Page 1

Escapada a la Catalunya Nord Juny 2013

El naixement del Romànic Català

1


Índex general

Introducció

3

Els viatgers

3

L’objectiu

4

L’itinerari

5

Aquest document

7

Llocs visitats

8

Santa Maria de Serrabona - Prieuré de Serrabonne

9

Prades

14

Sant Miquel de Cuixà -

15

Vilafranca de Conflent - Villlefranche de Conflent

21

Catedral Perpinyà - St. Jean Baptiste

23

Santa Maria d'Espirà de L'Aglí

24

Cabestany

26

Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna

30

Sant Andreu de Sureda

38

Sant Genís de Fontanes

44

Le Volo

49

Bibliografia

52

Vocabularis

53

Art Romànic

54

Índex d’Il·lustracions

55

Nota – Tots els texts subrallats tenen enllaços a parts del document o a la xarxa (web).

2


Introducció Els viatgers Som nosaltres, els alumnes de A-12, els de segon de Historia de l’Art i la professora Muntsa En acabar l’extens capítol del Romànic, vam decidir fer una sortida de cap de setmana per veure in situ tot allò que, al llarg dels dies, la professora ens havia explicat detalladament, i amb molta paciència. Tots i totes ens vam posar d’acord i la Muntsa va fer les gestions logístiques com cercar l’autocar, l’hotel, cercar llocs pels menjars, etc. Ja teníem el dia ,el preu i tot i tot. L’autocar era petit, ja que som un grup reduït, però quim grup! Deu nido l’ eixerits que som i les ganes que tenim de fer coses! Algunes companyes no vam poder venir per diferents motius, ja us ho podeu imaginar: “Els nets”. Ah!, aquets petits barrufets que es posen per tot arreu i acaparen aquestes avies tant eixerides. Les vacants vam ser ocupades ràpidament per uns quants alumnes de quart que tenien moltes ganes de refrescar coneixements. Ens ho vam passar molt bé, vam veure moltes coses boniques i interessants de ben a prop, i vam conviure en grup el cap de setmana. Podeu veure l’album amb les fotos dels viatgers fent Ctrl+clic en aquest enllaç: https://picasaweb.google.com/101209079080886294652/EscapadaALaCatalunyaNord ?authkey=Gv1sRgCNHO3cTkpazjjQE

O bé una presentació multimedia de l’excursió fent Ctrl+clic en aquest altre: https://picasaweb.google.com/101209079080886294652/Videos02?authkey=Gv1sRgC I_i2MawjZuuNA#5898717589665701570

3


L’objectiu Visitar on es va desenvolupar l’estil romànic en l’Europa del segle XI-XII per tal de veure exemples de la seva evolució al llarg d’aquells anys. En la societat medieval la mentalitat era essencialment religiosa a i les edificacions importants eren principalment esglésies, catedrals i monestirs, tenien en comú la estructura de nau coberta, cada cop més gran. Començaren amb planta basilical per passar després a creu llatina amb tres parts ben diferenciades: transsepte, creuer i absis. Les cobertes eren sostingudes per voltes de canó, estructurades a partir dels arcs de mig punt. Per reforçar els murs, cada cop més alts, que sostenien les voltes de pedra, cada cop més amples, s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors assegurant la consistència al edifici. També era habitual col·locar una torre exterior pel campanar. En els monestirs, les dependencies de la comunitat: sala capitular, cel·les, refectori, cuina, sellers, etc. s’organitzen entorn del claustre, galeria coberta que envolta el pati principal. L’escultura romànica depenia molt de l’arquitectura i les figures solien adoptar les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual eren esculpides. L’estil romànic decorava les esglésies amb pintures i elements escultòrics de caràcter religiós que explicaven al poble els fets bíblics. A més de la seva motivació religiosa les pintures i escultures tenien una funció decorativa que destaca especialment en els capitells dels claustres.

4


L’itinerari Dia 25 de Maig Sortida en direcció a la frontera francesa i cap a Prieure de Serrabonne. Prades, dinar. Saint Michel de Cuixà , desprès cap a Villefranche de Conflent i Perpignan, per sopar i dormir. Dia 26 de Maig visita a la catedral de Perpignan i desprès cap a Espira de L’agly, i Cabestany. Elna, dinar de picnic, desprès cap Saint André de Sorède i Sant Genis des Fontaines i Le Boulou. Tornada al nostre punt d’origen.

5


6


Aquest document Aquets treball ens porta de nou, poble per poble,en el mateix ordre que els vam visitar. El contingut descriptiu dels llocs visitats l’he tret de diferents llibres i de pàgines d’internet per fer més àgil la seva elaboració. Queda clar doncs que no es un treball de recerca ni cap exposició de coneixements del Romànic català. Els monestirs, les esglésies i altres lloc d’interès els he il·lustrat amb fotografies, de manera que hom es pugui fer una idea o bé recordar allò que vam visitar. En els texts incorporats he conservar els enllaços que duien inclosos, generalment a la Vikipèdia, que ens porten a descripcions tècniques dels termes emprats i referències dels llocs. Al final de la descripció d’alguns llocs hi he afegit uns enllaços a pàgines de la xarxa que ens permeten ampliar-ne la seva informació. Després de les pàgines dels llocs visitats he afegit uns apèndix amb la bibliografia que he fet servir, els enllaços a pàgines de nomenclatura i de temes d’història de l’art i, finalment, un índex per accedir directament a qualsevol de les il·lustracions del document. La confecció d’aquest petit diari es deu al meu interès en realitzar un treball on pogués practicar els coneixements adquirits en el curs de Word .

