Issuu on Google+

CIĂˆNCIES NATURALS

Sandra Gallo Bautista Susana Adell 2n ESO


INDEX: Tapa Índex

2

Tema 1: Processos geològics interns

3

Tema 2: Geomorfologia

6

Tema 3: Ecosistemes

16

Tema 4: Transferència d’energia

20

Tema 5: Cinemàtica

31

Tema 6: Forces

33

Tema 7: Treball d’energia

40

Tema 8: Treball i energia

43

Tema 9: Presentació de funcions vitals

50

PRACTIQUES DE LABORATORI:

51

Practica 1: Diferents mars

52

Practica 2: L’aigua salada

53

Practica 3: Formació de les roques ígnies

54

Practica 4: El termòmetre

55

Practica 5: El disc de Newtoon

56

Practica 6: La llet màgica

57

Practica 7: Qui reacciona més ràpid? Practica 7.1: Fitxa personal Practica 7.2: Resultats de tota la classe Practica 7.3: Questionari

58 X X

Practica 8: Els sentits I(Tacte, olfacte i gust)x

60

Practica 9: Els sentits II (Vista i oïda)

61

Practica 10: Hi ha més bacteris al mòbil o ordinadors

62

Practica 11: La metamorfosis del cuc de la farina

63

Practica 12: Dissecció del musclo

64

Valoració Personal

65

Pàgina 2


PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

TEMA 1 Pàgina 3


PĂ gina 4


La litosfera és la capa més externa i s’estén fins als 100km de fondària. És troba en estat sòlid que comprèn una part d’escorça i la part superior sòlida del mantell. Escorça continental: és la que forma els continents i les plataformes continentals. És la matèria primera sobre la qual els agents geològics originen les valls i les serralades. El gruix mitjà d’aquesta capa és d’uns 40 km, però assoleix els 70 km a les zones on es desenvolupen les grans serralades. Escorça oceànica:

Mesosfera: es troba en una fondària d’entre 400 i 2900 km. Com la litosfera, es una capa rígida. Més pressió que temperatura.

ACTIVITATS: 1. Quina és l’altitud de les serralades més altes del planeta respecte al nivell del mar? La serralada més alta es troba a 8.848 msnm 2. Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’Everest i el gruix mitjà de l’escorça continental? Expresseu el resultat en tant per cent. L’escorça continental fa 20 km i l’Everest fa 8.848 m.

DINAMICA DE LA LITOSFERA La litosfera està composta per diferents plaques. Això ho va descobrir un senyor que es deia Alfred Wegener. La teoria de la deriva continental explica que fa milions d’anys hi havia únicament 1 únic continent que es deia Pangea, milions d’anys després es va anant fragmentant i es van moure fins a la situació actual. Anys després van descobrir el mecanisme de les plaques tectoniques.

Pàgina 5


TIPUS DE CONTACTES: Contacte convergent: Quan les plaques xoquen, la matèria es desfà (límit destructius) i hi ha una formació de serralades. Contacte divergent: Quan les plaques se separen, creem més placa (surt lava, es refreda, es solidifica, i es fa pedra).

VOLCANS Els volcans son esquerdes de la litosfera per on surt el magma (el nom canvia a lava). El magma esta format per roca fosa i gasos, així els podem classificar en aquest 4 grups: Molts gasos

Explosius = Molta cendra

CONS DE CENDRA: +cendra ESTRATOVOLCANS: Cendra i lava

Pocs gasos Fissures volcàniques Volcans en escut: lava menys fluida, s’acumula i tarda menys en solidificar TERRATREMOLS Son vibracions de la superfice terrestre causades pel fregament de dues plaques de la litosfera. Els terratrèmols es mesuren amb la escala de Richter.

Dues plaques generen pressió una contra una altre (contacte transformant). Aquesta pressió provoca una deformació de les roques litosfèriques. Arriba un punt de la deformació acumulada és tan gran que provoca una fragmentació de les roques.( Hipocentre) ( epicentre: sobre el hipocentre, punt de més magnituds) Això provoca l’alliberament de l’energia acumulada en forma d’ones sísmiques (terratrèmols).

Pàgina 6


GEOMORFOLOGIA

TEMA 2 Pàgina 7


QUÈ ÉS LA HIDROSFERA?? La hidrosfera es la capa d’aigua que envolta la terra. Ocupa el 70% de la superfície de la superfície terrestre. Esta formada per l’aigua liquida com el gel dels pols i el de les muntanyes. La hidrosfera es classifica en:  Aigua salada=97%  Aigua dolça= 3% ( un 80% es gel, un 19% aigües subterrànies i un 1% aigua superficial ) La geosfera es una massa principalment solida que va des de la superfice al centre de la terra. Sobre d’ella es troben la biosfera, la hidrosfera i la QUE SON ELS AGENTS GEOLOGICS EXTERNS ?? Son aquells que intervenen en el modelatge el paisatge el relleu de la litosfera i que actuen des de l’exterior del planeta. El modelatge es degut a dos processos:  METEORITZACIÓ: Es el trencament de les roques per agents meteorològics. Es produeix deformació però NO moviment.

