Issuu on Google+

Estudis de Grau d'Educació Primària

Estudis

Codi Llengua Catalana Títol 22102 tema o mòdul

Tema 1. L’expressió escrita: condicions i recursos per a la confecció de texts. La importància de la puntuació. Texts diversos no literaris: la correspondència comercial; documentació diversa

Autora: Rosa de Ozollo i Garcia

Curs 2012-2013


ÍNDEX

Presentació ....................................................................................................... 2 Esquema ........................................................................................................... 3 Continguts del bloc temàtic ............................................................................ 4 1. L’expressió escrita: condicions i recursos per a la confecció de textos ...... 4 1.1. Estratègies de composició ................................................................... 4 1.2. Estratègies de suport ........................................................................... 4 1.3. Dades complementàries....................................................................... 4 2. La importància de la puntuació ................................................................... 4 2.1. Els signes de puntuació ....................................................................... 4 2.1.1. La coma......................................................................................... 5 2.1.2. El punt i coma ................................................................................ 5 2.1.3. El punt i seguit ............................................................................... 5 2.1.4. El punt i a part................................................................................ 5 2.1.5. El punt final.. .................................................................................. 6 2.1.6. Els dos punts ................................................................................. 6 2.1.7. El signe d'interrogació.................................................................... 6 2.1.8. El signe d'admiració o d'exclamació .............................................. 6 2.1.9. Els punts suspensius ..................................................................... 6 2.1.10. El guió.......................................................................................... 6 2.1.11. Els parèntesis .............................................................................. 7 2.1.12. Les cometes ................................................................................ 7 2.2. Funcions dels signes de puntuació ...................................................... 7 3. Textos diversos no literaris: la correspondència comercial, documentació diversa ............................................................................................................ 7 Exercicis............................................................................................................ 8 Recursos ........................................................................................................... 9


PRESENTACIÓ Aquest tema tracta de donar a conèixer quines estratègies hi ha, teòricament, per poder crear textos escrits adequats i correctes. Ben lligat amb la correcció dels textos estudiarem la puntuació: els diferents signes que permeten, per una banda, fer-los entenedors i, d'altra, donar-los l'expressió i el «sentiment» que tenen els textos orals.

Campus Extens

2


ESQUEMA Textos escrits: estratègies

Puntuació

De composició

De suport

Els signes de puntuació

Dades complementàries

Campus Extens

3


CONTINGUTS DEL BLOC TEMÀTIC 1. L’expressió escrita: condicions i recursos per a la confecció de textos Diversos autors, com Daniel Cassany, opinen que per confeccionar textos cal seguir unes determinades «estratègies» de composició que ens faciliten la creació dels textos: 1. Estratègies de composició, 2. de suport i 3. dades complementàries. 1.1. Estratègies de composició Són les bàsiques en qualsevol procés de producció d'un text escrit. L'escriptor abans de redactar el text el que ha de fer és planificar-ne l'estructura, fer-ne un esquema... Quan ja té l'estructura i ha començat a escriure el que cal és rellegir, tornar endarrere per mantenir el sentit global del text, ha de parar esment en el fet d'anar enllaçant les frases que produirà amb les que ja hi ha. Una altra estratègia que s'ha de tenir en compte és la correcció; el text que s'ha produït s'ha de retocar, i no tan sols d'ortografia, sinó que se li han de fer retocs de contingut, de les idees que s'hi han exposat i de l'ordenació de la informació que s'hi ha donat. És a dir, el que s'ha de fer és mirar si el text té totes les propietats necessàries per ser un lingüísticament bo. 1.2. Estratègies de suport Moltes vegades, quan produïm un text, no sempre tenim tots els coneixements necessaris per elaborar-lo, per tant, el que s'ha de fer és intentar solucionar aquesta falta d'informació. Els estudiosos parlen de tres tipus de mancances: a) gramaticals o lèxiques, són bones d'arreglar, es resolen consultant gramàtiques, manuals...); b) textuals, són les que afecten l'adequació, la coherència i la cohesió; per poder-les superar cal consultar manuals d'escriptura, models de textos... c) de contingut, fan referència als buits que pugui tenir l'escriptor sobre el tema sobre el qual escriu: pot no saber dades, dates, o que tengui poques idees sobre el tema; en aquest cas el que s'ha de fer és recórrer a fonts externes que li donin la informació que li manca. 1.3. Dades complementàries Generalment, no tot el que diem en un text és de la nostra collita, per exemple en els exàmens els continguts solen ser part de les classes teòriques del professor, juntament amb aportacions dels alumnes, el mateix ocorre en els treballs, en les ressenyes... Una condició indispensable per fer-ho és saber llegir, resumir bé i entendre les idees que ens mostren els altres autors. 2. La importància de la puntuació 2.1. Els signes de puntuació Els signes de puntuació són les eines que tenim i usam per fer que un text sigui entenedor per al lector i, sobretot, perquè aquest text transmeti tots els matisos expressius que tindria si fos un text oral. Campus Extens

