Page 1

Cantant el peix

Núm.20 Febrer 2011

Butlletí informatiu de la secció local d’ERC de Constantí

Josep M. Sabaté Sans

Josep Maria Sabaté Sans, el candidat a l’alcaldia proposat per la secció local d’Esquerra a Constantí Després de dos anys al govern municipal de l’Ajuntament de Constantí format per membres de la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya, la Secció Local n’ha tret dues conclusions per definir com ha de ser el projecte de futur que ha de sortir de les nostres files en la propera legislatura. Aquestes conclusions són: 1. Josep Maria Sabaté Sans és, sense cap tipus de discussió, la persona que ha de liderar el projecte de l’esquerra progressista al nostre poble. Ell ha estat la persona de referència de tots aquells que demanàvem un canvi i els que defensàvem polítiques progressistes i catalanistes a Constantí. També ha sabut aglutinar altres sensibilitats de l’espectre ideològic del poble. És, per tant, el candidat necessari per a encapçalar el projecte polític al qual la Secció local d’Esquerra a Constantí donarà suport.

2. Entenent que actualment hi ha sensibilitats polítiques que no tenen representació municipal, persones i col·lectius que voldrien i podrien aportar idees al projecte, vestint-lo de pluralitat i participació, aquesta Secció Local també està oberta a parlar-ne amb tots ells per arribar a acords i pactes per poder construir la millor opció de govern a les properes eleccions municipals del maig de 2011. No tenim cap dubte que aquesta estratègia de la Secció Local, amb Josep Maria Sabaté Sans al capdavant permetrà seguir governant a Constantí. No volem optar a a ser una proposta a l’oposició. Treballem perquè Sabaté Sans segueixi sent el futur alcalde de Constantí.


Cantant el peix Núm.20 | Pàgina 2

Butlletí informatiu de la secció local d’ERC de Constantí

Seguir treballant per un Constantí millor “Sabaté és una altra història” era el lema de campanya que la gent d’ERC a Constantí va escollir fa quatre anys. Fa molt de temps que creiem i treballem per Constantí. Dos anys enrere érem objecte de riotes, fins i tot de burles, per parlar d’esperança. Per parlar del Constantí de demà. Doncs ara hi som. I hem treballat per fer un canvi d’imatge de Constantí. Hem obert una nova etapa de treball, d’il·lusions, de reptes i de somnis. Treballem per donar aire fresc, idees noves i renovadores pel que es mereix Constantí. Lluitem per fer-lo avançar en una direcció consensuada i compromesa amb el territori i la gent. Escoltem allò que demanen els nostres veïns i veïnes. Han estat dos anys molt durs. La crisi global està afectant molt fort el nostre poble. Tot i així, creiem que estem avançant en el bon camí. Ens queda molta feina per fer i no hem aconseguit iniciar alguns projectes tot el que voldríem. La Fira, les parades de St. Jordi, els plans d’ocupació, el projecte de l’auditori, la revista Mosaics, arreglar carrers i places, denunciar el maltractament que patim amb l’aeroport, intentar suavitzar i arreglar els problemes que comporten les noves infraestructures que passen pel nostres terme, apostar per l’Escola de Música Rafael Gibert Recasens i l’Escola d’Adults, són mostres que plantegen un altre horitzó. Ja tindrem temps d’explicar la feina feta. Ara ens cal seguir treballant. Ens cal seguir avançant. Assentar les bases del que podem aconseguir, de la història que estem construint plegats.