-FÍSICA: Trencament de les roques per agents físics (temperatura, sal, aigua, essers vius). SAL: La sal entre a les fissures de la roca i al cap de molt acaba partint la pedra. TEMPERATURA: Quan la perdrà (de dia) s’escalfa i es fa més gran, per la nit es refreda i després de varies vegades s’acaba partint. ESSERS VIUS: Una llavor cau dintre d’una fissura i mentre creix les arrels fan pressió a la roca per arribar a la terra i al final l’acaba partint. AIGUA: L’aigua s’infiltra dintre de les esquerdes de la roca, i al congelarse, s’expandeix i la pedra es parteix.

-QUÍMICA: LA DISSOLUCIÓ: Es produeix quan roques formades per materials solubles en tan en contacte amb l’aigua, aquesta dissolt aquesta materia modificantla fora de les roques.

Pàgina 8


Un material soluble és aquell que es pot dissoldre en aigua com per exemple el sucre. Les roques que es poden dissoldre amb aigua són aquelles formades per sal o també per calci. La seva dissolució és la responsable de la majoria de coves que existeixen. L’ALTERACIÓ: Es produeix quan es donen alteracions químiques en els components de la roca i això les pot debilitar. Les més comuns són: -Oxidació: Es produeix sobretot en les roques amb components metàl·lics. Quan aquests entren en contacte amb l’oxigen de l’aire s’alteren.

-Hidratació: Els components de les roques es barregen amb partícules d’aigua es converteix en altres components gairebé sempre més febles. -Hidròlisis: Algunes molècules quan es barregen amb aigua es trenquen. És el procés pel qual els desgasten les roques per els agents externs va TIPUS DE AGENTS HI HA? AIGUA  Es l’agent es l’agent més important que modela el relleu, que ho fa físicament i químicament. L’aigua actua molt lenta però no para mai. Glaceres: Són zones on s’acumula neu i com que fa molt fred, la neu es compacta i crea gel. Les glaceres formen rius congelats que es mouen 20m. a l’any. Són els encarregats de modifiquen els paisatge. Circ glacial: Es la zona on s’acumula la neu i es allà on es compacta la neu. Són zones planes. Llengua glaciar: Per on rellisquen els glaciars per la força de la gravetat. Ablació glacial: On el gel es desfà o també pot desembocar al mar.

Pàgina 9


COM MODELEN EL PAISATGE: ARRANCANT ROQUES: Primer l’aigua es cola a les esquerdes de les roques, i quan es congela i augmenta de tamany i la roca es trenca i cau. Abrasió: És quan les pedres i el gel es freguen, es van gastant les pedres i d’això en diem abrasió. CONSEQUENCIES: Ivons: Son les zones en les que abans hi havia els cims glaciars. Horns: Pics d’alta muntanya en mortes pendents. U= Glacera V= Rius congelats RIUS: Els rius tenen tres parts, cada part actua de manera diferent sobre el relleu. Primera part: Curs alt  MOLTA EROSIÓ  Pendents pronunciades  Riu te molta força  naixement del riu

Pàgina 10


Curs mitjà  TRANSPORT  Poca pendent  Perd força i velocitat PARTS: Meandres  corbes del riu que l’aigua, per la poca força, esquiva els obstacles i formen S. Curs baix  SEDIMENTACIÓ  Desemboca al mar  Gairebé no hi ha pendent  El riu ja no té força  DELTES  Sediments en forma de ventall  Acumulacions de terreny al mar  ESTUARI  Marees molt fortes que empenyen el riu amunt.  Quan baixa la marea, el riu ocupa el espai que havia guanyat el mar. AIGÜES SUBTERRÀNIES: Sòl permeable  aigua es filtra capa dintre  aigües subterrànies  roques calcaries. Això crea una modificació del relleu. Parts:  Galeries o coves: espais grans dintre de la terra.  Avencs: forat vertical que comunica el exterior amb l’interior.  Dolines: Roca calcaria que s’ha enfonsat, dintre seu l’aigua s’ha dissolt.  Estalactites: A dalt Carbonat càlcic  Estalagmites: A baix Carbonat càlcic  Columnes: Carbonat que junta les estalagmites i les estalactites  Onades: Ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent.  Marees: Canvis de nivell del mar.  Corrents marines: masses d’aigua que es desplacen a traves dels oceans, entre zones que es troben a diferent temperatura. Pàgina 11


Xoc de materials en suspensió Meteorització Física: Sal Meteorització Química: Dissolució zona aeració  entre les roques - aire + aigua zona saturació  entre les roques – aigua

Sòl impermeable aigua superficial roques volcàniques Mar  Sedimentació  Corrent marines – Onades i marees  Les corrents marines i les onades tenen un comportament cíclic: formació de sorra. CONSEQUENCIES: Platges i barra (bancs de sorra que emergeixen del mar.) Quan una barra s’ajunta amb el litoral es diu fletxa, si dos barres s’ajunten tocant el litoral, se’n diu cordó litoral, quan l’aigua del mar a quedat aïllada del mar (aigua salada al litoral) i un tómbol es una barra a que se li ha quedat acumulat sorra i ha crescut vegetació. ACTIVITATS: Diapositiva 5  Llapis

Pàgina 12


Diapositiva 7: Llapis

Diapositiva 7: Proposta 1. Individualment, responeu les preguntes inicials: a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? A causa del vent i l’aigua (arrodonides), i les que han estat sedimentades s’han sedimentat per les plantes, la temperatura o la sal (anguloses). b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines característiques presenten? Perquè es veu que la pintura esta bruta de la contaminació i la pintura de la façana cau de l’humitat. c) Què és l’erosió? És ell procés pel qual el desgast de les roques per agents externs va acompanyada d’un transport i una sedimentació de fragments generals. d) I la meteorització? Es el trencament de les roques per agents meteorològics. Es produeix deformació però NO moviment.

