Page 1

EL TÚNEL DE BRACONS: 10 ANYS DE LLUITA EN DEFENSA DEL TERRITORI

Miquel Macias i Arau

E

Foto J. M. Melció

n base al Pla de Carreteres redactat l'any 1985, l'any 1994 el govern de Catalunya presentà el projecte de construcció d'una nova comunicació entre les comarques centrals de Catalunya i l'estat Francès: Una carretera de la xarxa bàsica que havia de donar suport al trànsit de pas i de llarga distància; un eix d'interès europeu, que formava part de la xarxa de carreteres de gran capacitat considerada pel propi Ministeri de Foment dins de l'àmbit del Pla d'infrastructures 2000/2007. És l'anomenat eix Vic-Olot-Figueres que ha d'actuar com un desdoblament de l'eix transversal desviant per la Garrotxa el trànsit pesat en direcció Europa. Aquest projecte és el que popularment s'ha anomenat el túnel de Bracons, perquè l'obra de més envergadura és la superació de la serralada transversal que separa Osona de la Garrotxa amb la construcció del túnel de Bracons. Per aconseguir més suport popular, l'anterior govern de la Generalitat i els sectors econòmics que defensaven aquesta nova infrastructura, la venien com una simple comunicació entre la Garrotxa i Osona, però la realitat és que, com s'ha esmentat, és una obra que està inclosa en la xarxa de

carreteres de gran capacitat, catalogada, efectivament, com a via preferent de la xarxa bàsica primària amb velocitat de projecte de 100 km/h, amb un trànsit previst de 11.850 veh/dia (trànsit de posada en funcionament) dels quals un 14%, és a dir 1659, són vehicles pesants. L'oposició a aquesta carretera, que ha conegut diferents projectes, el primer, que s'aconseguí aturar, de l'any 1994, ha estat molt important a les comarques afectades de la Garrotxa i Osona, sobretot a la primera que en rep les conseqüències més directes, però en el transcurs del procés el debat s'ha estès a nivell de Catalunya fins arribar a esdevenir, gairebé, la principal discrepància del nou govern tripartit de Catalunya. El moviment d'oposició a aquesta nova carretera ha aplegat un gran nombre de persones, des d'ecologistes, veïns, professionals de gran prestigi, polítics etc. Des de l'any 1994 s'han dut a terme un piló d'actes públics multitudinaris i pronunciaments contraris de moltes entitats, partits polítics, sindicats, dels dos municipi afectats: la Vall de Bas i Sant Pere de Torelló, a més d'un gran nombre de persones qualificades que desaconsellaven aquesta obra. Han estat el govern de la Generalitat, llavors governat per CiU amb el suport del PSC i les organitzacions empresarials, en front del moviment ecologista agrupat en el col·lectiu Salvem les Valls, el moviment veïnal i municipal de la Vall de Bas, els partits polítics d'ICV, ERC, EuiA, Ciutadans pel Canvi, Els Verds, sindicats com CCOO, CNT, Unió de Pagesos i entitats cíviques de tota mena els qui des de l'any 94 mantenen aquest pols de resultat encara incert. L'actual projecte que ja ha comportat l'inici de les obres generà la presentació de més de Foto Anna Pons 1.200 al·legacions d'oposició. Les irregularitats en la tramitació del projecte han arribat també al jutjat: El 5 de febrer la Sala Tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit el recurs contenciós administratiu interposat per Salvem les Valls contra la resolució adoptada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques referent a l'aprovació de l'expedient de l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental. El procés jurídic denuncia la il·legalitat del projecte viari atès l'incompliment de la normativa comunitària en matèria de medi ambient: la Directiva d'Impacte Ambiental, la Directiva d'Hàbitats i la Directiva d'Aus.