Rèplica a la Rosa de Constantí. Roses que només tenen espines Fa unes setmanes vau tenir el gust de rebre a la vostra bústia l’última edició de “La Rosa de Constantí”, editada per la secció local del PSC i impresa des del carrer Nicaragua de Barcelona. Igual que es diu que els gossos s’assemblen als seus amos, el “tarannà” de les paraules que podem trobar diu molt poc a favor de la gent que les escriu. Ja que, a diferència d’aquesta organització, nosaltres pensem que sou persones intel·ligents, contestarem i contrastarem aquests articles atenent a algunes peticions que ens han fet els nostres simpatitzants. En referècia a l’article de Menos fiesta y más educación on deien que s’havia incrementat el pressupost de festes un 13%, només volem destacar que la quantitat liquidada l’any 2009 i 2010 és molt inferior a la que es van gastar al 2007 els companys del PSC. Suposem que tothom recorda el concert de Barricada l’any 2007 que va costar 28.000 €, sense comptar la seguretat i hores extres dels treballadors de la Brigada Municipal. Això en un sol acte de la Festa Major d’Estiu. En un dels articles es qüestionava la capacitat de diàleg de l’equip de govern. Val a dir que tots els grups municipals poden fer servir els mecanismes que creguin oportú per fer sentir la seva veu. Però si es vol tenir un diàleg, han d’estar predisposades les dues parts. La gent d’Esquerra vol recordar al Sr. Cristòbal Ramírez que, tant a la pre-campanya com després de les eleccions, va dir una i altra vegada que tenia clar que no volia saber res d’ERC. Quan reconegui el seu error, hi haurà possibilitat de diàleg. Ens és igual, qui és qui. Els dubtes del PSC sobre la capacitat per tirar endavant l’Ajuntament no són una novetat. El nou equip ha demostrat que, amb molts menys recursos que anys anteriors, ha gestionat correctament i amb criteri el pressupost municipal. Els pressupostos estan aprovats i volem destacar la reducció de les assignacions dels regidors de l’equip de govern en un 20% com s’ha reduït els sous als funcionaris. Curiosament, no ha estat el cas dels regidors socialistes, que no van demanar aquesta rebaixa.


Cantant el peix Núm.20 | Pàgina 3

Butlletí informatiu de la secció local d’ERC de Constantí

Recordem que el Sr. Cristòbal Ramírez és Diputat provincial i que té assignat un sou de 30.637,35 euros anuals des del 2008 i amb el corresponent increment de l’IPC, a banda del sou que cobrava com a dedicació parcial a l’Ajuntament de Constantí de 28.799€. Segurament molts socialistes es pregunten perquè ell està a la Diputació i no altres regidors i alcaldes del partit. És mentida que s’hagin perdut moltes subvencions, s’estan demanant i portant a terme aquells projectes que pel seu cost i la diferència de l’import subvencionat creiem que siguin viables. A més s’estan executant plans d’ocupació, PAM i PUOSC. Amb un to irònic, fan una felicitació a l’equip de govern pel Pipi Can més gran de Catalunya, però no fan una valoració de la necessitat d’acondicionar aquest terreny per donar solució al problema d’aparcament del casc antic. Hem donat utilitat a un terreny que estava deixat de la mà de Déu. Si algú el fa servir de Pipi Can, que segurament ja ho feia quan no era un espai d’aparcament, és problema del seu incivisme, no de l’equip de govern. També feien referència a voluntaris i col·laboradors, cal destacar que comptem amb la seva ajuda a la comissió de festes que fa molts anys que hi són, fins i tot amb els governs socialistes. Ajuden sense cobrar ni un euro a tots els actes que fa l’Ajuntament i se’ls hi demana que donin un cop de mà. Aprofitem per donar les gràcies als col·laboradors i voluntaris de la Comissió de Festes i encoratjar-los en la seva feina. Segurament la seva feina és molt menys interessada que el senyor que van col·locar com a gerent del Consorci Municipal del Camp i també de l’antic proveïdor que feia les publicacions, cartells i dirigia la ràdio municipal. També feien referència a la revista, al Teatre – Auditori. L’espai on anirà una de les equipacions més reclamades del poble no és un espai lliure, ja que la Generalitat ha permès la modificació del seu ús pel d’equipament. També heu de saber que el Pla d’Equipaments culturals de la Generalitat de Catalunya el preveu. El projecte es va poder veure a la última Fira de Constantí, a l’Stand de l’Ajuntament. És una llàstima que en èpoques molt millors econòmicament, en un poble on històricament hi ha hagut molta afició

