Page 1

BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

1

EL TREBALL DE RECERCA A L’ESCOLA

1.- MARC LEGAL

2

2.- ORGANITZACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA

3

3.- COM ES FA UN TREBALL DE RECERCA

4

4.- CONSIDERACIONS FINALS

12

5.- RESUM DE PROCESSOS

13

APÈNDIX 1: CITACIONS TEXTUALS, BIBLIOGRÀFIQUES I D’INTERNET APÈNDIX 2: ELS CONNECTORS TEXTUALS APÈNDIX 3: COM FER UN ÍNDEX AUTOMÀTIC


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

2

1.- MARC LEGAL

- A l’article 12 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, s’especifica que tot l’alumnat ha de fer un Treball de recerca. Aquest treball, que ha de contribuir decisivament a assolir la competència en recerca, es computa entre les matèries de segon curs.

- A l’annex 2 del mateix Decret s’estableix que el Treball de recerca al batxillerat és un recurs amb el qual l’estudiant pot aplicar i contextualitzar els seus aprenentatges i, fonamentalment, desenvolupar competències generals per a la recerca, l’argumentació i l’expressió, i també és un recurs per l’avaluació de l’alumnat. La matèria de treball de recerca del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Fer una cerca sobre un tema d'interès personal i que sigui abastable, durant un temps determinat i de manera constant i aprofundida. 2. Posar en pràctica els coneixements adquirits en les diferents matèries del batxillerat en relació amb la metodologia de recerca. 3. Aplicar la metodologia de recerca adequada als objectius fixats i seleccionar i tractar les fonts d'informació i documentació adients. 4. Treballar de manera autònoma, mostrar iniciativa i creativitat, esperit crític i consciència de la dimensió ètica dels processos. 5. Usar les TIC durant el procés de recerca, tractament de la informació, anàlisi i presentació final dels resultats. 6. Comunicar oralment i per escrit les idees principals amb coherència, cohesió i correcció lingüística i estilística i d’acord amb uns criteris formals de presentació dels treballs.

- A l’annex 2 de l’Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre es determina el càlcul de la qualificació mitjana de batxillerat tenint en compte el Treball de recerca. Per obtenir la qualificació mitjana de batxillerat s'ha de calcular la mitjana aritmètica de les qualificacions de les matèries cursades (M), exceptuant el treball de recerca. Si QT és la qualificació del Treball de recerca, la qualificació mitjana de batxillerat es calcula de la manera següent: Qualificació mitjana de Batxillerat = 0,9 · M + 0,1· QT Aquesta qualificació s'ha de consignar amb dues xifres decimals. Quan les mil·lèsimes siguin iguals o superiors a 5, cal arrodonir per excés; quan les mil·lèsimes siguin iguals o inferiors a 4, cal arrodonir per defecte.


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

3

2.- ORGANITZACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA

A la nostra escola el TR s’organitza de la següent manera: 1.- Durant el 2n trimestre del 1r curs de Batxillerat es dedicaran algunes sessions de tutoria per explicar-te tot el que fa referència genèricament al TR (marc legal que el regeix, aspectes organitzatius en la seva assignació i desenvolupament, metodologia a seguir en la seva confecció, consells pràctics a tenir en compte, etc.).

2.- Durant el 3r trimestre del 1r curs de batxillerat se t’informarà del tutor/a-orientador/a que se t’ha assignat per al TR. A partir d’aquest moment ell/a serà el màxim responsable de l’assessorament, orientació, seguiment i avaluació del teu treball. L’assignació del tutor/aorientador/a es farà en funció del tema del treball. Per fer-te més senzilla l’elecció, les diferents àrees i modalitats de l’escola proposen un llistat de possibles temes. No obstant això, donat que l’elecció del tema és, en última instància, responsabilitat teva, si no hi ha cap tema que t’agradi, podràs proposar-ne un de diferent; sempre, això sí, comptant amb el vist-i-plau del tutor/aorientador/a. És immprescindible que abans de les vacances de l’estiu hagis pogut acordar amb ell/a diversos aspectes que et permetin començar el treball: •

tema definitiu,

motivacions,

objectius del treball (formulació d'hipòtesi),

metodologia,

índex provisional, i

planificació del treball a realitzar durant l'estiu.

L’objectiu final és que en començar el 2n curs de batxillerat el treball ja tingui forma. 3.- Durant el 2n curs de batxillerat es continuarà el seguiment del teu treball a través de diversos contactes que mantindràs amb el tutor/a-orientador/a.

