Issuu on Google+

Estudis de Grau d'Educació Primària

Llengua Catalana 22102

Tema 5. L’article. L’article dels topònims. L’article personal. Les construccions amb l’anomenat «article neutre»

Autora: Rosa de Ozollo i Garcia

Curs 2012-2013


ÍNDEX

Presentació ....................................................................................................... 2 Esquema ........................................................................................................... 3 Continguts del bloc temàtic ............................................................................ 4 1. L’article. L’article dels topònims. L’article personal. Les construccions amb l’anomenat «article neutre»............................................................................. 4 1.1. Definició d'article .................................................................................. 4 1.2. L'article dels topònims .......................................................................... 6 1.3. L'article personal .................................................................................. 6 1.3.1. L'apostrofació ................................................................................ 7 1.3.2. Casos especials d'apostrofació ..................................................... 7 1.4. L'absència d'article ............................................................................... 8 1.5. Les construccions amb l'anomenat «article neutre»............................. 8 Exercicis.......................................................................................................... 10 Recursos ......................................................................................................... 11


PRESENTACIÓ El tema 5 exposa què és l'article, els diversos tipus d'articles que empra la comunitat de parla catalana i el barbarisme tan habitual d'usar l'article lo, però com a neutre, no com a masculí.

Campus Extens

2


ESQUEMA

LL''aarrttiiccllee nneeuuttrree:: lloo LL''aarrttiiccllee ddeellss ttooppòònniim mss

LL''aarrttiiccllee LL''aarrttiiccllee ppeerrssoonnaall

Campus Extens

3


CONTINGUTS DEL BLOC TEMÀTIC 1. L’article. L’article dels topònims. L’article personal. Les construccions amb l’anomenat «article neutre» Els especificadors del sintagma nominal solen ser determinants. Un d'aquests determinants és l'article. 1.1. Definició d'article És una paraula variable, és a dir, té gènere i nombre, que determina el nom. Pot ser determinat (quan expressa una cosa determinada o coneguda, la cadira, la nina) o indeterminat (quan n'expressa una d'indeterminada, una nina). L’article indeterminat (un, una, uns, unes) s’usa quan un element apareix per primera vegada en un text, és a dir, quan és indeterminat o desconegut per al receptor. Aquest tipus d’especificador només pot acompanyar sintagmes nominals els nuclis dels quals siguin noms comuns. Cal dir que, actualment, segons la zona hi ha dos tipus d'article: per una banda, el literari (provinent de l'article llatí ILLE), el més usual a la major part del domini lingüístic del català, i d'altra, el salat (provinent de l'article llatí IPSE). En un determinat moment convivien els dos articles, però unes zones es decantaren pel literari i d'altres, per exemple, a les Illes, pel salat, tot i que encara hi ha llocs, com per exemple Pollença, que continuen emprant el literari, però amb dissimilacions. És curiós observar com a València, a Tàrbena, petita població que va ser repoblada per mallorquins entorn de 1609, encara s'hi conserva l'article saltat i també vocabulari mallorquí. Tenint en compte el fet que, com ja hem esmentat en un altre tema, sempre en un parlar formal s'ha d'usar l'estàndard, no podem utilitzar l'article salat en aquests casos; però sí que podem fer-ho en registres informals i col·loquials. Vull posar èmfasi en el fet que, en català antic, i avui dia en el parlar occidental, especialment a la zona de Lleida, s'usa lo, los en lloc de el, els, com a article masculí: Lo Cartanyà, lo temps... Als parlars orientals, com a Mallorca, encara ens queden en algunes frases fetes: tot lo dia, tot lo món. Però, sempre usat en sentit masculí, mai com a neutre, ja que seria una incorrecció.

Campus Extens

4


Les formes de l'article literari són: Singular

Plural

Masculí

Femení

Masculí

Femení

—davant consonant

el

la

els

les

—davant vocal (o h)

l'

l' (la)

els

les

un

una

uns

unes

Determinat

Indeterminat

Les formes de l'article salat són: Masculí

Femení

—davant consonant

es

sa

—davant vocal (o h)

s'

s' (sa)