7


Llocs visitats

Le Prieuré de Serrabone Saint Michel de Cuixa Villefranche de Conflent Perpignan Espira de l’Agly Cabestany Elne Saint André de Sorède Saint Genis des Fontaines

8


Santa Maria de Serrabona - Prieuré de Serrabonne

Santa Maria de Serrabona és un priorat ubicat en el municipi de Bula d'Amunt, a la regió dels Aspres, en el Rosselló (Catalunya del Nord). El priorat es troba a 600 metres d'alçada, en mig d'un alzinar a uns 7 km de Bula d'Amunt. L’església s’esmenta per primera vegada el 1068. Pocs anys després, el 1082, s’hi va fundar un priorat de canonges augustinians. La iniciativa de la fundació va partir de quatre persones: Ramon Bernat, vescomte de Cerdanya; Bernat, germà seu; Bernat Ramon, fill del vescomte, i Ramon Matfred, senyor de Cortsaví i Mollet. Tots quatre donaren tot el que posseïen a aquest centre, tant usatges i delmes com oblacions dels fidels, a més de terres del voltant i altres pertinences del Vallespir. Serrabona fou, al començament, un monestir doble, ja que en un document dels primers temps del monestir s’esmenten quatre germanes converses. L’església, eixamplada i reconstruïda en part al s.XII, fou consagrada novament el 1151 per Artal, bisbe de Elna,i Bernat, bisbe d’Urgell. L’ESGLÉSIA L’església conserva elements corresponents a diverses etapes. Així, la nau principal és la més antiga (s.XI), seguida del campanar i la nau lateral, la capçalera i el pòrtic (s.XII); finalment, el cos que tanca el pòrtic per la banda oest és del s.XIV. La nau principal és coberta amb volta de canó apuntada, sense arcs torals, i encara conserva part de les finestres de doble esqueixada gràcies a les quals quedava il·luminada. 9


L’ampliació del s.XII va consistir en l’allargament de la nau per la banda est i en la construcció d’un transsepte de tres cossos amb absis semicircular i dues absidioles buidades al gruix del mur; a més, es va afegir, a la banda nord, entre el campanar i la nova capçalera, una nau lateral on s’obrí la nova porta d’entrada.

També es va construir el pòrtic o galeria del claustre de la banda sud. Un altre fruit de l’ampliació de la dotzena centúria fou el bastiment d’un cor alt, anomenat tribuna, al sector oest, que comunicava el claustre amb el primer pis del campanar. Actualment ocupa un tram de la nau central, i la seva estructura es defineix per un espai cobert amb voltes de creueria, sostingudes per parelles de columnes i pilastres decorades amb magnífics relleus esculpits de primera qualitat. A Serrabona es pot admirar un magnífic conjunt escultòric atribuït en la major part a l’anomenat Mestre de les Tribunes, que és l’autor de les escultures romàniques més belles de Rosselló. A més del notable treball escultòric de la porta d’accés, la resta de l’escultura és repartida, principalment, entre la galeria del claustre i la tribuna a cor alt. Els vuit capitells de la galeria meridional mostren dues mans en l’execució: els capitells interiors, amb un treball molt més refinat, probablement van ser esculpits pel mestre, mentre que els capitells exteriors són de menys qualitat i segurament foren realitzats per l’ajudant. Entre els temes representats destaquen els lleons afrontats, grius, ocells, monstres que mostren les dents, fullatges, rostres, etc. En tots els capitells hi 10


ha nombrosos forats fets amb trepant que permeten el pas de la llum i donen vida a la composició.

La tribuna mostra també una magnifica decoració escultòrica. Destaca la façana occidental, amb un conjunt de temes inspirats en l’Apocalipsi, amb els símbols dels quatre evangelistes, l’anyell de Déu i diverses figures d’àngels. Les quatre pilastres dels angles i les onze columnes que formen la tribuna presenten bells capitells esculpits amb animals fantàstics, lleons, àguiles i homes, a més d’una representació de l’arcàngel Sant Miquel lluitant amb el drac. Tots aquests motius es complementen amb una fina i elegant decoració vegetal a base de palmeres i flors.

11


12


La porta d’entrada, a la façana nord, presenta tres adovellats en degradació i sense timpà. L’arcada central és decorada amb relleus de fulles de llorer entrellaçades, i descansen sobre un fris de palmetes i columnes amb capitells esculpits. Al capitell de l’esquerra hi ha representada la figura de Crist flanquejada per dos àngels; al capitell de la dreta hi ha un relleu amb lleons afrontats que tenen un cap comú, i a la part superior, unes volutes on sorgeixen caps humans. Tota la construcció presenta com a material base la roca local d’esquist, còdols estrets i allargassats que contrasten amb els marbres emprats a l’interior.

13


Prades A Prades hauríem pogut visitar l’església de Saint Pierre del S.XII,

però ja era l’hora de dinar i no era cosa de deixar-ho passar.

14


Sant Miquel de Cuixà Sant Miquel de Cuixà (en francès St Michel de Cuixà) és un monestir benedictí situat al peu del Canigó, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, dins la comarca del Conflent. Va ser fundat per l'arxipreste Protasi l'any 879 i fou amb els abats Garí i Oliba quan es va convertir en un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. És el monument més interessant de l'arquitectura preromànica o del romànic inicial L'església primitiva ha rebut moltes modificacions al llarg dels segles. Se la proveí d'una volta de creueria al segle XIV, es transformà al XVI i fou saquejada el 1793. Actualment es presenta com una església de tres naus, amb un transsepte que sobresurt, una capçalera principal rectangular i quatre absidioles de planta semi circular.

Es conserven diversos arcs de ferradura corresponents a la construcció preromànica: al transsepte, els de les finestres i els arcs que connecten la nau central amb les naus laterals i amb el central; a les absidioles, els arcs triomfals i els de les portes que les comuniquen entre elles; i finalment, els arcs de les portes de les naus laterals i el d’una porta al mur oest del claustre. També tenen arcs de ferradura, a l'exterior, les dues grans finestres de la capçalera rectangular, una petita finestra al cim de la façana oest i la de l'extrem de ponent del mur sud. La part més ben conservada del conjunt d’obres proposat per L’Abad Oliba és la cripta del Pessebre, És al sector oest de