Et trobis a la fase que et trobis, convé que tinguis molt present una sèrie de preceptes que han de planar per damunt del TR durant tota la seva durada: 1. la responsabilitat del teu treball és únicament teva 2. el tutor/a-orientador/a no t'ha d'anar al darrera perquè us reuniu i/o perquè treballis i/o perquè acompleixis els terminis establerts en el lliurament de tasques, etc., sinó que la iniciativa ha de ser sempre teva 3. el tutor/a-orientador/a assessora, vetlla, acompanya, estructura, orienta, supervisa, les divereses fases del TR, no et fa el treball


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

4

3.- COM ES FA UN TREBALL DE RECERCA

3.1. Què és un TR? Un TR és un treball amb el qual hauràs de demostrar diferents capacitats i actituds. Traduït a un llenguatge entenedor hauràs de demostrar: •

que has assolit globalment els objectius i les competències generals del batxillerat.

que ets capaç d’aplicar els teus coneixements a àmbits nous; és el que se’n diu “transferència” dels coneixements d’un camp a un altre.

que ets capaç de mostrar una actitud interessada i motivada respecte a l’activitat de recerca científica.

que saps espavilar-te davant de situacions noves.

que ets prou madur/a, és a dir, que ets prou autònom i independent, que actues de forma seriosa, responsable i amb rigor.

que el teu cap no és un “caos”, o sigui que ets capaç de fer i presentar un treball amb “cara i ulls” (ordenat, net i polit).

que pots treballar amb constància, que compleixes amb els compromisos que adquiriràs amb el tutor/a-orientador/a que et guiarà el treball, i que tens iniciativa.

Fins ara has realitzat treballs de síntesi, el més recent l’hauràs realitzat quan cursaves 4rt d’ESO. Cal que no ho confonguis amb el que és un treball de recerca: en un treball de síntesi, bàsicament, reuneixes tota la informació possible sobre un tema concret, la resumeixes i la presentes en forma de treball escrit, et limites a resumir el coneixement que altres han realitzat prèviament; en un treball de recerca s’inclou la capacitat de síntesi, però a més es demana que siguis capaç d’observar un fenomen i que et preguntis per les causes d’aquell fenomen; això t’obliga a mantenir una actitud activa i se’t demana que siguis el principal responsable a l’hora de construir el coneixement.

3.2. Puc fer un treball de recerca? Aquesta és la primera pregunta que tothom es fa davant d’aquest repte. La resposta és afirmativa perquè, en realitat, ens passem tota la vida recercant i investigant, encara que potser sobre aspectes de la realitat que ens afecten només a nivell personal. En la recerca científica, però, l’interès va més enllà, té caràcter universal, és a dir, potencialment pot o ha de poder interessar qualsevol individu intel·ligent. El teu treball de recerca, modest o no, ha de tenir aquest caràcter: no et pots limitar a investigar sobre aspectes que només tenen un interès personal. Fixa’t amb alguns exemples de TR realitzats per alumnes de l’escola de promocions anteriors: Estudi previ per ubicar una presa al Montseny. Es feia un estudi previ entre les diverses conques de Catalunya per tal d'ubicar una presa d'aigua. Un cop decidida la ubicació, es feien els càlculs adequats per decidir-ne els principals paràmetres de la seva construcció.


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

5

Estudi i elaboració de fotoprotectors. S’elaborava un fotoprotector i després es feien les proves adients per posar-lo al mercat així com les proves d'estabilitat en el laboratori. L’evolució ideològica dels festivals musicals a Catalunya. Es feia un estudi de l’evolució i dels objectius dels festivals musicals a Catalunya des dels dels anys 70 fins als de avui en dia a partir de les informacions subministrades pels responsables d’aquests festivals. Matcom. Com crear un projecte cultural per a l´ajuntament. S’elaborava el projecte per a la creació d´unes jornades de còmic a Mataró: organització de les jornades, elaboració de pressupostos, constitució d´una associació, publicitat, etc... Triangle: Artista, obra, espectador. S’analitzava el procés creatiu i el diàleg entre artista i espectador a través de l´obra. Creació d'un grup polític. S’analitzaven tots els requeriments necessaris per crear un partit polític, des de l’inici de l’ideari fins culminar en la seva formació.

3.3. Sol o acompanyat? Des de l’escola volem fomentar el treball en equip, per tant en principi, abans de que et sigui assignat el tutor/a-orientador/a, ja hauràs format equip amb un company (i més si l’extensió del treball ho recomana així). És fonamental que en formar l’equip tinguis en compte que l’equip de treball tingui els mateixos interessos en la tasca, més que escollir “el meu amic-amiga”. Si més no, si els dos criteris són compatibles, endavant! Si no hi ha manera que trobis un company amb els mateixos interessos que els teus, podràs fer el treball sol. Sigui com sigui, sol o acompanyat, l’avaluació sempre serà individualitzada.

