Issuu on Google+

DIAGONAL revista de l’etsab.

Nº4.

maig 2003

revista editada amb el suport de la una mà anònima, portant una bengala durant la cremada de l’Etsab

foto: Luis C. www.etsaweb.tk


EDITORIAL Cal que neixin flors a cada instant No se si coneixeu aquesta cançó del Lluís Llach. En qualsevol cas us recomano que l'escolteu, la lletra. Hem volgut fer-ne una petita variant per la nostra portada, per mostrar la nostra creença que aquesta escola necessita no un, sinó nombrosos incendis per començar a moure's. La cremada, simbòlica, ha estat un espectacle força sorprenent, i reeixit. Però com molt be han fet veure els promotors de "l'Espai de Reflexió", aquest esdeveniment pirotècnic ha de ser l'excusa per començar realment una nova etapa dins de l'ETSAB. Perquè ja fa molts anys que dura aquest concepte posmodern de que la Universitat només ha de ser un lloc on estudiar assignatures. Molts de nosaltres pensem diferent, i les mobilitzacions contra la guerra a l'Iraq ens han servit per demostrar que volem ser alguna cosa més que alumnes.

2

Però alguns creuen que amb tanta mobilització estem fent el ridícul. Que tallar la Diagonal per fer-hi classes és de pallassos, i que encendre quatre coets, el mateix. Tenen part de raó, no ens enganyem. El problema sorgeix quan les diferents maneres d'entendre la universitat esdevenen incompatibles. Quan uns volen fer classe, i entregar, i aprovar, i d'altres volen aturar les classes per anar (per exemple) a cons-

truir un mur davant la seu d'un partit polític. Quin és el terme mig que fa compatibles aquestes dues voluntats igualment legítimes? En definitiva, es tracta de trobar la manera per poder mantenir l'activitat acadèmica i fer-la compatible amb la mobilització "intelectual" que s'està començant a produir a l'ETSAB. "Aquell dibuix que em vas dir que faries.... Ai, ho sento, és que tinc entrega". Nosaltres mateixos ens trobem amb el problema: mig equip de la revista ha desaparegut aquests dies, víctima de les entregues! Als de l'Espai de Reflexió els passa igual. I al Cicle de cinema, a saber si podrà anar-hi gaire gent. Si féssim vaga durant una setmana, potser podríem anar a veure totes les coses que s'organitzen a la vora. Però després... qui dibuixarà el detall a 1/20 de la coberta, eh? Modestament, creiem que la solució passa per dos punts. Primer, per disposar de mitjans on exposar i reflexionar les coses que ens preocupen i que volem canviar o millorar. I segon, tenir la voluntat de tirar-les endavant. La nostra revista, les pàgines com Etsaweb, l'Espai de Reflexió, les enquestes, tot això son els mitjans que necessitem. I ja els hem començat a posar nosaltres mateixos. L'altra part, les facilitats i les ganes de canviar coses, només ho poden posar uns quants: els que manen. Està clar a qui ens estem adreçant, no?

C O N C U R S

Í

N

D

E

X

EDITORIAL --CONCURS DIAGONAL --FESTA DE DIA 2003 --VOX POPULI: LA POLÍTICA, VISIONS VARIADES ... --ESPAI DE R FELEXIÓ : L’ORÌGEN, L’ENQUESTA --BALANÇ DE L’ANY GAUDI --ENTREVISTA: IGNACIO DE R IVERA --G UIA DECENT: ESTÈTICA --2003, ANY DEL D ISSENY --ACTIVITATS PER NO AVORRIR- SE

A RTICLES

(?)

---

DE MÚSICA...

---

HISTORIES DE LA P*T* G UERA --COLECCIÓ CINEMA I A RQUITECTURA

D I A G O N A L

No ens hem oblidat dels que vau respondre al concurs! El que passa és que no vam fer el sorteig fins ahir mateix... Per cert, la cuina aquesta, tal com van dir, és d’un edific molt, molt conegut: la Ville Savoye, de Le Corbusier. Quans de vosaltres heu estat aquí dins, i no heu reconegut la foto, eh???

Ara ja podem dir allò de: “And the winner is...” LUIS MORANTA !!! La pregunta d’aquest número és: QUI VA GUANYAR EL CONCURS DE L’EIXAMPLE DE BARCELONA, ORGANITZAT PER L’AJUNTAMENT DE L’ÈPOCA? Les respostes, a la bustia o be a revistaetsab@yahoo.es

ATENCIÓ, IMPORTANT !! POTSER TREIEM UN NÚMERO AL JULIOL, COINCIDINT AMB LES MATRÍCULES. JA SABEU QUE PODEU ENVIAR-NOS EL QUE VULGUEU. VOLEM APROFITAR PER EXPLICAR COM SON LES DIFERENTS LINIES DE PROJECTES... NECESSITEM GENT QUE VULGUI ESCRIURE SOBRE CADA UNA D’ELLES, GENT QUE ESTIGUI ACABANT I SÀPIGA SI ESTÀN BE O NO... SI ESTÀS INTERESSAT EN COL.LABORAR-HI, POSA’T EN CONTACTE AMB NOSALTRES!


PREFERIM CONSTRUIR A RECONSTRUIR - FESTA DE DIA 2003 Tot anava sobre rodes, des de la terrassa Coderch ens felicitàvem per la idea de fer pagar 50 € de dipòsit als concursants de les Paelles (a retornar un cop recollida la seva parcel·la) doncs havia fet efecte i l'aspecte que oferia era increïblement diferent del dels anys anteriors. Us imagineu haver de recollir 40 vegades (40 són les paelles que es fan cada any) la merda que només el vostre grup va generar i que aquest any heu hagut de recollir? Us imagineu haver de moure els totxos, provetes i llenya dels 40 grups un cop acabada la festa? Us imagineu haver de carregar les més de 40 taules i els més de 100 tamborets (tirant molt curt) fins les aules d'on els heu tret? Segur que la vostra resposta és NO, doncs ni tant sols us vau dignar a tornar les taules i tamborets del vostre grup, us vau limitar a deixar-les al costat de la botiga d'informàtica. La il·lusió que inicialment ens havia fet la imatge del parquing pràcticament recollit es va dissipar en veure com ens havíeu enganyat. Perquè així és com ens sentim. Les nostres forces aquella nit no van arribar per tornar-les a lloc i ho vam fer el dimecres següent, molta gent ens va veure carregar-les i només una noia ens va ajudar. Gràcies. Ni tant sols els comentaris que fèiem a veure si algú reaccionava van servir de res. Suposo que és morbós mirar com els demés treballen i es trenquen l'esquena, però no us imagineu la ràbia que fa veure com hi ha gent que et mira sense fer absolutament res, ni un gest per ajudar, i ara també estic parlant de la nit en què ho vam recollir tot. Els que se'n van endur la palma però, va ser el grup guanyador, si, el guanyador, que a l'hora en què els organitzadors del concurs passaven a veure si tot estava recollit per tornar, o no, els 50€, encara no ho havien fet, i van prometre i jurar fins a la sacietat que ho recollirien tot. Els responsables es van fiar de la seva bona fe, i es van equivocar. És una llàstima que no tinguéssim la càmera de fotos abans de recollir-ho. Però encara hi ha més coses, com ara el "maltracte" que va patir la maqueta de l'exposició de PFCs... o el misteri sense resoldre de les escultures del passadís de la llibreria, devien tenir ganes de festa i van intentar caminar fins la terrassa, perque les vam trobar a terra, esgotades de tant esforç... Igual o més mala baba van tenir o va tenir el/s desgraciat/s (disculpeu el vocabulari que estic utilitzant, però és la ràbia la que em fa parlar així) que es van dedicar a destrossar l'exposició de Yugoslàvia que ESFA havia preparat i després a ruixar amb un extintor els lavabos de nois de la planta baixa de Coderch i el soterrani. Increïble. Ens vam quedar sense paraules. No se si van ser els mateixos o si uns van copiar la idea als altres, però algú va estar jugant amb un altre extintor des de les terrasses superiors de Coderch (les no transitables) fins que suposo que van veure que algú anava a cridar-los l'atenció, tot i que vam arribar tard i no els vam poder enganxar. Llàstima. I si hi ha un incendi (i no vull cridar al mal temps) què? Ara estan mig buits. Encara sort que ho vam veure i hem avisat de què els revisin i canviïn, tot i que les

