Issuu on Google+

DIVENDRES, 4 DE FEBRER DEL 2011 | Regió7

46

Música

d’Entrada

L’acordionista que sempre somreia Perfil MARC SERENA | MANRESA

lguna cosa deu tenir Sharon Shannon per haver aconseguit, als 40 anys, un currículum tan inigualable. Pot presumir d’haver compartit escenari amb Sinead O’Connor, Jackson Browne, Mark Knopfler, The Chieftains i el mateix Bono dels U2. És una acordionista irlandesa procedent de la música tradicional, però que no ha dubtat ni un moment a coquetejar amb els estils més diversos: de la música clàssica, passant pel tango, fins al hip-hop (en les seves hores baixes). El seu últim disc, Collabora-

A

tions (2010), és un exemple d’aquesta promiscuïtat: s’acompanya de 15 veus diferents. Per a alguns, Shannon és motiu d’orgull celta, la veuen com una trad star silenciosa però d’abast internacional. Els seus fans més fidels, els que la segueixen des del 1991, reconeixen la seva trajectòria, però li critiquen la dispersió del seu últim àlbum i li demanen que aposti per un fil conductor més clar. El que és incontestable és el mà a mà que es marca en aquest disc amb la diva del rockabilly Imelda May, la veritable reina del moment de la música irlandesa. «Vés-li a dir al dimoni que no vull anar a l’infern«, canta May mentre Shannon imprimeix un ritme que, si no sonés massa tòpic, diríem que és infernal.

La irlandesa Sharon Shannon, que ha compartit escenari amb Knopfler i Bono, actua avui a la nit al teatre Kursaal

És clar que a aquestes alçades la fama es mesura al Youtube i a Shannon hi ha dos vídeos que la distingeixen. Un és la gravació d’un concert on se la pot veure i sentir interpretant Galway Girl juntament amb Steve Earle. Acumula gairebé 400.000 visites i va ser la cançó més descarregada a Irlanda el 2008. L’altre vídeo és més freak. És el videoclip d’un cantant de 18 anys, Sean Óg, on els que toquen són... els gossos de Shannon: Lily, Daisy i Benji. La cançó es diu I still love you wit-

Angelina...+ Phil Musical FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

hout your car i va ser un dels virals irlandesos de l’any passat. Però per més gravacions que circulin a la xarxa, la prova del cotó arriba avui al Kursaal –2/4 de 10 de la nit– amb un xou que ha voltat mig món. L’acompanyaran la violinista Dezi Donnely, el banjo Gerry O’Connor i el guitarrista Jim Murray. Ahir ja se la va poder sentir a Valls, en un concert inclòs dins de les Festes Decennals de la Candela, completant així una minigira de dos concerts per Catalunya. Els que hi vagin, trobaran Shannon concentrada en el seu acordió i lluint un somriure perenne. La cosa promet. És més, encara que poc hi tingui a veure, permetin un afegitó que els seguidors d’Operación Triunfo comprendran: aquesta és la música que realment hauria de fer plorar a Pilar Rubio. Al Youtube, altre cop, els remeto.

IMATGE PROMOCIONAL

L’acordionista ofereix una minigira de dos concerts a Catalunya

Remendaos

El valor de començar de nou amb tot un «Reset»  La banda santjoanenca, referent de la rumba, estrena

etapa amb un concert de presentació, demà a Cal Gallifa EL CONCERT

Remendaos Sala Cal Gallifa Passeig Gallifa 1. Sant Joan de Vilatorrada Dies: dissabte, a les 23 h. Entrades: 7 euros anticipades (Manresa: Sivins i Sferic; Sant Joan: Bar Zamora i Restaurant 20Pakà); 10 euros a taquilla. Intèrprets: Antonio Borja (veu i guitarra flamenca), Joan García (cajón flamenc i percussions) i Sergi García (baix). Demà a l’escenari, Escritoresin Lirika, DJ Leman i artistes que han col·laborat a Reset.

