La programació multinivell i el treball a l’aula Beatriz Deng ra i M. R. Rosselló
Bones tardes! Parlem-ne…
“Ajudar a una persona a aprendre (un alumne, un fill, un esportista d’elit, un cirurgià en pràctiques...) implica dedicar-li atenció, guanyar-se el seu respecte i confiança, ajudarlo a sentir-se més segur de si mateix, esperonar-lo a plantejar-se reptes, orientar-lo, destriar les coses fonamentals de les supèrflues...” (J. Teixidó, 2009) I per això cal el retorn a la tranquil.litat i a la il.lusió, anar poc a poc, anar fent!
El nostre punt de partida: - No és una novetat temàtica, però si una necessitat urgent - L’emoció del mestre no és un luxe. Sense sentir-la els mestres s’enfonsen o abandonen - Explorar noves alternatives, t’ajuda a trobar allò que cerques - Visualitzar allò que volem aconseguir pot ser un bon inici - Les velles idees ens han d’acompanyar però no paralitzar
Ens presentam! Qui som? Qui sou?
FULL DE RUTA 1a. Anàlisi punt de partida 2a. Els suports i l’adaptació dels llibres 3a. Els treballs per racons 4a. Canvis en l’avaluació
1. Anàlisi del punt de partida 1. On som? Des d’on iniciam el curs? 2. De què parlam? Què és la Programació Multinivell? 3. Com passar de les idees a l’acció?
1 ON SOM?
Diversitat: fet inqüestionable Múltiples pràctiques Múltiples reptes Tasca d’eliminació de barreres
Tots coincidim en reconèixer que entre l’alumnat...
Idees Coneixements Experiències
Actituds i valors
Capacitats i intel.ligències
DIVERSITAT
Llengua i referents
Ritmes d’aprenentatge
Estils d’aprenentatge
Motivacions i interessos
ADMINISTRACIÓ
CENTRE EDUCATIU Es consolida el procés d’exclusió Es normalitza la sortida d’un nombre cada cop més gran de l’alumnat divers
Determina unes mesures i un perfil d’alumnat i professional especialitzat
MECANISME COMÚ Adopta la mesura Pensa que l’alumnat està ben atès Es redueix la tensió del professorat CENTRE EDUCATIU
“Alumnat d’acollida” “Alumnat de reforç” “Alumnat de diversificació”, etc ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Estam fent camí... (J.J. Muntaner) Lògica de la homogeneïtat
Lògica de la heterogeneitat
Model d’escola selectiva
Model d’escola inclusiva
Distingeix alumnes normals i alumnes diversos
Tots els alumnes són diversos
Pretén reduir la diversitat i classificar a l’alumnat
Incrementar la capacitat per respondre a la diversitat
Suport terapèutic i especialitzat
Suport curricular i contextual
Estam fent camí, des de dues direccions: • Reduir la diversitat, promoure possible fer nous agrupaments homogènia tot mantenint les resultats ja experimentats i selectiva
la falsa creença que és dels alumnes de forma característiques i els coneguts per l’escola
• Incrementar la capacitat de les aules per respondre a la diversitat, des de la igualtat d’oportunitats i des de l’acceptació de la diversitat per part de tots com un dret i com un principi bàsic de l’actuació didàctica
En aquests moments… Què podem fer per als alumnes diversos al marge d’allò que fem per als alumnes normals o no diversos? Doble xip? Què qüestiona el doble xip?
Què podem fer per a que tots els/les alumnes obtinguin el màxim rendiment en les competències que són necessàries per a participar en la vida laboral i social?
? Pensa en l’escola on treballes o en una escola/institut que coneguis a fons: - Com s’entén la diversitat? - Quines diferències trobau entre la teoria i la vostra realitat? - Quines són les barreres més importants?
2 DE QUÈ PARLAM?
La LOE (2006) estableix que: TITOL PRELIMINAR, CAPÍTOL 1, ARTICLE 1. PRINCIPIS a) La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, independentment de les seves condicions i circumstàncies b) L’equitat, que garanteix la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i la no discriminació i actuï com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials... c) La flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat, així com als canvis que experimenten la societat i l’alumnat
Quin és el sentit de l’educació obligatòria?
Educar unidireccionalment només cap a la universitat? La nostra feina seria Ensenyar com més matèria possible millor perquè siguin grans matemàtics, grans filòlegs, grans historiadors,... Seria el que sempre s’ha fet. Josep Maria Esteve Gibert
Quinentenem és el sentit de l’educació obligatòria? Què per l’excel.lència?
O bé de manera multidireccional?
Universitat – món laboral – conviure en parella – conviure en societat – ser feliç – respectar l’entorn – ser un gran ...