DESERTS: Hi ha tres tipus de deserts: (CONTINGUT FITXA)

Pàgina 13


Diapositiva 27:

PĂ gina 14


Escola Immaculada Vedruna Barcelona Tema 2: LA

Assignatura Ciències Naturals

GEOMORFOLOGIA

Nom: Sandra Gallo Data: 25/10/2013 1) Veure el vídeo "La meteorización paso a paso" (http://www.youtube.com/watch?v=RA_-EJMrklI), repassar els apunts i contestar les preguntes següents.

a) Què és una roca? Escriu un exemple i acompanya'l d'una fotografia. Són agregats o associacions naturals de minerals formats pel mateix procés. EXEMPLE: Granit b) Què és el sòl? És una capa fèrtil que recobreix la superfície de la Terra. c) Per quin procés la roca es converteix en sòl? Explica'l. A traves de la meteorització. Mentre passa el temps les pedres es van alteran fins que finalment la roca esta massa alterada i podem dir que ja és sòl, perquè te vegetació a sobre, per exemple als cementeris. d) Què produeix la meteorització? Que la roca estigui mes a prop de la superfície ja que els afecten els agents meteorològics. e) Com es classifica la meteorització? En dos grans tipus, la química i la física. f)

Explica la meteorització física produïda per l'aigua. On es produeix principalment? L’aigua entra a les fissures i quan es congela, augmenta el volum i trenca la roca, a l’alta muntanya i a prop dels pols.

g) Explica la meteorització física produïda pels éssers vius. Les arrels de una planta es posen dintre de les fissures de la roca, les arrels fan pressió i la fissura es va fen més gran i al final es trenca. f) Explica la meteorització física produïda per la temperatura. On es produeix . principalment? , Quan fa molta calor fa que la pedra en dilati, quan es refreda, el seu tamany . disminueix i forma fissures que s’aniran a fent més gran fins que s’acabarà partint. . A climes desèrtics.

Pàgina 15


g) Dins la meteorització química quins processos hi ha? La oxidació, la dissolució h) Que és l'oxidació d'una roca? Com es produeix? Explica-la. L’oxidació es quan la roca es torna vermellosa. Quan entra amb el contacte amb l’oxigen, les miques de ferro, s’oxiden. i) Explica la meteorització química produïda per la dissolució. i) j)

Quina forma típica presenta el sòl alterat per meteorització química? Com si fossin capes de ceba Si fem un tall transversal del sòl, és a dir, mirem la part més interior i la part més superficial quina presentarà més meteorització? Per què? La superior. Perquè es la que més contacte esta amb la meteorització.

Pàgina 16


ELS ECOSISTEMES

TEMA 3 Pàgina 17


Un ecosistema és un nivell d’organització més complexa de la matèria viva. Un ecosistema està format per els éssers vius, l’espai on es troben i les relacions que hi ha entre els diferents éssers vius i l’espai. L’extensió d’un ecosistema es variable. 1. Biòtop – clima, terra, tipus de roques 2. Biocenosi – éssers vius 

AUTÒTROFS Organismes productors  Converteixen la matèria inorgànica en matèria orgànica (nutrients necessaris per viure), a través del procés de la: FOTOSÍNTESI (plantes, algues i alguns bacteris) El sol dóna l’energia per poder fer aquesta reacció. Agafen aigua + CO2 i ho transformen en O2. Per alimentar-se de glucosa, les cèl·lules ho fan per un procés anomenat respiració cel·lular. Al mar, el fitoplàncton fa la fotosíntesi al mar. Necessiten aigua, llum, CO2, sals minerals i matèria inorgànica.

HETERÒTROFS No poden fabricar la matèria orgànica, per tant, l’han d’aconseguir alimentant-se d’un altre ésser viu. - Herbívors ( conills, cérvols) - Carnívors (lleó, taurons) - Omnívors (humans) - Descomponedors (fongs). Éssers vius morts, que poden transformar la matèria orgànica en matèria inorgànica.

Pàgina 18


CADENES TROFIQUES: Esta formada dels essers vius que s’alimenten un dels altres. Productor  Planta  Pastanaga Consumidor Primari  Herbívor  Cargol Consumidor Secundari  Carnívor o omnívor  Ocell Consumidor Terciari  Carnívor o omnívor  Llop

Una xarxa tròfica es una representació de totes les relacions que es donen entre un ecosistema.

Pàgina 19


NIVELLS TRÒFICS:  Sosteniment Terrestre: Ens aguantem nosaltres mateixos Aquàtic: No els fa falta, floten a l’aigua  Desplaçament Terrestre: Potes, Ales i un esquelet que ens permet desplaçar-nos Aquàtic: No necessiten estructures rígides, la tenen però es més tova.  Conservació de l’aigua TOTS els essers vius necessiten aigua per viure  Respiració Terrestres: oxigen del aire Aquàtics: oxigen de l’aigua

Pàgina 20


TRANSFÈRENCIA D’ENERGIA

TEMA 4 Pàgina 21


PĂ gina 22


1. CALOR I TEMPERATURA  Calor: És una energia que va d’un cos a un altre. La unitat de mesura del Sistema Internacional (SI) són els JOULES (J), també podem utilitzar les calories (cal.) 1 cal= 4,184 J 1.1

EFECTES DE LA CALOR SOBRE ELS COSSOS La calor pot produir tres tipus de canvis: la temperatura, de mida i d’estat. La calor sempre va de els cossos més calents als més freds. Equilibri tèrmic  És el moment en el quan dos cossos és toquen i arriben a la mateixa temperatura. Dilatació  És el procés pel qual, un cos s’escalfa i augmenta el seu volum. Contracció  És el procés pel qual, un cos es refreda i disminueix el seu volum.

