Page 1

Proposta de campanya sobre sanitat: “SI ENS ROBEN LA SANITAT, ENS RETALLEN LA VIDA!” Índex: 1. Introducció ...................................................................................................1 1.1. Orígens de la campanya..................................................................1 1.2. Justificació i Objectius de la campanya ..........................................2 1.3. Eixos ...............................................................................................2 1.4. Material ...........................................................................................3 1.5. Condicionants per al desenvolupament de la campanya ...............................................3 2. Descripció de la campanya...........................................................................5 2.1. Context socio-polític actual .............................................................5 2.2. Els efectes immediats de les retallades ...........................................5 2.3. La nostra reivindicació política ........................................................7 3. Exemple: 1er eix ........................................................................................10 3.1. Argumentari ..................................................................................10 3.2. Pamflet...........................................................................................12 3.3. Cartell ...........................................................................................13 4. Referències bibliogràfiques .......................................................................14

1. Introducció El present document exposa la necessitat que la CUP i les diferents AL assumeixin i desenvolupin la campanya sobre sanitat que s’impulsa des del Grup nacional de Treball de Sanitat, així com la territorial de sanitat que coordina les comarques del Camp, el Baix Penedès i Terres de l’Ebre. El document que us presentem és força detallat i hem volgut explicar detalladament d’on surt la campanya, per tal de no repetir en errors comuns en els que caiem com a resultat de la immediatesa dels esdeveniments polítics. En cap cas volem que les AL vegin aquesta campanya com una imposició que prové no se sap d’on ni per què. Cal tenir en compte, però, que, ara per ara, la campanya parteix d’un punt de vista principatí, fonamentalment perquè el GT de sanitat està compost fonamentalment per persones la CAC. 1.1. Orígens de la campanya Aquesta campanya té el seu germen en la iniciativa engegada per les CUP de les comarques del Camp, Baix Penedès i Terres de l’Ebre, de tirar endavant la campanya “NO MARXIS SENSE HORA, hi tens tot el dret!”, centrada en les llistes d’espera, i que s’ha presentat a Tarragona, Reus, Valls i, recentment, a Badalona. Aquesta campanya, a més, s’està treballant a Terres de l’Ebre i al Baix Penedès, malgrat encara no n’han fet la presentació formal. El Grup nacional de Treball, un cop va tenir constància d’aquesta campanya, va trobar interessant entendre-la com un dels eixos de lluita del que havia de ser una campanya més àmplia, que el propi Grup va dissenyar i que porta per nom “SI ENS ROBEN LA SANITAT, ENS RETALLEN LA VIDA!”. Així doncs, la consigna “No marxis sense hora, hi tens tot el dret!” ha acabat essent el primer dels sis eixos d’aquesta campanya més àmplia.

1


1.2. Justificació i Objectius de la campanya 1.2.1. Justificació: Aquesta campanya té per objectiu connectar amb una problemàtica creixent en les classes populars: l’accés a una sanitat pública i de qualitat. La salut és una qüestió tan important o més que l’habitatge. Les retallades han fet estralls i les dades estadístiques camuflen els seus efectes, per tal que aquestes no s’aturin. Les retallades, com sabeu, no són res més que l’estratègia per a degradar la sanitat pública i promocionar la privada, convertint, per tant, la salut en un suculent negoci. Són moltes les persones i col—lectius que estan denunciant aquesta privatització encoberta: Cafèambllet, Sicom, DEMPEUS, PARS, plataformes locals o pertanyents a centres sanitaris concrets, etc. La CUP, les CUP, no podem romandre al marge d’aquesta problemàtica i considerem imprescindible evitar que aquesta feina recaigui exclusivament en el Parlament i el GT de Sanitat. A més, malgrat la campanya es centra en els usuaris i usuàries, cerca la creació de complicitats i sinergies amb el conjunt de professionals de la salut, i està concebuda com una eina de mobilització i d’organització tant d’usuaris/es com de treballadors/es. Per últim, cal destacar que els diferents eixos que la composen no tenen per què tractar-se en la seva totalitat. S’anima a les assemblees locals a que assumeixin aquesta campanya en la mesura de les seves possibilitats i, tenint en compte les particularitats del seu municipi, que triïn aquells eixos que poden resultar de major interès. Així doncs, considerem imprescindible tirar endavant aquesta campanya per tal de denunciar el paper que juga CiU, amb la complicitat d’ERC, i que no és res més que la continuació del que va començar fa més duna dècada, i que va trobar la seva continuació amb el tripartit. 1.2.2. Objectius: a) Promoure de la mobilització contra les retallades i privatitzacions sanitàries b) Fer partícips als usuaris i usuàries dels centres sanitaris de la situació de precarietat que viu la sanitat pública, així com encoratjar-los/les a practicar la desobediència civil c) Augmentar la conscienciació sobre el que suposen les retallades en sanitat d) Socialitzar les lluites en marxa e) Promoure l'augment de queixes als centres sanitaris i al Síndic de Greuges.

