Page 1

eeeeee

EL DOFÍ

REVISTA EDITADA PER L’ESCOLA EL DOFÍ

JUNY 2012


- Hola ! - Vida escolar - El Dofí Tafaner - El Dofí periodista - Els especialistes diuen la seva - La veu del menjador - InfoAmpa


Per segon cop us fem a mans la nostra revista digital. Aquest darrer trimestre ha estat intens : Setmana Cultural, colònies, sortides, proves de competències bàsiques, cantata, retallades, ... i final de curs ! Tot va canviant. Els petitons de P-3 han crescut, d’altres

són

ja

més

autònoms,

com

cada

curs

acomiadem els “grans” de la nostra escola amb una gran festa ... el curs vinent ens retrobarem i tornarem a començar.

És la roda de l’escola, sempre amb nous

petits, sempre acomiadant els grans. situacions

però

sempre

plenes

sentiments que les fan diferents. Esperem que tinguem un bon estiu !! Fins al setembre !!

d’un

Repetim les munt

de


APRENEM DELS NOSTRES AVIS : Durant la setmana cultural les classe d’infantil hem realitzat moltes activitats relacionades amb la vida que portaven els nostres avis i amb activitats, jocs… etc que feien quan eren petits. Entre totes aquestes activitats vam fer una visita al port de Premià amb l’avi pescador “Josep Maria” que porta molts anys dedicat a l’ofici de la pesca.


Aquest ofici ja no és tan popular ara com abans i aquesta visita ens ha ajudat a veure quins estris utilitzen per a pescar i conéixer millor el món del mar. Primer en Josep Maria ens va fer una breu introducció sobre diferents tipus de pesca… Nosaltres, com les nostres classes són noms d’animals marins, li vam preguntar sobre la vida d’aquests animals i ens va donar molta informació al respecte. Després vam anar a visitar la seva barca que es diu “Marinada” i ens va mostrar les parts de l’embarcació i els estris de pesca.


Un cop finalitzada l’explicació les diferents classes d’infantil li vam preparar una sorpresa a en Josep Maria per tal d’agrair-li la seva dedicació. La classe de P-3 li va cantar la cançó de “L’avi de la barba blanca”, els de P-4 li van recitar un poema i els de P-5 li van fer un dibuix d’un mariner.


Tots ens ho vam passar molt bÊ i guardem molt bon record de la nostra visita al port i de les explicacions de l’avi Josep Maria.


.


.


Enguany el tema de l’any triat a l’escola com a eix vertebrador de les diferents celebracions i activitats del curs ha estat “Aprenem dels

nostres avis”. La veritat és que ha resultat força engrescador. Els nens i nenes del Cicle Mitjà hem gaudit i hem après forces coses dels nostres avis, de l’època que els va tocar viure quan eren petits, del que els passa quan es fan grans i deixen de treballar, de la salut de la gent gran, de la quantitat de vivències i records que tenen i ens poden explicar, com viuen el seu temps de lleure i un llarg etcètera de coses que podem aprendre d’ells...., perquè “l’experiència és un grau”. A les diferents activitats dutes a terme al llarg d’aquest curs, hem pogut establir debats, sobretot quan vam celebrar el DENIP, escoltar experiències i fer-los un munt de preguntes, en les xerrades que ens van oferir durant la setmana cultural, aprenent què feien a l’escola, què berenaven, a quins joc jugaven ... com havia canviat la seva vida i la nostra contemplant el pas del temps... També ens van donar la oportunitat de ser creatius, fent costura i dibuixant al natural, i sobretot sentir- nos petits escriptors quan per la diada de Sant Jordi, entre tots vam transformar el drac de tota la vida en un “avi-drac”, al que el pas del temps, com als nostres avis, l’havia convertit en un ancià entranyable i amb alguna que altra xacra. A més de gaudir de la creació narrativa vam poder prendre consciència de com afecta a la salut i com es transforma el nostre cos quan ja tenim una edat. El que està clar és que hem après molt de tots vosaltres, i per això us volem donar les gràcies.

