Page 1

revista d’informació local

ARTESÀ L’

#

001 maig

2017

El Prat vol decidir el futur de l’Artesà


Aquesta revista s’ha publicat gràcies a les aportacions de més de 200 mecenes en un projecte de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami, durant els mesos de març-abril del 2017, així com gràcies a d’altres aportacions voluntàries recollides pel Prat des de l’inici de la campanya Salvem l’Artesà. Hem triat aquest sistema perquè es basa en la complicitat i la participació de la gent. A tots ells i elles, moltes gràcies!

“ L’ARTESÀ

2

maig

El Centre Artesà és el patrimoni cultural i arquitectònic més important que tenim al Prat des d’un punt de vista sentimental i històric

Lluís Tejedor, alcalde del Prat, Festa Major del 2013 17

L’Artesà: un espai únic al Prat que es troba en perill Com és el teatre i com el volen? El Prat vol decidir el seu futur Necessitats ciutadanes i usos del Centre Artesà El paper de les Arts escèniques

3 6 7 10 11

Un altre teatre és possible

12 14

Allò que has sentit... i no és veritat

15

L’opinió de la gent del Prat

trobaràs tota la informació a: www.salvemlartesa.cat


El Centre Artesà l’any a inicis del segle XX, poc després de la seva construcció.

L’Artesà: un espai únic al Prat que es troba en perill Des dels orígens ha estat un espai singular de trobada i testimoni de la ciutadania pratenca, fet que li atorga un valor incalculable per entendre la història del Prat L’Artesà és l’edifici més emblemàtic que tenim al Prat i forma part de l’herència del nostre passat. Sense cap dubte. En un municipi on hem vist com la destrossa del patrimoni cultural ha anat creixent, amb masies enderrocades i edificis singulars ensorrats, l’Artesà és peça fonamental per entendre la formació del nostre territori pratenc. “A tu veí del Prat, siguis qui siguis, pensis com pensis, doncs mai t’ha preguntat qui ets per fer-te participant de les seves alegries, et convida el nostre estimat Centre a la gran festa que no podem dir ni teva ni meva, perquè és de tot el poble”. Amb aquestes paraules es convidava a la festa de la primera pedra el 30 de març de 1919 de l’Artesà, escollint un indret on s’acostumava ja a fer balls i festes. Va ser inaugurat durant la Festa Major del 27 de setembre de 1919, i des d’aquell moment ha adquirit un valor patrimonial destacat entre la ciutadania pels molts i diferents usos que ha acollit

al llarg del temps.

El patrimoni perdut del Prat El patrimoni cultural és un bé públic i identitari. Al Prat de Llobregat, un municipi de llarga tradició agrícola, hem perdut més del 40% de masies que hi havia a la dècada de 1950. El mateix succeeix amb la ràpida desaparició del patrimoni industrial d’inicis del segle XX. En conseqüència, els edificis singulars que ens queden són essencials per entendre El Prat i la seva història. El Centre Artesà, a banda del seu gran valor arquitectònic, és un espai singular de trobada i de referència a la ciutat, que va ser edificat en tan sols sis mesos del 1919.

Però, quin va ser el motiu de la construcció de l’Artesà al bell mig de la població? Ens hem de remuntar a finals del segle XIX, concretament l’any 1883, quan va ser creada la Societat Recreativa Centre Artesà a la Sala d’en Bou. Aquesta va aglutinar les activitats teatrals en un magnífic edifici a la plaça de la Vila confluència amb el carrer de Ferran Puig, que s’enderrocà a la dècada dels anys 60 del segle passat per a construir-hi una entitat bancària. Van ser raons polítiques les que van fer canviar la història de la nostra vila el 1919, quan en aquesta Sala d’en Bou es quedarien les posicions més catalanistes i republicanes, i marxaria el sector més conservador conformat per membres de les cases més poderoses del moment, entre els quals es trobaven personatges molt influents a la vida política i els pagesos més benestants. No hem d’obli-

L’ARTESÀ

3

maig

17


L’ARTESÀ

4

maig

17

dar que en aquell temps el Prat era una vila eminentment rural, a les portes de l’arribada de les fàbriques i que només un any abans havia vist arribar l’electricitat en una població de només 3.500 habitants. Per tot plegat, podem imaginar l’excepcionalitat d’un conjunt arquitectònic dins de l’entramat de carrers del nucli urbà, que presenta múltiples singularitats. L’Artesà és un model d’arquitectura del destacat arquitecte modernista terrassenc Antoni Pascual Carretero,