proves eren més que evidents. M'agradaria saber si aquesta gent té alguna cosa al cap a més de pols, d'extintor, és clar. Per contra hi va haver gent amb prou sentit comú com per demanar disculpes per haver trencat part del fotoplànol de Bagdad i el vidre de la taula i voler pagar els desperfectes. Un accident és un accident, els demés incidents... Haver de recollir tot això s'ha de sumar a l'haver de desmuntar les barres, tiradors de cervesa, neveres, planxa, equip de so, escenari... a la neteja general, recollida de brossa, però brossa no només general, sinó també la generada per les associacions, que és el que ens sap més greu... Us quedarien ganes a vosaltres l'any que ve de tornar a organitzar la festa? Sort que la memòria ens falla any rere any. L'any que ve però, l'esforç per oblidar haurà de ser més gran. No voldria semblar una rancuniosa, la Festa no és només això, és un dia per a passar-s'ho bé, i això és el que vam intentar que fos per a tothom i el que nosaltres mateixos vam fer. El joc dels gomets va ser un gran encert, l'amor es podia sentir en l'ambient... és maco això de fer petons, oi? Potser ho hauríem de fer més sovint. Els missatges també fan més emocionant el dia, qui serà? qui me l'haurà enviat? La música cada any té més grups que volen tocar, suposo que això vol dir alguna cosa... El concurs de paelles també té molt d'èxit, i passa el mateix que amb la música, queden grups sense poder fer-ne, però l'espai és el que és... A veure quant de temps més tarden en començar les obres de la biblioteca, perque quan comencin haurem de buscar una nova ubicació, s'admeten propostes, ja podeu començar a pensar. Per altra banda ja seria hora de tenir una biblioteca... com dir-ho, en millors condicions, no? La xocolatada (mmmmmmm), la conferència dels Balcans, el torneig de butifarra, el bàsquet, els nous grafittis de la sala d'estudis, el tastabegudes, el ping-pong, el taller creatiu d'escultures amb material reciclat, els pastissos, les fotografies... tot va contribuir a CONSTRUIR la Festa de dia 2003. Vull acabar homenatjant a tots aquells que van estar treballant dur des de les 8:00h del matí per a que tot sortís com havia de sortir, i especialment, MOLT ESPECIALMENT als vint-i-pocs que ho vam recollir tot, tot i tot després d'un dia molt dur, el Micky, la Noe, la Sonia, l'Agustín, l'Alberto, la Idoya, el Fede, l'Arnau, el Jordi, l'Aser, la Mireia, el Lluís, l'Anna, el Gerard, la Marina, el Capde, l'Albert, el Dani, el Marcial, la Roser, el Raül i la seva cama enguixada (que ens va preparar un piscolabis molt agraït) i a aquells (pocs) dels qui m'estic oblidant. Un petó a tots. Mariel·la

3


Los otros Vía Crucis Acabó la Semana Santa y, con ello, parece que comienza lo que llaman "campaña preelectoral", tiempo en que, ahítos todos ya de misas televisadas, milagros redivivos y películas estilo Quo vadis, la clase dirigente se dispone a rematarnos zumbando a la ciudadanía a base de demagogia para dar y recibir, espectáculos circenses (prefiero pues los de la película) y promesas disparatadas, siempre por estas fechas dispuestos a escenificar su propio Vía Crucis, tan sólo que éste más patético y grosero a la vez que indudablemente menos, mucho menos, estético. Así es; el tiempo de Avalón parece haber llegado una vez más de la mano de las elecciones y el ansia de poder y, todos a una, los políticos se lanzan a soltar desatinos aún más descabellados si cabe que los que diariamente nos ofrecen a un público cada vez entre más incrédulo y maravillado. Y es que las elecciones resultan para la clase política lo que la guerra para todas las demás: el estado de excepción.

4

De nada sirve que el incombustible Felipe, junto al también incombustible Pujolet, se reafirmasen recientemente en el transcurso de una conferencia para cierta universidad privada en su fe en la política como bien necesario y herramienta de progreso, porque a la par su no se sabe si querido u odiado Zapatero, presuntamente en estado de enajenación mental, se autodefinía de la manera más majadera posible como socialista

libertario, razón suficiente a mi ver para que los pobres seguidores de Bakunin (¿y qué le habrán hecho ellos?) se lanzasen a militar en Falange como mínimo. Efectos de esta fiebre electoral, parecida a una gripe, que hace que a muchos se nos espese la cabeza. Felipe conoce a la perfección y por experiencia propia las miserias de la política pero intenta, una vez más, y ya jubilado, disimularlas y hacernos creer que son necesarios todos aquellos cuyo trabajo consiste en hundir cada día un poco más a su país, al menos hoy y con tal telón de fondo, que hace que el voto no parezca otra cosa que el apoyo incondicional a todo este despliegue de elogios a la estulticia. ¡Y qué miserias! Frente al autoritarismo acarismático de ciertos sectores del partido popular tenemos la opción de otorgar nuestro voto a unos señoritos que dicen integrar el PSOE, (pero que de socialistas poco y obreros menos), y que, habiendo mamado de mayo del 68, no se sonrojan en dar discursitos de tal índole a la vez que ocupan altos cargos de poder, con la consiguiente incoherencia, mezcolanza ideológica y falsedad vital (y utilizo este último término en el sentido nietzschano). No llorar empero: siempre nos quedará Llamazares, el heredero de la tradición más recalcitrantemente estalinista acá en España. A la par que el PP parece haber cometido un suicidio político (la razón parece ser que tan sólo la conoce el presidente) y, no se les