15


l’església preromànica i fou dedicada a la Nativitat. La component dues naus laterals que perllonguen, a un nivell més baix les naus laterals de l’església i que es comuniquen entre elles per dues naus transversals; totes les naus són cobertes amb volta de canó de mig punt, separades per arcs torals sostinguts per pilars cruciformes. Aquets bell santuari és de planta gairebé circular amb un pilar central massís i cilíndric fet En l'abadiat d'Oliba es va dur a terme la construcció de nous edificis superposats: la cripta del Pessebre i el santuari de la Trinitat, del qual només resten els fonaments. Totes les modificacions i afegitons procurats per aquest abat tenien una de maçoneria. Hi ha una porta baixa que comunica amb una galeria i dues finestres d’esqueixada simple i estreta. També es deu al l’Abat Oliba la construcció de dos campanars de planta quadrada, un a cada braç del transsepte. El del costat nord no es conserva a causa d’una ensulsiada que hi va haver el 1839. El del costat sud constitueix un magnífic exemplar de torre romànica de tipus llombard. Consta de quatre pisos i les obertures es reparteixen en quatre nivells: el primer pis i el segon tenen dues finestres senzilles d’arc de mig punt a cada cara; el tercer i el quart també a cada cara, hi ha una parella de finestres germinades, separades per una columna amb capitell llis, i, finalment, per sobre de les obertures del darrer pis s’obren uns petits ulls de bou. Les façanes presenten la clàssica decoració llombarda de lesenes i frisos d’arcuacions segues. Uns merlets obra de reparacions posteriors, coronen aquesta imposant torre campanar. La primera gran reforma de l’església va consistir en la creació d’un deambulatori rectangular que envoltava la capçalera, potser inspirat en el deambulatori de Sant Pere de Rodes. Més tard s'aixecaren les naus laterals i s’il·luminaren amb tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt cadascuna

16


L'ara de l'altar major consagrat l'any 974, que restà durant molts anys transformada en balcó d'una casa de Vínçà, va ser reintegrada al monestir el 1974. És de marbre de Carrara. També es conserva una peça de marbre esculpida en baix relleu dedicada a Gregori I, on apareix dret, recolzat sobre un bàcul i sostenint, amb la mà esquerra, un llibre. Un fragment de pintura mural, d'estil purament romànic, decora l'intradós d'una finestra de l’abscís central. Durant l’Abadiat de Gregori I, entre el 1137 i el 1146, es construí una tribuna a cor alt occidental. Del conjunt. Que consistia en una façana principal amb tres arcades esculpides, una porta d’arc de mig punt i un espai definit per una sèrie de columnes amb capitells, tan sols s’han conservat alguns elements reaprofitats al portal que va del claustre a l’església i alguns pilars,a més d’una sèrie de capitells

17


Porta d’accés a l’església des del claustre

Tots aquets elements presenten una temàtica similar a la del claustre, amb uns lleons engolint potes d’animals, d’altres arronsats i d’altres als angles, a més de passatges del Nou Testament (Crist beneint, arcàngels, Sant Pere amb les claus) i altres figures (sirenes, peixos) 18


EL CLAUSTRE Situat al nord de L’església, fou construït al s.XII amb marbre rosa de les pedreres de Vilafranca de Conflent i mostra un bon conjunt d’escultures. Tot i que no és gaire esmentat en els documents antics, se sap que al s. XVII el claustre es conservava sencer. Durant el període revolucionari i després de la marxa dels benedictins que hi restaven, les dependències van ser venudes com a bé nacional i se’n va iniciar el desmantellament cap al 1820. En el 1839 es va enfonsar el campanar, segurament va provocar la caiguda d’una bona part de la galeria sud. En una primer moment els fragments van quedar amagats sota la runa però al principi del segle XX gran part d’aquets elements foren comprats per un antiquari americà i la resta van quedar repartits pels voltants de Prada. Després de la Segona Guerra Mundial es van iniciar els treballs de restauració de l’abadia,principalment del claustre, i es va recuperar bona part del material dispers, que es recol·lectar tal com podem veure ara. Actualment, doncs, només es conserva la galeria sud i una part de les galeries est i oest, desprès de reconstruir-les amb el material recuperat. Cal tenir en compte que alguns del capitells que formen part d’aquestes galeries no eren emplaçats originàriament al claustre, sinó que procedeixen de la tribuna que hi havia a l’interior de l’església. Tots el capitells, de gran qualitat i bellesa, deriven del tipus corinti,es divideixen en tres nivells i presenten una decoració, majoritàriament, de motius vegetals (volutes,fulles d’acant o lliris d’aigua, rosetes i pinyes) i animals (lleons, ocells,micos i animals fantàstics), amb alguna representació de personatges. Presenten una tendència al gust pel detall, com és el cas de les crineres de lleons fetes amb blens ondulats o trenats, dels cossos dels ocells, o de les diademes de perles i el tractament de les fulles retallades, i el relleu és, en

19


general, força profund. També cal destacar que alguns dels capitells no s’acabaren d’esculpir i van quedar a mig fer.

Més informació a: http://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/lleng/cuixmC.htm http://km369.blogspot.com.es/2012/11/el-monestir-de-sant-miquel-de-cuixa.html http://fotent.wordpress.com/2012/07/15/el-claustre-de-labadia-de-sant-miquelde-cuixa-i-el-marbre-rosa/ http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Conflent/Cuixa/Cuixa.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Cuix%C3%A0 http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Conflent/Cuixa/Cuixa.htm

20


Vilafranca de Conflent - Villlefranche de Conflent Vilafranca fou fundada en 1090 per Guillem Ramon, comte de Cerdanya. Des d'ençà anà formant part de diferents regnes de l'època: comtat de Barcelona (1117), Regne de Mallorca (1276), Corona d'Aragó (1344), França (1463), i Espanya (1493). Al 1654 fou assetjada durant 6 dies i saquejada pels francesos. I al 1659, pel Tractat dels Pirineus, tornà a formar part de França. Des de 1669 fins a 1687, l'enginyer militar Vauban fortificà la ciutat amb elements defensius que encara es conserven avui en dia i formen part de l'important atractiu turístic del lloc.. Mentrestant, el 1674, es comença a gestar-se el que és conegut com la Conspiració de Vilafranca. En aquesta intriga, algunes famílies de la vila decidiren conspirar per reunificar el municipi a Catalunya. Inés de Llar, una jove d'una de les famílies conspirants, intentà seduir, però sense èxit, el comandant francès De Parlan de Saignes per tal que aquest s’unís a la causa. Tot i això, els rebels assaltaren la vila i la guarnició francesa fou massacrada. La corona francesa reaccionà ràpidament davant d'aquests fets, amb la qual cosa recuperà la vila quasi immediatament. Alguns dels rebels escaparen a Catalunya, però la gran majoria foren torturats, executats i esquarterats, i finalment exposats en les muralles dins de gàbies de ferro.

