Page 1

Estudis de Grau d'Educació Primària

Llengua Catalana 22102

Tema 3. L’expressió oral: la pronúncia correcta del català

Autora: Rosa de Ozollo i Garcia

Curs 2012-2013


ÍNDEX

Presentació ....................................................................................................... 2 Esquema ........................................................................................................... 3 Continguts del bloc temàtic ............................................................................ 4 1. L'expressió oral: la pronúncia correcta del català ....................................... 4 1.1. El so articulat........................................................................................ 4 1.1.1. La producció del so articulat .......................................................... 4 1.1.1.1. Els òrgans de respiració.......................................................... 4 1.1.1.2. Els òrgans de fonació.............................................................. 4 1.1.1.3. Els òrgans de ressonància o ressonadors .............................. 4 1.1.2. Els òrgans d'articulació .................................................................. 5 1.1.2.1. Òrgans d'articulació superior inferior....................................... 5 1.2. Criteris de classificació dels sons......................................................... 5 1.2.1. Punt d'articulació ........................................................................... 5 1.2.1.1. Punt d'articulació de les vocals ............................................... 5 1.2.1.2. Punt d'articulació de les consonants ....................................... 5 1.2.2. Mode d'articulació .......................................................................... 6 1.2.2.1. Mode d'articulació del sons vocàlics ........................................... 6 1.2.2.2. Mode d'articulació dels sons graduals ........................................ 6 1.2.2.3. Mode d'articulació del sons consonàntics................................... 6 1.2.3. Acció de les cordes vocals (sonoritat) ........................................... 7 Exercicis............................................................................................................ 8 Recursos ........................................................................................................... 9


PRESENTACIÓ Un dels aspectes més importants d'una llengua és la pronúncia. Pompeu Fabra, considerat com el creador i ordenador de la llengua catalana modern, digué: «La pronúncia és l'aspecte extern més important de la llengua, ja que és el que li dóna una fesomia pròpia, genuïna i autònoma». Amb aquest tema ens aproximarem a la fonètica i a través d'aquesta veurem com es produeixen els sons, quins òrgans hi intervenen, com ho fan...

Campus Extens

2


ESQUEMA El so articulat

Producci贸 del so articulat

Punt d'articulaci贸

Mode d'articulaci贸

Sonoritat

Vocals

Consonants

Campus Extens

3


CONTINGUTS DEL BLOC TEMÀTIC 1. L'expressió oral: la pronúncia correcta del català L'expressió oral fa referència a l'habilitat d'usar la llengua parlada amb la finalitat de comunicar-nos. Hi ha dos aspectes bàsics que cal tenir en compte perquè hi pugui haver comunicació: 1r la capacitat del parlant per produir, per articular uns sons, emprant els òrgans fisiològics que també utilitza per a altres funcions (respiració, ingesta d'aliments, etc.) i 2n la capacitat de l'oient per descodificar aquests sons. La fonètica és la disciplina de la lingüística que estudia la realització dels fonemes; i la fonologia estudia la funció dels sons en les llengües. Els estudiosos parlen de diversos tipus de fonètica: articulatòria, auditiva i perceptiva. La fonètica articulatòria estudia com els òrgans de fonació i articulació s'organitzen per produir sons. L'auditiva analitza els sons orals des d'un punt de vista físic. I la perceptiva posa èmfasi en la descodificació de sons per part del receptor. En aquest tema només veurem i tractarem la fonètica articulatòria, la més antiga i tradicionals de totes, perquè, encara que no gaudeix de la màxima exactitud descriptiva de les altres dues, és la més entenedora per començar a entendre la fonètica. 1.1. El so articulat 1.1.1. La producció del so articulat En la producció del so articulat intervenen tant els òrgans de respiració (pulmons, els bronquis, la tràquea...), els de fonació (laringe, glotis, cordes vocals...) com els de ressonància (la boca i el nas). 1.1.1.1. Els òrgans de respiració Quan els pulmons expulsen l'aire respirat es produeix el so. Aquest aire surt dels pulmons pels bronquis i per la tràquea. 1.1.1.2. Els òrgans de fonació L'aire expulsat per la tràquea passa a la laringe i a la glotis, que és l'obertura superior de la laringe, on hi ha les cordes vocals (quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe); generalment, quan alenam, la glotis és oberta, però quan parlam, es cordes vocals es tensen, s'acosten i vibren, la qual cosa origina un so sonor. 1.1.1.3. Els òrgans de ressonància o ressonadors El so que s'ha produït a les cordes vocals passa a la faringe i aquí té dos camins: pot anar cap al nas (cavitat nasal) o cap a la boca (cavitat bucal). Aquestes dues cavitats actuen com a caixes de ressonància o ressonadors. Campus Extens

