Page 1

Evolució de la pobresa a la història d’Espanya: Posguerra L'afonament econòmic. Desapareixen les reserves d'or divises, gastades per ambdós bans en el finançament del conflicte. El cost total de la guerra ha sigut valorat en uns 300.000 milions de pessetes de 1963. En esta quantitat s'inclou el pagament els deutes contractats amb Alemanya i Itàlia. Eixos quantiosos gastos tindran greus repercussions per al país, a l'hora d'iniciar la reconstrucció econòmica, obligant a forçades exportacions, i a la dificultat d'importar. La destrucció d'edificis, obres públiques, vivendes. Això provoca un greu dèficit en equipaments fins ben entrada la dècada dels 40, amb major repercussió en les zones urbanes. Col·lapse de l'economia, en tots els sectors, especialment en els sectors primari, i secundari, a causa de l'abandó de terres, la destrucció del bestiar, de fàbriques i maquinària, etc. Reducció de la població treballadora, a causa de les detencions, exili, desocupació, etc. L'augment dels desequilibris socials, La derrota en la Guerra Civil afecta sobretot a les classes mitjanes i baixes de la societat espanyola. El repartiment de rendes s'ha agreujat. Els desequilibris aniran augmentant en els anys successius: racionament d'aliments, contrareforma agrària, control dels salaris. Anys setanta Durant els anys setanta la crisi econòmica internacional afecta amb intensitat a l'estructura productiva espanyola, la qual cosa va ocasionar un vertiginós creixement de la taxa de desocupació al llarg del segon quinquenni de la dècada. Es va produir la consolidació, tardana al nostre país respecte a la majoria dels països d'Europa, d'algunes de les institucions i prestacions bàsiques de l'Estat del Benestar.


Anys huitanta Durant la dècada dels huitanta podem distingir clarament dos etapes en què succeïxen canvis econòmics i transformacions de la política social diferents. Durant la primera mitat de la dècada es va produir una agudització de la crisi econòmica i un estancament de l'activitat productiva, es van desenrotllar severes polítiques d'ajust estabilitzant el creixement del gasto social en relació al PIB, va haver-hi destrucció d'ocupació i un creixement espectacular de la desocupació, situant-se la taxa de desocupació per damunt del 20% (l'índex més alt de tota l'OCDE) . Van generar un augment de la pobresa. Des de 1985 fins a 1990 assistim a un període de recuperació econòmica i de reactivació de l'ocupació, fonamentalment per mitjà de la temporalitat en la contractació. A més, les pressions sindicals derivades de la vaga general del 14 de desembre de 1988 i la posada en marxa de noves prestacions socials de naturalesa no contributiva, van fer que el gasto social recuperarà ritme de creixement en relació al PIB. Tot açò va afavorir una reducció de la pobresa.


Anys noranta La desigualtat econòmica torna a repuntar al nostre país durant els noranta, segons mostra aquest grà fic:


Actualment Hui, a Espanya, 12 milions de persones viuen en vulnerabilitat. La més dificultat que tenim per a entendre l'impressionant augment de la pobresa és pensar que la pobresa és producte de la crisi. No ho és. Els alts nivells de pobresa a Espanya han sigut una constant en la nostra història. Abans de la debacle financera, més del 19% de la població ja vivia en situació de pobresa, unes xifres incomprensibles amb el nivell de creixement econòmic que hi havia. Açò es deu al encariment dels productes bàsics i la congelació dels sous.

SITUACIÓ ACTUAL DE LA POBRESA: Espanya: El 21.1% de la població espanyola viu en la pobresa segons un estudi de 2012. La Comunitat Valenciana duplica la mitja espanyola amb una pujada de la pobresa d’un 18%. El nivell de desenvolupament humà ha baixat en 3.4%, la mitjana estatal ha baixat un 4.4%. Hi ha una pèrdua de desenvolupament d’un 10.5% a la Comunitat, més del doble que en el conjunt del país. La pobresa castiga a la població major de 40


anys. La població en risc de pobresa i exclusió també va augmentar de forma «preocupant» en 1.0001.212 persones per situar-se en un total de 11.666.827. Un de cada quatre espanyols pateix aquestes circumstàncies. 