Òscar Dalmau és DJ Phil Musical i avui actua a Manresa amb Angelina i els moderns REDACCIÓ | MANRESA

Angelina i Phil Musical fan reviure els seixanta  El grup i el guionista i presentador Òscar Dalmau porten

a la sala Stroika un espectacle amb temes del ieié català EL CONCERT

Angelina i els Moderns +Phil Musical Sala Stroika (Av. Dolors, 17). Manresa. Dia: avui, a les 23.00 h. Entrades: 10 euros (8 euros anticipades, a www.stroika.cat). Intèrprets: Angelina Fàbregas (veu), Ildefons Vilatorta (bateria), Bartomeu Romaní (saxo contralt), Arcadi Montornès (guitarra elèctrica), Antoniu Wagensberg (guitarra baixa), Josep Maria Ruscalleda (orgue elèctric); Pere Fàbregues (saxo tenor). I Dj Phil Musical (Òscar Dalmau)

S.PAZ | MANRESA

Angelina (alter ego d’Helena Casas -Conxita) i els Moderns (de nom artístic Ildefons Vilatorta, bateria; Bartomeu Romaní, saxòfon contralt; Arcadi Montornès, guitarra elèctrica; Antoniu Wagensberg, guitarra baixa; Josep Maria Ruscalleda, orgue elèctric; i Pere Fàbregues, saxòfon tenor) seran els responsables del revival ieié d’avui a la manresana sala Stroika. S’hi sumarà el DJ Phil Musical, sobrenom sota el qual s’aixopluga, que no amaga, el mediàtic guionista i

presentador Òscar Dalmau (El gran dictat; La Competència, Caçadors de bolets....) Dj Phil Musical presenta Angelina i els moderns es va estrenar el juny del 2009 al festival PopArb, una producció pròpia que avui es recupera a Manresa. Dalmau, com a DJ Phil Musical, uneix esforços amb Angelina i els Moderns per recuperar les cançons emblemàtiques –i de vegades oblidades– del ieié català dels seixanta, des de Maria Cinta (Per què no em dius adéu? i El llimoner) fins a Renata i Núria Feliu. Phil Musical introdueix els temes de l’Angelina –com si es tractés d’un programa de ràdio– i al final, Dalmau-Musical punxa. Angelina i els moderns es troben immersos en un nou projecte, anomenat Gran Reserva, un recull de cançons que es lliuraran de manera periòdica i que tenen la col·laboració de diferents artistes. El primer tema és Desafinat, interpretat, precisament, per Phil Musical.

Fa exactament 15 dies, els santjoanencs Remendaos portaven al restaurant Sivins de Manresa, davant un auditori d’un centenar de persones, un tastet acústic del seu nou disc, Reset, autoeditat i ja a la venda. Una primera presa de contacte amb el que han de viure demà: la presentació oficial del seu quart disc. On? A casa, evidentment. A Cal Gallifa de Sant Joan. Remendaos ha canviat. Després de tres anys compartint cartell i experiència amb

el cantant andalús Chico Ocaña i amb un disc al mercat, el grup torna a la seva essència natural però havent guanyat experiència. Evolucionar per saber que la rumba ha de continuar sent la matèria primera però buscant, també, altres influències en aquest nou treball: des del reggae fins a les bulerías. Els renovats Remendaos són Antonio Borja i els germans Sergi i Joan García, el trio que va protagonitzar la primera etapa de la formació juntament amb Eli Bautista i Raúl Benéitez. El concert de demà tindrà a l’escenari Escritoresin Lirika, DJ Leman i artistes que han col·laborat en aquest nou treball. La banda santjoanenca va editar el 2002 la seva maqueta de debut, titulada com el grup, a la qual van seguir els treballs Carrera a la luna (2003) i Los mandamientos de Gallape (2006). En el nou treball, Borja hi ha posat la veu i la guitarra flamenca, Joan García toca el cajón flamenc i les percussions i Sergi García el baix. Però demà, més sorpreses. SÍLVIA BELMONT

Els renovats Remendaos presenten demà a Cal Gallifa el seu quart disc


DIVENDRES, 11 DE FEBRER DEL 2011 | Regió7

44

Escenaris

d’Entrada

Manel Camp Quartet

Una finestra ben oberta al jazz més líric i arriscat  Manel Camp Quartet presenta a Manresa

el seu últim treball, Tangram, que obre aquesta nit un nou cicle de jazz a la Stroika EL CONCERT

Manel Camp Quartet  Manel Camp (piano), Matthew Simon (trompeta i flugelhorn), Horacio Fumero (contrabaix), Lluís Ribalta (bateria). Presentació del disc Tangram Dia: avui, a les 23 h. Mitja hora abans, obertura de portes. Lloc: Sala Stroika (av. dels Dolors, 17). Manresa Preu: 8 euros (anticipada), 10 euros a taquilla.

