Page 1

CACi S

CENTRE D’ART CONTEMPORANI I SOSTENIBILITAT EL FORN DE LA CALÇ

PROJECTE EDUCATIU


“Nuestra capacidad para transformar la Tierra ha promovido la ilusión de que controlamos la naturaleza, que de algún modo, estamos separados de ella (...). En la actualidad, nuestra supervivencia como especie depende de la capacidad que tengamos para adaptar nuestro entorno a nuevos procedimientos. La solución a este tema, fundamental en nuestra época, determinará nuestra viabilidad como especie. Debemos adaptar nuestras instituciones y nuestros edificios, paisajes y asentamientos a este objetivo”.

Anne Whiston Spirin “Architecture in the Landscape: twoaerd a Unified Vision”en Landscape Architecture, 80, agost de 1990

2


NDEX Presentació

3

3

1.Educació i models d’aprenentatge des del format expositiu Transport Art

7 12

2.Educació i models d’aprenentatge des de l’experimentació i la recerca

21

3.Educació i models d’aprenentatge des de l’arquitectura, el patrimoni I el paisatge 3.1Itineraris

29 31

3.1.A Itineraris d’interès natural 3.1.B Itineraris d’interès constructiu 3.1.C Itineraris creatius

33 39 43

3.2La visita

47

Tallers D’Art i Natura

59

Localització

73


4


PRESENTACIÓ

5


6


El Centre D’art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç és una iniciativa privada sense ànim de lucre fundada a l'any 2008, que rep el suport de l'Ajuntament de Calders i la Generalitat de Catalunya. Cacis es un espai dedicat a l'experimentació, investigació i difusió de les pràctiques artístic—culturals amb la voluntat d'estimular la discussió, crítica i reflexió necessària per cercar una nova visió de la realitat, fomentant la sostenibilitat com estratègia de reforma. CACIS El Forn de la Calç es troba al municipi de Calders, a 5 Km del nucli del poble, a la comarca natural del Moianès i del Bages, es un Centre d’Art Contemporani gestionat per l’associació cultural d’Amics de CACiS, en plena natura, ha pres consciència de la necessitat de treballar en xarxa amb altres centres d’art contemporanis, i s’ha acollit a un concepte dinàmic basat en el teixit social. El Centre rep el nom del conjunt d’edificacions que el forment ,sent un valor destacat del projecte global de CACiS. Un valor arquitectònic industrial recuperat per convertir-lo en un dels 150 edificis del Patrimoni Industrial Català. Actualment CACiS forma part de les fàbriques de producció i difusió de nous pensaments contemporanis de Catalunya aportant activitats, programes i exposicions al panorama cultural del Territori .

7


El Centre D’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç conjuntament amb gestora educativa Clikart presenta un programa d’estudis interdisciplinaris sobre qüestions mediambientals i de conservació, on es promou el pensament crític per evidenciar el deteriorament ambiental del Planeta. El programa dissenyat pel Centre juntament amb artistes i educadors, parteix de l'art contemporani com a via d’expressió per sensibilitzar a la societat sobre l'ús responsable dels recursos naturals amb la voluntat de fer descobrir, a infants, joves i públic en general, les problemàtiques ambientals actuals, i animar-los a realitzar projectes i accions adreçades a millorar l’entorn. El Centre amb el seu projecte educatiu vol obrir noves vies de treball a on els diferents agents que intervenen en l'educació (centres d'art, artistes ,escoles, públic..) trobin un espai adient per relacionar-se i entendre millor la pràctica de l'art contemporani. Cacis vol fer d’aquest espai un element de assaig, oferint un programa de propostes, en forma de visites guiades, tallers, especialment adreçades a l’educació primària, secundària, batxillerats, escoles d’arts i ensenyament d’adults, que permetin una aproximació al món de l’art contemporani . Per assolir els objectius es proposen tres vectors educatius: 1. 2. 3.

Educació i models d'aprenentatge des del format expositiu Educació i models d'aprenentatge des de l'experimentació i la recerca Educació i models d'aprenentatge des de la arquitectura, el patrimoni i paisatge

8


1 EDUCACIÓ I MODELS D'APRENENTATGE DES DEL FORMAT EXPOSITIU

9


EDUCACIÓ I MODEL D'APRENENTATGE DES DEL FORMAT EXPOSITIU Actualment l'exposició aconsegueix una gran efectivitat en els esquemes de creació i producció, tot afavorint un bon marc de visibilitat, però esdevé menys efectiva des d'uns paràmetres de recepció per part d'un públic que, normalment, no es troba preparat per a l'experiència crítica que aquesta ofereix. Aquesta fissura inicial fa que les estratègies educatives corrin el perill de caure en sistemes de transmissió deutores de ritmes propis de l'ensenyament acadèmic, on el públic aprèn allò que el museu diu, sense més marge de maniobra. És cert que l'exposició ofereix una lectura crítica de l'entorn, que apunta altres models possibles d'interpretació de la realitat, que afavoreix una posició política però, al cap i a la fi, el públic continua trobant-se amb problemes i dubtes davant de l'esdeveniment artístic. De fet, en mostrar-se tancada quan l'usuari la rep, l'exposició només sembla que permeti un accés unidireccional que fa que sigui difícil establir nexes dialectals entre art i públic . De totes maneres, el distanciament present entre art i societat no s'ha de centrar únicament en la lectura expositiva. Una part dels problemes de comunicació entre la pràctica de l'art i el públic són visibles també des d'un acostament desconfiat per part d'aquest. La falta de costum, l'ampliació de coneixements des de la comoditat o cert accés a la cultura des de la recerca d'un elitisme sense profunditat fan que, l'aproximació social a l'art actual no sigui massa fructífera.