UN REFLEX DELS CANVIS SOCIALS Des dels seus orígens l’Artesà ha estat un espai singular de trobada i referència a la ciutat: escenari de múltiples actes socials, polítics i culturals, la seva arquitectura i evolució és testimoni i reflex dels canvis socials del moment

llavors arquitecte municipal del Prat. És considerat com uns dels arquitectes significatius de Terrassa, havent construït el Mercat Municipal de la Independència (1906), que té semblances amb l’Artesà, i, juntament amb l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, la façana historicista de l’Ajuntament de la mateixa ciutat. Sense pas oblidar que el 1919 també aixecaria el conjunt d’edificis d’estil modernista de l’Escorxador municipal del Prat, que el 2006 seria enderrocat per la construcció de l’actual Cèntric Espai Cultural. Avui dia, d’aquell

L’Artesà del Prat. Reflexions entorn del valor patrimonial de l’arquitectura Antoni Ramon Graells, Doctor arquitecte i professor per la UPC, especialista en espais escènics i en l’arquitectura de teatres, membre de l’Observatori d’Espais Escènics. El valor, els valors sempre són relatius, i els patrimonials, siguin immaterials o materials, especialment, els arquitectònics, també. Allò que per una comunitat pot tenir una vàlua notable, en un altre context seria de poca consideració. Però, més enllà d’aquesta afirmació genèrica,

quan redactem l’informe d’un edifici hem de cercar, descobrir, aportar, el màxim de dades de la seva història, immaterial i material, que ens permetin establir amb un criteri el més rigorós possible allò que cal preservar de la seva arquitectura. I això, dissortadament, penso que en

el cas de l’Artesà no s’ha fet. Sense aprofundir en el seu estudi, la seva arquitectura més aviat s’ha considerat un obstacle per satisfer un programa funcional predeterminat i estàndard, i no se li ha donat l’oportunitat de demostrar el ventall d’activitats artístiques i socials que podia acollir.


escorxador només resta el record popular i cada vegada menys, el topònim del Matadero.

LA SEVA CONSTRUCCIÓ El Centre Artesà va ser construït l’any 1919 en un temps rècord de 6 mesos, gràcies al treball voluntari de molts pratencs i pratenques

d’una arquitectura única que encara es conserva al nostre municipi. Tot un patrimoni cultural que ens ha arribat fins avui dia, però que actualment està amenaçat per l’eliminació dels elements destacats del teatre.

L’edificació del Centre Artesà presenta una estructura arquitectònica amb característiques del modernisme industrial, ressaltant les façanes de maó i els grans espais coberts amb voltes. Seria construït en una època quan el noucentisme s’implantà en l’arquitectura, quan s’estava optant per ser més austers en les decoracions excessives, per això la senzillesa i l’ordenació són uns dels valors del complex arquitectònic. La composició de tres parts ben diferenciades que corresponen al teatre, al foyer –vestíbul del teatre- i al bar proporcionen uns espais adequats per l’equilibri dels actes distintius. La balconada de la terrassa pavimentada i l’àrea enjardinada i arbrada componen un paisatge natural i pulmó verd al nucli del Prat.

Els frontals excepcionals del foyer i del bar, destaquen davant la solidesa de les llargues façanes laterals del teatre amb finestres i pilars que ornamenten el parament. Un tret diferenciador i rellevant

De la mateixa manera, des de la seva construcció, ha tingut una forta relació amb l’entorn urbà, ja que la seva ubicació al bell mig del nucli antic ha condicionat part de l’urbanisme en el seu creixement i la seva pèrdua modificaria la identitat patrimonial del teatre històric i l’activitat diversa que ha tingut fins al seu tancament a finals de la dècada de 1980. Les entitats, les obres teatrals, les projeccions de pel·lícules, els festivals, les tertúlies, els jocs i els passatemps van marcar el tarannà d’un patrimoni que ha simbolitzat la nefasta gestió sobre el patrimoni cultural del nostre municipi. Els pratencs i les pra-

L’ambient de jardí perimetral proporcionen una calma i benestar davant les imponents façanes, però no hem d’oblidar les voltes a la catalana sobre pilars que formaven part de les cavallerisses, a tocar del carrer del Pintor Isidre Novell, incrementen el valor arquitectònic.

era la platea del teatre, que havia funcionat com a sistema basculant, amb una planta de ferradura i amb una capacitat de 768 localitats i dos nivells d’amfiteatre. La construcció de voltes bufades de maó en aquests espais, i la volta de canó al foyer representen la culminació

tenques conservem records i vivències, sigui com a element paisatgístic, memorístic o patrimonial, i per aquesta raó la destrucció del conjunt implicaria una pèrdua considerable del nostre Patrimoni, quan des de fa anys ja estem en un moment crític.

UN REFLEX DELS CANVIS SOCIALS Edifici lligat als canvis socials del moment i un valor incalculable de quasi un segle de vida. Ha estat escenari d’innombrables actes

L’ARTESÀ

5

maig

Façana lateral del Centre Artesà on s’ubica el bar, amb sortida al pati.

17


Com és el teatre i com el volen? L’Ajuntament insisteix en la “recuperació” de l’Artesà, però el que impulsa és el seu enderroc, arrabassant-nos pel camí un munt d’elements de gran valor.