En 1793 les tropes espanyoles conqueriren la ciutat, aleshores amb unes defenses molt deteriorades, però en el mateix any, el general Dagobert recuperà la vila. Gran part de les defenses de la vila foren restaurades, noves bateries defensives foren construïdes, i el Fort Libèria, un castell situat al cim del mont Belloc, fou connectat amb la ciutat mitjançant una escala subterrània de 734 esglaons (aquest subterrani es considera el més gran d'Europa). Finalment, en 1918 l'exèrcit francès abandonà la vila. En l'actualitat tant les muralles com el Fort Libèria resten oberts al públic. 21


Aquest municipi pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.[2] L'any 2008 el conjunt de les 12 fortificacions principals de Vauban a l'Estat francès, entre les quals la de Vilafranca de Conflent, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

22


Catedral Perpinyà - St. Jean Baptiste

La Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà és seu episcopal des de 1601, quan s'hi va transferir la seu de la diòcesi d'Elna (substituint llavors la catedral d'Elna) i, des de 1817, seu de la diòcesi de Perpinyà-Elna. Construïda entre 1324 i 1509, al costat d'una església anterior dedicada a Sant Joan, la de Sant Joan el Vell (Saint-Jean-le-Vieux), dels segles XII-XIII (consagrada el 1246), que es conserva al costat nord. L'església, seu de la parròquia antiga de Perpinyà, creada el 1025, va esdevenir seu d'una comunitat de canonges agustinians en 1102. La catedral és d'estil gòtic meridional: nau única de gran amplitud (80 metres de llarg, 18 d'ample, 26 d'alçada), amb set voltes de creueria, amb un transsepte curt i absis cobert per una volta de set panys. La façana occidental no ha estat acabada. En les restauracions dels segles XIX i XX, la finestra gòtica de façana va ser reconstruïda, ja que prèviament havia estat substituïda per una obertura rectangular. La porxada i la torre del rellotge daten del segle XVIII. El mobiliari és ric. Entre les peces conservades cal destacar-ne: - el retaule de l'altar major (s. XVI-XIX) - l'orgue - els vitralls neogòtics (segons meitat del XIX) - el Sant Crist del s. XIV, a la Capella del Sant Crist.

23


Santa Maria d'Espirà de L'Aglí

L'església de Santa Maria és un edifici romànic del segle XII. Consta d'una nau única coberta amb volta de canó, amb capçalera triple, transsepte i un porxo més moderns, del segle XVII. El portal és de pedra tallada, els capitells són del segle XII i l'absis té una decoració infreqüent, en forma de dentat d'engranatge, com la que hom també pot veure a Santa Maria de Marcèvol. Del 1145 consta una consagració del temple, probablement de resultes d'unes obres de restauració importants. La pica d'aigua beneita és del XVI. En els seus fonaments hom hi va trobar un sepulcre visigòtic del segle VIII. Santa Maria d'Espirà de Conflent va ser un monestir de canonges regulars del Sant Sepulcre fundat al costat d'una església romànica ja existent. Se'n conserva el temple, en servei com a seu de la parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció d'Espirà de Conflent. va ser declarada com a "monument històric" el 20 de març de 1912 Al segle XIII, els canonges de Santa Maria de Marcèvol fundaren a Espirà un priorat que ràpidament prengué una 24


gran influència al Conflent. Es mantingué durant uns quatre-cents anys, fins que fou secularitzat el 1592, i el prior es convertí en rector de la parròquia d’Espirà de Conflent,

Més informació a: http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Rossello/Espira/Espira.htm http://arizmendi.ruquet.pagesperso-orange.fr/Espira/esp2.htm http://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/lleng/espira.htm

25


Cabestany

Cabestany

és un municipi del Rosselló. Un fill il·lustre n'és el trobador Guillem de Cabestany. També dóna nom a l'escultor medieval conegut com a Mestre de Cabestany, autor, entre d'altres, de la parcialment desapareguda portalada del Monestir de Sant Pere de Rodes. Cabestany és un municipi de 10,42 quilòmetres quadrats, situat a la plana costanera del Rosselló, al sud-est de Perpinyà i prop de l'estany de Canet de Rosselló. El seu territori s'estén entre els rius Tet i Reard. Es tracta en conjunt d'una antiga zona pantanosa, ocupada abans per estanys avui dessecats. El territori agrícola, essencialment consagrat a la vinya, s'ha reduït considerablement des de fa una trentena d'anys a causa de l'extensió de les zones urbanitzades. Limita amb Perpinyà, Canet de Rosselló, Sant Nazari de Rosselló i Salelles.

El Mestre de Cabestany fou un escultor desconegut de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l’Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona. Cronològicament i en relació amb els edificis en que va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII. El nom de Mestre de Cabestany va ser utilitzat per primer cop per Josep Gudiol el 1944 i es deu a una de les seves obres més representatives: el timpà de Cabestany. Aquest escultor té un estil força característic, que el diferència de la resta d'artistes de la mateixa època que van treballar en el mateix marc geogràfic: Els caps són angulosos, amb els fronts estrets, ulls grans i expressius, treballats amb trepant. El treball de les vestidures, amb plecs característics. Important desproporció en les figures, notablement en les mans. Treball dels volums molt expressiu. És habitual que empleni tots els buits amb figures i comparse d'animals decoratius, probablement inspirat en l'escultura dels sarcòfags romans.

Tractant-se d'un artista gens documentat i la complexitat de l'atribució de les obres (atribució que es basa únicament en les similituds estilístiques), identificar el que pot ser obra del propi mestre, la del seu taller i altres artistes influenciats per ell, és una tasca força complexa, fins i tot s'ha dit que aquell taller en realitat es tractava d'un grup de monjos que anaven d'un lloc a l'altre, segons les necessitats 26


Església de Santa Maria de Cabestany.

Aquí es conserva la peça clau del mestre, la que li va donar el nom pel qual hom el coneix.

Es tracta d'un timpà de marbre blanc (el timpà de Cabestany), que possiblement procedeix de la mateixa església, antigament es trobava encastada en un mur i ara s'exposa al seu interior. Està mutilada en la seva part superior, possiblement la peça en que es va fer l'obra era una tapa de sarcòfag antiga, el que explicaria la seva forma trapezoïdal.

