Page 1

ÁREA DE URBANISMO . SERVICIO DE PLANEAMIENTO


FONTS BIBLIOGRÀFIQUES • • • • • • • • • • • • • • • •

ANTONIO SANCHIS PALLARES. “Historia del Cabanyal. Poble Nou de la Mar. 1238-1897” ANTONIO SANCHIS PALLARES. “Historia del Cabanyal. Siglo XX y un incierto futuro” AA.VV.. “El Port de València i el seu entorn urbà” “Cartografía Histórica de la Ciudad de Valencia 1704-1910” Ajuntament de València. JOSEP VICENT BOIRA. “Valencia barrio a barrio. El Cabanyal-Canyamelar”. JUAN BLAT. “Vivienda obrera y crecimiento urbano.Valencia 1856-1936 JUAN LUIS CORBÍN FERRER. “La Valencia marinera: del Grao a la Malvarrosa” AA.VV. “Historia de la ciudad. Recorrido histórico por la arquitectura y el urbanismo de la ciudad de Valencia”. VICTOR GOSALVEZ. “La barraca valenciana”. ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA PROGRÉS-TEATRE. “Nuestra Historia. 18971997”. PEP MARTORELL. “El món mariner del Cabanyal”. AA.VV. “La Valencia marítima del 2000”. ROSA PASTOR VILLA. “Analisis y recopilación tipológica de vivienda en el Cabanyal-Canyamelar. 1900-1936” AA.VV. “La ciudad que queremos”. Ajuntament de València. “Catalogo del concurso internacional publico de ideas para la conexión de Valencia con el frente marítimo de la ciudad”. COACV. ALTRES.


OBJETIVOS DE LA EXPOSICIÓN - EXPLICAR LA ESTRUCTURA URBANA DEL CABANYAL. EL PROCESO DE FORMACIÓN DEL TERRITORIO, DE LA TRAMA URBANA Y SU ARQUITECTURA. CARACTERES PROPIOS DEL GRUPO SOCIAL QUE HABITÓ EL CABANYALCANYAMELAR-CAP DE FRANÇA. SIGLOS XV AL XX - EXPLICAR LOS DISTINTOS PROYECTOS QUE A LO LARGO DEL SIGLO XX HAN DADO LUGAR A LO QUE HOY CONOCEMOS COMO AVDA. DE BLASCO IBAÑEZ, INICIALMENTE LLAMADA PASEO DE VALENCIA AL CABANYAL - EXPLICAR LOS EFECTOS QUE HAN TENIDO AMBAS ESTRUCTURAS URBANAS EN LA FORMACIÓN DE LA OTRA. - EXPLICAR EL LARGO PROCESO DE PROTECCIÓN DEL BARRIO Y LAS CONSECUENCIAS QUE HA CONLLEVADO LA APLICACIÓN DE LA LEY DE PATRIMONIO Y LA REDACCIÓN DEL PEPRI. - EXPLICAR EL PROCESO JUDICIAL Y LA SITUACIÓN ACTUAL


ZONA D'ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA PLATJA

ZONA D'ANTIGA ACTIVITAT FERROVIÀRIA RELACIONADA AMB EL PORT

CAP DE FRANÇA

CABANYAL CANYAMELAR

FOTO AEREA - 2000


SUPERPOSICIÓ LÍNIES DE COSTA


EVOLUCIÓ LÍNIES DE COSTA


1796


LES PRIMERES IMATGES

ESBÓS DEL LITORAL DEL GRAU DE VALÈNCIA – 1563


PANORÀMICA DEL LITORAL – ANTHONIE VAN DEN WIJNGAERDE.

