Issuu on Google+

DIAGONAL

revista extraoficial de l’etsab . Nº9 . juny 2004

nosaltres també volíem construir somnis


m e n ú

d e l

d i a

ÍNDEX Editorial Noticies Campus de Llevant Contra el IAAC

Imagineu-vos un dibuix d'un telèfon despenjat, amb una veu que diu això. Aquest fantàstic dibuixet el podreu trobar damunt els urinaris del lavabo de tios en planta baixa, el mateix que d'aquí uns mesos serà remodelat seguint el projecte guanyador del "Concurs Roca" (per cert, enhorabona a la guanyadora).

Opinions sobre el Fòrum Escrits variats... Gordon Bunshaft, a la secció “desempolvando rincones” Construcció amb terra Noticies varies de l’ALE “Habitatge i Cooperació” Què farà ESFA aquest estiu? Comerç Just, participa-hi! Activitats recomanades per aquests dies Resenya de llibres i DPA “el Western como mito” ------Col.laboren en aquest número: Carles Baiges, Roger Blasco, Dani Carrero, Albert Comerma, Andreu Griñó, Anna Manyes, Montse Moncunill, Jorge Ramírez, Iñigo Ugalde, Santi Ulió, la gent de ESFA, de l’ALE Habitatge i Cooperació, el “col.lectiu Lyotardos”, i alguns anònims... Revista editada gracies a la publicitat de:

Escofet Cooperativa Jordi Capell Weber Cemarksa

O

N

C

EDITORIAL "Le Corbusier, digui'm?"

Concurs DIAGONAL

C

diagonal 9 - juny 2004

U

Volíem fer una foto del dibuix i posar-la a la portada, però clar, els drets d'autor....ja se sap. Si més no, expliquem l'anècdota per demostrar que en aquesta escola encara hi ha rastre de gent amb idees. No sabem qui va fer el dibuix, però ha demostrat tenir varies coses: sentit de l'humor (a mi almenys em va fer gràcia), originalitat (no és un escrit

R

S

D

dels que solen fer-se en un lavabo...), atreviment (per dibuixar en una paret), determinació (devia agafar un tamboret per fer-lo, perquè està dibuixat força amunt), claredat conceptual (la idea s'entén a la primera), i modèstia (perquè ves per on, no està firmat). Aquesta persona serà un arquitecte fantàstic!! Ens preguntem en quina assignatura l'han format tan be.... o potser feia de representant i la seva tasca li va aportar aquestes virtuts?.... Igual és un professor ressentit per no haver pogut participar en el concurs del nou bany!!

lisme d'aquesta manera tan lleugera, però és que ja no sabíem com explicar tantes coses que no tenen explicació. No començarem a "rajar" ara: preferim esperar al proper número, que serà el desè, i últim. Si, Diagonal s'acaba. Traurem un darrer número cap a l'octubre, amb unes quantes reflexions sorgides durant dos anys d'existència de la revista. Voleu saber perquè? revistaetsab@yahoo.es Per cert, bon estiu i bones vacances a tothom!

Surrealista, oi? En aquesta escola portem anys celebrant l'Any Dalí: de coses surrealistes en trobareu un munt per totes bandes. Que ens perdoni el Lahuerta per fer servir el surrea-

I

A

G

Resposta al concurs anterior: l’edifici aquest és la seu de la Fundació Ford a New York. És obra de Kevin Roche, un arquitecte ganyador del premi Pritzker! Per saber-ne més: us convidem a buscar-ne informació... que no ho farem tot nosaltres, coi! L’heu trobat dificil d’encertar? Dons ens han respost 20 persones. És el concurs que ha rebut més respostes! Segurament s’ha xivat algun professor o algun director.... perque sinó no s’explica.

O

N

A

L

i aquest cop, un repte:

DIBUIXA L’ESCOLA! Fes un dibuix que representi l’ETSAB, de manera ràpida i espontànea, sobre qualsevol paper. El premi serà pel dibuix que ens agradi més (fàcil, oi?)

Deixa’l a la nostra bústia del vestíbul, o envia’l escanejat a revistaetsab@yahoo.es

En fi, el guanyador aquest cop és:

Anna Puigjaner Barberà Felicitats!

pàgina 2

El premi segueix sent un val de 50€ per comprar a la llibreria de l’escola!


m e n ú

d e l

d i a

Campus de Llevant: aquí tothom passa o què? Fa dos mesos va venir el Rector de la UPC en persona a l'Escola, per explicar la seva postura en relació al tema Campus de Llevant. Es va convocar una Junta d'Escola extraordinària per tal d'escoltar-lo i donar-li respostes. I la cosa va ser prou animada.... a un dels subdirectors només li va faltar saltar damunt la taula de reunions i escanyar al rector, però vaja, res que no es pugui explicar de cara al públic.Us expliquem això perque el tema del Campus de Llevant segueix viu, i perquè ABSOLUTAMENT NINGÚ dels que haurien de fer-ho s'ha dignat explicar en públic com està el tema. Per si no recordeu el tema, o pels nou-vinguts: al costat del Fòrum s'ha de construir un equipament universitari, la UPC va rebre l'oferta d'instal·lar-hi allà alguna cosa, i es va decidir que s'hi posaria l'Escola d'Industrials. Però fa dos anys la UPC va canviar de Rector, i el nou equip va voler modificar aquest acord. Al cap d'uns mesos, va aparèixer la proposta de crear un Campus d'Arquitectura en aquells terrenys, reunint l'escola d'Arquitectura, la d'Aparelladors, i diverses coses més relacionades amb el nostre camp d'actuació. La reacció de l'ETSAB va ser doble: d'una banda, protestar per no haver estat consultada en cap moment sobre la proposta, i de l'altra, negar-se en rodó a traslladar-se. I així estem des de fa dos anys. El Rector ha anat canviant la seva proposta, descartant oficialment la proposta de traslladar l'ETSAB, pero mantenint totes les altres coses previstes, cosa que a la pràctica implica un trasllat parcial de l'escola. I aquí s'ha seguit dient que "ni hablar", que ens volem quedar, i que "pa chulos" nosaltres. Cal recordar que actualment l'Escola està saturada, que necessita més espai per funcionar be, i que la nova biblioteca que portem anys esperant no resoldrà del tot aquest dèficit d'instal·lacions. En aquesta reunió, el Rector també va exposar la seva teoria de que està dedicant molta més atenció als estudis d'arquitectura dins la UPC que l'anterior equip, i que això demostra que no està en contra