27


Té la particularitat d'estar treballada en la seva part inferior el que vol dir que no es trobava situada sobre una llinda, com és habitual.

Conté tres escenes principals: a l'esquerra es veu Crist mentre treu del sepulcre la Mare de Déu en presència dels apòstols Pere i Joan. A la dreta l'Assumpció, que recorda la mateixa escena del capitell de Rius de Menerbés. Al centre el Crist beneint entre la Mare de Déu i l'incrèdul sant Tomàs sostenint el seu cinturó.

En el Monestir de Sant Pere de Rodes - Port de la Selva hi ha una de les grans obres del Mestre de Cabestany. 28


Es tracta de la monumental portada de l'església del monestir, La Galilea, afegida a la segona meitat del segle XII a l'església preexistent. Era una peça complexa, però malauradament es conserva de forma fragmentària i dispersa. Elements procedents d'aquesta portada es conserven en diversos indrets, al monestir només s'hi pot veure uns petits fragments: - Relleu de L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar. Conservada al Museu Frederic Marès de Barcelona. Es tracta d'una peça amb un excel·lent estat de conservació.[7]

- Relleu de l'Agnus Dei. Clau d'arquivolta, també Museu Marès de Barcelona.

al

- Cap de sant Pere. Al Museu del Castell de Peralada. - Cos fragmentari de sant Pere. Conservat al Port de la Selva. - Cap d'home. Col·lecció Oleguer Junyent, Barcelona. - Capitell. Museu del Castell de Peralada. - Capitell. Col·lecció Barrachina de Barcelona. - Cap d'home amb barba. Fitzwilliam Museum, Cambridge.[8] - Relleu amb personatge i creu, Col·lecció Casamor.[9]

29


Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna

L’església L'edifici principal del conjunt el constitueix, sens dubte, la catedral. Es tracta d'un edifici de planta basilical amb tres naus, rematades amb 3 absis semicirculars a la capçalera, precedits per arcs presbiterals. Les naus estan dividides en 7 trams, amb pilars compostos d'estructura una mica complexa i amb bastants diferències entre ells. L'edifici fa, internament, un total de 49,50 m de longitud i 20,50 metres d'ample (sense comptar les capelles gòtiques afegides a la banda sud), mantenint la nau central una amplada mitjana de 8 metres. Actualment, es cobreix la nau central amb una volta de canó de mig punt, més o menys regular, reforçada per arcs torals, mentre que les naus laterals es cobreixen amb voltes de ¼ d'esfera, marcant moltíssim la inclinació dels pilars de la nau central, efecte produït per la diferència de mida de les peces segons l'altura en què estan col·locades, és a dir, les de mes amunt són més petites que les inferiors. Sembla que la primitiva catedral comptava amb una sostrada de fusta, modificant durant el segle XII i afegint reforços en els pilars i arcs de la nau per suportar l'excés de pes de la volta de pedra. A la part sud, unes capelles d'època gòtica, es van obrir durant finals del XIII i mitjans del XIV. Es té constància de l'existència d'una cripta, just a sota de l'actual altar, i que cobriria tot el presbiteri fins a l'exterior de l'absis central. Segurament, les relíquies de Santa Eulàlia i Sant Julià estaven guardades dins, però

30


probablement va desaparèixer quan en 1724 es va construir el baldaquí monumental que existeix en l'actualitat.

31


L’absis, a l’exterior, és reforçat per dos contraforts. Presenta una sèrie d’arcuacions cegues amb timpans ornamentals per un fris escacat, opció que segueix una tradició clarament alt medieval. A la part baixa de l’absis sobresurt una absidiola, reforçada també per contraforts,que correspon a una cripta primitiva no conservada. La finestra de l’absis principal fou eixamplada en època tardana, mentre que les dels absis laterals i la cripta es conserven intactes. Tota la capçalera presenta un aparell de còdols disposat en filades horitzontals. Al seu voltant es veu la part baixa dels murs que havien de formar una nova capçalera, amb un desplegament molt ampli, iniciada al segle XIV però inacabada. També van ser afegides posteriorment les capelles situades al sector sud de l’església segle XIII-XV i la porta oberta en aquets mateix indret segle XIV-XVII. Exteriorment l'absis major és reforçat per dos contraforts i amb una sèrie d'arcs cecs i lesenes. A la part baixa de l'absis sobresurt una absidiola, reforçada també per contraforts.

32


La portada principal s’obre a la façana oest, corresponent als peus de l’església. És una obra del segle XIII i no presenta cap mena d’ornamentació escultòrica: arc de mig punt, llinda i timpà llis. L’aparell d’aquesta façana és de còdols disposats d’una manera molt irregular, tot i que a la part baixa s’estructuren en forma d’espiga. Més amunt la construcció mostra un aparell mitja de pedres tallades, amb lesenes i arcuacions llombardes amb arquivoltes planes de basalt negre.

A la façana oest s'obria la porta principal, del segle XIII, sense ornamentació escultòrica, però de grans dimensions. En aquesta part de l'edifici, i vist des de fora, l'aparell és força irregular, en una primera franja d'aproximadament 1,50m d'alçada degut al incendi de la porta, l’any 1285, en la presa de la catedral per les tropes de Philippe l’Hardy.

Sobre aquesta primera base, una altra franja de peces més o menys regulars que arriba fins aproximadament fins us 8 m d'alçada. A partir d'aquí es continua amb un senzill aparell de pedres tallades amb l'aparició de lesenes i arcuacions de tipus llombard amb arquivoltes planes de basalt negre.

33


La façana queda asimètrica pel fet que els dos campanars no són iguals. El del sud si que és original, construït en dues fases i el del nord sembla que no es va arribar a fer. Posteriorment es va construir amb maó, mes petit i amb merlets a la part superior.

El campanar sud té quatre pisos d’alçada amb quatre arcs a cada façana, les arquivoltes del primer nivell presenten una bella decoració de basalt negre, del final del segle XI mentre que els altres mostren un aparell de carreus ben tallats que corresponen al segle XII. Els dos pisos superiors tenen dues finestres a cada cara. Se sap que van fortificar el conjunt per evitar la incursió sarraïna, que va arribar a la costa el 1134..

