Page 1


CadenaPer pèt uanúm.47 SUMARI

Pr es ent aci óper i odi s t es. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.1 Neui nes per ada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.2 Pr oj ect eEducat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.3 L‛ al umnatil ‛ es por t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.4-7 Jor nadadepor t esober t es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.8-1 0 Per s onat geshi s t òr i cs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.1 1-1 4 Car nes t ol t es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.1 5 L‛ al umnati nv es t i ga. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.1 61 9 Dans em . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.20-21 Fem l i t er at ur a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.22-23 Di bui xem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.24 Juguem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.25-26 Sor t i m. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.27 Tal l erdefot ogr afi a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.28-30 Pas s at ems. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.31-37 Lacui na. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.38 Sol uci ons. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.39-40

IESRov i r a-For ns Mar ç201 0


Da

vin ci

Da

arcía G a dr San i s orte C a ic Jess

Victor Martínez i Dani puerta

an Jo

Tania López

o en r Mo

ia i Na d z e Escam a r u La

o Me ler Marc A lonso i Oscar López

Marc Ruiz Noelia Collado


El dia 8/03/2010 aquest dia ningú l’oblidarà va ser un dia molt bonic per a tots. Fantàstic, preciós,... Perquè aquest dia va nevar a Santa Perpètua de la Mogoda i la veritat és que ja tocava perquè ja feia uns dies que estaven dient per la televisió, que a Barcelona estava nevant i quant va nevar aquí va ser fantàstic, meravellós de tot,... Primer de tot, al principi va ploure al mati sobre 8:00, després va anant caient pedretes com avisant que la neu ja estava aquí, i ja cap a la 13:00 o 13:30 ja va començar a nevar una miqueta. Després cada vegada a nevava més i la gent veia que això no parava, i també mentre estava nevant també plovia una miqueta però després la pluja ja va anant parant, després només hi havia neu. Els bassals de la pluja estaven congelats i si passaves per sobre era com si estiguessis patinant, també havies d’anar amb compte perquè podies relliscar i caure. Va ser molt bonic. Els cotxes estaven tots plens de gel, de la neu; els arbustos i els arbres estaven bonics perquè estaven tots plens de neu i era tot preciós, unes boletes que hi ha als arbres estaven també plens de gel, però la veritat és que feia molt de fred i havies d’anar ben a abrigat si no et congelaves. Jo al principi vaig pensar que només seria una estona o que pararia de seguida, però no la veritat és que cada vegada anava a més, i va ser molt divertit. La gent no s’esperava aquesta nevada, però ningú, tot va ser molt ràpid. A part també teníem la sort que no teníem col·legi ni institut perquè teníem festa per la fira la festa major, i llavors com estava nevant no podien posar la fira i alguns nens i nenes que tenien ganes d’anar a la fira es van quedar sense fira , però jo crec que també s’ho

van passar bé amb la neu. Però com la fira no la van poder fer el dilluns dia 8/03/2010 la van fer el dia següent dia 9/03/2010, però bé tot va està molt bé. Jo vaig baixar a la meva porteria a jugar amb la neu, amb la meva germaneta i mentre la meva mare feia les fotos, la meva germana i jo ens estàvem tirant boles de neu. Jo una vegada estava anant corrents per tirar neu a la meva germana i vaig caure de cul al principi em vaig quedar seriosa però després al final vaig riure molt. Va ser molt divertit, i després ja a la nit, tot s’estava anant però l’endemà al matí encara quedava alguna cosa. (La veritat és que els nens volien que nevés més per no anar a l’escola ni a l’institut), però la veritat l’altre dia tots estàvem comentant la nevada del dia anterior Noelia Collado


Projecte educat 1x1.Llibres digitals. El projecte eduCAT 1X1 és la concreció a Catalunya del projecte “Escola 2.0”. Té tres característiques principals: 1-Proporciona a l’alumnat ordinadors ultraportàtils com a eines personals de treball. 2-Dota totes las aules que hi participen amb pissarres digitals i xarxa local sense fil Wi-Fi. 3-Substitueix progressivament els llibres de text en paper per llibres de tex electrònics gratuïts per a l’alumnat. A partir del gener del 2010 es pot passar ala motxilla 1x1 a més existeix la possibilitat que d’altres nivells que el presenten curs no participen en la modalitat de coexistència, també s’incorporin a modalitat 1x1.  El departament d’Educació proporcionarà llicències dels llibres digitals a tot l'alumnat de forma gratuïta.  Cada alumne haurà d’adquirir un ordinador ultraportàtil subvencionat al 50% pel Departament d’Educació.  Els alumnes mantindran alguns dels llibres de text en paper.  Està previst instal·lar l’equivalent a una línia ADSL de 3 Mbps i dos punts d’accés Wi-Fi cada aula que participi al projecte.  El centre projectarà la instal·lació elèctrica necessària perquè es puguin endollar simultàniament tots els ordinadors.

Característiques dels ordinadors El centre ha seleccionat d’entre els homologats pel Depertament d’Educació el model TOSHIBA NB200-10U.

Propietat Són propietat personal de l’alumnat. L’alumnat s’ha d’encarregar del seu bon ús i manteniment.

Proceciment de compra cofinançada promocaixa El consell escolar ha seleccionat el sistema d’adquisió PROMOCAIXA. -”la caixa” edita cartes de pagament personalitzades identificades individualment amb un numero de sèrie únic A cada carta de pagament hi ha un espai per identificació de l’alumnat i de la persona responsable i un espai perquè s’autoritzi. Envia al departament les cartes de pagamen impreses . -El departament envia les cartes de pagament impreses. -Els centres entregen una carta de pagaments per alumne o alumna a cada familia . -Amb la carta de pagament les famílies fan la transacció de pagament 150€ a un caixer servicaixa.

Ajuts econòmics Un cop al centre un comunicat d’educació l’empresa distribuïdora i el model de ordinador triats, el departament els envia les cartes de pagament Llibres de text electrònics el projecta educat 1x1 son continguts en format digital que abracen la totalitat del currículum oficial de les matèries que tenen com a objecte i fan servir, en un grau raonable, la potencia del digital. Victor Martinez Tania López


1-Quin esport practiques? BMX, que vol dir mountain bike extreme. 2-Per què t’agrada aquest esport? Perquè és perillós i m’agrada el risc i m’ho passo molt bé practicant aquest esport. 3-Quan temps fa practiques aquest esport? Fa uns tres o cinc anys.

que

4-Quan dies practiques esport a la setmana? Tots els dia; combino espinin i gimnàstica 2 hores. 5-Quantes curses has guanyat? Unes 8 curses. 6-Estàs en alguna selecció? Estic en la selecció catalana espanyola.

i

7-T’ha costat arribar a la selecció catalana i espanyola? M’ha costat molt temps de preparació física. 8-Quina bici portes? Una bici de 20 polzades especial per a l’esport. 9-Has fet algun torneig? He fet unes 20 curses a l’any tant a Espanya i Catalunya. 10-Tens temps per a estudiar? Si m’he estructuro molt bé tinc temps . 11-En què consisteix aquest entrenament? Preparació física per poder reforçar els músculs i perdre força, espinin per tenir resistència per no perdre la tàctica de la bici.

Marc Alonso , Joan Moreno, Davinci Dalí


Com et dius? -Maria Ibarz Lucia Quants anys téns? -19 En quin equip juges? -Escuela Futbol Montcada Has jugat en altres equips? -No Quin ha estat el teu millor partit? Contra el Blanes 4-0 Quants gols portes a la lliga aquesta temporada? -1 gol Que opines del futbol femení? -Què no està gaire ben valorat i trobo que és el millor i que gi ga mol de nivell sobretot a 1 divisió, on estic jo.

-Com et dius? Iris Amaro Alonso. -Quin esport practiques? Futbol sala. -Quan vas a començar a jugar? Als vuit anys. -En quin equip? Sportsala Santa Perpètua. Ha estat en un altre equip? Quins, per què? Sí al Martorelles, perquè és un equip femení i em trobo més còmoda. Quin és el teu horari d’entrenament? Et permet estudiar? Els dimarts i dijous de 6:30 a 8:00. Sí. T´afecta el futbol a la teva vida personal? Si, perquè m’haig de llevar aviat i menjar més tard. Óscar López Víctor Martínez


Hola Silvano! Buenas! Quin esport fas? Futbol. Quan vas començar a practicar-lo? Als 6 anys. On vas començar a jugar? A Badia del Vallès. I t’agrada? Sí. Per què? Perquè amb el futbol em desfogo i perquè sense el futbol no puc viure. És veritat que vas jugar amb la selecció catalana? Sí, vaig fer unes proves de preselecció i al final vaig jugar el campionat. I quina sensació vas tenir jugant amb la selecció? Va ser el millor, perquè et motives molt.

Daniel Puerta Silva 2B Marc Ruiz Conde 2C

Desprès de tant de temps has canviat d'equip? Sí, durant un any vaig estar al Badia, durant sis al Santa i aquest és el segon any que jugo a la Damm. Perquè? Del Badia al Santa perquè ens vam mudar i del Santa a la Damm perquè em van fitxar. Quins dies entrenes? Els dilluns, dimecres i divendres i alguns dijous. Ho pots compaginar bé amb els estudis? Sí. I tens temps per sortir amb els amics? Sí. Doncs ja esta fins aquí l’ entrevista moltes gràcies. De res. Adéu. Adéu.


