Issuu on Google+

DIAGONAL revista mensual de l’etsab. Nº 2. febrer 2003

aquest home... tot ell, a dins

e s n se

ció i d e r a s i rev

.0

V.1

revista editada amb el suport de la


menú del dia EDITORIAL És evident: hem trigat molt més temps del previst en treure aquest Nº2. Vam dir que sortiria abans de Nadal, però qualsevol es fia de nosaltres... Això ens demostra a tots que fer aquesta revista no és fàcil. Bàsicament ens falten hores, com a tots vosaltres. Però vam néixer amb l'objectiu d'aportar tot allò que, per falta de temps, no existeix en aquesta escola. Per tant, no ens rendirem tan fàcilment !!! Diagonal segueix sent el mitjà que hem creat per poder enriquir les nostres vides. És aquí on us convidem a explicar tot allò que va més enllà d'aprovar o impartir una assignatura. Seguim confiant en que teniu coses que explicar, o opinions que donar, o queixes a fer, o anuncis per publicar. A que espereu? Sobre el Nº1: Hem de dir que ens va volar de les mans. En total vam repartir 1400 exemplars, en només 3 dies. Podem dir que ha estat un èxit? No encara: creiem que Diagonal serà un èxit quan ho considereu com una cosa vostra. Quan tingueu ganes de participar-hi estudiants, professors o qui sigui. Mentre això no arribi, seguirem pensant que no estem fent tot el que faria falta.

Per sort ens han arribat algunes opinions sobre el Nº1. Algunes eren positives, altres van apuntar a una manca de "densitat intel·lectual" dels continguts. Això vol dir que ens hem de convertir, per exemple, en una copia (dolenta) de DC* o de DPA*? Creiem que no. Tampoc volem ser una revista d'humor per estudiants sense més. Diagonal pretén ser una mica de tot alhora, perquè així és com funciona realment la vida: un article sobre la metafísica en l'obra de Lubetkin ha de poder conviure amb un acudit del Jueves. Aquest esperit de convivència entre "densitats intel·lectuals" és el que volem per la revista, lluny de les absurdes i nefastes divisions que hi ha en el món on vivim.

Í

N

D

E

EDITORIAL --CONCURS DIAGONAL --CAMPUS DE LLEVANT: NOS VAMOS ? --VOX POPULI: LA VOSTRA OPINIÓ

--ENTREVISTA: NARCÍS IRIZAR --DIBUIX I, SEGONA PART I per demostrar-ho, proposem un Nº2 més --"dens" que el Nº1. L'objectiu final és poder QUÈ FEM ? V ISITAR PÀGINES publicar de tot en cada número. Només demanem una mica de paciència, que ganes no en falten però temps i mitjans si. I si trobeu a faltar coses, dons... us esperem! No s'hi val dir que no us agrada la revista, i no fer res per millorar-la. Contra el passotisme.... DIAGONAL !

WEB

--ACTIVITATS CULTURALS --POESIA A L'ETSAB --HORRORÓSCOPO PEL

*(revistes dels departaments de Composició i de Projectes, respectivament).

FEBRER

--I EL DIBUIX DEL

---

diagonal . feb 2003 nº2

2

C

O

N

C

U

R

X

S

Well well well... sembla ser que ho vam posar una mica difícil amb la foto d'aquella església, oi? Hem de confessar que el responsable de seleccionar el tema no l'hauria encertat, si no fos perquè ho va veure en un llibre. Quin carallot el tio... Això us demostra que no s'han de perdre mai les ganes de tafanejar en qualsevol llibre que trobeu. Que maca la "moraleja", no? Pels que encara no heu trobat la resposta, l'esglesia és la de Auvers-sur-Oise, un poble de França. I el pintor que la va retratar, Vincent Van Gogh. La semblança entre foto i dibuix és evident !!

D

I

A

G

O

N

A

ROY

L

Per evitar sospites de tongo, el nom del guanyador ha estat escollit, a l'atzar, per la secretaria de direcció de l'ETSAB. And the winner is... Maria Elena ALONSO MAYOR ! Ens posarem en contacte amb ella per fer-li saber quan pot passar a buscar els llibres que li han tocat. Recordeu, gentilesa de la S e c r e t a r i a d'Activitats Culturals de l'escola ! I ara, la pregunta d'aquest mes: Veieu aquest edfici, oi? Dons be.... de qui és, i en quina ciutat es troba ? les respostes, ja sabeu: un mail a revista etsab@yahoo.es o be a la bústia del vestíbul (quan estigui instal.lada...).


menú del dia CAMPUS DE LLEVANT: NO SEREM MOGUTS ? A aquestes alçades, costa imaginar que algú en aquesta escola no sàpiga de que va el tema del Campus de Llevant. Portem casi un any rebent noticies sobre la creació d'un nou campus universitari en la zona del Fòrum 2004, que suposadament hauria de ser de la UPC. Tot i així, és possible que alguns de vosaltres no hi sapiguessiu. Sobretot els que heu començat aquest any la carrera, i també els que vau estar d'Erasmus l'any passat. Sempre queda algun despistat que, tot i portar temps donant voltes per l'ETSAB, encara no s'ha enterat: ENS VOLEN FOTRE FORA DEL CAMPUS SUD !!! Sona fort, però aquesta és la sensació que hem tingut uns quants des que ens vam convertir, sense voler-ho, en protagonistes del tema estrella d'aquest curs a la UPC. Manda huevos, dirien alguns... Aquest article pretén posar-vos al dia del tema, i explicar-vos una mica com hem arribat a estar en aquesta situació. No volem entrar en gaires detalls, especialment parlant de xifres i diners, per que seria un lio. Per saber més detalls, us convidem a consultar el dossier sobre el Campus de Llevant que està a la vostra disposició a la DEDAB. Tot el que vulgueu saber, està allà: actes de la Junta d'escola, noticies, documents elaborats per el Rectorat de la UPC, estudis elaborats per l'ETSAB, i opinions varies d'estudiants d'aquí i d'altres facultats. Nosaltres només femun resum de tot!!!

L'oferta concreta consistia en regalar l'ús dels terrenys a alguna de les universitats hi ha a Catalunya, a canvi de que s'instal·lés allà alguna gran facultat existent (crear-ne alguna nova no entrava dins dels plans de ningú, per motius que no entrarem ara). L'oferta va ser ben vista per la UPC i per l'Autònoma, i totes dues és van posar a estudiar com podrien omplir allò. Per motius desconeguts, la UAB no va tenir la sort de ser tinguda en compte. És a dir, que la nostra estimada Politècnica és va endur la 'grossa'. I aquí comença la cursa de despropòsits....

FETS

3 nº2

Desembre 2001: La UPC presenta la proposta de traslladar l'ETSEIB (els nostres estimats veïns d'Industrials), donat que els edificis actuals estan deteriorats i saturats. A més, seria fantàstic tenir als enginyers industrials al costat de les indústries del 22@ ... 11 de febrer de 2002: L'Ajuntament i la Politècnica firmen el conveni on s'acorda que la UPC serà qui ocupi els terrenys del Campus de Llevant. En uns quants mesos més s'ha de definir quins estudis s'hi faran allà. 19 de febrer de 2002: l'ETSEIB acorda, per poc marge, acceptar la proposta d'anar al Campus de Llevant. No tots hi estan d'acord, però es posen a debatre com haurà de ser la nova facultat. Març de 2002: Eleccions al rectorat de la UPC. Es produeixen canvis importants: el rector sortint, Jaume Pagès, és qui més empenta donava al trasllat de l'ETSEIB al costat del Fòrum. Un mes després de plegar, és nomenat nou "responsable" del Fòrum 2004. Com a mínim, demostra coherència amb la postura adoptada com a rector, però no treu que tot el procés s'hagi fet molt d'amagat. Abril de 2002: arriba el nou rector, Josep Ferrer i Llop, catedràtic precisament de l'ETSEIB. Durant tot el procés intern a Industrials, ell s'havia oposat al trasllat, i durant la campanya electoral insinua clarament que si guanya, el tema serà revisat. Tant a Industrials com a l'ETSAB va obtenir la majoria dels vots. Maig de 2002: La UPC presenta, oficialment, dues propostes per ocupar el campus de Llevant: una és la que ja existia, l'altre consisteix en crear un "Campus de l'Arquitectura i l'Edificació" on estaríem nosaltres i els aparelladors. Evidentment, aquesta segona opció és la que prefereix el nou rector. Oficialment, la comunitat universitària ha de "debatre" les dues opcions, però a la pràctica el trasllat d'Industrials està descartat. En aquest context, el director de l'ETSEIB, favorable a marxar, dimiteix. El nou director que surt escollit també es contrari al trasllat. Juny de 2002: L'ETSAB manifesta el seu desacord rotund a marxar, especialment per com s'ha plantejat el tema per part del rector. S'elabora un manifest on s'exposen els motius contraris a la proposta, acompanyat d'un estudi exhaustiu on es comparen diferents centres de la UPC per tal de demostrar que l'ETSAB no surt gens beneficiada si marxa al Campus de Llevant. Octubre 2002: El rector presenta una solució intermitja: enviar l'escola d'Aparelladors i una part, no gaire definida, del tercer cicle d'Arquitectura. Aquest nou campus seria, dons, més petit del previst. Novembre 2002: malgrat l'oposició de l'ETSAB, manifestada en dos reunions amb el rector, aquesta solució és aprovada per la junta de govern de la UPC com a proposta definitiva per desenvolupar.

feb 2003

Com sabeu, el 2004 tindrem tota una nova zona de Barcelona plena d'equipaments i de nous espais. Tot el projecte del Fòrum, seguint la línia dels Jocs Olímpics, servirà per crear un nou barri ple d'activitat en la frontera entre Barcelona i Sant Adrià. Ple d'activitat? Be, això és l'objectiu... Per tal d'aconseguir-ho, entre altres coses, l'ajuntament va pensar en crear-hi un campus universitari, que com tots sabem, està ple de gent donant voltes (només cal veure com està de concorregut el Campus Sud de nit...). A més, aquest campus estaria lligat al tòtem del moment, les empreses del 22@. Així s'aconseguiria omplir la zona de gent, i sobretot, de diners. Fins aquí, tot be, oi?