4


2.1.1. La coma Ens indica que, en llegir, cal fer una pausa breu, Ara bé, no totes les pauses que fem en parlar les traduirem en forma de coma quan escrivim, l’ús de la puntuació ha d’obeir les regles de la sintaxi; per exemple, no s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i el complement directe. L'usam: a) En frases amb funció conativa, amb un vocatiu o un imperatiu: T'has enfadat, Alba? b) En les enumeracions: Vàrem comprar: pomes, taronges, melons i cireres c) També la fem servir per separar oracions independents en una narració ràpida: Feia fred. Maria estava gelada, li vaig donar el meu abric, li vaig fer un te calentent i vàrem començar a parlar. d) Quan volem fer aclariments o intercalacions: La rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Ametller, ha rebut el premi de la UPF e) En frases o expressions en les quals invertim l'ordre neutre o sintàctic: És tan complicat, tot això! f) En les repeticions o pleonasmes: És igual, no us preocupeu. Ja hi estic avesada, a passar gana! 2.1.2. El punt i coma L'empram quan la pausa és una mica més llarga que la de la coma i més breu que la del punt. Generalment separa oracions completes, però que tenen una estreta relació entre si. S'usa quan els elements d'una sèrie són complexos i ja tenen altres signes de puntuació, com la coma. Na Maria, la filla d'en Joan, demà es casa; el seu germà durà el ram; la seva germana durà els anells 2.1.3. El punt i seguit Indica que dues oracions, integrades en un mateix paràgraf, són independents tant pel que fa a la sintaxi com al significat. Dimecres que ve és festa. Anirem a la platja 2.1.4. El punt i a part Indica el mateix que el punt i seguit, però separa els diferents paràgrafs d'un text. Generalment, després d'un punt i apart es deixa una línia en blanc, ja que això fa que el text sigui més entenedor.

Campus Extens

5


2.1.5. El punt final Assenyala una pausa major que les de la coma i el punt i coma. Indica l'acabament total d'un text. Em vaig criar com els arbres de la rambla. 2.1.6. Els dos punts Indiquen una pausa mitjana. Solen introduir enumeracions: Vàrem comprar: pomes, taronges, melons i cireres Abans d'una explicació, una demostració, un exemple: Ja ho sé: eren a fira! Davant una citació textual: El president del govern va dir: jo no pensava que... 2.1.7. El signe d'interrogació En català només és obligatori al final de la frase; al començament és optatiu, sol usar-se per desfer alguna ambigüitat. No és necessari quan la frase comença amb una partícula interrogativa (pronom, adverbi). Què ha passat? On ets? 2.1.8. El signe d'admiració o d'exclamació El posam al final de les frases exclamatives o admiratives. Al comencament, també, és potestatiu. Ai, mareta meva, quin disgusts! 2.1.9. Els punts suspensius Els usam per expressar un silenci parcial o total, una suspensió del pensament, de I'expressió. Qui vol peix... 2.1.10. El guió Cal distingir entre el llarg i el curt o guionet. El llarg l'empram en les argumentacions, en les concatenacions d'un pensament complex; els incisos els podem tancar amb guions. Era un home jove ―encara no tenia trenta anys― i ben plantant Fem servir el guió curt (guionet) en les paraules compostes i en la partició de paraules a final de ratlla. Penya-segat

Campus Extens

6


2.1.11. Els parèntesis Obren i tanquen una intercalació. La seva funció és semblant a la del guió. Vaig anar a comprar pa (al forn del cantó) i encara plovia 2.1.12. Les cometes Tenen diverses finalitats: citar textualment unes paraules, distingir un fragment de text respecte del general, etc. Vaig pensar: «Aquest home és boig» 2.2. Funcions dels signes de puntuació Els signes de puntuació tenen dues funcions: una textual i una altra convencional. —Funció textual: està molt relacionada amb l'entonació i amb la sintaxi. Una de les coses més importants és determinar quin és l'ordre lògic o neutre dels elements dins la frase, ja que quan volem remarcar expressivament algun dels elements de la frase els desplacem, és a dir, alteram l'ordre neutre: 1

2

3

4

5

Subjecte

Verb

C directe

C indirecte

Altres complements

C preposicional Atribut C predicatiu

—Funció convencional: està molt poc relacionada, per no dir gens, amb la sintaxi i amb l'entonació. Són usos que s'han adoptat per unificar criteris des d'un punt de vista gràfic. 3. Textos diversos documentació diversa

no

literaris:

la

correspondència

comercial,

Els textos comercials, és a dir, els que usam en la nostra vida quotidiana, han de menester unes qualitats essencials: la claredat, la concisió i l'amabilitat (però no el servilisme!). L'estil comercial ha de tenir una expressió més expositiva que literària; la seva expressió ha de ser natural i senzilla, sense afectació, ja que simplifica els textos i, sobretot, els fa més entenedors. Per tant, podem dir que l'estil comercial ha de ser adient alhora amb l'expressió parlada (així no queda allunyat del receptor) i amb l'escrita (entenedora, clara i precisa). Pel que fa als documents més importants o més usuals podem dir que són: la carta, el certificat, la sol·licitud, la convocatòria de reunió, el currículum, etc. Cadascun d'aquests documents té unes funcions molt concretes i una estructura molt ben definida, amb una fraseologia i un tractament molts específics. Campus Extens

7


EXERCICIS Exercicis de puntuaci贸 Correccions de textos no literaris: carta formal, carta Conselleria, carta Conservatori, carta Agricultura

Campus Extens

8


RECURSOS Bibliografia bàsica BADIA, J.; BRUGAROLAS, N.; TORNÉ, R.; FARGAS, X. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Castellnou, 1998. Bibliografia complementària CASSANY, D. Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure. Barcelona: Empúries, 1988. COSTA CARRERAS, J. [et al.]. Curs de correcció de textos orals i escrits. Vic: Eumo, 1995. PICÓ, N.; RAMON, M. M. Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2005. PUJOL, J. M.; SOLÀ, J. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna, 1995. Adreces electròniques de textos no literaris <http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Recull_de_documents_administratius> <http://www.upf.edu/grec/gl/docadm/index.htm> <http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Documents_administratiu s/presentacio.html>

Campus Extens

9


Tema 1