MOLTES GRÀCIES AVIS I ÀVIES.


Hem pensat que fora bo transcriure algunes de les conclusions a les que vam arribar en els nostres debats així com la part del conte que vam escriure a les classes de 3r i 4t de Primària: Conclusions de 3r de Primària treballades per a commemorar el DENIP

DENIP: Records i Temps d’Oci

Aquests dies hem estat parlant dels avis i de les àvies. Vam veure un conte que es deia “El bagul dels records” que tractava d’una història d’amor d’uns avis. Arrel d’aquest conte, vam estar parlant de tot el que tenien els nostres avis que guardaven en una caixeta, i va sortir de tot: fotografies, puros i cigars, boles de petanca, polseres i collarets, és a dir, totes les coses que els feien pensar en la seva joventut. També vam tenir temps de parlar del que feien els avis en el seu temps lliure, i vam veure que feien coses molt diferents. - Els meus avis marxen molt sovint de vacances i sempre porten imants, tenen la nevera plena ! (Pau). - Els meus avis queden amb amics per jugar a la petanca (Lidia). - La meva àvia a la residència juga amb les altres àvies. (Aïda). - Els meus avis passegen els gossos. (Marta) . - El meu avi sempre em ve a buscar a l’escola. (Gala). - Doncs el meu avi encara treballa! (Mireia). - Sempre que estic malalt els meus avis venen a casa a cuidarme. (Martí)


Els avis dels nens del Marroc, acostumen a cuidar als animals: vaques, xais, ovelles i gossos, i també van a pescar. Ara però, hi ha una cosa en la que tots els nens i nenes estem d’acord, i és que els avis ens estimen i ens cuiden molt. Nens i nenes de 3r. Els esquimals.

Conclusions de 4t de Primària treballades per a commemorar el DENIP.

DENIP. De què viuen i amb qui viuen els avis

DE QUÈ VIUEN ELS AVIS QUAN JA NO VAN A TREBALLAR?

Els avis viuen dels diners que han anat pagant a la Seguretat Social, durant tots els anys que han treballat.

Del seu “sou brut” a més de descomptar els impostos que cal pagar per contribuir amb el país i poder gaudir de serveis públics, cada mes també els descomptaven un tant per cent , que anava a parar a la Seguretat Social. Això passa durant tots els anys que una persona treballa – vida laboralQuan un treballador o treballadora té 65 anys li arriba l’edat de deixar de treballar – la jubilacióDepenen del què han pagat a la Seguretat Social i també durant quants anys ho han pagat, el govern calcula quina pensió de jubilació li pertoca a cada jubilat. Aquesta pensió mensual la percebran durant tots els dies de la seva vida. Classe del Fons Marí


Per saber on viuen els avis ens hem fixat en els nostres i hem vist que: •

Hi ha avis que viuen a casa seva perquè encara es valen i es troben bé per poder viure sols.

Hi ha avis que viuen amb els seus fills. A vegades els avis tenen una pensió tan petita que no els permet viure sols o bé no es troben prou bé per poder viure sols i han d’anar a viure amb els fills.

N’hi ha que viuen amb els fills

perquè sempre hi han viscut i

comparteixen despeses. •

Últimament, amb la crisi, hi ha avis que acullen els fills que han perdut la feina i no tenen possibilitat de viure sols i han de tornar a casa els pares.

També poden viure a residències, bé perquè estan sols, bé perquè estant molt malalts i els cal una cura a totes les hores del dia. Classe del Fons Marí


A continuació us transcrivim els fragments de la Llegenda de Sant Jordi elaborats pels nois i noies de 3r. i 4t. de Primària.