Comparative entre el volum de l’actual teatre de l’Artesà i el que es vol construir.

L’ARTESÀ

6

maig

17

Es perdría l’escala humana, l’edifici de 13 metres d’altura passaria a 21, causant un alt impacte visual. L’espai verd protegit de l’entorn es reduiria ja que la superfície del teatre augmentaria de 1.330m2 a 1.860m2. Gran part de la façana exterior, la que construeix el paisatge urbà, quedaria amagada darrere d’un vidre i una escala.

MENYS ESPAI ARBRAT El nou projecte de l’ajuntament augmenta en un 40% la superfície construïda. Perdem així bona part de l’espai arbrat protegit.

LA CIUTADANIA PERD UN ESPAI Un espai que la ciutadania s’ha fet propi passa a ser un espai institucional sortit del motlle com tants altres de l’actualitat.

La petita part que no es destrueix, la de la porta d’accés, queda descontextualitzada perdent així el seu valor. Es vol eliminar la coberta de voltes bufades de maó, un sistema constructiu típic de l’arquitectura catalana que es troba en greu perill d’extinció, i les cavallerisses exteriors, també de voltes bufades, uns elements que donen caràcter al conjunt i el situen al seu moment històric. Desapareixeria la planta de ferradura i les seves llotges, l’element més característic, que configura l’espai viscut del teatre. La platea basculant, un sistema innovador a l’època, que permetia amagar les butaques i aplanar el terra fent-lo multifuncional, passaria a ser inclinada i fixa. I el més important, perdríem una fita identitària de caràcter popular, escenari de tantes històries.

Comparativa entre l’actual pati de butaques polivalent i el projecte unifuncional.


El Prat vol decidir el seu futur Els veïns reclamen més pes en la presa de decisions, un canvi en les relacions entre el poder i la ciutadania. Vivim un canvi social profund en les formes de fer política i d’entendre com s’organitza la ciutat. L’aprofundiment de la crisi ha fet créixer el descrèdit de la ciutadania respecte a la política (increment abstenció electoral i descens de legitimitat de la classe política). Aquesta ha estat la constatació que la crisi no era només econòmica sinó també institucional. Ens trobem doncs, davant d’una crisi de legitimitat dels nostres governs. Per això, ara més que mai, cal generar els canals adients que tinguin per objectiu un canvi

en les relacions de poder polític amb la població per tal de consolidar i garantir la democràcia municipal. El sistema democràtic no es completa mai. Cal fer-lo dia a dia, amb la interacció de la ciutadania amb els poders públics, facilitant i assegurant els valors de llibertat i igualtat que el sustenten. Com més i millor sigui la participació ciutadana, més forta serà la democràcia. La plataforma “Aturem l’enderroc, Salvem l’Artesà” té el convenciment que decisions tan importants com són el futur del nostre patrimoni històric, el model de gestió cultural i els futurs usos d’un equipament municipal, han de ser motiu més que suficient per obrir un debat ciutadà, a través de processos participatius, que ajudin a trobar solucions duradores i consensuades. La plataforma ciutadana ja ha recollit prop de 4.000 suports demanant a l’Ajuntament del Prat més democràcia, a través de l’obertura d’un procés participatiu per informar, debatre i consensuar el futur del Teatre Artesà, amb totes les associacions, entitats i la comunitat pratenca.

LA PROPOSTA DE LA PLATAFORMA

RECLAMANT DRETS 4.000 suports demanen l’Ajuntament del Prat més democràcia, a través de l’obertura d’un procés participatiu FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ En clau democràtica el repte rau en com fomentar i canalitzar la participació ciutadana que va molt més enllà de votar cada 4 anys Un procés similar s’està realitzant per decidir el futur del Teatre Arnau al Paral·lel de Barcelona, amb l’única diferència que en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona va decidir iniciar-lo amb només la presentació de 300 signatures per part de la plataforma ciutadana que en defensava el manteniment. La qualitat democràtica del nostre municipi depén també de la defensa i implicació en el futur del nostre patrimoni. Una major participació ciutadana enfortirà el model de democràcia i el teixit social i comunitari de la ciutat.

L’ARTESÀ

7

maig

17


LA CAMPANYA VEÏNAL PER SALVAR L’ARTESÀ

MOBILITZACIONS CIUTADANES PER DEFENSAR L’ARTESÀ La campanya Salvem l’Artesà, de l’abandonament primer i ara directament de l’enderroc, ve de lluny. Una constant ha sigut convocar a la participació pública a tots els pratencs. S’han fet, així, concentracions de protesta davant l’Ajuntament. En la imatge veiem la cassolada que va tenir lloc quan es va presentar la moció al Ple per tal de salvar l’edifici, que va ser rebutjada amb els vots en contra únicament de l’equip de govern (ICV-PSC). Un acte semblant va tenir lloc quan es va aprovar el projecte executiu que pretén enderrocar-lo. Aquestes manifestacions mostren la determinació de la gent per tal de defensar l’Artesà de tots. Més info a www.salvemlartesa.cat

