Issuu on Google+

LA INQUISICIÓ

Alumnes:

Rosa Paz Galisteo Sara Alarcón Jonathan Ortiz Yael López 4t B


EL TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ O DEL SANT OFICI 1.- Aquest tribunal, en quin moment es va crear i amb quina finalitat? La inquisició va ser una institució judicial creada pel Pontifex Romà Gregori IX l’any 1231 per lluitar en contra de les heretgies. I amb la finalitat de combatre els jueus, es crea la Inquisisció Espanyola.

2.- En aquest tribunal, quina classe de delictes es jutjaven? En 1478 per iniciativa de Ferran el Catòlic i amb la finalitat de combatre als jueus, és crea la Inquisició Espanyola. La Inquisició Espanyola autoritzava als Reis Catòlics a anomenar inquisidors en els seus regnes. Els seus successors que l’usaren com una poderosa arma. Tenia un pes social molt gran donat el seu prestigi i es lliurava a pagar molts impostos. També, rebia un tracte jurídic diferent al dels burgesos o camperols. 3.- Quina manera de procedir tenia el Tribunal de la Inquisició? Com actuava? La Inquisició tenia un procediment per a actuar, i era el següent: 1er. Edicte de gràcia: Durava 30 o 40 dies perquè l’acusat confessaràla seua culpa, no se li aplicava la pena de mort, presó perpètua, ni la confiscació de béns. O (segons les èpoques) Edicte de fe. 2on. Delació: Converteix tots els ciutadans en possibles col·laboradors del tribunal. 3er. Detenció: En una presó de la Inquisició.


4t. Investigació: Per a restablir la veritat o no de l’acusació. 5é. Reu: Incomunicat, ignorava la identitat del delator i els càrrecs que se li imputaven, fomentant així la denúncia. 6é. Segrest de béns: Per a sufragar les despeses del procés i manteniment de l’acusat. 7é. Judici: El reu comptava amb un advocat defensor, que increpava el reu a què confessarà les seues culpes, més que defensar-lo. Tot acabava en absolució o condemna. 8é. Acte de fe: Manifestació pública de la Inquisició a la recerca d’exemplaritats. Mentre la investigació el reu confessava la seua culpabilitat, això era considerat prova. Si la confessió era parcial o l’evidència defectuosa, el reu era sotmès a turment, la mort en la foguera era la pena màxima, per a heretges reincidents o impenitents.

4.- Quina relació hi havia entre el Tribunal de la Inquisició i la Monarquia Absoluta? Era important el poder de l’església en la Monarquia Absoluta? La relació que hi havia en el tribunal era que el rei rebia el poder de manera divina, i sols devia respondre davant Déu. Una frase que defineix molt bé açò és: el rei és la llei. El rei era el que manava i no necessitava donar explicacions a ningú sols a Déu. Era una monarquia absoluta. 5.- Com actuarà el Tribunal de la Inquisició front a les idees de la Il·lustració que arriben a Espanya des de França? En aquests textos tens alguna informació al respecte. La intervenció del Sant Ofici en la lluita contra la penetració d’idees revolucionàries franceses, a partir de 1789, es manifestava per exemple en un edicte inquisitorial de 13 de desembre de 1789 on es declarava que, s’havia prohibit la lectura d’uns papers en els quals es pretenia, segons ells, destruir l’ordre polític i social i la jerarquia de la religió cristiana. El Sant Ofici va mantenir intacte el seu aparell de vigilància, que preveia la presència de comissaris en els ports marítims i en les fronteres terrestres, així com la visita sistemàtica a les llibreries del regne, que estaven


obligades a presentar un exemplar de líndex de llibres prohibits, així com un inventari anual de les seues existències.


6.- Quina reacció tindran els filòsofs i pensadors espanyols que escolten notícies del que està passant a França en època de la Revolució. Ací tens altre text que et pot ajudar. Els pensadors espanyols, reaccionaren amb ànim revolucionari davant el panorama i les notícies que els arribaven des de França. Tenien ganes de lluitar i fer el possible per a que es deixarà d’oprimir el pensament, i finalment, que desaparguera el Sant Ofici.

“Debemos luchar contra «el despotismo religioso y civil», que gobierna España y cuyo núcleo, lógicamente, es el Santo Oficio. «¿No es ya tiempo -se pregunta José Marchena- de que la nación sacuda el intolerable yugo de la opresión del pensamiento? ¿No es tiempo de que el gobierno suprima un tribunal de tinieblas que deshonra hasta el despotismo? (...) El primer paso de toda mejora es destruir la Inquisición por sus fundamentos”. Lo cierto es que el «tribunal de tinieblas» puso todo su celo en obstaculizar una propaganda revolucionaria que, desde el momento en que llegan al poder los girondinos, cobra nueva intensidad.