…Però un dia, en sortir de la seva cova i emprendre el vol, va notar que alguna cosa no rutllava bé. Sempre havia pogut volar molt alt però aquell any les ales no se li desplegaven del tot i havia de volar a ran de terra per si en algun moment li fallaven. En arribar al poble, per celebrar el seu gran tiberi anual, les ovelles se li escapaven corrents. No en podia agafar cap i si les volia carbonitzar amb la seva “superflamarada” de foc, només era capaç de fer una flameta de llumí. _ Oh, per totes les espases del cavaller.... estic perdent la força. Em faig vell. Va dir el drac recolzant-se en un arbre perquè ja no podia fer una passa més. _ Què et passa, drac? - Va preguntar una veu. _ Qui ets? Qui parla? - s'espantà el drac. _ Sóc el cavaller Sant Jordi. El més valent d'aquestes terres i preparat per fer la meva lluita, un cop a l'any, amb el drac. _ Oh, no. Ara no, cavaller. Estic que no puc amb la meva ànima de drac. Estic esgotat. Molt cansat. He perdut la força perquè em faig vell. El cavaller es va quedar parat. No s'ho esperava. Cada any havia lluitat amb un drac imponent, amb molta força i foc, però aquest cop es presentava un drac envellit i cansat.


_ Oh, drac! Doncs aquest any no lluitaré contra tu.- va dir el cavaller. -

Necessito un rival de la meva categoria! _ Ho sento, Jordi. - es lamentà el drac- no estic en condicions. He perdut

la meva força. _ No t'amoïnis drac, jo t'ajudaré. I em sembla que tinc la solució.... Així que el drac es va agafar de bracet amb en Jordi i tots dos plegats van tornar cap a la cova del drac. Allí, en Jordi li va fer unes bones olles de brou i d'altres menjars meravellosos.

_ Em sembla, drac, que això d'estar tancat tot l'any dins la cova i sortir només un cop, no pot ser cosa bona. Ens hem de moure cada dia i fer exercici perquè el cos no se'ns rovelli. I des d'aquell dia així ho va fer el drac. Es movia, volava i feia foc, empaitava ovelles i anava a visitar el seu amic cavaller Sant Jordi. Poc a poc va recuperar la seva força i a l'any següent es va poder enfrontar altre cop al terrible Sant Jordi.


Finalment, de tants anys d'atacar els animals i voler-se menjar la princesa, el drac va contracturarse prop de la zona lumbar. L'esquena li feia un mal terrible i gairebé no es podia bellugar. S'havia quedat clavat. Així és que el metge del poble quan el va visitar va receptar-li unes quantes sessions de fisioteràpia a la cova – spa i sobretot repòs, molt de repòs, una mica d'escalfor i una bona faixa. Va recomanar-li unes pastilles, però el va avisar de que no n'abusés, ja que eren tant fortes, les pastilles, que li arreglarien una cosa però de ben segur que ni espatllarien alguna altra, i a la seva edat...s'havia de vigilar. El drac, que amb el temps s'havia tornat més mansoi, així ho va fer i amb uns quants dies de tractament va superar aquella lumbàlgia tan molesta.


SETMANA CULTURAL !!!

A la setmana cultural vam fer un munt d’activitats com cuina, tocata, cosir, les xapes, les bitlles catalanes, la xarranca, les gomes, saltar a corda, les bales. Les activitats les vam fer a l’escola; però també vam anar a Masnou al museu marítim i ens van explicar moltes coses sobre el mar. Els avis van venir a explicar-nos els jocs de quan eren petits i com era la seva escola i com era Premià quan ells eren petits.


Els avis se sentien orgullosos de que ens interessessin els jocs que ens van ensenyar perquè aquests jocs s’han anat perdent al llarg dels anys. Abans els nens no necessitaven grans instal·lacions o grans joguines per passar gaudir d’una bona estona tots junts. Moltes vegades, el material era reutilitzat (com les xapes, el guix per dibuixar una xarranca,...) o d’un cost molt econòmic. En canvi, els nens d’ara estan acostumats a jugar sols a casa amb joguines massa cares. Ens ha agradat que els nostres avis ens ensenyin la diferència de jocs que hi havien abans. Aquests jocs ens han resultat molt divertits i el millor és que podem jugar molts amics amb poc material a jocs molt diferents.

La classe dels Dinosaures (5è de Primària)


A la classe de 6è van venir avis per explicar-nos coses de la seva infantesa.

