Issuu on Google+

Estudis de Grau d'Educació Primària

Llengua Catalana 22102

Tema 4. La correcció del lèxic: l’adequació contextual, la preservació del lèxic genuí patrimonial, l’evitació dels barbarismes lexicals

Autora: Rosa de Ozollo i Garcia

Curs 2012-2013


ÍNDEX

Presentació ....................................................................................................... 2 Esquema ........................................................................................................... 3 Continguts del bloc temàtic ............................................................................ 4 1. La correcció del lèxic: adequació contextual, la preservació del lèxic genuí patrimonial, l'evitació dels barbarismes lexicals.............................................. 4 1.1. Gal·licismes.......................................................................................... 4 1.2. Anglicismes .......................................................................................... 4 1.3. Hiperpurismes ...................................................................................... 5 1.4. Vulgarismes ......................................................................................... 5 1.5. Dialectalimes, arcaismes i neologismes............................................... 5 1.6. Preservació del lèxic ............................................................................ 6 Exercicis............................................................................................................ 7 Recursos ........................................................................................................... 8


PRESENTACIÓ Aquest tema tracta de donar a conèixer els problemes lèxics que pateix avui dia el català. Pretén que l'alumnat conegui com es van perdent les paraules que, fins fa poc, els nostres padrins encara usaven, i que eren ben vives dins la nostra societat, però que avui, a causa de la influència d'altres llengües van desapareixent, queden arraconades i donen pas a paraules que no pertanyen al nostre lèxic patrimonial i genuí.

Campus Extens

2


ESQUEMA

Gal路licismes

Hiperpurismes

Dialectalismes, arcaismes i neologismes

Barbarismes lexicals

Vulgarismes

Campus Extens

Anglicismes

3


CONTINGUTS DEL BLOC TEMÀTIC 1. La correcció del lèxic: adequació contextual, la preservació del lèxic genuí patrimonial, l'evitació dels barbarismes lexicals Com ja hem vist en el tema Introducció, l'adequació és una propietat indispensable del text; és el domini de la diversitat lingüística; quan tenim una bona competència lingüística d'una llengua, sabem escollir la solució més adequada a aquella situació comunicativa. En totes les llengües, especialment les que es troben en una situació de dominació, cal, per una banda, fer servir un lèxic pur i correcte, i d'altra banda, preservar el vocabulari genuí d'aquesta llengua, davant la invasió d'altres paraules, provinents d'altres llengües, que o bé s'utilitzen incorrectament, per exemple, els barbarismes, o bé el que fan és deixar de banda les paraules que fins ara havien estat usuals per les que s'empren en la llengua dominant, per exemple, se sol usar més «acostumar» que no «avesar», o «cultivar» que no «conrear». També, convé recordar que els barbarismes són paraules manllevades a una altra llengua, o també calcades, sense tenir-ne cap necessitat; per exemple. «*desfile» si ja tenim «desfilada». Segons que venguin del castellà, de l'anglès, del francès..., aquests barbarismes s'anomenen segons la seva procedència: castellanimes (són els més freqüents en la nostra llengua), anglicismes, gal·licismes (principalment a la Catalunya nord)... En el tema anterior hem vist els castellanismes així que ara veurem, molt per damunt, la resta de barbarismes i altres incorreccions referits també al lèxic. 1.1. Gal·licismes Són paraules manllevades al francès sense necessitat: *impasse (punt mort), *pupurri (barreja), *rendez-vous (cita, tertúlia), *reprise (d'un motor; represa), *soirée (vetllada); topònims: *Cannes (Canes), *Carcassonne (Carcassona), *Limoges (Llemotges), *Loire (Loira) i frases fetes com: *a l'hora actual (actualment, ara, avui dia)... 1.2. Anglicismes Provenen de l'anglès, i, juntament amb els castellanimes, són els barbarismes més usuals: *feed-back (retroacció), *container (contenidor), *hobby (afició), *revival (revifament), *show (espectacle, atracció), *star (estrella), *underground (subterrani), *week-end (cap de setmana), i molt especialment el lèxic que es refereix al món de la informàtica (encara que ja n'hi ha molts que s'han adaptat al català, a través del Termcat): *link, *page, *baner, *attached, *backup, *chip, *cookie, *download, *e-mail, *frame, *home, *login, *nickname, *mouse, *online, *password, *pop up...