Els esports de risc són aquells esports on hi predomina un element de perill controlat com per exemple:

Activitat esportiva, derivada de l’alpinisme o esports de muntanya, que consisteix en pujar parets verticals amb l'objectiu de la recerca de la dificultat. Es considera escalada tot ascens el qual és difícil o impossible de realitzar amb només les extremitats inferiors (peus i cames), i és necessari utilitzar les extremitats superiors (mans i braços).

L'alpinisme és un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d'un cert grau de dificultat. És considerat habitualment una de les modalitats del muntanyès.

L'esquí de muntanya és una modalitat d'esqui que no precisa de zones

preparades ni senyalades i que té com a objectiu fer l’ascensió i el descens d'un pic, una travessa o una excursió.

L'espeleologia del grec spelaion (cova) i logo (tractat), és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques, formes de vida i evolució al llarg del temps. També s'anomena així l'exploració de les coves i avencs, activitat esportiva per a la qual cal un equipament tècnic adient i sovint certa preparació en escalada i submarinisme.

El salt de pont (Bungee jumping en anglès, puénting en castellà) és un esport d’aventura o esport extrem que consisteix en saltar amb les cames lligades a un elàstic des d'un pont o alguna estructura alta i fixa semblant.

Marc Alonso


No era la primera vegada, ja havia fet d’azafat l’any passat. Tot havia d’anar bé. Quan em vaig aixecar vaig intentar dir “avui serà un bon dia” però, sorpresa! No tenia veu. Això no em podia estar passant, ja sabia que havia de dir. No podia ser veritat. Vaig pensar que seria un somni. Més tard me n’adonaria que no ho era. Ara què faria? No podia ensenyar un institut i informar sobre les diverses aules sense veu. Vaig anar-hi decebut. Allà estaven un parell de companys meus i, en aquell moment obrien la porta. Vaig dir (com vaig poder) que estava afònic. No sabíem que fer. De moment em vaig anar preparant, em vaig treure la jaqueta, vaig deixar les meves coses en una aula.

Vam trobar la solució: posar-me a les revistes. Estaria amb unes companyes. Elles havian de parlar i jo havia de preparar les revistes i ajudar com podia. Jo anava reposant revistes i ordenantles. El que més ràbia em feia era que si algú em preguntava alguna cosa i no li podria respondre, aleshores, una de dues, o quedava com un antipàtic o semblava que estava sord. Em vaig pendre un descans per esmorzar. Quan vaig tornar, va començar a venir gent de debó. A més com que estaven a la cantina al costat de l’aperitiu hi havia algú que passava directament a l’aperitiu i es quedava allà tranquil·lament mitja hora parlant com si fos un bar. El dia se’m va passar més lent que l’altre cop pero també ràpid. Més tard va arribar la part que molts estaven esperant: l’aperitiu dels azafats. Aquest any era individual, cadascú tenia el seu plat amb les seves coses, però algunes coses volaven en deu segons (literalment). Abans he dit aperitiu però potser hauria estat més correcte dir dinar, ens van donar: truita, pizza, patates de bossa, fuet, pa amb tomàquet, llonganissa… I més coses de les quals no me’n recordo.

Adan Sevilla 2A [Marc Ruiz 2C]

Jo me’n vaig anar abans de temps però ja estava ben ple. Me’n vaig anar amb una bona sensació. Havia estat diferent. No havia parlat gaire i era dels azafats ja grans. Va estar bé i va ser diferent.


Un dia qualsevol a l’hora de socials, la Mª José ens va comentar a uns quants de la classe, si volíem fer un any més “d’azafatos” i que ho preguntéssim a casa. Ja sabia que sí que hi podia anar, perquè segurament no tindria res a fer, igual que l’any passat. I l’endemà li vaig dir que comptés amb mi. Jo li vaig preguntar si sabia on em tocaria estar ja que l’altra vegada estava recollint signatures a l’entrada i no va ser gaire cansat. Ella va dir que encara no ho sabia però que segurament no em tocaria ensenyar gaire tros de l’institut. Passats uns dies va agafar el grup que anava a la segona planta i els va explicar el que havien de dir. No us puc dir gaire més ja que jo no hi era en aquest grup i em va tocar fer un resum que per cert, em va tocar molt els... nassos. D’altra banda gràcies a la reunió em vaig perdre educació física. Arrel de la reunió vaig saber que em tocava anar a la planta baixa i al pati, i em va semblar un bon lloc. Un cop més la Mª José va inspeccionar tant la roba que havíem de portar, com el posat que havíem de fer. Una vegada superada aquesta fase va arribar el dia assenyalat.

Quan vaig arribar a l’institut només hi havia una companya que estava morta de fred però gràcies a la Mª José que va obrir la porta, no es va congelar i jo tampoc. Va començar a venir gent i com sempre la Mª José ens va repartir les etiquetes amb el nostre nom, que eren sospitosament semblants a les de l’any passat. Ens vam anar col·locant als nostres llocs corresponents. Jo com que estava a la planta baixa vaig notar que no feia justament calor, sinó tot el contrari. Mentre ho preparàvem tot per l’arribada dels pares, ens vam topar amb un problema, havíem d’ensenyar el gimnàs i el professor encarregat de posar les imatges no havia arribat, sort que els primers visitants van ser els meus pares, que sinó quan haguessin arribat al gimnàs, hauria d’haver improvisat alguna cosa per quedar bé, i amb el fred no tenia les neurones gaire actives, bé mai les tinc actives, ja m’enteneu... Després d’uns 123 pares i mig , 10 demandes de lavabo, i unes 56 preguntes, de les quals vull destacar aquesta : -Mare: Quin tipus d’educació física feu ? Petanca? Equitació? Criquet? Natació sincronitzada?... - I jo vaig pensar “Lo cualo?” i li vaig dir, que una mica de tot. Per fi va arribar el millor moment del matí: l’aperitiu!, no cal dir que tots estàvem morts de gana i en un obrir i tancar d’ulls els plats estaven buits. Bé, crec que no em deixo res i si em deixo alguna cosa veniu l’any que bé i ho expliqueu vosaltres.


Monturiol va néixer a L’ alt Emporda, en el si d'una família de menestrals (el seu pare era boter). Inicià estudis de Medicina a Cervera, que decidí abandonar i cursà la carrera de Dret a Barcelona, on es llicencià el 1845. En lloc d'exercir la seva carrera, preferí dedicar el seu talent a l'activisme ideològic i, més tard, a la ciència i la tècnica. Formà part del nucli més actiu d'intel·lectuals catalans del moment, juntament amb Joseph Anselm Calvé, Francesc Sunyer i Capdevila o Ildefons. La seva amistat amb Abdó el portà a afiliarse al Partit Republicà, a exercir de redactor d'El Republicano i a interessar-se pel socialismo utopic. Participà a les bullangues de Barcelona dels anys 1842 i 1843. Aprengué l'ofici d'impressor i el 1846, el mateix any que es casà amb la seva muller Emília, fundà una imprenta amb un amic. Hi va publicar revistes i pamflets en els quals divulgava les seves idees radicals a favor del feminisme, el pacifisme i el comunisme. Simpatitzà aviat amb les idees d' Etienne Cabet, amb el qual mantingué correspondència i en fou un seguidor entusiasta. En difongué l'ideari icarià a través de les seves publicacions, en particular la revista La Fraternidad (1847), la primera publicació periòdica comunista de l'estat espanyol.

A les seves pàgines publicà una traducció a l'espanyol de la novel·la de Cabet Voyage en Icarie, feta per ell i el seu amic F. J. Orellana, i donà suport a la participació catalana a les comunitats utòpiques cabetianes "Icària" i "Nova Icària" (expedició de Joan Rovira el 1848). També va fundar la revista La Madre de Familia (1846), en la qual prometia "defensar les dones de la tirania dels homes", i va coeditar, amb Joan Landa, la sèrie Hombres i mujeres célebres de todos los tiempos. Amb les revolucions de 1848 el govern espanyol tancà La Fraternidad i hagué d'exiliar-se a Franca. Va retornar a Barcelona, acollit a una amnistia, el 1849, i hi va fundar una nova revista, El Padre de Familia (18491850), però el govern li impedí l'activisme editorial i dirigí la seva atenció cap a la ciència i l'enginyeria, mentre, per sobreviure, imprimia material educatiu. Refugiat a Cadaqués a causa de les seves activitats polítiques (1855), on es guanyà la vida com a pintor, observà la difícil i perillosa feina dels recol·lectors de corall. Això el va portar a reflexionar sobre les possibilitats de la navegació submarina i, quan tornà a Barcelona, el setembre de 1857 organitzà, amb amics empordanesos, la primera societat comercial de l'estat espanyol dedicada a l'explotació d'aquest tipus de navegació amb el nom de Monturiol, Font, Altadill y Cía., dotada amb un capital de 10.000 pessetes. Dani Puerta 2nB


Els últims anys s’ha parlat molt de la necessitat de recuperar la memòria històrica de molts aspectes del nostre passat més recent, la Llei 52/2007, de 26 de desembre, por la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels que patiren persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, n’és un bon exemple de la plasmació legal d’aquesta preocupació.