10


Des de la voluntat de generar espais d'intercanvi i assaig, CACIS proposa una programació variable de tallers pràctics al voltant de la noció d'educació des de l'àmbit artístic lligats a les exposicions temporals. La programació d’exposicions temporals que du a terme el Centre va lligada a la filosofia i objectius de CACiS. Cada autor escollit presenta una proposta expositiva vinculada al seu treball individual o col·lectiu relacionat amb la natura. Artistes compromesos amb l’entorn que reivindiquen un nou pensament i model de vida. Una visió de les exposicions que es reforça amb diferents possibilitats de treball posterior. Tallers Pràctics Els tallers dissenyats per artistes i educadors interactuen amb el públic de forma activa, motivant un diàleg entre l’autor, la seva obra i l’observador, que deixa de ser un objecte passiu. Aquests tallers tenen una durada d'un matí ampliable, en funció de l'artista i de la proposta particular de cada grup. Estan adreçats a estudiants de primària, secundària, batxillerats, escoles d'art i grups d'adults.

11


Els principals objectius són : Estudiar i entendre els aspectes fonamentals de l'art contemporani a partir de l'anàlisi i compressió de l'obra d'un artista que treballa amb la Natura com element de reflexió i creació crítica. Observació de l’entorn. Utilitzar els elements naturals de forma sostenible en la pràctica de la creació. Aprendre a veure i valorar les obres pròpies i les de l'entorn. Unificar els continguts teòrics en les activitats pràctiques. No contribuir a la degradació mediambiental que inclou obres «verdes» realitzades amb materials biodegradables o reciclats. Crear consciència de la importància de reciclar materials. Entendre la relació entre l'home i la terra, el medi ambient i el món . Que els treballs arriben a interactuar amb el medi ambient de forma més directa . Entendre el lloc en el qual es va a treballar, compenetrant-se amb ell.

12


CACiS ofereix la possibilitat de interactuar amb els autors i autores per treballar durant el procés creatiu, aquest camí conjunt apropa als espectadors a l’obra final i a la seva comprensió. CACiS, durant les estades dels artistes residents becats per la realització de projectes de recerca en diferents disciplines artístiques, organitza tallers on els alumnes poden seguir el treball que s’està fent al Centre. D’aquesta manera també comparteixen les diferents propostes, idiomes i costums d’altres creadors del món . Molts dels artistes seleccionats presenten els seus propis tallers que proposen al Centre. Aquestes propostes són incloses cada any dins de les ofertes educatives de forma temporal. La voluntat de CACiS és que els artistes residents aportin al Territori els seus testimonis personals, ajudant a entendre millor quins són els motius, mètodes de treball i llenguatges contemporanis . Artistes de Canada , Singapur, França, Holanda, Irlanda, Estats Units, Anglaterra, Brasil,....., que es relacionen també amb altres artistes catalans, el resultat d’aquest intercanvi ajuda al moviments de la cultura i a fer –la créixer.

13


TRANSPORT ART

14


Transport Art és el viatge d’un artista des de Cacis a les escoles, centres d’art o d’altres espais de difusió culturals. Dins del seu equipatge hi ha tot allò que forma part de la seva obra i que ha vist o trobat pel camí per fer un treball col·lectiu. Aquesta activitat vol apropar l’espectador al procés creatiu, als itineraris comuns entre diferents territoris. Entre el món rural i el món urbà. CACiS ha realitzat diferents projectes de treball amb artistes i Centres Educatius L’artista Hélènd Laffond ha treballat amb els alumnes de segon de batxillerat artístic del IES Lluís de Peguera de Manresa i els alumnes d’ESO de l’Escola Vedruna d’Artés El Projecte Nius. Amb Raymon Watson i les escoles Riu D’or de Santpedor, Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada, Ceip Doctor Ferrer i l’Escola Vedruna d’Artés han realitzat el projecte Belfast Flags. Els tallers es treballen amb les escoles durant un temps acordat fins realitzar el treball final.

15


L’objectiu d’aquest programa és treballar dins de diferents àrees de forma transversal amb un mateix recorregut. Un treball col·lectiu o individual sota la supervisió de l’autor, autora o autors de l’exposició o projecte realitzat. Durant el curs escolar els alumnes, professors i els coordinadors educatius de CACiS treballen per assolir la realització d’una obra final que respongui als objectius prèviament dissenyats .