—darrere preposició amb

so

Singular

Plural —davant vocal (o h)

es

ses

ets —darrere preposició amb

sos

Si fem referència al parlar de les Illes, convé destacar un fet curiós: usam els dos articles, salat i literari, fins i tot, en una mateixa frase: «Quina hora és? Són les dues, vaig a fer es dinar». Hi ha tot un seguit de casos en què s'usa l’article literari. Alguns d’aquests casos són: —Amb els noms de les hores: les dues, la una, les dotze… —Amb alguns noms d’institucions polítiques, culturals, econòmiques, i davant totes les esportives: l’Obra Cultural Balear, el Mallorca, el Reial Madrid... i amb les sigles: l’ONU, la CAIB… —Amb expressions temporals: a la primeria, a les darreres, a l’hora d’ara, l’any passat, l’any que ve, la setmana que ve, la setmana passada… —Amb locucions adverbials (de manera, lloc i quantitat): a les fosques, a la fresca, a la dreta, a l’esquerra, a la plena, a l’engròs, a la menuda, la resta… —Davant noms d’edificacions, institucions, objectes o llocs considerats com únics dins el context geogràfic o social: l’Almudaina, la Misericòrdia, l’Hospital, la Sala, la Seu, el cel, el món, la mar, la pagesia, la vila… Campus Extens

5


—Davant noms d’objectes, espais, advocacions i conceptes d’origen religiós: el cor, l’altar, l’infern, l’orgue, la sagristia, el Bon Jesús, el bisbe, el dimoni, el papa, la Mare de Déu… També davant el nom de determinades festivitats: el Corpus, el Ram, les Verges… —Davant les paraules rei i reina agafats com a únics en el seu context: el rei de França, però tots es reis d’Europa, es rei més poderós… 1 1.2. L'article dels topònims L'article, per tradició, forma part de molts topònims; en aquests cas, quan el topònim es troba catalanitzat, va en minúscula: Vénen de l'Hospitalet. Hi ha un gran nombre de noms de ciutat que han d'anar precedits de l'article: la Bisbal, el Vendrell, l'Alguer, l'Havana, la Meca, els Estats Units, el Japó, la Xina, etc. N'hi ha que duen article salat 2 : s'Arenal, sa Pobla, es Trenc, ses Salines, es Mercadal... Hi ha també topònims, que pertanyen a zones que no l'usen, que el duen aglutinat: Sant Joan Despí, Sant Hilari Sacalm... N'hi ha d'altres que contenen l'article personal: Castellà de n'Hug, es comellar de Na Carbonera... 1.3. L'article personal Aquesta casta d'article és propi d'alguns parlars catalans; s'empra l'article davant de noms de persona (noms de pila, llinatge i també malnoms). Masculí

Femení

el, l'

en, n'

la, l', na, n'

el Rafel

en Carles

la Maria

el Tomàs

en Ramon

l'Angelina

l'Andreu

n'Ignasi

na Caterina n'Aina

Cal dir, però, que en textos de caràcter neutre, en situacions comunicatives que exigeixen formalitat, per exemple en un informatiu, aquest ús dóna un sentit de familiaritat que no és bo; per tant, en aquests casos es recoman no usar-lo. Antigament, els articles en i na (procedents de DOMINE, DOMINA) eren títols de cortesia que anaven davant el nom propi de persones «famoses»: el rei En Jaume. Actualment no és adequat usar-los davant noms de persones famoses, com seria el cas de Bethoven, Shopenhauer, Nietzsche, Einsteins, etc.

1

Sempre cal tenir en compte que ens refererim a situacions comunicatives informals o col·loquials.

2

En aquest cas, com passa amb l'article literari, ha d'anar en minúscula.

Campus Extens

6


1.3.1. L'apostrofació L'apostrofació és un signe ortogràfic que s'usa per indicar que s'elideix la vocal d'una paraula en contacte amb una altra vocal d'una altra paraula. S'escriu una paraula substituint una de les grafies per un apòstrof. Els articles determinats el, la i els articles personals en, na s'apostrofen davant de paraules que comencen amb vocal o h: l'home, l'hora, l'ungla, n'Andreu, n'Aina..., però la i na no s'apostrofen mai davant de paraules femenines que comencen amb i, u, hi, hu àtones: la infermera, la universitat, la història, la unió... Na Isabel, na Irene... Però hi ha tot un seguit de casos en els quals no usam l'apòstrof: 1. Davant una i [j] o una u [w] que fa de semiconsonant o semivocal (la primera lletra d'un diftong creixent): el iogurt, el ianqui, el iode... 2. Per tradició: la host, la una (hora), la Haia (per evitar confusions) 3. Davant de paraules que tenen com a prefix la a usat amb valor negatiu, en casos en què hi pot haver confusió: la anormalitat, la asimetria, etc. 4. Davant el nom de les lletres: la ema, la essa, la a... 5. Davant d'una hac aspirada: la Hilary, el hawaià, etc. Després hi ha altres casos en què, amb determinades paraules s'apostrofa o no: —S'apostrofa davant de signes o paraules que es pronuncien amb una vocal inicial: l'1, l'11, l'11a (l'onzena) —Se sol apostrofar davant de paraules amb cursiva o amb cometes: L'«ansietat» d'aquesta situació és un greu problema —Davant de les sigles no hi ha una unanimitat de criteris: el que s'ha de tenir en compte és la manera de dir de cada sigla. N'hi ha que es pronuncien com a paraules corrents (ONU), i d'altres lletra per lletra (FP). Per tant, el que convé és distingir entre les que el primer caràcter és una vocal (IPC) o una consonant (CNT); i a més, vigilar si la consonant comença en vocal (f, h, m, n, s, r, x, l) o en consonant (b, c, d, g, p, q, t, v, w, z). 1.3.2. Casos especials d'apostrofació Preposició «de»: —S'apostrofa i no es contreu amb l'article davant de paraules en cursiva o entre comentes: Ja sé qui és el director d'El Periódico —Davant de topònims no catalanitzats, l'article s'ha d'escriure en majúscula, i la preposició de s'apostrofa i no es contreu amb l'article La vista des d'El Escorial és magnífica! —S'apostrofa i les preposicions a i per no es contreuen amb els articles (amb majúscula inicial) que formen part de títols i noms d'entitats. Campus Extens

