Page 1

Algunes reflexions a l’entorn de la dinamització lectora de grups d’immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Rocío Avila Conductora del Club de LF de Rubí http://lamevalecturafacil.blogspot.com/ 1.

ABSTRACT.

Sota el títol Algunes reflexions a l'entorn de la dinamització lectora de grups d'immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, abordaré la història, i el funcionament, del primer club de LF creat a casa nostra: el de la ciutat de Rubí, nascut l’any 2005. Aquest club és adreçat, principalment, a grups d'immigrants, d’edats, motivacions i interessos d’aprenentatge diferents, un grup no gens homogeni que, per aquesta mateixa raó, necessita d’una atenció més personalitzada. És per això que tractaré d'avaluar la feina feta al llarg d'aquests sis anys de sessions, plantejant noves propostes metodològiques que condueixin a l'assoliment d'una més gran autonomia lectora, i competència comunicativa, d'aquests assistents. Amb l’anàlisi de les estratègies que s'han fet servir al llarg d'aquest temps de trobades, del paper del conductor i dels mateixos lectors en el sí del club, proposaré nous reptes de conducció de les sessions en el si d'aquesta biblioteca. 2.

PRESENTACIÓ I SIGNIFICACIÓ DEL TÍTOL D’AQUESTA INTERVENCIÓ.

Em dic Rocío Ávila i sóc la conductora del Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Fa un any i mig que treballo amb les persones que assisteixen a aquestes sessions, i en aquest breu espai de temps ja he pogut observar alguns trets diferencials en cadascun dels membres que formen part d’aquest grup respecte a l’aprenentatge de l’habilitat lectora i del codi lingüístic en què està escrit el suport textual a què ens enfrontem, en aquest cas concret el català. És així, doncs, que amb el títol Algunes reflexions a l’entorn de la dinamització lectora de grups d’immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, voldria exposar-vos la meva experiència com a dinamitzadora en aquest espai de la biblioteca de Rubí, amb un grup concret de persones, el format pels nouvinguts que han participat al llarg d’aquests sis anys d’història en aquest club, a través d’unes reflexions, del

1


tot personals, que miraran d’analitzar els mètodes i tècniques desenvolupats al llarg de les sessions, la seva eficàcia en el desenvolupament de les habilitats lectores d’aquestes persones, amb l’objectiu de fer propostes de millora de la conducció de clubs de LF de cara al futur.

3.

DE QUÈ US PARLARÉ?

Així, revisarem la història del primer club de lectura fàcil creat a Catalunya, la procedència i característiques dels seus membres i la seva evolució, per plantejar-vos alguns dels dubtes, de les reflexions o problemes que van assaltant la feina setmanal de conducció d’aquest club de LF.

4.

PER A QUÈ? OBJECTIUS.

Aquesta tasca de reflexió, i de valoració, de la feina feta al llarg d’aquest temps de creixement i consolidació del club de LF de la ciutat de Rubí, ha de servir per millorar les estratègies d’aprenentatge lectores dels seus participants, amb mires a aconseguir uns lectors autònoms i competents.

5.

CONTINGUTS I ESTRUCTURA DE LA MEVA INTERVENCIÓ.

L’exposició tindrà tres parts del tot diferenciades i unes conclusions. La primera, a mode d’introducció, situarà el Club de LF de la Biblioteca Mestre Martí Tauler en el temps, des del moment de la seva creació, l’any 2005, fins l’any que vaig començar a fer de conductora de les seves sessions, el 2009. Es farà, doncs, un repàs a la seva història i evolució. Tot seguit s’exposarà la situació actual del grup, les característiques dels seus membres, i els nous reptes que aquests nous grups plantegen en la tasca de dinamització lectora.

En un segon moment plantejaré els possibles “problemes” que apareixen, els inevitables dubtes que assalten el conductor en la tasca d’interacció de grups humans tan divergents, i es plantejaran, a la tercera part, algunes solucions que tenen a veure amb la incorporació de noves estratègies, i mètodes, de dinamització lectores.

2


Per últim, conclourem la intervenció amb la proposta que té com a idea principal la constatació que la lectura és un procés difícil, que requereix un esforç per part del lector, i que s’han d’oferir estratègies, eines, per facilitar la comprensió lectora en tots i cadascun dels grups participants. Ensenyar a llegir és una tasca agraïda, però també difícil, i entre tots hem de ser capaços d’acostar el plaer de l’autonomia lectora als nostres assistents. L’objectiu de tot club de LF ha de ser ajudar els seus membres a enfrontar-se a qualsevol llibre amb una actitud activa, reflexiva, conscient, que garanteixi una major responsabilitat amb (i en) el procés d’aprenentatge i una bona manera de fer-ho és començant a llegir amb els llibres LF.