16


El projecte Nius és un programa de treball obert on la direcció del Centre proposa a diferents creadors la realització d’un obra o projecte basat en El Niu. Autors que habitualment ja treballen amb aquest concepte dins de la seva obra. Durant el curs 2009/10 l’artista Hélènd Laffond va desenvolupar un treball dissenyat conjuntament amb la direcció de CACiS. El seu treball personal es basa amb el concepte del niu des d’una visió urbana, com embolcall d’una societat estructurada per carrers, edificis, places,....de la seva ciutat Badalona. El repte de l’artista va ser concebre un niu de gran format i amb materials naturals que permetés entrar a una persona. Per realitzar aquesta obra es va treballar amb els alumnes de segon de batxillerat artístic del IES Lluís de Peguera de Manresa, durant el curs 2009/10 i amb la col·laboració del professorat de diferents àrees . Els alumnes van fer un primer contacte amb l’obra de l’autora visitant l’exposició de CACiS i coneixent a Hélènd Laffond. Una vegada fet aquest primer contacte els alumnes, els professors i l’artista van iniciar un projecte conjunt que es va desenvolupar durant el curs, culminant en la realització de diferents dissenys fets pels alumnes.

PROJECTE NIUS

17


Finalment alumnes, professors i Hélènd van realitzar l’obra final al mateix CACiS. Una jornada que va durar tot un matí. Un Niu fet amb branques i fulles damunt una estructura de ferro.

18


Aquesta obra també s’’ha exposat en la Sala Espai 7 de Manresa al mes de setembre del 2010 i actualment pertany a la col·lecció del Centre. Ela alumnes van poder realitzar tot el recorregut d’un obra d’art, la seva recerca, creació, producció i exhibició de la mà d’una professional habituada a fer-ho.

19


Dins de la programaci贸 estable de CACiS els alumnes de totes les edats poden construir nius amb diferents materials de manera individual o col路lectivament.

20


Treballs de caràcter social en un món global Dins dels viatges realitzats a escoles CACis a tingut el plaer de donar suport al projecte ―Belfast Flags‖ de l’autor Raymond Watson qui ha viscut la problemàtica de la separació d’una Irlanda plena de murs i intolerància. Actualment i gràcies als milers de banderoles que ha pogut recollir en diferents llocs del món, Raymond ha aconseguit el seu objectiu que ha estat omplir tots els murs que hi ha a Belfast amb aquest clam de pau fet per nens i nenes que volen i volem un món millor sense cap paret que ens separi. Watson ha treballat durant la seva estada a Calders amb les escoles; Riu D’or de Santpedor, l’Escola Vedruna i Doctor Ferrer d’Artés durant la primavera del curs 2010/11. Aquest activista que fa servir l’art com a via de treball social i col·lectiu ha gaudit de la generositat de professors i alumnes de molts centres educatius i ha demostrat com amb petits gestos es pot transmetre i evidenciar la voluntat de canvi.

PROJECTE “BELFAST FLAGS” Una obra oportuna i necessària que ajuda a fer realitat principis com el de ―pensar globalment i actuar localment‖.

21


Banderes que agermanen , diferents expressions en un mateix format , un petit triangle que ha viatjat des de Catalunya a Irlanda. Durant el curs escolar CACiS presenta treballs de caràcter social, d’anàlisi i reflexió sobre el món contemporani en tots els seus aspectes.

22


2 EDUCACIÓ I MODELS D'APRENENTATGE DES DE L’EXPERIMENTACIÓ I LA RECERCA

23


EDUCACIÓ I MODEL D'APRENENTATGE DES DE L'EXPERIMENTACIÓ I LA RECERCA Aquest model d'aprenentatge vol apropar a l'observador de manera activa a l'experimentació com a element fonamental de l'art contemporani. La Identitat de Centre El Forn de la Calç amb criteris de sostenibilitat, ciència i art vol que la seva principal tasca sigui d'incentivar i difondre la creativitat artística del nostre temps així com facilitar–ne la recepció. Treballar com a laboratori de comportaments de recerca científic-artístics obert a les experiències canviants del món i als llenguatges que les fan visibles. Un indret obert al pensament creatiu. Necessariament compromès amb la ecologia i la sostenibilitat, amb la informació i l'educació sobre els llenguatges i discursos contemporanis. Un aprenentatge a partir de l'experimentació amb criteris de sostenibilitat i amb l’objectiu d’analitzar i desenvolupar les diferents fases del procés de creació. Procés que utilitza com a matèria primera per a les seves obres la terra, el medi ambient. El suport i el material és el propi paisatge existent .

24


CACiS proposa una aproximació al Land Art: Utilitzant la instal·lació en el paisatge com a principal tècnica, per interactuar amb el medi ambient de forma més directa, modificant una fracció del paisatge. El paisatge es transforma en part fonamental de l'obra, el que indica moltes vegades el que s’ha de fer. Dialogant primer amb l'entorn i posteriorment amb l'obra realitzada en ell conservarà aquesta conversa. Així sorgeix la transformació que permet a aquesta experiència artística recuperar valors ancestrals, comunicar idees, pensaments i sensacions. Partint del Land Art, els alumnes deixen la seva petjada en la Natural, estructurant un nou paisatge sota la seva sensibilitat i la seva capacitat d'interpretació de la mateixa. L'obra resultant és efímera i es treballa de manera col·lectiva. Investigant fenòmens naturals (inclou il·lustració científica així com pràctiques artístiques interdisciplinàries) No fer cap dany a la natura i restaurar el paisatge immediat per tornar-ho a un estat natural.