1563


PARE TOSCA 1722


EL GRAU I EL CANYAMELAR EN L´ANY 1739, PER NICOLAS BODIN


1761. CONSTRUCCIÒ DE L´ ERMITA DEL ROSARI

EL CANYAMELAR LA PRIMERA DESCRIPCIÓ QUE ES CONEIX DEL BARRI CORRESPON AL BARÓ BOUGOING (1793) I EL DEFINIX COM UN POBLET HABITAT NOMÉS PER PESCADORS I FORMAT PER MODESTES BARRAQUES PLÀNOL DE RECONEIXEMENT DE LA PLATJA DEL GRAU DE VALÈNCIA J. CAMACHO - 1784


1791. S´ INICIA LA CONSTRUCCIÓ DE L ´ ERMITA DE Nª Sª DELS ÀNGELS

CANYAMELAR

CABANYAL

PLÀNOL DE LA PLATJA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA DESPRÉS DE L´ INCENDI SUCCEÏT EN 1796

CAP DE FRANÇA


DECRET DE 29 DE MARÇ DE 1797

• SE SUSPENEN LES LLICÈNCIES PER A CONSTRUIR NOVES BARRAQUES • ALÇAR EDIFICIS TRAÇADA PELS PATRIMONI

D´ACORD AMB UNA LÍNIA ARQUITECTES DEL REIAL

• OBLIGACIÓ DE CONSTRUIR CASES D´OBRA SÒLIDA


PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ QUE ES PROJECTA EN LA PLATJA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA I LLOC QUE OCUPEN LES BARRAQUES

- ILLES ALLARGADES I TANCADES AMB UN PATI INTERIOR - TRES TIPUS DISTINTS DE CASES SEGONS LA SEUA UBICACIÓ: - LA FILERA MES PROXIMA AL MAR: cases de planta baixa per a pescadors - SEGONA FILERA: cases de dos plantes per a mariners i patrones - TERCERA FILERA: cases de tres plantes per a recreació dels resident a València, que cedien la planta baixa a una família de pescadors que cuidaven la casa


EL PROJECTE NO ARRIBA A REALITZAR-SE CAUSA: les condicions sociològiques dels veïns no permeten aplicar de manera estricta les normes del pla RESULTAT: - es reordena a partir d´unes alineacions la zona ocupada fonamentalment per barraques fins eixe moment - se segueixen donant permissos per a construir noves barraques en els carrers que van sorgint, sempre que guarden les línies marcades i es permet reparar les barraques existents, gravant progressivament cada una de les tres primeres intervencions. AQUEST CONFLICTE ES MANTÉ DURANT TOT EL SEGLE XIX EL PROJECTE SERVIX DE PAUTA PER AL POSTERIOR TRAÇAT DE L´EIXAMPLE DEL CABANYAL


SUPERPOSICIÓ DEL PLÀNOL DE 1796 AMB EL PARCEL-LARI ACTUAL

FORMACIÓ DELS CARRERS SAN PERE I ELS ANGELS - ROSARI

ORIGE DE LA TRAMA DE L´EIXAMPLE DEL CABANYAL


1802. S´INAUGURA EL CAMÍ NOU DEL GRAU QUE COMPLETA EL VIARI QUE FINS LLAVORS FORMAVEN EL CAMÍ VELL I FONDO DEL GRAU


PLANOL DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA AL SER ATACADA PER EL MARISCAL MONCEY - 1808


POBLE NOU DEL MAR •

ENTRE 1837 I 1897 ELS ACTUALS BARRIS DEL CANYAMELAR, CABANYAL I CAP DE FRANÇA ES CONSTITUÏXEN EN MUNICIPI INDEPENDENT DE VALÈNCIA

LA MAR VA RETIRANT-SE AMB MOTIU DE LES AMPLIACIONS DEL PORT I VAN SORGINT NOUS TERRENYS PER A EDIFICAR

AUGMENT DE L'ACTIVITAT PORTUÀRIA, LA QUAL COSA PROPICIA EL SORGIMENT DE NOVES ACTIVITATS LLIGADES DE FORMA DIRECTA A ELLA, EL QUE PRODUÏX UNA ATRACCIÓ DE MÀ D'OBRA I ORIGINA UNA DEMANDA CREIXENT DE VIVENDES.

AL COSTAT D'AÇÒ COEXISTIXEN AGRICULTURA I PESCA.