Les Competències Bàsiques: la felicitat, la convivència i el coneixement
La nostra feina ha de ser diferent Josep Maria Esteve Gibert
Ensenyar a transferir CONTINGUTS
-Conceptuals -Procedimentals -Actitudinals
RESOLUCIÓ DE PROBLEMES O SITUACIONS REALS I CONTEXTUALITZADES
SABER
SABER FER
Morfosintaxi
Proporcionalitat Proteïnes, greixos, hidrats carboni
Estructurar un discurs coherent
Per al DESENVOLUPAMENT PERSONAL SOCIAL, PROFESSIONAL
SABER SER SABER CONVIURE
Defensar el propi punt de vista en un debat
Calcular el %
Valorar si un article està realment rebaixat
Elaborar una dieta equilibrada
Tenir hàbits d’alimentació saludables
Què s’entén per competència en el marc legal? Es demostra en l’acció, en situacions reals Es fonamenta en diferents tipus de sabers
“S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers” Art 9. Decrets 72/2008 i 73/2008
Implica un pensament estratègic: Implica col·laborar comprendre, analitzar, decidir, aplicar esquemes d’acció,valorar..... amb altres en contextos socials
Posa en joc sabers de moltes disciplines alhora
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMUNICA TIVES
1. Competència en comunicació lingüísitca 2. Competència cultural i artística 3. Tractament de la informació i competència digital
METODOLÒGI QUES
4. Competència matemàtica
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana
5. Competència per aprendre a aprendre PERSONALS
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal Ref: Roser Canals
MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DES L E D S LES D E E D I A L T C E A is LA P E D S DE PCC
L E E D S DE PAT DES DELS OBJEC TI US
DE DE S EL PE DES DE C
L’AVALUAC IÓ
DES DE LES CCBB
E D C A S DE RAM G O PR IÓ
DES D’A C T IV I TA T S
DES D E LA PARTICIPACIÓ
? Pensa en l’escola on treballes o en una escola/institut que coneguis a fons: - Com es dissenya el dia a dia? - Programacions o llibres? - Uns alumnes o tots? - Presència? Participació? Progrés?
No com a una tasca burocràtica Oportunitat per crèixer professionalment
Programació multinivell
No com un disseny tancat, previsible i fàcil. Complex, interactiu amb un gradient d’incertesa
No centrada en el moment previ Guió orientatiu
Lligada a la reflexió sobre l’acció
SUPOSA UN PROCÉS DE MILLORA DES DE LA CONVICCIÓ
Reconèixer, admetre i acceptar la diversitat
Entendre la planificació com un reflex de l’essència docent
CORATGE PER VISUALITZAR UN PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DIFERENT
LA PM ES FONAMENTA EN LA RECERCAACCIÓ ANÀLISI SOBRE LA NOSTRA PRÀCTICA.
Reflexionem sobre els problemes pràctics del dia a dia
FASES
Planifiquem i posem a la pràctica
PLA D’ACCIÓ
AVALUACIÓ I REFLEXIÓ
alternatives didàctiques i organitzatives.
Revisió de la base teòrica i de l’aplicació pràctica planificada.
"Si un metge, un advocat o un dentista tengués trenta persones o més a la seva oficina al mateix temps, totes amb diferents necessitats i algunes que no volen ser allà i el metge, advocat o dentista, sense ajuda hagués de tractar-los a tots amb excel·lència professional durant deu mesos, llavors es podrien fer una idea del que és el treball del docent a l'aula". (Kathy A. Megyeri, al llibre "Chocolate Caliente para el Alma de los Maestros", de Jack Canfield i Mark Victor Hansen)
DIVERSIFICAR EL PROCÉS D’ENSENYAMENTAPRENENTATGE Proposar situacions d’aprenentatge generals i comuns per a tots els alumnes
Proposar canvis a l’organització del centre i de l’aula
Proposar una diversitat de metodologies didàctiques
AVALUAR PER REFLEXIONAR
Com es pot elaborar? 3) DES DEL CLAUSTRE Claustre cohesionat Formació prèvia Arribar a acords de centre.
2) EN EQUIP: diversitat d’actuacions Claustre no cohesionat Diversitat d’estils i metodologies El paper del tutor I del suport La necessitat d’aglutinar
1) Individualment "Feim el que podem"
La PM és... Eina de comunicació Implica conèixer o formar-te’n una hipòtesi de la manera com aprenen els diversos nins i nines de la classe partint de la base que no aprenen de la mateixa manera Quines preguntes es formulen? Com busquen respostes a les preguntes? Com raonen? Com transfereixen allò que han après? De quina manera Intenten enredar-nos? Com memoritzen?...