Algunes de les idees que ens van impactar més als nàufrags:

-

El que em va semblar més interessant va ser el tema dels noms: la gent “batejava a l’altra gent amb noms que feien referència a la seva forma de ser, per la botigueta que tenien… Normalment les famílies eren batejades pel cognom, és a dir, si tu et dius Marc González casa teva seria “ Can González”.

-

Les escoles no eren mixtes. Al carrer s’havia de parlar castellà, però a casa podies parlar com volguessis.

-

M’ha ajudat molt a entendre que el millor joc és estar amb els meus amics.

-

Els avis ens deixaven mirar i fins i tot tocar les joguines que ells feien servir quan eren petits com : pilotes de futbol (que eren de drap), les bales (que eren de fang),,, i també alguns estris que es feien servir durant aquella època com: la pala per a netejar la roba, fanalets per fer llum…

-

Els avis ens van ensenyar unes fotos de com era la Riera de Premià de Mar i era molt diferent comparada amb la que tenim ara. Estava tota feta de sorra, amb pocs arbres i també poques botigues.

-

L’avi d’en Martí ens va ensenyar uns jocs de quan era petit, com es jugava i amb què es jugava i tenien pilotes petites fetes de goma de bicicleta, pilotes de drap…


-

Crec que la xerrada dels avis va ser molt interessant perquè els avis ens van explicar com era l’escola d’abans, a què jugaven, quina era la diferència entre viure al poble i viure a la ciutat…

-

La vida al poble i com vivien era molt diferent de la nostra. Ells abans deixaven les portes obertes (tot el dia) i la gent podia passar a dins de les cases sense trucar a les portes ni res.

-

Em va agradar molt que vinguessin a explicar-nos les coses que feien i la seva vida. Aquella explicació que ens van fer va ser divertida i, a més, vam aprendre moltes coses d’aquella època.

-

Em van sorprendre molt els càstigs que posaven i que antigament les escoles fossin de nens i nenes separats. També em va sorprendre que l’escola el Dofí fos la primera escola mixta perquè això diu molt de l’escola.

-

Me n’he adonat que aquestes coses que fem a l’escola sobre la família o els avis, serveixen per tota la vida i també per reflexionar.


La clase de sexto hemos trabajado en este proyecto a lo largo del segundo trimestre. El trabajo de la radio ha sido una experiencia que nunca olvidaremos. En la escuela nos dejaban tiempo para adelantar el trabajo pero también teníamos que quedar fuera del colegio, en casa de algún compañero. Los apartados que teníamos en el programa eran los siguientes: noticias, el tiempo, música, chistes, sección inventada, reportaje, publicidad, encuestas y también teníamos que buscar la sintonía, los efectos especiales…


Ha sido muy divertido realizar el trabajo aunque, en el momento de grabarlo, todos estĂĄbamos muy nerviosos y de vez en cuando nos quedĂĄbamos en blanco.

Entre todos los programas habĂ­a muchos tipos de reportaje y entrevistas desde famosos hasta personas normales. Todos eran muy interesantes. Esperamos que los alumnos disfruten como nosotros.


UNA TARDA DE LA SETMANA CULTURAL, VAN VENIR A LA CLASSE AVIS I ÀVIES DEL CICLE INICIAL I ENS VAN EXPLICAR UN MUNT DE COSES DE QUAN ELLS EREN PETITS I ANAVEN A L’ESCOLA, TAMBÉ ALGUNES ANÈCDOTES DEL POBLE QUE ENS VAN FER RIURE A TOTS I UN CONTE QUE ENS VA AGRADAR MOLT.

Participants de la xerrada: Els avis de l’Érik i l’àvia d’en Joel de 2n. Les àvies d’en Joan, d’en Nil, l’Ivan, en Daniel i els avis d’en Joel de 1r. A totes elles i ells volem donar les gràcies per haver vingut i fer-nos passar una tarda inoblidable. US ESTIMEM!!!

ESCRITS I DIBUIXOS DELS ALUMNES DE 1r.


Revista el dofí juny 2012  

revista el dofi