7


M'agrada anar a comprar a El Corte Inglés M'agrada passejar per El Corte Inglés Són unes rebaixes d'El Corte Inglés 1.4. L'absència d'article Hi ha casos en què és incorrecte usar l'article: a) Els dies de la setmana, quan s'usen com a adverbis (és a dir, significant l'immediatament passat o vinent) no duen article; quan s'usen com a substantius sí que en duen; és a dir, quan es fa referència al dia al·ludit immediatament anterior o posterior respecte al moment en què s'enuncia No vol dir el mateix: Dilluns vaig al cinema. El dilluns i el dijous tenim classe. La primera frase diu que aquest dilluns, demà, demà passat..., que ve, aniré al cine; mentre que la segona diu que tots els dilluns i tos els dimarts hi ha classe. b) Davant d'infinitiu amb valor verbal i quan l'infinitiu va darrere del verb en frases subordinades substantives, no s'hi posa article. Conèixer aquesta persona ha estat un factor decisiu *El conèixer... Beure alcohol no et resoldrà els problemes *El beure... Veure'ls arribar em va alegrar. *El veure'ls... Ignorar la veritat em desespera. * L'ignorar... Hi ha, però infinitius substantivats que, quan fan la funció de substantiu, admeten l'article: el dinar, el berenar, el sopar, el beure, el dir, el viure, el dormir, el parlar, el riure... El menjar 3 de Mallorca, sempre tan bo! c) Davant de la conjunció que: Que anem a sopar no vol dir res. Que em digues aquestes coses em fa il·lusió.

1.5. Les construccions amb l'anomenat «article neutre» Gramaticalment, l'article neutre «lo» és el que precedeix un adjectiu que no fa referència a cap substantiu expressat o sobreentès o bé precedeix tota una oració començada pel relatiu que. És molt bo de fer detectar-lo perquè podem substituir-lo pel pronom neutre allò o allò.

3

Fixau-vos que podem canviar «el menjar» per un substantiu: els aliments, cosa que no podem fer en una frase com: El menjar tant t'engreixerà.

Campus Extens

8


*No distingeix lo bo de lo dolent (allò bo d'allò dolent). *Fes lo que et sembli (allò que et sembli). Aquest lo neutre és un castellanisme, totalment incorrecte en la llengua escrita formal catalana; es pot «tolerar» en la llengua parlada informal i col·loquial, però millor no emprar-lo; en realitat, hi ha altres llengües romàniques,com el francès i l'italià, que tampoc no el tenen. No hi ha una equivalència exacta i constant del «lo» dels castellans, si bé les més generals i senzilles solen ser: el, el que és, el que té de, allò que té de... Moltes vegades l'equivalència genuïna serà emprar una paraula abstracta, usar una expressió genèrica o un gir ben diferent. Les construccions amb aquest article són totes calcades del castellà: *a lo millor, *per lo vist, *per lo general, *per lo tant, *tot lo més...

Campus Extens

9


EXERCICIS Exercicis d'apostrofaci贸 Correcci贸 de frases amb 芦lo禄 neutre

Campus Extens

10


RECURSOS Bibliografia general BADIA, J.; BRUGAROLAS, N.; TORNÉ, R.; FARGAS, X. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Castellnou, 1998. Bibliografia complementària CORBERA i POU, J. Parlar bé. Orientacions per a l’ús correcte de la llengua catalana, amb referències especials a les illes Balears. Palma: El Tall, 2002. RUAIX i VINYET, J. El català 3. Moià: Ruaix, 1997. Lectures recomanades Article de G. Bibiloni: «L'article dels topònims»

Campus Extens

11


Tema 5