DOMASSOS ALS BALCONS La lluita de la plataforma no s’ha limitat a actes puntuals i s’ha volgut dur la reivindicació arreu del Prat, a les places i carrers, i als balcons del Prat. Centenars de domassos llueixen per tot El Prat reivindicant salvar el patrimoni històric. La plataforma, formada per veïns del Prat, no ha rebut suport econòmic de ningú, només de la gent que li ha donat suport, és per això que els domassos han sigut una eina per autogestionar la campanya. La realització d’un projecte de micromecenatge ha permès editar aquesta revista. Més info a www.salvemlartesa.cat

XERRADES I DEBATS A banda de la presència al carrer, un altre dels aspectes en què també s’ha treballat és l’organització d’actes per informar del valor arquitectònic i històric de l’edifici, i sobre com defensar-lo. Amb aquest objectiu, s’han fet trobades amb veïns i debats amb arquitectes i especialistes del món teatral. També hem participat en activitats a la Facultat d’Arquitectura o en entrevistes en premsa o televisió, entre d’altres actes. Més info a www.salvemlartesa.cat


LA CAMPANYA VEÏNAL PER SALVAR L’ARTESÀ

PROTESTA PER L’APROVACIÓ DEL PLA EXECUTIU PER ENDERROCAR L’ARTESÀ La mobilització ha estat un element clau en la defensa de l’Artesà. Un exemple va ser la concentració dins el Ple on es va denunciar l’actitud autoritària del govern municipal i es va reclamar que s’escoltés el veïnat. Aquell Ple es va suspendre diverses vegades per la persistència dels veïns i finalment, per ordre de l’alcalde, la policia local va fer fora de la sala els veïns, alguns d’ells arrossegant-los a la força. A porta tancada i d’esquenes a la ciutadania es va aprovar el pla executiu per enderrocar el teatre de l’Artesà. Més info a www.salvemlartesa.cat

PARADETES I RECOLLIDA DE SIGNATURES Fira del Gall, Escarxofada Popular, Pratifolk, Escarxofa & Jazz: són algunes de les activitats on la plataforma veïnal ha plantat la seva paradeta. S’hi han recollit centenars de signatures, s’ha repartit material de difusió i s’han venut domassos, xapes i samarretes. Més info a www.salvemlartesa.cat

MÚSIQUES PER L’ARTESÀ Són diverses les activitats lúdiques que s’han organitzat en defensa de l’Artesà. Una d’elles, el concert des del balcó del local de la campanya al c. Ferran Puig. Cal també fer esment de la calçotada organitzada amb la Riuada amb més de 200 persones. Més info a www.salvemlartesa.cat

ASSEMBLEES, L’EINA D’ORGANITZACIÓ La plataforma veïnal s’ha organitzat de manera assembleària, destacant el seu tarannà transversal i obert a tothom. Desenes de veïns i veïnes han partiticipat de la plataforma, generant noves complicitats i enfortint el teixti i l’organització veïnal. Més info a www.salvemlartesa.cat


Necessitats ciutadanes i usos del Centre Artesà Els usos del Centre Artesà, l’edifici més emblemàtic del Prat, no haurien de ser mai només decidits des dels despatxos polítics, sinó que haurien de ser una decisió consensuada amb les mirades i necessitats de la ciutadania i les associacions del Prat

L’ARTESÀ

10

La platea del teatre amb taules i cadires durant un recital

maig

17

blacions veïnes i jornalers que passaven unes temporades al Prat. La seva situació, al centre del nucli antic de la població, i la capacitat d’adaptar-lo a diferents necessitats, li van conferir múltiples possibilitats com a sala polivalent. D’aquesta manera el que anomenem el ‘teatre de l’Artesà’ no donava ús només a actuacions teatrals sinó que generava una diversitat i riquesa d’activitats importantíssima que anava des dels actes més solemnes i les conferències fins als carnestoltes més esbojarrats de la ciutat.

Què s’hi feia a l’Artesà?

El teatre actualment

El Centre Artesà, a banda de l’interès històric, arquitectònic i patrimonial, ha tingut una importància en l’àmbit artístic, folklòric, cultural i comunitari, així com festiu, d’esbarjo i oci tant per a la comunitat pratenca, com per a la gent de po-

Els usos que ha de tenir el futur Centre Artesà cal que s’adaptin a les necessitats veïnals i a la recuperació i manteniment de l’edifici patrimonial.

Arts escèniques i visuals Són molt diverses les activitats que s’han fet a l’Artesà en el camp de les arts escèniques. L’espai dóna la possiblitat de fer-hi teatre, dansa, circ, poesia, cinema, concerts, balls, etc... Un ampli ventall d’activitats que fa de la sala un espai multifuncional.