2) CRONOLOGIA DELS

diagonal

1) GÈNESIS DEL CAMPUS DE LLEVANT:


menú del dia Ordenació de l’area de Diagonal Mar i del Fòrum 2004. La zona tramada en gris fosc correspont al campus universitari on s’instal.lara la UPC. Una ullada rapida permet veure que està situat al costat de les rondes (soroll, contaminació,...), mentre per sobre hi ha el nou barri de la Mina (el barri vell està ben aprop, no patiu). Això si, tot ben a la vora dels preciosos edificis que s’estan fent pel Fòrum 2004... Quan de fet estem en uns terrenys de Sant Adrià del Besòs !

3) ESTAT

diagonal

feb 2003

nº2

4

ACTUAL I ALTERNATIVES...

A hores d'ara, el "Pla Funcional del Campus de Llevant" ja està aprovat, i la UPC està esperant una resposta per part de l'ajuntament. ÉS sabut, però, que tants canvis no han agradat gaire a l'Administració, donat que l'opció de traslladar l'ETSEIB els semblava la millor. Durant tot el procés, son moltes les variables que han entrat en joc. És obvi que fundar un nou campus no es fa amb 4 duros, i els diners son en bona part responsables de tota la moguda. El solar, gratis (la UPC no podria comprar aquell terreny ni en broma). Els diners que posa la Generalitat per construir nous edificis (no en posaria tants si només s'arreglen edificis existents). Un credit amb condicions molt favorables, que posaria una empresa americana (no s'ha dit mai el nom) a canvi de patrocinar el nou Campus (si no marxa ningú al Forum, no els interessa). I finalment, els diners que posaria la Diputació de Barcelona a canvi que fer fora l'Escola d'Industrials Tècnics, situada a l'històric edifici del carrer Urgell (on també hi ha la residencia d'estudiants). Aquests, al principi, havien de ajuntar-se amb els Industrials Superiors al nou campus. Ara seguirien ajuntant-se, però al Campus Sud, ocupant l'edifici d'Aparelladors. Un lio, oi? Dons no és tot. Quan es va parlar de traslladar l'ETSAB, es va dir que l'ETSEIB ocuparia el nostre edifici, provisionalment, mentre s'arreglava el seu edifici (les dues torres que tenim al costat, que tenen fama d'estar força deteriorades). I un cop haguessin retornat a l'edifici seu, el nostre serviria per els industrials tècnics i per laboratoris i "restos" variats. Us els imagineu, fent pràctiques en les aules Coderch?? És evident que el Rector Ferrer i Llop no va pensar en aquests detalls.

Les alternatives, en realitat, no son gaires. Omplir tota la zona que ofereix l'Ajuntament, i fer-ho sense crear cap facultat nova, passa forçosament per traslladar-hi alguna de les grans escoles que formen la UPC. La proposta actual, ja és veu, no serveix per omplir-ho tot, ni garanteix que la UPC surti realment beneficiada després de tanta polèmica. Només faltaria implicar una altre centre, com Telecos, o la FIB, en el tema... A l'ETSAB, l'opinió majoritària dels que han opinat és que no necessitem una escola nova, sinó una escola millor: arreglar l'entorn dels nostres edificis, i aconseguir de l'Ajuntament una major edificabilitat que permeti crear l'espai que ens falta a nosaltres i a l'ETSEIB, que tampoc son tants metres com per justificar un trasllat. El tema sembla estancat, però no ens hem d'enganyar: tard o d'hora, els esdeveniments es precipitaran, i llavors caldrà estar preparats !!

Imatge de la proposta d’ordenació del campus de Llevant. El projecte no estava pensat per cap facultat en concret. Però resulta que l’autor....és el nostre exdirector, l’Eduard Bru ! un cop més casualitats de la vida...


menú del dia 4) CONCLUSIONS:

assumit que l'ETSAB no vol marxar, i treballa amb altres solucions. Però la nostra escola segueix estant afectada per les solucions que semblen tirar endavant. Just quan s'està parlant de canvis en el Pla d'estudis, de possibles noves titulacions, de si els aparelladors podrien acabar donant algun títols d'arquitecte "encoberts", o de com s'ha de dividir la carrera en cicles, justament ara ens estan dient que enviaran una part de l'ETSAB a l'altra punta de la ciutat. Això, senyors, és una espasa de Damòcles que penja damunt nostra.

Ha quedat clar que el tema és conflictiu, i que de tantes voltes que ha donat ja comença a semblar una opereta. La principal critica que s'ha fet és que l'opció d'enviar-nos a nosaltres va aparèixer de sobte, sense cap consulta, i quan ningú ho havia demanat. Darrera d'aquest punt, les opinions comencen a divergir. Per alguns, l'opció de fer-nos els "amos" del Campus de Llevant els sembla la correcte, per que Proposta, molt imaginativa, d’una possible suposa un repte acadèmic, ampliació de l’ETSAB. Forma part de l’estudi arquitectònic i urbanístic enor- ell.laborat pel CPVS sobre el Campus de Llevant. me: una oportunitat única que Home, això.... si algun dia arribem a ampliar l’esno podem deixar escapar. Però cola... esperem que surtin propostes més series... Des de DIAGONAL no pretede seguida apareix un dubte: nem crear alarmisme, però si Si tan bona és l'opció, perquè el rector no ha volgut que posar l'accent en un aspecte que veiem perillós. Tenim la marxes la seva escola, l'ETSEIB? Sobretot, quan ja ho sensació que totes aquestes decisions s'estan prenent havien decidit? sense la nostra participació, ni dels estudiants ni de la pròLa sensació que ha donat, tota l'estona, és que no vol mar- pia direcció de l'Escola. Però sobretot, trobem a faltar inforxar allà, i punt. Que prefereix quedar-se on està, amb el mació, i ganes d'intervenir amb força en el suposat debat nucli de la UPC, al costat de les altres facultats i del flamant que va obrir el rector amb la seva proposta.

El cop més fort, aparentment, ja està parat. El Rector ha

Companys, que perdrem el tren !!!

feb 2003

nº2

5

diagonal

Parc Científic que tenim per Per exemple, tota l'estona sobre del Camp Nou. De fet, els estem parlant del Campus informes oficials que ha publicat de Llevant com una opció el rectorat parla de crear un dolenta. A la DEDAB podreu gran campus "tècnic" al consultar l'informe que va Campus Sud, ajuntant l'ETSEIB, elaborar l'escola sobre l'emels tècnics del carrer Urgell, i plaçament, un informe que tota la resta de coses que facin va estar penjat només al falta, I l'idea sonaria molt be, si juliol al taulell de Direcció no fos per un detall: nosaltres (replà entre PB i 1er pis). I no tenim cabuda en tot això, i la realment sembla una merda solució, clar, passa per fer-nos de solar, amb perdó. Però... fora, per enviar-nos a l'altra s'ha fet cap consulta oficial punta de la ciutat. Sembla que sobre aquest tema a l'escono som prou "tècnics" pel nosla? Alguna conferencia per tre Rector. Després ve l'operació explicar que passa? Alguna de maquillatge, de convèncer exposició sobre l'evident Una altre imatge del mateix estudi, aquest cop l'ETSAB que el Campus de relació entre els canvis al Pla Llevant és el nostre "El proposant un edifici per ampliar l’ETSEIB. Si si, és d'Estudis i la part de l'ETSAB Dorado", que la UPC aposta aquest edifici amb forjats vistos que surt més cap que la UPC proposa enviar al tant fort per nosaltres que ens a la Diagonal... Almenys sembla més modern que nou Campus? dona tot un campus nou de la nostra possible ampliació, pèro francament, no trinca. Que l'Arquitectura serà feia falta dibuixar propostes d’aquest calibre ! Francament, creiem que no. la punta de llança de la UPC, els I això no és una critica, sinó estudis amb més fama, amb les una invitació a treballar plegats per tal de poder sortir d'ainstal·lacions més modernes, en l'entorn més nou de l'àrea quest tema de la millor manera possible. La UPC segueix metropolitana: el Fòrum. Sona molt exagerat, però només endavant amb la creació del Campus de Llevant, i nosaltres, cal que mireu els documents elaborats per la UPC i les actes a l'ETSAB, sembla que estiguem passant del tema, com qui de la Junta d'Escola on va assistir el rector. I tot, sense que amaga el cap davant del perill. ningú de l'ETSAB hagués insinuat de marxar.