Campus Extens

4


1.3. Hiperpurismes L'hiperpurisme o ultracorrecció és el vici contrari del barbarisme; s'eviten barbarismes, sobretot castellanimes, quan en realitat no ho són: *falsetat, *soletat per falsedat i soledat, *rite per ritu, *unànim per unànime, *rinoceró per rinoceront, *ambent per ambient, *maonesa (salsa) per maionesa, *llògic per lògic, *mitgeval per medieval, *espaial per espacial, *centigraus per centígrads, *malejable per malEleable... 1.4. Vulgarismes Generalment són deformacions de termes, moltes vegades per la tendència que té el parlant al mínim esforç articulatori. N'hi ha de diverses castes: 1. Metàtesi (transposició de fonemes o síl·labes): *catredal per catedral, *àliga per àguila, *cadernal per cardenal, Grabiel per Gabriel, *guinavet per ganivet... 2. Addició de fonemes o síl·labes: *àpit per api, *colegit per col•legi, *prèmit per premi, *esgraelles per graelles, *empenedir-se per penedir-se, *apreparar per preparar... 3. Supressió de fonemes o síl·labes: *hipòcrit per hipòcrita, *morràgia per hemorràgia, *gafar per agafar, *nar per anar, *pograma per programa... 4. Mutació de fonemes (per dissimilació, assimilació, relaxament, etc.): a) vocàlics: *xacolata, *xicolati, *vegilar, jonoll... b) consonàntics: *munta per multa, *estuviar per estalviar, *juriol per juliol,*xixanta per seixanta, *Micolau per Miquel.... 5. Confusions i altres fenòmens: *porc cinglà per porc senglar, *iglèsia per església, *àrbrit per àrbitre, *pudé per potser... 1.5. Dialectalimes, arcaismes i neologismes En el llenguatge estàndard, és a dir, en la varietat supradialectal, és aconsellable no usar paraules d'àmbit regional (dialectalismes), paraules o expressions antiquades (arcaismes) o termes fruit d'una moda (neologismes), tret que, p.e., l'escriptor vulgui aconseguir uns determinats efectes estilístics, com per exemple, en el poema (llicència poètica) de J. V. Foix: «So i de dol, i amb vetusta gonella...», en què usa lèxic modern amb arcaismes, perquè la seva intenció és transmetre que sent admiració pel món modern, però també pel món antic, i ho fa a través del lèxic.

Campus Extens

5


1.6. Preservació del lèxic A més de la invasió de barbarismes, el lèxic d'un idioma pot patir també un altre mal, molt greu, abans ja esmentat: la pèrdua o el desús de paraules ben genuïnes i típiques. Això no vol dir que les paraules que s'emprin no siguin correctes, però solen usar-se amb massa assiduïtat, la qual cosa fa que es deixin de banda la resta; generalment això passa perquè les paraules que més s'usen són les que més s'assemblen al castellà. Al quadre següent en teniu uns quants exemples: Més usat (per influència del castellà

Menys usat (lèxic més genuí i patrimonial

Acabar

Enllestir

Acostumat

Avesat

Alabar

Lloar

Atrevir-se

Gosar

Bastar

Haver-n'hi prou

Caràcter

Tarannà

Començar

Encetar (pa, llangonissa)

Cultivar

Conrear

Digerir

Pair

Duració

Durada

Enfrontar-se

Encarar-se

Espuma

Escuma

Escollir

Triar

Gotejar

Degotar

Eco

Ressò

Gratis

De franc

Necessitar

Haver de menester

Sortir

Eixir

Òxid

Rovell

Manta (del llit

Flassada

Campus Extens

6


EXERCICIS Exercicis de problemes lèxics

Campus Extens

7


RECURSOS Bibliografia general BADIA, J.; BRUGAROLAS, N.; TORNÉ, R.; FARGAS, X. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Castellnou, 1998.

Bibliografia complementària RUAIX i VINYET, J. El català en fitxes 3: Lèxic i estilística. Moià: Ruaix, 1997.

Campus Extens

8


Tema 4