Issuu on Google+

Habitatge

RubĂŠn Morente Tecnologia 3rA

0


1


1. 2. 3. 4. 5.

Introducció...............................................................................................................1 Definició ...................................................................................................................3 Tipus de habitatge....................................................................................................3 Evolució: de la cova al gratacel... què ha canviat? ...................................................4 Fer-se una casa:........................................................................................................8 a. PENSAR:.......................................................................................................8 i. Projecte arquitectònic: parts, responsables i permisos..................8 1. Part escrita.........................................................................8 a. Memòria ..............................................................8 i. Plànols i escales....................................... 8 ii. Simuladors...............................................9 b. Plec de condicions................................................9 c. Pressupost ...........................................................9 ii. Normes a seguir: qui les posa?......................................................9 b. Construcció: FER ........................................................................................10 i. Ordre .............................................................................................10 ii. Propietats mecàniques..................................................................11 1. Forces ...............................................................................11 a. Escalars i vectors..................................................11 b. Newtons...............................................................11 2. Propietats dels materials .................................................11 3. Esforços ...........................................................................12 4. Estructures.......................................................................12 a. Definició i tipus ..................................................13 b. Naturals vs Artificials...........................................13 c. COMPROVAR: cèdula d’habitabilitat.........................................................15 6. Solucionari...............................................................................................................16 7. Conclusió ................................................................................................................

2


En el segßent llibre podreu veure molts apartats sobre l’habitatge. Incloent la seva historia, que es, com es pot fer i moltes altres coses. En alguns apartats hi hauran activitats per practicar els conceptes.

1


2


L'habitatge és una edificació la principal funció és oferir refugi i habitació a les persones, protegint-les de les inclemències climàtiques i d'altres amenaces. Altres denominacions d'habitatge són: apartament, estança, casa, domicili, estada, llar, lar, mansió, habitada, pis, etc.

- Unifamiliars-> destinats a ser ocupats per una sola família. -aïllats-> xalets, masia.... -mitgers-> comparteixen un paret o dues amb l'habitatge veí. -alineats-> es situen una al costat de l'altre i comparteixen les dues parets amb els habitatges veïns. -aparellats-> estan agrupats de dos en dos i només comparteixen una paret amb l'habitatge veí. - Plurifamiliars-> bloc de pisos. Destinats a ser ocupats per diverses famílies. es construeixen a les zones urbanes perquè el sòl es car i escasseja.

-En quin tipus de casa vius? Justifica la resposta.

-Quin tipus de casa són les següents imatges?

3


Prehistòria Tendes nòmades (del 6.000aC al 4.000aC) Durant aquest anys els humans encara eren nòmades, però en lloc de viure a les coves es construïen les seves pròpies tendes. Estaven fetes de branques d’arbres, pells d’animals i cordes fabricades amb fibres vegetals.

Neolític (entre el 4.000ac al 600 aC) Es van començar a construir poblats amb cases. Els humans van passar a ser sedentaris, El motiu va ser el descobriment de l’agricultura i la ramaderia

4


Les cabanes estaven fetes de fusta, pedra i palla. Els humans ja havien après a extreure el coure de les roques per fer-ne armes, joies i estris de cuina

Origen

Edat Antiga Ibers (VII aC – III dC) Els poblats Ibers solien estar envoltats per altes muralles i torres fetes amb pedres Les parets dels habitatges estaven fetes de fang i pedra, les teulades estaven fetes de branques d’arbres i de fang. Hi havia una sala rectangular on s’hi duien a terme les principals funcions de la vida quotidiana. Al mig d’aquesta habitació, hi havia el foc. Per cuinar utilitzaven peces de ceràmica i estris de ferro. Hi havia altres habitacions on s’hi situaven els llits, que eren de fusta o de pell.