34


De les construccions defensives del segles XIV resten alguns merlets que coronen la façana oest, com també un petit campanar de còdols i maons situat a l’angle nord-oest. El Claustre

El claustre és situat al sector nord de l’església, al costat de les dependencies canonicals, molt modificades al segle XIV dins l’estil gòtic. Té la planta rectangular, definida per quatre galeries cobertes amb voltes de creueria i obertes al pati central per un seguit d’arcuacions de mig punt, sostingudes per parelles de columnes i pilars. És un dels pocs grans claustres romànics, iniciat al final del període romànic i continuat al llarg del gòtic, reuneix sota una única unitat arquitectònica, una certa unitat escultòrica, sens dubte gràcies a l'intent de mantenir l'ordre romànic a les galeries no elaborades durant aquest període. Ens referim a les galeria Nord, Est i Oest, imitadores de la primigènia galeria sud, única elaborada durant el període romànic. Construït en marbre jaspiat de blau procedent de Ceret, forma un quadrilàter irregular adossat a la cara somni de la catedral i comunica amb les 35


sales capitulars i la capella de Sant Llorenç, actualment museus d'història i arqueologia.

36


Només la galeria sud és d’estil purament romànic, tant els capitells com els cimacis de les columnes d’aquesta galeria, i també els corresponents als pilars, presenten relleus esculpits de bona qualitat, el repertori dels quals recorda el dels claustres de Cuixà (Conflent) i Serrabona. Així, hi podem veure figures d’animals fantàstics (grius, lleons, alats, sirenes), temàtica religiosa (Quo vadis, la conversió de Saule, el rei Herodes, la creació i el pecat original, etc.), figures humanes i fauna i flora que defineixen tota mena de composicions . Més informació a: http://www.aldeaglobal.net/alu510/Franca/claustre%20Elna.htm http://www.aldeaglobal.net/alu510/Franca/Santa%20Eulalia%20i%20Santa%20 Julia%20Elna.htm http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Rossello/Elna/Elna.htm http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Rossello/Elna/Elna02.htm

37


Sant Andreu de Sureda

El Monestir de Sant Andreu de Sureda és un antic monestir romànic benedictí situat a Sant Andreu de Sureda, al Rosselló, entre el Tec i la serra de l'Albera. L'antiga església de Sant Andreu és la parròquia actual del nucli. L'església fou consagrada el 1121 per Pere, bisbe d'Elna, que també va confirmar la possessió de l'església de Santa Maria, contigua al monestir i parroquial del nucli, a més d'altres de la comarca. L'església romànica és l'únic edifici que resta de l'antic monestir. Conserva elements de tres etapes constructives que s'aprecien clarament en el parament dels murs. La planta correspon sens dubte a l'etapa més primitiva, la preromànica. És de creu llatina, amb una nau,transsepte i capçalera triabsidal, amb l'absis central força profund. A banda i banda de la nau hi ha uns estrets passadissos que no arriben a ser altres naus, no tenen comunicació amb la capçalera i estan separats de la nau per pilars de basament forca alt i semicolumnes adossades de capitell simple que sostenen els arcs torals.

38


Tots els espais del temple són coberts amb voltes de canó menys l'absis i les absidioles que són de quart d’esfera. L'arc triomfal, adovellat i amb la clau sortint a l'estil clàssic, és sostingut per dues columnes prismàtiques -que han estat restaurades- amb capitell esculpit.

A la façana oest hi ha la portada, coronada amb un arc de mig punt que queda definit per un arc guardapols, un timpà decorat per una creu grega esculpida i

39


un crismó inscrit dins un cercle, decorat amb motius florals i geomètrics, i una llinda esculpida de gran qualitat, semblant a la de Sant Genís de Fontanes.

Els relleus mostren el Crist en majestat al centre, envoltat d'una aureola sostinguda per dos àngels i flanquejat per dos serafins i dues parelles d'apòstols, tots ells emmarcats per un arc i envoltats per una ampla sanefa d'ornaments vegetals.

40


Al damunt del portal hi ha altres elements decorats. Al tram del segon tipus d'aparell (petit i sense escairar), hi ha dos carreus amb figures esculpides en alt relleu que representen dos animals lleonins devorant una serp (a l'esquerra) i un altre animal quadrĂşpede (a la dreta).

41


Corona la portada una finestra composta per tres muntants de marbre blanc amb relleus esculpits del segle XI, que originàriament formaven part d'un altre conjunt. Els muntants laterals presenten una decoració a base de sanefes vegetals i acaben en un medalló amb el símbol dels evangelistes Mateu (l’home) i Joan (l'àguila). El muntant inferior presenta quatre cercles amb les figures dels evangelistes Marc (el lleó) i Lluc (el bou), als extrems, i àngels amb trompetes al centre, separats per serafins.

A l'interior, a la mesa de l'altar major, del mateix mestre que el timpà, hi ha una pica d'aigua beneita i un apòstol encastat al mur, que en fan un dels primers testimoniatges de l'escultura romànica catalana.

42


Tres làpides cippi romanes indiquen que al lloc existí una vella edificació romana. Sobre un pilar de l'església i en un dels murs de l'antic i destruït claustre es troben també restes d'antiga pintura romànica.

Més informació a: http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Rossello/Sureda/Sureda.htm

43


Sant Genís de Fontanes

El monestir de Sant Genís de Fontanes és un monestir benedictí romànic situat al centre de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya Nord. No hi ha monjos a l'abadia des de la Revolució Francesa, però els edificis es mantenen, sobretot l'església, avui església parroquial, i el claustre. Els altres edificis en la seva majoria han esdevingut propietats privades.

44


L'església abacial està dedicada a Sant Miquel. Es va edificar al mateix temps que el monestir al segle VIII, ara bé, avui romanen pocs elements visibles de l'església primitiva (els seus vestigis es troben dins el fonament de l'església actual). Al segle XI, va ser reconstruïda després de la destrucció al segle IX o al segle X, molt semblant a la de Sant Andreu de Sureda. El nou edifici fou consagrat el 1127 pels bisbes Pere Bernat d'Elna i Arnau de Carcassona, a partir d'aquell moment els comtes de Rosselló i els reis de la Corona d'Aragó van protegir el monestir. L'església presenta una planta en forma de creu llatina, característic de l'arquitectura romànica, amb una sola nau que desemboca en un transsepte proveït de tres absis de planta semicircular que es comuniquen entre ells per mitjà de arcs molt estrets. El conjunt dels absis està mancat de decoració, S’obren en els tres unes senzilles finestres de simple esqueixada i es comuniquen per portes amb arc de ferradura. Sobre el creuer hi ha un gran campanar de torre que podria ser original, però les reformes tardanes que va patir l’emmascares totalment.