 M oviment de les molècules: la matèria està formada per molècules. Les molècules, quan s’escalfen és mouen. En els elements sòlids, les molècules estan fixes. En els elements líquids, les molècules llisquen. En els elements gas, les molècules estan lliures.

Pàgina 23


Què és la temperatura? Temperatura: és una magnitud que mesura l���energia calorífica d’un cos. És mesura en Kelvin (K) quan parlem en Sistema Internacional. Existeixen altres escales per mesurar-lo, per exemple els graus Celsius (ºC), graus Fahrenheit (ºF)

Símbol Numero divisió

Any descobert

FAHRENHEIT

KELVIN

ºC

ºF

K

180

100

32ºF

273K

212ºF

373K

1724

1848

de 100

Fusió de l’aigua Ebullició l’aigua

CELSIUS

0ºC

de 100ºC 1742

Foto científic

Termòmetres

Pàgina 24


*COM PASSAR D’UNA ESCALA DE TEMPERATURA A UNA ALTRE?  Termòmetres: un instrument que mesura la temperatura. Està format per un capil·lar amb alcohol. Com funciona: quan l’alcohol s’escalfa es dilata i puja pel capil·lar perquè no te una altre sortida. Quan l’alcohol es refreda, es contrau.

2. TRANSMISSIÓ DE LA CALOR  Conductor: es un material que transmeten molt bé la calor. Per exemple tots els metalls.  Aïllants: es un material que transmeten molt bé la calor. Per exemple la fusta.

Propagació de la calor: Hi ha tres formes de propagació la conducció, la convenció i la radiació. Conducció: Forma de propagació de la calor típica entre els cossos sòlids. Quan l’extrem d’un conductor tèrmic, un metall, toca una font de calor, la calor es transmet al llarg del conductor.

Convenció: Forma de propagació de la calor típica entre els líquids i els gasos. Al dilatar-se puja al escalfar-se i el que està fred baixa (després s’escalfarà i crearà una corrent de convecció. Pàgina 25


Radiació: Forma de propagació típica entre els cossos tinguin l’estat que tinguin.

3. LLUM I SO La llum i el so son ones.  Què és una ona? Ona: Forma de propagació d’energia d’un punt a un altre de l’espai que no va acompanyada de matèria.

Pàgina 26


Freqüència d’ona: Nombre d’oscil·lacions per segon. Es mesura en hertz (Hz). Longitud d’ona: Distancia que hi ha entre dues crestes. Es mesura en metres (m). Si la longitud d’ones es gran, es una ona amb poca energia. Si la longitud d’ones es petita, es una ona amb molta energia. La llum es pot propagar en el buit, però el so no. El so necessita sempre un medi material per propagar-se.

Pàgina 27


LA LLUM: La velocitat de la llum es de 300.000 km/s. Viatja en línia recta. Com més dens sigui el medi, menys ràpid es la llum. Reflexió

Definició

Refracció

És el canvi de direcció que experimenta un És el canvi de direcció que raig de llum en xocar contra una superfície. experimenta un raig de llum quan passa d’un medi a un altre que tenen diferent velocitat de propagació.

Imatge

Exemple

Miralls: -Plans -Esfèrics -Convex -Còncau

Lents: -Convergents -Divergents

MIRALLS: Superfície reflectora que es prou clara com per a formar una imatge. Plans: Miralls amb superfície plana Esfèrics: Es un mirall encorbat, distorsionen la imatge. Poden ser de dos tipus. -Còncaus: Superfície reflectora de la part interior

Pàgina 28


-Convexos: Superfície reflectora de la part exterior. LENTS: Sistema òptic format per un medi o un objecte que concentra o dispersa la llum. -Convergents: Són aquelles que concentren la llum. -Divergents: Son aquelles que dispersen la llum.

DSCOMPOSICIÓ DE LA LLUM: ELS COLORS La llum blanca esta formada per tot els colors de l’ar de Sant Martí, això ho va descobrir Isaac Newton (16431727). Els objectes... Color: La llum blanca arriba a l’objecte i absorbeix tots el colors i reflecteix la llum de color. Ex: El tomàquet es vermell perquè la llum blanca arriba a l’objecte i absorbeix tot els colors i reflecteix la llum de color vermell. Negre: La llum blanca arriba a l’objecte i absorbeix tot els colors i no reflecteix cap. Ex: L’ordinador es negre perquè la llum blanca arriba a l’objecte i absorbeix cap color. Blanc: La llum blanca arriba a l’objecte i reflecteix tot els colors.

Pàgina 29


ULL:

Fòvea

La llum travessa la conreà i passa a traves de la pupil·la ( el tamany de la pupil·la depèn de la contracció de l’iris). Després travessa el cristal·lí fins arribar a la retina on es forma la imatge. Al receptor de la llum envien la imatge al cervell a través del nervi òptic; llavors el cervell rep la imatge i la gira.