Els Grecs (I dC – II dC) Els poblats grecs solien situar-se a prop del mar i a la desembocadura d’algun ri . La vida dels grecs a la ciutat es dividia en dos grans espais públics: foscos Els carrers de les ciutats gregues eren estrets i 5


-

L’àgora: era una plaça on se celebrava el mercat. Els grecs passejaven, parlaven, compraven i venien tota mena d’aliments i estris. L’acròpoli: era un local envoltat per una muralla i on es trobaven els temples grecs

Els Romans (IIIdC – IVdC) vivien en cases molt grans d’una o dues plantes. Les cambres es distribuïen al voltant d’un pati interior. Com la casa grega, la casa romana tenia poques finestres els dormitoris, el menjador i la cuina. Les ciutats romanes tenien els carrers rectes i pavimentats. Estaven envoltats per muralles i hi havia alguns edificis públics.

Origen Edat Mitjana Durant l’Edat Mitjana a gran part d’Europa es varen construir ciutats importants envoltades per unes grans muralles. A cada ciutat medieval solia haver-hi un castell alçat

Els carrers de les ciutats medievals eren estrets i foscos Les ciutats estaven formades per habitatges de dues o més plantes on hi vivien els artesans. Els habitatges, per tant, no només servien perquè les famílies hi visquessin sinó que, també, eren els tallers. Les cases estaven fetes de pedra tallada i, per construir les teulades, feien servir teules i unes grans bigues de fusta. Per il·luminar els habitatges se solien utilitzar entorxes de foc. Origen Masia dels segles XVI - XVIII Les masies de l’Edat Moderna estaven construïdes de pedra, amb unes grans bigues de fusta que aguantaven la teulada, feta de teules. Eren unes cases grans, que tenien entre dos i tres pisos d’alçada. Al pis de sota s’hi guardava el bestiar. En aquest pis també hi 6


havia les cambres comunes. A la planta de dalt hi havia els dormitoris. El motiu que els dormitoris estiguessin a sobre era perquè, quan feia fred, els pagesos s’escalfaven amb la calor que pujava del bestiar. Per il·luminar-se feien servir unes làmpades d’oli

Origen

Edad Contemporánea Al segle XVIII es va produir la revolució industrial arreu d’Europa i, per tant, Catalunya també va començar aquest procés: l’electricitat, les fàbriques, els trens, els vaixells de vapor... En un principi, el subministrament d’aigua a través de les canonades a la ciutat era força deficient. al segle XIX, l’aigua ja arribava amb canonades a quasi tots els habitatges. L’habitatge dels anys 1925-1950 A principis del segle XX l’habitatge es caracteritzava per la introducció d’aparells elèctrics.

7


I. Aspectes importants 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Gent que pot viure Superfície On Diners per gastar Distribució Orientació Alçada Edat Conservació

II. Projecte arquitectònic: parts, responsables i permisos

1. Part Escrita a. Memòria En el projecta d'un habitatge junt amb els plànols, també es confecciona una memòria on es detalla els tipus de materials, detalls referents a la construcció i cost econòmic de l’obra. Origen

i. Plànols

Tipus de plànols o o o o o o o

Plànol de situació o emplaçament indica el lloc on esta ubicat l’edifici en relació a carrers, places, urbanitzacions etc. Plànol de fonaments indica la forma i tipus de fonaments, així com la xarxa de desguàs, arquetes i connexió amb la xarxa de clavegueres. Plànol de façanes representa les diferents façanes de l’edifici. Plànols de plantes de distribució descriu la distribució interna de l’edifici, separacions, accessos, mobiliari, etc. Plànol de coberta representa la teulada o el terrat de l’edifici i altres elements constructius com: xemeneies, tubs de ventilació, antenes, etc. Plànol de secció és una vista en alçat d’un tall de l’edifici, permet veure aspectes com les alçades interiors. Plànol d’instal·lacions mostra les diferents instal·lacions d’aigua, gas i electricitat, TV, telèfon, etc. 8


ii. Simuladors També es poden fer plànols en 3D amb programes com un que em utilitzat a classe que es diu sweet home 3D. b. Plec de condicions El plec de condicions és el document que completa el projecte tècnic, i on s'hi exposen totes les clàusules i condicions que s'accepten al realitzar un projecte. El contingut d'aquest document inclou; l'execució de l'obra, senyalització d'obra i instal·lacions, els treballs no autoritzats i defectuosos, els treballs nocturns, etcètera. Considerant tots els aspectes del plec de condicions, el podem dividir en diferents plecs més concrets. Aquests són;   