Els arguments del moviment d'oposició al túnel de Bracons s'ha fonamentat bàsicament en tres punts: 1 El primer seria l'afectació de la construcció de la nova carretera en espais de gran valor ecològic inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural a les valls del Fornés i d'en Bas, amb un efecte barrera molt important per als fluxos de flora i fauna en una regió de gran diversitat biològica i de fragmentació del territori que compromet la viabilitat ecològica de les poblacions. La construcció de la via també ocuparia gran extensió de les valuoses zones agrícoles de sòls profunds i molt fèrtils, recentment avaluats com a únics en tot Catalunya, de la Vall de Bas. També l'execució d'aquesta obra causaria una gran afectació paisatgística i cultural d'un espai d'interès excepcional inspirador d'obres plàstiques i literàries que formen part del bagatge cultural i de la història de les nostres comarques. Afectacions que en el seu conjunt, fins i tot, obliguen al propi estudi d'impacte ambiental de l'obra a definir aquest impacte com a sever. 2 La creació d'un gran eix viari amb gran trànsit pesant causaria uns efectes socioeconòmics molt negatius per la pèrdua de qualitat ambiental i paisatgística en una comarca que amb aproximadament el 50% del seu territori qualificat com espai protegit, ha apostat per la qualitat ambiental i paisatgística com a segell i garantia de futur pel seu desenvolupament econòmic i social. Sense oblidar l'afectació i la clara contradicció que representa fer creuar el Parc Natural de la Zona Volcànica amb una via de gran trànsit. 3 D’altra banda, s'entén que l'execució prevista de les obres a les carreteres actuals satisfà plenament les necessitats viàries de la Garrotxa. En l'actualitat, l'Eix Pirinenc, de recent obertura, creua la Garrotxa, la N-260, és a dir la carretera d'Olot a Banyoles, s'està desdoblant amb la qual cosa la distància fins a Girona, és a dir fins l'autopista i la xarxa ferroviària es redueix enormement, i un cop fetes les variants previstes de la C-152 d'Olot a Santa Coloma de Farners, es disposa d'un accés molt directe i ràpid a l'eix transversal. Pel que fa a la comunicació amb Vic es demana, reivindicació assumida també per molta gent del Ripollès, l'execució de les variants de la carretera Vic-Ripoll inclosa la variant de Sant Joan les Abadesses la cosa implicaria que d'Olot a Vic hi estaríem 41 minuts, només 9 més que pel túnel de Bracons, amb la meitat del cost i amb un benefici a una població, tot el Ripollès, molt superior. També l'actual carretera Vic-Olot per l'Esquirol pot i convé una adequació almenys fins el municipi de Cantonigrós. I finalment el que caldria millorar és la xarxa de transport públic bé sigui ferroviari o per carretera que aquest sí que és el gran dèficit no només de la Garrotxa sinó de tot el país.

En resum, es considera un projecte innecessari si tenim en compte que hi ha d'altres alternatives per comunicar la Garrotxa i Osona. A més, creiem que és un projecte problemàtic des del punt de vista tècnic (túnels i viaductes en terreny de relleu molt abrupte), arriscat des del punt de vista de la seguretat dels usuaris (pendents del 8%), conflictiu des del punt de vista socioeconòmic (provocarà la pèrdua de potencial turístic), impactant (creua espais naturals protegits i sòls agrícoles dels més fèrtils de Catalunya). Tot plegat ens sembla d'una manca de justificació socio-econòmica per una obra d'un cost tant elevat. Per la seva part l'alternativa econòmica als migrats beneficis de convertir la Garrotxa en una comarca de pas pel trànsit pesant, és, continuar apostant com s'havia fet fins ara per un equilibri dels diferents sectors esconòmics: l'agrícola-ramader responsable de la concreció del paisatge tan valorat d'aquesta zona, la petita i mitjana indústria cada cop més afavorida pel valor afegit del segell de qualitat ambiental que poc a poc va aconseguint la Garrotxa i el turisme sostenible atret precisament per un paisatge que aquest projecte de carretera precisament destrueix. En l'actualitat i a resultes del nou govern a la Generalitat de Catalunya la situació ha canviat substancialment fins el punt que ja s'ha acordat la revisió de tota l'obra, la reconsideració del projecte, un cop efectuats els estudis pertinents, i el que és més important, sembla, i així ha estat també ratificat per l'Ajuntament d'Olot, amb 15 vots a favor dels 21 del consistori, el definitiu rebuig de l'actual projecte d'eix transfronterer. En tot cas, i gràcies als 10 anys de lluita del moviment conservacionista i de preservació del territori, sembla que s'ha aconseguit derrotar el projecte d'aquesta gran carretera que havia de creuar la Garrotxa. El debat, a hores d'ara, es centra en la possibilitat de reconvertir el projecte en una carretera de xarxa bàsica, és a dir simplement de comunicació entre dues comarques, i per tant d'unes dimensions i impactes molt menors o, com el que defensa el moviment conservacionista i ecologista, arranjar i adequar les carreteres actuals. Aquest febrer, sembla que el nou govern, ens donarà la solució definitiva.

Hores Convingudes

EL TÚNEL DE BRACONS:10 ANYS DE LLUITA EN DEFENSA DEL TERRITORI  

En base al Pla de Carreteres redactat l'any 1985, l'any 1994 el Egovern de Catalunya presentà el projecte de construcció d'una nova comunica...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you