puede negar, aguantan elegantemente el vendaval desatado por su guerra, procurando mantener la compostura tras haberse alineado con el matón de barrio Jorgito, la oposición se revuelca chillando en el lodo de la lógica de quien más grita más votos obtiene, no dudando en rebajarse de cualquier manera con tal de tomar por asalto el bastión del poder ejecutivo. (Y nosotros con la duda de a quien votar). Desde los noventayochistas con su concepto de la infrahistoria hasta los intelectuales contestatarios de hoy en día, ninguno vacila en afirmar que no ha sido nunca ni será jamás la clase política, lastrada por la burocracia y la inercia parlamentaria, la que dé las respuestas adecuadas a la necesidad social y propugne el progreso. A veinticinco años de la transición el sistema nos chirría un poco, con ecos de lo que le sucedió a Sagasta. Y mientras tanto, los EEUU campan a sus anchas por el planeta haciendo la ley de su economía y la universidad ha vuelto a enmudecer, escondidas ya esas manos cómplices que por unas horas se pintaron de blanco. ¿Es el voto realmente la solución? El panorama del actual espectro político parece gritarnos la respuesta. R. Navarro * NOTA: Aquest article va ser enviat

COSES QUE PASSEN Diguem optimista, però jo sempre he pensat que el món el fem nosaltres. Per això, cada cop que peta una guerra em pregunto: "hòstia! Què em fet malament?" L'altre dia no vaig tirar la cadena del lavabo i... val, ho confesso, també em vaig pixar una mica fora la tassa, però no crec que això sigui raó suficient per començar una guerra (encara que la meva mare no pensi el mateix). Així que, QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?!!! D'entrada, i a jutjar pel president que tenim, crec que tots plegats estem perdent el gust. Enfront la Chicholina com a diPUTAda a les llistes italianes, el nostre president Asnar com a fatxa a les llistes espanyoles. No em direu que això no és de mal gust! El bon paladar és essencial per degustar la vida però, realment, la societat moderna que estem creant no ajuda gaire. I així ho demostrava, també, una enquesta que vaig llegir fa uns dies, deia: "En la societat moderna es treballa més i es fornica menys". Ho veieu? Sembla que en l'escena actual em convertit el gust en actor secundari, i òbviament, on no hi ha gust, hi ha Asnar i guerra. Ara s'entén tot! Ja deia jo... llavors, això significa que la majoria absoluta del PP no és tant per accés de vots com per falta de coits! Sort que ens n'hem adonat, allò que diuen: "más vale tarde que nunca". I la solució, de fet, estarem d'acord amb que tampoc és tant complicada: si el què ens passa és que perdem gust... doncs, au! A practicar! David Sabatés Rosell


ESPAI

DE

REFLEXIÓ

Ens hem adonat que "Passem per la Universitat sense que l' Universal passi per nosaltres" La necessitat de donar resposta a una situació com ara es una Guerra que ens indigna profundament, ens ha portat a manifestar-nos a dins i a fora de les aules. En aquest procés col.lectiu hem pres consciència de la potencialitat transformadora que la energia de la comunitat universitària pot tenir en la societat. Ara, nosaltres, com a membres actius d'una Escola d' Arquitectura creiem que la nostra tria acadèmica ens posa en estreta i directa relació amb la reconstrucció d'una nova societat i d'una nova manera de fer ciutat i de fer Escola. La vivència de la nostra escola com tan sols una fàbrica de títols universitaris i a on temes com "Competència", "Crèdits", "Supervivència" es sobreposen sovint a d'altres com " Aprenentatge", "Cultura" , "Comunicació" i "Diàleg" no ens sembla satisfactòria. Es tractaria de mirar d'aproximar-nos més al concepte clàssic d' Universitat entesa com a seu del coneixement universal i lloc d'autèntic aprenentatge per part de professors i alumnes. Creiem per tant que els programes de les assignatures haurien de ser més flexibles. Haurien de ser prou flexibles per incloure "situacions excepcionals" i altres activitats ,com són ara conferències o debats, sense que això representés un esforç extra o un estat d'excepció en el procés docent . El coneixement que volem ha de ser integral i integrat en la reflexió general del nostre món i de la nostra societat. Allò que volem dir en aquesta Assemblea és el nostre compromís de seguir aprofudint en aquesta inevitable mutació que s'està donat en la nostra realitat col.lectiva i en la nostra percepció d'allò que volem aportar a la societat. Creiem que aquesta "nova" actitud, dialogant i participativa que també reflexa aquesta mateixa Assemblea , ha de ser l´inici del retrobament entre tots els diferents "estaments" universitaris, que desgraciadament , actualment no comparteixen ni el seu temps, ni el seu pensament, ni tan sols, el seu concepte d'Universitat. Aquests dies hem vist però, la indignacíó que ens uneix i que és molt més que allò que ens separa. Per això volem demanar al nostre Director un Espai a on seguir, més enllà dels temps de Guerra, reflexionant i parlar també de tot allò que caldria "transformar" de la nostra realitat acadèmica immediata. Un espai a on hi poguem estar tots, alumnes, professors, becaris... dialogant des d'una consciència compartida i en un Lloc i Temps comuns. Un espai de la Memoria d'aquest procés col.lectiu que neix del nostre No a la Guerra i que necessàriament hauria de continuar en el futur. ETSAB, a 8 d'abril del 2003 Arrel de les assamblees que es feren durant la invasió d'Irak, va sorgir la iniciativa de crear un marc de debat i confluència anomenat Espai de Reflexió(*). Cada divendres a les 14.30, un grup obert d'alumnes, professors i P.A.S. es reuneix a l'aula CB4, amb la intenció d'analitzar, reflexionar i concretar amb quin tipus de problemàtiques ens trobem el col.lectiu que forma l'ETSAB. D'aquest "bullici" d'idees han sorgit diverses inquietuds que s'han materialitzat en accions com la cremada de l'ETSAB que es va fer el 6 de maig.