"Le bit et le vide" Llueve. La parada más cercana está a dos manzanas de la calle Pujades número 81. Unas grandes vidrieras. Entramos. Se trata de una gran sala. Quedamos algo decepcionados: parquet, paredes blancas, instalaciones vistas en un grueso conducto galvanizado… déjà vu, Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya? Esperábamos algo diferente, más luces, algo más etéreo, híbrido, hiperbárico. Nos sentamos y la música comienza a sonar y con ella empezamos a imbuirnos en ese ambiente ahora sí, etéreo, hiperbárico, de bar en la mejor brecha del newborndesigncafe. Aparece el conferenciante y su anfitrión. Pasa a presentarle: el conferenciante ha escrito seis acepciones en el diccionario metapolis de arquitectura avanzada, codeándose con las "amatéricas" metagoge1, metatear, metatizar2. La conferencia acaba sin pena ni gloria con imágenes y conceptos que nos van sonando pese a que no recordamos dónde, cuándo: ¿televisión, revistas pasajeras, propaganda del buzón? Tras ello, el anfitrión agradece al conferenciante que no haya estado allí como arquitecto (decir que no ha estado allí como arquitecto, por

diagonal 9 - juny 2004 l'ETSAB. Però va mantenir punt per punt la seva proposta, referint-se al nou campus com una "Ciutat de l'Arquitectura". Diverses intervencions de profes i estudiants van destacar la incongruència d'aquesta proposta, sobretot pensant que cap escola d'arquitectura s'hi vol traslladar. Per tal de superar la situació, varies persones van proposar que l'ETSAB s'impliqui en la definició precisa del que hi haurà en aquest campus nou. Es a dir, que si no hi ha més remei, que almenys puguem decidir-hi coses. Això va passar fa mesos, i per ara l'Escola no ha dit ni fet res de nou (o almenys a nosaltres no ens ha arribat). I jo ja no sé si aquest silenci és una tàctica (evidentment inútil, perquè el rector no sembla voler baixar del burro), si és un símptoma de que la direcció hi està reflexionant (llavors potser que s'espavilin, i que vagin informant), o si és senzillament una mostra d'incompetència (en aquest cas, potser que aneu pensant en un nou equip directiu de cara al novembre). És força preocupant (i no soc l'únic a dir-ho) que el Director de l'Escola no digués ABSOLUTAMENT RES davant del Rector, i que no hagi dit res després. Entremig, un grup d'urbanística ha treballat sobre el Campus Sud (on estem ara), estudiant-ne les característiques i proposant possibles millores que potser permetrien ampliar l'Escola i dotar-la dels espais i serveis que falten. Es tracta de demostrar que el trasllat al Campus de Llevant no és l'única opció per créixer. Uns quants alumnes d'aquest grup han redactat un manifest sobre el tema, per enviar-lo al Rector. L'haguéssim publicat, però ningú ha estat capaç de fer-nos arribar aquest text (i això que l'hem demanat a varies bandes). Llàstima, oi? Dons així van moltes coses en aquesta casa... Potser no seran les normatives europees les que acabaran amb l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i la seva "excel·lència", sinó el "trossejat" de funcions que planeja el Rector. Em recorda al William Wallace, del qual van repartir trossets per totes bandes... I nosaltres aquí badant, com de costum. No se, tot plegat......Jo em pregunto, de debò hi ha algú aquí que li interessi l'ETSAB?

Albert Comerma malos que fueran los proyectos presentados, le exime de su necesaria responsabilidad con la sociedad y la ciudad a la que debe servir) y aunque no explicita como qué ha estado allí, sigue metatizando en su ingles. Nos levantamos tras uno más rápido y salimos… IaaC, Yak, coincidencias? catástrofes que se pronuncian igual? El IAAC pretende robar a la arquitectura el lugar que le es propio, justifica y adiestra en la pura especularidad y espectacularidad. Este instituto convierte la arquitectura en verdugo, dirigida hacia y para el poder, y lo que es más grave y consecuencia de lo primero, disuelve su capacidad de acción relegándola a la fina capa de lo visible, de la formalización en el más sucio de sus aspectos, a una pura envolvente que esconde algo siniestro, una posmodernidad travesti camuflada por luces y colores. Rien, cette écume… La arquitectura está muy lejos, y muchos lo sabemos. Metagogos, demagogos, malversadores…

Paul Celán Afina Miembro del colectivo Lyotardos 1 metagoge : (Del gr. µeta????, traslación).1. f. Ret. Tropo, especie de metáfora, que consiste en aplicar voces significativas de cualidades o propiedades de seres vivos a cosas inanimadas; p. ej., reírse el poder. 2 metatizar : (De esp. metát[esis] e esp. -izar).1. tr. Pronunciar o escribir una palabra cambiando de lugar uno o más de sus sonidos o letras. p.ej. Mepatolis.

pàgina 3


m e n ú

d e l

Put the blame on the Forum Està clar que el nou esport de moda és criticar el Fòrum. Motius no hi falten, es cert. Però caldria diferenciar certes coses. Aniré al gra: per mi el Fòrum 2004 és una bona idea que s'ha gestionat de manera lamentable. Una bona idea basada en dos premisses: reconvertir una zona marginal de Barcelona i organitzar un esdeveniment a escala mundial en favor de la pau i la sostenibilitat. De debò us sembla tan malament això? Per alguns, el sol fet de ser una idea del Maragall ja era prou motiu per criticar-la. A mi, francament, em va agradar. Després ha vingut la gestió del tema: l'ordenació urbanística, els projectes d'edificis, la definició dels continguts del Fòrum i la gestió de l'esdeveniment. I aquí s'han fet cagades enormes.

Pel FÚrrum de les cultures 2004 egueixo sense saber gaire què és el Fòrum... serà com deia el Buenafuente, com un embalat de festa major, però molt car?

S

ies abans de que s'inaugurés, escoltava per la ràdio el programa de l'Albert Om i demanaven que la gent que hagués comprat entrades pel Fòrum truqués. Em va sorprendre que hi hagués qui ja ho hagués fet, i en un principi em vaig sentir ignorant front aquests pocs tant avançats. Però quina va ser la meva sorpresa en veure que molts d'ells en realitat tampoc ho sabien.

D

eixarem estar els motius diversos de perquè cadascú les va adquirir per preguntarnos...QUÈ (espai per afegir els renecs que desitgi el lector) ÉS EL FÒRUM?!?!?!

D

epassem els fets perquè ho entengui bé. Primer van agafar una zona de Barcelona. S'expropia per un preu estipulat i en general no massa alt. Es fa un moviment politico-urbanístic i es reedifiquen els terrenys expropiats amb una sèrie de conces-

R

pàgina 4

d i a Vessant arquitectura: a mi no m'agrada ni la majoria d'edificis ni l'ordenació de l'àrea Fòrum. Perquè? Es llarg d'explicar: ja trobareu valoracions en altres articles, o sinó aneu a veure-ho vosaltres mateixos. Malgrat això, segueixo pensant que l'objectiu de reconvertir tota aquella àrea es lloable, sense oblidar que la gran majoria d'edificis i espais serviran per moltes coses en el futur. Si cal criticar algú, no és al polític que va donar la idea, sinó al tècnic que va decidir la forma. Qui carai va projectar aquesta ordenació? I qui va projectar els edificis? La majoria de coses es van fer per concursos, on hi va participar la flor i nata de l'arquitectura catalana. Per tant, si no ens agrada, potser que comencem per buscar als responsables. Els trobareu a les revistes de moda... i penseu que alguns son profes en aquesta escola!

sions, etc., etc. i es permet la construcció de gratacels. 'altra banda es fa una campanya mediàtica molt important. Totes les marques possibles porten l'emblema del Fòrum. És molt important també que qualssevol concert que es faria igualment a Barcelona, o qualsevol altre tipus d'esdeveniment, es digui que es realitza gràcies al Fòrum.