SUSANA PAZ | MANRESA

Tangram és un joc xinès molt antic anomenat Chi Chiao Pan, que significa taula de la saviesa. El puzle consta de set peces simples, un quadrat, cinc triangles rectangles (dos de grans, dos de petits i un de mitjà) i un romboide. Amb aquestes set peces es poden construir nombroses figures. Fins a 10.000. Tangram (Temps Record, 2010) és, també, el títol del darrer disc de Manel Camp Quartet. «Combinacions, energia», explica el compositor manresà. Una picada d’ullet, un paral·lelisme buscat, conscient, polièdric, a les 7 notes i als 7 temes que integren un treball jazzístic que vol tenir mil i una cares. Tantes com concerts, tantes com espectadors, tantes com ells mateixos hi sàpiguen donar. La formació, amb el manresà Manel

«la sensibilitat musical». Val més Aposta pel jazz i per no etiquetar. I això, tot i ser una referència, suposa, també, una diles sessions de DJ ficultat a l’hora de vendre el producte: «és més difícil de comunicar perquè costa més posar-li Amb Manel Camp Quartet un nom com, per exemple, jazz s’obre avui una nova aposta de la sala Stroika, Jazztroika, un ci- americà o qualsevol altre. Però quan aconseguim tocar, la rescle pensat per portar, un cop el posta del públic és excel·lent». mes, una proposta jazzística a l’eAquesta llibertat s’expressa ja quipament. El març (dia 11) arribades del mateix cedé: set peces tirà Llibert Fortuny amb Triphasic tulades únicament amb les 7 pri(Fortuny, David Gómez i Gary Willis); l’abril (dia 22), Marcelo Merca- meres lletres que formen la padante i Raynald Colom; i el juny (el raula que dóna nom al disc. Una fórmula utilitzada amb tots els armaig està pendent de confirmar), At Versaris amb Asstrio. Igualment, guments perquè «la persona que avui mateix, després del concert de escolti el disc no tingui al cap cap Manel Camp Quartet, la sala estre- imatge predeterminada per un títol, que no estigui condicionada narà les «Stroika Import Sesper cap imatge». Això es trasllasions», que tindran lloc els divendres per complementar la tasca de da, evidentment, als concerts. Si DJ Stroikov amb DJ convidats. Obri- el jazz és un gènere que té en la improvisació una de les seves rà l’estrena Txarly Brown, director artístic i fundador del Rumba Club armes, la creativitat en directe és BCN, amb el xou Achilifunk, que ha l’essència dels concerts: «tots quatre ens coneixem, sabem on portat per escenaris com el Sonar, La Pedrera, o l'Off de la Mediterrà- anem, ens complementem i som capaços de llançar-nos sabent nia, un còctel, expliquen els resque no caurem al buit». ponsables de la sala, «molt ballaL’experiència arriba a Manreble». I demà, dissabte, doble sessa després de passejar-se per sió de punk amb el grup local Bye Bye Pedro i la banda de Castelló El Madrid i, abans, el setembre, pel Tanjazz, Festival de Jazz de TànÚltimo Ke Zierre. L’entrada val 12 ger. «La nostra proposta era comeuros anticipada i 15 a taquilla. pletament diferent del jazz, so-

Camp al piano, Horacio Fumero al contrabaix, Matthew Simon a la trompeta i flugelhorn, i el sallentí Lluís Ribalta a la bateria, serà l’encarregada, avui, d’obrir un nou cicle musical: Jazztroika, a la sala manresana Stroika. L’endemà, dissabte, Manel Camp Quartet actuarà a l’Auditori de Barcelona. És un molt bon moment per a quatre músics que es coneixen, que col·laboren junts des de fa anys i que afronten amb Tangram un camí obert «per continuar explorant». És el segon treball que elaboren íntegrament Camp, Ribalta, Simon i Fumero des de Tornassol (Picap, 2007). I no fa la pinta de ser l’últim en formació de quartet: «generem un so que no només es tradueix tocant sinó a l’hora de compondre. En aquest cas, la idea la vaig portar jo però la resta del camí ha estat un autèntic treball d’equip». Arriscat. Poc ortodox. Tangram s’escapa, explica Camp, dels paràmetres dels «corrents habituals i estètics del jazz». Qui hi busqui, per exemple, bebop, diu, no en trobarà. Però sí un so molt «líric, lliure, personal». Composicions amb l’estructura melòdica, harmònica i rítmica del jazz però on s’ha buscat, sobretot,