Aquesta preocupació no és nova per nosaltres. El curs 1998-1999 el nostre centre feia quatre cursos que funcionava i ho havia fet sota el nom d’Extensió IES Santa Perpètua. Érem molts els que pensàvem que ja era arribada l’hora de trobar un nom més adient pel centre, un nom que el dotés de una major personalitat i l’integrés plenament en la localitat i la seva realitat social. La direcció va obrir un concurs per fer propostes i, certament en van sorgir moltes (Frederica Montseny, Montserrat Roig, Can Folguera, Fermí Vinyals, Tierno Galván i un llarg etcètera). Aquells dies es celebrava a Santa Perpètua un acte en reconeixement als deportats als camps d’extermini nazis i també es va erigir un monument en memòria d’aquestes persones. D’aquí va sorgir la idea de proposar com a nom del centre el d’algun habitant de Santa Perpètua que hagués mort en un camp d’extermini i des de l’associació Amical Mauthausen ens van proporcionar els noms de Josep Rovira (foto 1) i Projecte Forns (foto 2), de forma que també es va incorporar la proposta de posar al centre el nom de Rovira-Forns. Finalment es va realitzar una votació entre el professorat i l’alumnat del centre i es va decidir adoptar aquest últim nom.

Josep Rovira


Actualment hem descobert que existeix un tercer perpetuenc represaliat en el camps d’extermini nazis. És tracta de Francisco Sabatés Esperanza, que pel que sembla va néixer a Santa Perpètua de Mogoda el 9 de setembre de 1903. En el llibre Els Catalans als camps nazis l’escriptora Montserrat Roig no el nomena i segurament, Amical de Mathausen no el va proposar com a nom per l’institut perquè en alguns llistats consta com a sabadellenc. No en sabem molt més d’ell, i és possible que de ben petit marxés a viure a Sabadell. En qualsevol cas creiem que és una obligació rescatar-lo de l’oblit i fer el possible per saber-ne alguna cosa més de la seva història personal. Pel que sabem tenia el número 3396 al camp XI-A (Altengrabow) i que va morir l’11 de novembre de 1941 al camp d’extermini de Gusen (Austria)1 La recuperació de la memòria històrica ha de passar obligatòriament per rescatar de l’oblit homes i dones com Francisco Sabatés que foren víctimes de la barbàrie nazi. No oblidar-los és necessari per posar unes sòlides bases per construir el futur. Des d’aquestes pàgines volem fer una crida a qualsevol persona que pugui aportar més informació sobre Francisco Sabatés Esperanza.

Jordi Monsó, professor del Departament de Ciències Socials

1

Journal Officiel de la République Française. Secrétariat d’État aux Anciens Combattants et Victimes de Guerre. 24 mars 1993


1-Viatge al poble de la bruixeria. El narrador-protagonista visita el poble aconsellat per una dona amb la cara rodona, emmarcada per un mocador molt ben lligat sota el mentó i tota vestida de negre, amb faldilles amples, arrugades a la cintura. A la sortida de la lluna, el poble s’il·lumina i, sobtadament, queda a les fosques i es fan visibles els seus habitants: uns, de bocaterrosa; d’altres, amb les cames arronsades; d’altres, cargolats. Un tros de lluna, una mica de vent i el narrador és transportat a la vora d’un llac de color de plom on la lluna li somriu com la dona vestida de negre. Qui era realment aquella dona?

2-Viatge al poble de les nenes perdudes Una nena que es diu Gertrudis, en un somni, va sentir una veu semblant a la seva que sortia de les flors de llessamí que volien que les collís ella. Es va dirigir a aquell bosc i ja no va poder tornar a casa perquè havia oblidat el camí. Ella diu que li agrada viure en aquest indret i se sent estimada. Les branques dels castanyers, tot abraçant-la, l’acotxen i li diuen que l’estimaran fins al dia de la seva mort. A la imatge es pot veure el detall de la cara

d'una noia que sosté una flor vermella a la

3– Viatge al poble dels morts Al poble dels morts,es veu periòdicament una processó de morts, a alguns no se'ls aguanta el cap: uns el duen recolzat a l’espatlla dreta; altres, sobre l’esquerra; uns altres, caigut; altres no en tenen, perquè l'han perdut... La processó té lloc en la foscor de la nit, essent present només la llum de la lluna. Relacionem les siluetes amb l’expressió de por, amb les persones que s’aixequen de les seves tombes i caminen en processó pel poble en la foscor de la nit.

4-Viatge al poble de les dones abandonades Tot el que passa al poble és narrat per una dona encapollada. Entre altres coses, diu que cada una d’elles té només un fill, el qual, tot i el pas dels anys, no creix. Explica també que elles moren quan el capoll es tanca i les escanya. Quan això passa, el nen o la nena l’empeny i rodola fins al llac de l’aigua sense color. La dona diu que els marits una vegada se’n van a la guerra no tornen mai més, ja que han mort o funden una nova família. L’aquarel·la podria voler representar, segurament, que les dones encapollades no poden sortir dels seus capolls i hi estan empresonades per sempre.

Laura Escámez Nadia Melero


El carnestoltes troba el seu origen en les festes paganes d’hivern. Per tal de situar el carnestoltes en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, per això cada any es un dia diferent (des de finals de gener i principis de març segons l’any), la data esta unida a la data de Setmana Santa. Combina alguns elements com disfresses, desfilades, i moltíssima festa. El rei carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval és un personatge fictici carnavalesc el qual és el centre de les festes. El carnestoltes significa, doncs, tres dies de divertiments públics, disbauxa i disfresses. El carnestoltes està associat amb el catolicisme. La celebració del carnestoltes més gran del món és el carnestoltes de Brasil i el més llarg és el carnestoltes d’Uruguai. El carnestoltes és celebrat en molts països, però alguns són especialment famosos, com: Rio de Janeiro, Mardi Grass en Nova Orleans, USA; a Europa: els carnestoltes de Tenerife i las Palmas en las Illes Canaries, Boon, Colonia, Dusseldorf, Maguncia.

A Santa Perpètua cada any es fa un concurs de disfresses, en el qual els participants fan una rua i el jurat decideix quin és la millor disfressa. Entre d’altres participen: els avis de la residència, els infants de l’escola C.E.I.P. Santa Perpètua, C.E.I.P. Bernat, C.E.I.P. la Florida, Sagrada Família, el grup k-mek-go, la Promotora, el Refugi… I a la tarda-nit es fa una festa que pot anar-hi tothom i es allí on diuen quins són els guanyadors.

Laura Escámez Noelia Collado Nadia Melero


DINERS PER A ROBA!!! COM GASTEN L’ ESTIL EN EL VESTIR: A l’ESO tenen interès pel vestir, però d’ una manera BASTANT

GRUPAL/

(modernets,

però

TRIBAL

sense

voler

destacar massa en el vestir).Tot i que també, minoritàriament, hi ha algun noi/a que es treballa una estètica concreta per marcar estil o personalitat:” AQUÍ ESTIC JO…POR FAVOR MIRENME, QUE NO SOY DEL MONTÓN” Però a BATXILLERAT la cosa canvia i ES PREOCUPEN MÉS PER TENIR UN ESTIL PROPI, a ATREVIR-SE A VESTIR AMB MÉS ORIGINALITAT o sense por al què diran. En les noies abunden talonets, segueixen

botes, tan

complements…Els pràctics

com

nois

sempre:

dessuadora, texans…i gastant en bambes de marca.

ELS JOVES DEL ROVIRA-FORNS? EN QUÈ? I QUANT? En allò que MÉS es gasta és en roba (99%) I la cultura què??? Però mentre els nois gasten MENYS de 50 euros al mes, les noies gasten el doble!!! Més de 100 euros al mes. Tot i això, els nois també s’apuntaran al consum quan arribin a batxillerat.(També més de 100 €.) ON

COMPREN??

:Per

MAJORIA

ABSOLUTA, nois i noies no van ni de ROXY,ni de MANGO ni de BENETTON, sinó que van a botigues tan conegudes com BERSKHA,

ZARA,

STRADIVARIUS,

PULL&BEAR… en un tos

els

cursos,

des

60-70%, durant de

l’

ESO

a

és

el

BATXILLERAT La

segona

opció

més

votada

MERCADILLO de sempre…”dí que sí, la opción entrañable

y popular de toda la

vida, al alcance de todos”


QUINA

ÉS

LA

PEÇA

o

més

AUTÈNTICA,

DE

ROBA

MÉS

votada??HI

ha

QUINA

ÉS

LA

ESCOLTADA:Curiosament

MÚSICA les

MÉS noies

diferències entre nois i noies??? PUES VA A

prefereixen el HOUSE, després el POP i el

SER QUE SÍ: els nois opten per la

FLAMENCO. (ohh!!! Pràcticament no hi ha

DESSUADORA i LES BAMBES en el 90%,

seguidores del HEAVY…. REIVINDIQUEM EL

mentre

HEAVY!!!)

que

les

noies

opten

PELS

Però els nois tenen com a

TEXANS en el 90%.

primera opció el ROCK, el POP, hi ha algun

DE MÚSICA:TOTS els ALUMNES són uns

HEAVY, també flamenco, reggaeton, chill out,

fans d’escoltar tot tipus de música, però

música cèltica… força més varietat musical. Fa

reconeixen que l’obtenen DESCARREGANT-

pensar, oi??

LA.

Alumnat de sociologia de 2n de baxillerat.

Però

ALERTA,

mentre

els

nois

descarreguen el 80%, les noies arriben al 100%. Potser perquè, a part de la música, també tenen més interès que les noies en jocs com play, psp etc…)I DE CONCERTS???

LES

NOIES

també

encapçalen el “ranking” i s’atreveixen més aviat

a

anar-hi,

en

el

88%.

Els

nois

comencen més tard i no arriben al 83%.