D

oder no ho acabo d'entendre, anem punt a punt. Mentre els polítics parlen del Fòrum com un lloc de trobada dels ciutadans del món i un espai de diàleg dels debats urgents del segle XXI d'una manera molt oberta, diàfana i poc definida, s'ha realitzat una operació urbanística que ha revaloritzat uns terrenys. I no vull parlar d'especulació, però sí que és veritat que hi ha altres maneres de regenerar un teixit urbà donant-li una certa qualitat a part del "borrón i cuenta nueva" que s'ha fet i que, no ens enganyem, ha afavorit a uns quants com de costum. A més, si el Fòrum pretén salvar el món a través de diàlegs, poder hagués estat bé que haguessin començat d'una manera més sensible amb els problemes de les famílies expropiades, expulsades o amb el veí barri de la Mina, que fa anys que reivindi-

P

diagonal 9 - juny 2004 Vessant continguts: cultures del món, sostenibilitat, pau... Si vale, tot del plan "bon rollo". I què? Potser no val la pena intentar-ho? No crec que faci mal a ningú: en el pitjor dels casos, et deixarà indiferent, però segur que alguna cosa quedarà d'aquests temes en tota la gent que haurà sentit a parlar del Fòrum. Que tot plegat és una operació per anunciar Barcelona com a destí turístic, fent servir l'excusa de la cultura? Sens dubte, però millor això que fer servir l'excusa del sexe o les platges com fan encara a molts llocs del món... Sobretot penso en el munt de gent que ha estat treballant per omplir de continguts el Fòrum. Tot això, poc o molt, quedarà, i haurà donat per preguntar-se coses, reflexionar, debatre, etc.. Perquè s'ha creat una "Assemblea de Resistència al Fòrum", i no a les Festes de Gràcia? El Fòrum provoca moviment, i això crec que és bo.

Vessant gestió: aquí si que no tenen perdó. Son tantes coses les que fallen... Els anuncis, penosos: Alejandro Sanz, Ferran Adrià, etc. Son especialment lamentables perquè mostren la pitjor cara del Fòrum (com si només fos una suma d'activitats infumables). Menjar i beure, sense comentaris. La manca d'ombra, de bancs, de fonts,... costa entendre com es pot dissenyar de manera tant inepte. Haver de pagar per anar als Diàlegs, també penós (per no dir que podria ser tot gratuït, però enfi...). I la sensació de babaus dels responsables quan surten a dir que potser rectificaran... En que coi pensaven durant tants mesos, com per haver de rectificar tant???

quen drets bàsics i sembla que se'ls aïlli. Part dels beneficis d'aquest muntatge es destinaran a arreglar una plaça a no sé on, un gest molt maco i molt internacional. Em pregunto que en pensaran els que reivindiquen una digne rambla per la Mina. Estaria bé que del Fòrum, els primers beneficiats haguessin estat aquest sector, podrien haver buscat una solució compatible per exemple, al cap i a la fi, a vegades les paraules, inclòs el que es digui en els diàlegs del Fòrum, se les endú el vent, i els fets són el que queda.

van haver de ficar un autobús informant sobre l'esdeveniment, i en vaig agafar una mica més l'aire, però tot i subscriurem al mailing de la web no n'he tret encara l'aigua clara. I de fet al que més se mi assembla és a una expo a la que la gent ja ha comprat uns passis estupends, amb unes ofertes increïbles de dies i un llarg etc., però que només donen accés a l'espai Fòrum, per assistir a algunes, i dic algunes perquè desconec la proporció, a algunes activitats, mostres, conferències, etcètera.

nivell polític es podria intuir com una maniobra per tenir una referència clara del que ha fet l'executiu en el seu curs polític (a part del totpoderós Trambaix que també ens donaria de què parlar). Si l'Honorable Maragall va portar les Olimpíades a la ciutat, sembla que ara s'hagi de fer alguna cosa que ens doni les excuses per fer un seguit d'actuacions, i s'hagin inventat una espècie d'expo.

A

ic espècie d'expo perquè realment segueixo sense entendre-ho molt bé. I em pregunto si aquest lloc de diàleg per tots els ciutadans del món serà entès també fora de Barcelona, perquè a la plaça del meu barri hi

D

Conclusió: que per mi la culpa no és del Fòrum, ni dels seus ideòlegs, sinó dels que li han donat forma. I que visca el debat!

Albert Comerma

abem què és el Fòrum? de què servirà? en què ens farà canviar? calia? Realment els ciutadans de tot el món sabran de la seva existència i utilitat? Hi participaran? O el que restarà a la consciència ciutadana de tot plegat serà una zona arrasada, traslladant els problemes a altres indrets, i la construcció de la torre (per no dir altres apel·latius populars) del Jean Nouvel?

S

quest article pretén comentar sarcàsticament algun dels aspectes del Fòrum, i no per això deixa de reconèixer que també hi ha hagut aportacions culturals destacables, però d'això ja se n'encarreguen de dir-ho altres.

A

A.G.


m e n ú

d e l

d i a

diagonal 9 - juny 2004

PILAR PRIM SOBRE EL FÒRUM 2004 Pilar Prim s'autodefineix com un col·lectiu d'arquitectes convençuts de que l'arquitectura només podrà sobreviure al segle XXI si es contamina de vida.

Sobre la recent batalla amb el Fòrum 2004, l'article més interessant és el del 2001, tot i que encara continua vigent. En aquesta ocasió fan una proposta per un veritable Fòrum social:

Tot i que últimament ha capitanejat la lluita antifòrum2004, tant des de la vessant social com arquitectònica, Pilar Prim busca donar sentit humà on simplement hi ha especulació o polítiques electoralistes; i sembla que últimament a Barcelona hi ha molt de tot plegat.

2. Suspensió de la programació televisiva mentre duri l'event.

Es declaren obertament en peu de guerra contra la "marca Barcelona" que crea àrees de dubtós èxit (Diagonal Mar), discoteques en monuments de la ciutat (les Arenas), la bulímia formal de la Vila Olímpica o el buit de programa del Fòrum 2004. Confessen tremolar cada cop que l'Alcalde somia un projecte nou. Tothom té clar que fer arquitectura sostenible ecològicament no és només enganxar una placa fotovoltàica a la coberta (com al Fòrum 2004). De la mateixa manera quan parlem d'una arquitectura més social no només podem pensar en adaptar els edificis a l'accés de minusvàlids. En diversos articles aquest col·lectiu ens explica que cal tenir en compte, des d'un aspecte programàtic, una consideració de les necessitats de la ciutadania; però també un aspecte més formal: que s'adeqüi a l'entorn, respecti la memòria paissatgística, el patrimoni comú, que sigui capaç de reinventar-se, no hipotecant el seu futur per situacions conjunturals... Aquestes premises queden molt patents en l'article sobre la Plaça de Toros de les Arenas (a la plaça Espanya). Un espai que el sector privat vol fashionitzar i sembla que a l'Ajuntament ja li va bé. També quan critiquen la ubicació de la biblioteca provincial al Born (fins i tot abans de la descoberta del jaciment) perquè una biblioteca ha de ser capaç de crèixer i el Born això no ho permet.