LES

FORMES

DE

VIDA

TRADICIONALS:

ES TRACEN LES PAUTES PER AL QUE SERÀ EL MAJOR CREIXEMENT DEL BARRI

S'INICIEN ELS TRÀMITS PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL CLAVEGUERAM, VORERES I EMPEDRAT DELS CARRERS

ES PROJECTA EL PRIMER CARRER AMB TOTS ELS ELEMENTS DE L'URBANISME MODERN: EL CARRER DE LA REINA EN EL TRAM DEL CANYAMELAR. ELS SEUS POBLADORS SÓN PERSONES QUE HAN ADQUIRIT UN CERT GRAU DE BENESTAR, LA QUAL COSA FA QUE APAREGUEN ALGUNES CASES QUE PERSEGUIXEN TINDRE UN “POSAT ARISTOCRÀTIC”


PROJECTE DEL CARRER DE LA REINA ENTRE LES SÉQUIES DEL RIUET I D´EN GAS ARQUITECTE AUTOR: JOSÉ SERRANO – 1840 ……………………………………………………… PLÀNOL DEL CANYAMELAR DE 1944


RIADA DE 1957


VALÈNCIA VISTA AÈREA ALFRED GUESDON - 1855


1852. CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL DE VAPOR VALÈNCIA‑ VILANOVA DEL GRAU

1855. L´ AJUNTAMENT INTENTA CONSTRUIR UN MERCAT 1854. L´AJUNTAMENT SOL-LICITA AL BAYLE LA CONSTRUCCIÓ D´UN PASSEIG MARÍTIM O GLORIETA

PLÀNOL DEL GRAU DE VALÈNCIA – ECHEVARRÍA Y MELITÓN – 1857 IDEALITZACIÓ DEL CABANYAL, RECTIFICAT EN LES SEUES ALINEACIONS


PLÀNOL DEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL “TRAM-VIA Y CASERIO” ENTRE VALÈNCIA I POBLE NOU DEL MAR. MANUEL SORNI - 1865


PLÀNOL DE VICTOR GOZALVEZ EN EL QUE S´ASSENYALA LA ZONA AFECTADA PER L´INCENDI DE 1875


EL CREIXEMENT DEL CABANYAL DURANT EL SEGLE XIX ANY

HABITANTS

1796

1873

EDIFICIS

DENSITAT HAB/EDIF

490

8571

1746

BARRAQUES

1 PISO

2 PISOS

3 PISOS

LA MAJOR PART BARRAQUES I ALGUNES ALQUERÍES: INCENDI NOVES NORMES PER A CONSTRUIR 4,9

1149 (65%)

375 (21%)

218 (12%)

4 (0,2%)

1875 INCENDI: ES CREMEN 250 BARRAQUES NOVES NORMES PER A CONSTRUIR 1877

10439

1888

11290

2130

5,3

689 (32%)

992 (46%)

432 (20%)

15 (0,7%)

1900

14476

2261

6,4

700 (31%)

995 (44%)

497 (22%)

33 (1,5%)


L´INCENDI DE 1875 - Al llarg del segle XIX se succeïxen diversos incendis en què es cremen abundants barraques - El mes important és el de 1875 que destrossa 250 barraques

NOVES ORDENANCES MUNICIPALS DE POBLE NOU DEL MAR - S'establix normativa que prohibix definitivament la construcció de noves

barraques - Es permet realitzar únicament tres reparacions en les existents - S'han de derrocar al necessitar una quarta reparació

CONSEQÜÈNCIES: - En poc mes de 15 anys desapareixen unes 460 de 3000 cases d'obra sòlida