1.3. Eixos La defensa de la sanitat pública contempla moltíssims aspectes i és difícil, en la lluita per una sanitat pública, universal i de qualitat, tenir-los tots en compte. Per això es planteja aquesta campanya: per intentar socialitzar i promoure molts aspectes diferents en la defensa per la sanitat. La campanya, tal i com s’ha exposat, consta dels sis eixos següents:   

Atenció Primària: “No marxis sense hora, hi tens tot el dret!” Exclusió sanitària: “Cap persona sense atenció sanitària!” Urgències: “Sí que hi ha llits: estan tancats”

2


  

Llistes d'espera per intervencions quirúrgiques: “Que la llista d’espera no trenqui la teva vida” Sociosanitaris: “Cures i dignitat a totes les etapes de la vida” Externalització de serveis: “No a les privatitzacions! Privatitzen per enriquir-se!”

Durant la campanya es llençaran els diversos lemes al llarg dels mesos, que aniran unint-se i es farà una campanya mantinguda en el temps. Per al desenvolupament de cadascun dels eixoslemes, es passarà un petit document amb l'argumentari principal, les octavetes de difusió i la proposta d'accions per dur a terme, a fi que les AL, o els grups de treball locals, tinguin eines per a desenvolupar-la. La preiodicitat amb la qual es llençaran els diferents eixos variarà entre dos o tres mesos, sense que això impliqui la necessitat d’abandonar l’eix o els eixos que s’estan treballant, ni d’haver d’assumir el nou eix. Al final, ens trobarem amb documentació per difondre i argumentaris per explicar sobre els sis eixos-lemes principals de la campanya, per tal que les AL puguin treballar els eixos i el ritme que desitgin. 1.4. Material Genèric: - Cartell de la campanya amb el lema i els sis eixos (sublemes) - Pamflet explicatiu de la campanya - Vídeos que s’encomanarien a Sicom Eixos: - Argumentari: s'enviarà un argumentari explicant l'eix a desenvolupar - Cartell de l’eix - Octaveta: es dissenyarà una octaveta per repartir de cada eix-lema — títol — subtítol — 2 imatges (més o menys) — punts a destacar — moment actual i dades per reforçar argumentari (referenciades) — propostes col—lectives — “què pot fer tu?”

1.5. Condicionants per al desenvolupament de la campanya Evidentment, per tal de desenvolupar la campanya és necessari tot un seguit de material: cartells, pamflets, vídeos, etc. La campanya preveu que la CUP editi el material de la campanya, però no dels eixos, que restarien a càrrec de les AL, grups de treball locals, o bé a càrrec de les territorials. La seva edició, però, és inútil si les assemblees locals no estan disposades a fer-lo servir. Tot seguit es proposen activitats i iniciatives per tal de facilitar el desenvolupament de la campanya i, en concret, el primer eix. Allò imprescindible, però, és la voluntat de treballar aquesta temàtica.