vox populi... Sobre la carrera... Un dels avantatges que aquesta carrera duri tant, o que la "fem" durar... es la quantitat de gent que arribes a conèixer, gent de tot arreu, de tots els colors i conviccions, de edats diferents i personalitats antagòniques. Doncs bé, puc afirmar i ratificar que totes i cadascuna d'elles amb les que jo he parlat, ha pensat en algun moment en deixar-la. No es estrany? Tots recordem amics o companys de primer, que van decidir amb més o menys ajuda (del cos docent) abandonar i viure feliços en altres llocs, però no em refereixo a això. A tots ens arriba un moment en que ja no podem més, i agafaríem el primer tren en direcció desconeguda, però en els estudiants d'arquitectura hi ha alguna cosa més. No en sé els motius concrets, potser el ritme frenètic d'entregues, les nits sense dormir, les correccions, les notes ... desgasta fins al límit.

6

Potser el malestar físic (mal d'esquena, cervicals, tendinitis, ulls , migranyes...) ens empeny.

dre a les espectatives , de no poder fer el que volem, de ser incompresos...

Potser la eficàcia del pla d'estudis, la facilitat per escollir grups i assignatures, la fantàstica organització en les matriculacions...

Potser el companyerisme i la competència sempre legal...

Potser la trobada amb alguns membres del cos docent, amb aquells discursos tan respectuosos i encoratjadors, segurament grans professionals... fa que tinguem por de convertir-nos en alguna cosa semblant i pensem en fugir atemorits. Potser la lluita constant amb aquests instruments infernals que ens fan la vida tan fàcil ; ordinadors, teclats, ratolins, impressores, plotters, fotocopiadores ... Potser les magnífiques instal·lacions on rebem classes, amb aquests aparells precisos i infal·libles de projecció .... Potser la visió del món professional del que tan bé ens parlen ...la por de no arribar a ser algú, de no respon-

diagonal

feb 2003

nº2

DESPIÉRTAME A LAS 16:15,

Potser ens preocupa no saber quin es el camí a seguir, la veritable arquitectura, el que toca ... Potser la nostra gran vocació defalleix... Potser la mirada dels que s'assabenten que fas arquitectura.... Potser tan sols tenim por del futur, de nosaltres, d'estar desaprofitant la vida, de no saber que volem... No ho sé, potser tot o potser res, no tinc la solució, tan sols el problema. Malgrat això, molts seguim aquí, buscant motius, recordant anècdotes i sobretot queixant-nos, però endavant... fins quan? Això tan sols ho sap el vent. Nuria Villlarrublla

TENGO ENTREGA

A la sombra de este mensaje, ilustrado en un DIN A-3, dormía una estudiante. No parecía descansar. Había caído de cansancio y yacía muerta a la espera que un grito o un empujón la resucitara a las 16:15. No resultaba difícil imaginar que había pasado varias noches exprimiéndose en un trabajo. Trazando formas e ideas mientras se desvanecían las horas de descanso. Atrás habían quedado los dibujos del bloc, las escapadas a la biblioteca entre clases o las ideas brillantes que llegan en el metro o caminando por la calle. La magia de la mente humana es que ignora su entorno. Del mismo modo que el preso sueña continuamente en la libertad, rodeado de rejas, ella había imaginado un buen proyecto en una lúgubre sala de estudio o entre los agónicos tabiques de un piso diminuto. Por desgracia los planos y las maquetas no son mágicos. No conocen más horas que las que hay, ni más lugar que una mesa o un ordenador. No saben mentir y ni mucho menos expresar, si no hay un potente trazo que los acompañe. Lo que aquella estudiante iba a presentar era el fruto de su muerte gradual, parecía por completo imposible pensar en un proyecto positivo y expresivo. Una pequeña corrección acabaría con todo lo que había hecho porque la fuerza de su trabajo se había perdido entre plantas, secciones, maquetas y renders. Posiblemente el problema estaba en su pobreza como proyectista. Pero también podía ser el escaso tiempo que la asignatura destina en su programa. ¿Tú que opinas?


...vox populi Inicialment, aquesta entrevista havia de sortir en el Nº1 de DIAGONAL. Llavors no va ser possible, perquè no teníem prou espai per publicar-la. Ara, per fi, podem presentar-vos, en "exclusiva", a un dels personatges més singulars que corren per l'escola: Narcís Irizar, professor de Historia de l'Art i l'Arquitectura a l'ETSAB. Tan si l'heu tingut com si no, haureu sentit parlar d'ell. Estimat i odiat a parts proporcionals, és d'aquelles persones que no deixen indiferent a ningú. Les seves classes son "llegendàries", i els seus cops de geni, també. Paradoxalment, ell desitja passar el més desapercebut possible per l'escola, segons ens diu només començar l'entrevista. I nosaltres, lluny de facilitar-li la tasca, li dediquem totes aquestes pàgines. Perquè creiem que professors com ell, que no et deixen indiferent, s'han de cuidar. I les seves paraules, tan si estem d'acord com si no, son una invitació a reflexionar sobre moltes coses. Ja sabeu que aspirem a generar debats d'opinió a l'ETSAB: tot abans que callarse i passar. Per això, us convidem a llegir aquesta entrevista. Amb vosaltres, Narcís Irizar.

DIAGONAL- Nosaltres estem moltes hores en aquest edifici. Sovint hi ha gent treballant a la nit, fent entregues... IRIZAR- Ja hi aneu a la nit i tot! Sou uns addictes! - Totalment ! - Una revista dels estudiants.... i que espereu aconseguir? - Trobem a faltar moguda en aquesta escola (parlant de la motivació de la revista). - Jo em puc equivocar, però...soc tan pessimista que crec que inclús la crítica, avui, és empresa. - Més que criticar intentarem exposar problemes, i si no hi ha solucions, doncs... malament. Ho deixarem estar. - Jo no us serviré de gaire llavors. Que voleu saber de mi? - Com que ets un dels professors més coneguts de l'escola, per fer el primer número, buscàvem algú que tingués coses interessants a dir a part de les que comenta o diu a classe. Hi ha molts professors que venen a classe i després desapareixen i no saps res més. - Atenció, per què jo també funciono així! - Si però en canvi les classes et surten més riques. No tan sols el que és la matèria sinó coses relacionades amb el que és l'escola. Hi ha molts professors que per més que els hi preguntéssim ... No ens dirien res interessant. - No se que us puc dir, no estic gaire ficat en l'escola....

DE L'ENSENYAMENT: EL SENTIT

DE SER ALUMNE O PROFESSOR - Què li sobra i què li falta a l'ETSAB? - Li sobren plans d'estudis i normatives. I canvis que en general, no crec que puguin modificar res. No tinc cap teoria prèvia per jutjar aquestes coses; no tinc ni tan sols un punt de vista professional, perquè... estic convençut de la teoria del derrumbe i en aquest sentit suposo que no us interessa... És una convicció, no una anàlisi. L'anàlisi ja s'ha acabat. Ho dic així. No és res apocalíptic. Alguna cosa hi ha que ha canviat tan profundament que el professorat estem embogits, això està claríssim; amb la utilització d'un llenguatge amb el que persistim, vulguis que no...si aquest professorat fos jove faria igual perquè no té una altra alternativa... genera confusió en els alumnes més que no pas aclariments. Penso que hem entrat en una era de tecno-ciència que genera un canvi important, una canvi copernicà en la manera d’entendre-ho.

estic convençut de la teoria del derrumbament: la modernitat s’ha acabat... ja m’enfonso amb ella

- Quan te'n vols adonar, ja ha passat.. - Suposo que com tots els canvis; sempre entren com les pordioseras per la porta de darrera i avui més que mai, perquè avui no hi ha cap actitud de reverència cap a allò nou, com el món modern que ha tingut una actitud d'expectativa, un comptador geigger per comptar a veure quina tremolor, quina emergència hi ha. - Un acte reflex. - Penso que s'ha acabat aquesta cultura, aquest vida i aquesta modernitat... M'enfonso amb ella. Ja en soc conscient, perquè ja no puc fer el canvi. No em puc estirar la cabellera per sortir del meu present ni de la meva història. Estic pres amb ella i com que parlar d'un no és massa important, a mi el que em fot una mica és veure-us a vosaltres... No sé quines intensitats teniu! Realment una de les coses que a mi més em van impactar de l'escola era...aquesta gent, on té les intensitats? I, potser les teniu, el que passa és que jo no les identifico, no les localitzo. He arribat a notar les classes com a... això és un suïcidi col·lectiu o què?