5


ESPAI

DE

Per indagar quin és el nostre grau de sensibilitat, s'està realitzant un sondeig en que es pregunta l'opinió respecte el funcionament de l'escola i el nostre futur com a arquitectes; quina opinió es té envers la vessant social, docent, institucional i administrativa de la carrera d'arquitectura. L'objectiu d'aquest sondeig és visualitzar quina és la realitat que ens envolta, sumant els esforços de totes

REFLEXIÓ les persones i col.lectius que treballen per millorar l'escola. Si vols expressar les teves inquietuts i participar, el primer pas és omplir el sondeig (el qüestionari que està a l'entrada de l'escola), dipositar-lo a la bústia i venir a les reunions dels divendres. També pots enviar-nos respostes a l’adreça de l’Espai de Reflexió:

espaidereflexio@yahoo.es

YO YA NO SE SI SOY DE LOS NUESTROS Estem gratament sorpresos per com ha respost el col·lectiu estudiantil davant de les últims esdeveniments que han succeït. Un mostra en pot ser la cremada de la universitat del dimarts dia 6 de maig. Tot i així, l'acte potser es va reduir a una anècdota sensorial subvencionada pel director de l'escola que no explicava ni el perquè de l'acció ni tenia vocació de canvi. No volem que es quedi en una "saciació" de les ànsies de fer coses sense contingut teòric ni voluntat de transcendir. Cal aprofitar aquesta energia per fer alguna cosa, però no qualsevol cosa. No té sentit realitzar un canvi radical, sinó debatre i qüestionar a diferents nivell i per diferents vies fets concrets amb els que discrepem.

- A nivell social: Quin és el tipus d'arquitecte que està formant l'escola i quin és el que necessita la societat. Som un titella de l'especulació o algú amb preparació ètica, teòrica, científica, tecnològica,..., per respondre èticament i honesta? Quin és el perfil del nou arquitecte per revitalitzar la nostra societat? Confluir per redirigir

-A nivell institucional:

6

El nom d''Escola Tècnica Superior d'Arquitectura no respon a la nostra realitat (una escola és un lloc en el qual s'intercanvien coneixements de forma ètica.) Més aviat ens trobem immersos en un context en el qual es formen alumnes per retroalimentar un sistema caduc amb jerarquia feudal en la que, com serfs de la gleba, ens encamina a convertir-nos en mà d'obra barata sense opcions de futur.

-A nivell docent Manca una coordinació interdepertamental que es plasma en repeticions innecessàries de coneixements ja adquirits i falta de temps per coneixements que considerem rellevants. Per altra banda, l'aprenentatge rebut és teòric i gairebé mai pràctic, tancat en si mateix i sense voluntat de servir com a marc o base per generar investigació. Eines que ens demanen i eines que ens donen.

-Nivell intern Una part del professorat mostra poca disposició a l'hora de reciclar els temaris. Relació alumne - professor paternalista, vertical i no horitzontal Manca de diàleg i reflexió

-Nivell administratiu burocracia, matriculacions avaluació continuada programes clars


Parlant de reflexions... us enrecordeu encara de l’Any Gaudi?

7


E N T R E V I S T A: IGNACIO DE RIVERA,

PROFESSOR DE

DIBUIX III

El nostre entrevistat porta 40 anys donant classes a l’ETSAB, i a finals d’aquest curs es jubila. Els que l’han tingut sempre parlen be d’ell, i els que no saben qui és, segurament el reconeixeran com “aquell senyor gran que feia classes de Dibuix III”. Hem volgut fer-li una petita entrevista, per aprendre algunes coses de com era l’escola abans, i dels canvis que han hagut en tots aquests anys. 40 anys formant futurs arquitectes! Com vas començar a fer de profe? En el butlletí del COAC va sortir una convocatòria per a professors de projectes. Quan em vaig apuntar, el secretari de l'ETSAB de llavors em va dir si no m'importava anar a la secció de "Análisi de formas arquitectónicas" en lloc de Projectes, perquè faltava gent. A mi ja m'agradava i a més , tenia alguns companys que donant classes. Érem només 6 professors i teníem 150 alumnes, 9 hores a la setmana. Ens vam organitzar de manera que cada professor feia un dia sencer de classe, dissabtes inclosos.

8

Era difícil donar classes a tanta gent, i en aquella època? Be, el catedràtic no apareixia gaire...per això vam anar buscant professors de fora. Vam anar a Belles Arts, i vam contractar 12 professors nous. Així cada professor "arquitecte" tenia dos ajudants de belles arts. Hi havia de bons i dolents, perquè no havíem fet cap concurs ni res... Algun encara segueix de profe, però la majoria van anar marxant. Després, cap als 70...eren anys difícils: final del franquisme, suspensió de cursos, assemblees... Ja llavors no em va quedar un bon record. Es va muntar una mena de revolta contra la càtedra, van empapera tota l'escola amb dibuixos robats, a mi mateix em van dir de tot....la pintura de la façana és de llavors també. Van venir aires nous, llavors? Si, llavors es va fer un concurs de debò. Amb el Bohigas de director es van fer cursos experimentals, cada profe s'inventava un programa de coses noves per fer dibuixar als alumnes. Vivendes per Gracia, cases mòbils, coses "modernes"...Va ser un curs de transició. Després va venir el Santi Roqueta, que va donar pautes per a tots els profes. Jo mateix vaig estar fent un curs de transició entre aparelladors i arquitectura. També teníem reunions a nivell de tota Espanya per coordinar les línies dels plans d'estudis... El Pla 94 va suposar molt de trauma? Aquest dels semestres? És terrible. En 9 mesos, mig curs era per aprendre i mig per aplicar coneixements. Ara costa molt treure coses "resultonas". Si es porta

molt conduït encara es treuen treballs notables, però aquelles làmines per publicar i coses així ja no es poden fer ni utilitzant tècniques noves. Creus que no hi ha el mateix nivell que abans? (pausa...) Alguns profes de Dibuix III han marxat a primer per intentar "millorar" el nivell des del principi. El problema no es tant el Pla 94, sinó l'ordinador, amb el que es pot dibuixar tot. Però sense criteri...Nosaltres vam abandonar el color, però l'hem acabat recuperant pel cansament de tant carbonet. Ara provem aquarel·les, o llapis de colors, pastel... Aquí i en varies optatives. Saps? Aquest curs el Roqueta ha volgut provar el dibuix amb carbothellos de colors, però només 5 colors (més blanc i negre). És molt més fàcil treballar amb només 5 colors que amb els 10.000 colors d'un ordinador! Es com un equip, els pots conèixer millor i saps com treballar amb ells! Perquè et vas dedicar a l'arquitectura? Hi havia una selecció brutal, només entraven 30 o 40 alumnes cada any, i per entrar el batxillerat era molt dur. Jo plegava dels Jesuïtes i m'anava a la Llotja del carrer Avinyó, a dibuixar. Estava fins les 9 de la nit, sovint... Hi havia poques estàtues, i algunes les havia dibuixat 7 o 8 cops com a mínim! També anava Belles Arts....A l'examen d'ingrés, vaig escollir la prova de Dibuix, fent dibuixos fins i tot de Durero! Al final em va agradar tant com per intentar fer arquitectura i Belles Arts alhora. Ho vaig deixar perquè no donava abast, però tinc aprovades algunes assignatures... Vaig acabar la carrera amb 25 anys, i amb 30 ja feia de profe. Ara em jubilo amb 70 anys.... son 40 anys donant classes! I l'escola, ara, com la veus? Després de molts anys moguts, les coses s'han anat serenant, i aquests últims anys els alumnes han mostrat un respecte fantàstic, amb el que he pogut "donar classes" de debò. El que ha passat aquest any em produeix "desazón", perquè hi ha una nova dispersió d'esforços... per molt que els motius siguin o no