a les arts escèniques, no s’invertís en un equipament cultural d’aquestes característiques. Segurament no s’haguessin perdut algunes entitats que feien teatre… En un altre article de “La Rosa” es critica el fet que el govern municipal hagués intentat vendre els pisos del C/ de la Coma de l’antic quarter de la guàrdia civil. Aquesta venda hagués pogut suposar la compra per part de l’ajuntament dels terrenys de la Cooperativa Unió d’Agricultors a la P/ Verdaguer, i iniciar el pla de millora urbana d’aquell entorn, tal i com està establert al POUM de Constantí. Els socialistes de Constantí preferien que aquests pisos fossin assignats a ciutadans del seu entorn (com es va fer amb altres promocions de pisos) i complir amb els compromisos que havien contret, motiu pel qual no van donar suport a la subhasta aprovada pel ple municipal. Hem de recordar que les polítiques d’habitatge dels socialistes sempre han estat molt singulars, amb l’únic objectiu de fidelitzar vots. Recordeu que en una sessió plenària, el Sr. Cristóbal va assegurar que coneixia a un senyor d’Almeria que li va prometre que vindria a viure a Constantí si li facilitava un pis? En aquest cas, l’operació no ha estat possible, ja que el promotor immobiliari local, atenent als seus legítims interessos, no ha volgut presentar l’oferta que va dir que faria. De vegades les coses no surten com es preveuen. De vegades per causes atribuïbles al govern municipal, i de vegades pels múltiples factors que intervenen en l’execució dels convenis, pactes i permutes. La recent història dels socialistes al govern conté un gran ventall d’iniciatives que, també per motius diversos no han vist la llum. Cal no oblidar-ho!! I perquè els companys socialistes no pensin que no sabem valorar els bons texts que publiquen, aprofitem per felicitar la columna de Michella Jena al Mosaics de desembre de 2010, així com felicitar al Sr. Bachir com a candidat constantinenc, ja que és una bona persona i esperem que ben aviat substitueixi a alguns dels que ara estan encapçalant el projecte socialista a Constantí. Més mentides i mitjes veritats, provablement, a la propera edició de “la Rosa”, també coneguda com “El Cardo” col·loquialment.


Cantant el peix Núm.20 | Pàgina 4

Butlletí informatiu de la secció local d’ERC de Constantí

Els nyaps en la contractació de personal del govern PSC-PP (2007-2008) Volem posar de manifest algunes de les pràctiques del tot denunciables de la política de recursos humans, si és que es pot anomenar política, les actuacions de l’anterior i efímer govern del PSC-PP. Ho denunciem per tal que en sigueu coneixedors i perquè l’actual equip de govern municipal ha patit i està patint aquesta forma d’actuar, ja que ha hagut de corregir tot el que estava mal fet. Es veu que la responsable de recursos humans dels socialistes del 2007 i 2008 no estava massa per la labor de fer la feina ben feta… o la feia bé per als seus i ho volien deixar tot lligat i ben lligat. L’equip de govern del PSC-PP, tenien tres càrrecs de confiança, un dels tres fou escollit a dit com a cap de recursos humans. No els va importar que això fos una il·legalitat, donat que un càrrec de confiança, no pot ser cap de personal sinó que ha de ser un funcionari o un personal laboral. A ells, això, no els va importar. Una altra il·legalitat en la que incorrien era en els tribunals d’oposició o en les borses de treball, on formaven part personal d’elecció o de designació política (regidors) i càrrecs de confiança, i fins i tot ho publicaven al Butlletí Oficial de la Província. L’Estatut Bàsic de l’empleat públic prohibeix expressament que regidors o personal de confiança del partit contractats pel govern municipal pugui decidir qui ha de formar i qui no ha de formar part de la plantilla del personal de l’Ajuntament. Quin poder els donava que els polítics estiguessin als tribunals d’oposició per a contractar als seus fidels amics!!! Volem denunciar també que durant l’any 2007 i part del 2008, i fins que nosaltres vam arribar al govern, no es va promoure l’estabilitat dels empleats de l’Ajuntament, ja que només es van convocar places de policia local. Això respon a una menyspreable política per a consolidar la situació del personal eventual de confiança, lluny del que és objectivament recomanable a nivell de recursos humans d’un Ajuntament, o potser era per la feina que comportava efectuar processos selectius? És també incomprensible que tinguessin treballadors des de fa 5, 6 o fins i tot 13 anys treballant amb contractes eventuals i no s’hagués regularitzat la seva situació. Curiosament només entrar el nostre equip de govern,