3.4. Com escullo el tema? Els diferents àmbits de l’escola estableixen un llistat de possibles temes de treball. És aconsellable que t’amollis a un d’aquests que han estat pensats a partir de criteris de viabilitat en la seva realització. No obstant això, donat que l’elecció del tema és, en última instància, responsabilitat teva, si no hi ha cap tema que t’agradi, podràs proposar-ne un de diferent; sempre comptant amb el vist-i-plau del tutor/a-orientador/a. Si l’elecció del tema la fas tu, cal que tinguis en compte que ha de tenir relació amb les preferències personals, amb la possibilitat de trobar material bibliogràfic adient i amb la pròpia preparació i aptituds per dur-lo a terme. Cal que estigui al teu abast; això vol dir que la informació ha de ser assequible i que el seu desenvolupament ha de ser viable, està bé que el tema del treball sigui ambiciós però sempre has de pensar que l’has de poder portar a terme. En aquest punt inicial has de complimentar la FITXA 1: TRIA DEL TEMA DEL TR (la trobaràs a l’apartat “Documents” del site) que lliuraràs al tutor/a de grup i que et serà retornada amb el nom del tutor/a-orientador/a assignat.


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

6

3.5. Per on començo? Un cop triat el tema, aquesta és la primera pregunta que et planteges. Et proposem que facis un exercici molt senzill que t’ajudarà a centrar el treball i, alhora, a veure si aquest pot ser viable. Simplement es tracta que puguis fer-te 3 preguntes que estan lligades directament amb 3 aspectes molt importants del TR: Qüestió a plantejar-te

Part del TR

Per què?

Motivacions Justificacions

Per què has triat aquest tema. Què t’ha motivat a plantejar-te’l.

Què?

Objectius Hipòtesis

Què vols treballar. Quines finalitats persegueixes. Pots plantejar-ho a manera de pregunta.

Com?

Metodologia

Com t’imagines el procés que et permetrà assolir els objectius o contrastar les hipòtesis.

Si fas aquesta tasca a consicència, ja tindràs molt centrat el TR per poder-lo iniciar. És possible que aquest exercici et porti a haver de renunciar a algun objectiu en descobrir que no veus cap metodologia viable per assolir-lo (no et desanimis ja que, entre altres coses, aquesta tasca persegueix això, que puguis valorar si les finalitats que et planteges són assumibles per tu o no). Per poder fer aquest plantejament, has de complimentar la 1a part de la FITXA 2: COMENCEM / ATERREM EL TR (la trobaràs a l’apartat “Documents” del site) que presentaràs al teu tutor/a-orientador/a i que treballareu conjuntament.

3.6. Com m’organitzo la feina? Un cop has treballat l’anterior fase, has de definir encara més el TR. Serà immprescindible que durant les vacances d’estiu treballis força de forma que quan comencis el segon curs ja tinguis el treball força avançat. D’aquesta manera podràs cursar el segon curs amb molta més tranquil·litat. Convé tenir present, però, que la prioritat és tirar endavant el primer curs per poder promocionar a segon. Així doncs, si et trobes en una situació en que el pas de curs perilla, cal que et centris en la superació de primer i deixis més de banda el TR (això sí, sempre pactant la situació amb el tutor/aorientador/a). Per acabar de definir el teu TR és preceptiu que concretis més, només així gaudiràs d’una bona base per iniciar definitivament amb garanties el TR (definició final d’objectius i/o hipòtesis, pla de treball, índex provisional...). Per poder fer aquesta concreció, hauràs de treballar la 2a part de la FITXA 2: COMENCEM / ATERREM EL TR (la trobaràs a l’apartat “Documents” del site) junt amb el teu tutor/a-orientador/a. Un cop treballada la fase inicial, un cop definida detalladament la fase comencem / aterrem el TR, ja has de començar a fer la recerca bibiliogràfica que et serveixi per tenir unes bases sobre les que recolzar la part “experimental”, de “collita pròpia”, del teu TR.


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

7

Et pot ser molt útil, a partir de l’índex provisional que ja tens, fer una mena d’esborrany de “coses a fer” a manera d’esquema. En aquest esborrany podràs anotar-hi, encara que sigui desordenadament, dades i idees que vulguis desenvolupar . A partir d’aquí, assumint que ja tens molt clars els objectius i/o hipòtesis, la metodlogia que seguiràs per al seu assoliment i/o per al seu contrast, a partir de l’índex provisonal i del pla de treball, ja pots passar a les fases successives del treball: - Realització d’experiments - Realització d’enquestes, entrevistes i observació - Consulta documental

RECOLLIDA DE DADES

basada en

ORGANITZAR I TRANSFORMAR LES DADES

per mitjà de

INTERPRETAR LES DADES

a base de

TREURE CONCLUSIONS

basant-se en

ESCRIURE L’INFORME DE LA RECERCA

a base de

- Justificar el problema estudiat - Descriure el mètode seguit i les dades recollides - Argumentar les conclusions

SUGGERIR APLICACIONS I/O PROPOSTES DE CONTINUACIÓ

a base de

- Recollir possibles idees sorgides o imaginades

PLANIFICAR LA PRESENTACIÓ ORAL DELS RESULTATS

a base de

- Buscar tècniques comunicatives motivadores - Adequar l’explicació al temps disponible - Coordinar-se amb els companys/es

- taules, quadres, càlculs, gràfics, esquemes...

