Page 1

LA HISTÒRIA D’ IQBAL CAMPS


LA HISTÒRIA D’ IQBAL CAMPS Per entendre la història d’Iqbal Camps ens hem de remontar a l’any 1925, quan va néixer el seu pare, Tià Camps, que sent un infant, va deixar Menorca per emigrar a Algèria amb la seva família, concretament al muncicipi de Fort de l'Eau, on hi tenien amics i familiars també menorquins.

Per mor de les accions militars de la segona guerra mundial a Alger, l'any 1942 la família d'en Tià, era un adolescent, es veu obligada a fugir cap al Líban, en aquelles dates més tranquil que altres llocs del nord d'Àfrica i Europa.


Als pocs anys de ser allà es va casar amb na Nasmiya Albalá, filla d'un famós hakawati.

Mentre que el seu sogre se dedicava a contar històries, en Tià, va dedicar-se amb la seva dona al comerç. Va tenir sort, perquè el creixement del seu negoci va coincidir amb l'època de pujança econòmica del Líban (la Suïssa del Pròxim Orient)

Iqbal Camps (únic fill d’en Tià), va néixer un plujós dia d’hivern a Beirut. . La seva infantesa va ser una època molt dolça, acompanyada sempre per les històries del seu avi hakawati, que es dedicava a contar històries i llegendes per tots els “cafès” de Líban.

Tià, el seu pare, passava moltes setmanes fora de casa, dedicat al transport i comerç de pells d’ovella per tot el nord d’Àfrica: Argèlia, Tunísia, Líbia, Egipte, Líban. Això va fer que Iqbal estés molt unit al seu avi, amb qui passava totes les seves estones lliures.


El hakawati Albalá era admirat tant pel que contava, com per la manera d'expressar-ho; deixava els seus oients amb la boca oberta, desitjant que arribés l’endemà per seguir escoltant-lo; tant era així, que va deixar-los expectants amb un conte durant vuit mesos!!!. Iqbal l’acompanyava sempre que podia, mai no es cansava d’escoltar-lo, de seguir-lo, d’estimar-lo… La màgia de les paraules contades pel seu avi, va impregnar per sempre l’esperit d’Iqbal que, sense adonar-se, es va convertir també en un hakawati. Un dia de finals d’estiu, va acomiadar-se d’en Tià i de Nasmiya, per anar-se a córrer món acompanyat de la seva somera (regal del seu estimat avi) i d’un oud. Iqbal havia heretat el do del seu avi i quan les paraules començaven a sorgir de la seva boca, la gent ja no podia deixar d’escoltar-lo, com si una mena d’encanteri els posseís. .

I així ha seguit tots aquests anys (més de 35!), viatjant de poble en poble, de país en país (Síria, Iraq, Turquia, Romania, República Txeca...) , travessant rius, llacs i muntanyes; allà on ha estat recorden els seus contes, llegendes i rondalles. De vegades, s’allotja a les cases de la gent, però a les nits d’estiu, li agrada dormir baix el sostre del cel estrellat.


Precisament va ser una nit d’estiu, quan va conèixer Llop, un cadell ferit i espantat, que uns pastors havien deixat orfe. Segurament, la mare i els germans de Llop havien empaitat les ovelles que pasturaven a la vall d’Oder i els pastors, els havien disparat. Iqbal va deduir que Llop es va salvar per la coixera que li produïa una ferida a la pota dreta, ja que va quedar endarrerit i els pastors no el van veure. Fos com fos, la qüestió és que Iqbal es va entendrir amb la feblesa d’aquell cadell famolenc que el mirava amb uns ulls que deien: tenc fam i por!

Des de llavors, Iqbal, Llop i la somera han seguit fent camí, travessant Europa de llevant a ponent, però ves per on, que han començat a tenir problemes. A poc a poc, Iqbal s’ha adonat que la gent ja no té temps per seure’s tranquil·lament a escoltar històries; la ràdio, la televisió i el poder de la imatge han envaït la societat. Així mateix, ja no pot anar per les places i bars dels pobles amb un llop, perquè la gent s’espanta i tenen por de ser atacats. Els temps han canviat, i Iqbal decideix aprofitar els avantatges que li brinden les noves tecnologies: si ja no pot anar pels pobles amb Llop i somera, farà servir vídeos, àudios, ordinadors, tot el que faci falta per seguir la tradició! Lluny de desanimar-se, Iqbal està feliç de poder comunicar-se amb tanta gent d’arreu del món, ja no cal anar amunt i avall. Està decidit a recopilar tantes històries com pugui, així mai s’oblidaran.


Ell té arrels balears i àrabs, ambdues riques en patrimoni rondallístic, però coneix més les àrabs, per mor del seu avi, i ara està decidit a recuperar i aprendre les que es conten en català, la seva llengua paterna, que va aprendre de petit i que no havia tornat a emprar des que va partir de Beirut. Durant els darrers mesos ha viatjat per Catalunya, on ha començat a familiaritzar-se amb els ordinadors i les eines digitals (ha assistit a classes per adults a una escola del Penedès), però ara s’ha establert a Santanyí (Mallorca), on ha trobat més facilitats per mantenir amb ell a Llop i la somera. Iqbal és un gran rondallaire i millor persona, per açòi prest ha fet amics santanyiners, entre els quals, s’hi troba na Margalida, que li dóna una mà sempre que pot. Iqbal s’està adonant de que hi ha moltíssimes rondalles en la tradició oral de Catalunya i Balears i gaudeix amb la riquesa del lèxic de la llengua catalana. Vol fer un replec de rondalles en llengua catalana i ens anirà enviant vídeo-missatges que grava amb la webcam del seu portàtil…


Projecte col·laboratiu: RONDALLAIRES

Imatges rondallaire: Tià Vidal, Dolors Pons Altres imatges: FLICKR (Creative commons) Autors: JA Calvo, ablaeninternet, memoflores, Stefan DW, miaowmatthew i Rufino Lasaosa.

La historia d'Iqbal Camps  

conte d'un rondallarie

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you