El centre social Elements lúdics com les festes o els sopars populars també van tenir i tenen cabuda en un espai com l’actual Artesà. També s’hi van realitzar conferències, assemblees... i durant la guerra civil, es va col·lectivitzar i s’hi van fer actes diversos per recollir fons per a les persones refugiades i del front.

L’Artesà, a part de ser un teatre, és un espai idoni per a multitud d’altres activitats. Com a projecte d’equipament públic, els seus usos haurien d’haver sorgit d’una anàlisi rigorosa, interdisciplinar i oberta a la població. Seguint el fil de la participació ciutadana, podria esdevenir un exemple de gestió comunitària, una experiència que seria única al Prat. A més a més, a l’actual zona del nucli antic hi ha la mancança d’un centre cívic que no està resolta ni ho estarà amb les previsions que hi ha d’un centre cívic a tocar del cementiri vell. La necessitat d’un teatre al Prat amb les dimensions que pretén l’Ajuntament (750 butaques) és més que dubtosa, tenint en compte que ja existeixen al municipi altres sales com el Cèntric (302 butaques) i el Teatre Modern (378 butaques). De fet, si tenim en compte que el Modern té una assistència anual del 33% i el Cèntric només s’omple quan les activitats son gratuïtes, la proposta municipal és desproporcionada i insostenible.


LES ARTS ESCÈNIQUES COM A EXCUSA L’ Ajuntament pretenia maquillar com a participativa una part del procés quan en realitat no ho era, intentant justificar així la decisió d’enderrocar l’Artesà, amb unes conclusions que van ser posteriors a la decisió. LES NECESSITATS DEL TEATRE És del tot necessària l’obertura d’un procés participatiu real que plantegi també les necessitats del món teatral pratenc.

El teatre de proximitat, un format cada cop amb més èxit

El paper de les arts escèniques La justificació municipal d’enderrocar el teatre de l’Artesà per donar resposta a les necessitats d’arts escèniques és falsa. La manca d’un procés participatiu per decidir el futur de l’Artesà, denunciada des del principi per la nostra Plataforma, va comportar la creació des de la Regidoria de Cultura d’un “procés de consulta oberta amb la ciutadania al voltant de l’elaboració d’un programa d’arts escèniques i música”. D’aquesta manera es maquillava com a participativa una part del procés i s’intentava implicar en la decisió d’enderrocar l’Artesà als participants d’aquells grups de treball, que va constar de cinc sessions entre el 24 de maig i el 5 de juny de 2016 amb unes 50 persones.

tem fent un procés participatiu, ja des de fa un any, amb la gent del teatre i de les arts escèniques del Prat, que estem participant en definir aquest projecte de ciutat.”

xionat sobre la necessitat o conveniència de disposar d’un espai escènic que tingui la magnitud i condicions tècniques recomanades per instàncies supralocals.”

L’alcalde Lluís Tejedor no va dubtar a ferho en una entrevista a Esplugues TV el 16 de novembre de 2016, dient “Hi ha un projecte estratègic que té l’Ajuntament què és el projecte de les arts escèniques del Prat, i aquest necessita un contenidor

En síntesi, l’alcalde intentava justificar l’enderroc de l’Artesà per la necessitat de desenvolupar aquest projecte. Una manipulació evident perquè aquest procés es va iniciar després de la decisió d’enderrocar-lo per l’equip de govern, i no a la inversa, d’acord amb unes necessitats sorgides d’aquest projecte, com l’alcalde intentava fer veure. Però són les mateixes conclusions del procés participatiu les que ho neguen dient: “Alguns participants han considerat que el debat ciutadà sobre arts escèniques i música ha estat condicionat per la polèmica ciutadana sobre la reforma de l’Artesà, però

Les úniques condicions tècniques recomanades en el projecte d’arts escèniques es resumeixen en el fet que al Prat li cal un espai que pugui acollir 500 localitats, una xifra que l’actual teatre supera de sobres. En cap moment el projecte justifica l’enderroc, i per si això no fos prou, en les conclusions es reafirma: “La polèmica sorgida, els darrers mesos, sobre la conservació o rehabilitació del Teatre l’Artesà no qüestiona la necessitat d’un nou espai escènic en condicions adequades, ja que el fet que aquest nou espai s’ubiqui a l’antic Artesà o en un altre indret és un debat d’una altra naturalesa”. Efectivament, és un debat d’una altra naturalesa i

que tingui totes les condicions i tecnologies per poder desenvolupar aquest projecte què és molt important (…) es-

no s’ha entrat en cap ocasió en la polèmica patrimonialista sobre la conservació o reforma de l’edifici, només s’ha refle-

bàsic, que mai s’ha consultat en cap procés participatiu, tampoc en el que utilitzen per intentar justificar-ho.