8.- BUSQUEU MÉS INFORMACIÓ I COMENTEU LES 4 CARACTERÍSTIQUES IMPORTANTS QUE APAREIXEN A CONTINUACIÓ: Busqueu més informació sobre elles i expliqueu-les en el treball. Aquestes idees també eren defensades per la Inquisició.

1ª.- VISIÓ TEOCÈNTRICA DEL PENSAMENT DE L’ANTIC RÈGIM : Teocentrisme: ideologia en la qual Déu és el centre de l’univers. Ell és qui atorga el poder polític al monarca, qui l’exerceix sobre els ciutadans. La il·lustració defensa la llibertat de pensament i el pensament racional. També defensava la importància que les persones havien de buscar la felicitat i deia que la natura ha creat a l’home per a que arribe a ser feliç. El rei sols donava explicacions a Déu.


Per contra, la Il.lustració defensava la llibertat de pensament i el pensament racional, ací teniu algun exemple d’un pensament il.lustrat:

La fe es una virtud inventada por los hombres que temen las luces de la razón, y que pretenden de este modo engañar a los hombres para someterlos a su autoridad. A Espanya es volen defensar aquestes idees perquè es vol fer que Espanya s’aproxime als països europeus on s’estan desenvolupant les ciències i els nous pensaments. Un intel.lectual de l’època, Gándara deia:

“Si se aspira a sacar a España de su atraso cultural, y de que entre nosotros broten «las divinas plumas» de los Voltaire, Montesquieu o Rousseau, es preciso garantizar la libertad de pensamiento.” També la Il.lustració defensava la importància de que les persones havien de buscar la felicitat i deia que la Natura ha creat a l’home per a que arribe a ser feliç.

2.- ORIGEN DIVÍ DEL PODER DEL REI. (ESGLÈSIA I MONARQUIA ABSOLUTA ESTAVEN UNITS) El poder del rei té origen diví, la autoritat del Rei és designada per Deu i sols aquest li deu rendir contes....... El rey es la ley El Rei sols donava explicacions al Déu.


3.- SOCIETAT ESTAMENTAL: L’esglèsia, la Inquisició, formava part d’un estament privilegiat. Els estaments privilegiats (noblesa i clergat), tenien un pes social molt gran donat el seu prestigi i es lliuraven de pagar molts impostos. També, tenien un tracte jurídic diferent a altres grups socials com burgesos i camperolat, a més d’ accedir a càrrecs polítics i econòmics de manera preferencial. Forma d’organització social característica de l’Àntic Règim. Aquesta societat està dividida en estaments, són tres: la noblesa (on hi trobem el Rei), l’Església (que com la noblesa, són estaments privilegiats) i el Tercer Estat o Tercer Estament, que és la majoria de la población, format per camperols, burgesia i indigents, sota les ordres dels estaments privilegiats.


4.- CONDICIÓ DE LA DONA EN L’ANTIC RÈGIM: Aquest text vos pot ajudar..... "Durante el Antiguo Régimen, el cometido de la mujer es fundamentalmente doméstico. Tres son sus funciones básicas: ser buena madre y esposa, ordenar el trabajo doméstico, y perpetuar la especie humana. Fray Luis de León en su obra La Perfecta Casada traza el perfil ideal de la mujer: modesta, recatada, obediente, sacrificada, defensora del propio honor y del familiar, educadora de los hijos, etc La dona tenia una comesa fonamentalment domèstica. Tenia tres funcions bàsiques: ser bona mare i esposa, ordenar el treball domèstic i perpetuar l’espècie humana. Alguns descrivien a la ideal com una dona modesta, recaptada, obedient, sacrificada, defensora del propi honor i del familiar, educadora dels fills i molt més.


Llums i Ombres del segles XVIII ASPECTES POSITIUS

ASPECTES NEGATIUS

llums

ombres

 Es van recollir tots els coneixements en una enciclopèdia.  Es volia que la gent aprengués.  Aparició de les idees de la il·lustració i el liberalisme.  Experiència sensible, començaren a comprovar les coses en vegada de creure-les cegament.  Va aparèixer la idea de la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial).  S’acaba l’antic regim.  Es van oposar a la societat estamental.  Es defenia la igualtat, i la progressió en la societat segons els seus mèrits.  Es feren grans avanços científics.  S’utilitzava la premsa i la opinió pública per a donar a conèixer les idees de tot el món.

 Cremada de llibres.  Es volia controlar a la gent a base de deixar-los sense coneixements i restringir la llibertat de pensament.  Va ser un període molt llarg.  No et deixaven tindre una opinió pròpia si no coincidia amb les idees de la Iglesia.  Es van crear uns tribunals que controlaven tot el que feia la gent.  Torturaven els acusats fins que confessaven.  Es va matar a molts il·lustrats.  Es va atemptar contra la integritat moral de les persones.  L’església controlava la societat.  Converteix tots els ciutadans en possibles col·laboradors del tribunal.



La inquisició