? Activitat individual: En Nil i en Rafel treballen en parella Mentre tenien la Laura al davant seguien la seqüència correctament: l’ún preguntava “Where is the dog?” mentre ensenyava una imatge gràfica i l’altre responia.
Quins reptes haurà d’afrontar la Laura en cada cas? Què pot fer?
PM= Dissenyar un conjut de factors que poden ajudar a crear aprenentatges Planificar P
Avaluar i millorar
M ILLORA CONTĂ?NUA
A
E
Executar
9 Regles d’Or (UNESCO, 2001) Els alumnes poden entendre millor les coses si les poden veure i tocar Dissenyem objectius per a tot l’alumnat i deprÊs els que plantejarem sols per alguns Decidir de quina manera podem fer que els alumnes intervinguin activament Decidim les paraules clau que farem servir Preparem activitats obertes i riques
9 Regles d’Or (UNESCO, 2001) Seleccionem preguntes interessants i que recollin els interessos, habilitats i motivacions Utilitzem agrupaments diferents des del convenciment de la importància de l’aprenentatge mútuu Ser selectiu: adaptar el ritme de la classe i la quantitat de material al temps disponible Coordinar allò que és comú amb allò que és individual
ELEMENTS A CONSIDERAR Avaluació inicial per conèixer l’alumnat Fites i objectius Criteris per seleccionar i prioritzar els continguts Actitivitats d’aprenentatge Agrupaments i estratègies metodològiques Gestió del temps, espai i materials (llibre de text) Normes i resolució de situacions distorsionadores Avaluació de procés i final
3 DE LES IDEES A L’ACCIÓ
Quan en Jordi arriba a casa, la mare té el costum de demanar-li: - Què has après avui a l’escola? Alguns dies es sent confosa perquè la resposta que obté és: - Res, avui no hem fet res! Això significa que no té consciència del que està aprenent i del per què fa les diverses activitats. Algunes de les coses més maques que podem fer per…..
preservar la curiositat i cuidar l’entusiasme
Perquè un alumne sigui competent, caldrà que la programació no parteixi de continguts concrets. Caldrà pensar en situacions reals que necessiten una resposta
Susanna Arànega, La programació en el nou currículum. Rosa Sensat, 2008.
CANVI en les creences professionals més bàsiques CANVI en les pràctiques CANVI en les relacions a l’aula (alumnat) i al centre (professorat + comunitat)
REFLEXIÓ INDIVIDUAL sobre les activitats de l’aula: Quines activitats prefereixo? Quines prefereixen els meus alumnes? Quines activitats motiven més als meus alumnes? Quines activitats els ajuden més a entendre les finalitats dels seus aprenentatges? Quines activitats poden fer sense ajuda? Quines activitats potencien l’ajuda mútua? Què opinen els alumnes sobre les activitats que treballen? Quines activitats faig servir per avaluar l’aprenentatge?
Per parelles, analitzau les activitats del llibre 1. FINALITAT de les activitats identificar/comprendre/aplicar 2. ESTRUCTURA i OBERTURA de l’activitat simple/complexa, exercici/problema 3.TIPUS DE CONTROL extern/intern
Tres principis sobre el llibre: • La informació que conté el llibre determina el “nivell” • Per usar el llibre necessitam unes condicions mínimes: de recurs a obstacle • Les activitats del llibre són condicions mínimes però imprescindibles
Lectura comprensiva De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i la miriola gromno nascré filonudament. Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no el samarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan el brosqui manijà, les grasques adrinaren priscament.
a) Com nascré la miriola gromno? b) Qui pidrà? Com? c) Què succeix quan el brosqui manijà?
A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila
Lectura comprensiva De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i la miriola gromno nascré filonudament. Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no el samarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan el brosqui manijà, les grasques adrinaren priscament.
a) Com nascré la miriola gromno? b) Qui pidrà? Com?
Filonudament
Un brosqui pidrà crascament
c) Què succeix quan el brosqui manijà?
Les grasques adrinaren priscament
A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila
Lectura comprensiva De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i la
T N
miriola gromno nascré filonudament.
Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no el
E ·L
samarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan el
L E C
brosqui manijà, les grasques adrinaren priscament.
X E
a) Com nascré la miriola gromno? b) Qui pidrà? Com?
Filonudament
Un brosqui pidrà crascament
c) Què succeix quan el brosqui manijà?