4

Tangram vol establir un paral·lelisme entre el joc xinès de 7 peces i el so polièdric obtingut de 7 notes Per a Manel Camp, el nou treball s’escapa dels paràmetres més ortodoxos del jazz: busca llibertat

bretot francès, que es podia escoltar, i ens vam adonar que, quan trenquem el gel, traspassem la barrera, la reacció del públic és fantàstica». Algun consell per a profans?. «Deixar-se anar, llavors la música arriba directa al cor. Hi ha color, imaginació». El concert d’aquesta nit significa, també, la presentació del treball a Manresa i no és gratuït que sigui a la sala Stroika: «per a mi és una aposta personal. És una sala nova, impulsada per gent de casa, és imprescindible voler-hi anar». Però, a més, «el so és magnífic, dels més moderns que podem tenir a hores d’ara a Catalunya». La sala tindrà cadires i taules per acostar el públic «a la intimitat que necessita aquest tipus de música. I ho fem encantats d’obrir el foc d’un nou cicle que té el jazz com a lema».

Autovia N-II, sortida CA N'AMAT - ABRERA

DE DIVENDRES, 11 DE FEBRER A DIJOUS, 17 DE FEBRER PRIMOS

PEL.LÍCULA

2D

DIVENDRES, 11 DISSABTE, 12 DIUMENGE, 13 DILLUNS, 14 DIMARTS, 15 DIMECRES, 16 DIJOUS, 17

MÁS ALLÁ DE LA VIDA

127 HORAS

2D

18.45-20.45- 17.45-20.1522.45 22.45

2D

LA RED

LA RED SOCIAL EL SANTUARIO

2D

2D

ENREDADOS

3D

SAW VII

VALOR DE LEY

EL DISCURSO DEL REY

THE FIGTER

SED DE VENGANZA

20.00

18.15-20.1522.15

3D

18.45-20.4522.45

22.30

---

18.30-20.4022.50

18.10-20.20

---

18.00-20.1522.30

17.45-22.15

22.30-00.40

---

11.30

15.45-18.0020.15-22.3000.45 11.45-15.4518.00-20.1522.30

18.00-22.30

22.30

16.20-18.30- 16.00-18.1020.20 20.40-22.5001.00 12.15-16.20- 12.00-16.0018.30-20.40- 18.10-20.20 22.50

---

11.30-17.0019.30-22.00

16.45-18.4520.45-22.4500.45 16.45-18.4520.45-22.45

17.45-20.1522.45

18.45-20.4522.45

22.30

---

18.30-20.4022.50

18.10-20.20

18.45-20.45- 17.45-20.1522.45 22.45

18.45-20.45

22.45

---

20.40-22.50

18.10

16.45-18.4520.45-22.4500.45 12.15-16.45-1 8.45-20.4522.45 18.45-20.4522.45

17.00-19.3022.00-00.30

DE DILLUNS A DIUMENGE: 6,50.- €

SUPLEMENT 3D:

2,00.- €

---

---

18.00-20.1522.30

18.00-20.00- 18.00-20.1522.00 22.30

15.45-20.15- 16.15-18.1500.45 20.15-22.1500.15 11.45-18.00- 15.45-20.15 11.45-16.4518.45-20.1522.30 22.15 17.45-20.45 20.20 18.15-20.1522.15 17.45-22.45

20.20

DIA DE L’ESPECTADOR I MATINALS: 5,00.- €

18.15-20.1522.15


42

dijoUS, 24 de febReR deL 2011 | Regió7

CULTURES

S. P.

Breus ESCENA

Txèkhov i Tornero obren avui L’Escola de l’Espectador REDACCIÓ | maNReSa

Dani Castellano, Alba Alsina, Eduard Finestres, Valentí Oviedo i, darrere, Marc Padró, ahir a El Vermell

El Gargall estrena producció pròpia amb Toia, que obrirà el festival la setmana que ve  «Toia a lo Mestres Quadreny» portarà al Kursaal un homenatge al

compositor a càrrec dels músics bagencs Lluís Coll i Jordi Portabella SUSANA PAZ | maNReSa

