Issuu on Google+




FOTOGRAFIA DE GAUDÍ EN LA PROCESSÓ DE CORPUS CHRISTI (11 DE JUNY DE 1924).

Gaudí va ser un home molt religiós i així ho va reflectir en la seva obra més famosa: la Sagrada Família. Aquest temple ha esdevingut un dels llocs més importants de Barcelona i el més visitat de tot Espanya. Hi va dedicar molts anys de la seva vida en construir-la. Gaudí va voler fer un recull de tota la simbologia cristiana que es pot trobar al Catecisme catòlic. Hi apareixen personatges de la Bíblia, símbols cristians, paraules significatives, formes, colors... tot havia de servir perquè en veure el temple la gent reafirmés la seva fe, lloés a Déu i celebrés l’eucaristia en comunitat, tot cantant i contestant. Els darrers anys va viure dintre del recinte per seguir-ne més de prop la construcció sense guanyar- hi cap sou, vivint a l’ombra de la construcció de manera austera i contínuament creativa. Tant ell com els altres col·laboradors: Sant Josep Manyanet, i Josep Bocabella volien que el temple fóra una casa per a totes les famílies, especialment per als més pobres. Mai va pretendre dissenyar aquest temple per fer-se famós i prova d’això és que quan va morir atropellat per un tramvia, la gent no el va reconèixer i van pensar que era un indigent. El temple no ha depès mai de les institucions oficials, s’ha anat construint a partir de donacions particulars. El mateix Gaudí havia anat a demanar donacions casa per casa. Quan Gaudí va morir estaven gairebé acabades la façana del naixement i la cripta i l’any 2005 aquestes dues coses van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


LA SAGRADA FAMÍLIA AL 1915


CURIOSITATS EN GENERAL La Sagrada Família és un temple del tipus basilical amb planta de creu llatina. La longitud total del temple és de 95 metres.

El claustre, al contrari de la ubicació tradicional a un costat del temple, rodeja quasi completament el temple. El projecte preveu la construcció de dotze campanars (un per a cada apòstol), quatre més per els evangelistes, un altre dedicat a la Verge i el més important, de 170 m. d’alçada coronat amb la típica creu de quatre braços de Gaudí, símbol de Jesucrist. Aquesta serà una mica menys que la muntanya de Montjuïc per tal de no superar la natura.


L’interior és com un bosc d’arbres fet amb 52 columnes com cinquantadues setmanes té l’any. Quatre simbolitzen als evangelistes, als dotze apòstols i la resta representen als bisbats de Catalunya i de la resta d’Espanya i als cinc continents. La cripta està acabada i es compon de set capelles dedicades a la Sagrada Família de Jesús: Sant Josep, el Sagrat Cor, la Immaculada Concepció, Sant Joaquim, Santa Anna, Sant Joan i la capella de Santa Isabel i Sant Zacaries.

Aquestes capelles estan disposades en forma de rodona, davant la qual se situen cinc capelles en línia recta: la central que alberga l'altar, flanquejada per les capelles de la Mare de Déu del Carme (on està enterrat Gaudí), la de Jesucrist, la de la Verge de Montserrat i la del Sant Crist (on està enterrat Josep Maria Bocabella).


CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME ON ESTÀ ENTERRAT GAUDÍ


CAPELLA DEL SANT CRIST ON ESTÀ ENTERRAT JOSEP MARIA BOCABELLA


Les piques d’ aigua beneïda de la cripta estan fetes amb unes grans petxines marines procedents de Filipines, que li proporcionava a Gaudí el marqués de Comillas. Algunes de les llampares de la cripta les va fer Gaudí amb les pròpies mans, ja que el metge l’havia recomanat treballs manuals per a combatre el reumatisme. L’altar de la cripta està presidit per un relleu de la SAGRADA FAMÍLIA, obra de Josep Llimona.


També cal destacar que a la clau de la volta central hi ha un relleu policromat dedicat a l’ ANUNCIACIÓ, obra de Joan Flotats.