Jo he arribat a notar les classes com a... això és un suïcidi col·lectiu o què?!

7 nº2

L'Irizar ens proposa de fer l'entrevista al seu cotxe, per estar tranquils i fora de l'escola. Segons diu, cada cop se sent més aliè en aquest edifici. De camí al pàrking, comença la conversa....

UNA VISIÓ

feb 2003

UNA SORPRESA...

diagonal

D'ENTRADA,


vox populi...

diagonal

feb 2003

nº2

8

- No hi ha ningú que reaccioni. Ningú que faci res. O potser l'objectiu de tots és que no passi res, que ningú es mogui... - Jo no he arribat a cap conclusió. Jo no aclariré res perquè genero més preguntes que respostes, i en aquest sentit crec que hi ha un embogiment col·lectiu del professorat i de mi mateix. Jo recordo classes que havia fet amb el altres fa molts anys i ens les donàvem d'interpretadors. Hi havia alguns alumnes que, començo a pensar ara si no eren també uns tramposos, que ens donaven l'escena. Lluir-nos perquè després et fessin un examen que francament: "te digo quatro palabras para responderte con salero a lo que has dicho y vete a la mierda". L'altra dia vaig estar rememoritzant-ho...i vaig dir: però què estàs dient! Si això d’ara té una riquesa de continguts, i estàs dient coses que no eren imaginables quan estàvem aquí i ens creiem no se sabe quién! Però si és brutal el que els xavals reben ara, el que saben, al costat de los supuestos años celestiales donde todo iba bien, la escuela era fantástica, y los alumnos eran magníficos, en canvio estos estan muertos y no sé qué... però què dius! Si resulta que saben i tenen una mitjana d'exàmens molt millor! Aleshores doncs... "haztelo revisar muchacho!" Algo anda mal también en mí; en mí y el profesorado. Jo li trobo una certa explicació de tipus tècnic-científic, que afecta al llenguatge: no estem preparats, ni vosaltres tampoc, per dir les coses amb teoremes. De dir les coses de manera molt demostrable... - És que avui en dia els estudiants saben el que volen, el que els interessa i la resta no els hi fa falta. Per això ja no hi mostren interès. - Exacte. Jo crec que va per aquí l'assumpte, tot i ques’haurien d’enunciar les perverses estratègies per treure el curs. Hi ha un punt molt fotut d'agafar i dir "cony estigues quiet!" Per què marqui una delimitació, un límit; perquè si no hi ha límit, les coses no estan clares. Recordem a Loos, o a Wittgenstein. Nosaltres estem embogint però ells també. No són l'alternativa, encara no. - Van arribar massa tard? - Massa d'hora. - Massa d'hora a una època i massa tarda a una altra. - Exacte. Perquè aquells encara van voler repetir un 68 per exemple, quan no hi havia manera alguna. - No tenia sentit? - No tenia cap sentit. Tenien un llenguatge i unes postures contestatàries que tio... - Una pataleta? - Una pataleta però que s'acaba amb "donde està la diferencia?" Perquè això acaba miserablement. Acaba que de la filosofia de la diferència, i de la filosofia d'això i d'allò altra, el que faig és una distinció per mí. Porque cada uno quiere diferen-

ciarse con una diferencia en el sentido también loosiano de ornamento respecto los demás. Filosofíes que en principi naixien com a alternatives, com Gilles Delleuze i, encara que sigui diferent, Jacques Derrida o Leo Tarh... tots els que han tocat el tema de la diferència, es llegeix, s'assimila com a diferència respecte de l'altre: diferència - distinció. - Jo soc diferent perquè no vull ser igual als altres.... - Esto acaba fatal! Esto acaba con un coche realment distinto y acaba con un tipo de servicios y de consumo realmente distinto, una persona així acabava sent un “gurú”. Però avui veig una massa...quan tinc els alumnes davant em generen una certa inquietud, però d'una altra manera...veig una massa estranyament igualitària. - Vulguis o no hi ha un patró que cada cop ens va conformant més d'una manera... allò que diuen del pensamiento único. - Exacte. Quina cosa és el que els hi dona aquesta dimensió igualitària? No sé si és una cosa "xunga" o és alguna altra cosa que mereixi donar-li una mica més de crèdit i estudiar què és. Però a primera vista no sé distingir si això és xungo o no. Jo vaig tenir una alumna el curs passat a Història III, una tia que em va fotre un examen sobre un tema que no era gaire fàcil. Un examen de deu pàgines denses, carregades de significat, amb el llenguatge ajustat: no hi havia punt de palla... Aleshores dic "tio, ara si que no sé ja on soc!" Perquè jo estava cremat. Feia 11 anys que estava fent segon i estava molt cremat... Suposo que la gent, quan més jove és, més estrany els hi ets, i el teu llenguatge també,... i de cop i volta l'any passat vaig tenir amb Història III un curs, una experiència molt grata. Voldría creure que aquestes persones són els embrions de l’home comú.

La gent, quan més jove és, més estrany els hi ets, tu i el teu llenguatge.

LA CRITICA EN

EL MÓN ACTUAL

- Amb tot aquest panorama que dibuixes... quines pistes o intuicions de cara al futur ens donaries? Coses que facin prendre sentit a viure. Existeixen aspectes positius que permetin construir, que permetin caminar cap algun lloc...? - En això no podem pensar només en termes d'escola. L'escola per mi és un microcosmos on es produeixen coses que també es produeixen fora. Entenc molt bé que estigui vist com a interessant fer coses per batallar contra aquestapassivitat. No sé que passa però sembla que engrassis millor la màquina encara. - Potser llavors et surt el tret per la culata... - Escolta, mira... Crítica heu de fer.Ha d’haver companyerisme, solidaritat... Els altres t'estan mirant ja des d'un punt de vista, que serà paranoic, en termes col·loquials... "Este está ya haciendo pasos para colocarse." I tenen certa raó malgrat la paranoia, perquè el poder està tan sol, tan aïllat, que el que busca són representants de les masses apersonals, representants amb qui parlar. - És una curiosa manera de veure-ho. Vols dir que hem d'anar amb compte de no caure en la trampa? - La capacitat de representar s'autonomitza; no hi ha manera de representar la pluralitat i la diversitat actual. Per això consi-


...vox populi

Tal com nombres, ja estàs valorant, ja estàs ajudant a néixer o ajudant a ensorrar

- Subscriuries aquella frase que diu "només estic segur quan dubto."? Que el dubte és com una senyal de que no t'has deixat convèncer per cap de les opcions que t'han presentat?

LES

SEVES CLASSES, LA SEVA CARRERA

- Canviant de tema... Quina imatge penses que tenen els estudiants de tu? - Noto que m'estan castigant bastant. Jo vaig entrar que no en tenia ni idea d'arquitectura ni de fer classes i resulta que vaig tenir una recepció estupenda. Avui en dia, que porto 20 anys estudiant arquitectura i en sé, no sé si un ou, però bastant, he notat que m'estan castigant bastant, si parlem de les enquestes. Dubto de coses jo també, però n'hi ha unes quantes que no dubto. I conec a gent que m'ha generat més d'un problema. És curiós perquè, avui per avui l'administració no les fa servir (les enquestes), però no deixa de ser una corda de control que algun dia pot servir. A mi això em preocupa poc, però si que em va generar un problema moral de... Hòstia jo faig un esforç per fer-ho més bé; potser és que tinc una actitud que tampoc és la millor; potser tinc un actitud que realment és de distància, i de severitat. - Creus que serveixen d'alguna cosa aquestes enquestes? Perquè molts estudiants potser pensen que no serveixen realment per massa... - Doncs aleshores s'ha de parlar amb administració: escolti vostè ha de fer perquè serveixin per alguna cosa, o deixi de tocar els collons, perquè m'estan fotent mal. Per tant agrairia que si això realment no serveix per res algú tingués la iniciativa de retirar-ho d'una puta vegada. Jo ja he passat per una tesina, una tesi doctoral, una oposició, una altra oposició... són masses oposicions perquè em toqui haver d'estar demostrant coses constantment. Em sento incòmode. Jo tracto de ser lògic i tradueixo que, en alguna cosa, que jo no sé quina, dec fallar. No sé si és una qüestió de transmissió, o de continguts, o és una qüestió de sensibilitat. Jo soc un tio bàsicament de lletres i d'economia. No sé si hi ha un divorci entre la meva sensibilitat i la d'ells. No sé que és.

Les enquestes m'han fotut mal, però jo trobo que les meves classes són millor ara que mai !