6.

HISTÒRIA DE LA FEINA FETA... FINS L’ANY 2009.

Com s’inicia? L’any 2005, la llavors directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, de Rubí, Victòria Mateu, coneixedora dels materials LF i col·laboradora del Grup de Treball del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Barcelona, juntament amb l’Associació Lectura Fàcil, va decidir organitzar un club de LF adreçat al col·lectiu nouvingut, molt present llavors a la ciutat de Rubí. Amb la col·laboració del Servei Local de Català i del professor de l’aula d’acollida de l’IES La Serreta de Rubí, Josep Gregori, va posar en marxa aquesta activitat a la seu de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

A qui s’adreçava? Les sessions s’adreçaven, així, al col·lectiu immigrant amb dificultats lectores i de comprensió del català.

Objectius Els principals objectius que es proposaven eren: •

Facilitar materials de lectura fàcil a persones que s’inicien en el coneixement de la nostra llengua.

Fomentar el diàleg i estimular la comprensió del català oral.

Estimular la lectura en persones amb dificultats lectores

3


Difondre l’ús dels materials de Lectura Fàcil

Periodicitat de les sessions. El Club s’inicia a principis del 2005 amb una periodicitat mensual .Després de l’estiu, i a petició dels assistents, la periodicitat passa a ser quinzenal

Metodologia i dinàmica de les sessions. El grup de persones que assisteixen al Club de Lectura es reuneix a la Biblioteca cadascú amb el llibre que es comenta i, que s’ha facilitat prèviament a través del préstec bibliotecari. Es fa una lectura en veu alta per part de tots els assistents, es comenta el contingut de cada paràgraf, així com les paraules més difícils i altres dubtes que van sorgint, i que el conductor/a aclareix.

Cada llibre és objecte de moltes sessions, ja que es llegeix íntegrament a la Biblioteca.

7.

EVOLUCIÓ.

El grup no pot superar les 15 persones, del contrari la lectura no és eficaç, tot i que n’hi ha moltes més, d’inscrites. Això és una bona dada que revela que el club té una bona acceptació. En alguns casos no es produeix l’assistència regular a les sessions per motius laborals, acadèmics, etc. Aquest és un dels punts dèbils d’aquestes sessions: es fa difícil avaluar els progressos dels assistents si la participació no és regular i continuada.

El grup és divers. Segons la procedència geogràfica tenim:

Persones de llengua i cultura àrab Sud-americans: argentins, colombians, uruguaians, xilens... Algunes persones de la resta d’Espanya, de parla castellana. Un català, que vol millorar el seu nivell de comprensió.

I segons la formació acadèmica, el sexe, i l’edat dels usuaris també s’observen diferències que fluctuen entre un baix nivell d’alfabetització i un hàbit lector més 4


establert, sobretot en llengua castellana i francesa, entre els col·lectius de parla àrab i sud-americans, sobretot.

Es llegeixen molts títols de LF que són àmpliament acceptats: Coneixes Barcelona?, El fantasma de Canterville, L’illa del tresor, El conte de Nadal, El nou món de la Sandy... entre d’altres.

8.

SITUACIÓ ACTUAL (DES DEL 2009).

L’any 2009 vaig assumir la tasca començada pel professor Josep Gregori. Les sessions eren quinzenals, cada participant llegia una pàgina del llibre a la sala de la biblioteca assignada per a reunir-nos, i es comentava el lèxic desconegut, les estructures morfosintàctiques que els resultaven del tot noves, i els dubtes de comprensió que l’argument, i l’estructura del llibre, podien plantejar.

Poc temps després, els assistents van demanar una reunió setmanal, atès que d’aquesta manera era més fàcil seguir el fil argumental del llibre que es llegia i no era necessari fer tants resums recordatoris al principi de les sessions. També, cada vegada amb més freqüència, es passa de l’hora de lectura a l’hora i mitja de trobada, fet que indica que l’ambient del club és agradable i la participació, dinàmica i creativa (s’ha de remarcar que les 10-15 persones que assisteixen volen llegir sempre, i per poder fer-ho així es necessita més temps material).