3


1.5.1. Feina prèvia a la campanya a) Llistat i localització de tots els centres sanitaris: Us recomanem que tingueu clar quins centres d'atenció primària, hospitals, clíniques, centres sociosanitaris, centres de salut mental,... hi ha al vostre municipi. També és interessant fer una cerca d’informació per tal que tingueu clares les principals problemàtiques que afecten als vostres centres sanitaris. En funció d’això, hi haurà un o diversos eixos més adients. No cal que us espereu a que arribi el material de l’eix que us interessa, si no que us recomanem que engegueu quant abans millor la vostra activitat, encara que sigui centrant-vos en fer difusió de la campanya general. b) Contacte amb tots els col—lectius en lluita per la sanitat al municipi: és important crear sinergies amb tots els agents actius del municipi, ja siguin col—lectius (plataformes de treballadores, associacions de veïns i veïnes, associacions d'usuaris i usuàries,...) o bé a títol personal. Us recomanem que, per començar, organitzeu una assemblea oberta centrada en el tema de sanitat i hi convideu a aquelles organitzacions que us interessin. Val a dir que, depenent de les característiques de cada municipi això donarà uns fruïts o uns maldecaps, en funció dels col—lectius que hi assisteixin. No pequem d’ingenuïtat! c) Contacte amb els nuclis que ja estan treballant: aprofitem que hi ha diversos nuclis locals que han adquirit força experiència en aquests temes i pregunteu dubtes, demaneu ponents si voleu organitzar xerrades, etc.

1.5.2. Desenvolupament de la campanya i eixos -

En rebre la documentació de cada eix-lema, cal contactar amb col—lectius en lluita i afegir a l'argumentari les claus pròpies de la situació de cada municipi.

-

Caldrà fer una planificació per fer, com a mínim, una o dues taules informatives a la setmana davant dels diversos centres sanitaris. Les taules ajuden a contactar amb la població, a rebre informació, a palpar la realitat més punyent.

-

A la taula: hi haurà les octavetes informatives per repartir i els argumentaris impresos per repartir, si calgués. S'hi portaran per penjar (o darrere o a la taula) els cartells de la campanya què es disposin.

-

La idea és tenir diverses octavetes i portar més cartells per penjar a les “paradetes” a mida que es vagin desenvolupant els eixos.

-

Des del GT de Sanitat es crearà una “borsa” o llistat de possibles ponents per si les AL's volen fer xerrades o conferències durant la campanya.

-

Cal tenir en compte que la nostra campanya encoratja a practicar la desobediència, així que és necessari que donem suport a aquelles persones que es decideixin a fer-ho, no com si fóssim assistents socials, si no, més aviat de la manera que treballen les PAH més combatives.

4


2. Descripció de la campanya: “Si ens roben la sanitat, ens retallen la vida!” 2.1. Context socio-polític actual Quan sentim dir que les retallades són necessàries i que no hi ha més remei, inclús els que no estan d'acord poden pensar que el Govern té el dret i la facultat per a fer allò que consideri necessari. Sigui perquè les retallades vénen imposades des de Madrid o Brussel—les, o per raons ideològiques, o perquè “no hi ha diners” o perquè “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”, hom pensa que no podem fer cap altra cosa. Però el daltabaix que ha provocat el Govern en la sanitat pública és quelcom mai vist en la destrucció de tot servei públic i afecta de manera directa a les classes populars del país. Aquest agost ens assabentàvem dels 2.600 milions que “cal retallar” per complir el dèficit i que equivalen al 80% dels ajustos acumulats en dos anys. Què són 2.600 milions d'euros? Què suposa retallar-los del pressupost de la Generalitat? La xifra, 2.600 milions d'euros, que és la traducció en diners del topall de dèficit de l'1,58% del PIB fixat pel govern estatal, equival al 79,5% dels 3.200 milions que el govern d'Artur Mas ja va retallar entre el 2011 i el 2012, i que han suposat un aprimament del 12,2% de la despesa. Aprimament considerable que encara farà molt més dura d'aplicar la nova dieta dictada pel ministre Cristóbal Montoro, que, com es veu, suposa accelerar el ritme de les retallades –acumulades, a més– respecte dels dos anys anteriors. Aquests 2.600 milions suposen un 7% del pressupost de 37.024 milions que el 2012 es va aprovar per al sector públic català. D'on es poden treure? La magnitud de la xifra s'aprecia amb claredat amb algunes equivalències: és, per exemple, deu vegades l'aportació governamental anual a TV3 i Catalunya Ràdio, que l'any passat va ser de 262,5 milions. Clausurar l'hospital Vall d'Hebron, per exemple, suposaria un “estalvi” de 580 milions. Tancar també el Clínic permetria esgarrapar-ne uns altres 441, sempre segons l'últim pressupost elaborat, el 2012. Per completar el paquet, podríem optar per tancar l'Arnau de Vilanova de Lleida. 2.2. Els efectes immediats de les retallades Com han afectat les darreres retallades i privatitzacions, tant a nivell estatal com principatí, en la cartera de serveis que, fins fa poc, oferia la sanitat pública? 