legítims. També hi ha hagut un canvi substancial: abans hi havia una noia per curs, i ara son la meitat. Això ha anat canviant, i és nota perquè son molt "penconas" i treballadores. Això ha influït en el nivell dels cursos, s'hi involucren molt. És perquè tenen més paciència? És difícil generalitzar, hi ha de tot.... Tot això ho trobaré a faltar! De fet he pogut acabar el curs perquè faltaven profes, tenim 30 alumnes cada un quan el tope per anar be seria 20-25. Tu també ets arquitecte... creus que s'està ensenyant be la professió, aquí? Dons......en això m'alegro de jubilar-me, per dos motius: per l'allau de normatives, i pel dibuix amb ordinador. Jo encara vaig més ràpid a mà que d'altres amb una màquina. Com tantes eines, s'han de fer servir amb criteri, i no tothom te criteri per dibuixar. Les presentacions d'ara, per exemple: amb tants tipus de lletres, colors i formes, es fan barbaritats. No hi ha manera d'entendre-les, no tenen cap criteri. Algun consell pels estudiants que acaben i es troben tants arquitectes per damunt? Abans en cada família hi havia, com a molt, un arquitecte... Ara en algunes famílies hi ha un munt! Aquest curs em vaig trobar un noi amb el mateix segon cognom que jo, i va resultar que érem familiars llunyans... Això si, jo veig que tothom te feina, no? Has dedicat més temps a ensenyar, o a projectar? Jo crec que he combinat prou igual totes dues coses. La primera feina que vaig fer era un panteó... He fet fins i tot un trampolí de salt d'esquí, a la Molina! Es cert que recordes els noms de tots els teus alumnes? Bastant! Intento recordar els noms, guardo totes les fotos i sobretot, me'n recordo dels dibuixos que van fer. Recordo els dibuixos de la Montse Ribas, o de l'Ernest Redondo... De vegades son els alumnes que no se'n recorden del que van dibuixar! Encara tinc molts dibuixos, vull fer una selecció per donar a l'escola.


Posaré un cartell que digui "Por cese del negocio, liquidación de existencias". Fa pocs dies em vaig trobar una noia que ara esta fent PFC, i en 5 minuts li vaig portar un dibuix seu, de quan m'havia tingut. Tinc un arxiu desordenat, haig de fer neteja: tinc coses al despatx, a casa, aquí...

ESTÈTICA: L’ASSIGNATURA DE PROPINA Erase una vez...

Alguna cosa de la que estiguis satisfet? Satisfet? Moltíssimes. Per exemple, haver cantat a la Coral d'Arquitectura!

Quan vaig començar la carrera, em mirava sovint la llista d'assignatures que formaven el Pla d'Estudis. Per sort, totes elles tenien noms fàcils, amb els que ja podies intuir de que tractaven. Que després hi hagués algunes matèries on res era el que semblava, això no ho descobries fins que et posaven les notes al juny. Tot un quatrimestre dient-li a la mama que projectes t'estava anant molt be, que el profe era molt simpàtic, i al final et fotia un 3, el molt cabron. Si yo te contara...

I alguna de la que n'estiguis decebut? Últimament cap. Potser la retallada de l'ensenyança artística a l'escola... Ja sé que un arquitecte no és un pintor, però alguns servirien! De fet, el que dibuixa be, en general, també projecta be: te criteri pe fer-ho.

Estètica, en canvi, era una assignatura en la que no conseguia imaginarme de que podia tractar. Abans de la selectivitat, de fet, pensava que seria una matèria sobre disseny gràfic o algo així. Intuia que no era cap classe d'adoctrinament dogmàtic de com han de dissenyar els arquitectes que surten de l'ETSAB. De fet d'això ja s'encarreguen molts profes de projectes. Si yo te contara, once again...

Una afició? La música, jo canto en una coral... i tocar la guitarra.

És a dir: no hi havia manera de saber de que anava aquesta assignatura. El nom, malgrat tot, prometia: ESTÈTICA. En la Guia Docent s'explica el següent:

Una vocació frustrada? Pintar, però això encara estic a temps!

Programa de l'assignatura

Un arquitecte recomanable? Jo m'identifico força amb Coderch. També et diria arquitectes menys coneguts, com el Ferran Galí, o el Joan Baca, que era el número 1 en tot el que feia! I algun dibuixant? Home, et diria que el meu nebot Serra Rivera, que és pintor! Com a dibuixant, el Julio Cano Lasso, o el Donato. Alguna pel·lícula? DE les actuals, la de Soldados de Salamina. D'altres, uff... Clar, et poses a pensar en Antonioni, o les pelis del Mastroianni... El més divertit que has fet en 40 anys de profe? Dons crec que les dues sessions de dibuix de nus, amb dos models contractats, que vam fer a la Sala d'Actes fa dos o tres anys, amb una alumna tocant el piano en directe...Pocs profes hauran fet algo així en aquesta escola! Però va ser una cosa pels alumnes: un públic restringit i selecte! Per acabar....ens vindràs a veure algun dia, ara que estaràs jubilat? Home, ara encara tinc feina per ordenar coses....però no vull fer com els que venen i els has de fer cas, mentre van explicant batallitas. L'únic que estic pensant, potser... es preguntar-li al Lluis Carné quin dia faran assaig de la Coral!

L'assignatura d'Estètica presenta i analitza alguns dels conceptes o categories bàsiques de l'estètica i la teoria de l'art, com ara art (estètica de la proporció/estètica de la llum) i ciència, tècnica, bellesa, lletjor i sublimitat, creació, inspiració, forma i idea, símbol, etc. Aquestes categories s'estudien de manera temàtica i històrica, a partir d'alguns textos fonamentals d'estètica (Plató, Aristòtil, Kant, Hegel, Proust, Heidegger) i s'il·lustren amb alguns exemples artístics (pintura, escultura, literatura, arquitectura) rellevants de la història de l'art. Es pretén oferir a l'estudiant unes bases teòriques que li permetin jutjar millor l'art i l'arquitectura (motivacions i resultats), alhora que les seves creacions pròpies.