En aquest moment ja es comencen a observar alguns canvis en el perfil de l’assistent: si en un primer moment el grup marroquí era el més representat juntament amb els grups de parla castellana (degut, potser, al gran coneixement que Josep Gregori té de la llengua àrab, i la forta vinculació que l’uneix a aquest col·lectiu), de seguida aparegueren persones procedents d’altres països (Senegal, República Dominicana, Cuba, Sud-Amèrica...) i altres, les més nombroses en l’actualitat, nascudes a l’Estat espanyol entre el 1938 i el 1957. La presència d’aquest col·lectiu de la 1a generació d’immigrants, d’Andalusia, en la seva majoria, però també aragonesos, castellans, etc., de parla materna castellana, amb estudis mínims de formació acadèmica, que 5


disposen de molt de temps per conèixer la llengua que es van trobar quan van arribar a terres catalanes, sobretot a la dècada dels 60, em sembla del tot significatiu des del punt de vista sociolingüístic i és, doncs, un fet a destacar. Entre aquests es troben alguns dels veterans, que ja venien l’any 2005-2006, castellans i algun de català, també, fet que indica que només amb l’assistència al club no en tenen prou per desenvolupar les seves habilitats comunicatives en llengua catalana, atesa la manca de formació lingüística que presenten. A aquesta poca alfabetització dels grups d’edat més gran, s’hi afegeixen altres problemes propis d’aquesta franja de població com pèrdua de memòria, de visió, incomprensió, etc.

Així, en l’actualitat tenim un grup força heterogeni pel que fa als orígens, les llengües maternes de les quals parteixen, i sobretot pel que fa a les dificultats, necessitats i objectius d’aprenentatge que presenten. Els assistents més joves, acostumats a una certa disciplina escolar en els seus països d’origen, però també aquí, a Catalunya, assumeixen ben conscientment el repte de matricular-se als cursos de català bàsic que ofereix el CNL, i/o fer un esforç d’immersió lingüística participant també de les parelles lingüístiques del programa Voluntariat per la llengua. La recerca de feina, l’ampliació d’estudis (universitaris o no) i la integració en la cultura i formes de vida de la terra que els han acollit són els ingredients que els empenyen a estudiar la llengua catalana, i a fomentar l’habilitat lectora corresponent, entre els seus objectius més immediats. Entre el col·lectiu més gran, en canvi, aquesta manca de motivació instrumental facilita que les dificultats d’aprenentatge també siguin més grans, sumades al poc grau d’alfabetització a què han estat sotmesos, la poca pràctica lectora i el desconeixement de la llengua. L’expressió oral es veu reduïda a aquest espai de temps de les trobades del divendres, i encara amb una certa por. El fet de no necessitar la llengua per a les seves interrelacions socials més quotidianes no afavoreix l’assoliment d’uns objectius concrets a curt termini. Llegir es converteix, per a ells, en una activitat més de relació social en què es conjuguen la motivació per aprendre una llengua que havien d’haver afrontat en arribar a Catalunya, ara fa molts anys, i l’entreteniment de saber-se realitzant una tasca ara que en la seva majoria són ja ciutadans jubilats. 6


9.

PROBLEMA I PREGUNTA CLAU.

Aquesta situació que he exposat de forma esquemàtica planteja dificultats i reptes als conductors que volen acomplir amb l’objectiu d’ensenyar a llegir per arribar a comprendre. La diferència entre el nivell cultural i el nivell lingüístic dels assistents fa difícil la tria de llibres, per exemple. Alguns lectors del col·lectiu més jove ja coneixen algunes de les històries plantejades als llibres de LF adaptats dels grans clàssics de la literatura universal, tot i que pensem que són una excepció. Els són d’utilitat per la llengua i els recursos expressius emprats, però la temàtica sovint no la troben interessant perquè ja els és coneguda. Contràriament, entre el col·lectiu més gran d’immigrants, i de parla castellana, sobretot, pot ser fins i tot útil el fet que ja coneguin la història, perquè posen en relació el record d’allò llegit en el passat, o visionat a través d’una pel·lícula, i el que intenten construir ara a través de la lectura. És una bona eina, crec, per exercitar la memòria entre aquelles persones que presenten algun grau de pèrdua o disfunció.