L' absis ocupa la capçalera del temple, entre les façanes del Naixement i la Passió, en el seu centre se situarà la capella de l'Assumpció, i tindrà dues sagristies als laterals, intercomunicades pel claustre, que envoltarà tot el recinte. Gaudí va dedicar el conjunt de l' absis a la Verge Maria, de la qual era gran devot. El projecte conté set capelles absidals dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep.

Les tres façanes són espectaculars i les anirem explicant una per una. Es coneixen com la del naixement, la de la passió i la de la glòria.


FAÇANA DEL NAIXEMENT


Les torres o campanars són els elements principals i més característics de la façana. Són totalment accessibles per mitjà d’escales helicoïdals que deixen un important espai buit central i que arriben fins a gairebé a dalt de tot. Tenen una alçada de 107 metres les dues centrals i de 98 metres les exteriors. Tota la llargada dels campanars es oberta per mitja d’una espècie de persianes de pedra que permetran la difusió del so de les campanes tubulars previstes per Gaudí. Les torres de la façana del Naixement, estan dedicades a Sant Simó, Sant Judes Tadeu, Sant Maties i Sant Bernabé. (Aquesta última és l’única que Gaudí va deixar acabada del tot, la resta van quedar amb la base complerta però sense els pinacles.)

LES OBRES DE LA SAGRADA FAMÍLIA AL 1928, TAL COM VA PODER VEURE-LES GAUDÍ ABANS DE MORIR


BERNABÉ I SIMÓ AMB LA MUNTANYA DE MONTSERRAT AL MIG


TADEU I SANT MATIES I AL MIG LA INMACULADA CONCEPCIÓ


La silueta de la part superior s’assembla a un bàcul i també s’hi poden veure un anell, una mitra i una creu daurada que incorpora la inicial de l’apòstol a qui la torre es dedica. Els pinacles s’acaben amb estels que fan com de corona i per sota, sis rètols que diuen "Hosanna" i "Excelsis".

La ornamentació inclou els noms de Jesús, Maria i Josep enllaçats amb palmes i amb la paraula "Sanctus" que es repeteix nou vegades a cada campanar, en diferents colors: groc en els dedicats a Deu pare, vermells els dedicats a Deu fill i de color taronja els dedicats a l’Esperit Sant.


El Pòrtic: Gaudí va dissenyar per a aquest pòrtic una impressionant iconografia en la que a més de les figures religioses, hi han esculpits enormes quantitats d’elements vegetals que serveixen per unir els diferents motius religiosos amb una gran explosió de vida. (En tot el temple hi ha representades més de 30 espècies de la flora de Terra Santa, semblants a la flora catalana)

També hi podem trobar esculpits animals que s’hi podien veure pels voltants del temple.

El pòrtic està compost per tres portals: de la Fe (a la dreta), l’Esperança (a l’esquerra), i la Caritat (al centre).


Les escultures que presenten representen la vida de Jesús, Gaudí en va composar i dirigir algunes però també hi van col·laborar els escultors Llorenç Matamala i Piñol, Carles Mani i Roig i Jaume Busquets. Posteriorment hi han intervingut altres artistes com Joaquim Ros i Bofarull i Etsuro Sotoo . Treballs de l’escultor Llorenç Matamala i Piñol: Amb composició i direcció de Gaudí : Àngels trompeters, Jesús treballant Jesús predicant al temple, Sant Josep i Jesús infant, Santa Anna, Sant Joaquim, Degollació dels Innocents, Fugida d'Egipte (amb retocs de Carles Maní), Sant Zacaries i Sant Joan predicant. Seguint un esbós de Gaudí: La Puríssima. Models i realització de Llorenç Matamala: Els apòstols dels campanars, Casament de Josep i Maria, Coronació de Maria, Sant Josep governant la barca de l’Església i Presentació de Jesús al temple. Treballs de l’escultor Jaume Busquets: Grup central del pessebre, Jesús i Maria L’Anunciació de l’Àngel a Maria Treballs de l’escultor Joaquim Ros i Bofarull: Adoració dels pastors (any 1981) Adoració dels Reis (any 1982)


El portal de la Caritat, que es el central i dedicat a Jesús, es dividit en dues entrades diferents per una columna que sustenta estàtues de Jesús, Maria, Josep i àngels, completades a banda i banda per grups escultòrics que representen l’adoració dels reis i els pastors.