els afectats, porten l’Ajuntament a la Inspecció de Treball i als tribunals, per tal que es solucioni la il·legalitat de “temporalitat”. Feia anys que s’havia d’haver arreglat aquesta situació. Ni uns ni altres no ho van fer i ara nosaltres hem hagut de solucionar aquest tema. També és denunciable que s’ignoressin les condicions que ha de tenir un treballador per tal de poder ser rellevista, en substituir per jubilació a un treballador de la Brigada Municipal, donat que van agafar com a relleu un empleat que estava treballant a l’Ajuntament i que lògicament no estava a l’atur. Per aquesta mala gestió consentida i mal assessorada de l’anterior equip de govern, aquest jubilat va quedar penjat durant uns mesos sense cobrar la seva part de jubilació de la seguretat social. I com altres cops vam haver de solucionar el problema. També és denunciable la “política d’austeritat” alhora d’estalviar-se il·legalment el fet d’abonar als treballadors que se li acabaven els seus contractes la indemnització per finalització dels contractes prevista per Llei. També ens hem trobat amb la mala praxis de no comunicar a la seguretat social, els corresponents comunicats d’accidents de treball o malaltia comuna d’alguns treballadors, cosa que ha fet que hi haguessin errors en la cotització i per tant que es produïssin substanciosos deutes i els corresponents recàrrecs amb la Seguretat Social. Una cosa més que ens ha tocat arreglar! L’actual govern municipal ha confiat la gestió tècnica dels seus recursos humans en una persona desvinculada de qualsevol partit polític per tal de crear la plantilla de treballadors que el poble es mereix: una plantilla de qualitat, professional i estable, independentment de la ideologia política que tingui la persona, i amb l’objectiu de reduir l’índex de temporalitat tan elevat que està patint la nostra corporació. Una persona amb amplis coneixements en el tema i cedida per la Diputació. El nostre equip de govern ha promogut, en el poc temps que portem al govern, un total de 10 borses de treball (dos de personal docent, de monitors en Centre


Cantant el peix Núm.20 | Pàgina 5

Butlletí informatiu de la secció local d’ERC de Constantí Obert, d’auxiliar en Biblioteca, d’operari-conserge, de monitors de Serveis Socials, de monitors de Lleure, de dinamitzador juvenil i de professora de l’Escola d’Adults). Es van crear 16 nous llocs de treball a través del Plans d’Ocupació (digitalització de documents històrics i els de la millora dels Col·legis Mn. Ramon Bergadà i Centcelles i les reparacions del Pavelló Poliesportiu). També s’han efectuat quatre processos selectius, dos d’agents de la Policia Local, un d’auxiliars administratius i un altre de caporal. Tenim previst per aquest any 2011 iniciar-ne de nous, com són els de l’arxiver municipal i el de l’enginyer industrial, entre d’altres. Això sí és l’inici d’una política d’estabilitat de la plantilla de l’Ajuntament. Constantí és mereix disposar dels millors professionals al servei del poble. En aquesta legislatura, aquest equip ha treballat conjuntament amb els representants dels treballadors per tal de millorar la Comunicació Interna entre tots els empleats, i que aquestos puguin manifestar obertament les seves opinions per tal de millorarne la comunicació existent. També s’ha negociat un Protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe dins de l’Ajuntament, s’ha constituït una Mesa General de Negociació i un Comitè de Seguretat i Salut amb el seu corresponent Reglament intern d’organització i funcionament, entre d’altres, sempre amb la premissa del diàleg i del consens, proporcionant als seus empleats un assessorament jurídic en matèria de personal, un manteniment d’unes relacions laborals cooperatives impulsant sempre la resolució negociada dels conflictes, i no la típica frase “del ordeno y mando porqué sí”. També ha liderat el projecte de l’Oficina de Treball de l’Ajuntament, un servei innovador i totalment gratuït que pretén facilitar el contacte entre els constantinencs i les constantinenques que busquen feina i aquelles empresaris que disposen d’ofertes de treball per tal de poder facilitar-ne la inserció o la millora de l’ocupació. Amb aquesta bona gestió i totes aquestes actuacions, no s’ha aumentat la plantilla de treballadors de l’Ajuntament i s’ha rebaixat la despessa de personal del pressupost. El nostre compromís es el de mantenir aquesta línea d’actuació en la gestió dels Recursos Humans a l’Ajuntament i per això necessitem el vostre suport i recolzament.