Condicions tècniques: Com les fases del procés de producció de l'objecte, els diferents controls de qualitat, etc. Condicions econòmiques: Les quals inclouen la forma i els terminis de pagament dels clients. Condicions legals: Compostes per un resum de la normativa que ha de complir el producte.

c. Pressupost Es el recull de gestos que es faran en tota la construcció de l’habitatge des de si cal contractar excavadores per a aplanar el terreny fins al últim detall que s’hagi gastat el constructor. A aquest PDF es pot veure una demostració. Origen III. Normes a seguir Qüestions a tenir en compte al dissenyar un habitatge: per fer el projecte els arquitectes no són completament lliures i cal que tinguin en compte: 

demandes o necessitats del propietari. 

nombre de persones (nens o avis …)

poder adquisitiu

professió

normes específiques de cada municipi (regulació municipal al PGOU) 

altura màx. del edifici

nombre màx. de plantes

tipus de façana

la volada dels balcons

distància mín. al perímetre

parcel·la mín.

normes de caràcter general 

superfície mín. del habitatge de nova construcció 32 m2 9


superfície mín. de les estances 

menjador-sala d’estar 12 m2

habitacions 10 m2 una i 6 m2 per la resta

amplària mín. de les portes, passadissos, escales…

altura mín. de cada divisió horitzontal.

condicions de cuines i banys

totes les dependències han de disposar d’obertures a l’aire lliure.

instal·lacions

normes de seguretat 

sistema d’evacuació de l’edifici

separació entre les diferents instal·lacions (llum, aigua, gas…)

nombre màxim de persones

senyalització

Activitat 1.Investiga el tipus de fonaments que el teu edifici.

2.Quantes parets mestres te la teva casa? 10


IV.

Propietats mecàniques 1.Forces Escalars i vectors: Les forces es poden representar amb línies. Les línies tenen direcció (horitzontal, vertical, diagonal) i sentit (dreta, esquerra, amunt, avall) .

Newtons Definició: és la unitat de força en el Sistema Internacional d'Unitats, nomenada així en reconeixement a Isaac Newton per la seva aportació a la física, especialment a la mecànica clàssica. Creador: Va ser un famós científic conegut com Isaac Newton. (1643-1727)

2.Propietats del materials Elàstic: Quan es fa força es deforma i al deixar de força torna a la forma original Plàstic: Quan es fa força es deforma i al deixar de fer força no torna a la seva forma. Pot formar: fils o lamines. Tou: Fas força i es forada o ratlla fàcilment Dur: Fas força i es forada o ratlla difícilment Fràgil: Aplicar força en poc temps(cop) i es trenca fàcilment Resistent: Aplicar força en poc temps(cop) i no es trenca fàcilment Rígid: Quan fas força no es deforma fàcilment Estable: que esta ferm i segur sense perill de caure o perdre el equilibri. Origen: Apunts de classe Activitat 3.Diguem les propietats dels següents materials : paper, goma de esborrar y metall. 3.Esforços Les deformacions dels Cossos , i per Tant dels elements Estructurals , podin ser Molt diverses. En general una deformació és una modificació de la forma i AIXÒ representa una modificació de l' estructura molecular dels materials o elements constructius . Per tal de poder estudiar una mica en Profunditat aquestes deformacions introduirem el a concepte d' Esforç. Definirem com a ESFORÇ aquells i aquelles Tipus d' acció (conjunt de forces i moments Aplicats en un cost ) que provoca un determinat Tipus de deformació . Si ENS fixem en una determinada estructura molecular o de les partícules que formen un cost , sotmès a un determinat Estat d' Accions , apreciarem que els molecules o partícules s'han 11


desplaçat unes respecte de les Conselleria. Aquests desplaçaments podin ser aleatoris : en una Direcció s'acosten , en una Altra se separin , llisquen unes sobre les Altres , etc . A fi d' ANALITZAR Millor aquests Conceptes definirem a els esforços Següents .