Pagar el menjar i els llençols. Copagament de la manutenció lligat a estades curtes o a processos determinats. El servei d'alimentació hospitalària costa aproximadament uns 10 euros per pacient. El problema d'aquesta mesura és que penalitza la població amb un nivell econòmic mitjà-baix, precisament la que presenta pitjors nivells de salut. El portaveu del Govern, Francesc Homs, es mostra a favor d'aquesta mesura. L'Executiu de Rajoy també estudia excloure serveis hospitalaris com els productes

5


d'higiene i la roba de llit (2 euros per pacient), una cosa que segons el parer dels responsables sanitaris no repercuteix en la qualitat de l'assistència, cosa totalment falsa i que demostra el poc coneixement dels que manen pels serveis i les necessitats dels centres sanitaris. A Catalunya, en alguns hospitals es cobra per l'aigua que utilitza el pacient ingressat (també pel llit de l'acompanyant), així com per algunes prestacions que són fora de la cartera de serveis, com algunes vacunes i injectables. 

Persones diabètiques. A sobre de la taula de la ministra Ana Mato hi ha l'exclusió del finançament de tires i mesuradors de glucosa per als diabètics, que unes comunitats proporcionen de manera gratuïta i altres mitjançant recepta. A Catalunya, les tires de glucosa es lliuren a l'ambulatori, mentre que els aparells els regalen les empreses. El preu de la caixa de 50 tires oscil—la entre els 30 i els 50 euros. Si un diabètic tipus 1 n'utilitza sis al dia, un nombre semblant a les que fan servir les embarassades amb diabetis gestacional, són 6 euros al dia. En diabetis tipus 2, varia.



Natalitat. Exclusió o copagament de les lligadures de trompes i de les vasectomies. Algunes regions creuen que l'impacte seria petit, ja que es tracta d'una intervenció que es fa una vegada a la vida i, normalment, és de caràcter voluntari.



Reproducció assistida. Excloure de la cartera de serveis els tractaments de reproducció assistida perquè són tractaments "molt cars" i la relació "cost-benefici" no està consensuada.



Canvi de sexe. Aquesta intervenció s'ha utilitzat com a exemple de "malbaratament" per determinats sectors de la societat, tot i que en realitat el nombre d'operacions que s'ha fet als centres de referència és reduït.



Bolquers i material de cura. La idea és que el pacient en pagui, almenys, una part. Una persona en una residència consumeix una mitjana de quatre bolquers al dia. El preu del paquet de 80 unitats oscil—la entre els 25 euros (els més fins) i els 80 euros els de nit.



Cadires de rodes i crosses. Més control de les cadires que es financen per a les persones que es troben en residències. Les cadires de rodes suposen gairebé el 18% de la despesa en aquest tipus de serveis (pròtesis externes) i el 2010 van sumar 7,9 milions d'euros a Catalunya. També s'estudia excloure bastons i crosses del catàleg de material ortoprotèsic finançable.



Teràpia respiratòria. Copagament per tractar la síndrome de l'apnea del son i l'oxigenoteràpia, en els mateixos termes que els fàrmacs, així com les teràpies i els equips d'oxigenoteràpia i aerosolteràpia, entre d'altres.



Malalties professionals. Eliminar l'exempció de pagament per part del pacient de tractaments per accidents laborals i malalties professionals.



Revisió del calendari de vacunació.

Cal tenir present, també, què suposa i què suposarà, la retallada pressupostària en l'Atenció Primària. L’Atenció Primària (AP) rep menys del 18% del total de la despesa sanitària catalana. Amb aquests recursos, l’AP atén els problemes de salut més freqüents de la població, diagnostica, tracta, fa promoció de la salut, prevenció i té cura de les persones grans i de totes les que tenen necessitats de salut. Per tot això, l’Organització Mundial de la Salut recomana als governs que desenvolupin sistemes de salut basats en l’Atenció Primària. Però a Catalunya s’observa una disminució progressiva del