barraques i es construeïxen mes


FERROCARRIL DE BARCELONA. 1862

IDEALITZACIÓ DE LA TRAMA DEL CABANYAL RECTIFICANT LES SEUES ALINEACIONS - 1877


1800

LÍMIT DEL CANYAMELAR AMB EL PORT 1824


SÉQUIA D’EN GASCH


AMPLES DE PARCEL·LA RESULTANT DE LA SUBSTITUCIÓ DE LES BARRAQUES


TIPUS DE VIVENDA SEGONS AMPLE DE PARCEL路LA


PLÀNOL DE VALÈNCIA I ELS SEUS VOLTANTS - 1882


ANNEXIONS. 1870 - 1897 - DURANT AQUEST PERÍODE ES MANIFESTA UNA NECESSITAT DE CONTROL SOBRE LES ÀREES PRÒXIMES A LA CIUTAT, EL QUE ES CONCRETA AMB L'ANNEXIÓ DELS NUCLIS DE POBLACIÓ PRÒXIMS: PATRAIZ, BENIMACLET, RUSSAFA, CAMPANAR I TAMBÉ VILANOVA DEL GRAU I POBLE NOU DEL MAR. - LA BURGESIA COMENÇA A SER CONSCIENT DE LA IMPORTÀNCIA DEL PORT PER A L'ESTRUCTURA ECONÒMICA I FUNCIONAL DE VALÈNCIA - TOT AÇÒ PORTA AMB SI, L'APARICIÓ DE PROJECTES QUE ARREPLEGUEN LA IDEA D'ORDENACIÓ DE LA PERIFÈRIA, TRASLLADANT LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA DE L'EIXAMPLE A L'ALTRE COSTAT DEL RIU TÚRIA, ENTRE ELS QUE APAREIX LA PREPARACIÓ DE LES ALINEACIONS DE LES VORES DEL CAMÍ DEL PORT I EL PROJECTE DEL CAMÍ-PASSEIG DE VALÈNCIA AL CABANYAL.


PLÀNOL DE MANUEL CORTINA DE 1899 EN EL QUE ES DIBUIXA EL PROJECTE DE PASSEIG DE VALÈNCIA AL CABANYAL DE CASIMIRO MESEGUER


PLÀNOL D’EIXAMPLE DE F. MORA DE 1912


LÍNIES DE CREIXEMENT PREVISTES EN EL PROGRAMA DE 1924


1928 -PROJECTE DE VÍCTOR GOZÁLVEZ PER A L'AUTORITZACIÓ PER A APROFITAR TERRENYS EN LA PLATJA DE LLEVANT DEL PORT DE VALÈNCIA, AMB DESTÍ A LA INSTAL·LACIÓ D'INDÚSTRIES MARÍTIMES


PLÀNOL DE LA CIUTAT JARDÍ AMB UNA PROPOSTA DE CONNEXIÓ DEL PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR AMB LA PLATJA A TRAVÉS D'UNA FERRADURA VIÀRIA COMPLAENT AMB ELS EIXOS TRANSVERSALS DEL CABANYAL-CANYAMELAR. JOSÉ PADRÓS - 1931


PERSPECTIVA DEL PROJECTE DE CIUTAT JARDÍ. 1931

FOTOGRAFIA AÈRIA ACTUAL. 2000


PLÀNOL DE VICTOR GOSÁLVEZ

BARRAQUETES DE BANYS I BERENADORS DE LA PLATJA. 1933


1933


FOTOGRAFIA AÈRIA DELS ATACS ITALIANS AL PORT DE VALÈNCIA. 1937-1938


PLÀNOL DE LÍNIES EN EL QUE ES PLANTEJA UN CANVI DE DIRECCIÓ EN EL TRAÇAT DEL PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR, VOREJANT PER EL NORD EL BARRI DEL CABANYAL. 1943


ESBORRANY DEL PLA GENERAL DE 1946


PLA GENERAL DE 1946 EN EL QUE ES PLANTEJA UNA RECTIFICACIÓ DEL TRAÇAT DEL PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR, DEIXANT DE DISCÓRRER PARAL·LEL A L'AV. DEL PORT I TRAVESSANT EL CABANYAL MES AL NORD, A L'ALTURA DE L'ACTUAL AVINGUDA DEL PINTOR FERRANDIS


PLA GENERAL DE 1966 QUE CONVERTIA EL LLIT DEL TÚRIA EN UNA XÀRCIA ARTERIAL I PROLONGAVA EL PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR FINS A CONNECTAR-LO AMB L'AUTOPISTA DEL MEDITERRANI


