Page 1

Estudis de Grau d'Educació Primària

Estudis

Llengua Catalana Codi Títol 22102 tema o mòdul

Tema 7. Els especificadors demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits. Els relatius

Autora: Rosa de Ozollo i Garcia

Curs 2012-2013


ÍNDEX

Presentació ....................................................................................................... 2 Esquema ........................................................................................................... 3 Continguts del bloc temàtic ............................................................................ 4 1. Els especificadors demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits. Els relatius ...................................................................................... 4 1.1. Els especificadors demostratius ........................................................... 4 1.1.1. Formes dels demostratius ............................................................. 4 1.1.2. Observacions sobre l'ús dels demostratius.................................... 4 1.2. Els demostratius possessius ................................................................ 5 1.2.1. Formes dels possessius tònics ...................................................... 5 1.2.2. Formes dels possessius àtòns....................................................... 5 1.2.3. Observacions sobre l'ús dels possessius tònics ............................ 6 1.2.4. Observacions sobre l'ús dels possessius àtons............................. 7 1.3. Els numerals ........................................................................................ 7 1.3.1. Classificació dels numerals ........................................................... 7 1.3.1.1. Cardinals ................................................................................. 7 1.3.1.2. Ordinals................................................................................... 8 1.3.1.3. Partitius ................................................................................... 8 1.3.1.4. Múltiples .................................................................................. 9 1.3.1.5. Col·lectius................................................................................ 9 1.4. Els quantitatius ..................................................................................... 9 1.5. Els indefinits ....................................................................................... 10 1.5.1. Observacions sobre els indefinits ................................................ 10 1.6. Els relatius.......................................................................................... 10 1.6.1. Oracions de relatiu adjectives...................................................... 10 1.6.1.1. Funcions especificativa i explicativa...................................... 10 1.6.2. Oracions de relatiu substantives.................................................. 11 Exercicis.......................................................................................................... 12 Recursos ......................................................................................................... 13


PRESENTACIÓ El contingut d'aquest tema 7 fa referència, per una banda, als especificadors, Ês a dir, aquells elements que determinen els substantius: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits. I, d'altra banda, tracta, breument, sobre les oracions de relatiu, les adjectives i les especificatives.

Campus Extens

2


ESQUEMA

Demostratius

Possessius Indefinits

Especificadors

Numerals

Quantitatius

Oracions de relatiu

Oracions de relatiu adjectives

Oracions de relatiu adjectives especificatives

Campus Extens

Oracions de relatiu substantives

Oracions de relatiu adjectives explicatives

3


CONTINGUTS DEL BLOC TEMÀTIC 1. Els especificadors demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits. Els relatius 1.1. Els especificadors demostratius Els demostratius el que fan és marcar la distancia, física o temporal, entre algú o alguna cosa i el substantiu al qual determinen. 1.1.1. Formes dels demostratius Singular

Plural

Masculí Femení Pròxim

Llunyà

Neutre

Masculí

Aquest Aquesta

Aquests Aquestes

Aqueix Aqueixa

Aqueixos Aqueixes

Aquell Aquella

Aquells Aquelles

Femení Açò Això

Allò

En alguns parlars, per exemple a Mallorca, s'usen les formes aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes en comptes d'aquest, aquesta, aquests, aquestes. Els parlars valencians i alguns de nord-occidentals distingeixen tres graus de proximitat o llunyania: proximitat de qui parla (1r grau) proximitat de la persona que escolta (2n grau) i llunyania (3r grau). Singular Masculí

Femení

Plural Masculí

Femení Aquestes/estes

1r grau

Aquest/est

Aquesta/esta

Aquests/estos

2n grau

Aqueix/eix

Aqueixa/eixa

Aqueixos/eixos Aqueixes/eixes

3r grau

Aquell

Aquella

Aquells

Aquelles

1.1.2. Observacions sobre l'ús dels demostratius a) En les comunicacions per escrit o telefòniques és molt útil mantenir la distinció entre aquest i aqueix: el primer s'aplica a allò que es refereix al lloc on hi ha la persona que emet el missatge, mentre que el segon s'aplica a allò que es refereix al lloc on hi ha la persona que el rep 1 .