L’ARTESÀ

11 maig

17


L’OPINIÓ DE LA GENT DEL PRAT

Francisca Szakats Maneus 89 anys, jubilada, nucli antic

L’Artesà és un edifici emblemàtic del Prat que forma part de la nostra història i cultura.

Sempre he pensat que es podria haver fet una residència per ancians, que molta falta fan al Prat. Hi ha molt d’espai al pati perquè les persones grans hi puguem passejar.

No estic d’acord amb l’enderroc, és un patrimoni històric i es podria rehabilitar, mantenint l’arquitectura original i història de l’edifici.

Realment de teatre no en fa falta cap al Prat. En tenim 3 i estan buits. Al Cèntric hi vaig molt però sempre veig que som 4 senyores grans que anem a passar el “rato”. Només s’omple quan és gratis. És una pena.

Per part de l’Ajuntament no ha donat opció al poble a decidir, i a més no ha donat la suficient informació al respecte.

Els polítics diuen que faran un teatre nou, molt més gran, perquè ells volen i perquè han guanyat les eleccions. Em sap greu dir-ho, però fan el que volen, sense comptar amb l’opinió de la gent.... Tal com feia Franco. De participació ciutadana, ben poca. La majoria de la gent no s’atreveix a dir el que pensa… I la causa és perquè subvencionen a molta gent. Per això molta gent no es vol pronunciar.

12

maig

17

35 anys, cinesiòloga, nucli antic

L’edifici de l’Artesà representa una cosa que és de tota la vida, i fa molta pena que el facin malbé. Jo hi he passat moltes estones ballant, veient cine, disfressant-me per carnaval... Bé, abans de la guerra no deixaven fer balls de disfresses, perquè podien fer algun atemptat.

Estic totalment en desacord que es vulgui enderrocar. Si volen reformar l’edifici, sobretot que no el facin més alt del que ja és, perquè els carrers són molt estrets.

L’ARTESÀ

Lorena Sanromà Castillo

Olga Media San Martín 39 anys, administrativa, Coronel St Feliu

Visc al Prat de Llobregat des de l’any 2005. No conec l’Artesà com a pratenca, però crec que la història del passat ha de continuar per no perdre la seva essència. Si es tracta d’un passat que ha aportat coses bones considero que s’ha de mantenir o millorar l’edifici històric, però mai esborrar. L’ús que li donaria a l’edifici dependria de les necessitats temporals de la ciutat. Es podria obrir una oficina, per ajudar a les famílies cuidadores de persones amb malalties terminals (Alzheimer, demència senil...) per aportar-los assessorament o informació professional. Estic totalment en contra de que s’enderroqui l’Artesà. Si n’hi ha una estructura que es pot reconvertir, prefereixo això que destruir i fer de nou l’edifici. Crec que no han exposat degudament el projecte i que es tracta més d’una imposició de l’Ajuntament que no pas d’una decisió col·lectiva de la ciutat. Jo he signat en contra de que es faci l’enderroc, no he firmat mai, un llistat de les opcions sobre el que es podria fer amb l’Artesà. Si és cosa de tots, crec que aquí, l’Ajuntament s’hauria de bolcar a recollir opinions i no fer una imposició que a més és molt costosa.

Respecte als possibles usos que podria tenir, penso que el format com a teatre estaria molt bé i també pot esdevenir un punt de trobada de diferents projectes artístics i creatius.

De fet, no s’ha demanat l’opinió del poble o considero que aquesta ha estat molt escassa. Crec que ha sigut una decisió política que no ha comptat amb la participació ciutadana.

Jordi Gibert Rebull 41 anys, arqueòleg, Plaça Catalunya

L’Artesà és sens dubte un edifici emblemàtic al qual va estar lligada en el passat una part de la meva família i que avui constitueix un element urbà de referència. Hi ballaven els meus avis i ara hi juguen els meus fills. Com a element patrimonial que és, no comparteixo gens la intenció de l’Ajuntament de voler-lo enderrocar. La salvaguarda del patrimoni no és només una qüestió de mantenir unes façanes perquè ho diu un catàleg. L’adequació d’un edifici com l’Artesà a les necessitats i requeriments d’avui no pot contraposar-se a la seva conservació. En aquest sentit, durant les darreres dècades, el Prat ha perdut –li han fet perdre o s’ha deixat perdre– una proporció enorme del seu patrimoni cultural vinculat a elements significatius del nostre passat rural o industrial. Anar més enllà en aquest camí no té cap sentit. Pel que fa al seu ús, i com a teatre que és en origen, és obvi que cal atribuir-li funcions vinculades a les arts escèniques i a la seva promoció, tot i que, com a equipament cultural, hauria de restar obert a usos complementaris per part del veïnat i d’entitats de tot el poble. En tot aquest assumpte, jo diria que l’Ajuntament no ha tingut una voluntat clara de mostrar totes les opcions possibles i d’explicar-les adequadament. Les darreres publicacions municipals m’han semblat apressades i fetes com a reacció davant de la campanya veïnal contra l’enderroc. I em sembla evident que una capacitat decisòria tan limitada en fons i en forma com la que s’oferia en la tria dels projectes, on cap dels casos contemplava la rehabilitació de l’edifici, no permet parlar pròpiament de participació ciutadana.