Alumnat de sociologia de 2n de Batxillerat.


1. Quin és l’origen dels peus petits xinesos? Diu una llegenda que en el segle X, l'emperador Li Yu va ordenar a la seva concubina favorita posar-se un vendatge als peus amb cintes de seda i ballar sobre una plataforma que tenia esculpida una flor de lotus. Aquest costum de palau es va popularitzar per tot el territori xinès i en totes les classes socials. El significat era simbolitzar els valors femenins: vida domèstica, virtut i la maternitat. El peu de lotus va ser considerat la part més eròtica del cos de la dona. Havien de mesurar només set centímetres. Però aquesta obsessió per els peus petits no és purament oriental. A Europa s també s’havien considerat els peus petits més atractius i femenins. I una manera de limitar totalment la llibertat de moviment. La dona està obligada a estar a casa. El peu gran s’identifica amb masculinitat i amb un esperit esportiu i competitiu. 2. Què és el XAPIN? Durant els sègles XV i XVI es portava a Venècia un tipus de xanca molt popular de soles de fins a 50 cm d’alçada. Era un SÍMBOL d’ ESTATUS (com més riquesa més alçada en la sola) Els xapins eren tan alts que les dones havien de ser molt riques per tenir una criada al seu costat en tot moment per evitar que caigués. També servien per a evitar que les dones sortissin de casa buscant aventures amoroses i possibles infidelitats. 3. L’ESCLOP (fins al s.XIX) Era la sabata de sola molt gruixuda. La seva alçada era per mantenir els peus distants del fang i la brutícia de la ciutat ( com el contingut dels orinals que la gent llençava al carrer amb regularitat). Els esclops van ser habituals a les ciutats angleses.

4.Moda eduardiana: els peus petits fins al sofriment Al segle XIX i principis del XX, estaven fascinats pels peus petits i per la creació de sabates femenines, extravagants en alçada i mida reduïda, considerats objectes eròtics. Els peus petits també significaven bona educació i riquesa. Era el senyal que la dona treballava poc. Fins i tot es calçaven sabates de talla més petita. El dolor, que produïa portar les sabates tan ajustades, va ocasionar que la dona no sortís a passejar, perpetuant la seva dependència a la llar. Més endavant hi haurà un canvi de mentalitat. Aquesta discreta mobilitat social es veurà reflectida en una sabata més còmoda i resistent, copiant lleugerament l’estil d’algunes sabates masculines. Les dones comencen a tenir també un interès per practicar alguns esports (tennis, ciclisme...) 5. A LA PRIMERA I SEGONA GUERRA MUNDIAL Es pateix una gran crisi econòmica. De resultes d’això, la concepció de la sabata és AUSTERA, PRÀCTICA i de línees senzilles. Les botes són de taló baix i sense cordills ni pressilles, per posar i treure amb facilitat i anar a treballar. El taló de cunya va ser el predominant, deixant de banda les sabates més elegants. Itàlia rep importants sancions econòmiques que generen una gran pobresa i la dificultat de trobar ACER de qualitat per construir els arcs de les sabates. El 1936 el dissenyador Ferragamo inventa una nova versió del taló amb la plataforma de suro. La sabata es torna lleugera i confortable.


8.LA SABATA ALS ANYS SEIXANTA La dona d’aquest període era una dona senzilla i pràctica. Les sabates més cares deixen de ser importants. Es considera antiquat el taló d’agulla. La sabata plana o de taló baix és juvenil, fresc i esportiu. Es critica el calçat fet amb materials de luxe, com de pells d’animals en perill d’extinció. El nou gust serà per el plàstic

9.LA SABATA ALS ANYS SETANTA Els anys setanta va ser una dècada de nombrosos canvis. El MOVIMENTS HIPPY, tenia un fonament polític antisistema. Vestits llargs cobrien els peus. Fins i tot, anaven descalços a concerts o vestien esclops. Si es volia tenir estil i no seguir la moda més comercial, s’havia de recuperar l’esclop. La popularitat va créixer quan el grup ABBA va aparèixer a l’ escenari amb monos de plàstic blancs i esclops daurats. També és fa protagonista l’espardenya, calçat tradicional dels camperols catalans. Però una altra tendència és la del GLAM ROCK: amb estil més extravagant, quasi teatral (vestimenta unisex) Pensem en David BOWIE amb un cos prim i androgin sobre altíssimes plataformes, donant una nova imatge de masculinitat decadent i glamurosa. Els ADOLESCENTS s’apunten a aquest estil. Les plataformes inunden el mercat durant els anys 70. Una anècdota, el 1972 va aparèixer la plataforma més famosa dissenyada per HAROLD SMERLING: 10 cm de plataforma de vidre que eren l’aquari d’un peixet.

10.CONCLUSIONS: I la sabata actual? Avui en dia hi ha gran varietat de sabates: tornen els talons d’agulla, plataformes, esclops, bambes, botins…El concepte retro o vintage està fins i tot en les etiquetes de roba i calçat. Cada dona pot escollir el seu propi estil. Encara la sabata té connotacions eròtic-fetitxistes, com aspectes pràctics i funcionals (pensem en la utilització de l’esclop en el personal de SANITAT, per exemple). Diuen que “per presumir s’ ha de patir”. Estarem encara ancorades en el passat de la moda eduardiana?

Laura Escamez Nadia Melero


El Hip-Hop i el Break-dance. El hip-hop va néixer als Estas Units a finals de 1960 dels carrers de Bronx, a Nova York. Principalment només el ballaven els afroamericans i llatinoamericans. Era més que una cultura, era un art d’expressió i llibertat dels moviments. Van sortir les batalles de Hip-Hop. Lluitaven per aconseguir un títol davant de tots i guanyar, i així no haurien de recórrer a la violència. Del Hip-Hop va sortir el Breakdance. Era un art de carrer que necessitava i necessita el control màxim de totes les parts del cos. Per aquests balls es necessita molta força i permet molta llibertat. Aquí a Santa Perpètua De Mogoda hi ha força moviment Hip-Hop, no hi ha escoles, però ballen molts grups al carrer. A la Promotora hi ha un grup de Hip-Hop, i ballen a Santa Perpètua, a Barcelona...Hi ha molts grups, i la campiona d’aquí és de Mollet. La veritat és que els dansaires de Hip-Hop i Break-Dance de Santa Perpètua són molt bons.

Aquí a Santa Perpètua no nhi ha escoles ni grups ni res, i on més es balla es a les discoteques.

El Jazz Fusion El jazz Fusion es va desenvolupar els últims anys de la dècada dels anys 60 i als principis dels anys 70. El Jazz Fusion va arrasar als Estats Units, , a Anglaterra, Espanya i Llatinoamerica. Els anys 70 va ser l’època adequada per al Jazz.

Comercial dance El comercial dance és un concepte que ha nascut de la indústria musical per la necessitat que el cantant o cantants es És un ball que va començar el 2000 al puguin expressar a través del ball. club de Metròpolis a París (França). És un ball que barreja passos de Hip-Hop i Techno. Es practica amb música electro.

El Tecktonik


El comercial dance es refereix a estils de ball creats per artistes de pop que solen promocionar-se per televisió. El comercial dance pot incorporar moviments de modern Jazz, danses llatines i moltes de New Style Hip Hop… Es barreja qualsevol estil de dansa i l’enfoc es centra en la actitud dels seus protagonistes.

Contemporani És un estil creat per expressar els sentiments. Està basat en la tècnica del ballet. Aquest moviment sorgeix a finals del XIX, amb la finalitat de poder-se expressar millor que en el ballet. Existeixen dues tècniques la Graham i la Cunningham. No hi ha un vestuari especificat, es sol ballar sense sabates.

La dansa clàssica És coneguda com la mare de totes les danses. Té el seu origen a Europa, la ballaven els cortesans de la noblesa com a divertiment. Amb el pas del temps aquesta dansa va anar evolucionant en diferents tipus de dansa clàssica i ballet clàssic modern. És una representació d’elegància i d’estils més purs on els ballarins exerciten els seus moviments de forma perfecta. És un estil que requereix molta disciplina i entrenament por la dificultat que requereix aprendre a ballar clàssic

House El house va sorgir a principi dels anys 80. Té moltes influències d’elements de dansa tal com la era Lindy, Africana, Llatina, Brasilera, jazz, tap (claqué) i la dansa contemporània. Es divideix en tres estils: footwork (el moviments dels peus/passos), Jacking i Lofting. Un dels elements primaris del ball house és una tècnica que neix a Chicago, tracta de moure el tors cap endavant i cap enrere com si passés

Sandra Garcia Tania López Nadia Melero


“LA EXISTENCIA DE LA TRISTEZA IMPLICA LA DE LA FELICIDAD” Nerea Amo (4rt B)

els de 4rt d’ ESO han fet insectes com jo

Nerea té un bon consell per a ser feliç i per a animar-se. Diu que quan et sentis com un”bitxo raro” i els pensaments negatius estiguin apunt de derrotar-te, et diguis a tu mateix el següent: “NO ERES RARA ( o raro), ERES EDICIÓN LIMITADA”. Una altra opció artesanal i única és fabricar-te un “bitxo raro” com aquestos. Pensa que ningú podrà “clonar” el teu bitxo, doncs sempre hi haurà un detallet d’ ell que el farà únic, diferent, especial com tu ets. I aquí va, de part dels teus companys de 4rt d’ ESO A/B iC, uns consells per intentar ser feliç :

2. 3. 4. 5. 6.

