Issuu on Google+

Romanç de Cec

Romanç de Cec

Rebeca Vidal Ruiz Rubén Molero Alabau Clara Pérez Soler 2º Batx C


Romanç de Cec

ÍNDEX Pàgina 1................. Portada

Pàgina 2................. Índex Pàgina 3................. Cançó que anem a comentar Pàgina 4 i 5............ Anàlisi de la Font, argument principal, arguments secundaris,contextualització de la cançó i definició de termes relacionats amb la cançó Pàgina 5................. Redacció a partir dels apunts: 6e, 7e i 8e i de saber qui són o que signifiquen les paraules o frases dels punts: Baptista Basset, L’Arxiduc Carles d’Àustria, Felip de Borbó, Els Botiflers, Ela Maulets. (7) En què va consistir el “Decret de Nova Planta”? (8) Què significa la frase?:”Quan el mal ve d’Almansa a tots/es alcança” Pàgines 7 i 8.......... Valoració personal i comparació entre l’Antic Règim i el posterior Sistema Liberal Pàgina 9 .............. Bibliografia

2


Romanç de Cec

Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles d’Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l’Arxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i L’Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d’obeir i defendre les lleis. Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d’abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d’Almansa; l’exèrcit borbó al de l’Àustria va vèncer d’un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mas ve d’Almansa amb raó diuen que tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Els reis i governants de tota Europa es posen a l’aguait i al plet .s’aboquen, que està discussió la corona dels regnes d’Espanya i els dos aspirants una guerra van provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d’Àustria, tal són els seus noms. Als pobles van renàixer les esperances d’arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d’una punta a l’altra 3

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l’hora d’augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d’ací. Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.


Romanç de Cec El text que tenim davant és una font secundària, ja que els fets que narra aquest text, com ara la Guerra de Successió

i la batalla d’Almansa, van succeir a principis del Segle XVIII i aquesta cançó es va

compondre als anys 70 per un grup de músics valencians, (Al Tall). Pel que fa al text, podem dir que es tracta d’un text historiogràfic - literari. Historiogràfic perquè ens narra uns fets en un moment precís de la història en el qual l’autor no es trobava present, i ha tingut que fer una investigació prèvia per poder narrar-ho bé; en aquest cas determinat narra la batalla d’Almansa i les seves conseqüències. A més a més, és literari perquè està escrit en forma de vers ja que és una cançó, donant-li bellesa al codi característica d’aquest tipus de textos. En quant a l’autor, és individual, en aquest cas concret Vicent Torrent. Vicent Torrent és llicenciat en magisteri, però el més rellevant és que és conegut com a músic autodidacta, des de l’any 1968 fins a l’any 1972 estigué a un grup de músics anomenat l’Equip València- Folk, on començà a investigar la tradició musical valenciana. Uns anys després, a l’any 1975, fundà Al Tall on és l’autor de la major part de les lletres originals de les cançons. Respecte a l’objectiu d’aquest text, l’autor intenta fer arribar la nostra història a tot el món. Podríem dir que ens conta o millor dit ens explica, pel medi musical, allò que va passar durant la batalla d’Almansa, i el que es va perdre amb la imposició del Decret de Nova Planta, com ara la abolició de les lleis i costums de la pràctica antiga i la prohibició de parlar la nostra llengua. El destinatari

és públic perquè l’autor va compondre aquesta cançó perquè l’escoltaran totes les