- Identificar regularitats, correlacions, lleis... - Identificar possibles relacions causa-conseqüència

- Verificació d’hipòtesi - Assoliment d’objectius

3.7. Estructura del treball Sense voler caure en criteris massa rígids, sí que cal que el teu treball s’ajusti a una certa estructura prèvia. Això t’ajudarà a tenir les idees clares, a ordenar-lo de forma coherent, i a saber en tot moment quins objectius pretens i en quina fase es troba la teva recerca. En primer lloc cal buscar un títol que representi objectivament el treball; no et decideixis, però, fins que el treball estigui acabat. A continuació cal elaborar un índex, a manera de guió, evidentment provisional, i que aniràs modificant al llarg de la teva investigació. Al final del treball faràs l’índex definitiu amb la numeració de pàgines corresponent (els gràfics, il·lustracions, taules de dades, mapes, plànols, fotografies, i en general tot allò que no sigui text pròpiament dit, cal adjuntar-lo a part de la memòria, en forma d’apèndix o annexes).


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

8

L’estructura del treball ha de constar de les següents parts:

1. INTRODUCCIÓ Cal descriure-hi: - Les motivacions / justificacions que han fet que realitzessis aquest treball - Els objectius i/o hipòtesis del treball - La metodologia que has seguit També pots descriure en aquesta part les previsions, les dificultats, la superació dels imprevistos i, en general, tot allò amb què t’hagis trobat durant el desenvolupament del treball i que creguis oportú comentar. 2. COS DEL TREBALL És el nucli del treball, la part més essencial, on exposes la teva recerca i els resultats obtinguts. A l’hora de redactar-lo, cal tenir en compte les següents recomanacions: a) Numera tots els apartats de manera que siguin fàcilment localitzables a l’índex. b) Cada apartat ha de tenir una lògica de continuïtat respecte al seu anterior i respecte al que segueix. Cal ordenar-los, doncs, correctament. c) Evita la repetició de continguts. d) Totes les afirmacions han d’estar basades en arguments sòlids i demostrables. D’això se’n diu rigor, que és la base d’un TR. e) No siguis dogmàtic ni pedant, però tampoc excessivament humil en les teves afirmacions. Allò que afirmis, fes-ho amb seguretat i amb suport científic. f) Sempre que facis una citació d’un autor, fes-ho constar en nota a peu de pàgina o al final del capítol. Cal que les cites siguin breus i, sobretot, no plagiïs mai.

3. CONCLUSIONS És “la cirera” que corona el teu treball. Per tant, cal ser molt meticulós i precís a l’hora de redactarles, precisant molt bé quins eren els teus objectius inicials, i fins a quin punt els has acomplert: totalment, parcialment o gens. En tot cas, l’important és saber perquè s’han obtingut aquests resultats i no d’altres. Si els objectius que s’havien plantejat no s’han donat, el treball no ha estat en va, perquè en finalitzar el treball segur que saps més coses que en començar. Aquest apartat també pot servir per fer una valoració final del treball, amb caràcter de síntesi, obrint noves línies d’investigació futura.

4. FONTS DE CONSULTA És la part del treball on hi consten les fonts d’informació utilitzades: la bibliografia, les pàgines webs consultades, les entrevistes, les institucions, etc., i qualsevol tipus de material


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

9

3.8. Les fonts d’informació Existeixen una gran varietat de fonts de diverses característiques: - Fonts orals: són relativament fiables quan es tracta de fets o situacions actuals. És convenient contrastar-les amb fonts escrites o bé orals de diferent procedència. - Fonts documentals: són molt diverses (censos, registres parroquials, fotografies, pel·lícules, etc.). Generalment es troben als arxius que poden ser municipals, autonòmics, estatals o especialitzats. - Fonts periodístiques: els diaris, revistes i d’altres publicacions periodístiques, permeten contrastar diverses opinions sobre un fet concret. Les podem trobar a les hemeroteques. - Fonts artístiques i arqueològiques: reflecteixen la mentalitat religiosa, política i socioeconòmica d’un moment històric concret en un lloc determinat. Generalment es troben en museus, col·leccions i excavacions arqueològiques. - Fonts bibliogràfiques: són necessàries per conèixer l’amplitud i profunditat amb que s’ha tractat un tema determinat. Es troben en les biblioteques. - Fonts d’nternet: avui en dia trobem molta informació a les pàgines web. Massa sovint es dóna credibilitat a qualsevol cosa que estigui publicada a internet. Has de vigilar que les pàgines web que visites i de les quals en treus informació, tinguin una solvència contrastada (fuig de pàgines personals si no les reconeixes com pròpies de persones creïbles, en cas de dubte decideix-te per pàgines institucionals o d’organitzacions solvents). Per extensió, tot l’esmentat és també aplicable a qualsevol altra mena de font d’informació. APÈNDIX 1: CITACIONS TEXTUALS, BIBLIOGRÀFIQUES I D’INTERNET

3.9. Manipulació de la informació: quadern de bitàcola o quadern de ruta Els quaderns de bitàcola o de ruta són instruments molt útils perquè permeten tenir ordenada tota la informació que vas recopilant, així com els resultats de la teva investigació. És interessant portar des del primer dia un quadern on hi vagis apuntant tot allò que va succeint relacionat amb el treball de recerca. S’hi pot anotar: -

El dia a dia del treball: anar ordenant per ordre cronològic tota la informació que es va generant i els resultats que s’obtenen de la investigació.