Esforços axials . Són aquells esforços que provoquen unes deformacions principals hi a la mateixa Direcció que els Accions aplicades . Podem distingir dos tipus d' esforços axials : els de tracció i a els de compressió .

Tracció . Tipus d' ESFORÇ que provoca una separació entre les molècules o partícules . És el típica cas d' una corda elàstica estirada Pels 2 Extrems . La corda s'allarga ( els molecules se separin ) al SENTIT de les forces aplicades . El Tipus de deformació provocat per la tracció s'anomena allargament . La dilatacions és un Tipus d' allargament provocat per Altres Accions : Canvis de temperatura , d' Humitat , etc .

Compressió . Tipus d' ESFORÇ que provoca una aproximació entre les molècules o partícules . És el típica cas d' una columna que suporta 1 pes per la part superior . La columna s'escurça ( els molecules s'acosten ) al SENTIT de les forces aplicades . El Tipus de deformació provocat per la compressió s'anomena escurçament . La retraccions és un Tipus d' escurçament provocat per Altres Accions , seva majoria pèrdua d' Humitat . Quan 1 element te 1 relació qualit longitud / gruix Molt gran , diem que és esvelt o que te esveltesa . En aquests casos S'HA d' anar Molt a Compte a l' hora d' sotmetre'ls a compressió , ja que Pot apareixer el Fenomen de vinclament1 .

El vinclament és una flexió que apareix degut a l' esveltesa i la compressió conjuntament . L' element és doblega i Pot arribar a col · lapsar facilment si se supera una determinada Càrrega crítica . 1 ( cast. vinclament ) Flexió . Quan unes DETERMINADES Accions provoquin que un cos o element constructiu és corbi o doblegui , diem que Existeix 01:00 ESFORÇ de flexió . En aquest Tipus d' ESFORÇ s'aprecia que a la zona exterior de la curvatura els molecules s'han separat i per Tant hi ha traccions , Mentre que per la part interior de la curvatura els molecules s'han acostat i hi ha compressions . Fins i Tot Podem ver que a la part intermèdia hi ha una zona , anomenada fibra neutra , on els molecules ni s'han separat ni s'han acostat , és a dir no estan sotmeses a cap Esforç. Aquest és l' ESFORÇ típica d' una biga que suporta 1 Càrrega al mig .

12


El Tipus de deformació , ja S'HA dit , és una curvatura i és mesura Amb la fletxa . La fletxa és la distància màxima entre a els punts d' 1 element flectat Abans i després de la deformació . Evidentment ENS recordat la Posició d' 1 fletxa en un arc .

Tallant . De vegades els molecules llisquen unes sobre les Altres , de vegades s'anomena también ESFORÇ rasant o ESFORÇ tangencial . En aquest Tipus d' ESFORÇ i deformació si ENS fixem en el SENTIT diagonal veurem que en una Direcció els molecules s'han acostat ia la Direcció contraria s'han separat . Per aixo, d' alguna manera i tal com és veurà Posteriorment , el Comportament dels materials a Tallant te relació qualit AMB el Comportament a tracció i compressió . El Tipus de deformació consisteix en la pèrdua d' ortogonalitat dels elements i és mesura en unitats El angulars : la pèrdua o guany d' 1 determinat angle ( 1 angle recte , per Exemple ) Abans o Després de la deformació .