persones que volguessin. Va destinada concretament per al poble valencià ja que al cap i a la fi són uns fets que van influenciar les costums del nostre territori. Al text podem trobar com argument principal la Guerra de successió al tron espanyol. Aquesta guerra va ser entre els anys 1700-1715 quan l’arxiduc Carles d’Habsburg lluità contra Felip d’Anjou pel tron espanyol. Quan la lluita acabà, Felip V va ascendir al tron espanyol i començà la dinastia dels Borbó acabant així amb la dinastia dels Habsburg. En quant als arguments secundaris podem trobar que dins de la Guerra de successió està la batalla d’Almansa, tot allò que canvià en el Decret de Nova Planta i els canvis als que els llauradors van ser sotmesos en els quals van ser beneficiats. També podem trobar com argument secundari els conflictes entre Vassalls i Senyors en eixe període. Aquest text data del començament del Segle XVIII, concretament dels anys 170-1715; on la corona espanyola es quedà sense hereu rere la mort de Carles II. Açò desembocà en la Guerra de Successió, es a dir, la lluita pel tron espanyol entre l’arxiduc Carles d’Habsburg i Felip d’Anjou. Donant pas a la batalla d’Almansa que tingué lloc el 25 d’abril de 1707, sent Felip V qui va ascendir al tron espanyol i va imposar el Decret de Nova Planta que va abolir totes les lleis i drets, així com va prohibir parlar la nostra

4


Romanç de Cec llengua. A ,és a més, amb Felip V davant del tron espanyol, tots el representants de Carles d’Habsburg (els maulets) van ser tractats cruelment. Així començà la dinastia dels Borbó. Per ampliar i entendre millor aquest text caldria definir dos termes que formen un pilar bàsic per a la comprensió d’aquest: GUERRA DE SUCCESSIÓ: Conflicte bèl·lic que va tindre lloc a Espanya, entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella al començament del Segle XVIII, exactament al 1701-1715, entre l’arxiduc Carles d’Habsburg i Felip d’Anjou, més tard proclamat Felip V. Durant aquest període a més de la lluita pel tron espanyol, també va tindre importància com les potències europees van recolzar Carles

BATALLA D’ALMANSA: Batalla que formà part de la Guerra de Successió al començament del Segle XVIII, per a ser precís el 25 d’abril de 1707 a les portes del poble d’Almansa. On les tropes de Felip V guanyaren les de l’arxiduc Carles d’Habsburg. Amb aquesta victòria, el Regne de València començà a formar part de la corona de Castella i Felip V es proclamà rei, posteriorment imposà el Decret de Nova Planta que posteriorment comentarem. La Guerra de Successió va començar l’any 1701 després de la mort de Carles II, i va terminar l’any 1715 amb Felip d’Anjou al tron espanyol. Per poder entendre bé tota la història que el text ens conta, hem de tindre una base i conèixer un poc els personatges històrics. Carles II, monarca d’Espanya, va nàixer l’any 1661 i era fil de Felip IV d’Espanya. A l’any 1700 va morir sense descendència. Però al seu testament va assignar a Felip d’Anjou com al seu successor al tron d’Espanya. Felip d’Anjou va nàixer l’any 1683 i era fill de Lluís de França i nét de Lluí XIV de França. Va ser nombrat com a successor al tron espanyol pel propi Carles II, però va tindre que disputar-se la corona d’Espanya amb l’arxiduc Carles d’Àustria. Ací començà la Guerra de Successió. Per un altra banda, trobem a l’arxiduc Carles d’Àustria, que va nàixer l’any 1685 i era fill de l’emperador Leopold I i nét de l’emperador Ferran III. Va ser pretendent a la corona d’Espanya, ja que tenia el suport del Principat de Catalunya, el Regnes d’Aragó i de València, del Regne de Mallorques i del Regne de Sardenya, on fou coronat com a Carles III.

CARLES D 'À USTRIA

Al Romanç de Cec, podem veure com fa referència a aquest conflicte: “que està en discussió la corona dels regnes d’Espanya i els dos aspirants una guerra van provocar, buscant aliances amb altres estats”.