-Al final però, el que pot dir si fas bé les coses o no, és veure si les teves classes estan plenes o no. És un indicador. - Això era abans així. Ara ja és molt rar perquè et preguntes: I aquesta gent aquí que fa! Donada l'actitud aquesta de "suicidio colectivo"...aquesta gent aquí, què fa?! Tractant aquí de fotreli i que tingui aquesta resposta... O li fotria una hòstia a un estudiant o li fotria una hòstia al rector. Necessito fotre-li una

9 nº2

El poder està tan sol, tan aïllat, que busca representants amb qui parlar

- Malgrat tot, seguir buscant per tal de trobar certeses. - I tant, i tant, clar, clar.

feb 2003

- Davant d'una lluita entre alternatives, t'agafes al que existeix i que et molesti el menys possible, no? Coses que s'estan presentant actualment com a possibles vies d'escapament d'aquesta situació estancada, des d'històries de participació a nivell de fòrums socials, experiències participatives com les de Portoalegre, o les de Rubí (participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostos municipals) ... Ho llegeixes com a passes endavant o intents d'avançar? - Jo no simpatitzo per ara amb les ONGs. A la guerra de Iugoslàvia, quan vaig veure que tot un exèrcit bio-polític anava cap allà per llençar bombes i després portar una massa biopolítica de pallassos, inclosos els arquitectes sense fronteres, metges sense fronteres,... consentint, legitimant la guerra d'un imperi, d'una potència, que només són els E.U.A, jo tenia algunes reticències, però a partir de la guerra de Iugoslàvia vaig pensar que eren uns fills de puta. Una altra cosa és que, com totes les coses, s'ha d'anar aprenent a discriminar una mica. Vaig llegir un article d'un escriptor al poc temps d'haver-se donat aquella manifestació dels 400.000 (parlant de la mani contra la cimera del FME que es va fer a Barcelona), molts més de la que van fer els sindicats el 20-Jt. I a més no era unitària. Em va semblar que allà hi havia coses emergents, molt interessants. En part crec que tenia raó el periodista en riure's: "mireu quins noms que es donen a sí mateixos: los cazafantasmas...estan jugant, són uns gilipolles". És cert el que deia, però el sol fet que només vegis aquesta dimensió ja té mala òstia. T'estàs fixant en una dimensió que és molt racional, quan potser aquí el que val és la dimensió més irracional que això té encara, més germinal, més seminal que té, perquè és evident que encara no està madur. Si en lloc de contribuir a madurar-ho el que fas és adoptar una actitud irònica i destructiva, sens dubte no estàs a la banda d'ells. Tampoc ets tan valent com per atrevir-te a criticar-los amb duresa perquè "entonces podrías ser mal visto por el público y tener un mal márketing. Són tíos con mucha visión del màrketing y la publicidad..." i se'n cuidaran bé de no dir determinades paraules, perquè després resulta que es troben als alumnes allà al costat, que han estat en la mani. Per tant d'això se'n cuidaran, però a la que poden, sibil·linamente, casquen amb el simple nombrar. Tal com nombres les coses tu ja estàs valorant. Hi ha una situació, un objecte, un subjecte i tu els hi dones un nom. Per no dir un concepte... un nom. Tal com nombres, ja estàs valorant, ja estàs ajudant a néixer o ajudant a ensorrar algo. Encara que la cosa sigui molt germinal, o per què és molt germinal, ja estàs "haciendo de comadrona, o lo contrario, asesinando." En aquell mateix moment ja ho estàs fent.

- No. Hi ha sempre una colonització de les teves inclinacions; l'inconscient o el subconscient, com vulguis dir-ne. Sempre te'l colonitzen, i la teva feina és fer la discriminació de què accepto i què no accepto. D'aquí a acceptar el dubte com a metodologia, a la manera cartesiana, que significa una distinció entre subjecte i objecte de tipus cartesià... al final es fa un mode de viure també! No, no participo d'aquest mètode finalment eclèctic. Quan Descartes ho feia era revolucionari. Fer-ho avui com a mètode és "no me quedo con nada porque dudo de todo..." això és eclecticisme pur! Això és conservador! Jo ho tinc clar. "Soy un hombre de certezas".

diagonal

dero que el sistema electoral, i les democràcies actuals no funcionen... Ara, jo tampoc tinc alternativa.


vox populi... hòstia a algú, perquè això m'està fotent mal. I la meva reacció aleshores és separar-me més encara de l'escola. Això és el que aconsegueixen. La reacció normal és aquesta. Vosaltres aquí i jo allà, el conflicte és geopolític total. - A quines altres coses et dediques a part de l'àmbit estrictament docent? Comentaves que havies començat sense saber res d'arquitectura. Nosaltres no sabem si els professors d'aquí són arquitectes o no. Alguns si, alguns no... Ni si havies fet la carrera d'arquitectura o havies estudiat alguna altra cosa. - No jo no he fet la carrera d'arquitectura. Jo he fet Història, Filosofia i Economia. Vaig entrar aquí per mitjà d'un tio, que ara no veig, que tenia confiança en mi. Segueix estant per l'escola, però molt poc. Era un moment diferent, perquè aleshores encara hi havia aquella confiança, que vosaltres encara teniu una mica, però que llavors era molt forta encara, de que aquí es necessita algú que foti de canó, que tingui força, consistència teòrica, per determinades actituds polítiques que prendrem aquí dintre... Los tiempos iban en direcció contraria. Jo crec que l'arquitectura és el que més he estudiat a la meva vida, perquè he estudiat coses vàries, però arquitectura porto 20 anys estudiant-la; res he estudiat tant. Era un professional que em dedicava als còmics i a la il·lustració, feia d'editor, el que s'entén en anglès.

Jo he fet les carreres de Història, Filosofia i Economia, però l'arquitectura porto 20 anys estudiant-la!

diagonal

feb 2003

nº2

1 0

mar quelcom? - No sé si el moviment modern va ser un somni de una capacitat pastoral, redemptorista...Llavors hi havia tot un llenguatge que ha desaparegut. Era un llenguatge on jo, l'arquitecte, transformaré el món i la vida dels demés! Jo, no sé si per bé o per mal, aquest llenguatge ja no el veig en els alumnes. - I en els arquitectes actuals? - I en els arquitectes actuals tampoc, no? Ja no hi és. I penso que avui estaria fora de lloc continuar amb això. Una altra cosa és considerar si una reactualització en un moment concret seria positiva o no... En aquest context actual, però, una actitud d'aquest tipus, la trobo fora de lloc. És una pretensió, que "en vez de transformar el mundo, lo que haces es dar la nota!" Jo quan sento el Bohigas parlant que s'han de fer cases per la joventut, penso que ja està deixant enrere a altra gent que no és tan jove però que tampoc té una casa. Qui ha dit que el problema és només de la joventut? Qui ho ha dit això? Qui ha fet aquestes declaracions? Aquest eslògan, qui l'ha fet? És un eslògan que li convé a l'arc parlamentari, perquè li convé dir que la joventut i la immigració són els únics que tenen aquests problemes, i que tots els altres tenen la vida resolta. Mentida! Això és el primer problema. Però el segon problema, i referintme en el Bohigas, que no sé si està embogint o sempre ho ha

- I ara a part de la docència, et dediques a alguna cosa? - Escribo, pero esto es absolutamente secreto. No guanyo res. Vivo pobremente, perquè no guanyo ni una pela més del que guanyo aquí... i francament, es guanya poc. - En general, però, hi ha molts professors d'aquesta escola que tenen algun despatx... - Bueno, el xollo és aquest. El xollo de treballar aquí és que te'n vagis cap a casa a fer d'arquitecte, que tinguis uns clients... aleshores treballar aquí deu ser un xollo. Allò: "hòstia, mira, me'n vaig a l'escola a fotre un rollo i tal". - Tenen l'escola com un hobbie... - Com un hobbie... i en tiempos fué plataforma, en tiempos es hobbie, otros tiempos no sé... en fin. Jo crec que són gent que està aquí ben assentada, i s'hi troba còmode i bé...crec, eh! No sé, només ho veig perquè no tinc massa coneixement de tot això. Però també és la gent que de cap manera pot dominar coses que un porta estudiant durant 20 anys, de cap manera! L'ús del temps es fa d'una manera o d'una altra. Jo realment m'he convertit en un professional; dolent o no, però en un professional de l'ensenyament. Perquè clar, el tema de la pedagogia és el tema de la transmissió!