7. 8. 9. 10.

11. 12. 13.

1. “Procura cuidar els teus amics i família, per que són les persones que sempre t’ ajudaran en tot” CORAL LORENZO “Ajuda les persones que ho necessitin” MARIA DOLCET “Busca el lado bueno de las cosas y no te guardes los problemas; cuéntalos a alguien de confianza para desahogarte y que pueda ayudarte”. JORGE MANRIQUE “Intenta no tener sentimiento de culpa porque lo pasas muy mal...mejor hablar y explicar lo que sientes” ABRAHAM “Sé sincero con los que quieres y no estés pendiente de lo que los demás piensan de tí, aunque sea difícil”DAYANNA “Evita l’ enveja i la ràbia “ADRIAN PACHECA “perque si tens enveja dels altres, vol dir que no t’ estimes prou a tu mateix. Si no t’ estimes ,TAMPOC PODRÀS ESTIMAR ELS ALTRES. “MAYY “Porta una vida senzilla, sense excessos. Valora les coses que tens. Intenta estimar i ser solidari” NÚRIA BALANZA “La humilitat és un aspecte necessari...no ser egoista i estimar els altres.” MIREIA AVILA “No témer el que diran els altres de tu” CRISTINA PÉREZ “Com diu la filosofia budista: no és més feliç qui més té sinó qui aprèn a desitjar menys” CRISTINA TOLEDANO “Comparteix amor, carinyo i la teva felicitat” ELENA VILLA “Evita l’ avorriment” DAVID LARA i MELANIE RODRIGUEZ “Procura esforçar-te i lluitar per allò que creus” SERGEI MALOZEMOV


14. “Intenta no culparte cuando las cosas no van bien” ISRAEL *GRÀCIES A TOTS ELS ALUMNES DE 4rt per els seus consells tan bons!!!Excuses per no poder escriure´ls tots, doncs aquí només teniu una petita mostra. Sempre queda l’ opció de parlar directament amb ells/elles. I ja posats, aquí també teniu uns altres consells de FILÒSOFS de totes èpoques i nacionalitats, cites filosòfiques occidentals i grans proverbis àrabs, xinesos, , hindús...LA CULTURA ÉS UNIVERSAL “Dijo Kais a su hijo: No consultes a un hombre preocupado, por buen consejero que sea; ni a un hambriento, por inteligente que parezca; ni a un afligido por más confianza que le tengas. Las preocupaciones, las penas y los dolores turban la mente y traban el entendimiento” Sabiduría Árabe “Quien no es feliz con poco, no lo será con mucho; quien no aprecia lo pequeño no podrá ser cuidadoso de lo grande” Lao-Tsé “Si no se obtiene el objeto deseado hay infelicidad. Si se consigue, existe la ansiedad por su posible pérdida. Si falta o su respuesta es negativa, hay mayor desdicha. De este modo, la verdadera dicha consiste en el renunciamiento del deseo”. Sivananda “El hombre más feliz, es el que encuentra paz en su hogar”. Goethe “Ya te he dicho, discípulo, que los males del presente son la causa de la ignorancia del pasado y que por lo tanto no tienen remedio. Pero como los males del futuro serán la consecuencia de los males de la ignorancia del presente, tratemos de ser sabios para evitarlos”. Sabiduría Hindú “Sabed que cuando uno es amigo de sí mismo, lo es también de todo el mundo.” Séneca. "Si juzgas a la gente, no tienes tiempo de amarlas" Goethe "No abras los labios si no estas seguro de lo que vas a decir; es más hermoso el Silencio" Proverbio Árabe “No hay razón para meterse en tu vida, levantada”. Nietszche

buscar el sufrimiento, pero si éste llega y trata de no temas; míralo a la cara y con la frente bien

“El secreto de la felicidad no es hacer siempre lo que se quiere, sino querer siempre lo que se hace”. Leon Tolstoi “Desciende a las profundidades de ti mismo, y logra ver tu alma buena. La felicidad la hace solamente uno mismo con la buena conducta”. Sócrates “Sólo hay felicidad donde hay virtud y esfuerzo serio, pues la vida no es un juego”. Aristóteles “La puerta de la felicidad se abre hacia dentro, hay que retirarse un poco para abrirla: si uno la empuja, la cierra cada vez más”. Sören Aabye Kierkegaard


La paraula Graffiti ve del plural Italià graffiti, graffire Són pintades majoritàriament sobre el mobiliari urbà. Els Graffiters pinten per expressar el seu art. Pinten amb una “mot” o una firma inventada. Les pintades poden ser legals o il·legals, segons l’espai on pintin. Si és il·legal i la policia ho detecta solen posar una multa. Aquí a Santa Perpètua l’ ajuntament ha posat llocs legals perquè els joves aficionats puguin pintar sense que ho hagin de fer sobre l’immobiliari (parets de casa, canals , parets de supermercats..etc) Els llocs legals es poden diferenciar per una marca d’una mà verda. On sigui aquest senyal vol dir que la policia no et pot dir res per estar allà pintant. També se l’hi diu Graffitis a les pintades que van quedar a les parets des de l’imperi romà. El graffiti és un dels quatre elements del hip-hop que es diu graff o graffiti. Molts graffiters concorden el graffiti amb la música hip-hop.

Sandra García i Jessica Cortés.


Els jocs més nous són: “FINAL FANTASY XIII” (Aquest el recomano, he jugat als anteriors “FINAL FANTASY” i són molt bons per a que els agradi el jocs de roll per torns.), “HEAVY RAIN” (D’aquest no us puc dir res no sé com és ni com es juga), “BioShock2” (Aquest segurament és el més bo que posaré, és de terror i bèl·lic i s’ambienta en una ciutat sota el mar), “MAG”(He buscat informació sobre aquest i si us agrada la guerra massiva aquest és el vostre joc), “Star Ocean Last Hope: International” (És del creador del “FINAL FANTASY” i està ambientat en el futur desprès de la tercera guerra mundial i és roll intergalàctic), “DANTE’S INFERNO” (Dels creadors de l’exitós i terrorífic “DEAD SPACE”. Aquest joc està ambientat en l’ínfern i va sobre un templari que ha de salvar la seva amada), “AVATAR” (Aquest segur que sabeu, és el videojoc tret de la famosa pel·lícula “Avatar” he jugat i és com la pel·lícula però amb un mode multijugador bastant bo i la història és llarga i “ASSASSIN’S CREED II” (Aquest joc supera interessant.), en gràfics i jugavilitat la resta dels esmenats i la història és impressionant i el final imprevisible. No us ho diré ja el descobrireu.), “ARMY OF TWO:THE 40th DAY”(És un joc de guerra en el qual es poden personalitzar les teves armes i la vestimenta. Joc multijugador o solitari.), “ACE COMBAT JOINT ASSAULT” (Joc d’aviació de mode un jugador o multijugador via on-line per suposat és de guerra.), “METAL GEAR SOLID 4: GUNS OF THE PATRIOTS”( La gran saga de “Metal gear” fa entrega de l’últim joc de l’emocionant i intrigant història dels creadors “KONAMI”.), Ara posaré el top 1 de l’any 08-09 uns dels jocs més valorats del món: “CALL OF DUTY 4: MODERN WARFARE” (Aquest joc és la continuació del “MODERN WARFARE” i és un joc amb una qualitat gràfica impressionant.), “Pro Evolution Soccer 10” (Joc de futbol amb mode multijugador.) Marc Ruiz Conde


Els videojocs, una nova addicció. Tot en excés pot causar una addicció. L'addicció és una obsessió al no poder deixar de fer una cosa que ens dóna plaer i que ens causa emoció. Jugar molt de temps als videojocs pot provocar una addició perillosa i afectar el nostre nivell intel·lectual;

aquesta

addicció

caracteritza per ser una activitat

es que

ocupa molt temps en la vida de la persona. Conseqüències personals per Alguns problemes comuns en una estar molta estona jugant als addicció als videojocs són:

videojocs:

·Tenen Personalitat depenent, per la - Obesitat descontrolada. seva conducta obsessiva tendeixen més - Violència sense justificació. a la addicció que altres persones.

- Al·lucinacions dels jocs. - Problemes amb els estudis. - Angoixa i estrès. -Timidesa i solitud.

Però també s’ha de tenir en compte .Tenen problemes familiars per la falta que no tots els videojocs són dolents, de

c o m un ic a c ió ,

in c om pr en s ió , sinó, el que és dolent és el temps que

separacions, falta d’higiene...

perden en aquestes coses. Per això, hem de tenir en compte el temps

.Problemes

escolars

sobretot

falta que fem servir en els videojocs, i no

d'amics, per la separació que sofreixen estar molta estona. per culpa d’estar tancats molta temps a la seva habitació. Davinci Añez, Joan Moreno


Era un dia de pluja i fosc, vam anar a La Granja a fer un taller sobre els ibers i els romans. A l’entrar vam sentir el calor i la comoditat d’un lloc amb sostre. El primer que vam fer va ser repassar una mica la llarga història dels romans a Catalunya i la seva difícil ralació amb els ibers mirant unes fotografies, que a la meitat del grup no va interessar, per no dir a gairebé ningú. Fet això, vam examinar una reproducció de la misteriosa Estela Ibèrica, mirant els extranys i indesxifrables signes que té. Més tard, vam mirar com es pronunciava quan es llegia.Vam aconseguir pronunciar-la suposadament bé peró, si no ho vam fer, qui ho demostarà? Per últim vam copiar els signes que tenia l’envoltada de misteri pedra, cadascú en un humit tros de fang, el que em va recordar el dia plujós i tan humit que feia. Això dels dies de pluja hi ha gent que no els agrada, però a mi sí. Un dia fosc i tenebrós, és com màgic. Hi ha gent que pensarà que estic boig pensant aixó, que no és normal. Però en realitat el normal seria el que fa la majoria de la gent, peró jo no sóc així i, intentaré no semblar mai una cosa que no sóc perquè la gent pensi que no sóc normal. Com crec que aquest punt ha quedat aclarit seguiré explicant: Acabada la petita i ràpidament feta reproducció, ens vam rentar les mans i ens vam desfer del fang enganxós que teniem a les mans. Vam anar cadascú a casa seva, i l’últim que recordo és a mi i als altres, desapareixent enmig de la fina peró esgotadora i freda pluja pensant uns en les vacances, altres en els regals que aviat arribarien, i jo en el màgic deia de pluja que feia.