5


Romanç de Cec A més a més, també tenim per un altra banda a Joan Baptista Basset que va nàixer l’any 1654 al si d’una família d’artesans. Fou un militar professional de l’exèrcit de l’arxiduc Carles d’Àustria que va lluitar amb els maulets en contra de Felip d’Anjou i els botiflers. A l’any 1700, Carles II, monarca d’Espanya, va morir sense deixar cap descendència. Carles d’Àustria, creient que el tron li pertanyia per un acord que es va realitzar, especificant que la corona passaria a un Habsburg, fou sorprès quan al testament de Carles II apareixia com a successor Felip d’Anjou. En aquest moment, acabà la dinastia dels Habsburg i començà la dinastia del Borbó i la Guerra de Successió. Aquesta guerra es va convertir en un conflicte internacional, ja que Anglaterra i Holanda temien que França i Espanya acabaren unificades baix un mateix monarca. Dins i fora de la corona espanyola, es formaren bàndols en contra de Felip d’Anjou. Com que a la corona d’Espanya, Carles d’Àustria tenia un gran suport fou coronat com a Carles III als Regnes de València, Aragó, Mallorques i Sardenya, així com al Principat de Catalunya. L’any 1705, va entrar a Altea Joan Baptista Basset i Ramos comandant l’exèrcit de Carles d’Àustria. Baptista Basset va anar pels pobles JOAN B APTISTA B ASSET I R AMOS parlant en els llauradors fent que s’oposaren a Felip d’Anjou. Dins d’Espanya van aparèixer dos grups ben diferenciats: els maulets i els botiflers. Els maulets varen ser un grup partisà de valencians que donava suport a l’arxiduc Carles d’Àustria i que anava en contra de Felip d’Anjou. Per un altra banda, trobem els botiflers. Els botiflers és el malnom pel que eren coneguts a Catalunya els partidaris de Felip V. Quan Joan Baptista Basset va arribar a Altea va anar parlant en tots els llauradors i preparant-los per la batalla i l’arxiduc Carles d’Àustria feu jurament d’obeir i defendre les lleis. El 25 d’abril de 1707 va somoure a la terra d’Almansa, però l’exèrcit borbó va guanyar als de l’Àustria i ocuparen les comarques. Amb la derrota de l’arxiduc Carles d’Àustria, Felip V, per augmentar el poder de la seva corona va promulgar els Decrets de Nova Planta, pels quals suprimia les lleis i inclús les costums de les pràctiques antigues, així com la prohibició de parlar la nostra llengua.

QUAN EL MAL VE D 'ALMANSA , A TOTS ALCANÇA

D’aquesta cruel batalla ens hem quedat amb una frase feta : “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Açò reflecteix tot el que els valencians vam perdre a la batalla d’Almansa, els nostres drets, les nostres lleis i inclús les costums i el dret de parlar la nostra llengua al nostre territori.

6


Romanç de Cec Quan la batalla va acabar Felip V va tratar cruelment a tots els que s’oposaren al seu governament. Per exemple quan va acabar la batalla d’Almansa, uns dies després, Felip V va ordenar que es preguera foc a Xàtiva. Dies després, Felip V va fer repoblar Xàtiva en persones fidels, que si que el volien com a rei . Des de eixe moment, al museu de Xàtiva sempre hi ha un quadre de Felip V ficat al contrari com si fora un senyal.

Considerem que el Romanç de Cec mostra al públic valencià els fets que ocorregueren al principi del segle XVIII d’una manera clara i inclús reivindicativa. Parla sobre la guerra de Successió i les seues conseqüències per als valencians. Caldria dir que ompli un buit d’informació a molta gent que desconeix el tema i, a més a més és important saber de la nostra història, aquesta és una bona manera de fer-ho, mitjançant la música. Finalment cal dir que les idees predominants en l’Antic Règim, com la teoria de l’origen diví del poder, el rei no havia de retre en ningú, en ell residia la sobirania i els tres poders, (executiu, legislatiu i judicial), aquestes idees van a ser atacades pel liberalisme i els partidaris de la il·lustració, que afirmaven que l’origen del poder estava en el poble, aquesta era la base del sistema parlamentari britànic que va inspirar els il·lustrats francesos. En els aspectes socials l’Antic Règim estava caracteritzat per unes tasses de natalitat i mortalitat altes, sigué una etapa freda, plena de fam, guerres, epidèmies, la qual cosa va fer que el creixement de la població fóra molt lent. En canvi a la transició democràtica trobem també una tassa de natalitat alta, però hi ha un descens en la de mortalitat degut a una millora agrària, sanitària, i dels medis de transport, entre altres coses. Açò desemboca en un creixement natural més alt que a l’Antic Règim, acompanyat per un èxode rural i d’ultramar. En quant a l’estructura de la societat, a l’Antic Règim ens trobem amb un model de societat estamental, on apreciem una divisió de dos grans col·lectius, els privilegiats (clero i noblesa), i els no privilegiats (burgesia i poble pla). Aquests no podien canviar d’escaló, per molts mèrits, la seua condició venia determinada pel naixement. Al liberalisme passa tot el contrari, el teu lloc social depèn de la teua riquesa,