El tema de la pedagogia és el tema de la transmissió

EL PAPER

DELS ARQUITECTES

- En tot aquest marc que estàs definint, quin paper creus que pot jugar l'arquitectura i els arquitectes? És un paper totalment minoritari, que afecta poc en el desenvolupament de les coses? O creus que té capacitat de transfor-

estat, no ho sé, és dir de fer pisos de 25 m2 per la joventut. Com si estes parlant d'una alternativa a les lleis del marcat. Perdona, reduir el pis a 25 m2, ja no és parlar des d'una instància diferent de la del mercat, sinó precisament des de la del mercat. Ho va corregir últimament...En una entrevista vaig llegir que no 25, 30. Algú li deuria dir, home... “No és que sigui tan cara l'arquitectura, el que passa és que els sous són baixos”. - Segons el ministre, les cases estan cares perquè ens les


...vox populi - Com deia el Guerra, "el que se mueva, no sale a la foto..." Si algú es mou... Vivim en un món en que ja passes a ser sospitós? - Heu d'anar amb compte amb mi, perquè soc molt dissolvent. Ja quan estava en un partit a l'esquerra, en temps de Franco, ja allà era molt dissolvent. Criticava donde yo estaba. En aquest sentit, he jugado siempre a cerrarme puertas y a ser tan disolvente que, en vez de crearme espacios y lugares, jo mateix m'he tancat portes i jo mateix m'he anat autodisolvent, en certa manera, encara que "es así como pervivo y persevero en mi ser", en palabras de Spinoza. No me n'arrepenteixo. Entres en col·lisió amb la realitat... Hòstia, és que hi ha unes xarxes de famílies... aquí val més pertànyer en una xarxa que tenir peles! El tema és pertànyer o no en una xarxa... una xarxa de no sé, de política, famílies d'això, d'allò... Però tinc una sospita pitjor, em temo que "en New York ocurre lo mismo". - Ja ho diuen, que sempre copiem els models americans.... - No, no és això, qui diu New York diu Paris... El que hi ha és un "aparato de partido", no només dels partits, sino també a les empreses, a les universitats... El concepte d'aparato és molt rar. És un concepte de gent que no tenen problemes per homologar-se, que encaixen. Pocas veces no encajan. I pot semblar que de vegades desencaixen tremendament, y esta es la mejor forma de encajar. A les families passa inevitablement. Hay un hermano que es preferido a otro y ya está. Això passa, encaja. Si és just o no, és una mica tonto preguntars'ho. No hay que trabajar nada para ser del aparato, yo encajo y el otro no. I pots fotre les mil i una, que no encaixes. Ara no preguntis per entrar en una empresa per si ets bo o dolent, la pregunta és: encaixes? Tard o d'hora ho veuran.

PER ACABAR, ALGUNES PREGUNTES CURTES.... - A quin any vas començar a fer de professor? - Jo vaig començar al Vallès, l'any 1982, a l'escola d'arquitectura. Feia classes de... Economia legal es deia? És una assignatura, em sembla que ja no hi és. - No, ja no existeix. I- Ya ves, por donde voy pasando va todo acabando... Em temo que d'aquí a uns anys, foto el camp d'aquí i això s'acaba també. Jo soc un dels tios que ha tret de les darreres places, perquè ja no trauran més places de funcionari. En poden treure alguna perquè tinguin algú per endollar o... coses molt especials, por el mérito de no se que...

Soc molt dissolvent: por donde voy pasando todo va acabando

- Alguna pel·lícula que consideris especial.

Mies és el clàssic del modern: representa com ningú una època

- Acabaries la Sagrada Família? IJo la destruiria. Directament. Com a runes es podria guardar en algun soterrani... pels nens.

- Recordes on eres el dia que es van inaugurar els J.J.O.O.? - Estava aquí i l'endemà me'n vaig anar a Las Palmas de Gran Canaria, perquè m'havien convidat en un simpòsium, i a més, m'horroritzava la perspectiva de quedar-me a Barcelona, agafada per la policia, amb un tipus d'actituds d'autocomplacència i de "salir en la foto" que em repugnaven molt... no no. També haig de dir que vaig aprofitar una oportunitat que se'm va brindar. D'una altra manera m'ho hagués hagut de mamar aquí! Tot s'ha de dir! - Aniràs al Fòrum 2004, si és que l'acaben? - A on està el Fòrum, jo vaig en direcció contrària! Tan mentalment com viàriament. - I per acabar, alguna recomanació als estudiants? - Mira, em va cridar l'atenció fa poc una escola japonesa, on feien anar els nens despullats per acostumar-los a no patir pels canvis de temperatura. Em penso que hi ha un cert retorn, que potser sembla un exemple xungo....Sense tornar, en absolut, al tema de "la letra,con sangre entra", trobo que els alumnes tenen una actitut un tant tova que no correspon a la duresa tremenda que té el mercat en aquests moments. Hi ha d'haver un retorn a una certa duresa. Hi ha hagut una generació de pares que ara tenen 50 anys que han pencat com a fills de puta per pagar la hipoteca i per què el nen estudiï. No eren les famílies aquestes con apellidos conocidos, sinó tot un nou tipus de gent, que té tot el dret del món, però que, a vegades, masses vegades per aquelles cases no ha passat mai un diari, un llibre, una valoració d'una peli, d'uns fets, en termes econòmics, polítics, estètics,... de simple parla, d'entreteniment, on hi hagi un vocabulari que es va enriquint amb les valoracions de les coses... Hi ha hagut tanta dedicació calvinista a fotre peles. Hi ha un alumnat que em sembla que s'equivoca. - No han tingut les bases per entendre la universitat? - O no en aquesta, potser en una altra. És un camp molt especulatiu i perillós, perquè llavors aquí podríem acabar tipus PP, decidint qui te dret a estudiar segons que. Jo no tinc perquè ficar-m'hi amb això. Però que és un tema pelut. Perquè el tema dels itineraris em sembla realment discriminatiu. No se si s'està acabant la molt il·lustrada educació universal. No sé si tots els universals s'estan acabant també.Ho podem invertir: l’home comú està retallant figures, estructures, impostures. És un monstre, però és la vida! El que mor tenia que morí.

- Asesinos natos i Casablanca. - Algun arquitecte que s'ha de conèixer? - Per simpatia, Mies. Si fos per dir algú que "conviene cono-

Entrevista feta per Benji Aguilar, Albert Comerma i Xavi Jordà.

1 1 nº2

MÓN SECTARI ON COSTA MOURE'S

feb 2003

UN

cer", et diria Wright. Com a "completitud", com a cosa que ha quedat antiquada però que segueix sent font de moltes coses. Mies no diría que fos font de tantes altres. Però com a arquitecte davant del que et rendeixes, que representa com ningú una època, el clàssic del modern; no només clàssic, clàssic del modern. Dues vegades clàssic.

diagonal

podem pagar! - Porque es un pais opulento.


guia decent... Dibuix I, segona part... En el número 1 us vam explicar, una mica, en que consisteix l'assignatura que més gent suspen a primer. Però faltava, ho vam prometre, una segona part, on hi hauria els punts de vista de varis professors. També vam convidar a qui vulgués a explicar-nos la seva experiencia personal, alguna anécdota, alguna queixa. NO HEM REBUT RES, CARALLOTS !! Davant d'aquest lamentable silenci colectiu, que intentarem anar combatint, us explicaré una mica la meva propia experiencia… segur que alguns s'hi sentiran identificats. En total son bastants profes, alguns porten anys i anys aquí (això no implica forçosament que siguin bons, però tampoc dolents eh !!). En realitat, la figura de "responsable" no existia fins fa dos anys, eren els mateixos profes que asumien el lloc de "jefe" rotatoriament. Sembla ser que, per alguns, aquest sistema no funcionava be, i és va decidir canviar-ho. L'Ernest Redondo, abans profe de Dibuix III, és des de llavors l'afortunat professor responsable de Dibuix I. Sembla ser que aquest canvi no ha estat del gust de tothom, perque amagar-ho, ni per la forma ni per les intencions. Que consti en acta, ja està. Coses pitjors passen en aquesta escola, i malgrat tot seguim passant cursos, oi? Ja s'apanyaran… Per saber com veuen els profes la seva materia, hem preguntat unes quantes coses a dos d'ells: el propi responsable, l'Ernest Redondo, i un professor que porta més anys, el Jose Luis Ros, que molts ja coneixeu.