El Consorci de Normalització Lingüística La Secció Local d’Esquerra a Constantí ha demanat al govern municipal la renúncia del conveni que manté amb el Consorci de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L’ús que se’n va fer d’aquest Consorci per part del govern socialista amb el suport del PP a l’any 2007, i el fet que el CPNL no ho hagi volgut reconèixer ens ha fet prendre aquesta decisió.

D’on ve d’aquest enrenou?

1. Una constantinenca llicenciada en Filosofia i Lletres, era professora de català i directora de l’Escola d’Adults de l’Ajuntament de Constantí, ara no ho és per incompatibilitat. 2. Les pràctiques pro-sociates de la professora varen ser ràpidament visualitzades i fins i tot un membre de les JERC de Constantí, va gosar posar en coneixement en una revista d’Esquerra (Cantant el peix de març de 2006) que aquesta professora aprofités les excursions que organitzava als seus alumnes per a portar-los a un míting del Zapatero a Barcelona. 3. En període preelectroal el 2007, en un lliurament de premis dels Voluntaris de la llengua, va demanar que algú del públic digués unes paraules. Enmig d’unes cent persones va escollir a l’atzar una persona. I qui va ser l’escollit? Per casualitat, el llavors candidat socialista Cristóbal Ramírez. 4. Davant aquestes actuacions, amb reciprocitat, l’equip de govern de llavors li va concedir una de les distincions honorífiques de Constantí. A part de la promoció personal de la Sra., amb la vista posada en què aniria a les llistes socialistes a les properes eleccions, és donar una distinció o un premi a una persona per anar a treballar cada dia i fer la seva feina cobrant. 5. La controvertida popularitat de la professora de l’Escola d’Adults va ser el reclam per tal que el nou candidat socialista li proposés d’anar de número 2 a les llistes municipals del PSC en les eleccions municipals del 2007. La professora acompanyava així en les llistes del PSC a una altra candidata, que feia quatre anys havia anat a les llistes de CiU. La llista del PSC deixava de ser socialista!!


Cantant el peix Núm.20 | Pàgina 6

Butlletí informatiu de la secció local d’ERC de Constantí (ve de pàg. 5) ‘El Consorci de Normalització Lingüística’

6. La rellevant posició de la professora en les llistes del PSC suposà que fos regidora socialista. Aquí va sorgir el problema. La incompatibilitat entre ser treballadora de l’Ajuntament de Constantí i ser-ne regidora suposà que s’hagués de buscar solució. I la solució no fou una altra que “usar” el Consorci de Normalització Lingüística per tenir-la, cobrant com a regidora socialista en el govern municipal i com a treballadora del CPNL, donant tombs per Constantí i “ensinistrant” els alumnes de l’Escola d’Adults. Es pot anar amb un lliri a la mà... o no. Per aquest motiu la Secció Local d’Esquerra ha demanat a l’Ajuntament la finalització del conveni amb el CPNL. Això no vol dir la fi dels cursos de Català. L’Ajuntament de Constantí s’encarregarà dels cursos com sempre havia fet. Lluís Rafel Ferré i Solé