7


Romanç de Cec per mèrits propis i es fa una clara distinció entre rics, (noblesa, clero i burgesia) i pobres, (obrers i camperols). L’economia a l’Antic Règim es basava en una agricultura de subsistència autoinsuficient, amb una maquinària molt pobra i amb poca producció; en la industria estava dividida per gremis, on no hi havia cap tipus de competència, i com passa a l’agricultura, sense maquinària productiva. El sistema comercial era el mercantilisme, el qual considerava que la prosperitat d’un Estat depenia del capital que tenia al seu poder. El liberalisme econòmic va arribar juntament amb la Revolució Industrial, amb les consegüents innovacions que açò implicava a molts àmbits. La modernització de l’agricultura va destacar la política de colonitzacions per a la repoblació de zones abandonades; gràcies a canvis en la propietat de les terres i la mecanització del camp; la màquina de vapor va ser la protagonista per excel·lència a aquesta revolució, la industria es va mecanitzar i gràcies a aquesta aparegueren nous comerços i facilità i augmentà la producció del ja existents. Tot açò desencadenà un ‘boom’ al comerç, ja que gràcies a la màquina de vapor, el vaixell de vapor i el ferrocarril, ajudà a la comercialització de tots els productes. Adam Smith va ser el creador del liberalisme econòmic, teoria que rebutjava la intervenció de l’Estat en l’economia. Par al liberalisme, el mercat només havia de regir-se pel lliure joc de les lleis naturals de l’oferta i la demanda. En quant als aspectes polítics, ja hem dit que a l’Antic Règim el rei era absolutista, on no hi ha igualtat jurídica i tampoc cap constitució; tot açò canvià gràcies a la Il·lustració, la espanyola al contrari que la francesa no va tenir caire revolucionari, sino que va difondre les idees il·lustrades a través de l’economia, la cultura i l’educació. Amb tot açò, l’ús de la raó, que caracteritzava a aquest moviment va acabar amb grans avanços, com la separació dels tres poders, la defensa de drets i estats de l’individu mitjançant una constitució on indicava que la sobirania residia en el poble, i facilitava una igualtat jurídica entre totes les classes socials. Podríem finalitzar dient que gràcies a les millores del sistema liberal, la societat ha pogut arribar fins ara, deixant enrere tot tipus de sistema injust i absolutista con el de l’Antic Règim.

8


Romanรง de Cec

Bibliografia Apunts del bloc: http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com.es/ http://issuu.com/elujan/docs/definir_en_historia_?mode=embed http://issuu.com/elujan/docs/final_antic_regim_revolucions/8 http://issuu.com/elujan/docs/1__el_segle_xviii_i_els_primers_borbons/7 http://issuu.com/elujan/docs/3__la_construccio_de_estat_liberal/1 http://issuu.com/elujan/docs/_crisi_antic_regim_espanya/3 http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_II_de_Castella http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_VI,_emperador_romanogerm%C3%A0nic http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_V_d%27Espanya http://ca.wikipedia.org/wiki/Maulets_(hist%C3%B2ria) http://ca.wikipedia.org/wiki/Botifler

9


Romanç de Cec