6


pressupost de salut assignat a l’Atenció Primària: el 2003 representava un 21,6% del total, i el 2012 es disposava només del 17,5%. Pel que fa a les manifestacions del govern català, FoCAP considera que “dir que es promou un sistema sanitari basat en l’Atenció Primària es contradiu totalment amb les decisions pressupostàries que es prenen”. I va més enllà: “les retallades indiscriminades i sense cap estratègia estan repercutint de manera molt seriosa en l’Atenció Primària, i en deterioren la qualitat i quantitat dels serveis, de forma que se’n ressentirà tot el sistema sanitari”. A més, els centres de salut podran fer menys proves a partir d’ara, de forma que hi haurà un impacte negatiu per la ciutadania i un pitjor seguiment de les malalties. Aquesta reducció de capacitat diagnòstica acabarà generant més costos per al sistema sanitari. 2.3. La nostra reivindicació política Estem assistint, per tant, a un gir en l’orientació del model sanitari, en contra del que ha afirmat el conseller de Salut en diverses manifestacions, i que està comportant un ràpid deteriorament dels serveis de salut i un empitjorament històric de les condicions de l'assistència a les usuàries i de treball dels professionals. Així doncs, el principal discurs que ha de mantenir i fer extensiu l'Esquerra Independentista és que la seqüència de privatitzacions i retallades pressupostàries que està patint la nostra sanitat pública no és casual ni és un fet conjuntural provocat per una crisi econòmica que, no només no hem provocat les classes populars, sinó que ens esclavitza. L'objectiu de totes aquestes mesures no és un altre que fer de la nostra salut un negoci que beneficia a uns pocs. A més, cal no oblidar i fer palès que les privatitzacions de serveis públics no són quelcom nou, sinó que es remunten molts anys enrere i són paral—leles a la construcció política i econòmica de la Unió Europea, basada en l'acumulació de capital de les elits del continent. El sistema sanitari català va ser conquerit durant tot el segle XX per les treballadores catalanes i es regia sota els principis d'equitat, universalitat i solidaritat. Aquest sistema s'havia consolidat com una eina bàsica per garantir el dret efectiu a la salut, unes prestacions sanitàries dignes i una adequada relació entre el cost i la qualitat del servei i havia esdevingut una de les eines bàsiques per apaivagar les grans diferències socials, per corregir injustícies i per evitar la marginació absoluta a què el capitalisme aboca milers de persones. 2.3.1. Analitzem algunes dades per comparar el nostre sistema sanitari, amb la UE:   

Segons xifres de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública, la Generalitat Valenciana gasta en sanitat pública uns 1140,5 euros anuals/habitant, la xifra més baixa de tot l’Estat espanyol. A les Illes Balears, es gasten uns 1182 euros per habitat i any. A Catalunya, la xifra és de 1295 euros per habitant i any.

La mitjana de l’Estat espanyol, és de 1330 euros per habitant a l’any. Si comparem aquestes dades amb les de la UE, trobem que aquestes diferències són encara majors: segons l’Eurostat, la despesa sanitària mitja de la UE correspon al 7% del PIB, mentre