L’OPINIÓ DE LA GENT DEL PRAT

Roser Morató Ribas

69 anys, jubilada, Sant Jordi L’Artesà és un edifici molt arrelat a la història cultural i social del Prat que valoro molt sentimentalment. A l’Artesà hi tinc records d’infantesa i joventut, com és el cas de molts altres pratencs. És molt important mantenir el patrimoni històric. El Prat s’està quedant gairebé sense cap testimoni d’èpoques passades. La representació teatral hauria de ser la seva principal funció. També es podria dedicar aquest espai a funcions didàctiques i socials relacionades amb arts escèniques: escola de teatre i dansa, festivals musicals, teatre infantil i juvenil... Estic en total desacord amb el fet de voler-lo enderrocar. No hi veig cap necessitat de fer-ho ni cap motiu que ho justifiqui. Al Prat no li cal un nou edifici de grans dimensions, sobretot si tenim en compte que els espais de què avui en dia disposa en poques ocasions s’omplen. Cal saber valorar i conservar el patrimoni. Penso que l’Ajuntament del Prat no ha fet cap pas per mostrar clarament el projecte que tenia planificat per a aquest edifici. La població no ha estat ben informada; de manera que se’ns va presentar com a rehabilitació allò que en realitat havia de convertir-se en enderrocament. L’Ajuntament no té cap sensibilitat envers el patrimoni cultural i artístic del Prat; ho ha fet evident en diverses ocasions. La ciutadania no ha tingut cap paper en la decisió sobre el futur de l’Artesà. Caldria haver fet una enquesta a tota la població i haver fomentat la participació.

Julio Trullenque Goñi

45 anys, autònom, Zonilla

El Artesano es un edificio precioso permanentemente desaprovechado desde hace un montón de años. Es el teatro más bonito del Prat. Menuda pena que se haya dejado caer y pudrir. El centro del artesano es un edificio que se debería mantener por lo que representaba en el pueblo, sobre todo por el teatro, básicamente eso. El uso que le daría es el que tenía originalmente. Es decir, un teatro. Creo que ahora mismo una sala más en el Prat y más de ese tipo no sobraría para nada. Hay mucha gente joven que se dedica al teatro y debería tener más oportunidades. También se podría dar teatro e incluso cine perfectamente. Preferiría que se rehabilitara. Pero teniendo en cuenta la cantidad de años que ha estado el Ayuntamiento ignorándolo para que se pudra, se rompa y se tenga que tirar, pues bueno, ya veremos que pasa al final. Posiblemente el Ayuntamiento piensa que ha explicado su proyecto a la gente, pero desde el punto de vista de la gran mayoría del Prat como que no nos hemos enterado. El hecho de dejar que el edificio se caiga a trozos por no querer conservarlo pues no es una buena gestión del Ayuntamiento. Lo de la participación ciudadana estoy seguro que el Ayuntamiento cree que ha sido una gran apuesta, algo muy activo, un gran intento, pero que no ha llegado a la gente. Ni yo ni nadie de mi entorno no ha participado.

L’ARTESÀ

13 maig

Gerard Llamas Falcó

18 anys, estudiant, barri de Llevant

Juan Ibáñez Martínez 64 anys, jubilat, Sant Jordi

Molta gent jove no hem pogut conèixer el teatre de l’Artesà i voldríem conèixer com és, però l’Ajuntament no ens ho permet. L’Artesà forma part de la nostra història com a poble. I tenint en compte el poc patrimoni que ens queda al Prat, és un edifici a mantenir. Estic totalment en contra que s’enderroqui. S’ha de mantenir pel seu valor patrimonial i sentimental. L’Ajuntament ha portat aquest projecte d’esquena al poble. No entenc per què no han preguntat a la gent la seva opinió, especialment tractant-se d’un partit polític que precisament “farda” de participatiu. No n’hi ha prou amb guanyar les eleccions cada 4 anys, el poble ha de poder donar la seva opinió. Jo crec que l’Ajuntament en aquest cas té una manca de transparència molt gran. En els més de 30 anys que porta governant el mateix partit polític, sempre han dit que “reformarien l’Artesà” fins que ara han decidit enderrocar-lo i fer un teatre nou. El que farà és la seva gran obra descomunal que estarà acabada per quan comencin les eleccions municipals i com sempre el nostre estimat alcalde recordarà als pratencs a qui han de votar.