25


Dins d'aquest apartat CACIS ofereix dos mètodes d'experimentació: L'experimentació amb materials obtinguts de la natura L'experimentació com naturalistes basada en l'observació i anàlisi de la natura. L'experimentació com geòlegs basada en l'anàlisi dels minerals. L'artista contemporani utilitza materials que troba a la natura per incorporar a la seva obra ( instal·lació, fotografia, escultura....). El naturalista romàntic del segle XVIII, que recollia sistemàticament tot allò que era motiu d’anàlisi i documentació es transforma al segle XXI en l'artista crític que recull tot allò que vol fer servir en la seva expressió plàstica. (informalisme, Land Art ...) L’artista contemporani experimenta amb objectes, minerals, tecnologies, amb tot allò que troba fortuïta o intencionadament, amb l’objectiu de créixer i nodrir les seves necessitats de crear, expressar i/o comunicar el seu pensament. D'aquesta forma, l'obra d'art suscita una sensibilitat cap a l'hàbitat. Es pretén reflectir la relació entre l'home i la terra, el medi ambient i el món, expressant al mateix temps el deterioració ambiental que existeix avui dia.

26


L'experimentació amb criteris de sostenibilitat. El compromís de CACIS amb l'ecologia fa necessari aquest apartat. L'experimentació amb criteris de sostenibilitat obre un ventall molt ampli dins de la practica artística i l'arquitectura. Des de la visió crítica dels artistes que amb la seva obra fan una acció reivindicativa fins els actuals discursos que treballen amb l'experimentació de nous materials i noves propostes més sostenibles. L’artista contemporani esta compromès amb la situació del món i de la natura, com l’obra realitzada amb plantes invasives per l’artista canadenca Sharon Kallis durant la seva estada a CACiS l’any 2010.

27


28


3 EDUCACIÓ I MODELS D'APRENENTATGE DES DE L’ARQUITECTURA , EL PATRIMONI I PAISATGE

29


EDUCACIÓ I MODELS D'APRENENTATGE DES DE L’ARQUITECTURA, EL PATRIMONI I PAISATGE CACiS esta situat en una antiga via reial de Manresa a Vic. Eix de comunicació que al llarg de la historia ha estat utilitzada per diferents pobladors nòmades i sedentaris. El fil de la història és complicat i l’únic ajut per seguir -la són els objectes muts i repetits constantment, moltes vegades ocults en el paisatge. La presencia d’aquestes restes de construccions mostren la transformació física del paisatge feta per l’home. Des dels primer camins de la transhumància nòmada els humans hem anat modificant l’entorn deixant un rastre d’edificacions que se identifiquen amb el territori . Materials, usos i formes expressen un idioma característic de cada regió. Aquest llenguatge únic forma part del patrimoni de cada cultura, testimoni d’un temps passat que cal preservar. CACiS presenta dos vies d’acció educativa per entendre l’arquitectura, el patrimoni i el paisatge del seu entorn més proper; 3.1 Els Itineraris 3.2 La Visita

30


3.1 ELS ITINERARIS

31


―La forma més senzilla de mapa geogràfic no és la que actualment sembla la més natural, es a dir , el mapa que representa la superfície del sòl com si el mirés un extraterrestre . La primera necessitat de fixar els llocs en un mapa va lligada al viatge, que és el memoràndum de la successió d’etapes, el dibuix d’un recorregut. (...) En definitiva, el mapa geogràfic, si bé és estàtic, pressuposa una idea narrativa, esta concebut en funció d’un itinerari, és una odissea.‖ IItalo Calvino “il viandante nella mappa” Caminar , amés de ser una acció, és també un signe, una forma que pot sobreposar-se simultàniament a les demés formes preexistents en la realitat i en el plànol . Per CACiS els itineraris són una forma d’experimentar el caminar per la natura com a fonament del procés creatiu. Les característiques del terreny, les edificacions i els usos permeten fer diferents itineraris: 3.1 A Itinerari d’interès natural 3.1.B Itinerari d’interès constructiu 3.1.C Itinerari creatiu

32


3.1.A ITINERARI D’INTERÈS NATURAL

33


Un itinerari d’interès natural geològic que es proposa és el que parteix de la població d’Artés; Els colors rogencs de la terra argilosa, que rep el nom de Formació Artés, són els que es veuen al inici del recorregut. Terra que esta plena de vinyes i barraques, on es poden començar a trobar fòssils que ens indiquen com en les primeres etapes d’aquest indret tot era sota grans masses d’aigua marina.