Esquerra proposa un model d’al·legació a l’estudi del Tramcamp A mitjans de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va fer l’exposició pública de l’estudi informatiu del projecte de Tramcamp. El projecte preveu implantar en l’espai central del Camp de Tarragona, un sistema de transport públic que permetrà una millora significativa de la mobilitat dels habitants del Camp de Tarragona, mitjançant els trens tram. El document indica que és previst que el Tramcamp doni servei als municipis de Tarragona, Reus, La Canonja, Cambrils, Vila-seca, Salou, Vinyols i els Arcs i Constantí. Ara bé, mentre que els autors de l’estudi s’han preocupat que el sistema i les estacions que inclou el Tramcamp arribin a cada un dels municipis, en espais prou cèntrics com per a donar servei al màxim nombre dels seus habitants (6 estacions a Reus, 4 a Cambrils, 3 a Vila-seca, per exemple), en el cas de Constantí, l’estudi preveu només una estació, ubicada en l’extrem sud del Terme Municipal on avui no hi viu ningú. El Tramcamp, per tant, segons aquest estudi no donarà servei als habitants de Constantí. Davant d’aquest fet, la Secció Local d’Esquerra a Constantí va decidir fer un model d’al·legació per tal que els responsable del DPTOP modifiquin el projecte inicial previst en l’estudi, per tal que hi hagi una estació al poble, com a mínim, per tal que els habitants de Constantí estiguem més ben connectats amb les poblacions veïnes. El model d’al·legació es va fer arribar a cada una de les entitats locals per tal que l’ompliguessin amb les seves dades. Posteriorment es van presentar al registre de la Generalitat de Catalunya. Una quinzena d’entitats locals van donar suport a aquesta iniciativa de la Secció Local d’Esquerra. A totes elles els volem agrair aquest gest per donar a conèixer la preocupació de Constantí per l’oblit en el projecte inicial del Tramcamp. Esperem del DPTOP que atengui a aquesta reclamació dels habitants de Constantí, ja que no volem ser oblidats en aquest nou projecte que millorarà la mobilitat en l’espai central del Camp de Tarragona.


Cantant el peix Núm.20 | Pàgina 7

Butlletí informatiu de la secció local d’ERC de Constantí

Acord pel Tramcamp a Constantí El passat 9 de novembre de 2010, els màxims responsables a Constantí de Convergència Democràtica de Catalunya, d’Esquerra Republicana de Catalunya, del Partit Popular de Catalunya, del Partit dels Socialistes de Catalunya, de Solidaritat Catalana per la Independència i d’Unió Democràtica de Catalunya varen signar l’ ”Acord pel Tramcamp a Constantí”. Davant l’exposició pública de l’ Estudi per implantar un sistema tramviari al Camp de Tarragona, i al comprovarse que aquest avantprojecte no preveia cap estació al nucli urbà de Constantí, l’”Acord pel Tramcamp a Constantí” recorda l’afecció al terme municipal de dues grans infraestructures (l’autovia A-27 TarragonaMontblanc i l’enllaç ferroviari entre el corredor del mediterrani i l’alta velocitat espanyola) que per la seva naturalesa, nul servei donaran als habitants de Constantí. L’acord també posa de manifest que l’estudi no ha considerat fer arribar la xarxa del Tramcamp al Polígon Industrial de Constantí i al Polígon Petroquímic Nord, zones a on diàriament es fan un alt nombre de desplaçaments amb vehicle privat.

Per tot plegat, els representants polítics de Constantí varen acordar: 1. Declarar d’importància estratègica pel futur de Constantí que el Tramcamp atengui a les necessitats de mobilitat del seus habitants amb la prolongació del sistema previst en l’estudi inicial fins a Constantí i la construcció de les estacions necessàries en el seu nucli urbà. 2. Elevar als responsables dels seus respectius partits polítics, a nivell territorial i nacional, el contingut d’aquest acord, perquè coneguin les inquietuds que el motiven i la proposta que es realitza. 3. Difondre entre els veïns de Constantí i el seu teixit associatiu el contingut d’aquest “Acord pel Tramcamp a Constantí” i sol·licitar-los el seu suport explícit. 4. Sol·licitar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat la modificació de l’estudi inicial en el sentit expressat en aquest Acord.