L’exportació del festival manresà Gargall a Vic, Gironella i Solsona (com ja va avançar aquest diari), més l’estrena de la primera producció pròpia del certamen, són dues de les novetats d’una cita única que ha fet de la seva singularitat (improvisació, soroll i nous sons) i de la seva ambició (amb la implicació d’una desena d’entitats de la Catalunya central) el seu segell definitori. Ahir, els seus responsables presentaven un cartell que inclourà una trentena de propostes que beuen de l’experimentació artística. El Gargall s’inaugurarà dijous al Kursaal amb l’espectacle Toia a lo Mestres Quadreny, la unió entre Lluís Coll (cornetista i membre de l’orquestra de música antiga de Jordi Savall) i Jordi Portabella (membre del grup Plouen) a través de la recerca d’un so atmosfèric en cla-

Amb la col·laboració d’una desena d’entitats de la Catalunya central, el festival se celebrarà el mes de març

ra al·lusió al veterà compositor manresà. El Gargall, que afronta el seu tercer any (i la seva cinquena edició), se celebrarà al llarg dels quatre caps de setmana del mes de març en diversos escenaris manresans, com el teatre Kursaal, el Conservatori i la Stroika; vigatans, la Jazz Cava; i la Font del Balç de Gironella. L’epicentre de l’experimentació es mantindrà a El Vermell, va explicar ahir el director musical i ànima del festival, Eduard Finestres. Ahir, la implicació manresana al Gargall es traduïa en la presència dels responsables que, per primer cop, participen al festival,

com el Kursaal (amb el gerent Valentí Oviedo), la sala Stroika (amb Dani Castellano) i dels qui ja hi havien col·laborat anteriorment, com l’Ajuntament de Manresa (a través de la regidora Alba Alsina) i la Casa de la Música (amb Marc Padró). Alsina va definir «d’avant-guardista» un festival que contribueix a «apostar per la ciutat» i a aportar una oferta musical inexistent a Manresa». La «filosofia» del Gargall i el seu homenatge a Mestres Quadreny van ser dos dels aspectes que va remarcar Oviedo d’un festival que tindrà a la sala Stroika la part més «festiva», va explicar Castellano, amb grups com els francesos La Phaze. Marc Padró, de la Casa de la Música, va posar l’accent en «la projecció de grups locals, com Toia, E-Bastards i St Ignatius Conspiray Dub, i en el treball transversal» en diferents escenaris.

El Kursaal comença avui la segona edició de L’Escola de l’Espectador, una iniciativa destinada a proporcionar pautes per aprofundir en l’observació de l’espectacle, que en aquesta segona temporada proposa treballar al voltant de les obres teatrals L’hort dels cirerers, Pel davant i pel darrere, i Gata sobre la teulada de zinc calenta. Avui, a 2/4 de 8 del vespre, la dramaturga Helena Tornero farà el primer seminari programat, sobre L’hort dels cirerers, amb una conferència titulada El món de Txèkhov. Els seus personatges i el seu entorn. Diumenge, després de la funció, hi haurà la segona part del seminari amb un col·loqui dels alumnes amb la presència dels actors de l’obra

BALLET I CINEMA

El Bages Centre projecta el ballet «El llac dels cignes» REDACCIÓ | maNReSa

La sala 1 del Bages Centre projecta avui (20.30 h) el ballet El llac dels cignes, de Txaikosvki, amb Rudolf Nureyev i Margot Fonteyn. Es tracta de la interpretació de 1966 a la Vienna State Opera, restaurada en alta definició per primer cop en cinemes. Amb coreografia del mateix Nureyev i l’Orquestra Filharmònica de Viena, amb la direcció de John Lanchbery. La durada és d’1 hora i 47 minuts. Des de l’abril del 2010, el Bages Centre ha incorporat a la cartellera cinematogràfica habitual un cicle de projeccions d’òpera, ballet i sarsuela en alta definició. imaTGe PRomoCioNaL/maNeL SaLa

La pallassa Pepa Plana porta a Manresa «Penèlope»  Sota la direcció de Nola Rae, avui, a les 9 del vespre, la sala petita del Kursaal acollirà l’obra Penèlope, interpretada per la reconeguda pallassa Pepa Plana que, en aquesta ocasió, posa en escena un muntatge sobre la guerra de Troia amb les seves naus, les seves ciutadelles, els seus heroics guerrers i el famós cavall que va donar la victòria a les tropes d'Ulisses. Les entrades sense numerar i costen 15 € (12 amb el Carnet del Galliner).


