Page 1

1. Definició de hardware i software. Són les dues parts d’un ordinador: el hardware és le conjunt de tots els elements físics que el componen, mentre que el software és el conjunt de programes que dirigeixen les tasques que execute els circuits elèctrics de l’ordinador. 2. Elements d’un ordinador desde el punt de vista físic ● definició i elements del sistema operatiu Desde el punt de vista físic en un ordinador es disingeixen el elements següents: 1. Unitat central de procés (UCP): s’encarrega del control de l’ordinador. podem distingir: -Unitat aritmeticològica (UAL): permet fer operacions simples. -Unitat de Control (UC): en funció de les instruccions, genera els senyals necesaris per dur a terme diferents funcions -Registres: proporciona dades a la unitat aritmeticològica, i registra els resultats. Elements del sistema operatiu: 1. Memòria principal: emmagatzema informació en llenuatge binari(seqüències de 0, 1). És de l’ectura i escriptura, però quan l’equip es desconecta, es perd el seu contingut. 2. Busos: canals(cables, circuits electrònics...) per on circulen les dades de l’ordinador. 3. Perifèrics: permet enviar i rebre informació del món exterior. 3.Classificació del software (posar exemples). ● ● ●

Software del sistema: Sistema operatiu (microsoft windows, linux i mac) i drivers ( realtek high definition audio, epson stylus i webcam deluxe) Software de desenvolupament: Java,Pascal, Cobol.. Software d’aplicació: procesadors de textos, bases de dades, fulls de presentació, fulls de càlcul...

4. Definició de xarxa. Avantatges de treballar en xarxa. Definició de targeta de xarxa. Una xarxa informática és un conjunt d’ordinadors iterconnectats entre ells que permet que aquests comparteixin recursos (impressores, discos durs, etc) i informació (programes i dades) Alguns avantatges de treballar en xarxes són: ● poder compartir diversos perifèrics( impressores, fax..) ● poder compartir informació. ● eliminació de dades disperses als ordinadors.


poder disposar de còpies de seguretat ràpides i segures.

Una targeta de xarxa o NIC(network interface card) és una targeta inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa 5. Tipus de xarxes segons l’extensió. Clau WEP Segons l’extensió podem distingir: ● PAN ( personal area network), la seva extensió abraça un pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via Bluetooh. ● LAN ( Local area network), xarxa d’àrea local. La seva extensió abraça, pel cap alt un, un edifici, així, la majoria de les aules d’informàtica o oficines té, normalment, una xarxa d’aquest tipus. ● CAN (Campus area network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat. ● MAN(Metropolitan area network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana. ● WAN (Wide area network): la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, províncies i fins i tot països diferents. Una clau web és una seqüència de caràcters. Després de la creació d'una clau WEP, cal recordar-la o emmagatzemar-la en una ubicació segura. Pot ser que no pugueu recuperar la clau WEP si la perdeu o oblideu. 6.Tipus de xarxes segons la disposició física dels cables amb fotos(o esquemes). Avantatges i inconvenients de cadascuna. Definició i comparació de swtich(commutador) i hub (concentrador) Mitjans de transmissió (aire i cables). Hardware necessari per fer conexions amb cadascún. Hardware necessari per connectar-se a Internet. Xarxes sense fil. Connexions wireless. SSID.

Avantatges--> Cablejat punt a punt per segments individuals. Inconvenients-->La mesura de cada segment ve determinada pel tipus de cable utilitzat. Si es ve abaix el segment principal tot el segment es ve abaix. La configuració és més difícil.


Avantatges-->Instal·lació ràpida. Si falla un segment de la xarxa, no influeix a la resta. No n'hi han problemes de col·lisió de dades . Té més seguretat. Inconvenients-->Si n'hi ha un error del concentrador principal, influirà a tota la xarxa. Nombre de nodes limitat pel concentrador. Molta longitud de cable.

Avantatges-->Poca longitud de cable. Inconvenients-->Si un node falla, la xarxa sencera també. Nombre de nodes limitat pel concentrador. Les comunicacions no són iguals de ràpides.


Avantatges-->Fàcil d'utilitzar. Utilitza poc cable. Inconvenients-->Si el cable deixa de funcionar, la xarxa no funcionarà. És més car . Tothom esta connectat al mateix cable, és a dir,que tots poden accedir a la informació de la resta.

Switch(commutador): es un dispositiu que permet connectar diversos dispositius( ordinadors, impressores de xarxa...) aquests es connecten a una sèrie de ports que té aquest dispositiu. Hub(concentrador): nom que rep el switch(commutador), quan aquest no disposa de la capacitat que li permet generar i enviar informació per mitjà de tots els seus ports. (un switch menys intl·ligent).