-

Les anotacions de les entrevistes que vagis fent: nom, lloc, contacte....

-

Les anotacions dels llibres que consultis: nom, editorial, any, títol, amb un breu resum del què tracta el llibre.

-

Les pàgines web que vagis consultant, també amb un breu resum del tema del què tracten.

-

Qualsevol font de informació que facis servir, anotant entitat, contactes, telèfons, i sempre acompanyat d’un breu resum.


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

10

3.10. La redacció Per assolir una bona exposició, convé pensar sempre en el futur lector i tenir present les següents indicacions: 1) No has de començar a redactar fins que el tema estigui perfectament delimitat; és a dir, que el guió general hagi quedat ben estructurat. Si no es fa així, hi ha el risc de redactar capítols o paràgrafs innecessaris. 2) Pràcticament sempre hauràs de fer variades redaccions: és estrany que la primera resulti satisfactòria i definitiva. Cal indicar que sovint el treball no s’escriu per ordre, seguint l’ordre pre-establert, sinó per fragments (capítols, paràgrafs, etc.). Pel que fa a la primera redacció, només cal preocupar-se pel contingut, es pot prescindir de l’estil; consisteix en enllaçar degudament els diferents punts que integren el guió general de manera ordenada i clara, resolent els dubtes, no deixant que s’acumulin per al final. Simultàniament s’aniran preparant els materials que conformaran els apèndixs o annexes (si n’hi ha). Les conclusions no es redactaran fins més endavant. Les redaccions successives tenen com a punt de partença la primera redacció repassada i passada a net. En elles es reordenarà i reestructurarà el contingut i s’arreglarà l’estil. Quan es considera que s’ha assolit una redacció bastant satisfactòria, és el moment adequat per redactar les conclusions. Abans de procedir a la redacció final, és molt convenient oblidar-se durant algun temps d’allò que s’ha escrit; això permetrà fer una lectura “des de fora” com si es tractés d’un treball aliè que cal comprendre. La redacció definitiva es realitza llavors, confeccionant després l’índex del treball. Quan es redacta el treball final també és important fer servir els connectors adients per tal de facilitar la comprensió del text. APÈNDIX 2: ELS CONNECTORS TEXTUALS

3.11. Aspectes formals El treball tindrà, en acabar-lo, dues parts: la monografia o memòria (el text del treball en si) i el material complementari (gràfics, il·lustracions, taules de dades, mapes, plànols, fotografies, etc.) estructurat en apèndixs o annexes, situats sempre al final del treball. Encara que són dos blocs independents; a la memòria cal fer referència continuada al material complementari quan pertoqui a manera de “…vegeu Apèndix 1”, “…com es pot observar a la figura 3 de l’Annex 6”, etc. Tu decidiràs si els apèndixs o annexes els vols enquadernar junt amb la memòria o bé en fas un quadern a part. També cal seguir escrupolosament les següents directrius: 1. Cal presentar el treball imprès i enquadernat. 2. Fes servir fulls DIN A4, numerats i escrits a doble cara. 3. La lletra Arial 11 o similar i una distància interlínia d’1,5. 4. Cal que el treball tingui un índex on hi hagi la referència dels nombres de les pàgines per a cadascun dels capítols i subcapítols del TR. APÈNDIX 3: COM FER UN ÍNDEX AUTOMÀTIC


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

11

5. Cal mantenir sempre un nivell excel.lent pel que fa a pulcritud i correcció sintàctica i ortogràfica. 6. Els títols dels capítols han de ressaltar del text (subratllats, negreta, diferent tipus de lletra, etc.). Tots els títols de la mateixa categoria han de ser formalment iguals. 7. No enganxis res en els fulls. 8. No usis mai el typpex. 9. Presenta el treball enquadernat, no grapat, amb tapes dures. Cal que sempre te’n guardis una còpia. Cal presentar-ne 1 còpia en paper i 1 còpia en CD al tutor/a-orientador/a. La còpia en paper se’t tornarà desprès de les avaluacions finals.