Pàgina 30


 EL SO: La velocitat del so es de 340 m/s. Com més dens sigui el medi, més ràpid es el so. ECO: repetició d’un so reflectit en una superfície. Definició

Unitat mesura

Tipus

Intensitat

Quantitat d’energia que arriba a la nostra orella

Decibels (dB)

Fort o Fluix

To

Freqüència d’ones

Hertz (Hz)

Agut o Greu

Timbre

Es el que fa diferenciar dos sons que tenen la mateixa intensitat i el mateix so

-

Diferent tipus de veus, instruments, etc.

Més de 60 dB, es considera contaminació acústica.

Pàgina 31


ORELLA:

El so entra per el pavelló aurícula, arriba fins al timpà que vibra i passa la vibració als ossets (martell-enclusa-estep), després passa a la còclea on hi estan els receptors

Pàgina 32


CINEMÀTICA

TEMA 5 Pàgina 33


PĂ gina 34


1. ESTUDI DEL MOVIMENT  Cinemàtica: és la ciència que estudia el moviment dels cossos. El moviment es relatiu, sempre depèn del un punt de referencia.  Punt de referencia: És el punt que utilitzem per determinar la posició d’un cos.  Posició d’un cos: Punt on es troba un cos determinat.  Cos en repòs: Es un cos que no canvia de posició des del punt de referència.  Cos en moviment (mòbil): Es un cos que canvia de posició des del punt de referència.  Trajectòria: Es el camí recorregut per un cos en moviment. Correspondria a la línia que ha seguit el mòbil.  Desplaçament: Es la distancia que separa el punt final del punt inicial. El desplaçament pot ser 0 encara que el mòbil hagi recorregut un espai.

Δx = xf – xi Δx  increment del desplaçament xf  punt final xi  punt inicial 

Espai recorregut: Es la longitud de la línia que marca la trajectòria. Es a dir, ens dona la distancia total recorreguda pel mòbil (el que marca el comptaquilòmetres) Exercici:

Pàgina 35


FORCES

TEMA 6 Pàgina 36


1.1 QUÈ ÉS LA FORÇA? FORÇA: És tot allò que pot modificar el estat de moviment d’un cos o de modificar-lo. És mesura en Newtons en el SI (Sistema Internacional) 1N -/-> 100g 10N -/-> 1000g = 1l Per aixecar un litre d’aigua necessitem 10 Newtons. L’explicació matemàtic de la força la va trobar Isaac Newtoon (1643-1727) . 1.2 TIPUS DE FORCES: Força de contacte: Són les que actuen al si entren en contacte entre dos cossos. Ex. Una raqueta i una pilota. Força de distancia: Són les que actuen sense que hi hagi contacte entre els dos cossos. Ex. Força de gravetat (planetes girant al voltant del sol). Força magnètica (imants i ferro) Força elèctrica (globus i cabell)

1.3 CARACTERITZACIÓ DE LA FORÇA Les forces es representen amb vectors ( fletxes ). Ens donen 4 informacions: -Mòdul o intensitat: Quantitat de força expressada en Newtons (N) -Direcció: Línia sobre la qual actua la força. -Sentit: Orientació cap a in va la força. -Punt d’aplicació: Lloc on es fa la força.

Pàgina 37


-Mateixa direcció -Diferent punt d’aplicació Mateix sentit -Diferent intensitat d’aplicació

-Diferent direcció -Diferent intensitat

Pàgina 38

-Mateix sentit-Mateix punt


2. QUÈ ÉS EL PES? Massa: És la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos. Es mesura en quilograms (kg). Pes: És la magnitud que mesura la força amb la què la terra atrau un cos. Es mesura en Newtons (N). p: Pes (N)

g: gravetat (m/s2)

M: massa (kg) 1. Calcula el pes de tres quilograms de taronges a la Terra. m: 3kg p= m · g 2 g: 9,8 m/s p= 3kg · 9,8 m/s2 = 29,4N p: ? 2. Les taronges del problema anterior viatgen a la lluna. Calcula el seu pes a la lluna. m: 3kg p=m · g 2 g: 1,6 m/s p= 3kg · 1,6 m/s2 = 4,8N p: ? 3. Calcula el pes de 100 g de farina a la Terra. m: 100g  0,1 kg p= m · g g: 9,8 m/s2 p= 0,1kg · 9,8 m/s2 = 0,98N p: ? 4. Calcula el pes d’una barra de quart a la Terra. m: 250g  0,25 kg p= m · g g: 9,8 m/s2 p= 0,25kg · 9,8 m/s2 = 2,45N p: ? 5. Les taronges dels problemes 1 i 2 viatgen a un planeta imaginari on pesen 15N. Calcula la gravetat d’aquet planeta imaginari. m: 3kg g= p /m g:? g =15N / 3kg = 5m/s2 p: 15N 6. Calcula el pes d’una persona de 50 kg a la lluna i a la Terra Lluna: m: 3kg p= m · g 2 g: 1,6m/s p= 3kg · 1,6 m/s2= 80N p: ? Terra: m: 3kg p=m·g 2 g: 9,8 m/s p = 3kg · 9,8 m/s2 = 490N p: ? 7. Calcula la massa d’una persona que esta a un planeta de 20 m/s de gravetat i que pesa 100N m: ? m=p/g Pàgina 39


g: 20m/s2 m = 100N / 20m/s2 = 5kg p: 100N 3. LA PRESSIÓ Pressió: és la magnitud que mesura la força d’un cos dividit per la superfície. Formula : P= Pressió (Pa) (N)