Cantant el peix Núm.20 | Pàgina 8

Butlletí informatiu de la secció local d’ERC de Constantí

La cultura del pacte (afortunadament necessària) Des de fa uns quants anys bufen nous aires al panorama social i polític. Han quedat enrere els temps de les majories absolutes: al govern central, a la Generelitat de Catalunya i a Constantí. Ningú pot preveure què ens depara el futur, però ara per ara s’ha fet més necessària que mai una obertura de mires que va lligada a una nova cultura de diàleg i de pactes. Un exemple més ha estat els dos últims governs tripartits a la Generalitat de Catalunya, però no oblidem tampoc les dues darreres legislatures a l’Ajuntament de Constantí, amb diferents combinacions PSC-ERC, PSCPP i finalment ERC-CiU-Regidor no adscrit. No es cap secret que molts d’aquests pactes són difícils de pair per part dels votants, i que al mateix temps són difícils de portar a terme per part dels representants. A l’escenari ideal de totes les formacions, els candidats es presenten per governar en defensa d’uns compromisos i unes idees i la gent els vota perquè s’executin aquestes. Però com tots bé sabem, els problemes sorgeixen quan els números canten i s’ha de recórrer als pactes. I això vol dir haver de cedir en moltes coses, i haver d’acceptar que les nostres veritats més absolutes potser resulta que no ho són tant, i que la nostra manera de veure el món només és compartida per una part de la societat. I això és dur d’acceptar, però a la vegada enriquidor, ja que obliga al replantejament de moltes coses i a haver de practicar la tolerància perquè recíprocament la puguis rebre també per part dels altres. El pacte ideal seria un pacte on totes les parts es posessin absolutament d’acord en tot, però això és impossible per la mateixa definició de la pluralitat democràtica, que fa que la gent s’agrupi al voltant dels diferents partits o tendències que veuen més afins a les seves pròpies idees. Si la gent s’agrupa al voltant de diferents formacions és perquè hi ha diferents maneres de fer i d’entendre el món. I quant aquestes diferents maneres han de pactar i s’han d’entendre, és normal que sorgeixin problemes i que tot sigui molt més difícil que el fet de treballar amb gent que pensa absolutament igual que tu. S’han fet grans escarafalls sobre les desavinences dins els diferents pactes, però en el fons és el més normal. Per això estem

parlant de pactes entre diferents formacions. Si tothom pensés igual ja no hauria calgut cap pacte i tothom s’hagués agrupat sota unes mateixes i úniques sigles. Una bona salut democràtica passa més per la pluralitat d’idees, per la necessitat de pactes i per oposicions fortes i responsables, que no pas per majories absolutes i uniformitats ideològiques que ens aproximen perillosament a certs totalitarismes. Tant dolent és no acceptar la possibilitat o la necessitat de pactar amb altres opcions diferents a la teva, com voler negar la pluralitat d’idees mirant d’agrupar-les totes sota un fictici paraigües comú que no porta enlloc. La gent d’Esquerra de Constantí creiem en la pluralitat, en el diàleg i en la legitimitat i conveniència de certs pactes, tot i que també som conscients que els canvis ideològics son els més difícils d’acceptar. Se’ns acusa de manca de diàleg, però sovint s’obliden de que per poder establir-lo és necessària una bona dosi d’humilitat i una certa predisposició per part de totes les parts. Ara és molt fàcil, des de l’oposició, advocar pel diàleg oblidant que el primer que es va fer des de la prepotència postelectoral va ser anunciar als quatre vents que el diàleg estava obert a qualsevol formació menys a Esquerra, o oblidar també el tracte condescendent i arrogant, fins a fregar l’insult, amb què ens va obsequiar un famós candidat, o també per una banda dedicar-se a insultar i a calumniar escampant mentides a tort i a dret i per altra posar-se la pell de corder al damunt i exigir un diàleg civilitzat. Afortunadament, el temps ho cura tot, i des d’Esquerra ens comprometem a fer un exercici de responsabilitat i diàleg sempre que vegem una actitud similar de les altres parts. Tant si estem al govern com si estem a l’oposició. Així ho hem demostrat en temes d’interés estratègic per Constantí i ho seguirem demostrant en tot el que convingui. I encara més en aquests temps de crisi en els que és imprescindible oblidar les diferències per mirar de sumar esforços en benefici del nostre poble. La desunió és un luxe que no ens podem permetre. Ni nosaltres ni ningú.

Fem un cafè amb els d’Esquerra!! Informació municipal oberta a tothom Biblioteca Municipal Divendres 18 de febrer de 2011 a les 20 h.

Informació sobre els últims plens / presentació de la llista per les Municipals 2011

Cantant el Peix - n.21  

Revista de la seccio local d'Esquerra Constanti num. 21

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you