Els colors rogencs donen pas a blanques pedres de calç que són molt utilitzades en marges, barraques i tota mena de construcció d’us agrícola/ramader i fins i tot per habitatges. A mida que s’avança cap al terme municipal de Calders el recorregut mostra dos elements característics d’aquest itinerari, dos forats a terra just al costat del camí que són petits forns de calç fets de forma molt rudimentària i que ens indiquen la proximitat d’aquest mineral i els usos que es feien, ja des de molt temps enrere. Plantes aromàtiques ens van acompanyant durant tot el trajecte, romaní, timó,.....fruits comestibles,....., ocells que volen atrets per tot aquest conjunt d’aliments.

34


Seguint el camí fins dalt de tot s’arriba al terme de Calders la carena separa els dos municipis. A partir d’aquest punt trobem un paisatge més dur, calcari i ple de pins, roures i alzines, molt a prop veiem arbres de ribera, el torrent de les Tapies passa per la part baixa d’aquest indret. Pollancres, plataners i lledoners comencen a treure el nas. Molt aviat i seguint una mica el torrent podem veure papallones i libèl·lules de molts colors preferentment a la primavera i estiu. També es fàcil trobar serps, llangardaixos i sargantanes.

Els corbs, àligues, capsigranys, merles i molts altres ocells beuen aigua i cacen a les primeres hores del dia, cercant la fresca i l’absència d’humans (..........) L’accés al medi natural s’ha de fer amb molt respecte, procurant no molestar, sobretot en temps de nidificació ( primavera/estiu ) no fent sorolls o agafant allò que forma part de la natura. Durant els itineraris es pot recollir algun element natural que ja no sigui necessari, sigui invasiu o la seva absència no impliqui cap canvi substancial de l’entorn. Els itineraris finalitzen sempre al Centre, completant el trajecte amb la possibilitat de fer un taller i/o visitar de les instal·lacions.

35


L’itinerari dels sentits esta inclòs dins dels recorreguts d’interès natural com la interacció de les persones amb l’entorn a partir dels sentits. Des de la Roureda de les Tàpies els viatgers escoltaran als insectes que estan dins dels arbres i que de mica en mica els estan matant, aquest antics roures pateixen la invasió dels barrinadors, escarabats que amb l’absència del seu depredador estan envaint –los fins la mort. Cal escoltar molt per sentir el rec-rec de les seves boques....

La Rugositat de l'escorça d’aquests esplèndids arbres permeten activar un altre sentit, el tacte. L’observació de la natura amb altres ulls dona una dimensió més amplia de l’entorn, una descripció diferent del paisatge, un dibuix abstracte de la realitat. La concentració d’aquells sentits poc utilitzats ens ajuden a entendre el nostre paper de garants i preservadors de la natura. Més oberts, els tres sentits que normalment resten en un segon terme, l'oïda, el tacte i l’olfacte transporten un nou record a la ment. Practicar l’estat invident incrementa les nostres capacitats de concentració i de relaxació. Un bon moment per menjar una peça de fruita, ensumar una planta de romaní o gaudir del contacte de la herba humida a les mans.

36


Un indret on els nostres cinc sentits poden gaudir plenament és la Font de Les Tàpies, una baixada desfeta per la força del aigua i la seva mala conservació fan d’aquest camí el guàrdia d’una joia de la natura i l’arquitectura del paisatge. És un punt molt interessant per l'ecosistema que formen el relleu, l'aigua i la vegetació. L'erosió causada pel torrent de les Tàpies a l'entorn d'un potent estrat de calcària coral·lina ha donat lloc a l'espectacular salt d'aigua de la font de les Tàpies (Calders). Es tracta d'un racó humit i ombrívol on abunden les molses, les hepàtiques i les falgueres.

En èpoques plujoses el torrent de les Tàpies porta un cabal considerable que pot arribar a les Tàpies i es pot contemplar la vistosa cascada d'uns 30 m. d'alçada. La font més important i permanent és la que hi ha a certa alçada sota el saltant, la seva aigua està canalitzada cap a l'antic safareig i a una caseta on hi ha un enginyós sistema de bombeig que puja aigua a la casa de les Tàpies. D’aquest arriet hidràulic, possiblement del s XVIII, hi ha una antiga llegenda ...... També ha estat lloc de festa i antics encontres que recorden els vilatans de les poblacions properes d’ Artés i Navarcles. Encara podem llegir al plataners centenaris noms escrits d’enamorats, cors dibuixats .......Cal preservar aquest lloc de gran valor natural amb el nostre testimoni , procurant deixar tot net i no fer malbé res. Un exemple de la relació respectuosa de l’esser humà i el medi natural .

37


38


3.1.B ITINERARI D’INTERÈS CONSTRUCTIU

39


L'objectiu d’aquest itinerari és mostrar els valors ambientals, paisatgístics, culturals i patrimonials que ens ofereixen les construccions de pedra seca i alhora retre homenatge a les generacions que ens han precedit i ens han legat aquesta obra fruit del seu treball constant. A les riberes de la Mediterrània hi ha moltes àrees de sols calcaris, motiu pel qual aquesta abundància de pedra possibilita que en moltes zones geogràficament llunyanes trobem necessitats plantejades a l'hora de configurar els espais cultivats, les pastures, de resguardar-se de les tempestes, de construir... .