7


que als Països Catalans no supera el 5%, tot i que Catalunya té un PIB per càpita del 117% respecte de la mitjana de la Unió Europea. I no només això, mentre la despesa sanitària ha crescut un 4.1% durant la dècada 2000-2010, a l’Estat espanyol ha crescut un 2.7%. Val a dir, que aquesta diferència no correspon només a una política social determinada, sinó que també ha vingut condicionada per un model fiscal determinat, com el de l’Estat espanyol, on el gruix dels ingressos deriva de les rendes del treball, és a dir, que recau sobre l’economia productiva, sobre els assalariats. Així veiem que mentre les rendes sobre el capital, és a dir, les que graven l’economia financera i especulativa, no s’han quasi modificat, els treballadors, a més de tenir menys ingressos per la destrucció de llocs de treball, patim més pressió fiscal. Encara hi haurà qui vulguin pensar que això no té res a veure amb la privatització dels serveis sanitaris, però estem patint totes les retallades mentre hem de sentir al molt honorable Conseller de Sanitat Boi Ruiz, fer declaracions sempre que té ocasió, recomanant la contractació d’una mútua privada de salut. O al conseller d’Economia Mas-Colell en la seva conferència al Cercle Català d’Economia del 2011: “Sabem que els poders públics són com els gasos que s’expandeixen allà on troben espai disponible per ocupar; però també hem de reconèixer que si els poders polítics ocupen més espai del que els correspon és, en part, perquè nosaltres [es refereix a la societat civil] no l’hem ocupat. Doncs bé, els poders públics, com els gasos, ara tenen dificultats serioses per expandirse. Aprofiteu-ho.” La prestigiosa revista “British Medical Journal” va publicar un estudi l'any 2011 en la qual comparava serveis públics vs. privats, i concloïa que “l'afany de lucre en medicina entra en conflicte amb la qualitat dels serveis sanitaris ja que aquestes empreses han d'estalviar fons en àrees que afecten a la qualitat dels serveis, a fi d'aconseguir els diners que necessiten per pagar als seus accionistes i gestors”. En el nostre país existeix una percepció generalitzada de que la qualitat de l'atenció sanitària pública és millor que la privada, de manera que si estem malalts “de debò” s'acudeix a la pública. No obstant això, en general, la majoria pensen que la privada és millor en aspectes com la hostaleria, confort i llistes d'espera, i això explica la seva expansió. La causa d'aquestes deficiències està en l'enorme escassetat de despesa pública sanitària, la més baixa (i amb molt) de la Unió Europea. És una característica previsible que, a menor despesa pública en un país, major és la privada. Existeixen suficients dades que mostren que les companyies d'assegurament sanitari privat es beneficien de les insuficiències del sector sanitari públic, agreujat per un panorama de paralització d’inversions i de permetre la degradació d’instal—lacions de titularitat pública. Per tot això no és casualitat que els qui recolzen la reducció de la despesa pública també demanin una desgravació de l'assegurament privat. 2.3.2. Existeixen alternatives: 

Reivindicar un increment real de la despesa pública en sanitat. Calen uns pressupostos

8


  

 



suficients per la Salut Pública i, en especial, per l’Atenció Primària, que, ara, només gestiona el 18% del pressupost en sanitat, la qual cosa és clarament insuficient si volem apostar per un sistema de proximitat centrat en la prevenció i la promoció de la salut. A fi de que aquest pressupost sigui realista i contempli les necessitats de la població, cal que la gestió es faci directament des de la Generalitat. L’increment dels pressupostos ha de permetre la creació de nous llocs de treball en tots els serveis, per millorar-ne l’atenció al públic. Reduir la factura farmacològica. Una de les principals herències del franquisme en sanitat ha estat el model de gestió i dispensació dels medicaments. L’Estat espanyol és el segon estat del món amb una despesa farmacèutica major, la qual cosa és una bogeria. Cal fomentar l’us exclusiu de medicació genèrica i produïda al nostre país sempre que sigui possible; a més d’establir un sistema de preus relacionats amb el valor terapèutic. En la mateixa línia, és necessària la creació d’una Agència de Farmàcia de titularitat i gestió públiques a fi d’acabar amb el poder excessiu de la “Farma-indústria”, que actualment té via lliure per la promoció comercial a tots els àmbits del sistema de salut públic. No més subvenció indirecta al negoci privat. Actualment quasi un 50% del pressupost de la sanitat publica, acaba a la indústria privada! S’ha afavorit que la majoria de treballadors tinguin mútues i assegurances privades i s’ha permès que molts professionals de la pública obtinguin un doble sou en clíniques privades. No només cal acabar amb aquestes pràctiques, sinó que cal denunciar-les i cal acabar amb la concertació, per part del govern, de centres privats.

2.3.3. Per tant, cal reivindicar:  Titularitat i gestió públiques en tot el sistema sanitari, ja que és l’única manera de garantir una atenció mèdica al servei de les persones i sense criteris mercantilistes. És una eina indispensable per construir una societat justa i igualitària  Un model públic de formació i d’investigació, lluny de criteris mercantilistes ,que inclogui totes les patologies, per respectar els drets de totes les persones.  Ha de facilitat un canvi de model sanitari per ajustar-lo a les necessitats de la població. Cal evitar l’hospitalocentrisme que existeix ara i promoure l’AP  Autogestió en els centres: cal disminuir els alts càrrecs polítics i gestors, alhora que es facilita la participació amb capacitat de decisió i gestió dels i les professionals i treballadores de la salut.