3.12. L’exposició oral Com activitat final es fa la presentació oral del TR. L´exposició oral consisteix en l´explicació d´un tema amb la finalitat de donar a conèixer el seu contingut d´una forma didàctica. Així doncs, l´èxit de qualsevol exposició oral dependrà tant del nostre coneixement i domini del tema com de la nostra forma d´exposar-lo, que ha de ser sempre clara, amena i convincent. Tota exposició oral ha de ser preparada prèviament ja que la seva improvització tan sols ens conduiria a un discurs sense ordre, desestructurat, incomprensible i confús. La seva preparació passa doncs, per a l´elaboració d´un pla o guió en el que es concreten els seus apartats (Presentació, Tesi, Argumentació i Conclusions) i que et servirà de guia durant l´exposició, en la que per altra banda, s´ha d´intentar no recitar tot el discurs paraula per paraula, per no fer-la avorrida i sense interès pels oients. Pensa que tens 20-25 minuts en total per fer l’exposició i respondre a les possibles preguntes dels assistents a l’exposició. Els objectius de cadascun dels apartats de l´exposició oral són els següents: a) Presentació: la introducció al tema ha de ser breu i ha d´aconseguir captar l´atenció del públic: formulant-li preguntes, llegint cites de textos, involucrant, en definitiva, a l´auditori. b) Tesi: s´ha d´explicitar en un llenguatge el més clar i entenedor possible (exemple: els homes estan incapacitats genèticament per fer treballs domèstics). Serà la idea central i nucli de l´exposició. c) Argumentació: s´exposen els arguments i proves que demostren que la tesi anterior és vertadera. És important reunir el suficient material que ens pugui ajudar a fonamentar els nostres arguments: cites, estadístiques, etc., aclarir i repetir les idees principals. d) Conclusions: s´exposen les conseqüències que es deriven de la tesi demostrada i argumentada. És el moment més important de l´exposició ja que sovint, el que es diu últim és el que sol ser recordat amb més facilitat. La conclusió per tant, ha de sintetitzar el contingut i ha de deixar les portes obertes a futures investigacions. MÉS INFORMACIÓ A L’APARTAT “EXPOSICIÓ ORAL” DEL SITE


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

12

4.- CONSIDERACIONS FINALS Com has vist a partir de la lectura del marc legal, el TR en el Batxillerat es considera molt important, tant a nivell acadèmic pel que fa a la qualificació (10% de la nota final del batxillerat), com a nivell pedagògic pel que fa a l’aplicació dels teus aprenentatges, fonamentalment per a desenvolupar capacitats generals per a la recerca, l’argumentació i l’expressió. En finalitzar el treball hauràs de lliurar-ne una còpia en suport paper i informàtic. Igualment hauràs de realitzar-ne un resum en una fitxa especialment dissenyada per tal efecte. FITXA RESUM DEL TR (la trobaràs a l’apartat “Documents” del site) Pel que fa a l’avaluació, el tutor/a-orientador/a té una fitxa que és la que utilitza per fer la valoració del teu TR. Bàsicament, els diversos ítems d’avaluació s’agrupen en 3 blocs amb diferents pesos específics (exposició oral 20%, memòria escrita 30%, procés d’investigació 50%). Convé que coneixis la fitxa per que sàpigues quins són els ítems que s’avalúen: FITXA D’AVALUACIÓ DEL TR (la trobaràs a l’apartat “Documents” del site) Un cop acabat tot el procés TR i abans de l’avaluació final, hauràs de lliurar una Autoavaluació al teu tutor/a-orientador/a que faràs a partir de l’anàlisi de la tasca feta en relació als ítems a avaluar (que hi ha a l’anterior fitxa): FITXA D’AUTOAVALUACIÓ DEL TR (la trobaràs a l’apartat “Documents” del site) Pel que fa al lliurament del TR, convé tenir present: 1. Lliurament TR: es realitza a principis de gener (generalment després de les vacances de Nadal). La qualificació a la qual aspires en fer aquest lliurament és de 10 punts (considerant també l’exposició oral que es fa més endavant). Si el TR esdevé suspès, se’t retornarà aproximadament al cap d’una setmana junt amb una llista d’esmenes a realitzar que cal treballar per tenir opcions d’aprovar-lo. 2. Lliurament TR esmenat (recuperació): es realitza aproximadament al cap d’un mes d’haverte sigut retornat per a la seva esmena. Igualment, si no has lliurat quan tocava, podràs ferho en aquest 2n lliurament (arriscant-te a no superar-lo en no conèixer quins aspectes cal esmenar, si fos necessari, per no haver fet el primer lliurament). La qualificació a la qual aspires en fer aquest lliurament de recuperació és de 5 punts per la memòria escrita i el procés d’investigació i que pot augmentar fins a 6 punts si l’exposició oral ho permet. La qualificació del TR no la coneixeràs fins a finals de maig (després de l’avaluació ordinària), moment en que el teu tutor/a de grup et comuniqui les qualificacions globals de totes les matèries del 2n curs de Batxillerat. 3. Lliurament TR en convocatòria extraordinària: es realitza a mitjans de juny i equival a tots els efectes a convocatòria extraordinària, per la qual cosa, si no superes el TR en el 2n lliurament (o no el lliures), s’entén que no podràs superar l’avaluació ordinària. La qualificació a la qual aspires en fer aquest lliurament propi de la convocatòria extraordinària és de 10 punts (en aquesta convocatòria no es realitza exposició oral). Aquesta organització de terminis de lliuraments de TR pot patir variacions importants per motius molt excepcionals que afectin puntualment a algun alumne.