F= Força

S= Superfície (m2)

Un pascal és un Newton per m2 1N/1m2= 1Pa PASCAL 1623-65

RAQUETA

BLAISE

BOTA

Si la superfície de l’objecte és gran la pressió ser més petita. Si la superfície de l’objecte és petita la pressió és més gran. 1. Calcula la pressió que fa una capça quadrada de 20 cm de costat que te una massa de 20 kg. m = 8 kg  8kg · 9,8m/s2= 78,4N S = b · a = 20cm · 20cm = 400cm2 = 0,04m2 P=? P = F/ S P = 78,4N / 0,04m2 = 1960 pa7

Pàgina 40


4. PRESSIÓ DE FLUIDS 

Els fluids poden ser líquids i gasos. PRESSIÓ HIDROSTÀTICA: Es la pressió que fa el aigua (o un líquid) sobre un objecte. Depèn de: -Acceleració: Valor constant a tota la Terra. Més gran  fluid més gran = més pressió -Altura: Més gran altura  més fluid = més pesarà = pressió més gran -Densitat: Més dens  major pressió = major pes P =pressió (P)

ϕ=densitat

3

(kg/m ) .... g=gravetat (m/s2) La densitat de l’aigua  1000 kg/m3 La densitat de l’aigua del mar 1030 kg/m3

h=altura (m)

1. Calcula la pressió hidrostàtica que té un objecte que es troba submergit 2 m sota l’aigua. P= ? d=1000 kg/m3 9,8 m/s2 · 1000 kg/m3 · 2 m = 19600 Pa g= 9’8m/s2 h= 2 m 2. Calcula la pressió hidrostàtica del objecte anterior si estigues enfonsat al mar submergit a 2 km de profunditat. P= ? d= 1030 kg/m3 g= 9’8 m/s2 20188000 Pa h= 2 km  2000m

1030 kg/m3 · 9,8 m/s2 · 2000m =

5. PRESSIÓ ATMOSFERICA: Pressió atmosfèrica: La pressió que exerceixen els gasos de l’aire sobre la superfície terrestre. 1 atm = 101325 Pa

Pàgina 41


EXPERIMENT DE TORRICELLI: Torricelli volia reproduir la columna d’aigua que es produïa a la bomba de buit, però no volia que fos d’una alçada de 10 m. Va decidir canviar l’aigua per un líquid molt més dens (mercuri). 1r) S’omple fins a sobre de mercuri un tub fi de vidre d’un metre d’altura. 2n) Es tapa l’extrem obert amb un dit. 3r) Es dóna la volta al tub fins a deixar l’obertura tapada a la part inferior. 4t) Se sunbmergeix el tub en una cubeta plena de mercuri. 5é) Observem que passa 6é) La columna de mercuri del tub fa una pressió hidrestàtica a causa del seu pes. Si no baixa més és perque el mercuri del recipient es resisteix a pujar i la força del mercuri es mante. Torricelli ho va probar a la muntanya i al nivell del mar. 

Pàgina 42


TREBALL I ENERGIA

TEMA 7 Pàgina 43


Treball: És produeix quan apliquem una força sobre un objecte i aquesta força li provoca un desplaçament. W = treball (J) F= força (N) Δx= distancia (m)

Energia: la capacitat que tenen els cossos per efectuar transformacions en ells mateixos, o bé en d’altres. Es mesura en joules (J) , també es poden mesurar en calories (cal) o kilowatts (kwh). CARACTERISTIQUES DE L’ENERGIA: -

Es pot emmagatzemar Es pot transportar Es pot transformar Es pot transferir El principi de la conservació d’energia diu “ l’energia ni es crea ni es destrueix, es transforma ”

Energia cinètica: És l’energia que tenen els cossos que es desplacen a una certa velocitat.

Ec= Energia cinètica (J) m=Massa (kg) v= velocitat (m/s) Energia potencial: És l’energia que te un cos quan arriba a una certa altura. Ep= Energia potencial (J) m = massa (kg) g = gravetat (m/s2) h = altura (m) Energia mecànica: la suma de l'energia cinètica i energia potencial que te un objecte. Es mesura en Joules Em = Energia mecànica (J)

Pàgina 44


Ec = Energia cinètica (J) Ep = Energia potencial (J) MANIFESTACIONS DE L’ENERGIA L’energia elèctrica fa funcionar els aparells electrònics. És una energia que prové de fonts diverses (Sol, vent, gas o l’unari). La tecnologia ha avançat amb els descobriment de les fonts d’energia. Les fonts han anat variant al llarg de l’historia. El Sol és la font primària de tota l’energia que observem al nostre voltant. L’energia del Sol es necessària per el creixement de les herbes  els herbívors (mengen herba) obtenen l’enrgia  els carnívors  humans. Les fonts d’energia són el conjunt de recursos existents a la natura i amb la que podem obtenir l’energia necessària per utilitzar en el desenvolupament de les nostres activitats. Hi ha dos tipus de fonts, fonts renovables i les no renovables.

Pàgina 45


PRESENTACIÓ DE LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ

TEMA 8

Pàgina 46


PĂ gina 47


PĂ gina 48


PĂ gina 49


PĂ gina 50


PĂ gina 51


PĂ gina 52


PRACTIQUES DE LABORATORI

Pàgina 53


PRACTICAT 1:

DIFERENTS MARS

Objectiu de la practica: Mirar la diferencia de densitat en cada mar ( quantitat de sal) Material:       

Aigua Sal Provetes-3 Cristal·litzador-3 Erlenmeyer -9 Bàscula (amb peses)-3 Olives

Realització: 1. 2. 3. 4. 5.