DIVENDRES, 25 DE FEBRER DEL 2011 | Regió7

46

Escenaris

d’Entrada

Dept

La persistència en la feina ben feta  La banda manresana presenta el seu sisè disc avui a la sala Stroika de la capital bagenca. Control conté onze temes

que identifiquen l’estil pop-rock d’un grup que afronta la segona dècada de vida amb ganes de continuar progressant ÀLEX CARMONA

EL CONCERT

Dept Sala Stroika. Avinguda dels Dolors, 17. Manresa. Dia: avui, a les 23 h. Preu: 10 euros (6 e., anticipades). Intèrprets: David Rosell (veu i guitarra), Txero Albà (teclats), Pere Borralleras (baix) i Gabi Codina (bateria). Teloners: Pell de serp. Josep Maria Codina Cudi (veu i baix), Mikel Riu (teclats), Ivan Dach Nito Thunders (guitarra) i Pere Jordi Baraldés Jordi Castanyuelas (bateria).

TONI MATA I RIU | MANRESA

«Faig el que faig per ser qui sóc, / no per convèncer el món, / perquè la música és el lloc / on sempre he estat millor». Disc nou, vida nova, però, com assegura la lletra de la cançó Acostumat, mantenint la vocació de progressar com a ineludible filosofia de treball. Els manresans Dept presenten avui a la Stroika Control (Música Global), el seu sisè àlbum d’estudi, en una vetllada en què els solsonins Pell de serp faran de teloners i interpretaran cançons del seu darrer treball, Palla borratxa. «Ens fa molta il·lusió presentar el disc a Manresa. És el primer cop que estrenem aquí», explica David Rosell, cantant de la banda. «Cap de nosaltres no viu actualment a la ciutat, però ens sentim molt manresans i ens agrada molt poder obrir a casa la gira de Control. Sobretot en un moment en què hi ha una sala de concerts com toca». L’àlbum ja és a les botigues amb onze cançons i el regal afegit d’un DVD que conté el directe que Dept va gravar l’any passat a la sala Bikini de Barcelona, on va fer un recorregut per la seva trajectòria coincidint amb amb la primera dècada de vida. El compacte surt al mercat amb el suport de Música Global, que «ha estat amb nosaltres des del primer dia. Cada cop tenim més llibertat creativa». Els incondicionals de Dept reconeixeran en aquest nou treball un estil que s’ha basat sempre «en el gust per la feina ben feta». A Control, segons Rosell, «cada cançó té la seva pròpia producció, no volíem que tot sonés igual. Si fas pop, fas pop, però treballant cada tema

g

El quartet manresà obrirà una gira de presentació de disc per primer cop a la seva ciutat, amb la sala Stroika com a escenari

El disc inclou un DVD amb el concert que Dept va celebrar l’any passat a la sala Bikini de Barcelona dins la gira de X El quartet solsoní Pell de serp actuarà de teloner i tocarà cançons del seu segon àlbum, Palla borratxa

amb cura. Hem estat dos anys preparant el disc i estem molt orgullosos del que hem aconseguit». Un dels grans actius de Dept és «l’amistat» que uneix els seus components. «Som els mateixos de sempre, fins i tot el tècnic de so i el road-manager». D’aquesta manera «és més fàcil treballar i s’aprofi-

Sherpah cantarà nous temes El cap de setmana a la Stroika es completarà dissabte amb l’actuació de la banda bagenca Sherpah, un concert que començarà a les 23 h i les entrades per al qual tenen un preu de 8 euros (dos menys si es compren anticipadament). Sherpah combinarà en el seu repertori les cançons dels seus treballs discogràfics i presentarà alguns dels temes que han de formar el seu següent àlbum. El grup s’ha destacat des de la seva formació per ser una banda nombrosa, actualment amb deu músics dalt de l’escenari, i per mantenir-se fidel a l’estil del mestissatge.

4

ten millor els recursos del grup». Un quartet poc amic de les presses i les modes, fins al punt que van estar dos mesos a l’estudi, «tot un luxe». Segons Rosell, «si intentes anar al ritme de la fama efímera acabes desmuntant el grup».