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

13

5.- RESUM DE PROCESSOS RESUM FASE INICIAL TR FASE 1 TRIA

FITXA 1 TRIA DEL TEMA DEL TR

Es fa la tria. L’omple l’alumne.

FASE 2 COMENCEM

FITXA 2 COMENCEM / ATERREM EL TR

Es defineixen les Motivacions, els Objectius i la Metodologia. L’omple l’alumne.

FITXA 2 COMENCEM / ATERREM EL TR

Es revisen les Motivacions, els Objectius i la Metodologia i es defineixen les Hipòtesis, el Pla de treball i l’Índex provisional. L’omplen conjuntament l’alumne i el tutor/a-orientador/a.

FASE 3 ATERREM

RESUM AVALUACIÓ / LLIURAMENTS TR LLIURAMENT OFICIAL

Nota màxima = 10

Principis de gener. Es reben tots els TR. Es retornen TR suspesos amb llista d’esmenes.

Nota màxima = 6

Mitjans de febrer. Es reben els TR amb les esmenes i els no lliurats. Tots els TR lliurats fan exposició oral (tant els de recuperació com els de no recuperació)

LIURAMENT RECUPERACIÓ

L’alumne no coneix la qualificació del TR fins a finals de maig (després de l’avaluació ordinària), moment en que el tutor/a de grup comunica les qualificacions globals de totes les matèries del 2n curs de Batxillerat. LLIURAMENT EXTRAORDINÀRIA

Nota màxima = 10

Mitjans juny. Es reben els TR suspesos o no lliurats. No fan exposició oral.

RESUM FASE FINAL TR LLIURAMENT TREBALL DE RECERCA

Es lliura treball enquadernat + CD.

LLIURAMENT FITXA RESUM DEL TR

Es lliura junt amb el TR (servirà per l’arxiu de l’escola, si és el cas, i per informar als membres del tribunal el dia de les exposicions orals).

LLIURAMENT FITXA D’AUTOAVALUACIÓ DEL TR (*)

Es lliura després de l’exposició oral i abans de l’avaluació ordinària (o extraordinària si és el cas).

(*) per fer un bon anàlisi convé tenir present la FITXA D’AVALUACIÓ DEL TR


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

14

APÈNDIX 1: CITACIONS TEXTUALS, BIBLIOGRÀFIQUES I D’INTERNET - CITACIONS TEXTUALS 1. Citacions textuals: cal escriure-les entre cometes; si es vol suprimir una part de la citació textual, s’assenyala així (…). 2. Notes a peu de pàgina: poden ser de molts tipus, d’agraïment, aclaratòries, comprovants (per indicar exactament la font o bibliografia on es fonamenta una afirmació), etc. En aquest últim cas, sempre cal indicar la pàgina del llibre de la següent forma: MOSCATI, S: Las antiguas civilizaciones fenísticas. (Storia e Civilittà dei Semiti); Garriga. Barcelona, 1960; pàg. 42-46 - si en són diverses de seguides, es cita la primera i l’última separades per un guió (ex: 42-46). - si són diverses però separades, es citen totes separades per un punt (ex: 210. 240. 323.). - si són diferents grups de pàgines, es separen els grups per punts i comes (ex: 6-14; 639-650). - en el cas de que l’autor i el títol es trobin citats en una nota immediatament anterior, es substitueix per la paraula Ibidem (en lletra cursiva). - si tant sols és l’autor l’indicat en una nota immediatament anterior, es substitueix per la paraula idem (en lletra cursiva). - CITACIONS BIBLIOGRÀFIQUES CALVET, J ; GALLAR, F: Esquema morfológico de la costa catalana. Acta Geológica Hispánica, t. VIII, 1973 MOPU: “Regeneración de las playas del Maresme. Tramo Premià de Mar-Montgat”, Cuadernos de divulgación, 1985 OTTMANN, F.C. (1964): Introducción a la geología marina y litoral. Ed. Universitaria de Buenos Aires, 1978 SAINZ-AMOR, E.: Estudio espectrográfico de la fracción ligera de las arenas del litoral catalán. Zona Blanes-Sitges. Acta Geológica Hispánica, t. X, 1977 SERRA RAVENTÓS, J.: El precontinente catalán entre Cap Begur y Arenys de Mar, estructura y sedimentación. Tesis doctoral. Barcelona, 1975 - CITACIONS D’INTERNET (NETGRAFIA) COMARQUES DE CATALUNYA http://www.icc.es/catala http://www.idescat.es HISTÒRIA D'ESPANYA I CATALUNYA http://www.cpr2valladolid.com/websociales/ http://www.sapiensdigital.com/ftp/sapiens/index.jsp http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cronologia.htm