Adán Savilla 2n. A


T A L L E RD EF O T O G R A F I A

H o l am el l a m o Ma n o l o , p o rl a st a r d e sv o ya l t a l l e r d ef o t o g r a f í a .E s t o yc o nm i sc o m p a ñ e r o syh a c e m o s f o t o syd e s p u é sl a sr e v e l a m o s .

H o l a , e md i cR a q u e l R e c i o , t i n c1 5a n y ss ó cd e l c u r s4 t C A u l aO b e r t a . E l t a l l e rd ef o t o g r a f i ae sm o l t d i v e r t i t d ev e g a d e s , m e n y sq u a n h e md ’ e n t r a rar e v e l a rl af o t o , p e r q u èé su n ah a b i t a c i ó m o l t p e t i t ai d el l u mn o m é sh i h au n ap e t i t ab o m b e t ad ec o l o rv e r m e l l q u es e r v e i xp e rq u ee l p a p e ra g a f i m i l l o rl ai m a t g e , p e r q u ès i l i d o n au n aa l t r al l u mq u en o s i g u i d ec o l o rv e r m e l l l ai m a t g es u r t t o t an e g r a . P e rr e v e l a rl af o t o h e md ’ a m p l i a r l aa m bl ’ a m p l i a d o r ai d e s p r è s d ’ a m p l i a r l ah a sd ep o s a r l aa l sl í q u i d s ; e l p r i m e ré se l l í q u i d r e v e l a d o r , e l s e g o né se l b a n yd ’ a t u ri l ’ ú l t i mé se l f i x a d o r . E l sp r i m e r sd i e sv a r e mc o m e n ç a rf e n t a m bu n ac a i x ad es a b a t e s u n ac à m e r ad ef o t o s , v a mc o n è i x e rt o t e sl e sc à m e r e sd e sd el a p r i m e r am é sa n t i g af i n sl am é sm o d e r n a .

H o l a , e md i cS e r g i o t i n c1 5a n y s . F a i g6h o r e sal as e t m a n ad ef o t o g r a f i a , e l m e u sp r o f e s s o r se s d i u e nE u g e n i i S e r g i . E l c u r sh ae s t a t u n am i q u e t ap e s a t p e r ò h ae s t a t b a s t a n t b é . H e mf e t f o t o sa l sc o m p a n y si h e ma n a t af e rf o t o sa l c a r r e r . P e rr e v e l a r l e s , p r i m e rl e sf i c à v e mau n am à q u i n aq u en o r e c o r d o c o me sd e i a . D e s p r é s , h a v í e md ef i c a r l e se nu n sp r o d u c t e s q u í m i c s , d e s p r é sd ’ h a v e rf e t a i x ò , l e sf i c à v e me na i g u ai e sd e i x a v aa s s e c a r . H e mp i n t a n t , d i b u i x a t . . . E nf i , h ea p r è su n e sq u a n t e sc o s e s .

H o l am el l a m o J ú n i o r , v o ya l t a l l e rd ef o t o g r a f í aym el o h a ne n s e ñ a d o t o d o s o b r ef o t o g r a f í a .E s t af o t o t e n í aq u es e rd eu nd e t a l l eyl e d i j eam i a m i g o T o n i q u em ed e j a r al o sa n i l l o s , l ed i j eaC i n d e l q u es e l o sp u s i e r ayt o m el af o t o d e l d e t a l l ed es um a n o .


T A L L E RD EF O T O G R A F I A

H o l am el l a m o N o e m í , p o rl at a r d ev o ya l t a l l e r d ef o t o g r a f í aq u eh a c e m o se nl aP r o m o t o r a . A p r e n d e m o sah a c e rf o t o g r a f í a s , l a sp a r t e sd el a c á m a r ayar e v e l a r .V o yc o nl aMa r i a , l aC i n d e l , Ma n o l o , T o n i …E s t af o t o l ah i c i m o se ne l i n s t i t u t o , p u s i m o su n at e l an e g r ad ef o n d o yn o si l u m i n a m o sc o nd o sf o c o s .

H o l am el l a m o Ma r i a , e ne s t af o t o e s t o yc o nm i a m i g al aN o e m í .N o sl ah i c i m o se ne l i n s t i t u t o y c o ne l S e r g i h e m o sa p r e n d i d o ar e v e l a rf o t o sya h a c e r l a s .P r i m e r o p o n e m o se l p a p e l e ne l r e v e l a d o r , d e s p u é se ne l l í q u i d o d ep a r o yd e s p u é se ne l f i j a d o r .

H o l a !E md i cC i n d e l , t i n c1 5a n y si v a i gal a c l a s s ed e3 rd ’ E S O . A q u e s t a n yh ec o m e n ç a t e l t a l l e rd ef o t o g r a f i aq u e é sm o l t d i v e r t i t p e r q u ès e m p r ee s t e mf e n t f o t o sa l c a r r e r , i d e s p r è sl e sr e v e l e md e2e n2 . E l p r o f e s s o rd ef o t o g r a f i ae sd i uS e r g i i l ’ E u g e n i t a m b év ea m bn o s a l t r e s , p e r ò ar e v e l a re n t r e ma m b e l S e r g i . E l c u r sh ae s t a t m o l t i n t e r e s s a n t p e r q u èh ea p r è s m o l t e sc o s e sm e n t r ee md i v e r t i a .

A q u e s t s ó cj o , e l J u a nA n t o n i o . V a i ga3 rCi a q u e s t d i ae s t a v e ne nl a c l a s s ea m be l sm e u sc o m p a n y sq u es ó n : N o e m í ,Ma r i a , C i n d e l , R a t a , L a z a r o , T o n i , Ma n o l o , J u n i o r , A b r a h a mi j o . E l sp r o f e se sd i u e nE u g e n i i S e r g i , t e n i m6 hs e t m a n a l s . C r e cq u ea p r o v a r é , h er e v e l a tm o l t e sf o t o si e l p r o c é sé s: r e v e l a d o r , a t u ri f i x a d o r , i d e s p r é ss ‘ h ad ’ a s s e c a ra m be l s e c a d o r . D e s p r é se st a l l aa m bl e st i s o r e si e sd ó n al af o t o aq u i c o r r e s p o n g u i . P e ra c a b a r , e l r e c o m a n o a l sd el ’ a n yq u ev ep e r q u èh ae s t a t m o l t b é .


T A L L E RD EF O T O G R A F Í A H o l a , e md i cJ u a n m a , t i n c1 5a n y si v a i ga4 t d ’ E . S . O . A q u í e s t i ce ne l st a l l e r sd ef o t o g r a f i aq u ef e m p e rl e st a r d e sa m bl ’ E u g e n i i e l S e r g i . E l sf e m t r e sv e g a d e sal as e t m a n ad e3a5 , i e s t àb a s t a n t b é . S o r t i ma l c a r r e raf e rf o t o si d e s p r é se n t r e m d i n sl ac l a s s ei l e sr e v e l e m . P e n s o q u ee l c u r sm ’ h aa n a t r e g u l a ri h ae s t a t u n am i c ap e s a t .

H o l a , e md i cA b r a h a m . T i n c1 4a n y s ,v i s caS a n t aP e r p è t u ai v a i ga3 rC . E l m e u sp r o f e s s o r sd e l t a l l e rd ef o t o g r a f i as ó nl ’ E u g e n i i e l S e r g i . C a d as e t m a n af e m6h o r e sa l t a l l e r , o nf e mf o t o s , r e v e l a t g e , s o r t i d e s , p r à c t i q u e s . . . L am e v av a l o r a c i ó d e l c u r sé sq u en o e l r e c o m a n o p e r q u è m ’ h i h ea v o r r i t u n am i c a . P e ram é si n f o r m a c i ó c o n s u l t e ue l c o r r e ue l e c t r ò n i c : a b r a h a m _b c n _0 9 @h o t m a i l . c o m

H o l as ó cA n t o n i i e s t i ce ne l t a l l e rd e f o t o g r a f i ai f a i gf o t o si m ’ a g r a d am o l t . E l sp r o f e s s o r s d e l t a l l e rs ó nl ’ E u g e n i i S e r g i . C a d as e t m a n af e m6 h o r e sd e l c u r s . H e ma p r è sai l •l u m i n a rl e sf o t o s , a f e r l e se n f o c a d e sc o r r e c t a m e n t i ar e v e l a r l e s . E na q u e s t c u r sm ’ h o h ep a s s a t m o l t b é . P e ra i x ò , e l r e c o m a n o at o t h o mp e r q u èl af o t o g r a f i aé su na r t m o l t i n t e r e s s a t i t o t h o me np o t a p r e n d r e


Entra una senyora a la carnisseria i diu: Doni'm aquest cap de porc d'allà. I contesta el carnisser: Perdoni senyora, però això és un mirall.

