Alt Penedès: Hospital de Vilafranca (consorci amb representació majoritària del CatSalut, l'Ajuntament i el Consell Comarcal) - Consorci Sanitari de l'Anoia – Hospital d'Igualada: 6 CatSalut, 3 Ajuntament, 1 Consell Comarcal. - Fundació Althaia: Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i Centre Hospitalari (fundació amb representació majoritària de l'Ajuntament i CATSalut) - Consorci Sanitari del Garraf: Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú i Hospital Sant Camil de Ribes (consorci amb representació majoritària d'ajuntaments de la comarca) - Fundació Hospital Esperit Sant: Hospital de Santa Coloma de Gramenet (2 ajuntament, 2 Generalitat, 4 arquebisbat i la resta es tria entre tots, o sigui 50%) - Fundació Hospital Sant Celoni (fundació amb representació del 50% de l'Ajuntament) - Fundació Hospital Sant Joan de Déu: Hospital de Martorell (fundació amb representació del 50% de l'Ajuntament) - Fundació Privada Hospital Asil de Granollers (fundació amb representació inferior al 50% per part de l’Ajuntament) - Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu (fundació amb representació majoritària de l'Ajuntament) És sociosanitari. - Fundació Hospital Sant Bernabé: Hospital de Berga (fundació amb representació majoritària de l'Ajuntament) - Consorci MAR Parc Salut de Barcelona (consorci mixt entre Ajuntament i Generalitat) - Fundació Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (fundació amb representació majoritària de Generalitat i Ajuntament) - Consorci Hospitalari de Vic: Hospital General de Vic i Clínica de Vic 8


Proposta municipal en matèria de salut Grup de Treball de Sanitat Novembre de 2016

(Consorci amb representació majoritària de la Generalitat) - Corporació Sanitària Parc Taulí: Hospital Parc Taulí de Sabadell (Consorci amb representació majoritària de la Generalitat i Ajuntament) - Consorci Sanitari de Terrassa: Hospital de Terrassa (Consorci amb representació majoritària de la Generalitat i Ajuntament) - Hospital Clínic de Barcelona (CAT Salut + UB) - Consorci Sanitari Integral: Hospital General de L'Hospitalet i Hospital Dos de Maig i el Moisés Broggi de Sant Joan Despí (Consorci amb representació majoritària de Generalitat, consell comarcal i ajuntaments i ICS). - Corporació de Salut del Maresme i la Selva: Hospital Comarcal de la Selva i Hospital Sant Jaume de Calella (Consorci amb representació majoritària pública, d'ajuntaments i CatSalut) Hospitals Generalitat que no són de l'ICS: - Institut d'Assistència Sanitària: Hospital Santa Caterina de Girona (Empresa 100% Generalitat) - Gestió de Serveis Sanitaris: Hospital Comarcal del Pallars (Empresa 100% Generalitat) - Gestió de Serveis Sanitaris: Hospital Santa Maria de Lleida (Empresa 100% Generalitat) Hospitals de l'ICS: -

Hospital Hospital Hospital Hospital Hospital Hospital Hospital Hospital

Universitari Vall d'Hebron (Barcelona) Universitari Joan XXIII (Tarragona) Universitari de Girona Doctor Josep Trueta Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona) Universitari Arnau de Vilanova (Lleida) Universitari de Bellvitge (L'Hospitalet del Llobregat) de Viladecans de Tortosa Verge de la Cinta

Ens especial, agrupació europea: Transfronterer de la Cerdanya i el Capcir i el de la Val d'Aran (amb majoria de participació de la Generalitat).

9


Proposta municipal de salut CUP-CC