Les classes contenen explicacions magistrals i comentaris pràctics basats en obres d'art concretes. D'aquesta manera l'arquitectura apareix dins el sistema de les arts, en relació amb les altres. L'assignatura es diferencia, alhora que completa, dels cursos d'història i de composició arquitectònica, si bé els textos i les obres comentades s'emmarquen sempre en el seu context històric i cultural. Ocasionalment, les classes es comple ten amb conferències de professors o creadors convidats, amb projeccions de pel·lícules i amb visites a exposicions i museus.* * Em sembla recordar que jo en vaig veure alguna, de peli. Però anar d'excursió a un museu...això m'ho vaig perdre!

La veritat és que aquest text explica prou be l'objecte de l'assignatura. Es tracta, per dir-ho finament, de passar-se unes quantes hores escoltant coses que en cap altre moment de la carrera sentireu. Poden semblar molt avorrides, sobretot a primera hora del dia i havent dormit 4 hores. Però son coses, idees, imatges, conceptes, i teories que ens permetràn enriquir la nostra visió de l'ART. Un dels profes ho diu sempre a classe: estar en les classes d'aquesta assignatura és un luxe que ens concedim en mig de tanta feina. I com a tal, el més sensat és gaudir-ne mentre ens dura. És una matèria força fàcil d'aprovar, sempre que demostris haver reflexionat sobre algun dels nombrosos conceptes que s'exposen a classe. SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT...!

9


VE DE LA PÀGINA ANTERIOR... Donat que els més indicats per explicar l'assignatura son els propis professors, els hem posat un petit questionari. Les respostes us serviran, esperem, per entendre millor de que va realment Estètica. Ens han respost 3 dels 4 profes que imparteixen l'assignatura: Pedro Azara, Félix de Azúa i Ferran Lobo. Al Xavier Rubert de Ventós no l'hem pogut trobar enlloc... Que hi farem :P

Les preguntes son: 1) Quina utilitat té aquesta assignatura, per tu, dins la nostra carrera? 2) Creus que està en perill d'extinció, o que cal protegir-la? 3) Consideres que als alumnes els agrada/motiva/interessa l'assignatura? 4) Què cal fer per aprovar Estètica amb tu? És a dir, que esperes dels alumnes i de quina manera els avalues (examen, treball, etc.)

Pedro Azara

Félix de Azúa

Ferran Lobo

1. Intentar aportar algunos datos que permitan valorar, enjuiciar y apreciar la creación artística, la obra de los demás. Se trata de una asignatura de reflexión, más que de creación.

1. La utilidad de una asignatura universitaria, a diferencia de los estudios de Formación Profesional, no depende de su uso instrumental inmediato sino de su capacidad para convertir a los adolescentes en adultos. En este sentido, la Filosofía del Arte es esencial para superar el infantilismo en la arquitectura.

1. No serveix per a res, i pel mateix no està al servei de ningú.

2. La gente cree que si, aunque a mi me gusta ser más optimista. Lo único que me queda es hacerlo lo menos mal posible, que le de rabia a alguien si la quitan.

1 0

3. Cada año ves alumnos que si, haciendo trabajos...aunque son pocos, y entiendo el porqué. La mayoría suele venir a clase, algunos parecen seguirla y otros no. En los últimos tres años parece que ha bajado un poco el nivel de interés y conocimiento. No es algo gradual, sino cíclico. 4. Que sean capaces de crear un texto razonado y convincente, que demuestren ser capaces de tratar un tema, a poder ser con mayores conocimientos de los adquiridos en clase. Hago dos exámenes con apuntes donde se pueden escoger 2 o 3 temas. También pueden hacer algún trabajo, si quieren, y siempre recomiendo algún libro.

2. Sí, está en peligro de extinción ya que las sociedades actuales necesitan sobre todo técnicos obedientes e incapaces de tomar decisiones personales, las cuales podrían poner en peligro sistemas muy densos de tecnología y control. Sin embargo, no creo que debamos protegerla como si se tratara del lince ibérico. Es mejor vivirla como etapa final de un animal condenado.

2. Si. A la miopia tecnocràtica li és no solament una nosa, sinó un inconvenient. Per a una Universitat convertida en corretja de transmissió de les ordres del loby militar-industrial-finançer (i gremial), sobra tot el que no és directament instrumental. Només una pressió decidida d'alumnes i exalumnes podria, potser, evitar-ho. 3. Alguns fan un descobriment. Alguns s'adonen de que l'educació que reben i han rebut és literalment una estafa. 4. Per aprovar, molt poqueta cosa. Per a fer l'experiència amb èxit, un gran esforç, un canvi en profunditat d'algunes estructures mentals heretades i adquirides.

3. Sí, a los alumnos les gusta. En las aulas suele haber overbooking. 4. Para aprobar basta con tener algo de sensatez, seguir los cursos y leer un par de libros. Para la evaluación suelo pedir trabajos, pero hay también un examen final escrito.

Última hora !! Ens comuniquen des de secretaria que s’estan fent canvis ens els tribunals de PFC. Per tal de millorar el funcionament d’alguns tribunals, s’ha designat aquest nou equip de professors. Sembla ser els integrants dels tribunals actuals no eren prou contundents a l’hora de corretgir, malgrat que s’hi esforçaven. Aquest nou equip, sens dubte, resoldrà el problema. Son professionals...

Be dons... si teniu algun dubte, ja sabeu. Sempre podeu anar una estona a classe... sobretot els que esteu matriculats!!


ANY DEL DISSENY 2003

Us presentem una selecció d’activitats organitzades dins de l’ANY DEL DISSENY, que tindràn lloc a Barcelona. Amb aquesta secció, DIAGONAL s’afegeix a la llista de mitjans col.laboradors d’aquest esdeveniment organitzat pel FAD.

Tallers oberts a Ciutat Vella Els artistes de Ciutat Vella ens conviden a disfrutar de l'obra en el seu espai de treball, el taller, i a coneixe'ls personalment. Es tracta d'una manera més directa d'aproximar-se a l'art, el disseny i a l'artesania, i d'una iniciativa que facilitarà l'intercanvi entre els propis creadors, a la vegada que els hi donarà l'oportunitat de donar-se a conèixer a galeristes i promotors culturals. Data: 01.06 al 07.06 Hora: 11-15 i de 17-21 hores 3 de juny taula rodona, a les 19:30 hores a l'Auditori del FAD (Pça. Dels Ángels, 5-6)

Els altres arquitectes Podem dir que els animals que construeixen són arquitectes? "Els altres arquitectes" repassa les construccions que durant milions d'anys ha desenvolupat el regne animal. Acompanyada d'altres activitats, aquesta exposició prepara més d'una sorpresa als nostres arquitectes. Inauguració: 03.06 a les 19.00 hores. A les 20 hores el professor Mike Hansell (Universitat de Glasgow) pronunciarà la conferència "Som nosaltres els únics arquitectes?". Data: 03.06.03 al 03.06.04 Lloc: Museu de Zoologia (Parc de la Ciutadella s/n)