Els temes de Control són fidel reflex d’una manera de pensar que acompanya Dept des dels inicis. David Rosell té clar que «si vols que les coses vagin bé, has d’esforçarte, no pots esperar que baixin els àngels del cel a ajudar-te». No di-

guis mai o Navegant pel món són cançons que desprenen el gust de la banda pel treball continuat i sense escarafalls. Rosell apunta que «també hi ha una crítica a tots aquests entesos que et volen dir com has de fer les coses. Davant de segons quins comentaris, et preguntes per què no s’hi posen ells, a fer música, si en saben tant». En un moment de dificultat per a la indústria discogràfica i, sobretot, de vulnerabilitat del treball dels músics, Rosell es posiciona en favor de la defensa de la creativitat. «No estic en contra d’Internet, tot el contrari, però crec que si pagues per una barra de pa també has de pagar per un disc. Ara bé, el preu ha de ser ajustat. Si no, davallarà la qualitat de la música».

CRONOLOGIA ARXIU/MIREIA ARSO

1999/2011

DEPT La banda manresana s’ha situat en poc més d’una dècada de vida com un dels referents del pop-rock cantat en català

1999 Dept neix durant l’estiu amb Txero Albà, Pere Borralleras, Gabi Codina i David Rosell. 2001 Estació zero és el primer treball de la banda, que publica la discogràfica Música Global a final d’any. La relació entre artistes i companyia encara dura. 2002 n Els Premis Enderrock, que atorga la principal revista de música en català, concedeixen a Dept el guardó de grup revelació segons la votació popular. La ban-

da manresana realitza dues gires per Irlanda, tant aquest any com el següent. Dept també sona a la televisió perquè la Generalitat escull una de les cançons del disc per a una campanya del departament de Joventut. 2003 n El segon disc de la formació bagenca porta per títol Sensacions. Entre els concerts més destacats de la gira de presentació n’hi ha dos de gran ressò, al Palau Sant Jordi de Barcelona dins la festa del 20 anys de TV3, i a la

plaça Major de Vic durant el Mercat de la Música Viva. El novembre participen al Liet Festival de Leeuwarden (Holanda) com a representants de Catalunya. 2004 Fins a 40 concerts al llarg de l’any i, a més, Dept compon i interpreta Crida, la cançó de reclam de l’Acampada Jove d’Arbúcies. 2005 Surt Visions, el tercer disc en la carrera de la banda. Actuen novament al Palau Sant Jordi

en un macroconcert amb altres bandes el 23 d’abril. 2007 El Musiclip Festival, el primer dedicat a videoclips que es fa a Barcelona, premia Ser del món, dirigit per Àlam Raja, com el millor clip en català del 2006. 2007 n El disc Equilibri surt a la venda i el grup fa una gira amb 40 concerts. 2009 El cinquè treball de Dept porta per títol X, en homenatge al

desè aniversari. El grup crea la banda sonora de la pel·lícula Xtrems, nominada als Premis Gaudí, i participa en el disc de la Marató de TV3 amb el tema Sense tu. 2010 La sala Bikini acull l’enregistrament del primer concert en directe, que es publica enguany amb el disc Control. Dept fa gira per Europa fent de teloner de Marky Ramone. 2011

Surt Control el febrer.


49

Regió7 Diumenge, 27 de febrer del 2011

Cultures

teatre | música | lletres | Dansa | art | traDicions | cine | televisió DE NOU A CASA  sílvia alcàntara ha tornat a Puig-reig, el seu poble natal, dos anys després de la presentació del seu primer llibre, Olor de colònia, amb energies renovades i un nou llibre sota el braç. Després de l’èxit aconseguit amb la primera obra, amb més de 50.000 llibres venuts, l’autora està presentant arreu de catalunya La casa cantonera, una història plena de secrets familiars i gelosies entre dues germanes

La puig-reigenca Sílvia Alcàntara torna a casa per presentar el seu segon llibre  Durant l’acte de presentació l’escriptora va donar alguns detalls sobre la seva nova obra, La casa cantonera MIREIA ARSO

Crònica DANI PERONA | PUIG-REIG

Una cinquantena de persones van fer petita ahir la sala d’actes de la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, on, dos anys després de la presentació d’Olor de Colònia, Sílvia Alcàntara va tornar al mateix espai per donar a conèixer el seu nou llibre, titulat La casa cantonera. Durant tot l’acte de presentació, l’escriptora de Puig-reig va mostrar-se molt agraïda a tots els assistents i va recordar en més d’un moment la seva infantesa al poble. Després d’una breu intervenció de l’alcalde de Puig-reig, Toni Clement, i d’unes paraules de l’editor del llibre, que va ressaltar l’èxit de la primera publicació i va elogiar l’escriptora pel seu segon treball, el professor de llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona Andreu Ayats va iniciar el seu torn. La presentació tenia com a fil conductor les preguntes que Ayats anava formulant a l’autora, que responia amb senzillesa i humor, i va connectar de seguida amb els assistents. Andreu Ayats, coneixedor de l’obra, va ressaltar que la lite-