Tot aquest conjunt de respostes donen com a resultat una sèrie de testimonis materials que perfectament entrelligats, defineixen un paisatge. Aquests paisatges constitueixen la plasmació material de l'assimilació i el domini d'una tècnica, la pedra seca, per part de successives comunitats que els han creat amb les seves mans gràcies al treball silenciós de milers de persones, generació rere generació, amb els recursos que els ha atorgat el territori on han viscut . Des de la dècada dels cinquanta del segle XX, coincidint amb la recessió demogràfica, va caient tot allò que els homes han anat alçant pedra sobre pedra, tornant a poc a poc la natura a recuperar allò que els avantpassats havien anat guanyant-li lentament amb el treball de les seues mans, motiu pel qual aquest paisatge, d'acord amb les circumstàncies, està condemnat a desaparèixer.

40


La necessitat de guanyar terres de cultiu ha deixat com a testimoni els nombrosos camps construïts amb tots els seus elements, en els quals s'ha recorregut a un material sobreabundant per tot arreu, proporcionat pel mateix medi físic, com ara la pedra calcària. Aquesta s'utilitza en sec, és a dir, sense cap morter o material d'unió entre les diferents peces, motiu pel qual les pedres, de morfologia irregular, van encaixant-les unes amb les altres, pedra sobre pedra, i s'uneixen pel seu propi pes. La relació de l'home amb els recursos que ofereix el seu espai físic dóna com a resultat l'arrelament en la comunitat local d'una autèntica cultura de la pedra que es materialitza en tots els elements construïts que configuren qualsevol racó del paisatge. La arquitectura de pedra seca és una laboriosa intervenció de l'home integrada en la natura, ja que només utilitza com a material la pedra de l'entorn immediat. L'esforç titànic de l'home per transformar els terrenys pedregosos en plataformes cultivables configura un nou paisatge monumental de gran interès, en que es fonen estètica i funcionalitat. Conèixer aquesta faceta peculiar del nostre patrimoni ens farà respectar-lo i, potser, conservar-lo com un interessant vincle històric i cultural

41


42


3.1.C ITINERARI CREATIU

43


WALKING ART, WALKSCAPES: del caminar en l’art a l’art de caminar. Entenem el caminar com a mètode essencial i com a part fonamental de la nostra experiència sensorial de la natura. Aquest recorregut té com a finalitat cercar els orígens del caminar com a forma d’Art., d’experimentar de forma directa el recorregut com a concepte de creació. Camins amb elements deixats per reconèixer el dibuix fet ( Hansel i Gretel ). La necessitat de identificar el camí per no perdre's.

La percepció del paisatge a través d’una historia del camí recorregut. Transformant el camí en un llençol on creixen els rastres o petjades, on el propi acte de caminar és l’obra. Un recorregut que recorda el deambular, l’absència d’objectiu final, la possibilitat d’estar perdut ens ajuda a confiar en el dibuix fet des de on hem partit. Els elements utilitzats (confetti, pedres, fluorescents ..) capten la nostra atenció durant el procés, els passos són l’escenificació de l’obra, protagonistes del moviment. Aquests itineraris incerts i creatius ens identifiquen amb el mateix traçat, com nòmades o vagabunds ens movem a la deriva més ocupats pel rastre que pel destí. El conscient i el inconscient troben en la paraula dérive un lloc d’encontre.

44


Altres possibles recorreguts creatius amb un destí preestablert, transformen el itinerari en un canal més rapit (Caputxeta Vermella) amb encontres i transports. Les narracions clàssiques infantils tenen una gran informació del paisatge com a escenari d’una acció. Quan el paisatge natural forma part de la narració els actors l’interpreten com un seguit de seqüències on cada element va senyalant el recorregut com un mapa dissenyat fins arribar al destí final. Es llavors important anar descrivint cada escena i lligant-la amb la següent fins a completar tota la narració. Aquesta activitat estimula la curiositat i promou la comprensió de les relacions de la natura al ajudar als estudiants a desenvolupar habilitats per observar el món natural i formular preguntes sobre allò que no poden explicar. Tanmateix el fet de estructurar una recorregut narratiu on recrear una historia els familiaritza amb l’entorn fent perdre la por dels perills del que no estan habituats (insectes, aranyes, rèptils..). El paisatge actua com a escenari d’un recorregut narratiu.

45


46


3.2 LA VISITA

47


Itinerari visita dels forns de calç Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Centre, CACIS, disposa de 4 infraestructures i espais exteriors: La visita consta d’un recorregut a partir del Forns de calç, de la seva Historia i usos.