Paisatges. Vidre de Finlàndia i Espanya La natura és el tema de fons d'una exposició que aplega artistes del vidre finlandesos i espanyols. Tots ells presenten els treballs al costat d'imatges del seu país, desvetllant indicis que lliguen les obres al paisatge que les va veure néixer. Inauguració: 05.06 a les 19.30 hores Exposició: 05.06 al 25.07 Lloc: Sala Espai Vidre (Ángels, 8)

Barcelona interiors La ciutat es viu als interiors. Això és el que reivindica aquesta exposició monogràfica, plantejada com un recorregut temàtic a l'entorn de la cultura del disseny en general i, en particular, del disseny de l'espai i l'arquitectura interior. En una superfície de gairebé 300 metres quadrats es presenta un suggestiu tractament de l'espai i d'allò que conté, que

www.adb2003.org

porta el visitant cap a l'experimentació i que reivindica la tasca dels dissenyadors d'interiors en la transformació de la ciutat. Data: 05.06 fins 24.12 Lloc: CODIC (Enric Granados, 7 bis)

el món de l'arquitectura. Novament, les obres finalistes s'exposaran en una mostra fotogràfica itinerant. Data: 18.06 Hora: 20 hores Lloc: FAD (Pça. Dels Ángels, 5-6)

Achille Castiglioni per a Bticino: In Memorian

Habitàcola

Col·loqui amb els ponents Miquel Milà (dissenyador), Anatxu Zabalbeascoa (periodista i historiadora de l'art, arquitectura i disseny), Josep Maria Montaner (arquitecte i crític de l'arquitectura i disseny), Italo Lupi (Studio Castiglioni). Modera i presenta Joan Abelló (historiador d'art). Data: 12.06 Hora: 19 hores Lloc: Auditori FAD

Frank Lloyd Wright Aquesta exposició ens presenta les catifes, les làmpades i el mobiliari que Frank Lloyd Wright va dissenyar després de projectar i construir algunes de les seves cases. Inauguració: 12.06 Data: 12.06 fins 31.08 Lloc: Show Room CA2L (Pg. De Sant Joan, 10)

2 x 4, el disseny actual a debat Una sèrie de quatre debats sobre la situació actual del disseny i les seves tendències d'evolució. La proposta es complementa amb una exposició de treballs de prospecció sobre el disseny d'imatges i comunicació, productes industrials i espais. Data: 16.06, 17.06, 19.06, 24.06 i 26.06 Lloc: Escola Tècnica Superior d'Arquitectes (Diagonal, 649)

45 Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme Des de l'any 1965, els premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme trien i remenen amb l'objectiu de subratllar les obres més destacades de l'Estat en quatre categories diferents: arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers. Fidels a la voluntat de premiar els qui obren nous camins i innoven els llenguatges tradicionals, aquests premis s'han convertit en punt de referència en

El cor del projecte Barraca Barcelona és la convocatòria del concurs Habitàcola, que organitza l'ARQ-INFAD per a estudiants de Disseny. D'acord amb aquest desig de reciclatge, tots dos projectes s'han unit per tractar el tema de l'habitatge d'emergència. Aquesta col·laboració permetrà donar una nova dimensió al certamen, de manera que es reivindica així el paper de les escoles de disseny com un espai de reflexió i de fàbrica d'idees on es proposen futures solucions. Entrega de premis: 18.06 Exposició: 18.06 fins 04.07 Lloc: FAD (Pça. Dels Ángels 5-6)

Workshop Interdisciplinar. "Construir en lo construido" Taller experimental en el qual l'art, el disseny i l'arquitectura dilueixen els seus límits per a intervenir en conjunt a l'espai urbà, entès com un teixit "d'entorns de convivència social". Inauguració: 27.06 a les 9.30 hores Data: 27.06 fins 11.07 Hora: 9.30-13.30 i de 16-20 hores Lloc: LAI Escola Superior de Disseny (Espinoi, 2)

Reinventing the city. BCN design program Aquest curs de postgrau obert a estudiants i professionals aborda el procés de transformació urbana i d'imatge que viu la ciutat de Barcelona, des dels vessants del disseny i l'arquitectura, però també des de l'economia i la societat. Les jornades tenen l'objectiu d'aportar visions crítiques i continguts al taller de recerca, on s'articularan noves propostes per al projecte de ciutat que Barcelona està desenvolupant. Les jornades són obertes, mentre que el taller requereix matriculació prèvia. Data: 30.06 fins 11.07 Lloc: Elisava Escola Superior de Disseny (Ample, 11-13) Organitza: Elisava Escola Superior de Disseny Informació: 93 317 47 15

1 1


activitats... Per optimitzar aquesta secció, us fem un llistat de coses que us recomanen de veure, visitar o escoltar. Si teniu interès en algun esdeveniment en particular, ja us buscareu més informació !! La questió es que almenys sapigueu que podeu fer coses com.... Festa del Comerç Just Jornades per la promoció del comerç just, amb venda de productes, actuacions, etc. Més informació a www.festacj.org Pl. Catalunya 30 Maig - 1 de Juny

Richard Hamilton. En perspectiva. Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Considerat un dels artistes més representatius del pop-art. Amb aquesta exposició es dóna una àmplia visió de la seva creació. Fins: 01.06.2003

Living in motion. Disseny i arquitectura per viure amb flexibilitat.

1 2

Museu de les Arts Decoratives, Barcelona Palau Reial de Pedralbes Fins: 06.07.2003

RECORDEU!!!!! Des del 28 d'abril fins el 15 de juny La Biblioteca i el Centre de Càlcul de l'etsaB OBREN ELS CAPS DE SETMANA I DIES FESTIUS Horari: de 10 a 20 h. Per entrar, cal el carnet UPC.

Núbia. Els regnes del Nil a Sudan.Caixa Fòrum Exposició que desvetlla algun dels secrets artístics dels regnes del Nil a Sudan, des de la Prehistòria fins a la Edat Mitja, incloent la influencia del cristianisme i de l'islam. Fins: 24.08.2003

Jornada sobre jove arquitectura a Catalunya A les 20.00h: 3 Diàlegs a la Sala d'Actes del COAC. Participen Anton Capitel, Juan García Millán, Josep Maria Muntaner i Zaida Muxí. A les 21.30h: Presentació del numero 331 de la revista "Arquitectura COAM", que tracta sobre "Jove arquitectura catalana". Podeu veure una mostra dels projectes seleccionats en les parets del vestíbul de l'ETSAB, al davant de l'escala circular. Divendres 30 de maig

Presentació de la GuiArq Document d'Orientació Professional per als joves arquitectes, elaborat pel Col.legi d'arquitectes. Dijous 29 de maig, a les 21.45h. Sala d'actes del COAC

Concurs Estand COAC Construmat 03 Exposició de les propostes presentades per l'estand del COAC al Construmat d'aquest any, amb el tema de la Borsa de Treball. Més de 40 propostes d'arquitectes menors de 30 anys. Inauguració: Dijous 29 de maig, 22.00h a l'Espai Picasso (seu COAC) Exposició: Del 29 de maig al 6 de juny de 2003

Acudit aparegut fa uns dies a El Pais...