Posem a cada una de les provetes un litre d’aigua Mesurem XXX grams de sal i la dissolem a l’aigua. Posem l’aigua a un cristal·litzador per ajudar a dissoldre l’aigua Quan la sal de cada cristal·litzador esta dissolta la repartim en tres cada un. Finalment, posem una oliva a cada un dels Erlenmeyers. El que té més sal, l’oliva flota, el que té menys sal, s’enfonsa i el que es un punt entremig, es queda l’oliva al mig.

Que em descobert? Segons la quantitat de sal de l’aigua la seva densitat canvia. Conclusió: Segons la quantitat de sal dissolta que trobem a l’aigua, l’aigua serà més o menys densos.

Pàgina 54


PRACTICA 2:

L’AIGUA SALADA

Objectiu de la practica: Veure com es trenquen les pedres per la sal. Material:     

Aigua Sal Gots de iogurt Colorant Palats (Per no embrutar)

Realització: 1. Dissolem diferents quantitats de sal amb aigua i les posem a els gots. Ha d’aver tres diferents. 2. Ho posem al congelador fins que es solidifiqui. 3. Ho trèiem dels gots hi ho posem a sobre dels gots. 4. Ràpidament posem dos gotes de colorant a cada un de l’aigua solidificada i observem. Podem veure que un senva de costat, l’altre es osa dintre de les fissures, etc. Que em descobert? Que depenent del tipus de roca que siguin es trencaran d’una manera o d’una altre. Conclusió: Els cubs de gel amb més sal, el colorant se’n va per un costat i el que te menys sal, el colorant, se’n va per dintre de les fissures.

Pàgina 55


PRACTICA 3: FORMACIÓ

DE LES ROQUES ÍGNIES

Objectiu de la practica: Material: Realització: Que em descobert? Conclusió:

Pàgina 56


PRACTICA 4: EL

TERMOMETRE

Introducció: Veurem la diferencia entre l’alcohol i l’aigua quan la bullim per saber com funciona el termòmetre. Material: -

Càmping gas Erlenmeyer Aigua destil·lada Alcohol Termometres

Realització: 1. En un Erlenmeyer em posat aigua destil·lada i a l’altre poses la mateixa quantitat d’alcohol i els posem al càmping gas. 2. Podem observar que l’alcohol i l’aigua formen corrents de convecció. 3. Posem el termòmetre dintre i mirem que passa. Que em descobert? Segons el que sigui s’escalfarà més o menys. Conclusió: L’alcohol por arribar a una temperatura més alta.

Pàgina 57


PRACTICA 5: DISC

DE NEWTON

Objectiu de la practica: Vam construir un disc de newton per observar la barreja dels colors. Material:

-

Paper blanc. Regle. CD. Estisores. Colors. Pega. Bales.

Realització: Al fer girar el CD amb el disc de newton enganxat hem pogut observar la barreja dels colors, si el procediment estava ben fet podríem veure que al girar es veu una mica de color blanc. Que em descobert?

Conclusió: Al fer girar el disc de newton podíem veure la barreja dels colors, si tot el procediment estava ben fet al fer-ho girar, ja no era de colors si no que es veia de color blanc. Es veia de color blanc perquè la mescla dels colors llum formen el color blanc.

Pàgina 58


PRACTICA 6: LLET

MÀGICA

Introducció: Volem saber que passa si a la llet sencera li posem dissolvent. Material: -

Llet sencera Recipient Colorant alimentari Detergent

Realització: 1. Posem llet en un recipient. 2. Posem diverses gotes de colorant a la llet. 3. Tirem una gota de detergent i mirem el que passa. Conclusió: Les molècules de grasa de la llets sencera es descomponen i mou la llet.

Pàgina 59


QUI REACIONA MÉS RÀPID? Introducció: Volem experimentar amb qui reacciona més ràpid. Material i Mètode: - Un regle de 40 cm

- Un mà

- Dues persones ( una que fa la prova i l’altre que deixa anar el regle) - Taula (a baix) 1. Una persona agafa el regle de 40 cm i l’altre posa els dits casi junts (ha de passar el regle). 2. La persona que agafa el regle el deixa anar i l’altre ha de reaccionar molt ràpid per agafar el regle. 3. Anotem el resultat i fem la mitja. Resultat: Espai a mà dreta (cm)

1 2 3 4 5 Mitjana Temps (ms)

18 13 15 14 14 14,8 173,118

Espai a mà esquerra (cm)

9 13 15 5 16 11,6 153,264

Conclusió: Jo vaig més ràpid amb la mà esquerra.

Pàgina 60

TOTAL 13,2 163,493


Qui reacciona més ràpid? 1.

Escriu la mitjana de l’espai en centímetres i del temps de reacció en ms de tota la classe amb cada mà. (només has de mirar la columna de la mitjana de la mà dreta i de la mà esquerra).

. Espai (cm)

2.

Mà dreta

14,1

169,1

Mà esquerra

15,4

176,5

Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels nois de la classe.

Espai (cm)

3.

Temps reacció (ms)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

13,6

166,0

Mà esquerra

14,4

170,9

Dues mans

14,02

168,5

Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels noies de la classe.