Pobresa infantil: Un de cada quatre menors en risc de pobresa. El risc de pobresa infantil s’ha incrementat en 8,8 punts respecte 2008. 13,7% menors de 18 anys en llars amb nivell de pobresa alta. 714.000 famílies amb nens i tots els adults a l’atur. Les dades de risc de pobresa infantil més altes d’Europa. Menjadors socials: Un 12,5% més d'espanyols van acudir l'any passat a Casa Caritat (menjador social). S’ha vist un increment de la presència de dones amb fills al seu càrrec en menjadors socials. Es duplica el nombre de menors atesos per Casa Caritat.


Desnonaments: En el primer trimestre de 2013 es varen executar 19.468 desnonaments, el que llança una mitjana diària de 216. L'estadística inclou per primera vegada des de principi d'any la dada dels desnonaments realment practicats - 19468 -, distingint els que van procedir d'execucions hipotecària (impagament de la hipoteca), que van ser 7.300, dels 11.238 corresponents a impagaments de lloguers. Quant a les execucions hipotecàries, el primer pas cap al desnonament, en el primer trimestre de 2013 es van iniciar 21.272, un 13,9% menys que l'any anterior.

Alemanya: Quasi un 20% de la població es troba en la pobresa o marginació social. Uns 16 milions d’alemanys o un de cada cinc, es veuen limitats a l’hora de desenvolupar el seu dia a dia. Segons els paràmetres alemanys es considera en situació de risc a tot aquell que compti amb ingressos menors als 952 euros mensuals, incloses les ajudes públiques. Aquesta estadística es calcula des de 2005, quan va ascendir a 12,2 per cent i ha anat en augment. Actualment se situa en el 15,8 per cent de la població alemanya.

COM LI AFECTA LA CRISI: Com hem dit abans, la pobresa és el problema que fa tant la població dels països més pobres, com la dels països més rics. En el cas d'Espanya, el factor decisiu que afecta la situació econòmica, evidentment, és la crisi. I el més important són els seus efectes, perquè en els últims anys ha augmentat la pobresa. Encara que per aquest terme, pobresa, no


s'entén el mateix en els països de tercer món i en els d'Europa Occidental, de tota manera, sempre es nota el descens en el nivell de vida, especialment si és tan òbvia com a Espanya. La pobresa severa es va duplicar a Espanya des de l'inici de la crisi i ja afecta tres milions de persones, segons un informe publicat avui per Càritas Un 25% de la població espanyola està en risc de pobresa i d'exclusió social. A més, tres milions d'espanyols estan en situació de pobresa severa, és a dir, viuen amb 300 euros al mes.

Els desnonaments i la mobilització per detenir han estat un dels esdeveniments socials de 2012. Des la punxada de la bombolla immobiliària i l'espectacular augment de l'atur, els desnonaments han anat posant la cara més amarga del patiment que la crisi està generant. Després dels 3 primers trimestres de l'any, els desnonaments havien augmentat un 15.9% respecte al mateix període de 2011.


Aquesta és una tendència creixent des de fa anys i, si els poders públics no reformen en profunditat l'actual Llei Hipotecària, seguiran sent una catàstrofe social el 2013.

Els desnonaments incompleixen diversos drets humans : Es vulnera l’article 25 de la declaració universal dels drets humans , que diu : "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri , així com a la seva família , la salut i el benestar , i especialment quant a alimentació , el vestit , l'habitatge , l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris ; ... " Es vulnera l'article 11 del Pacte Internacional de Drets econòmics , socials i culturals , on diu que l'estat està obligat a fer tot el possible per impedir els desallotjaments forçats per motius econòmics . I que en cas de no evitar-los, ha de vetllar perquè es compleixin totes les garanties processals i un reallotjament digne i adequat per a les famílies. Espanya signo i ratifico aquest pacte , pel que està obligada a respectar-lo.

Es vulnera l'article 47 de la Constitució Espanyola , que diu literalment : "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat . Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les


normes pertinents per fer efectiu aquest dret , regulant la utilització del sòl d'acord a l'interès general per impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística . "

Investigació pobresa  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you