1

Aquesta distinció es pot fer també amb els demostratius adverbials ací/aquí/allí.

Campus Extens

4


En aquest poble no fa tant bo com en aqueixa terra on vosaltres viviu. b) Els demostratius fan d'adjectius quan determinen el substantiu. Aquell home L'home aquell c) També poden fer de pronom, quan substitueixen un nom. Aquest és el que volia. 1.2. Els demostratius possessius Com el seu nom indica, denoten possessió d'algú o d'alguna cosa respecte del substantiu al qual determinen; les seves formes vénen determinades per les tres persones gramaticals: 1a, 2a i 3a singular i plural. Parlam de possessius tònics i d'àtons, segons la pronúncia. 1.2.1. Formes dels possessius tònics Singular Masculí

Plural

Femení

Masculí

Femení

Un sol la pers. posseïdor 2a pers.

meu

meva

meus

meves

teu

teva

teus

teves

3a pers.

seu

seva

seus

seves

nostre

nostra

nostres

vostre

vostra

vostres

seu

seva

Més d'un la pers. posseïdor 2a pers. 3a pers.

llur

seus

seves

llurs

Hi ha parlars en els quals els femenins dels possessius meu, teu, seu són meua, teua, seua. En català antic hi havia les formes mia, mies; tua, tues; sua, sues, que tbé, avui dia, trobam en la poesia contemporània. 1.2.2. Formes dels possessius àtòns Singular Masculí

Femení

Plural Masculí

Femení

la pers.

mon

ma

mos

mes (equivalent a el meu, la meva...)

2a pers.

ton

ta

tos

tes (equivalent a el teu, la teva...)

3a pers.

son

sa

sos

ses (equivalent a el seu, la seva...)

Campus Extens

5


1.2.3. Observacions sobre l'ús dels possessius tònics a) Els possessius tònics, tret de llur, llurs, s'usen normalment amb article si van davant del nom: Veurem si corre més el teu cotxe o la meva moto. Si van darrere del nom que determinen, s'usen sense article: Aquella al·lota és amiga nostra. b) Les formes llur, llurs, pròpies de la llengua escrita culta, equivalen a les formes seu, seva, seus, seves quan aquestes formes es refereixen a més d'un posseïdor (d'ells, d'elles). Els jugadors i llur entrenador estan reunits (l'entrenador dels jugadors) L'ús d'aquests possessius és especialment adequat quan cal desfer ambigüitats: Demà vindran la Maria i el Pere i el seu fill Demà vindran la Maria i el Pere i llur fill [el fill d'ells]. c) Els possessius poden substituir els pronoms personals tònics (mi, tu, ell...) darrere les locucions prepositives de lloc: prop de mi davant d'ells / d'elles

prop meu davant seu

d) En català, quan la relació que expressen els possessius és evident pel context, n'he de prescindir: *El Rafel es va ficar la seva mà a la seva butxaca. *Reculli la seva targeta (als peatges). e) De vegades convé substituir el possessiu pel pronom feble en o per algun altre pronom feble. -r Quan entrà a la casa, va escorcollar tots els racons d'aquesta +r Quan entrà a la casa, en va escorcollar tots els racons f) Són un calc de l'anglès (a través del castellà) les expressions: *és el teu problema, *és el vostre problema, etc.; les formes genuïnes són: és problema teu, és problema vostre. g) A més de les formes dels possessius que acabem de veure, l'adjectiu propi s'usa amb valor possessiu per a reforçar un possessiu pròpiament dit. Només és correcte quan significa identitat o pertinença. El meu propi temor m'ha ocasionat molts problemes.