Mitjans de transmissió: ● Cables: els més utilitzats són els parells trenats, que consisteix en quatre parells de fils trenats independents recoberts d’una capa aïllant(cable UTP o STP i FTP, que en són diferents tipus) a final d’aquest cable hi ha un connector (RJ45) que es connecta a la targeta de xarxa de l’ordinador. ● Aire: es necessita instal·lar dos hardwares: ● una targeta de xarxa sense fil a tarvés d’un port USB. ● un punt d’accés sense fil connectat a un switch, que s’encarregarà de recollir tots els senyals i distribuir-los per la xarxa El Hardaware necessari per conectar-se a Internet és el mòdem i l’encaminador El mòdem es utilitzat quan es tracta d’un ordinador aïllat, aqest és l’necarregat de MODular i DEModular els senyals de l’ordinador, és a dir passar els senyals digitals de l’ordinador a senyals analògics per poder ser transmessos per la línia telefònica.


L’encaminador es utilitzat quan l’ordinador que volem connectar ja pertany a una xarxa d’àrea local(LAN), haurem d’afegir aquest dispositiu(l’encaminador), si volem que es connecti també a Internet. Les xarxes sense fil són connexions Wireless (LAN o WLAN) d’àrea local que es caracteritzen perquè el mitjà de transmissió que fan servir és l’aire. Hi ha diverses xarxes sense fils: 1. Infrarojos: permeten la comunicació entre dos dispositius, a traves d’uns leds infrarojos, de manera que aquest dispositius s’han de “veure” per dur a terme aquesta comunicació. 2. Bluetooth: Permet integrar el dispositiu dins d’una xarxa d’àrea local i accedir a la seva memòria com si es tractes d’un recurs de la xarxa. NO es necessari que els dispositius shagin de “veure”, abasta de 10 a 20 metres. 3. Wi-Fi: sistema de xarxa sense fils capaç de conectar hosts,utilitzant coma a transmissor l’aire. Hi ha dos tipus de connexions Wireless: 1. Ad hoc: connexions entre dos dispositius sense fils. 2. Mode infraestructura: hi ha un node intermediari que organitza la comunicació entre tots els nodes de la xarxa. SSID: (service set identifier) és un nom per identificar la xarxa sense fil i així poder connectarnos-hi.

7. Protocols de xarxa a Windows. L’adreça IP. Els protocols de xarxa que proporciona windows XP són: ● Protocol NetBEUI : és un protocol de xarxa molt senzill i fàcil d’usar, desenvolupat per Microsoft al principi de la dècada dels noranta per als sistemes operatius Windows. És utilitzat per xarxes d’àrea local sense possibilitat de comunicació amb altres xarxes locals. ● Protocol IPX/SPXI: dissenyat originàriament per l’empresa Novell per a les seves xarxes locals netWare, Microsoft el va incorporar en els seus sitemes operatius i, a més, ha creat un protocol compatible amb aquests anomenat protocol NwLink. ● Protocol TCP/IP: és el protocol utilitzat per tots els ordinadors que es connecten a Internet, perquè puguin comunicar-se entre ells. TCP/IP no és únic protocol, sinó que és compost per altres dos protocols principals que són el TCP i l’IP, que són els qui le donen el nom. L’arquitectura del TCP/IP consta de cinc capes o nivells en els qual s’agrupa un conjunt de protocols que són els que, realment, ens donen els serveis: 1. Nivell 5(aplicació): s’inclouen protocols destinats al servei software com: -HTTTP: usat per mostrar en contingut de les pàgines web. -FTP: s’utilitza per la transferència de fitxers.


-SMTP: s’utilitza per l’intecanvi de correu electrònic. -POP: emmagatzena els missatges de correu electrònic. -TELNET: permet la conexió a una aplicació remota. 2. Nivell 4(transport): encarregat de recivir l’informació del nivell superior (aplicació) i fer-la arribar al destinatari. 3. Nivell 3(xarxa): es duen a terme dues funcions principals: -Identificació dels origens i destinació mitjançant les adreçes IP. Una adreça IP és una seqüència de quatre nombres separats per punts, cadascun dels quals pot tenir un valor de entre 0 i 225i que identifica cada ordinador dins de la xarxa. -l’encaminament de la informació, dividida en paquets,cosa que garanteix que el conjunt de paquets arribin al destinatari correctament. 4. Nivell 2(enllaç):en aquest nivell es porten a terme totes les tasques de control de la comunicació, garanteix una control de la comunicació, garanteix una comunicació lliure d’errors i el flux d’informació. 5. Nivell 1 (físic): s’encarga de la electricitat, connectros i característiques dels mitjans de comunicació.

Informática 4eso  

trabajo de informática

Advertisement