PLA GENERAL 1966. PLA DETALLAT DE LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR I EL TRAM D'AUTOPISTA DEL MEDITERRANI AL SEU PAS PEL CABANYAL. EL TRIBUNAL SUPREM SUPRIMIX L'AUTOVIA DEL MEDITERRANI I LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG


DELIMITACIÓN INCLUIDA EN EL EXPEDIENTE INCOADO PARA LA DECLARACIÓN DE CONJUNTO HISTÓRICO-ARTÍSTICO. 22-02-1978


VALENCIA LITORAL – JEAN NOUVEL - 2004

EL RIO COMO HIPÓTESIS DE CONEXIÓN

2003 PROPOSTA GENERAL DE RICARDO BOFILL PER A L'OBERTURA DE VALÈNCIA AL MAR, EN LA QUE SE REMATA EL PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR AMB UNA PLAÇA I ES CONFERIX EL PROTAGONISME DE LA CONNEXIÓ A LA DÀRSENA INTERIOR DEL PORT

1982


SITUACIÓ EN QUÈ ESIDEA PLANTEJA EL PGOU DE 1988 NO QUEDEN A PENES SENYALS DE LA ORIGINAL DEL PASSEIG


P.G.O.U. 1988


CHP - 2

P.G.O.U. 1988


OBJECTIUS: •

REGENERACIÓ I REVITALITZACIÓ DEL BARRI

CONNEXIÓ DEL PASSEIG AL MAR AMB EL PASSEIG MARÍTIM, PREVI ANÀLISI I DECISIÓ SOBRE LA SEUA CONTINUÏTAT O NO

REFLEXIONS •

RECONEIX QUE SÓN INTERESSOS CONTRAPOSATS ELS QUE PERSEGUIX LA PROLONGACIÓ PURA I SIMPLE DE L'AVINGUDA AMB LA SEUA CONFIGURACIÓ ACTUAL I LA PROTECCIÓ INTEGRAL DEL BARRI

RECONEIX COM ROÏNES LES SOLUCIONS INTERMÈDIES TANT PER AL BARRI COM PER A L'AVINGUDA

RECONEIX QUE EL PGOU APORTA SOLUCIONS ALTERNATIVES PER A SOLUCIONAR LA INTEGRACIÓ CENTRE-LITORAL DE LA CIUTAT I QUE EL PROBLEMA CIRCULATORI QUEDA RESOLT SENSE PROLONGACIÓ

ES QUEDA PENDENT DE PRENDRE LA DECISIÓ SOBRE LA CONVENIÈNCIA O NO DE FINALITZAR UN VELL PASSEIG PENSAT EN EL SEGLE XIX I QUE PERMETRIA VORE EL MAR DES DE LA REIXA DELS VIVERS


EDIFICIS PROTEGITS P.G.O.U. 1988


PLA GENERAL DE 1988 + PLA DEL PASSEIG MARITIM


TREBALL GUANYADOR DEL CONCURS DE 1989


DECLARACIÓ B.I.C.:1993


“PECULIAR TRAMA EN RETÍCULA DERIVADA DE LAS ALINEACIONES DE LAS ANTIGUAS BARRACAS, EN LAS QUE SE DESARROLLA UNA ARQUITECTURA POPULAR DE CLARA RAIGAMBRE ECLECTICISTA” DECLARACIÓ B.I.C.:1993


PROTECCIÓ QUE PLANTEJA LA LLEI DEL PATRIMONI HISTÒRIC ESTATAL Ley 16/85 del Patrimonio Histórico Español (PHE) artículo 21: 2. Excepcionalmente, el Plan de protección de un Conjunto Histórico podrá permitir remodelaciones urbanas, pero sólo en caso de que impliquen una mejora de sus relaciones con el entorno territorial o urbano o eviten los usos degradantes para el propio Conjunto. 3. La conservación de los Conjuntos Históricos declarados Bienes de Interés Cultural comporta el mantenimiento de la estructura urbana y arquitectónica, así como de las características generales de su ambiente. Se considerarán excepcionales las sustituciones de inmuebles, aunque sean parciales, y sólo podrán realizarse en la medida en que contribuyan a la conservación general del carácter del Conjunto. En todo caso, se mantendrán las alineaciones urbanas existentes.