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

15

APÈNDIX 2: ELS CONNECTORS TEXTUALS CONNECTORS TEXTUALS D’OBERTURA Serveixen per : Exemples : Introduir el tema d’un text (exposició oral, L’objectiu principal de la meva exposició/xerrada és.... conferència, dissertació, etc.); es fan Ens proposem d’exposar... Aquests escrit/ressenya/capítol tracta de.. servir expressions complexes i Ens adrecem a vostè per .... relativament formals -

Iniciar el tractament d’un nou aspecte o tema dins del text Serveixen per :

CONNECTORS TEXTUALS DE CONTINUÏTAT Exemples :

Afegir informació Aportar detalls complementaris, exemples o enumeracions Fer èmfasi en una aspecte

-

A més/a més a més/Endemés Així mateix/Tanmateix/Altrament/ D’altra banda De manera paral·lela/Deixant de banda Per exemple/ A tall d’exemple/ ÉS el cas de N’és una (bona) mostra (significativa)/ Com a mostra (de) En particular/ En el cas de A saber

-

Cal insistir/ El més important/ Convé destacar/ Cal tenir en compte La idea central/ bàsica És a dir/ O sigui/ O sia/ Això és En altres paraules/ Dit d’una altra manera En efecte D’una banda... de d’altra/ Per un costat.... per l’altre Al contrari/En canvi/ Per una altra part

-

Introduir un aclariment, un matís o una distinció

Serveixen per:

Pel que fa a/Respecte a/Quant a/Sobre Amb relació a /Amb referència a El punt següent tracta de/es refereix a/fa referència a Un altre punt/ aspecte és..../Una altra qüestió és....

CONNECTORS TEXTUALS D’ORDENACIÓ Exemples :

Marcar un ordre expositiu; cal distingirne diverses possibilitats

-

D’entrada/ D’antuvi/ Per començar En primer/ segon/ tercer/ quart lloc Primerament/ Segonament/ Tercerament En darrer/últim lloc/ terme/ Finalment/ Per acabar

Marcar un ordre temporal. Aquests connectors són molt habituals en les narracions

-

Abans/ Anteriorment/ Suara Al mateix temps/ Simultàniament/ Alhora Després/ Posteriorment/ Més endavant/ Més tard

Marcar un ordre espacial. Es fan servir els connectors propis de les descripcions

-

A dalt/ A baix/ Més amunt/ Més avall/ Sobre/ Sota Davant/ Darrere/ De cara/ D’esquena A la dreta/ A l’esquerra/ Al centre/ Al mig/ A un costat A l’interior/ A l’exterior/ A dins/ A fora/ Endins/ Enfora A prop/ Lluny/ A tocar

Serveixen per : Resumir o recapitular Concloure

CONNECTORS TEXTUALS DE TANCAMENT Exemples : -

En resum/ Resumint/ Recapitulant En poques paraules/ Breument/ En conjunt/ En síntesi En conclusió/ Per concloure/ A tall de conclusió Per tot plegat/ Així doncs/ En definitiva/ Comptat i debatut


BATXILLERAT El Treball de recerca a l’escola

16

APÈNDIX 3: COM FER UN ÍNDEX AUTOMÀTIC ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Localització i objectius del treball 1.2. Metodologia 1.3. Antecedents 1.4. Factors que intervenen en la situació de la línia de costa 1.4.1. Estructura del continent i dinàmica continental 1.4.2. Estructura de la plataforma i dinàmica marina

1 3 5 6 9

2. CARACTERÍSTIQUES DE LES ARENES DE LES PLATGES 2.1. Granulometria 2.2. Mineralogia 2.3. Anàlisi comparatiu mineralògic-granulomètric

11 13 15

3. EVOLUCIÓ DE LA LÍNIA DE COSTA 3.1. Situació actual 3.2. Presa de dades i comparació 3.3. Consideracions prèvies i definició de trams

20 22 24

3.4. Testimonis que poden implicar retrocés de la línia de costa

25

3.5. Síntesi

26

4. CONCLUSIONS

30

5. SOLUCIONS I ALTERNATIVES DE REGENERACIÓ

33

6. FONTS DE CONSULTA

38

ANNEX 1: Anàlisi mineralògic i granulomètric de les arenes ANNEX 2: Els estadis de la línia de costa del Maresme ANNEX 3: Definició de trams i tendències evolutives del litoral del Maresme ANNEX 4: Evolució de la línia de costa de Mataró ANNEX 5: Fotografies

EL TREBALL DE RECERCA A L'ESCOLA  

Es descriuen les singularitats del procés TR a l'Escola Pia Santa Anna Mataró

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you