Al davant del finestral veiem l’estel de Betlem i sobre uns pedestals la imatge de l’Arcàngel fent l’Anunciació a la Verge. Més amunt, hi trobem figures d’àngels músics, i tot això rodejat per un món vegetal amb flors de diverses espècies i amb ocells que cobreixen tota la superfície.


En la part superior d’aquest conjunt, es troba una representació dels signes del Zodíac tal com es trobaven la nit del naixement de Jesús. Més amunt i en una cova rodejada d’ocells, hi trobem les imatges de la coronació de la Verge. Una mica més amunt trobem altres imatges que culminen en una espècie de pinacle. Aquest està constituït per un xiprer (símbol del triomf de la vida eterna) amb un grup de coloms que representen els fidels que van a Déu. És per això dues escales.


CORONACIÓ DE MARIA


També hi trobem l'anagrama de Jesús amb les lletres JHS (de de Jesús Hominum Salvator, Jesús Salvador de la Humanitat), en una creu grega, amb les lletres gregues alfa i omega, com a símbol del principi i la fi. Està envoltat d'àngels portadors del pa i el vi, símbol de l'Eucaristia. Sobre l'anagrama trobem un pelicà, primitiu símbol cristià que representa igualment l'Eucaristia, amb un ou símbol de l'origen i la plenitud de la vida i la Natura.

Finalment, trobem una representació de la Santíssima Trinitat, amb la lletra grega tau, inicial del nom de Déu en grec (Theos), la X de Jesús (per la lletra grega ji, inicial de Crist en grec) i el colom de l'Esperit sant.


També es pot veure un xai com a símbol d’ innocència, un gos com a símbol de fidelitat i 59 comptes del rosari envoltant el finestral. A la llinda de les portes hi ha la inscripció Glòria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bona voluntatis. A la Porta de Jesús destaca el gran pilar amb l'arbre genealògic de Jesús, en la seva base hi ha la serp mossegant la poma, símbol del pecat original, i sobre el capitell se situa el grup del Naixement, obra de Jaume Busquets (1958). El Cor d'àngels nens, destruït en la Guerra Civil, ha estat realitzat de nou per Etsuro Sotoo. Els àngels sostenen una inscripció que diu: Jesus est natus. Venite, Adoremus, davant el missatge els ocells van al peu del bressol, segons la nadala popular català “ El cant dels ocells”. Portal de l'Esperança que està Dedicat a la Mare de Déu. Hi trobem les escenes dels esposoris de la Mare de Déu i Sant Josep i al damunt hi ha un gran pinacle semblant als penyals de Montserrat (concretament el Cavall Bernat), amb la inscripció Salva'ns. .


Podem observar la família de Jesús amb Sant Joaquim i Santa Anna i Josep amb el nen Jesús de peu, la Mort dels Sants Innocents i la fugida a Egipte.

També apareix una barca amb Sant Josep, representant-lo com el timoner que condueix a l'Església Catòlica (la fisonomia de José correspon a la del propi Gaudí, com homenatge dels treballadors del temple després de la seva mort. Finalment podem percebre la col· locació de diverses eines (una serra, una maça, un cisell, una esquadra, un tornavís, un martell, una destral), animals domèstics com oques o ànecs com al·lusió a la fauna del Nil, així com flora d'Egipte (papirs, lotus, nenúfars, parres, etc). El portal està rematat per un gran pinacle semblant als penyals de Montserrat (concretament el Cavall Bernat), amb la inscripció Salva'ns.