diagonal

feb 2003

nº2

1 2

"Fan falta més hores per Dibuix I ?" Tos dos recorden que abans es feien més hores, que el Pla del 94 va suposar una retallada important. Segons Redondo, hi ha menys temps però es demana un nivell equivalent al que s'ensenya. Diu que s'haurien d'ensenyar més coses, però no a base d'atapair el programa. Es preveu fer varies optatives per estudiants de 1er curs, que serveixin de complement. Segons en Ros, la durada real d'un quatrimestre (3 mesos) es realment poca: "desde luego que faltan más horas!" Diu que els estudiants son conscients que la majoria, a la primera, suspendrà, pero que aprenen igualment. Quan Dibuix I durava 9 mesos, també deien que feia falta més temps, aixi que tot es relatiu… "Que es demana exactament a un alumne?" En Ros diu "saber transcribir unos objetos arquitectónicos al papel, y saber imaginar aquella que no se ve". Per en Redondo, es tracta de poder descriure un elements arquitectonic, senzill o complex. En segona instancia, poder fer apunts rapids i àgils, en maxim 2 hores, i finalment, dels mateixos espais, poder dibuixar-ne una vista de memòria, amb les dades que s'han près al croquis i els apunts in situ. Saber imaginar els espais, en definitiva. Per en Ros, més genericament, es tracta de donar una base que l'alumne pugui desenvolupar a Dibuix II i III. Com veieu, uns i altres opinen semblant, tot i que pensin en exercicis concrets diferents… En això és nota tots els anys d'ensenyar el mateix: els metodes poden canviar, però el fons no. "Hi ha prous professors per tanta gent?" Segons el responsable, en Redondo, ja hi has prous profes. A ell li preocupa més que tots treballin en la mateixa direcció, que segueixin les pautes marcades per adaptar l'assignatura. En Ros diu aquesta materia la relació entre alumnes i professor és molt personal.que "mas profes no estarian de más, pero yo puedo decir que conozco a mis 33 alumnos". Recorda que ens els ultims anys s'ha reduit notablement la llista de professors, per jubilacions i

morts sobtades, i destaca que cap d'aquests ha estat subtituit per algú nou. Per ell, el "boca a boca" acaba sent fonamental, perque tothom apren dels altres companys. "Cada professor evalua a la seva manera?" Deixant clar que és una opinió personal, en Redondo diu que no hauria de ser aixi, malgrat les evidencies (que ell reconeix) de que això passa. En Ros considera que tots comparteixen els criteris fonamentals (proporcions, fugues, traç,…), i que els gustos de cada un (ombres, vegetació, …) no surten en només 4 mesos de classe… "Hi ha alguna quota d'aprovats per quatrimestre?" Tos dos neguen aquest punt, i afirmen que cada curs varia de nivell. Coincideixen també en dir que els ultims anys el nivell ha baixat més del normal, que ara està al mínim. En Redondo comenta que s'està demanant el mínim, que no es pot baixar més el llistó: "hem erradicat el virtuosisme", afirma. Considera que caldria fer alguna cosa, per exemple alguna intensiva al setembre, abans de fer Dibuix I. "Estan prou motivats els alumnes?" L'Ernest Redondo creu que faria falta algo per motivar més, com per exemple anar a dibuixar arquitectura "de marca", que motivi més que una cadira (per exemple). Evidenment, les hores disponibles no donen per gaires maravelles. El Ros creu que la majoria d'alumnes enten la importancia de l'assignatura, que estan motivats, contents i interessats. Almenys, els seus alumnes… "Existeix l'alumne perfecte? I l'impossible?" En Ros valora molt l'actitut de compromis i entrega d'un alumne, lluny dels que només volen aprovar. No veu be el que anomena "especulacion" al voltant de l'assignatura (…).Diu que mai s'ha trobat un alumne "impossible", que intentaria ajudar-lo pero que al final "las cosas caen por su propio peso". El Redondo coincideix, és evident que qualsevol professor prefereix un alumne entregat a aquells que només busquen l'aprovat. I reconeix haver-se trobat algun alumne "negat", pèro que aquests no tenen més remei que esforçar-se. "Finalment… que us va portar a fer de profes?" En Redondo es justifica en la motivació personal, que li agradava el dibuix. De manera semblant, en Ros recorda com va trobar-se, fa anys, amb les ganes i la capacitat de donar classes, coses que manté intactes avui en dia: "tengo 66 años, podria haberme jubilado ya. Me siento a gusto dando clases". Com a conclusió d'aquesta "GUIA DECENT" dedicada a Dibuix I, només dir que tots heu passat ja per les sensacions que ens crea aquesta assignatura. Els que sou de 1er, ja l'he passat també, i segur que molts heu suspès. El que us escriu això va repetir 3 cops. La primera, un desastre, realment no en tenia gaire idea de dibuixar. Una cosa era entendre el que es demanava, i l'altra aconseguir dibuixar be. A la segona va millorar algo, però no li podia dedicar gaire temps, i al final ens van tocar fer apunts d'edificis clàssics: jo sempre he pensat que allò va ser una putada, amb els anys he entès que encaixar cubs i dibuixar capitells demana el mateix esforç, però llavors no ho veia aixi, i a l'exàmen final vaig plegar. I el tercer cop, armat d'hores lliures per poder dibuixar, i dibuixar, i dibuixar, finalment vaig aprovar amb una nota prou decent. Potser era perque ja em tenien massa vist, o potser perque per fi havia après a dibuixar. Algo devia aprendre, perque encara ara alguns companys em demanen que els faci dibuixos pels seus projectes… i això que a mi no m'agrada dibuixar!!

En resum: a dibuixar s'apren dibuixant. I si a més t'agrada dibuixar, aprofita-ho…


que puc fer? Esta nueva sección nace con la ambición de ayudaros a encontrar todo lo que necesitéis en Internet. Iremos proponiendo una serie de enlaces de páginas web y servidores ftp que nos facilitaran el trabajo y nos ahorrarán tiempo. Si deseas que publiquemos enlaces sobre algún tema concreto, envía un mensaje al correo electrónico de la revista. Enlaces de la facultad de arquitectura:

Enlaces sobre el Forum 2004 y el Campus de Llevant:

http://www.upc.es/etsab/ Página oficial de la escuela de arquitectura donde podrás encontrar información sobre los diferentes departamentos y profesores.

http://www-cpsv.upc.es/documents/Opcio_C.pdf (Archivo pdf) Trabajo en que se presentan algunos elementos de reflexión sobre la posible implantación del campus de arquitectura y edificación en la zona del Forum 2004

http://www.upc.es/etsab/associacions/delegacio/catala/dedab.htm Página de la delegación de estudiantes donde se explica su función y actividades. Están en obras esperando la versión definitiva de la página. www.etsaweb.tk Web de la escuela llevada por un grupo de compañeros. Es de carácter no oficial y en ella podréis encontrar des de material de autocad hasta comentarios sobre los profesores.

http://www.mcrit.com/BRIC/Not%C3%ADcies/BRIC_Forum2004. htm Resumen sobre los arquitectos que intervienen en la construcción de los diferentes edificios del Forum 2004. http://www.barcelona2004.org/serveis/aut00000111.nsf/Public/pl anol Plano de situación de las diferentes actuaciones en la zona del Besos para la celebración del Forum 2004.

http://pobladores.lycos.es/channels/gente_y_ciudades/etsab Más conocida como la página de "Los Pobladores". Tampoco es oficial.

http://www.bcn.es/urbanisme/forum2004/welcome.htm Paseo virtual por los diferentes edificios del Forum en 3 dimensiones e información sobre diferentes aspectos urbanísticos del proyecto.

http://sapiens.ya.com/lwdj/htm/menu.htm "La web de Jordi", sencilla pero con un gran contenido. No es explícitamente una web de la ETSAB, pero hay alguna referencia.

Esperemos que te sean de utilidad estos enlaces. Podrás encontrar más en el buscador de Internet www.buscadorarquitectura.com

Programas informáticos útiles en general:

Programas informáticos relacionados con la arquitectura: Web donde podréis encontrar muchos bloques para el Autocad. Especialmente útil. http://www.galiciacad.com/portada/ WinEva: Programa de cálculo de estructuras muy útil para el trabajo de la asignatura de Estructuras III. Si se instala se puede usar durante treinta días sin necesidad de comprarlo o de saber el número de serie. http://tecno.upc.es/WINEVA/versio3.htm Otros enlaces de Arquitectura: Web de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona donde se pueden encontrar planos urbanísticos y topográficos junto a fotoplanos de dichos municipios. http://www.mancomunitat.amb.es/cardig/ Web del ayuntamiento de Barcelona donde se pueden conseguir planos parcelarios y urbanísticos a diferentes escalas haciendo búsquedas por la calle y el número. http://www.bcn.es/guia/welcomec.html#dirpost

----11 de Febrer a les 12.30. Sala d'Actes de l'ETSAB. Conferència inaugural del segon quatrimestre a càrrec de l'arquitecte Eduardo Arroyo. ----11 de Febrer a les 19.30. Vestíbul de l'ETSAB. Inauguració de l'exposició de planos i dibuixos de l'arxiu històric de l'Escola. De l'11 al 28 de Febrer. ----Dimarts 18 de Febrer a les 19.30. Sala Torres Clavé de l'ETSAB. Inauguració de l'exposició de dibuixos de l'arquitecte uruguaià Anibal Parodi. ----Dimarts 25 de Febrer a les 12.30 i Dimecres 26 a les 12.30. Conferències a càrrec de l'arquitecte uruguaià Anibal Parodi, en el marc de l'exposició dels seus dibuixos. ----Dimarts 11 de Març a les 13.30. Vestíbul de l'ETSAB. Inauguració de l'exposició "Deu anys d'apunts de viatge a l'ETSAB (treballs en ruta de la secció anàlisi plàstica). De l'11 de Febrer a l'11 d'Abril. ----Dimarts 11 de Març a la Sala Torres Clavé de l'ETSAB. Inauguració de l'exposició de projectes d'estudiants Sòcrates de l'ETSAB del curs 2001-2002. De l'11 de Març a l'11 d'Abril. ----11 d'Abril a les 19.30. Sala Torres Clavé de l'ETSAB. Inauguració dels projectes pel concurs "pladur" per a estudiants d'arquitectura, de l'any 2002.