Hi havia una vegada en un vaixell un capità i els seus ajudants, i un d'ells li diu al capità: - "capità, al vaixell hi ha algú que es creu dona" I el capità li diu a l'ajudant : -digues-me, qui és? I l'ajudant li diu: - " si em dónes un petó t'ho dic... "

Li diu el fill a la mare: - Mamà, mamà, el tito és dolent Y li respon la mare: Doncs aparta'l i menjat les patates

Surt el metge de revisar l'espòs i parla amb la dona: - Miri senyora, la veritat, l'aspecte del seu marit no m'agrada gens. - La veritat doctor, a mi tampoc, però és tan bo amb els nens... Es troben dos nens i un li diu a l'altre: - El meu papà em va comprar un gos que sap llegir. - A veure, li contesta l'altre, llavors posen el gos davant un diari i després d'una estona, li pregunta l'amic: Què és el que diu? i li contesta: Et vaig dir que el meu gos sap llegir.

El marit li escriu a la seva esposa: Carinyo! La policia ha trobat un cos cremat, amb dentadura postissa, perruca, pits caiguts i malucs deformes... si us plau, respon aquest missatge per saber que estàs bé

Un home visità un endeví: Pom, pom. - Qui és? - vaja merda d'endeví...

Sandra García i Jessica Cortés


Cons t adeunas er i edepr egunt asdeex amen yl asc or r es pondi ent es r es pues t asdel osal umnos . LO MEJ ORDETODO. . .LOS COMENTARI OSDELPROFESOR es c r i t osent r epar ént es i s . . . -¿Cuánt osc ont i nent eshay ? Unos150,aunquenohees t adoent odos .Conoz c oel deMaj adahonda yAl c obendas .Det odasf or masahor as e l l amanCar r ef our .( uf f f f ) -¿Quét i posdeganadoex i s t en? Ov i no,bov i noyguar r i no. ( Sí ,yc er di noypuer qui no. . . ) -¿Quéc apac i dadpul monarmedi at i eneel hombr e? Unosc i nc omi l l i t r os . ( Es t edebí as erf ami l i ardel l oboquet i r ól as c as asdel os3c er di t os ) -¿Qui énf undóAt enas ? At enasf uef undadaporCés aroc t av oagus t o. ( c ágat el or i t o. . . ) -Bar r oc o: Es t i l odec os ashec hasdebar r o. ( Comos upr opi onombr ei ndi c a) -Lenguasv er nác ul as : Lasques ehabl anenl ast aber nas . ( Aaah,pores onomeent er odel oquehabl an c uandov oyauna t aber na,y oc r eí aqueer a porel j al eo,per or es ul t aques et r at adeun i di omanuev o)

muj er est es ac andet usc as i l l as . . . ) -Al f ar er o: El quet i eneunf ar ol . ( Far ol er o:el quehac ec os asdebar r o,oc os as bar r oc as ) -Mar s upi al es : Losani mal esquel l ev anl ast et asenuna bol s a. ( Es t osmar s upi al ess onunosdegener ados ) -Pol í gono: Hombr ec onmuc hasmuj er es . ( Pent ágono5muj er es ,Hex ágono6. . .yas í s uc es i v ament e) -Coment aral godel 2demay o: ¿Dequéaño? ( Ahí ,v ac i l ando,quet el oss abest odosdes de 1576) -Col ec c i oni s t asdes el l os : Si f i l í t i c os . As aberpordondes emet enl oss el l osl os ( muydepr av ados ,es osyl osque c ol ec c i onanmar i pos as . . .l ospeor es ) -Av eCes armor i t ur i t es al ut ant : Lasav esdeCes armur i er onporf al t ades al ud. ( Es t osgl adi ador es . . .y adec í ay oquepar ec í an al gomar i c as ) -Cogi t o,er gos um: Lec ogíl os uy o. ( ¿Yl ot ení agr ande?) -Ec os i s t emas : Lat undr ayl agai t a. ( Not eol v i desdel asc as t añuel as )

-Der i v adosdel al ec he: Lav ac a. ( Si ,l av ac ader i v adel al ec hedel t or o)

-Der i v adosdel al ec he: El ar r ozc onl ec he. ( Der i v adosdel ar r oz ,l al ec hec onar r oz )

-Es t i mul ant esdel s i s t emaner v i os o: El c af é,el t abac oyl asmuj er es . ( J oderc hav al ,l ohasc l av ao,yesquel as

-Suj et odel af r as e( el í pt i c o) : Epi l épt i c o. ( yel pr onombr et ení ael par k i ns on)


-El ar t egr i ego: Hac í anbot i j os . ( Si gl osdeAr t er es umi dosenunaf r as e)

-Mol us c os : Sones osani mal esques ev enenl osbar es ,por ej empl oel c angr ej o. ( Yl osc al amar es ,quec r ec enenboc adi l l os )

-Paí s esquef or manel Benel ux : Bél gi c a,Lux embur goyNear dent al . ( Hombr e,l oshol andes est i enenc ar ades i mi os per onot ant o)

-Ej empl oder ept i l : Las er pi ent e" Put ón" ( Si esquel asv i s t enc omoguar r as )

-Monot r emas : -Ci t aor gani s mosi nt er nac i onal es : Sonmamí f er osdef or mahumana,ys onl os LaOJ E," Boy esCaos " ,USA,USSyUNI ,Pol i c í a, monos . bomber os ,Soc or r i s t asyc r uzr oj a,LaI TTyl aol i m( Quequedec l ar o) pi adadeMéx i c o,FI FA,UEFA,EU,NASAyURSS. ( Los" Boy esCaos "esques onuni v er s al es ) -Rept i l es : Sonani mal esques edi s uel v enenel agua.Un -Pedi at r a: r ept i l pel i gr os odeEs pañaeselc oc odr i l o. Medi c odepi es . ( Al l adodemi c as ahayunac har c ac onmaz ode ( Conv enc i dot odal av i daqueer anpeder as t asynoc oc odr i l os ,pl agadi t oses t amos pedi at r as ) enEs pañaoy e.Ys í ,s edi s uel v enc omoas pi r i nas ) -Tr abaj oyener gí a: abaj oess i c ogemosunas i l l ayl aponemosen Tr ot r os i t i o,ener gí aesc uandol as i l l as el ev ant a s ol a. ( Yf uer z aesc uandos er ompel as i l l a)

-Vol c anes : EnMal l or c aes t áel Tei de.El aguademars es ol i di f i c ays al eporel c r át er . ( Si ,es equees t aal l adodel osPi r i neos .Sal en has t apul posenl aser upc i ones )

Quev edo: Er ac oj o,per odeuns ol opi e. ( Buf f f ,menosmal quenosl ohasac l ar ado)

-T er r emot os : Sonmov i mi ent osbr us c osques et r aganal asper s onas . ( Nomegus t ar í aenc ont r ar meporl ac al l ec onun mov i mi ent obr us c odees os )

-Ungus anoquenos eal al ombr i zdet i er r a: Lal ombr i zdemar . ( Si esques el ohanpues t oahuev o) -Unmar s upi al : El c hi mpanc é. ( Si ,per onoc ual qui er a,s ól ol osquel l ev anl as t et asenunabol s a) -El oí doi nt er no: Cons t adeut r í c ul oydr ác ul o. ( Cont r al ai gnor anc i a. . .i magi nac i ón)

-Ar t er i as : Sonunost ubi t osdepl ás t i c of l ex i bl es . ( Yoy anac íc onmar c apas osyt odo) -Mahoma: Nac i óenLaMec aal osc i nc oaños . ( Ni t ei magi nasl omal quel opas ós umadr eal dar al uz )

-Fós i l es : Sonunoss eñor esmuyant i guos . . . -¿Conoc esal gúnv eget al s i nf l or es ? ( Enunaex c av ac i ónenc ont r ar onaunabuel oc on Conoz c o. boi nas ol i di f i c ado) ( Yc omomev uel v asapr egunt aral got epar t ol a . . . Sonani mal esques eex t r aendel osgr andes c ar a) mus eos ,c omoel de Madr i d.


( Si esquepl ant asunf ós i l yc r ec enenc ual qui ers i t i o) -¿QuéesunaEnc í c l i c a? Esunbuquedehi er r oquef l ot aenel mar . ( Esc omoel Papamóv i l per oenbar c o)

-El c er ebel o: Esel f r ut odel c er ebr o. ( Comomej ores t áesenz umo) -Fel i peI I : Nac i óporpoder esenVal l adol i d. ( Pornodec i rporc o. . . . . . )

-Ani mal espol ar es : Sonl aOs amay oryl aOs amenor . ( Not eol v i desdel ac ons t el ac i óndeOr i ón, menudobi c har r ac o)

-¿Qui éni nv ent óel par ar r ay os ? Fr ank ens t ei n. ( Real i dadyf i c c i ón¿quédi f er enc i ahay ?)

-Unc uadr odeVel áz quez : LasMel l i z as . ( ¡ ¡! ! )

-I ns ec t os : El pal udi s moespr oduc i doporl amos c a" SS" . ( Mos c asnaz i s?)

