Page 1

EL TEMA

L’Artesà: acte final El concurs de projectes del futur Artesà està a punt de resoldre’s. Fins i tot és probable que, mentre aquesta edició s’imprimeix, el jurat ja tingui clar el veredicte. De decisions preses i fets consumats tracten també algunes de les veus crítiques al voltant de la resurrecció d’aquest emblemàtic i quasi centenari espai pratenc. El primer diagnòstic tècnic -del 2013, però no fet públic fins ara- ja encarrilava el projecte per una via que desaconsellava conservar força elements originals si es volia rehabilitar el teatre. I el pla d’usos definit per l’Ajuntament fa un any, exigint dues sales -una per a 600 persones i una altra per a 150-, també feia preveure un futur Artesà molt més gran i allunyat de la seva estètica original. Text: SERGI OLIVERA · JAVIER MARTÍNEZ · Fotografia: QUIM TORRENT • Transcorria amb normalitat el tradicional sopar de Festa Major que cada any organitza l’associació Amics del Prat fins que l’alcalde Tejedor, convidat, va sorprendre tothom amb un anunci: abans que acabés aquell mandat -era setembre del 2013 i restava poc més d’un any i mig per a les pròximes eleccionsl’Ajuntament elaboraria un pla d’usos per concretar què s’havia de fer amb el Centre Artesà. L’Artesà, sí, finalment. Un edifici històric amb elements del modernisme industrial obra de l’arquitecte Antoni Pascual (1919). En el moment de l’anunci, el bar es trobava en plena obra de rehabilitació i el teatre multifuncional de gran valor sentimental (també va servir de cinema i sala de ball) romania tancat des de 1988, quan el govern municipal del mateix Tejedor va decidir clausurar-lo “per perill d’ensorrament”. Durant els anys anteriors, aquest mateix periòdic havia encetat la campanya “Salvem l’Artesà” (1982) davant la decadència i inactivitat galopant per part dels propietaris de l’edifici. Més tard, l’Ajuntament el va acabar llogant el 1987 amb el compromís d’invertirhi diners per adaptar l’equipament a les normatives, però un any després el tancava afirmant que la inversió a fer era massa costosa per a un espai llogat.

Recuperació ajornada El 2003, el consistori va acabar comprant el conjunt (teatre, bar i pati) per més de 3,5 milions d’euros. Des de llavors, la possible recuperació del teatre havia anat criant 4 DELTA NOVEMBRE-DESEMBRE 2015

Neri Gordi, jurat, diu que si d’ell depengués, la rehabilitació seria molt diferent, “però el govern municipal té prioritat i diners per fer un gran teatre”

projecte cultural més important del proper mandat”. Ara, la presentació en societat dels cinc projectes que assumeixen la substitució de gairebé la totalitat de tots els elements arquitectònics de l’edifici (excepte la façana d’accés, protegida pel catàleg patrimonial municipal) no ha satisfet històricament ni sentimentalment a gran part de la societat civil que ha defensat i lluitat per la recuperació de l’Artesà durant anys.

pols en els últims calaixos de les prioritats municipals, aquells que mai s’obren, figurant l’elaboració d’un pla d’usos als PAM de 2003-2007 i 2007-2011 -tot i que no es traslladava mai a la realitat-. L’any 2010 la reivindicació “Salvem l’Artesà” es reprèn per part de l’Associació de Veïns del Nucli Antic, amb més de 3000 signatures recollides, i el 2012 l’associació Amics del Prat inicia una nova campanya amb exposicions i xerrades que conclou amb la promoció d’un documental dirigit pel pratenc Sergi Sandúa i finançat amb micromecenatge, que reivindicava la recuperació del teatre.

El pla d’usos, l’arrel de la discrepància

Reivindicació històrica Tejedor, en aquell sopar d’aquella festa major de fa dos anys, pretenia posar fil a l’agulla de l’eterna reivindicació del nucli antic i els historiadors. “L’artesà és el patrimoni cultural i arquitectònic més important que tenim al Prat des d’un punt de vista sentimental i històric”, va dir l’alcalde als assistents després d’anunciar que el punt fonamental era la recuperació del teatre i que aquest seria “el

La idea de convertir l’Artesà en un teatre important adaptat als nous temps fa que sigui realment difícil mantenir la fesomia tant exterior com interior del teatre històric: el projecte preveu una sala gran a la italiana (platea i amfiteatre) amb capacitat per a 600 persones i una altra de petita polivalent per a 150/175 que a més ha d’incloure una escola de teatre, sales d’assaig, magatzems, camerinos i oficines. El programa d’usos també inclou una torre escènica que forçosament implica una elevació exterior que supera en alçada l’edificació original. I les mides de l’escenari, amb una boca (part frontal de l’escenari) de 14 metres, el doble que la sala original, obliguen a modificar l’Artesà interior històric. De tot plegat es desprèn que, si es volia una rehabilitació total de l’edifici, hauria calgut un programa d’usos, segurament amb finalitats més modestes, però adaptat a aquesta voluntat. El pla va ser presentat a algunes entitats vinculades a la reivindicació històrica de la recuperació del teatre com Amics del Prat o l’AAVV del Nucli Antic, però segons expliquen alguns dels seus membres va ser

L'Artesà: acte final  

Article publicat a el Periòdic Delta

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you