4


1.1.2. Els òrgans d'articulació Quan parlam d'articulació lingüística ens referim al moviment i a la disposició dels òrgans bucals —òrgans d'articulació— en el moment de produir un so determinat. Si tenim en compte la situació d'aquests òrgans, parlam d'òrgans superiors i d'inferiors. Però si el que tenim en compte és el moviment parlam d'òrgans actius i de passius. 1.1.2.1. Òrgans d'articulació superior inferior Els superiors són: el llavi superior, les dents incisives superiors, els alvèols, el paladar (hi distingim el paladar dur que comprèn el prepaladar i el paladar mitjà, i el paladar tou, que també s'anomena vel del paladar i que és mòbil, especialment a la seva part posterior; aquesta part s'anomena úvula (popularment campaneta) i és una llengüeta que pot obrir-se o tancar-se, la qual cosa fa que permeti o impedeixi el pas de l'aire cap a la cavitat nasal. Els inferiors són: el llavi inferior, la llengua i l'epiglotis. La llengua, un dels òrgans més importants dins la cavitat bucal, es troba dividida en les parts següents: l'àpex, el predors, el dors, el postdors i l'arrel. 1.1.2.2. Òrgans d'articulació actius i passius Els òrgans actius són els que es desplacen i els passius els que resten immòbils. Els actius són: els llavis, la llengua, el vel del paladar i l'úvula. Els passius són: les dents incisives superiors, els alvèols i el paladar dur. 1.2. Criteris de classificació dels sons Per classificar els sons tenim en compte, bàsicament, tres aspectes: el punt on es produeix l'articulació, el mode com es produeix aquesta articulació i l'acció de les cordes vocals. 1.2.1. Punt d'articulació En una articulació, sempre hi ha el desplaçament d'un òrgan actiu, que s'acosta a un de passiu, cosa que origina una modificació del canal de sortida de l'aire. El lloc on es produeix l'acostament o el contacte és anomenat punt d'articulació. 1.2.1.1. Punt d'articulació de les vocals —Vocals anteriors: el dors de la llengua s'acosta a la zona prepalatal [i]. —Vocals posteriors: el postdors de la llengua s'acosta a la zona del vel del paladar [u]. —Vocals centrals: el dors de la llengua va a la zona mitjana del paladar [a], [´]. 1.2.1.2. Punt d'articulació de les consonants Si tenim en compte l'òrgan actiu i el passiu hi ha diverses possibilitats: Campus Extens

5


—Bilabials: [b], [p] —Labiodentals: [f], [v] —Dentals: [t], [d] —Alveolars: [r], [s] —Prepalatals: [Z], [] —Palatals: [¥], [] —Velars: [k], [] 1.2.2. Mode d'articulació El mode d'articulació depèn de l'obertura o del tancament del canal bucal. Si el so sonor surt sense cap obstacle és un so vocàlic, quan el so, sonor o no, topa amb un obstacle parlam d'un so consonàntic. Entre els vocàlics i els consonàntics hi ha els sons graduals. 1.2.2.1. Mode d'articulació del sons vocàlics En català hi ha quatre graus d'obertura: 4t grau (obertura màxima): [a] 3r grau: [], [] Entre el 2n i el 3r grau: [´] 2n grau: [e], [o] 1r grau (obertura mínima): [i], [u] 1.2.2.2. Mode d'articulació dels sons graduals —Passam de l'obertura d'una vocal a una fricació: «mai», «teu» —Passam d'un tancament a una obertura: «quatre» 1.2.2.3. Mode d'articulació del sons consonàntics —So continu: l'aire expulsat passa fregant entre els òrgans d'articulació; no hi ha un contacte complet entre els òrgans actius i els passius. Segons la major o menor amplada del canal parlam de sons fricatius [s], [f], [], o de sons aproximants [], [], []. Si l'expulsió de l'aire no es fa pel centre de la boca, sinó pels costats, parlam d'un so lateral [¥], [l]. Quan l'aire és modulat per la vibració d'un òrgan actiu, com la erra catalana, parlam d'un so vibrant [r]. —So interrupte: quan hi ha un contacte complet entre l'òrgan actiu i el passiu, és a dir, el canal queda tancat per un moment, parlam d'un so interrupte. Si l'obstacle que tanca el pas de l'aire a l'exterior es lleva de cop, pronunciem un Campus Extens

6


so oclusiu [b], [d], []. En canvi, si després d'una oclusió, no hi ha una obertura total, sinó que es passa a una fricació, parlam d'un so africat [ts], [dz]. L'oclusió i la fricació es produeixen al mateix punt. Quan l'oclusió a la cavitat bucal va acompanyada del pas continu de l'aire a través de les fosses nasals, parlam de sons nasals [mn], [n], []; perquè això ocorri, l'úvula ha d'abaixar-se i deixar-li el pas lliure. 1.2.3. Acció de les cordes vocals (sonoritat) La vibració de les cordes vocals origina la sonoritat d'un so. Per produir aquesta sonoritat, cal simular el brunzir d'una abella o el renou que fa un moscard [z]. Són sonors tots els sons vocàlics, els graduals i la major part dels consonàntics tret de [], [k], [f], [t], [s], [p].

Campus Extens

7


EXERCICIS Lectures Eclipsis de sol i lluna L'illa de l'infern El misteri d'Elx Sobre la imposici贸 de les lleng眉es

Campus Extens

8


RECURSOS Bibliografia bàsica

BADIA, J.; BRUGAROLAS, N.; TORNÉ, R.; FARGAS, X. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Castellnou, 1998. Bibliografia complementària

BAU, M.; PUJOL, M.; RIUS, A. Curs de pronunciació. Exercicis de correcció fonètica. Terrassa: Àrtic, 1995. CASTELLANOS, J. A. Manual de pronunciació. Barcelona: Eumo, 1994. MIRÓ, M. [et al.]. Correcció fonètica. Vic: Eumo, 1985. Adreces lingüístiques <http://www.bibiloni.net/correcciofonetica/> Ajudes a Moodle Com es pronuncia el so de la doble ela So palatal lateral correcte So palatal lateral incorrecte So bilabial i so labiodental Alternança essa sorda i essa sonora So de la e oberta So de la vocal neutra So de la e tancada Els tres sons junts en una frase Com pronunciar el so de la essa sonora Vídeos La b i la v La ela La doble ela La essa sonora La ics

Campus Extens

9


Tema 3  

L'expressió oral: la pronúncia correcta del català

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you