-Mi ner al es : Sonani mal ess i nv i da. ( Esv er dad,ni s emuev enni na,s ondeabur r i doses t osani mal es . . . )

-¿Qués i gni f i c al euc oc i t o? Comos unombr ei ndi c aLeus i gni f i c aani mal ,y c oc i t o,pequeño. ( Obv i ament e,hayques ert ont opar anodar s e c uent a)

-¿Quéesl ahi pot enus a? Loquees t áent r el osdospal et os . ( Si ,ent r eel c enut r i oyel par di l l o) -¿Dóndef uebaut i z adoJ es uc r i s t o? EnRí oJ anei r o. ( ConRonal di nhoyRomar i o,menudaf i es t as e pegar on) -Napol eón: Es t áent er r adoen" LosPar al í t i c os " ,enPar í s . ( Debes erporl odel amanot ont aquet ení a) -Geogr af í a: EnHol anda,dec adac uat r ohabi t ant es ,uno esv ac a. ( Lasv ac ashas t ac ot i z anenl as egur i dad s oc i al ,es t ánmuyav anz ados ) -Rel i gi ón: Caí nmat óaAbel c onunamol l ej adebur r o. ( Lec os t ó,per oal f i nal l oc ons i gui ó)

-Par t esdel t r onc o: Ombl i go,c i nt ur ayt et i l l a. ( Lat et i l l aesunór ganov i t al par ael s erhumano) i bi os : -Anf Del oshuev osder anas al enunasl ar v asl l amadas c ac hal ot es . ( Mmmmh,c ac hal ot esenl asc har c as . . .i nt er es ant e) -¿Qui énf ueAní bal ? Fueunj ef ec ar t i l agi nos o. ( ¡ ¡! ! ) -Lac onqui s t adeMéj i c o: Fuer eal i z adapordosex t r emeños :Menéndezy Pel ay o. ( ¿O t al v ezOr t egayGas s et ?)


4 7

8 9

2 5

Sudoku

8

3

6

9

Sopa de lletres

4 7

6

A veure si trobes aquests

1

1

10 personatges Asterix - Harry Potter Les tres bessones – Lunnis

5

– Mortadelo – Micky Mouse - Picatxu - Sin Chan -

3

4

8

2

4

Songoku - Tin Tin.

9

3

2

1

C

O

M

I

C

M

I

C

K

Y

M

O

U

S

E

X

D

F

J

P

V

Q

L

E

C

T

U

R

E

S

H

A

L

L

I

B

R

E

S

K

R

Z

X

N

G

C

S

I

N

C

H

A

N

P

E

V

I

U

Q

R

O

T

N

R

A

D

L

J

T

A

F

N

K

U

M

N

E

O

X

T

I

B

T

Z

U

M

R

E

K

S

T

R

Y

U

X

B

O

L

E

D

A

T

R

O

M

E

I

F

S

U

P

K

Q

T

G

V

P

Y

G

L

S

X

K

A

Y

T

C

H

M

B

L

O

F

N

L

Y

C

V

R

M

U

S

I

C

A

U

E

P

O

E

O

J

R

C

H

I

L

I

A

S

N

S

X

S

G

M

A

X

T

I

N

T

I

N

Q

N

I

S

M

I

H

K

N

Q

F

P

Z

G

C

P

I

A

N

J

R

L

E

S

T

R

E

S

B

E

S

S

O

N

E

S

P

B

I

B

L

I

O

T

E

Q

U

E

S

M

T


Les 7 diferencies

Daniel Puerta 2nB


EL RACÓ MATEMÀTIC Un quadrat màgic és una disposició de nombres dins d’un quadrat en files i columnes de tal manera que la suma dels nombres de cada columna, la de cada fila i la de les dues diagonals és la mateixa: l’anomenada constant màgica. El primer quadrat màgic que coneixem és del tercer mil·lenni abans de Crist en la Xina de l’emperador Yu. Diu la llegenda, que es va trobar escrit en la closca d’una tortuga un quadrat d’aquest tipus d’ordre tres (tres files i tres columnes) que anomenaren Lo Shu. Vegem-lo.

6 7 2

1 5 9

8 3 4

Si ens fixem, en aquest cas la constant màgica és 15. Durant l’Edat Mitjana, els quadrats màgics s’usaven com a amulets per espantar els mals esperits i com a talismans. Un altre de molt famós és el que es troba en el gravat d’Albrecht Dürer “malenconia”, on n’apareix un d’ordre quatre.

Amplieu la imatge amb una lupa i busqueu-lo. Com a curiositat destacar que el quadre va ser pintat el 1514, que coincideix amb les xifres de les dues caselles inferiors centrals. Molts han estat els estudiosos que s’han ocupat d’aquest tema, entre ells Fermat i Mersenne, que es van intercanviar correspondència al respecte. No obstant, destacaré la figura de Benjamin Franklin, que va crear un quadrat màgic d’ordre 8 ple de característiques especials.

Animeu-vos i intenteu fer-ne algun d’ordre 8, o de qualsevol altre ordre, la qüestió és fer servir el cervell! Si aneu a visitar la Sagrada Família de Barcelona, busqueu-ne un d’ordre 4, amb algun nombre repetit, la constant màgica del qual és 33, l’edat de Crist!


Canelons de Quaresma, per començar us diré els ingredients: 18 plaques de canelons fàcil EL PAVO, 300gr de lluç 300gr de rap, 5 gambes, 2 llesques de pa 1/2 pot de tomata fregit Gallina Blanca, 50gr de formatge ratllat, 50cc de llet, oli, sal i pebre, 1 sobre de Mi salsa Bechamel i 1/2 litre de llet. Primer de tot, pelar les gambes i treure les espines del peix, salar, passar-lo per farina i fregir-lo lleugerament. Desprès en una cassola amb 3 cullerades d’oli, posar al peix i les gambes i aixafar amb unes espàtules. Segon pas, afegir el tomàquet fregit, en trossos, el formatge i el pa remullat amb llet, i salpebrar. I a que vigilar que el peix no quedi sec. I Finalment el tercer pas, farcir el canelons El Pavo, prèviament remullats i cobrir amb salsa, gratinar-los amb el formatge i ja els podeu servir.

Bacallà de Quaresma, per començar us diré els ingredients: 8 trossos de bacallà de 120g cada un, 100g de pinyons, 50g de panses de Màlaga, 16 prunes de confitar, 4 tomàquets madurs, 2 cebes tendres, 2 porros, 2 grans d’all, 1 vaset de vi blanc, 1/4L d’oli d’oliva, farina, sal, pebre i finalment juvilert. Primer pas, dessaleu el bacallà cal tenirlo 24 hores en remull i canviar-li l’aigua 3 vegades com a mínim, enfarineu el bacallà desprès d’haver-lo eixugat amb un drap, desprès una cassola amb l’oli ben calent, desprès talleu les cebes i els porros i els afegiu, remeneu durant Noelia Collado

una estona, desprès poseu les prunes i el vi blanc i el tomàquet ratllat, l’heu de deixar tapat 15 minuts. I finalment, ho barregeu tot a la cassola amb el bacallà i després ho remeneu amb una cullera i desprès ho deixeu al foc durant 15 minuts.

Bunyols de Quaresma, per començar us diré els ingredients: 125g de llet, 125g d’aigua, 110g de mantega, 1 polsim de sal, 1 polsim de sucre, 150g de farina, 3 ous i finalment i últim ingredient sucre per empolsar. Primer pas, poseu en un cassó al foc, la llet, l’aigua, la mantega, la sal i el sucre. Quan arrenqui el bull, afegiu-hi la farina i remeneu-ho bé durant 2 o 3 minuts. Desprès retireu el cassó del foc i poseuhi els ous un a un, sense deixar de remenar. A continuació, poseu la massa en una mànega, traieu-ne petites porcions i fregiu-les en un cassó amb oli abundant i calent. Finalment, poseu el sucre per sobre dels bunyols.


Solucions

3 5 1

4 2 6 7 8 9

7 8 2

1 9 3 5 4 6

4 6 9

5 7 8 3 1 2

1 3 5

7 8 9 6 2 4

2 9 6 3 5 4 8 7 1 8 7 4

2 6 1

9 3 5

9 2 3 8 1 5 4 6 7 5 1 8 6 4 7 2 9 3 6 4 7

9 3 2

1 5 8

C

O

M

I

C

M

I

C

K

Y

M

O

U

S

E

X

D

F

J

P

V

Q

L

E

C

T

U

R

E

S

H

A

L

L

I

B

R

E

S

K

R

Z

X

N

G

C

S

I

N

C

H

A

N

P

E

V

I

U

Q

R

O

T

N

R

A

D

L

J

T

A

F

N

K

U

M

N

E

O

X

T

I

B

T

Z

U

M

R

E

K

S

T

R

Y

U

X

B

O

L

E

D

A

T

R

O

M

E

I

F

S

U

P

K

Q

T

G

V

P

Y

G

L

S

X

K

A

Y

T

C

H

M

B

L

O

F

N

L

Y

C

V

R

M

U

S

I

C

A

U

E

P

O

E

O

J

R

C

H

I

L

I

A

S

N

S

X

S

G

M

A

X

T

I

N

T

I

N

Q

N

I

S

M

I

H

K

N

Q

F

P

Z

G

C

P

I

A

N

J

R

L

E

S

T

R

E

S

B

E

S

S

O

N

E

S

P

B

I

B

L

I

O

T

E

Q

U

E

S

M

T


Daniel Puerta 2nB


Cadena Perpètua 47  

Revista del INS Rovira-Forns