9


3. Exemple: 1r eix: No marxis sense hora, hi tens tot el dret! Tal i com s’ha explicat, el primer eix de la campanya ja s’està treballant a diverses pobleacions, ja sigui com a CUP o com a grup de treball locals. A continuació us facilitem el material d’aquesta campanya perquè us feu una idea de com funcionarà la campanya. Val a dir, però, que el material no és el definitiu i que haureu d’esperar unes setmanes, en el cas que definitivament s’aprovi aquesta campanya, per tal de tenir tot el material definitiu, tant d’aquest primer eix, com de la campanya general. 3.1. Argumentari Des de la Generalitat de Catalunya publiquen dades oficials dient que les llistes d’espera als hospitals s’estan escurçant, i estan al voltant d’entre 4 i 6 mesos, però la realitat demostra que cada cop aquestes llistes són més llargues. Hi ha diferents dades publicades per sindicats de l’àmbit sanitari i plataformes d’usuaris i usuàries que demostren aquest biaix i la conseqüent manipulació de les dades per part de la Generalitat de Catalunya. Per exemple: - (PARS): Des que el senyor Boi Ruiz és Conseller de Sanitat, les llistes d’espera han augmentat un 51%, provocant que hi hagi hospitals on les llistes d’espera s’allarguen fins als cinc anys per a determinades operacions. (Consulta: http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/2013/02/20/desmontando-a-boi/) - (Metges de Catalunya): Denuncia que 974 pacients de l’Hospital de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) fa més de cinc anys que esperen per a una intervenció quirúrgica d’alguns dels 65 processos monitorats pel Departament de Salut, 391 dels quals estan pendents d’una cirurgia ortopèdica o de traumatologia. Les llistes d’espera als vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) acumulen un total de 55.409 persones. (Consulta: http://www.metgesdecatalunya.cat/ca/articles/mc-certifica-que1000-pacients-esperen-mes-de-cinc-anys-per-ser-intervinguts-a-lhospital-de-bellvitge) Un dels principals motius de la diferència entre les “dades oficials” i les dades reals, és que les llistes d’espera es comptabilitzen des del moment en que l’usuari se li dóna hora per a la seva intervenció, enlloc de comptabilitzar-se des del moment en que el centre de salut determina que és necessària aquesta intervenció. És a dir, en el moment que el metge diagnostica que un pacient ha de rebre una intervenció, l’usuari sol—licita hora a l’administratiu corresponent perquè se li concedeixi. No obstant, a causa de l’allargament d’aquestes llistes d’espera, la cita d’aquest usuari és l’any següent al vigent, i s’argüeix que els sistemes informàtics no permeten oferir la cita, o que no estan autoritzats per a fer-ho per decissió de la directiva que planifica el servei del centre.

10


Aquest fet provoca, que molta gent se’n torni a casa sense cita concertada, i només amb el compromís del centre sanitari que en el moment que s’obrin de nou les llistes per a la determinada intervenció, se l’avisarà via telefònica per concertar cita. Des d’aquest moment, les llistes d’espera “oficials” no responen a la realitat, ja que totes aquestes persones que esperen la trucada telefònica (en no tenir cita concertada) no consten en les llistes d’espera “oficials”, tot i que sí que estan pendents de rebre una intervenció per part del centre. La perversitat arriba a tal punt, que si l’usuari no respon a la trucada amb la que se li atorgava hora, passa al final de la llista i ha d’esperar de nou per a ser introduït en la llista d’espera oficial. Aquest fet pot provocar que determinades usuàries puguin estar anys per rebre una intervenció. Per si no fos prou, darrere d’aquesta estratègia, no sols hi ha un atac als drets dels usuaris i usuàries de la sanitat pública, sinó que hi ha un procés de desmantellament del sistema sanitari públic conscient, per tal d’afavorir a les mútues i privats. Hem constatat que ens molts centres hospitalaris hi ha una doble llista d’espera. Una, que se pot allargar fins a dos anys, si és un o una usuària de la sanitat pública. Una altra, que se pot allargar com a molt unes setmanes, si és un o una clienta d’una mútua o paga de la seva butxaca l’operació o la consulta. Això sí, totes les instal—lacions, la maquinària, els i les professionals... que utilitzen les mútues i privats, són pagades amb els nostres impostos. A més, els gestors dels centres concertats insisteixen en dir, que “gràcies a l’operació de les mútues i privats als centres públics” es pot mantenir la qualitat del servei. Quan la creixent presència d’aquests operadors als centres sanitaris representa clarament una devaluació de la qualitat del servei per a les persones que hi accedeixen a través del CATSalut, i un servei privilegiat per a aquelles persones que econòmicament es poden permetre l’afiliació a una mútua o pagar-se l’operació de la seva butxaca. És per tots aquests motius que per evitar les llistes d’espera per a formar part de la LLISTA D’ESPERA: — Tenim el dret a ser atesos en un temps adequat i a estar informats sobre les llistes d'espera, tal i com es recull en els drets dels usuaris publicat pel Departament de Salut. — Si marxes sense hora entres a formar part de la llista per a accedir a la Llista d'espera de tal manera que no es comptabilitza, això facilita que els nostres polítics puguin enganyar-nos en el temps real d'espera.