L’espai escènic ; antic cobert on s'emmagatzemava la llenya seca per abastir el foc de les cuites dels forns; L’espai escènic d’uns 40 m2 és una part existent que formava part de l’explotació minera on es guardaven antigament la llenya que es necessitava per cremar al forns. Actualment s’ha pavimentat i s’ha tret el sostre de uralita que hi havia. Permet fer concerts, teatre i activitats escèniques i/o relacionades amb les exposicions temporals. Els tres forns que formen l’edifici principal El dos forns que van funcionar fins al 1955, forns industrials que actualment ha estat inclosa pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat, entre els 150 elements més destacats del Patrimoni Industrial de Catalunya. Com a reconeixement de la singularitat dels edificis i amb criteri d’autenticitat, de testimoniatge industrial, històric, social i arquitectònic, de valor paisatgístic i territorial i de valor estètic i artístic.

48


Itinerari visita d’art contemporani i memòria Espai expositiu Edifici adjunt als Forns abans magatzem on es guardaven els sacs de calç i on hi havia els dipòsits d’aigua. Consta de dos nivells ; La sala gran o pis inferior l’espai d’exposicions temporals, durant l’any CACiS presenta una programació estable de 4 exposicions temporals.

Espai memòria Al pis superior o sala petita esta la exposició permanent de la memòria dels forns, amb eines, fotografies i materials de quan l’activitat industrial minera funcionava.

49


Itinerari visita exposició exterior La visita de les obres d’art que estan exposades en plena natura segueixen un itinerari establert;

Endinsant-se en el bosc el primer lloc que es visita és l’obra /instal·lació de l’artista holandes Stefan Cools, aquesta obra parla del seu propi retrat fet amb la tècnica de la pedra seca. Realitzat durant la seva estada a CACiS durant l’estiu del 2010.

50


En segon lloc un xilofon fet amb troncs , una obra interactiva que Ês molt divertida i que forma part de l’obra de David Crowman músic canadenc que fa musica amb instruments fets amb materials naturals.

51


L’obra feta amb sarments de vinya que recorda una barraca és la tercera que es troba en aquest recorregut . Una creació del 2010 de la artista canadenca Sharon Kallis que treballa sempre amb materials naturals, amb el compromís de no fer servir res que pugui ser viu o fer malbé la natura.

52


Enmig del bosc com si fos una construcció imaginaria creix un altre obra de Sharon Kallis que vol recordar una barraca de vinya però feta amb plantes invasives que trepen pels arbres fins ofegar-los. Amb plena harmonia amb el paisatge la seva instal·lació efímera va degradant-se i poc a poc,canviant de color.

53


Un llit damunt d’un arbre, els somnis dels artistes residents a Suècia, Irene Cortés i Peik Stenlund ens endinsen en el viatge oníric del nens. Treball realitzat l’estiu de 2011 amb la col·laboració dels nens i nenes dels tallers d’estiu del Centre.

54


Escultures i instal·lacions fora del bosc. Les escultures de Àngels Freixanet artista manresana que treballa amb materials reciclats, presenta els arbres vermells .

55


El duomo de Irene Cortés instal·lació feta amb canyes i amb col·laboració de nens i joves durant l’estiu del 2011.

56


Ceràmica feta per Carles Vives al 2007 dins de l’exposició “Quarts “ simbolitza el temps mesurat amb quarts.

57


Finalitzem el recorregut amb l’obra feta pels alumnes de segon de batxillerat artístic de IES Lluís de Peguera de Manresa amb Hélènd Laffond durant el curs 2009/10. Obra que han fet servir diferents ballarins per realitzar la seva obra,com la coreògrafa de Singapur Joey CHUA Poh Yi durant la seva estada l’estiu 2010.

58


TALLERS D’ART I NATURA

59


Durant el curs escolar CACiS oferta a les escoles uns tallers estables sota el nom de : TALLERS DE LA NATURA Tallers de la natura formen part del programa educatiu que Cacis presenta a les escoles adreçats als cicles infantil, primària i secundaria. La utilització d’elements de la natura com a materials, les intervencions en la pròpia natura o l’observació de l’entorn natural formen part dels objectius dels tallers que es poden fer a Cacis El Forn de la Calç. Els tallers dependran de l’estació de l’any però el seu caràcter fixa permet a les escoles organitzar el seu calendari independentment de la programació temporal que ofereix el centre. Els diferents temes exposat estan relacionat amb el art contemporani i responen a la mateixa filosofia que s’ha descrit per les propostes temporals. Els treballs que es fan durant els tallers són individuals i col·lectius, la seva durada dependrà de cada escola , però pricipalment es fan durant els matins.

60


TALLER “EL BOSC ENCANTAT” adreçat a infantil, primària i secundaria. Pintem els arbres Coneixem l’obra de l’artista Agustín Ibarrola Pintem alguns arbres especialment triats, creant un efecte visual intencional segons la perspectiva amb la que observem, o el lloc del bosc en el que ens trobem. Amb pintura feta amb pigments naturals

61


TALLER “TERRES I COLORS” adreçat a infantil, primària i secundaria. Sortim en busca del màxim de varietat de colors i tonalitats que puguem trobar, en les diferent tipus de terra i o d’altres materials que es puguin trobar per utilitzar posteriorment com a material pictòric El negre del carbó? L’ocre o el marró d’alguna sorra? El blanc del guix...? Etc.. Després treballem tècnicament el material per tal d’aconseguir obtenir-ne un material pictòric, Treball de colors i textures...