MORT DELS SANTS INNOCENTS


FUGIDA A EGIPTE


SANTA ANNA, JOSEP A LA BARCA I DIFERENTS EINES


Portal de la Fe que està dedicat a Sant Josep. Podem veure la Immaculada Concepció ( apareix la Verge sobre un llum de tres braços, en referència a la Santíssima Trinitat) i la presentació de Jesús al temple, on el Nen Jesús apareix en braços del sacerdot Simeó i al seu costat, apareix la profetessa Anna, que reconeix en Jesús el Messies.

També podem observar el moment de la Visitació, Jesús treballant de fuster, Jesús als dotze anys amb un savi (porta un pergamí), Maria i Josep quan el van a buscar al temple de Jerusalem i les figures de Sant Joan Baptista i sant Zacaries (cosí i oncle).


També trobem el Cor de Jesús, cobert d'espines i d'abelles místiques que liben la seva sang, la Divina Providència, en forma de mà amb l'ull que tot ho veu, raïm i espigues com a símbol de l'Eucaristia, i flora de Palestina (preferentment fulles de palma, símbol del martiri).


MARIA VISITA A LA SEVA COSINA SANTA ISABEL (VISITACIÓ)


FAÇANA DE LA PASSIÓ


La façana consta de tres portals d'entrada, també dedicats, a la fe, a la caritat i a l’esperança tal i com a la façana del Naixement. El porxo té sis columnes semblants a ossos, inclinades de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta una galeria coberta per divuit columnetes. El mateix Gaudí va comentar que : trobarà aquesta porta massa extravagant; però jo voldria que faci por, i « "Algú per aconseguir-lo no estalviaré el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti de més tètric efecte. És més, estic disposat a sacrificar la mateixa construcció, a trencar arcs i a tallar columnes per donar una idea del cruent del Sacrifici”

»

S'inicien les obres dels fonaments l'any 1954. Ha estat construïda de manera molt semblant al disseny de Gaudí, amb alguns canvis sobre tot en el treball escultòric, que ha contribuït a una gran polèmica sobre la continuació de les obres. Al 1976 s'acaben els campanars- torres d'aquesta façana, que són dedicades a sant Jaume el Menor, sant Bartomeu, sant Tomàs i sant Felip, amb escultures que els representen col·locats a un terç de l'alçada de les torres corresponents. Aquestes torres- campanars mesuren 112 metres les centrals i les dues restants 107 metres. Els pinacles tenen la mateixa simbologia que els de la façana del naixement.


SANT JAUME EL MENOR


SANT BARTOLOMÉ


PINACLES DE LES TORRES DE JAUME EL MENOR I BARTOLOMEU AMB LES INICIALS DEL SEU NOM


PINACLES DE LES TORRES DE SANT TOMÀS I DE SANT FELIP AMB LES INICIALS DEL SEU NOM


SANT BARTOLOMÉ


SANT TOMÀS


SANT FELIP


Ha estat decorada per Josep Maria Subirachs i d'esquerra a dreta, les escultures de Subirachs s贸n les seg眉ents: Primer pis EL SANT SOPAR


L'HORT DE GETSEMANÍ


LA TRAÏCIÓ DE JUDES I EL QUADRAT MÀGIC


LA FLAGEL·LACIÓ AMB LA PEÇA ALFA I OMEGA A LA LLINDA DE LA PORTA


LA NEGACIÓ DE SANT PERE


JESÚS DAVANT DEL GRAN SACERDOT


Segon pis REPARTICIÓ DE LA ROBA DE JESÚS I EL CENTURIÓ LONGINUS


JESÚS PARLA AMB LES DONES DE JERUSALEM

SIMÓ CIRENEU


Tercer pis ELS SOLDATS ES JUGUEN LES VESTIDURES

LA CRUCIFIXIÓ AMB LA CALAVERA ALS PEUS


FIGURA DE GAUDÍ EN L’ESCENA ON APAREIX JESÚS I LA VERÒNICA


DETALL DE LA VERテ誰ICA


L'ENTERRAMENT AMB LA FIGURA DE SUBIRACHS


També l'escultor Subirachs s'ha encarregat de la realització de les portes en bronze de la façana de la Passió. La porta Central la constitueixen dues grans portes, cadascuna de les quals tenen dos batents coberts de dalt a baix per deu mil lletres esculpides en relleu, reproduint fragments de l'evangeli de Mateu la part esquerra i de l'evangeli de Joan la part dreta. Els relleus de les lletres destaquen paraules o frases daurades com la pregunta formulada per Ponç Pilat: I què és la veritat?