LAX'N'BUSTO: NOU DISC I CONCERT 27/05/03 > El nou disc de Lax'n'Busto, MORFINA, ja a la venda 06/06/03 > Presentació del disc a la Sala Apolo de Barcelona (Serviticket) El que podrem sentir tant en el cd com en el concert anunciats és l'evolució d'una banda del Vendrell. Van començar quan anaven a l'institut, tot just quan s'iniciava el rock català. Els seus primers temes, bastant senzills des del punt de vista musical, es veien fortament influenciats per la música produïda als EEUU i portaven lletres joves, relacionades amb les seves experiències. Ells han anat creixent, i amb ells, la seva fama i la seva experiència, això s'ha reflexat en els seus darrers treballs, i podríem dir que

actualment són el grup de rock català amb una de les elaboracions melòdiques més treballades. Anar a la presentació del seu nou disc és molt recomanable, no només per escoltar els nous temes, sinó també per vibrar amb els de sempre, com el famós Miami Beach (la cançó que els va fer pujar), Més que la meva sang, Tu ets la llum, Emiliano Zapata, Llença't i un llarg etc. de temes inoblidables. A més, si compreu el cd, a dins hi trobareu una butlleta que et per-

Arcadi Volodos Amb motiu de la celebració de l'aniversari de la Caixa d'Arquitectes, es va oferir fa unes setmanes, una cerimònia al Palau de la Música Catalana. L'acte commemoratiu tenia com a plat fort l'actuació d'un dels millors pianistes del moment, G. Prokopiev. La impossibilitat de trobar entrades per la majoria de gent interessada, exterior a la Caixa d'Arquitectes, sumat a la falta de categoria d'alguns dels assistents que tant aplaudien quan encara no havia acabat ni un temps, com marxaven sense aplaudir ni esperar la part de ritual d'aquest tipus d'esdeveniments, van crear un cert revolt amb uns aires d'indignació en els cercles més familiaritzats amb la música clàssica. De fet, la pròpia indignació de l'artista va ser patent en la rapidesa en que va marxar de l'escenari, i l'escàs nombre de propines que va donar al públic. S'ha de tenir en compte també, que Prokopiev feia tres anys que no venia a Barcelona a fer cap concert, i que aquesta actuació va ser única y singular. Però uns dies més tard

met entrar en el concurs per fer que la banda toqui, on i quan tu vulguis, un incentiu original contra la pirateria. Segurament la combinació del ritmes frescos i canyerus amb lletres adolescents i cançons més melòdiques amb missatges profunds, fan de Lax'n'Busto un grup especial, variat, i amb un dels millors directes del moment. més informació a www.laxnbusto.com Andreu Griñó

també va actuar a Barcelona un dels altres genis que existeixen actualment dins del món de la música: Arcadi Volodos, a l'Auditori, va interpretar una peça de Serra, Impressions camperoles, el concert per a piano i orquestra núm. 2 de Prokofiev i la simfonia núm. 4 de Brahms. Segurament hi ha opinions més expertes per parlar del tema, però crec que un petit apunt per saber qui és Arcadi Volodos pot ajudar als que no saben de que va. Crec que no és desencertada l'opinió de que és un dels mestres del moment, i dic mestre, perquè amb sols trenta anys, aquest prodigi del piano ja està creant una escola. Destacaríem d'ell l'habilitat i agilitat combinada amb unes grans dots interpretatives donant la sensació realment de que es fa la peça molt seva. Per entendres, no estem parlant de reproduccions mecàniques de partitures, estem parlant de tot un espectacle en viu i en directe. Pot ser el millor que podeu fer si esteu interessats és anar al concert o mirar la seva web, www.volodos.com, on trobareu algun arxiu per poder jutjar per vosaltres mateixos. A. Griñó

1 3


diagonal . maig 2003 nยบ4

1 4


diagonal . maig 2003 nยบ4

1 5


Cinema i arquitectura: Nova col·lecció de pel·lícules a la Biblioteca La Biblioteca de l'ETSAB posa a disposició dels seus usuaris la col·lecció Cinema i arquitectura, pel·lícules en VHS i DVD de tots els gèneres, on l'arquitectura és la protagonista o bé hi destaca com un element rellevant de la posada en escena. Totes les les pel·lícules les podeu treure en préstec durant 5 dies, renovables 5 dies més si no tenen cap reserva. Recordeu que per treure en préstec qualsevol document és imprescindible presentar el carnet de la UPC. Per a la tria s'ha consultat bibliografía especialitzada, s'ha donat un especial interés a les pel·lícules que retraten la ciutat de Barcelona, a les recomanacions que els professors fan a les seves classes i a les propostes de l'Area de Cultura de l'ETSAB relacionades amb el cicle de projeccions pogramat. Tots podeu proposar la compra de nous títols que s'ajustin als criteris d'aquesta col·lecció a través de la web, a l'apartat de suggeriments. Per a més informació visiteu la web de la col·lecció:

http://bibliotecnica.upc.es/bib210/cia.htm

1 6

Dins de les activitats culturals organitzades com a mostra de rebuig a tota mena de guerres, s’ha organitzat un petit cicle de “cinema antibèlic”. Durant tres setmanes, es passaran sis pelis que son francament recomanables. Unes clàssiques, d’altres més recents. Totes elles han de servir-nos per reflexionar, un cop més, sobre l’absurditat dels conflictes que determinats sers humans s’entesten en generar i perpetuar.

Les pelis que queden per passar son: - El gran dictador - El acorazado Potemkin - Johnny cogió su fusíl - Senderos de gloria - The Wall Us escriuria algunes dades de totes elles.....però no em queda espai! Per saber els horaris, i saber més d ecada peli, i saber perque s’han selecionat aquestes.....millor que busqueu al Raul... Si si, el de la pota coixa....son ferides de guerra, no ho sabieu? De bon rollo, tio!! Ens veiem al cine ;-)

Tios, que fort...acabo d’estar una estona a la web de la biblioteca....estic flipant!! Hi ha el catàleg sencer de les pelis adquirides, però no només això... De cada peli hi surt una fitxa amb els dades principals, una galeria de fotos seleccionades, i en la majoria, una escena o un trailer de la propia pel.licula, que podeu baixar-vos directament a l’ordinador. Des de DIAGONAL volem felicitar efusivament aquesta iniciativa. Tant la creació d’aquest fons com la manera en que s’ha fet la pàgina web. Ara només falta que en poguem gaudir...

L’any que ve volem cine cada setmana, Sr. Director! I temps per anar-hi, també!


Diagonal 4