He vivido en otras poblaciones con anterioridad y dada la lejanía de mi barrio, no he asistido a los eventos que se han ido realizando en el Artesano. Así que no guardo ningún recuerdo sentimental. Aun así, para mí el Artesano sigue siendo uno de los edificios más representativos del Prat y no entiendo como no se ha optado por la conservación. En relación a los usos que se podrían dar, creo que lo mejor sería un centro cultural en el que se puedan hacer diferentes actividades. No estoy de acuerdo en que se tire abajo y creo que un consistorio ecologista optaría por la opción de menor impacto que tuviese en cuenta el medio ambiente y respetara al máximo el edificio original. El proceso de participación que ha llevado a cabo el Ayuntamiento creo que ha sido opaco. En definitiva, pienso que han hecho una mala gestión y no se ha contado con la participación de los vecinos del Prat.

17


1

Un altre teatre és possible Perquè hi ha moltes maneres de recuperar el patrimoni i preservar la memòria històrica amb respecte i sensibilitat. Són diversos teatres semblants a l’Artesà que ho han tingut present.

2

1 Teatre Arnau (Barcelona) Últim teatre de barraca que queda a Barcelona. El primer informe tècnic el considera en estat ruïnós, molt pitjor que l’Artesà. La pressió veïnal i la voluntat política permeten que un segon informe salvi l’edifici. S’està fent un procés participatiu per decidir-ne els usos i el nou projecte.

L’ARTESÀ

14

maig

17

2 Sala Beckett (Barcelona)

3

Antiga cooperativa del barri de Poblenou reconvertida en teatre. Es rehabilita l’edifici original mantenint l’aspecte de la construcció preexistent, i aconseguint que el nou edifici passi a formar part de la seva herència.

3

Ateneo Grand Splendid (Buenos Aires)

Teatre primer, i cinema després, construït el 1919. Des del 2000 és “la segona llibreria més bella del món”, segons The Guardian, mantenint viu l’esperit dels anys 20 després de les rehabilitacions on s’han conservat moltes parts del teatre incloent l’escenari, els balcons i altres detalls arquitectònics.

4 Teatre conservatori (Manresa)

lnaugurat l’any 1878, té una platea de ferradura molt semblant a la de l’Artesà. La pressió de la Plataforma veïnal Conservem el Conservatori va forçar una consulta ciutadana el 2014, on van participar 5.790 persones, que el va salvar de l’enderroc que preveia un projecte urbanístic municipal.

4


Allò que has sentit... i no és veritat “La mentida és la religió dels esclaus i dels amos” Maksim Gorki

L’informe no justifica l’enderroc L’Ajuntament va justificar l’enderroc per “diversos estudis, que indicaven que no es podria rehabilitar, i que l’única opció era construir-ne un de nou”. L’informe encarregat pel consistori deia el contrari i de fet plantejava una rehabilitació estructural de 957.000€.

Opacitat i majories partidistes La decisió d’enderrocar l’Artesà s’ha pres en processos tancats a la població i es va aprovar en un Ple a porta tancada. Malgrat que el programa electoral de l’equip de govern no contemplava el seu enderroc, aquest ha utilitzat la seva majoria per imposar-lo.

El catàleg patrimonial està polititzat El catàleg patrimonial de l’Ajuntament sembla més fet a mida d’interessos econòmics, urbanístics i polítics que no pas per protegir el poc patrimoni que ens queda.

Concurs d’arquitectes condicionat Els 45 projectes del concurs d’idees partien de la premissa d’enderroc i no podien plantejar cap rehabilitació perquè es va descartar al plec de condicions. Els 5 finalistes els van escollir 9 polítics i tècnics de l’Ajuntament.

Un concurs amb un jurat parcial L’Ajuntament convoca un jurat format per 16 membres, 10 dels quals hi estan vinculats directament. Entre els membres del jurat es reparteixen 14.400€ (900 per persona). Una majoria irrefutable que ja sabia qui guanyaria.

4.000 SIGNATURES Mai cap iniciativa ciutadana al Prat havia aconseguit recollir 4.000 signatures demanant l’obertura d’un procés participatiu. Paradoxalment, aquesta ha estat ignorada per l’Ajuntament. En canvi, a Barcelona, amb només 300 signatures, s’ha obert un procés participatiu per al Teatre Arnau.

Intent de maquillatge participatiu La manca de participació real s’ha intentat maquillar amb simulacres a través de contactes puntuals amb determinades entitats, exposicions itinerants de maquetes o recollida d’opinions.

Les acusacions a la plataforma

“Volem que l’Artesà quedi com està”

La plataforma és un moviment veïnal divers organitzat en assemblees obertes. Els veïns i veïnes no han pogut decidir i no han estat informats fins que tot ha estat fet. Per defugir el debat, l’alcalde els ha acusat d’interessos partidistes.

Paraules també de l’alcalde. Els veïns i veïnes porten dècades demanant la reforma i reobertura de l’Artesà i volen que el resultat sigui fruit d’un procés participatiu obert a tothom.

L’ARTESÀ

15 maig

17


L'Artesà, revista d'informació local  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you