1994


1997


1998


PROLONGACIÓ PURA I SIMPLE DE L'AVINGUDA AMB LA SEUA CONFIGURACIÓ ACTUAL

1998 ALTERNATIVA 1


PROTECCIÓ INTEGRAL DEL BARRI

1998 ALTERNATIVA 3


SOLUCIÓ INTERMÈDIA, ROÏNA PER AL BARRI I PER A L'AVINGUDA (segons el PGOU)

1998 ALTERNATIVA 2


HABITATGES AMB INTERÈS ARQUITECTÒNIC - PEPRI


HABITATGES AMB INTERÈS ARQUITECTÒNIC - PEPRI


LLEI DE PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ • Art. 39. Plans Especials de protecció Els plans especials de protecció dels conjunts històrics tindran en compte els criteris: a) Es mantindrà l´estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l´ambient i de la silueta paisatgística. No es permetran modificacions d ´alineacions, alteracions de l´edificabilitat, parcel-lacions ni agregacions d´inmobles, llevat que contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt.

1998


2000


ÁREA DE URBANISMO . SERVICIO DE PLANEAMIENTO

PEPRI . ZONA CENTRE


P.E.P.R.I. DEL CABANYAL-CANYAMELAR – PROLONGACIÓ PASSEIG BLASCO IBAÑEZ. 2000


PEPRI. VIVENDES PROTEGIDES


CUADRO COMPARATIVO DE VIVIENDAS PROTEGIDAS

PGOU

P.R.I. AVANCE PLANEAMIENTO

PEPRI

EDIFICIOS PROTEGIDOS

EDIFICIOS CON INTERES ARQUITECTÓNICO

EDIFICIOS PROTEGIDOS

3

2

1

total

3

2

1

total

ambiental

parcial

integral

total

CAP DE FRANÇA

84

33

0

117

56

1

0

57

69

3

0

72

CABANYAL

246

219

0

465

349

1

0

350

270

3

0

273

CANYAMELAR

126

65

0

191

205

4

1

210

210

4

1

215

617

549

10

1

560

TOTAL

773


2002


AREA DE REHABILITACIÓN INTEGRADA CONCERTADA

2004


450 € 324 €


UN FUTUR CONDICIONAT PER:

- RECURS TRIBUNAL SUPREM - INFORME DEL MINISTERI DE CULTURA - MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ - VALÈNCIA 2007. AMERICA´S CUP: “obras de embellecimiento”


ALGUNS DELS INFORMES EMESOS EN CONTRA DEL P.E.P.R.I. DEL CABANYAL Opinió de Juan Pecourt. Arquitecte Urbanista Informe pericial de Juan Calduch Cervera. Doctor Arquitecte en Urbanisme Informe dels arquitectes Vicente García i Marilda Azulay. Informe de Vicenç M. Roselló Verger. Catedratic de Geografia de la U.V. Informe de la Unitat d´Inspecció del Patrimoni Històric Artístic de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de València Informe de la Sindicatura de Greuges Informe del Departament d´Urbanística i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) Informe del arquitecte Vicente Gallart Torán. Informe del arquitecte Luis F. Herrero. Informe de Pura Duart Soler. Sociòloga. Professora de la U.V. Informe de Mª Rosa Soldevilla Liaño. Professora de Historia de l´Arquitectura Informe sobre contaminació acústica. Ana M. García García. Doctora i professora del departament de medicina preventiva i salud publica de la U.V Informe sobre el valor de la ceràmica presente en el barri de Dña Carmen Sevilla Madrid. Llicenciada en Història de l´Art y professora de l´Escola Superior de Ceràmica de Manises Informe de D.Francesc Amat Torres. Llicenciat en Geografía i Història. Informe de l´urbaniste Carlos Llop Torné.

Historia del planeamiento  

Presentación acerca de la hitoria del cabanyal y de su planeamiento urbano

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you