1. Eliminació del transport privat a la ciutat de Barcelona durant els dies del Fòrum.

3. Utilització de qualsevol espai públic o al llindar entre públic i privat per acollir les activitats del Fòrum. Defensen que el Fòrum és un Festival Grec una mica ampliat. Però el Grec no necessita més recintes que els que ja té Barcelona, així que no serveix d'excusa per gastar-se la milionada en el parc temàtic que han creat. I les quatre conferències (altrament dites Diàlegs) tampoc són prou excusa per crear noves infrestuctures. Primer de tot perquè els organismes internacionals ja disposen d'espais per fer-ho, i en segon lloc perquè seria molt millor utilitzar espais que ara han quedat obsolets o que la ciutat ja té: escoles, universitats, cases okupades, fàbriques, esglèsies, teatres, cines, discoteques, cuarters, ... La combinació dels tres punts és una crida a reinventar la ciutat: sense trànsit privat els carrers deixarien de ser autopistes o aparcaments. Sense televisió hauriem de desenvolupar altres activitats més socials. En canvi els edificis quedaran tal com els veiem avui: molt grans, massa grans, pel buits de contingut que estan. Les darreres setmanes, aproximant-se la seva inauguració, han aparegut nous articles, com al que pregunten a Jordi Portabella perquè la Feria d'Abril no encaixa en un Fòrum que s'autodenomina "de les cultures" o un article aparegut a la revista de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, associació que es va retirar de la organització del Fòrum fent arribar la polèmica als mitjans) més centrat en la crítica arquitectònica on califiquen l'edifici Fòrum (el pitjor dels arquitectes Suïssos i de Barcelona) d'instalació militar amb les façanes de qualsevol discoteca de la perifèria. L'únic edifici que escapa de la crítica és el centre de convencions per ser l'únic que té relació amb la ciutat. Articles que podreu trobar buscant al Google (i pròximament a la seva web: www.pilarprim.tk): - La Plaza de Toros de Las Arenas - Requiem para la nueva Biblioteca Provincial - Fotut 2004: aclaparadora xerrada de Pilar Prim l'ETSAB - Alguna ideas para el 2004: un proyecto - Barcelona tiene un problema dimensional entre lo que es y lo que querría ser - ¡Fuera caretas! - Fòrum 2004: sin motivo aparente - Un mural para Joan Casellas Carles Baiges

pàgina 5


v o x

p ó p u l i

diagonal 9 - juny 2004

Y solo quedan dos semanas Son las cuatro y media de la tarde. Estoy en la biblioteca y de suerte me he encontrado este trozo de papel. Me gustaría que lo leyese alguno de los indecentes (por no llamarlos hijos de puta) que amén de tener un sueldazo de impresión, llegan por las mañanas, dan sus tres horitas de clase y se marchan a casa (o a su trabajo, no lo se, me da igual), a disfrutar de sus familias, etc, etc. Yo llevo un mes (o dos, no lo sé) sin ver a la mía. Llevo una semana casi sin dormir... y aún me quedan dos. Sólo oigo una cosa por todos lados: este proyecto está flojo, este examen está flojo, este trabajo está flojo,... esfuérzate estas dos semanas que quedan, y...Y qué? Yo no aguanto más. Día a día, me levanto tras haber dormido escasas dos horas. Cojo el metro y llego a la universidad. Es curioso, porque en el metro la gente lee el Código Da Vinci... Yo no, yo la Historia Crítica de la Arquitectura de Kenneth Frampton (tengo que sacar tiempo)... Me meto seis horas de clase y como un puto bocadillo (llevo así dos semanas... que quedan dos). Me cuelo en la biblioteca (o en la pecera, o en la sexta, me da igual), estudio, hago proyectos, urbanística,... fumo (por no dormir, y por no dormir tampoco voy a casa a estudiar). A mitad de tarde hago una paradita. Es curioso, pero llevo diez horas en esta mierda de facultad... aún no he visto la luz del día. A las nueve marcho a casa, andando. Ceno, por cenar, he fumado tanto y estoy tan cansado que no tengo ni hambre, pero ¿me sirve al menos para relajarme? No, estoy pensando en proyectos. Y mientras los que estudian derecho ven El comisario, Ana y los siete o cualquier cosa, yo me siento ante el ordenador y trabajo....y fumo. Tengo 23. Pronto tendré un cáncer de pulmón... me dicen. Deja de fumar, la culpa es tuya. Si claro. ¿Y que hago yo? Dicen los expertos... rompe rutinas, pasea duerme... no puedo. Sé que me estoy matando en esta puta carrera. Tal vez mañana sea un arkitecto, tal vez mañana sea un muerto. Tal vez... y sólo quedan dos semanas. 21 de mayo de 2004

Estem farts que per culpa de les vostres entregues, nosaltres patim el vostre mal humor. Signat: els cambrers de l'Etsab.

pàgina 6

Fenómeno del desquicie en la Etsab: Hombre, enamorad@s lo que se dice enamorad@s, no estamos. Pero consideramos que el contacto físico es algo importante en esta vida. De jueves a domingo somos todos polígamos, de hecho nos llaman "los salidos". Sabemos que suena heavy, pero ¿qué tiene de malo intercambiar fluidos corporales con tus amigos? Si os extraña mucho es porque no lo habéis probado. Hacedlo, en el fondo es divertido. No obligamos, solo recomendamos. Los deskiziados Pd: De lunes a miércoles parecemos normales, no vaya a ser que nos volvamos tod@s loc@s.


¿Qué ocurre cuando el alumno mejora al maestro? Mies van der Rohe y Le Corbusier se debían dar con un canto en los dientes al ver construir a Gordon Bunshaft (1909-90) con tanta naturalidad. Este estadounidense es responsable de gran parte de la trascendente obra de la firma SOM, que deberíamos citar más frecuentemente en la historia de la segunda mitad del siglo XX. Bunshaft dibuja unos volúmenes tan sencillos, que parece infravalorar el esfuerzo de proyectar. La comodidad de las razones, hacen de este el sueño de un profesor de proyectos. Pero nunca olvida que la arquitectura entra por los sentidos, y los deleita, siempre sin concesiones estetas.