Espai (cm)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

14,6

172,1

Mà esquerra

16,4

182,0

Dues mans

15,49

177

4.

Qui reacciona més ràpid, els nois o les noies? Considerant que estem parlant de mi·lisegons, creus que per la diferència de temps podem donar-ho com una afirmació universal? Els nois. No es universal, no sempre és igual.

5.

Qui és el noi més ràpid de la classe ? Alex Corrigüelas

6.

Quina és la noia més ràpida de la classe? Alicia Goderos

7.

En general (mira tota la llista), els dretans són més ràpids amb la mà dreta que amb l’esquerra? I els esquerrans ? Si i Si.

8.

En general, pots afirmar que amb l’entrenament, cada vegada es reacciona més ràpid? En general si.

Pàgina 61


9.

Escriu les dades de les dues classes mirant les dades de la graella gran.

2n B

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

13,6

166,0

14,4

170,9

14,02

168,5

Noies

14,6

172,1

16,4

182

15,49

177

TOTAL (nois i noies)

14,1

169,1

15,4

176,5

14,76

172,8

2n A

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

16,6

183,6

18,6

194,1

17,6

188,8

Noies

13,9

168,0

14,2

169,3

14,0

168,7

TOTAL (nois i noies)

15,3

175,8

16,4

181,7

15,8

178,7

Escriu un resum amb unes quantes frases de tots els resultats: -

2n B és més ràpid que 2n A Les noies de 2n A són més rapides que els nois de 2n A Els nois de 2n B són més rapides que les noies de 2n B

Pàgina 62


TACTE OLFACTE GUST INTRODUC Volem experimentar amb els sentits CIÓ -Llimona MATERIAL I -2 -Llapis retoladors -Maquineta -Café METODE -2 persones -Aigua amb sucre Una persona marca un punt

RESULTAT

-Retolador de plàstic Olorem el retolador, el llapis (abans i després de treure punta).

La punta de llapis despès de treure la punta.j

CONCLUSI Ó

Pàgina 63

-Aigua amb sal -Vinagre -Gots -Cotonets Fem petits grups en el que una persona del grup agafa un cotonet i suca el cotonet a un got on es trobaran la llimona, el cafè, l’aigua amb sucre i amb sal i el vinagre. Ho passaran per diferents parts de la llengua La part amarga es troba al fons, la dolça a la punta, desprès, per els laterals trobem la part salada i més en darrere trobem la part acida.


VISTA

INTRODUCCIÓ MATERIAL I METODE

OIDA

Volem experimentar amb els sentits -Paper amb l el dibuix -Dues persones següent: O x Posem el paper a una distancia d’un braç. L’anem apropant.

RESULTAT

Hi ha un punt en el que la creu no es veu.

CONCLUSIÓ

Pàgina 64

voluntàries -Més gent que vagi aplaudint. Les dues persones voluntàries es posen al davant de tot. La resta, un per una va aplaudint, les persones voluntàries han de dir si la persona que ha aplaudit es troba a la dreta o a l’esquerra. S’han equivocat molt poques vegades.


PRACTICA 11: HI HA MÉS BACTERIS A LA BOCA QUE A UN TECLAT?

Introducció: Volem observar la quantitat de bacteris que hi ha a la boca de una persona. Material: -

Escuradents Placa de petri amb medi de cultiu Una boca Paper film

Mètode: Una persona agafa un escuradents i se’l passa per tota la boca. Passa el escuradents i la posem a la placa. La tanquem i la seguem amb paper film. Resultat:

Comparació de la boca amb la tassa de wàter

Pàgina 65


PRACTICA 10: METAMORFOSIS DEL CUC DE LA FARINA Introducció: Volem veure com els cucs es desenvolupen. Material: -

Cucs de la farina Pa sec Recipient Lupa

Mètode: Posem els cucs uns dies amb el pa sec a un recipient. Els posem a la lupa i observem. Resultat:

Conclusió: FASE 1: larva en forma de cuc FASE 2: pupa FASE 3: adult (escarbat)

Pàgina 66


PARACTICA 14: ELS

MUSCLOS

Introducció: Volem observar els òvuls i els espermatozoides dels musclos. Material: -

Musclos Pinces Ganivet Agulla emmanegada Pipeta

Mètode: Obrim els musclos amb ajuda del ganivet. Punxem amb l’agulla la part reproductora Resultat: hem vist els òvuls i el espermes del musclos.

Pàgina 67


VALORACIÓ PERSONAL Penso que la matèria de naturals no ha sigut una matèria molt difícil, encara que hi ha havia coses de alguns temes que no s’entenien molt bé, que s’haurien d’haver explicat d’una altre manera o s’hauria d’haver explicat millor. Per a mi, el tema més fàcil ha sigut el de TRANSFERENCIA D’ENERGIA i el més difícil el de GEOMORFOLOGIA. Les practiques eren ràpides de fer, encara que hi havia algunes que eren bastant entretingudes. La que més m’ha agradat es la de EXPERIMENTEM AMB ELS SENTITS: GUST i la que menys la de HI HA MENYS BACTERIS A UN TECLAT?. Durant tot el curs, amb les classes i laboratori, he aprés molt. Ja coses practiques o coses teòriques. Els exàmens eren tal com els diu la professora i si estudies es bastant fàcil. Els controls dels gràfic i els de problemes eren bastant senzills ja que teníem practica.

Pàgina 68


DossierNaturals2neso