La porta Nord representa l'hort de Getsemaní amb Jesús pregant i els apòstols Joan, Jaume el Major i Pere dormint. Hi ha el text de l'evangeli relatiu a aquest passatge, a la part superior la Lluna i a la inferior un poliedre extret del gravat La Malenconia d' Albrecht Dürer.


La porta Sud està dedicada a la coronació d'espines. Es representa Jesús coronat i bufetejat, a la part central la mateixa escena invertida com un joc de miralls, que fan veure Jesús davant d 'Herodes a l'esquerra i la dreta davant de Pilat. Els textos són del passatge de l'evangeli que descriuen la coronació, a més d'un fragment de La Divina Comèdia de Dant i un altre fragment del poema de La pell de brau de Salvador Espriu.


El conjunt d’escultures acaba amb la figura de Jesús ascendint al cel triomfant contrastant amb el dramatisme del conjunt. Aquesta idea ja l’havia tingut Gaudí.


INTERIOR DE LA TORRE MIRANT CAP A DALT

ESCALA INTERIOR MIRANT CAP A BAIX


LA FAÇANA DE LA GLÒRIA

La façana de la Glòria, que simbolitzarà la Resurrecció de Crist, se situarà sobre el carrer de Mallorca, de cara al mar, i per construir-la caldrà enderrocar les cases que hi ha actualment a l'altra banda del carrer. En aquesta façana Gaudí va situar una gran escalinata,que crearà un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l' infern, i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc. Al replà hi ha d'haver un brollador amb un raig d'aigua de 20 metres d'altura davant de la capella baptismal i, a l'altre costat, davant la capella del Santíssim, una teiera on cremi el foc de l'Eucaristia; tot això és exposat en un estudi de dibuix de l'any 1916. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria». Les torres campanars estaran dedicades a sant Andreu, sant Pere, sant Pau i sant Jaume el Major. El pòrtic tindrà set grans columnes dedicades als set dons de l'Esperit Sant; a les seves bases apareixeran els set pecats capitals, i als capitells les set virtuts: 

Dons: Pietat, Fortitud, Intel·ligència, Saviesa, Consell, Ciència, Temor de Déu.

Pecats: Avarícia, Peresa, Ira, Enveja, Gola, Supèrbia, Luxúria.

Virtuts: Generositat, Diligència, Paciència, Caritat, Temprança, Humilitat, Castedat.

Aquesta façana tindrà cinc portes corresponents a les cinc naus del temple, amb la central, triple, que donarà entrada a la nau principal del temple, total set portes representant els sagraments: 

Baptisme.

Confirmació.

Eucaristia.

Penitència.

Orde sacerdotal.

Matrimoni.

Unció dels malalts.


Figuraran també les Benaurances i les Obres de Misericòrdia corporals i espirituals. A la façana estaran representats: Adam i Eva, com a origen de l'ésser humà; Sant Josep a la seva feina de fuster; la Fe, l'Esperança i la Caritat representades per l'Arca de l'Aliança, l'Arca de Noè i la Casa de Natzaret; la Verge Maria ; les jerarquies angèliques; i Jesús al Judici Final, amb l'Esperit Sant en forma de rosassa i Déu Pare, formant la Trinitat augusta. La façana es completarà amb uns grans núvols il·luminats que contindran en grans lletres el Credo (Credo in unum Deum Patrem Omnipotentem, creatorem coeli et terrae) i el Gènesi.

MAQUETA DEL TEMPLE ON ES VEU LA FAÇANA DE LA GLÒRIA.


DOSSIER ELABORAT PER ROSA AROLES ROY


Gaudi i la Sagrada Familia