Torsió . És Tracta de l' ESFORÇ Menys habitual en construcció , si bèl és present en Moltes Situacions . És Tracta d' 1 ESFORÇ Molt semblant al de Tallant ja que els molecules o partícules llisquen unes sobre les Altres , però en aquest cas no ho fan de forma lineal sinó que ho fan Formant cercles . Les partícules centrals gairebé no girin (una mena de fibra neutra ) mentre que com Més ENS allunyem cap a les Vores Més gran és aquest lliscament . El Tipus de deformació consisteix a què el cost premsa una forma helicoïdal i és mesura en unitats El angulars . Enllaç

4.Estructures Definició: Aguantar el seu propi pes més el que li posis. Conjunt de peses que serveixen per suportar forces i dona forma a l’objecte. Definició Wikipedia: es la disposición y orden de las partes dentro de un todo. También puede entenderse como un sistema de conceptos coherentes enlazados, cuyo objetivo es precisar la esencia del objeto de estudio. Tipus: Enllaç Naturals vs. Artificials Naturals: Es una estructura creada per la naturalesa. En una estructura natural s’hi destaquen les característiques següents: Poden suportar cargues fixes= no varien sobre la estructura, mateix valor. Exemples: un l’esquelet de una persona un cargol, un arbre.

13


Artificials Tipus: En funció de la forma d’una estructura podem fer la següent classificació: - Estructures massives: es construeixen acumulant material, quasi sense deixar cavitats. Són exemple d’estructures massives les piràmides d’Egipte. - Estructures de carcassa o laminars: són aquelles formades per làmines. Per exemple la carrosseria d’un cotxe , la carcassa d’un mòbil o la majoria dels envasos de plàstic o tetrabrick. - Estructures d’ armadura: són aquelles formades per peces allargades, com barres, tubs, pilars o bigues, que s’uneixen entre elles per a formar una espècie d’esquelet. Segons com estigui disposats els seus elements es classifiquen en: • Estructures triangulades: els seus elements es disposen formant triangles. Es caracteritzen perquè són molt resistents i a la vegada molt lleugeres. • Estructures d’ entramat: formades per una malla de peces verticals i horitzontals. Per exemple, la majoria de les estructures dels edificis que es construeixen avui en dia. • Estructures penjants: aquelles que suporten el pes de la construcció mitjançant cables o barres. Per exemple els ponts penjats.

14


La cèdula d'habitabilitat d'un immoble és el document que certifica la seva idoneïtat per al seu ús com a habitatge, i actualment és necessari per a realitzar moltes gestions relacionades amb la compra i ocupació d'un habitatge, com és demanar una hipoteca o donar-se d'alta de la llum. Per obtenir una cèdula d'habitabilitat, només cal que es posi en contacte amb nosaltres. En breu passarem a certificar l'habitatge, lliurant-li la certificació d'habitabilitat i tramitant el mateix dia la sol · licitud de la cèdula d'habitabilitat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. És molt senzill! Si ven o lloga un habitatge, necessita la certificació d'eficiència energètica a més de la cèdula d'habitabilitat. Pot encarregar conjuntament i aconseguir un important descompte. Origen

15


1.Investiga el tipus de fonaments que el teu edifici. Rasa, sabata, placa, pilons 2.Quantes parets mestres te la teva casa? Resposta oberta 3 Paper: Plàstic, tou, fràgil Goma de esborrar: Elàstic, tou, resistent Metall: Plàstic, dur, resistent -En quin tipus de casa vius? Justifica la resposta. Resposta oberta -Quin tipus de casa són les següents imatges? Plurifamiliar Mitgera Aïllada

16


Fins aquí el llibre digital de l’habitatge, espero que t’hagi sigut de utilitat. Que el puguis utilitzar per a estudiar. Tots el enllaços estan enllaçats a les pagines de l’origen de la informació, per si vols buscar-hi més.

17



Llibre digital habitatge final