Domina el lenguaje moderno, la geometría y sobre todo la estructura, provocando a los prefabricados de hormigón. Demos rienda suelta a la polémica diciendo: Bunshaft hace un Mies más humano, práctico y con mayor repertorio de materiales. Y demuestra que Le Corbusier podía optar a la belleza. Con Bunshaft hacer arquitectura parece fácil.

pàgina 7


g u i a

d e c e n t

diagonal 9 - juny 2004

Construir amb terra: tradició i modernitat en l’arquitectura per Anna Manyes Aproximadament la meitat de la humanitat viu en cases fetes de terra. Aviat és dit. És fàcil imaginar que la terra és un material de construcció per gent pobre que no es pot permetre comprar ciment, i només apte en climes desèrtics, ja que amb la pluja es desfà, òbviament. I sabent que el 80% de la població mundial és pobre, i que molts d'ells viuen en climes tropicals, la dada del 50% sembla ser coherent, comptant que tots ells visquin en barraques de terra. Doncs, com diria Palomino... MENTIRA! La meitat de la humanitat viu en una casa feta de terra. De totes aquestes cases, n'hi ha de pobres i de rics, d'una planta o de cinc o més. N'hi ha al Marroc, al Yemen, però també a França, Àustria, Estats Units, la Xina. Les quadres del Palau Güell, sense anar més lluny, o el 80% dels edificis del casc antic de Manresa. Les construccions de terra més antigues que es conserven són les ruïnes de Jericó, de 9000 anys d'antiguitat. També són de terra algunes parts de la Gran Muralla Xinesa. Molts pobles i ciutats destruits durant les dues guerres mundials, a Alemanya, o Rússia, van ser reconstruits amb terra.

Gravat xinès, mostrant la tècnica tradicional de realització d'un mur de tàpia. La tècnica és quasi idèntica a tots els llocs del món.

És evident que una paret de terra vista, sense més, no pot aguantar la pluja per molt de temps. Per això, a tots els països de clima humit, s'utilitzen diverses tècniques per protegir els elements de la humitat. Des de fer uns basaments impermeables (de pedra, formigó o totxo), a un simple revestiment de morter de calç. També es pot barrejar la terra amb una petita quantitat de ciment, un 10% per exemple, o protegir la paret amb ràfecs. Mitjançant mecanismes com aquests, el treballar amb terra crua no porta més que avantatges: - Es basa en un recurs extremament abundant, que podem trobar al mateix solar on construïm (normalment la terra del solar és la que s'usa en la construcció). Per tant, és barat com a material, i no requereix energia ni diners en el transport. - El procés de construcció és molt més fàcil que el del formigó, i per tant la mà d'obra pot ser poc qualificada. Al Tercer Món, on disposar d'un bon paleta és poc menys que impossible, això és bàsic. - És el material més ecològic que hi ha . No genera residus, i s'autodestrueix si cal. - Si el disseny és bo (aquí és on entrem els arquitectes), pot durar centenars d'anys en bon estat. Recordem que el formigó no dura més de cent anys, en el millor dels casos, i que la corrosió de les armadures es comença a produïr en 20 anys. - Els interiors dels edificis aconsegueixen fàcilment un gran confort, gràcies a les propietats de la terra com a reguladora de la temperatura i la humitat. Podem trobar construccions de terra a quasi tot arreu, i molt més a prop del què pensem. De fet, moltes cases de poble ho són, i el més comú és la tàpia. Nosaltres no ho veiem, perquè estan simplement revestides amb morter, però ho podem endevinar fàcilment. La primera pista és el gruix dels seus murs, haurà de ser considerable. Però si el mur és gruixut, també pot ser de pedra. Per descartar-ho, la segona pista: com és el terreny del voltant? Si és muntanyenc, i el sòl és de pedra, probablement el mur serà de pedra. Si hi abunda la terra, el mur també ho serà. Fàcil. I la tercera pista: només la gent molt rica o l'Església es podia permetre el luxe de perdre el temps construïnt amb pedra. La gent normal i corrent, la plebs a la que pertanyem la majoria, anava per feina i construïa amb el què tenia a l'abast... Quan les catedrals eren blanques, la gent construïa amb terra, i almenys en aquest aspecte les cases eren més confortables que les actuals.

A l'Ile d'Abeau, prop de Lyon, hi ha un complex residencial de 65 edificis de protecció oficial fets amb terra. També a França, trobem l'edifici de terra més antic que encara s'usa. A Montbrisson hi ha una capella de l'any 1270, la Salle de Diana, utilitzada avui com a biblioteca especial per a llibres antics, ja que aquests necessiten unes condicions d'humitat molt especials. Hi ha dues maneres bàsiques per construir amb terra: - La tàpia: dins un encofrat de fusta, la terra es disposa en capes fines que són comprimides. El mur resultant sol tenir un gruix de més de 40 cm. - La tova: és a dir, l'obra de fàbrica normal i corrent, però utilitzant maons sense coure, assecats al sol, utilitzant terra com a morter.

pàgina 8

Els edificis circulars de vivendes s'han construit durant segles a la regió de Guangdong i a Fujian, Xina; tots de tàpia.


g u i a

d e c e n t

diagonal 9 - juny 2004

Si voleu saber més sobre el tema, oblideu-vos que cap profe us doni una classe durant la carrera. Com a molt, us podeu apuntar a l'ALE "Habitatge i Cooperació", però sinó us heu de buscar la informació pel vostre compte. Tots aquests llibres estan a la biblioteca: - "Arquitectura y construcción con tierra. Tradición e innovación", AA. VV. Ed. Mairea Libros. Conjunt d'articles per aproximar-se a aquest món des dels diferents aspectes: el tècnic, el social, l'econòmic, l'històric... - "Rammed Earth", de Martin Rauch. Ed. Birkhäuser. Aquest arquitecte austríac està especialitzat en arquitectura de terra, i aquest llibre és un recull de la seva obra. Encara que sembli mentida, al teu profe de projectes també li podria agradar.

Centre comunitari Mason's Bend, Alabama (Rural Studio, any 2000). Les parets són fetes de tàpia vista, estabilitzada amb morter, i amb encofrat metàl·lic.

- "Construire en terre", de Craterre. És un recull de totes les experiències d'aquest grup francès especialitzat en la construcció amb terra, amb tot el què cal saber per posar-se mans a l'obra.

"HABITATGE I COOPERACIÓ" ALE ETSAB -U UPC

Casa Mathies, a Rankweil, Àustria ( Martin Rauch, any 1996). Les parets són de tàpia vista, amb terra estabilitzada amb un 15% de morter. Coordinadors: SANDRA BESTRATÉN I CASTELLS, Arquitecta. EMILI HORMÍAS I LAPERAL, Arquitecte. Com part pràctica de l'assignatura des del 2000 es realitzen Tallers Experimentals de construcció sostenible al pati interior de la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, que pretén esdevenir una aplicació i investigació directa de tecnologies que possibilitin: -A Afavorir un aprenentatge pràctic de sistemes constructius de baix cost que serveixin d'eines per projectes de cooperació. -E Establir una constant d'investigació en materials i arquitectura sostenible. Activitats reaitzades en els Tallers Experimentals de construcció sostenible: -F Fabricació de toves de fang secades al sol. -C Construcció dels fonaments de la crugia, 4m x 8m -M Murs de fang armats amb canyes. -C Construcció de la volta numídica sense cindri. -A Analitzar proves de revestiments. -F Fabricació de panells reciclats.