11


— Si no et volen donar hora demana un justificant on es comprometin a donar-te hora en un termini d'una setmana. — Si no et donen aquest justificant, no abandonis la cua de citacions on t’estan atenent. Sobretot, cal respectar la professionalitat dels treballadors i treballadores sanitàries. Les explicacions cal exigir-les al personal directiu del centre. — Amb aquest petit acte solidari contribueixes a la transparència del sistema públic que facilitarà el seu bon funcionament. 3.2. Pamflet A continuació, us reproduïm el contingut. Recordem, de nou, que malgrat algunes AL ja l’han editat l’estan fent servir, el definitiu encara no està. “La Generalitat de Catalunya publica dades oficials dient que les llistes d’espera als hospitals s’estan escurçant, i es troben al voltant dels 4 i 6 mesos, però la realitat demostra que aquestes llistes cada cop són més llargues. Des que el senyor Boi Ruiz és Conseller de Sanitat, les llistes d’espera han augmentat un 51%, provocant que: 

Els 8 hospitals de l’ICS acumulaven 55.400 persones en llista d’espera a principis d’estiu (16.682, segons la Generalitat...).



S’incompleix el temps màxim d’espera que la població té garantit per a les 14 operacions més comunes i per a intervencions no urgents, l’espera és d’uns dos anys.



En alguns hospitals, com és el cas de Bellvitge, hi ha 1000 persones que han acumulat 5 anys d’espera.



Si els/les pacients paguen via sanitat privada poden saltar-se les llistes d’espera, tot i que s’utilitzen les instal—lacions públiques.

A banda del maquillatge de les dades estadístiques, la diferència entre les “dades oficials” i les dades reals, es deu a que l’Administració no comptabilitza el període transcorregut entre el diagnòstic i la inclusió administrativa del/la pacient a la Llista d’Espera. A més, s’utilitzen estratègies per a retardar el màxim la inclusió en aquestes Llistes d’Espera, com retardar la visita amb l’especialista. Per tal de mostrar la realitat dels efectes de les retallades en relació a les LLISTES D’ESPERA, tingues en compte que: 

Tenim el dret a rebre una atenció en un temps adequat i a rebre informació sobre les llistes d'espera, tal i com es recull en els drets dels usuaris publicat pel Departament de Salut.



Si marxes sense hora entres a formar part de la llista per a accedir a la Llista d'espera de tal manera que no es comptabilitza, això facilita que els nostres polítics puguin senganyar-nos sobre el temps real d'espera.



Si no et volen donar hora pots demanar un justificant on es comprometin a donar-te hora en un termini d'una setmana.

Si no et donen aquest justificant, no abandonis la cua de citacions on t’estan atenent. Amb aquest petit acte solidari contribueixes a la transparència del sistema públic que facilitarà el seu bon funcionament.”

12


3.3. Cartell

13


4. Referències bibliogràfiques – Blog de la Plataforma d'Afectades per les Retallades Sanitàries (PARS): http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/ –

Vila, I. “La xifra inassumible”. El Punt Avui. Pàg. 6. 2 d'Agost de 2013.

– Macpherson, A; López, C. “Retallades sanitàries: com ens afecten?”. LA Vanguardia. 11 d'Abril de 2013. – “FoCAP posa xifra a les retallades en Atenció Primària”. Disponible al web del Fòrum Català de l'Atenció Primària: http://focap.wordpress.com/ –

“La Sanitat als Països Catalans. Anàlisi i alternatives”. Gener de 2012. Disponible a:

http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2011/12/sanitat-als-ppcc.pdf

14

Proposta de campanya "Si ens roben la sanitat, ens retallen la vida"  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you