El mobiliari consisteix bàsicament en alguns retaules barrocs, sobretot el retaule central realitzat a començaments del segle XVII, enterament de fusta pintada.

45


Sobre el creuer hi ha un gran campanar de torre que podria ser original, però les reformes tardanes que va patir l’emmascaren totalment.

La façana A la façana de l'església destaquen nombrosos ossaris i escultures romàniques, però es coneix essencialment per la seva portalada de marbre blanc on hi ha la cèlebre llinda de marbre blanc, l'escultura romànica datada

46


més antiga, segons la inscripció de l'any 24 del rei Robert, és a dir, entre l'octubre del 1019 i l'octubre del 1020.

Malgrat que la talla és feta amb bisell, bàsicament en dos plans, s'hi inicia la tècnica dita dels plecs repassats: cada plec dels vestits està lleugerament en relleu sobre el següent; és el punt on comença la veritable escultura.

Emmarca tota la llinda una sanefa de palmetes. El centre el forma un Crist en majestat, envoltat per una màndorla perlada i en bordó, que a dins té gravades una alfa i una omega. Sostenen la màndorla dos àngels agenollats.

A banda i banda del Crist hi ha dos grups de tres apòstols,cada un dels quals està envoltats per un seguit de columnes, capitell i arcs. Al costat i per sobre de la llinda es veuen quatre pedres a tall de mènsules, esculpides amb cares simiesques.

Hi ha una inscripció que traduïda diu: “L'any vint-i-quatre del regne de Robert, rei, Guillem, abat per la gràcia de Déu, ordenà de fer aquesta obra en honor de sant Genís del cenobi que hom anomena Fontanes”

Les inscripcions funeràries sobre els ossaris indiquen les sepultures d'uns monjos o de personalitats properes al monestir. S'hi troben dues lloses sepulcrals que representen el difunt jacent amb els braços creuats.

47


EL CLAUSTRE El claustre del monestir de marbre policromat data dels anys 1270-1280. Va ser desmantellat i venut el 1924. Una petita part d'aquest, mesclada amb moltes còpies, anà a parar al Philadelphia Museum of Art (EUA), una altra part, la major, va ser venuda al castell de Les Mesnuls (a Montfort-l'Amaury, Illa de França), i tres capitells al Museu del Louvre. A Sant Genís restaven onze capitells de l'angle sud-est en una casa veïna. Els de Les Mesnuls van ser adquirits per l'estat i portats el 1984, amb els del Louvre, a Sant Genís, on ha estat restituït el claustre. Integren el claustre quatre galeries al voltant d'un pati central de planta quadrada. Cada costat consta de vuit arcades, sobre columnes i pilars cruciformes al tram central de la galeria que recolzen sobre un mur. Els capitells mostren una decoració d'estil gòtic.

Més informació a: http://www.romanicocatalan.com/02eFrancia/Rossello/Fontanes/Fontanes02.htm 48


Le Volo Església de Santa Maria. Aquesta església, que ha sofert modificacions en el decurs del temps conserva encara el seu antic portal romànic. Tenim pocs elements romànics, però la portalada, obra del mestre de Cabestany és de gran qualitat. S’obre a la façana de ponent, és de marbre blanc i presenta un sol arc de mig punt adovellat, resseguit per una arquivolta que fa de guardapols i que descansa en la línea d’impostes. L’arc està sostingut per dues columnes amb sengles capitells,amb llinda esculpida i timpà llis. A sobre de l’arquivolta hi ha una cornisa que aixopluga tot el conjunt, amb un fris decorat amb relleus i sostingut sobre mènsules. Tot el conjunt és de gran bellesa, per la diversitat i qualitat de la decoració.

49


A sota, l’arquivolta que fa de guardapols és una cinta geomètrica, com una trena. Més avall, la llinda presenta un fris escacat, el mateix que les impostes Degut a l'alçada on es troba el fris, la seva visió és una mica dificultosa pel que fa als detalls. La seva lectura fa de dreta a esquerra, i representa l’Anunci als pastors, la Nativitat, l’Adoració dels Mags i la Fugida a Egipte.

De les mènsules que aguanten el fris, quatre tenen cares humanes i tres tenen esferes o fruits.

50


Els capitells tenen la mateixa decoraci贸 esculpida: unes cabres en peu i recolzades sobre les potes posteriors, amb els caps al centre dels angles, per貌 amb la curiosa disposici贸 que dos cossos corresponen a un sol cap.

51


Bibliografia Catedrals, monestirs i grans edificis religiosos Redacció - M. Lluïsa Ramos Col·lecció - Monuments de Catalunya (Geoestel) vol 1

La Catalunya Nord, Viatge al romànic català Autors - Jesús Mestre i Godes, Joan-Albert Adell Edició - RACC Club – Edicions 62

El Roselló, El Vallespir, La Fenolleda Autors - Antoni Pladevall, Lluïsa Carabasa Edició - Catalunya Romànica, Guies comarcals vol.13 - Pòrtic

La Cerdanya, El Capcir, El Conflent Autors - Antoni Pladevall, Lluïsa Carabasa Edició - Catalunya Romànica, Guies comarcals vol.14 - Pòrtic

52


Vocabularis Entre els enllaços d’art romànic que he visitat vull destacar els que presenten definicions d’elements arquitectònics, esculturals i decoratius que, en algun cas, ens pot ser útil recordar i concretar.