Apunta-ho al juliol en la teva matrícula! pàgina 9


g u i a

d e c e n t

UNIVERSITAT S E N S E FRONTERES

La Universitat és el punt de trobada on debatre, reflexionar i actuar de manera crítica amb el món en el què ens ha tocat viure. És per això que des de l'ALE "HABITATE I COOPERACIÓ" es sensibilitza no només des de l'àmbit teòric sinó des del pràctic.

diagonal 9 - juny 2004 molt fàcil: es tracta d'inversió, i que no s'horroritzin els antisistema. Siguem sensats, demanem el 0,7 i exigim, que almenys, el 80% dels projectes sigui inversió directa amb les societats desfavorides, excloent viatges exploratoris, anàlisis interminables, sous, cotxes... L'èxit dels projectes de construcció de més de 10 escoles que hem fet durant aquests últims quatre anys no només és l'optimització dels recursos, construir a 50 euros/m2, sinó que ha estat l'oportunitat d'implicació de milers de persones amb un objectiu comú: "l'educació bàsica és part essencial de l'estratègia mundial per disminuir a la meitat la pobresa existent al món en menys d'una generació." Koichiro Matsuura, Director General de la UNESCO. Un factor important del treball realitzat des de l'ALE "Habitatge i Cooperació" ha estat l'intercanvi amb una altra cultura, convivint amb les famílies, compartint l'afecte, les rialles i l'esforç... Tot això es manifesta amb el suport de les més de 4.000 persones que han col·laborat amb un dia de treball voluntari amb les construccions de les diferents escoles. Això només és possible amb el diàleg i l'esforç mutu, insistent i perseverant que permet que la gent cregui amb el que fa.

Com? Des del 2000 s'han realitzat Tallers Experimentals de Construcció Sostenible on s'han aplicat tecnologies estudiades. S'ha construït una habitació amb cost 0 euros, cobert amb una volta numídica de toves de terra crua sense necessitat de cindri en el seu procés d'execució. S'han fabricat panells prefabricats amb materials reciclats. Aquest any el Taller es trasllada al Fòrum de les Cultures, a partir del 14 de juny. Com a continuïtat de l'assignatura es realitzen projectes de cooperació. Entenem la Cooperació com acció. La cooperació ha de formar un estat d'ànim adequat perquè les societats que ho necessiten tinguin esperances i expectatives de futur. Però això, només és possible si es predica amb els fets, no amb les paraules. Les paraules se les emporta el vent. És molt fàcil buidar de sentit paraules com Dignitat, Justícia, Sostenibilitat. Si no hi ha acció no hi ha transmissió de coneixement. Si no hi ha acció no hi ha intercanvi de cultures. Si no hi ha acció no hi ha inversió, i les esperances i il·lusions són difícils de transmetre. Només la perseverància en la cooperació, amb l'hàbit del dia a dia, treballant per aconseguir petits objectius, pot obrir fils d'il·lusió a la gent necessitada. Fer cooperació és

pàgina 10

Fins ara uns 40 estudiants de diferents universitats durant dos mesos han treballat construint 4.500 m2 en infrastructura educativa entre aules-taller, biblioteques, guarderies i una escola per discapacitats. S'ha treballat amb el sector de producció dels materials de construcció creant uns forns que ajudin a reforçar el mercat local enfront als productes importats. S'han repartit més de 1.500 llibres a la Casa de la Cultura. S'ha iniciat la construcció de la Universitat de la Chiquitania a San Ignacio de Velasco, amb el suport de la universitat pública de Santa Cruz, UAGRM (Universidad Autónoma Gabriel René Moreno), amb l'objectiu de que la descentralització educativa sigui un motor de desenvolupament i equilibrador del territori. El 15 de juliol, 20 voluntaris tornem a Bolívia per continuar amb el programa "Educació per a Desenvolupament". En l'àmbit de l'arquitectura 7 estudiants de l'etsaB construiran una escola a San Rafael i es continuarà amb la 2ª Fase de construcció de la

Universitat de la Chiquitania. S'executarà un forn per poder esmaltar mosaics i realitzar una transferència de coneixement de tot l'esplendor ceràmic del Modernisme català. S'inicia un treball d'hort i escola per incidir en la dieta alimentària, a càrrec de responsables d'agricultura. Es continua amb la campanya de llibres i ordinadors que complementin el poc material didàctic existent en l'actualitat. Paral·lelament, professionals de Comunicació Audiovisual i periodisme realitzaran documentals i programes de ràdio que vinculin a la població amb el projecte.

Aquest any s'inicia un projecte a Lima, al barri de Pachacutec, amb la construcció necessària del Parc ecològic de cultius: botiga, magatzem, habitatges i serveis pels treballadors. S'ha iniciat una nova línia de treball a Tanzània amb la construcció d'escoles de secundària a la regió dels llacs. Aquest projecte pretén incidir en l'educació per tal de garantir una continuïtat dels estudis actualment inexistent. Un granet més de sorra, perquè un món millor és possible, només depèn de nosaltres. Creiem que la universitat ha de ser una via de lluita decisiva per canviar aquest món, un marc generador d'activisme que pugui aproximar-se a una realitat més justa. Aquest és el per què de l'associació UNIVERSITAT SENSE FRONTERES, i sobretot el per què de les nostres accions a Bolívia, Perú i Tanzània. Part del treball realitzat es va mostrar a l'exposició del vestíbul de l'EtsaB de finals d'abril. Estem aixecant una universitat a San Ignacio de Velasco, una universitat que ha estat el projecte de Final de Carrera d'una alumna d'aquesta escola. Un somni fet realitat. I un cop vist que en podem fer realitat un, res ens impedeix pensar que és possible realitzar-los tots. Professors: Sandra Bestratén i Emili Hormías, arqtes.


q u è

p u c

f e r ?

Què E farà ESFA C aquest estiu?

diagonal 9 - juny 2004

quest any a ESFA s'ha decidit viatjar a Argentina perqué s'ha cregut necessari donar continuïtat a la relació que es té en aquest país amb moviments socials i sobretot camperols.