Campus Extens

6


Però no és correcte emprar aquesta paraula en comptes de mateix/a per posar èmfasi en la identitat d'un substantiu. *La pròpia rectora ha assegurat que tot s'arreglarà. La mateixa rectora ha assegurat que tot s'arreglarà. La rectora ha assegurat que tot s'arreglarà. 1.2.4. Observacions sobre l'ús dels possessius àtons Els possessius àtons es refereixen a un sol posseïdor. Actualment aquests possessius s'usen, sobretot, davant alguns noms de parentiu, en alguna frase lexicalitzada i també els trobam precedint alguns tractaments. Mon pare era basc. En ta vida veuràs una cosa igual. Cada terra fa sa guerra. Aquella carta era per a Sa Santedat el Papa Pius XII. Hi ha casos, per exemple, davant d'un nom femení començat en vocal o h, les formes mon, ton, son poden reemplaçar ma, ta, sa, respectivament, per evitar cacofonies: mon àvia. 1.3. Els numerals 1.3.1. Classificació dels numerals —Cardinals: expressen una quantitat exacta —Ordinals: expressen un ordre: —Partitius: indiquen una fracció —Múltiples: denoten multiplicitat —Col·lectius: fan referència a una pluralitat 1.3.1.1. Cardinals Són invariables, tret d'un i dos, que fan el femení en una i dues, respectivament, i cent que fa les formes del plural en cents, centes. Tot i això, hi ha algunes zones en què dos té la mateixa forma en femení com en masculí, però no és recomanable de fer-ho en textos formals. Escrivim guionet en els casos següents: •

Entre les desenes i les unitats (D-U): trenta-quatre, cinquanta-sis...

Entre les unitats i les centenes (U-C): dos-cents, set-cents...

Campus Extens

DUC

7


En els numerals que van del 21 al 29, tal com els pronunciam, s'intercala una i entre la desena i les unitats. vint-i-tres, vint-i-vuit Cal esmentar que, quan empram els cardinals per indicar l'ordre, no adopten mai la forma femenina: la fila dos (la .fila segona), l'habitació dos-cents dos Quan els usam com a substantius, tenen forma de plural: He acabat el curs amb dos vuits i quatre sisos. 1.3.1.2. Ordinals Indiquen ordre de col·locació, d'aparició o de prioritat: primer primera segon segona tercer tercera quart quarta A partir del cinquè s'afegeix al cardinal corresponent la terminació -è als masculins i -ena als femenins: Cinquè cinquena vint-i-dosè vint-i-dosena quarantè quarantena... Tots els ordinals tenen flexió de gènere i nombre. Les formes femenines s'usen com a col•lectius. Hi ha vegades que es representen amb xifres romanes. II República

IV Concurs de ca de bestiar

Quan s'escriuen en xifres romanes superiors a deu solen llegir-se com cardinals. Jaume I (primer) Joan XXIII (vint-i-tres) 1.3.1.3. Partitius Expressen fraccions de la unitat. Les seves formes són les mateixes que les dels ordinals, tret de: 1/2 mig. mitja, mitjos, mitges 1/3 terç, terça, terços, terces Hi ha formes sinònimes que són molt usades pels parlants: 1/4 quart o quarter... o una quarta part: S'ha menjat un quarter de pollastre. 1/10 desè o dècim: Aquest dècim ens durà sort.

Campus Extens

8


1.3.1.4. Múltiples Expressen el nombre de vegades que s'augmenta una cosa. doble

sèptuple

triple

òctuple

quàdruple

nònuple

quíntuple

dècuple

sèxtuple

cèntuple

1.3.1.5. Col·lectius Expressen quantitats diverses. (2) parell

(100) centenar

Hi ha numerals col·lectius específics que representen agrupacions concretes, com per exemple els que pertanyen a l'àmbit musical: duo, trio, quartet...; els que fan referència al nombre de versos: tercet, quintet, octava...; els que expressen el nombre de síl·labes d'una paraula: monosíl·lab, bisíl·lab, pentasíllab...; els que designen períodes d'anys: bienni, trienni, quinquenni... 1.4. Els quantitatius Indiquen una quantitat, però de manera imprecisa. N'hi ha de variables i d'invariables. Cal destacar-ne uns quants, per la confusió que hi ha en l'ús d'aquests quantitatius: —Bastant, no té forma femenina —Massa, prou i força Són invariables —Gens Té un valor quantitatiu —Res És un pronom que equival a «cap cosa» —Massa Significa en grau excessiu, en excés. —Gaire És un sinònim de molt i s'usa en oracions negatives, interrogatives i condicionals