Vocabulari d’Història de l’Art PDF de 19 pàgines amb definicions d’elements comuns en la matèria http://www.santjosepobrer.com/aulavirtual/apunts/art%202batx/VOCABULARI% 20C-ESCOTO/vocabulari.pdf

Vocabulari relacionat amb l’Arquitectura PDF escolar de 3 pàgines amb definicions il·lustrades d’elements bàsics http://www.elsarcs.cat/alumnes/docs/socials2n/Vocabulari%20%20termes%20r om%E0nic.pdf

Vocabulari, materials didàctics de la Catedral de Girona PDF escolar de 4 pàgines amb definicions il·lustrades d’elements bàsics http://www.catedraldegirona.org/pdf/serv_educ/mitja_sup/definicions_ordenade s.pdf

Elements constructius de l’edifici, Diccionari visual de la construcció cap.3 PDF de 66 pàgines amb definicions molt ben il·lustrades de tota mena d’elements constructius http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%2 0i%20documentacio/General/Publicacions/Terminologia%20tecnica/Diccionari %20visual%20de%20la%20construccio/pdf/Dicc_cap3_tcm32-12286.pdf

L'arquitectura romànica a Catalunya - Segle XI PDF de 23 pàgines amb un recull dels esquemes de planta d’algunes de les principals esglésies romàniques de Catalunya, extretes del llibre del mateix títol de Walter Muir Whitehill i Jordi Gumí https://www.dropbox.com/s/khlk1j12uzpxg67/L%27arquitectura%20rom%C3%A 0nica%20a%20Catalunya%20-%20Segle%20XI.pdf també es pot veure en la presentació del editor issuu http://issuu.com/rouss_one/docs/l_arquitectura_rom__nica_a_cataluny 53


Art Romànic Vikipèdia - Art romànic Entrada general sobre arquitectura, nomenclatura, pintura i enllaços https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_rom%C3%A0nic

Vikipèdia - Arquitectura romànica Relació d’entrades dins d’aquesta categoria distribuïdes en els grups: Arquitectura romànica a Catalunya i Edificis romànics http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Arquitectura_rom%C3%A0nica

Santa María de Serrabona Descripció fotogràfica de l’interior, el claustre i l’exterior de l’església Forma part de la pàgina de Romànic Català www.romanicat.net http://www.romanicat.net/espanol/inventario_iglesias/serrabona/serrabona_int_ esp.htm

Cabestany Descripció molt detallada del timpà de l’església Ve de la pàgina de Románico Catalàn www.romanicocatalan.com http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Rossello/Cabestany/Cabestany.htm

54


Índex d’Il·lustracions Les imatges d’aquest treball son, en la major part, fotos que vaig anar fent al llarg del viatge. Les he inclòs amb mides diverses i bora difuminada per ajustar-les al text. Algunes il·lustracions les he incorporat des de pàgines de la xarxa i els mapes inicials a partir de l’escaneig d’un fulletó turístic. Aquestes les he incorporat amb marges rectes i ombra exterior, i amb un asterisc en el nom del enllaç.

* Itinerari * Mapa del Languedoc Russillon Catedral d'Elna - Contraforts de l'absis Catedral d'Elna - Detall de la porta Catedral d'Elna - Detall del claustre Catedral d'Elna - Detalls de columnes i capitells Catedral d'Elna - Detalls interior Catedral d'Elna - El claustre Catedral d'Elna - Els campanars Catedral d'Elna - Portada principal Catedral d'Elna - Vista interior Catedral d'Elna * Esquema de la planta Le Voló - Detall dels capitells Le Voló - Portada obra del mestre de Cabestany Le Volo - Vista de Santa Maria del Voló Perpinyà - Catedral Sant Joan Bautista Perpinyà - Crist portada Sant Joan el Vell Prades - Dinar del grup Prades * Església de Saint Pierre

55


Sant Andreu de Sureda - Altar i detall de la mesa Sant Andreu de Sureda - Dos carreus amb figures esculpides en alt relleu Sant Andreu de Sureda - Església exterior Sant Andreu de Sureda - Església, estrets passadissos Sant Andreu de Sureda - Finestra composta per tres muntants de marbre blanc Sant Andreu de Sureda - Porta coronada amb un arc de mig punt Sant Andreu de Sureda - Timpà decorat per una creu grega Sant Andreu de Sureda - Vista interior i detall de pintures Sant Andreu de Sureda * Esquema de la planta Sant Genís de Fontanes - Campanar Sant Genís de Fontanes - Decoració de relleus Sant Genís de Fontanes - Detall de la portalada de marbre blanc Sant Genís de Fontanes - Detall del claustre Sant Genís de Fontanes - Esquema de la planta Sant Genís de Fontanes - Vista exterior Sant Genís de Fontanes - Vista interior Sant Miquel de Cuixà - Arcs de ferradura Sant Miquel de Cuixà - Campanar Sud Sant Miquel de Cuixà - Claustre Sant Miquel de Cuixà - Cripta del Pessebre Sant Miquel de Cuixà - Nau Central Altar Sant Miquel de Cuixà - Nau Central Porta Sant Miquel de Cuixà * Claustre: Porta a l'Església Sant Miquel de Cuixà * Esquema de la planta Santa Maria de Cabestany - Campanar Santa Maria de Cabestany - El Timpà Santa Maria de Cabestany - Relleu de l'agnus Dei 56


Santa Maria de Cabestany - Relleu de l'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar Santa Maria de Cabestany - Vista interior Santa Maria de Cabestany * El Timpà (museu) Santa Maria de Cabestany * Esquema del timpà Santa Maria d'Espirà de L'Aglí - Campanar Santa Maria d'Espirà de L'Aglí - Pica d'aigua beneita sg.XVI Santa Maria d'Espirà de L'Aglí - Portada principal Santa Maria d'Espirà de L'Aglí * Esquema de la planta Santa Maria d'Espirà de L'Aglí * Predel·la del retaule del Crist, mostrant el Sant Sopar Santa Maria d'Espirà de L'Aglíi - Vista interior Serrabona – A sota de la tribuna Serrabona - Porta façana nord Serrabona - Tribuna Serrabona - Tribuna: panells explicatius Serrabona - Vista des del Claustre Serrabona - Vista exterior del Claustre Serrabona - Vista general Serrabona * Esquema de la planta Vilafranca de Conflent - Accés a la Vila Vilafranca de Conflent - Carrer de Ronda Vilafranca de Conflent - Fort Libèria Vilafranca de Conflent - Plaça de l'Església

57

Escapada a la catalunya nord  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you