A

ls beneficiaris d'aquest projecte són els camperols que viuen a les comunitats que estan treballant amb aquestes associacions en el desenvolupament i la defensa de la identitat indígena i dels drets del camperol sobre la terra a on viu i treballa. Aquets beneficiaris a mig i llarg termini d'aquest projecte seran tots els membres d'aquestes comunitats en què es puguin aplicar les millores tècniques establertes producte de la investigació de la tecnologia edificatòria tradicional que anem a dur a terme. onsiderem que és una proposta que afavoreix el protagonisme dels subjectes en la resolució dels seus problemes i que enforteix capacitats organitzatives i de gestió comunitària per a la resolució participativa de problemes d'hàbitat i medi ambient. La manera com es planteja l'activitat pretén fugir de les polítiques assintencialistes en la dotació d'un habitat, entenent que és indispensable una aproximació a la realitat de la mà dels seus protagonistes per tal de poder desenvolupar espais de reflexió, discussió i posada en

apunta’t al comerç just!

comú de coneixements que permetin reconèixer la realitat que ha generat les tipologies existents, les seves mancances i possibilitats de millora per orientar així la intervenció i les futures propostes constructives. illorar les condicions de vida i recuperació de la tradició i els valors de la pròpia cultura per part dels camperols de les organitzacions amb les quals es desenvolupa el projecte: Mocase, Apenoc i UST. Redescobrir i potenciar la cultura tradicional de les comunitats que integren Apenoc, mitjançant la revalorització de la seva tècnica constructiva com a element de la seva pròpia tradició cultural, que ha nascut del profund coneixement de l'entorn i d'una simbiosi perfecte entre home i natura. Són els objectius principals d'aquest desplaçament.

M

questes són les nostres intencions per aquest estiu, trobar una manera diferent i esperançadora de fer servir el temps que ens deixen entre entrega i entrega de projectes.

A

(Bolívia, Equador, països africans), el sucre (Cuba, etc.), el cafè (Nicaragua, El Salvador, Cuba, Mèxic, etc.). A part dels productes d'alimentació, que són el gruix dels productes de comerç just, també es comercialitzen productes d'artesania i tèxtil fabricats a aquests i d'altres països en vies de desenvolupament.

Què és el Comerç Just ? És una forma alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països rics del Nord i els països pobres del sud del planeta. El Comerç Just té en compte valors ètics i medioambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional i es basa en els seguents principis: - Preu just que cobreix el cost de producció dels articles - Retribució digna pel treball - Respecte pels drets humans i laborals - Eradicació de la explotació infantil - Beneficis socials per les comunitats productores - Respecte pel medi ambient

Quins són els principals productes de Comerç Just? Els productes que es comercialitzen com a productes de comerç just corresponen als principals productes agrícoles conreats a països en vies de desenvolupament com: el té (a l'Índia o Sri Lanka), el cacau o la xocolata ja manufacturada

pàgina 12

On puc comprar o consumir productes de Comerç Just? A Catalunya hi ha més de 600 punts de venda i de consum de productes de Comerç Just. D'una banda, hi ha més de 300 botigues i supermercats que tenen a la venda alguns d'aquest productes. A la majoria podràs trobar cafè, xocolata, te, sucre, mel, etc. En uns altres trobaràs articles tèxtils i d'artesania. També pots comprar productes de Comerç Just i obtenir més informació per Internet.

Busca tota aquesta informació i més a

www.festacj.org


q u è

p u c

f e r ?

diagonal 9 - juny 2004

a c t i v i t a t s . . . a l’ETSAB: JUNY-JULIOL PROJECTES FINAL DE CARRERA CURS 2003-2004 VESTÍBUL Del 8 al 18 de Juny BANY ROCA Exposició dels projectes presentats al concurs HALL D'ENTRADA Del 8 al 18 de Juny

SETEMBRE Conferència de PAULO MENDES DA ROCHA Inauguració del curs 2004-2005 14 de Setembre. Exposició de PAULO MENDES DA ROCHA Del 14 de Setembre al 2 d'Octubre de 2004

a Barcelona: BARCELONA PROGRÉS Exposició que mostra mitjançant diferents maquetes i d’altres materials audiovisuals i documentals l’estat actual dels projectes que es troben a les taules dels professionals que treballen per a una Barcelona en constant evolució. L’exposició inclou una gran

maqueta de la ciutat de riu a riu a escala 1:1000, que ocupa uns 200 metres quadrats. També inclou una mostra que recull els projectes guanyadors i finalistes del concurs internacional 400.000 Habitatges, promogut pel COAC i la revista Quaderns. Fins al 24 de setembre. Edifici Fòrum (Herzog&Meuron) Barcelona L’EXPLOSIÓ DE LA CIUTAT Presentació de les transformacions territorials dels últims tres decennis a les regions de l'Europa Meridional. Conferència inaugural a càrrec de François Ascher, sociòleg. 17 juny a 11 setembre Inauguració a les 22.00 hores Sala d'exposicions del COAC Plaça Nova, 5 - Barcelona ARQUITECTES A MÀ Exposició de dibuixos de joves aqruitectes, que han fet inclús els seus PFC a mà. Espai Picasso - COAC BORN Ja es poden anar a veure les ruines del Born des de fa unes setmanes! i recordeu, del 5 a l’11 de setembre: TRIDIMENCIUDAD! Haviem de posar més coses sobre aquesta trobada, però com no ens han enviat res...

Soluciones Constructivas weber cemarksa lleva 40 años en el sector de la construcción como fabricante de morteros industriales, y siempre con un mismo denominador común: la calidad de sus fabricados al servicio de sus clientes.

www.weber-cemarksa.es - info@weber-cemarksa.es Línea Consulta: 900 35 25 35

pàgina 13


p l a n e t a r i u m DPA - revista del Departament de Projectes

diagonal 9 - juny 2004

recull de llibres....... Stefan Zweig, MOMENTOS ESTELARES DE LA HUMANIDAD Quaderns Crema, 306 pàgs. Catorze miniatures històriques. Catorze moments que com estels brillen resplendents i inalterables "sobre la nit de l'efimer". Zweig, un europeista convençut del valor i la dignitat dels homes ens porta per moments que formen part de la història de tots. Llegint-les ens endinsem en un viatge en l'espai i en el temps. Així anem de la presa de Constantinoble al descobriment del Pacífic, de Goethe i Dostoiesky al viatge de Lenin el 1917 o a la derrota de Waterloo... El to, palpitant i àgil, contrasta amb un estil que varia en els diferents relats, fins al punt de passar de la prosa al vers sense deixar de banda el teatre. Potser el llibre més famós de Zweig. Un d'aquells que ja no s'en veuen, un tresor rar que, per primera vegada, Quaderns Crema edita íntegre en castellà.

Clive Staples Lewis, UNA PENA OBSERVACIÓN Anagrama, 103 pàgs.

EN

¿Què passa quan el dolor en abstracte es converteix en dolor en concret? Quan algú pateix una desgràcia es planteja molts interrogants que abans hauría resolt en menys d'un minut. Ara, aquella solució ràpida no convenç, perquè no foragita el dolor.

pàgina 14

És com un gran castell de cartes, ben equilibrat, que s'enfonsa a la mínima que bufa el vent. Molts busquen el consol de Déu, i alguns el troben; pero de vegades sembla que Déu no vulgui consolar. ¿No seria Éll, el castell de cartes? És el que Lewis es plantejà. I, afortunadament per a nosaltres, per a resoldr.e la qüestió, anava escrivint les seues reflexions en uns quaderns que s'han convertit en un d'aquells llibres on sempre s'hi poden trobar noves idees, nous punts de vista per a resoldre el gran problema del dolor.

