Issuu on Google+

KARESANSUI

“Quan tenia dotze anys tenia un veí japonès. Sempre el saludava i ell sempre em saludava. Crec que no sabia cap paraula del nostre idioma. De fet, jo no en sé gairebé cap del seu. Per sobre la tanca espiava el seu jardí, que era preciós. En una cantonada hi tenia moltíssimes flors, en una altra un parell de salzes que feien ombra a dos cercles perfectes de molsa. A la tercera cantonada un llac minúscul i un terrer on vivien unes quantes tortugues. Al quart tros hi tenia una esplanada de sorra blanca que vorejava set pedres.” Així comença el conte de Bernat Romaní Cornet, il·lustrat per Sebastià Serra que es va publicar a la revista Cavall Fort núm. 1127. A l’aula de 2n d’ESO l’hem llegit i un grup d’alumnes farem un jardí com el que descriu el conte. El farem en un mural gran i el penjarem en una paret. Segur que descobrirem moltes coses fent-lo, de moment hem de fer cada ú un petit esquema i entre tots decidirem quin representarem a la paret. A la vegada hem de saber què vol dir el títol del conte... un misteri!

KARESANSUI

QUÈ DEU VOLER DIR AQUESTA PARAULA ?

És el nom de l’avi japonès? O el de la tortuga que li regalà al noi ? O volia dir gràcies, o regal, o bon viatge…? En Xavier es va fer gran, va haver de viatjar al Japó per qüestió de feina i ja ho sap. A veure vosaltres si ho esbrineu (que vol dir: ho investigueu). FINS DIJOUS QUE BÉ A L’HORA D’ALTERNATIVA



KARESANSUI