Les grasques adrinaren priscament
A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila
Processos mentals d’ordre superior Prendre decisions Avaluació Justificar
Síntesi Contrastar
Crear
Compara
Anàlisi
Elegir
Competències Calcular
Aplicació
Classificar
Bàsiques Usar
Comprensió Explicar
Identificar
Coneixement
Enumerar
Taxonomia de Bloom
Si ensenyem de forma múltiple, augmentem la possibilitat de què els alumnes puguin desenvolupar millor les seves connexions neurològiques (N.Alart)
El llibre sols potencia certes intel·ligències Lligam entre les IM i les CB Necessitat de treballar totes les IM
Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge (National Training Labs., Bethel, Maine) Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”
5%
“Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)
Escoltant 10 % Llegint 20 % Audiovisual 30 % Demostrant 50 % Grups de discussió 75 % Fent 90 % Ensenyant mútuament 95 % Ensenyant i avaluant mútuament
EXERCICI, ACTIVITAT, TASCA
EXERCICI... (CONEIXEMENT) Resposta
tancada, no permet debat, una única opció La resposta està predeterminada Hi ha una resposta correcta L’alumne recorda, identifica o reconeix una determinada informació, dades o principis en la forma en què van ser tractats
EXERCICI... enunciar les parts de la cèl·lula, definir el concepte d’ecosistema enumerar les fases de la divisió cel·lular definir les lleis principals de l’herència enumerar els diferents tipus de falles o els elements d’un plec. identificar les principals plaques tectòniques definir intensitat i magnitud d’un terratrèmol RECORDAR
ACTIVITAT...COMPRENDRE Resposta
oberta o semi-oberta A vegades, permet diverses opcions Pot exigir adequar-se a les capacitats de l’individu Implica anar més enllà de la repetició l’alumnat incorpora el significat dels conceptes tractats a la seva estructura cognitiva
ACTIVITAT... Traduir
o descriure una informació (les dades d’una taula, la informació d’un gràfic o d’un mapa) Utilitzar les seves pròpies paraules per definir o explicar determinats conceptes Assenyalar les diferències entre dos conceptes (magnitud i intensitat d’un terratrèmol, mitosi i meiosi) EXPLICAR
TASCA... (Bygate, Skehan y Swain, 2001).
Allò que s’ha après en situacions noves; estableix relacions entre el problema o situació que es presenta i allò que sap.
TASCA... APLICAR
Utilitzar conceptes i relacionar-los per donar sentit a situacions on s’evidencien fenòmens o processos. Construir i interpretar un gràfic, Emprar el microscopi per a observar una preparació Explicar el perquè dels resultats d’un problema.
INTERPRETAR, APLICAR
Tasca pobre/tasca rica • Busca al diccionari la paraula perseverant i escriu una frase que la inclogui.
• Tu, ets perseverant? Si dius que sí, per què creus que ho ets? Si dius que no, per què creus que no ho ets? • Els companys i les companyes del teu grup de treball, en són, de perseverants? Parleu-vosho i prepareu alguns suggeriments per a qui vulgui ser més perseverant que no ho és ara. Aquests suggeriments els presentareu a tota la classe
Socials
Quines d'aquestes preguntes exerciten la memòria i quines el raonament? Ordena-les Quines van ser les causes de la guerra civil?
Dos autors enumeren unes causes diferents. Quins són els punts forts i dèbils si els comparem?
Quines de les causes que menciona el llibre consideres més importants i per què? Farem un debat en el qual cada grup defensarà una interpretació diferent
Perkins, David: La escuela inteligente, OBJECTIU 1: Cultivar el raonament Gedisa, BCN, 2008 (4ª ed, 1ª ed: 1992)
L’ús del llibre de text Quines sentit tindrà, quin ús farem del llibre de text? • Seguir l´índex del llibre tema per tema i fer les activitats • Seleccionar els temes i estructurar la seqüència didàctica proposant aquelles activitats que donin resposta a un aprenentatge funcional i autònom
Les 8 intel·ligències (H.Garner) • Lingüística Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit • Musical Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres…
• Cinestèsicacorporal Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat. • Naturalista Capacitat d’identificació del llenguatge natural.
• Visual-espacial Capacitat de reconèixer i manipular espais.
• Intrapersonal Capacitat d’autoestima i automotivació.
•
• Interpersonal Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones.
Lògica matemàtica Sensibilitat als patrons lògics o numèrics.
lingüística
matemàtica
Howard Gardner
artística
Ref: Àlex Sala
Algunes recomanacions: UNESCO •Elaborar un pla •Engrescar a un company •Demanar ajuda, com a mostra clara de la nostra voluntat d’aprendre •Aprendre de les errades •Si no surt avui, sortirà la propera setmana •Demanar opinió als alumnes sobre els canvis introduïts •Ensenyar significa aprendre
Algunes recomanacions: UNESCO •Dedicar un temps a celebrar la novetat introduïda •Estimar la nostra feina L’IMPORTANT, COM SEMPRE, ÉS FER COMPETENTS A TOTS ELS NOSTRES ALUMNES