Ramon Folch i Camarasa, MANUAL DEL PERFECTE ESCRIPTOR MEDIOCRE La Campana, 110 pàgs. Folch i Camarasa reflexiona sobre la seva trajectòria d'escriptor. Amb el seu sarcasme característic, ens transmet un missatge clar: no fa falta ser un geni per a triomfar.

E. Noelle-Neumann, LA ESPIRAL DEL SILENCIO Paidós, 303 pàgs. Políticament incorrecte. Una expressió pròpia d'una societat democràtica, amb mitjans de comunicació, com la nostra. Una etiqueta per a algunes posicions que -intuïm- no està ben vist manifestar. Així, dons, millor callar que aïllar-se. I comença l'espiral: el silenci d'uns, llavors, és una llum verda per al es idees que, segons la tele i els diaris i "la gent", són de les bones. I

by iñigo ugalde

aquestes s'en passen a les altre que cada vegada son més "incorrectes"... Entre tants homes teòrics a les files de la teoria de la comunicació, tenim aquí una dona que fa front a aquestes qüestions amb gran intuïció. Hi ha qui li ha retret que és poc científica, quan precisament recolza la seva teoria amb tota mena de dades. I, a més, ha sabut divulgar-la. Això sí fa pensar, i molt, sobre el món contemporani: sobre les seves possibilitats i sobre els seus perills.

Josep Pla, DICCIONARI PLA DE LITERATURA (edició de Valentí Puig) Destino, 921 pàgs. El Diccionari Pla de Literatura és un recull de les valoracions literàries que va deixar escrites Josep Pla, ordenades alfabèticament. Darrere d'aquestes lletres s'amaga una manera de llegir literatura molt pròpia de l'època de l'autor: la lectura per plaer, sense pretensions ideològiques. Em sembla un llibre ideal per a tothom que vulgui conèixer o aprofundir més en el mon de Josep Pla: és com veure l'obra des de darrere el teló. Per a lectors no tant entusiastes, també té interès: és una font per obtenir opinions d'un escriptor de primera sobre algun autor determinat. Val a dir, però, que les opinions de Pla sobre autors, moviments i realitats literàries s'han de prendre com el que són: opinions.


p l a n e t a r i u m

el Western como mito

diagonal 9 - juny 2004 asistir a una representación circense basada en la leyenda de Buffalo Bill. Durante la etapa muda se popularizó con rostros tan conocidos en el star system de la época como William Hart y Douglas Fairbanks.

Cuando pienso en los Con la llegada del cine momentos mágicos vividos sonoro, el género sufrió durante mi infancia son una gran crisis. Los muchos los recuerdos que directores no sabían se agolpan en mi mente. como encajar la necesiImborrables son sin duda, dad de realizar los rodaaquellas primeras incursiojes dentro del estudio a “High noon” nes cinéfilas de los sábados causa de los rudimentapor la tarde a edades temprarios sistemas de grabación y las filmaciones nas...¡qué maravilla aquellos Westerns en en exteriores naturales. Del mismo modo se Cinemascope!... Pero... ¿qué es lo que conpriorizaban los guiones con profusión de vierte al western en el género universal diálogos para el máximo lucimiento de la comprensible por las diversas culturas y nueva tecnología y esto iba en detrimento sociedades?... de las escenas de aventura y de acción características del género.

“Stagecoach”

En primer lugar se debe a que a que es inherente a los orígenes del cinematógrafo. La estructura de este tipo de films se adecuaba a la perfección a las virtudes de lo que el cine mudo pretendía plasmar en sus películas: aventuras y lucha en amplios y agrestes parajes naturales, lo que permitía una espectacular sucesión de planos panorámicos y travellings.

La perpetuación del Western clásico llegará de manos del maestro John Ford que supone a su vez su esencia y que acuñó la mítica frase: My name's John Ford. I make Westerns. En 1939 rodó una de sus obras cumbres: Stagecoach (La Diligencia). En ella aparece todo un compendio de virtudes argumentales y complejas relaciones sociales entre los diversos personajes que serán el germen de las obras posteriores. Es destacable el pistolero de buen corazón, con cuentas pendientes con la justicia y magistralmente interpretado por un John Wayne asiduo a las películas Ford y considerado como el hombre centauro de la historia del cine.

No obstante, no son solo los paisajes y El primer vestigio del mismo aparece en argumentos épicos lo que supone la consa1903 cuando Porter dirigió Asalto y robo gración y la perduración del género sino de un tren, en el que aparece uno de los que se debe a su exaltación como mito, es primeros argumentos de ficción de la histola epopeya de nuestros días en analogía ria y se sientan las bases del considerado con las de la época por los americanos griega narradas por como el género nacioHomero. Pese a la nal. Aparecen toda una superficialidad tanto serie de personajes que argumental como de vagan por inhóspitos los personajes que paisajes desérticos apuntan los profatransportando ganado y nos, el Western caravanas y que pasamuestra la lucha ron a ser conocidos entre el bien y el como cowboys. Será mal. Este último otro director llamado aparece representaHarper quien incorporado en la figura masrá todos los elementos culina en contrapotípicos del género tras “The Searchers” sición con las creen-

“Stagecoach”

cias cristianas que señalan a la mujer como la portadora del pecado. El bien debe respetarse en estas nuevas poblaciones y de ahí la importancia de la figura del sheriff, cuya mano férrea en muchas ocasiones no deja de ser equiparable a aquel que envía a la horca. Ya que lo realmente importante es el mantenimiento del orden moral, no de manos de quien viene. De este modo, aparece el representante de la ley que lucha por la estabilidad y seguridad de una sociedad todavía inestable en medio de un paisaje abrupto. Destacada es la interpretación que hace Gary Cooper de un maduro sheriff en High Noon (Solo ante el peligro), de Fred Zinnemann, en la que destaca la ultima secuencia que está rodada en tiempo real. En contraposición aparece la figura femenina que es siempre digna de amor y bondad. Es la joven virtuosa que conseguirá mediante la pureza de su amor, la redención del intrépido pistolero de dudosa reputación. En ocasiones aparece una segunda mujer en discordia, también enamorada del protagonista y que representa a la díscola de vida alegre. No obstante en este contexto fílmico también es digna de amor y respeto llegando incluso a ser capaz de dar la vida por la persona amada. Esto se produce como consecuencia de la escasez de mujeres en aquellos parajes inhóspitos, y por ello es elevada a la categoría de mito dado que es la que asegura la continuidad no sólo física sino también de las enseñanzas morales necesarias dentro de aquellas pequeñas sociedades.

Martha Ivers “Rio Bravo”

pàgina 15


Baranllum

www.escofet.com

Hortaleza 118 1Âş Of. 5 28004 Madrid Tel 91 310 12 12 Fax 93 319 55 90 goya@escofet.com

Xurret System

Murllum

Sillarga

Hebi

Columnas Kanya

PeldaĂąos

cultura urbana Escofet 1886 S.A

Ronda Universitat 20 08007 Barcelona Tel 93 318 50 50 Fax 93 412 44 65 informacion@escofet.com


Diagonal 9