62


TALLER “EL BLANC DE LA CALÇ” Adreçat a cicle superior de primària o secundaria. Coneixem el material de la Calç, el seu origen, les seves propietats, les seves aplicacions... Coneixem una mica més la historia dels forns de la calç i de la calç...

63


TALLER DE NIUS ―La terra es la casa de tots!‖ adreçat a infantil, primària i secundaria. Com es casa teva? Com es la casa dels ocells? Construcció de nius Observació del tipus d’aus i la mena de nius que hi ha a la zona Conèixer els ocells i els seus nius Fer niu col·lectiu al bosc Fer dinàmica d’arteràpia: Els recipients de les emocions

64


TALLER de motlles i elaboració de fòssils adreçat a primària i secundaria. Conèixer el material del guix i la tècnica bàsica per elaborar motlles senzills Observar i conèixer fòssils trobats per la zona Elaborar fòssils Elaborar escultures divertides utilitzant material reciclat com a bases per a fer motlles.

65


TALLER DE MOSAIC adreçat a infantil, primària i secundaria. Aprenem la tècnica del mosaic elaborant-ne un amb elements trobats, material reciclat, pedres, de rajola, vidres, etc que trobem en el entorn natural que ens envolta. ... i de pas netegem el bosquet...

66


TALLER DE MÒBILS Adreçat a infantil, primària i secundaria. Elaborem un mòbil amb elements naturals, pedres, troncs, arrels... Combinat amb objectes reciclats Un mòbil individual i un col·lectiu que instal·lem entre tots i totes.

67


TALLER DE COLLAGE aplicada a l’escultura Treballem la tècnica del collage Cobrir objectes prefabricats amb elements de la natura, amb fulles, flors i altres elements naturals possibles Coneixem diferents tipus de plantes i flors de la zona, El seu nom, les seves propietats i usos... Apliquem la tècnica del collage d’objectes reciclats, ampolles, caixes, llampares, cadires, Utensilis vells, etc...

68


TALLER DELS SENTITS Adreçat a infantil, primària i secundaria. Taller per estimular els nostres sentits i percebre l’entorn.

69


TALLER DE WALKSCAPE Adreçat a infantil, primària i secundaria. La narrativa del caminar a partir de contes infantils : Hansel i Gretel Caputxeta Vermella

70


DURADA DELS TALLERS Prèviament al taller els visitants (escoles o grups) visitaran les instal·lacions i l'entorn de CACIS. Per mantenir una visita ordenada si els grups són de més de 20 és faran grups que seguiran un itinerari diferent. Els tallers poden durar mínim 1 hora, depenent de la mostra seleccionada. Si els grups són de més de 20 es poden fer tallers simultanis. En alguns tallers cal fer una recollida de material abans, aquest treball pot durar uns 30 o 40 minuts. Per tant la durada dels tallers i visites ocuparà unes tres hores aproximadament. La recerca de materials i/o observació pot durar de 30 minuts a 1 hora. Tot un matí d'art contemporani teòric—pràctic. Per fer un dia( de 9h a 17h) cal organitza-ho prèviament amb l'escola o visitants i CACIS.

71


Les escoles que han participat amb l’elaboració d’aquest llibre aportant les imatges de les seves visites i tallers són: L’Escola Vedruna d’ Artés CEIP Riu D’or de Santpedor Escola Coll Baix de Sant Joan de Vilatorrada CEIP Josep Orriols de Moià CEIP Doctor Ferrer d’ Artés IES Lluís de Peguera de Manresa IES Pius Font i Quer de Manresa Escola Joviat de Manresa Escola L’Espill de Manresa Escola El Pilar de Manresa Escola Sant Ignasi de Manresa

72


LOCALITZACIÓ

73


Centre D’art Contemporani i Sostenibilitat( CACiS) El Forn de la Calç de Calders Contactar amb

93 8309159 / 646601580 info@cacis.cat Programació mirar la nostra web

www.cacis.cat

74


Des de Barcelona: Autopista C16 fins a Sant Fruitós de Bages direcció Calders per N-141 fins sortida dreta davant de la subestació elèctrica de Calders. Des de Girona. Eix Transversal fins a Artés i accés pel polígon industrial d’ Artés, camí de Can Vila. Des de Lleida: Eix Transversal fins a Artés i accés pel polígon industrial d’ Artés , camí de Can Vila. Des de Tarragona: Autopista AP-7 fins a Barcelona. Autopista C16 fins a Sant Fruitós de Bages i direcció Calders per N-141 fins sortida dreta davant de la subestació elèctrica de Calders. Des de Igualada/Manresa;N-141 fins a Calders. Des de Vic : N-141 fins a Calders, o bé l’eix transversal fins a Artés.

75


Centre D’art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç 08275 Calders 93 8309159 / 646601580 info@cacis.cat

www.cacis.cat

Amb el suport de

Forma part de

76

Projecte educatiu  

Resum de les diferents activitats educatives per escoles de CACiS

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you