Campus Extens

9


1.5. Els indefinits Determinen el nom amb el mínim de precisió. Poden ser adjectius o pronoms. 1.5.1. Observacions sobre els indefinits —Algo és un castellanisme molt arrelat; cal substituir-lo per: alguna cosa, res... —Varis / vàries només són formes vàlides com a plural de l'adjectiu qualificatiu vari i vària (que vol dir de caràcter diferent); per tant no poden ser emprades com a adjectius indefinits. *Hi havia vàries alumnes a l'aula. Hi havia diverses alumnes a l'aula. —Cada dia, cada setmana, cada mes, cada any és la forma genuïna catalana d'expressar el que, impròpiament, es diu amb les formes *tots els dies, *totes les setmanes, *tots els mesos, *tots els anys. —El plural de qualsevol/qualsevulla és qualssevol/qualssevulla. —L'expressió castellana tal y cual en català és tal i tal. Igualment l'expressió fulano y zutano (o mengano) correspon a la catalana en tal i en tal altre. L'expressió que tal no és correcta, cal substituir-la per frases com: *Que tal estau? Com estau? *Hola, *que tal? Hola, com va? (o com anam?) 1.6. Els relatius Els pronoms relatius poden introduir dos tipus d'oracions de relatiu: 1. adjectives (quan el relatiu ocupa el lloc d'un adjectiu) o substantives (quan ocupa el d'un substantiu).

1.6.1. Oracions de relatiu adjectives En aquest tipus d'oracions els relatius tenen una funció d'enllaç (atorguen un valor adjectiu a tota una oració i l'enllacen amb un sintagma nominal d'una altra oració) i, alhora, substitueixen un element que ja ha aparegut anteriorment. En aquestes oracions, els relatius tenen una funció sintàctica pròpia i sempre hi ha un antecedent (generalment precedint el relatiu) La dona que ha rebut el premi és la directora del departament 1.6.1.1. Funcions especificativa i explicativa Les frases de relatiu adjectives exerceixen dues funciones ben diferents: especificativa i explicativa. —Especificativa La informació que conté l'oració de relatiu especificativa és necessària per a comprendre el missatge, per tant, no la podem eliminar perquè especifica Campus Extens

10


una part de la informació; fan referència a la part de un tot. Aquestes oracions mai no van entre comes. Els alumnes que han aprovat l'examen oral podran fer l'escrit [únicament els alumnes que han aprovat l'examen oral] —Explicativa La informació que conté l'oració de relatiu explicativa no és imprescindible per a comprendre el missatge, sinó que la donam perquè el receptor tengui més informació; si l'emissor ho desitja, la podria eliminar i el sentit de la frase principal continuaria complet i gramaticalment correcte. Les oracions explicatives sempre van entre comes. Els alumnes, que han aprovat l'examen oral, podran fer l'escrit [tots els alumnes han aprovat l'examen oral] 1.6.2. Oracions de relatiu substantives Aquestes oracions equivalen a un substantiu de l'oració principal. El relatiu té una funció sintàctica (pot fer de S, Atr., CD, CI, CP, C Ag.) i, a diferència de les adjectives, no sempre hi ha un antecedent concret o prop del relatiu . El llibre que em vaig comprar i el que em regalares són molt bons [...i el llibre que...] Els qui xerrin sortiran de la classe [Els xerradors...]

Campus Extens

11


EXERCICIS Exercicis d'especificadors Exercicis de relatius

Campus Extens

12


RECURSOS Bibliografia bàsica BADIA, J.; BRUGAROLAS, N.; TORNÉ, R.; FARGAS, X. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Castellnou, 1998. Bibliografia complementària MOREY, J.; MELIÀ, J.; CORBERA, J. Alfa. Mètode d’autocorrecció gramatical assistida. Palma: UIB, 1995.

Ajudes a Moodle Formes dels relatius

Campus Extens

13

Tema 7.  

Els especificadors demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits. Els relatius