1 3 nº2

La subdirecció d’activitats culturals de l’escola ens ha fet arribar un avanç dels actes previstos pel segon quatrimestre. Preneu nota !!

feb 2003

ACDsee: Programa de visualización de imágenes de diferentes formatos. Te permite ver todas las imágenes que tienes en un directorio o en tu disco duro de forma rápida y con botones de adelante y atrás. Muy útil para hacer un repaso rápido de las imágenes o para presentaciones a pantalla completa. http://www.softonic.com

ACTIVITATS CULTURALS DE L ’ E T S A B

diagonal

Winrar: Compresor mucho más potente que el conocido winzip y con las mismas opciones. Permite comprimir archivos grandes para que quepan en uno o varios disquetes y crear archivos autodescomprimibles para llevar a cualquier ordenador. http://www.softonic.com


planetarium... un poema cargado de... Mil ejemplares de la primera edición que se agotan nada más salir a la luz, un público universitario, y algún que otro aficionado a la poesía... Nos dimos cuenta que con sólo sacar tres o cuatro poemas en cada número nuestros lectores elevarían la media del sector, ¡menudo favor al mundo intelectual con tan poco esfuerzo! Mándanos tus poesías y si quieres te las publicamos, y si no escribes todavía pues anímate, y si no por lo menos disfruta leyendo y aprende, ¡verás qué bien!

Federico García Lorca Romance de la luna, luna.

Niño, déjame, no pises mi blancor almidonado.

La luna vino a la fragua con su polisón de nardos. El niño la mira mira. El niño la está mirando. En el aire conmovido mueve la luna sus brazos y enseña, lúbrica y pura, sus senos de duro estaño. Huye luna, luna, luna. Si vinieran los gitanos, harían con tu corazón collares y anillos blancos.

El jinete se acercaba tocando el tambor del llano. Dentro de la fragua el niño, tiene los ojos cerrados. Por el olivar venían, bronce y sueño, los gitanos. Las cabezas levantadas y los ojos entornados.

Niño, déjame que baile. Cuando vengan los gitanos, te encontrarán sobre el yunque con los ojillos cerrados. Huye luna, luna, luna, que ya siento sus caballos.

Cómo canta la zumaya, ¡ay cómo canta en el árbol! Por el cielo va la luna con un niño de la mano. Dentro de la fragua loran, dando gritos, los gitanos. El aire la vela, vela. El aire la está velando.

HORRORÓSCOPO...........................................................

diagonal

feb 2003

nº2

1 4

Aries

Géminis

Leo

Tauro

Cáncer

Virgo

Vida social Los reyes majos se portaron. Te trajeron pareja!! ahora solo tiene que durarte... Proyectos Le debes la vida a los compensables, a ver si este cuatrimestre espabilamos. Urbanismo Por muy lejos que vaya tu viaje... el urbanismo te perseguirá. Tendrás que ser más rápido! Consigna : espabila

Vida social Confías mucho en este viaje. No te decepcionarán, ni el destino ni la compañía. Proyectos Estas tranquilo, porque no esperas sorpresas en la nota, ya curraste suficiente. Urbanismo No te lo crees ni tu. Guau!! Con lo mal que empezaste el curso, y aún aprobarás... Consigna : disfruta

Vida social Huye de la luna llena, porque si te sale más pelo... no habrá quien se te acerque. Proyectos Acabaste a tope, y ya tienes ganas de empezar el siguiente cuatrimestre. Y las vacaciones? Urbanismo Vas a echar de menos las teóricas de urbanística... con lo que a ti te gustaban!! Consigna : relájate

Vida social Menos mal que a tu fama no le ocurre como a las costas gallegas, no hay nada que la estropee!! Proyectos Estás inseguro... tu ya sabes por qué. Se notaban demasiado esas "referencias" Urbanismo Y creías que no se podía pasar peor en una clase... espera y verás! Consigna : paciencia

Vida social Si el año va tan bien como la fiesta de año nuevo... Este año promete! Proyectos Proyectos lo tienes como las uvas (atragantado) pues no te queda nada, sabes? Urbanismo La Barbie Urbanista y el Ken Secciones se han quedado sin pilas. Y ahora que? Consigna : ánimos!!

Vida social Está bien que vayas de rebajas, pero evita colgarte carteles de saldo. Proyectos Si encuentras un chollo de proyecto y de profe... corre la voz!! Urbanismo Aquí las rebajas son peligrosas, sobre todo la oferta del 3 x 2. Consigna : alerta


...planetarium Joan Margarit

Corpse

Tinc, ja, un estil definitiu: la llum, com part d'ordres més grans, la trobaré al cub de pedra grisa, vora el mite d'un rude basament de travertí. Parets de vidre i marbre verd, i sostres plans i blancs construïren la noblesa de l'espai, fa molts anys a Montjuïc, amb uns arbres darrere d'unes llàgrimes tan sumptuoses com ho és la pluja.

Te echaré en cara el beso de la muerte Tendré que dejar la vida querida Al tiempo que mi fama queda olvidada Y es por tu paso que corro tal suerte

Nos congratulamos de tener una primera persona que nos ofrece una poesia suya para estrenar sección. Por cierto, preferimos felicitar a personas y no a pseudonimos, pero gracias igualmente.

Pero en todo ello mi alma será fuerte Volverá a bucar a la mujer querida Y podrá así sanar la eterna herida Pues no bastará si mi sangre vierte

"HABLAMOS DEMASIA− DO. DEBERÍAMOS HABLAR MENOS Y DIBU− JAR MÁS. A MI PERSO− NALMENTE, ME GUS− TARÍA RENUNCIAR A LA PALABRA Y, COMO LA NATURALEZA ORGÁNICA,

Volará sobre el río como fuego

COMUNICAR CUANTO

Llevará consigo su amor del cielo No arremetiendo nunca contra su ego

TENGA QUE DECIR POR

Se enfrentará a los infiernos como hielo Por eso no te pido ni te niego Pasar por mí dejándome ciego

Con esto vereis que cuaquier loco que escriba cuatro rayas puede ver publicada su obra... asi que animaros !

MEDIO DE DIBUJOS".

GOETHE (PREN NOTA, ALBERT !)

.............................................................................by: Trama

Escorpio

Vida social Eres un yogurín y últimamente te sientes irresistible, pero ya sabes... a mí me daban 2! Proyectos No está claro como acabara la relación amor-odio con tu profe... las dos opciones son repugnantes!! Urbanismo Existía, por fin encontraste aquel libro de urbanismo en la biblioteca! Y solo le faltan las 15 páginas centrales!!!! Guau... Consigna : a triunfar,"pitisui"!!

Sagitario

Acuario

Capricornio

Piscis

Vida social Es inútil que culpes a la luna de lo tuyo con el alcohol. Hay cosas que escapan a los astros. Proyectos Esta vez si, ya lo verás, lo vas a bordar. No descuides los primeros días de clase. Son importantes. Urbanismo Sin cambios notables, es decir, que seguirán sin entender tus ideas... y si se las explicases en un PowerPoint? Consigna : abstente

Vida social Tienes menos marcha que un gato de escayola!! No te cortes y lánzate al ruedo!! 1 Proyectos 5 Tu super-profe te ha desilusionado... que no lo note demasiado... los divos también lloran. Urbanismo Y si resulta que te gusta y todo? Tranquilo, cuando Plutón entre en la fase de Júpiter se te pasará. Consigna : sal más

nº2

Vida social Necesitas una inyección de autoestima, una excursioncilla, una borrachera... pues ala, al trapo!! Proyectos No sirve que como excursión visites el solar de proyectos... que se te ve venir... Urbanismo Creías que ya no ibas a aprender nada más en urbanismo? pues no astros no lo ven claro... Consigna : desconecta

Vida social Tu pasas de viajes, porque sabes que donde se liga es en la nieve... ay, pillín!! Proyectos ¿Por qué no puedes proyectar libremente? Pareces Mel Gibson en Braveheart... una causa perdida Urbanismo La próxima vez que expliques el proyecto, imagínate al profe vestido de drag-queen! Verás que bien te explicas... Consigna : pruébalo

feb 2003

Vida social Como tengas que mandar postales en el viaje a todos tus amigos. Vas listo!! Proyectos Cogerás con ganas el siguiente proyecto. No las pierdas por el camino. Urbanismo Es la bestia negra que acecha en tus vacaciones... esquívalo Consigna : tráenos un souvernir...

diagonal

Libra


DIAGONAL DIU NO A LA GUERRA !!


Diagonal 2