LA CLAU

Una presentació amb sentiment i proximitat de l’autora Abans de començar a parlar del llibre, Sílvia Alcàntara va recordar la casa de Puig-reig on havia viscut, i com la seva padrina l’havia introduït en el món de la literatura, unes anècdotes que van connectar de seguida amb el públic.

ratura d’Alcàntara «connecta amb una tradició catalana d’una manera sòlida gràcies a la seva facilitat narrativa», i va saber treure a l’autora alguns dels seus secrets més ben guardats que l’ajuden a recrear aquestes històries amb tanta versemblança. La casa cantonera aconsegueix crear un ambient de secretisme i gelosia a partir de quatre personatges. Durant l’acte, es va recalcar el mèrit i l’esforç que suposa reproduir en un temps narratiu de tres hores la història d’una família que remunta a molts anys enrere. Un dels trets característics del llibre, segons l’autora, és aquesta reducció de camp, on «la societat es converteix en la família, un àmbit molt reduït», i la voluntat de donar fins l’últim detall de cada

MIREIA ARSO

personatge, amb la intenció de reflectir els sentiments de gelosia a l’interior de la família. Alcàntara va confessar ahir a Puig-reig que és una amant del teatre i que havia cursat estudis a l’Institut del Teatre, un element que l’ajuda a interioritzar tots els personatges de les seves històries. És per això que considera molt important que «el narrador s’acosti als personatges i que el lector s’hi senti proper». Durant la presentació no va explicar cap dels secrets que presenta La casa cantonera, tot i les preguntes del públic dirigides a l’autora. Alguns dels assistents van mostrar-se agraïts a Alcàntara per la possibilitat de fer-los gaudir amb els seus relats fabulats, però versemblants i ple de sentiments. Alcàntara va acabar el seu torn llegint al públic alguns dels fragments del seu llibre per mostrar com la literatura pot aconseguir efectes contraris en una mateixa obra. Tot i destacar que l’argument de La casa cantonera gira entorn de la gelosia i amb elements sanguinaris, va voler deixar clar que conté un missatge d’esperança. La novel·la d’Alcàntara va sortir a la venda fa un mes i l’editorial ja n’afronta una segona edició amb 12.000 exemplars venuts.

Dept engega motors a la Stroika Crònica JORDI CUMPLIDO | MANRESA

ept va escollir Manresa i la sala Stroika per començar a girar divendres el seu nou projecte, titulat Control, i, tot i que l’assistència no va ser res de l’altre món, l’actuació va servir a Dept per acostumar-se a les noves cançons sobre l’escenari i contagiar-les al seu públic, que va respondre enèrgicament. La banda liderada per David Rosell va testar les noves cançons per primera vegada «aquí a Man-

D

Un moment de l’actuació de Dept a la sala Stroika, divendres a la nit

L’escriptora Sílvia Alcàntara, amb el seu nou llibre, ahir a Puig-reig

resa, perquè encara és casa nostra, i en aquesta sala, perquè és molt ben parida». El grup manresà Pell de Serp es va encarregar d’escalfar motors i d’anar animant la gent que arribava a la sala. Després d’un temps separat del seu públic, Dept va actuar davant de poc més de cent persones, oferint aquestes noves cançons que mantenen, no obstant això, el segell del grup. El conjunt de l’actuació va ser del tot satisfactori: amb una acústica molt bona, Dept va poder apropar la seva música de manera directa i punyent al seu públic, en aquesta ocasió força heterogeni. Dept tornava a enviar missatges d’optimisme amb cançons del nou

disc com Navegant pel món i No diguis mai, que inclouen frases tan pròpies de la filosofia que caracteritza el grup com «no creguis mai que res estigui fora de l’abast» i «vull fer renéixer el meu foc». Entremig, altres cançons recuperaven el to alliçonador i conscienciador que no abandona el grup, com la cançó Esclaus, on Dept pregunta «per què no es pot deixar de crear tan dolor?». El concert va ser lineal, amb moments per al vertigen musical de la bateria i les guitarres, i amb l’eufòria espontània dels fans quan Dept recuperava temes que l’han donat a conèixer com Més senzill i No em despertaré.


2011 FEBRER