D’una altra dimensió és la consideració relativa a l’experiència lectora que presenten els assistents. També aquí ens trobem amb persones que llegeixen habitualment en les seves llengües maternes, o llengües estudiades amb anterioritat, i aquelles altres que poden comptar amb els dits de la mà els llibres llegits al llarg de les seves vides. Aquest fet també influeix en la manera d’abordar la sessió de lectura. Aquests últims necessiten exercitar l’oralitat del text, necessiten treballar la memòria a curt termini per desar al seu cervell la informació essencial que els transporti al plantejament d’hipòtesis sobre les idees principals del llibre, necessiten aclariments lèxics de forma constant, així com mecanismes per recordar, o retenir, allò llegit. El poc hàbit lector provoca dificultats de diferent tipologia a què ens hem d’enfrontar setmana rere setmana per no alentir el ritme de la resta del grup, i provocar desinterès o desmotivació. Per aquest motiu, també, és crucial tenir un cert hàbit lector, madurat a casa cada dia, i un coneixement de la llengua d’aprenentatge que ajudi a la seva comprensió i expressió a partir del debat que s’inicia després de la lectura. En els casos particulars de pèrdues de memòria, senilitat, etc. es fan necessaris altres recursos que sovint no són a l’abast del conductor però que són motiu de 7


reflexió i possible consulta entre clubs més centrats en aquestes tipologies o problemes derivats de patologies inherents a les persones grans. Una bona formació en aquests àmbits no estaria pas malament per assegurar un progrés progressiu d’aquests col·lectius. Per tots aquests motius ja es pot veure que els objectius d’aprenentatge poden –i són- molt diferents segons la tipologia d’usuari que s’acosti al Club. Depenent d’aquestes necessitats, també el conductor pot assessorar el lector en tasques paral·leles de foment de la lectura, d’expressió oral o d’escriptura, intentant acostar-los al màxim possible les eines que l’ajudin a aconseguir una llibertat lectora molt més fructífera. I la pregunta que m’assalta sessió darrere sessió és: aquestes persones estan aprenent a llegir? És a dir, aquestes persones entenen allò que llegeixen? Construeixen significat a partir de les informacions que extreuen del text que tenen al davant? Es nota algun canvi, en aquest sentit, en el temps que porten assistint a les sessions de lectura? I si no és així, què es pot fer per aconseguir aquest propòsit que és ensenyar a llegir? 10.

SOLUCIÓ.

Trobar solucions no és una tasca fàcil, més si l’experiència en aquesta empresa és poca, però el camí comença amb un replantejament de les funcions assignades als conductors, i als mateixos lectors en el sí de les sessions de lectura. El rol del dinamitzador i el rol del lector han de patir canvis significatius per a un acostament més profund a la realitat de la comprensió lectora. D’entrada, hauríem d’exigir certes coses als assistents al club. En primer lloc, un nivell bàsic de coneixement de la llengua utilitzada. No pots ensenyar a llegir en català a algú si mai l’ha sentit o no n’ha copsat algunes de les seves diferències estructurals respecte de la seva llengua materna. Aquest no és el lloc per fer aquest pas.

8


En segon lloc, el lector ha de prendre una actitud activa en el si de les sessions i el conductor li ho ha de facilitar. La motivació amb què assisteix el lector a les trobades, la seva personalitat més extravertida o vergonyosa, la seva comprensió, i assumpció, del procés de lectura, faran sorgir les ganes de llegir en veu alta, de comentar allò llegit i d’aportar petits retalls de la seva experiència sobre el tema. D’això es tracta concretament. El conductor ha de donar pas a la veu dels lectors, no només per a llegir en veu alta el text sinó, sobretot, per anar construint significat d’allò que van aprenent i interioritzant a partir del text motiu de lectura. En els casos que aquest procés no es dugui a terme, cosa força habitual, el conductor haurà de fer servir recursos i estratègies de lectura en la mateixa sessió, per exercitar-los i posar-los a disposició del lector inexpert ajudant, així, a trobar les formes que millor s’adaptin a les seves mancances lectores. En tercer lloc, i un cop finalitzat el temps de lectura a la biblioteca, el lector ha d’assumir la responsabilitat d’exercitar-se a casa en aquesta tasca durant un mínim de temps setmanal. Aquesta activitat extra li comportarà grans beneficis: una més agilitat, i rapidesa lectora, una adquisició progressiva de lèxic i d’estructures bàsiques de la llengua catalana, i una comprensió d’allò llegit fomentada a partir de la lectura silenciosa i realitzada amb calma. Si, a més, el lector s’obliga a assistir de forma regular a les sessions, s’anirà percebent una evolució positiva en els progressos de comprensió lectora i competència comunicativa de la llengua, que és allò que pretenem aconseguir. 11.

EL NOU PERFIL DEL CONDUCTOR.

Per tot això, doncs, penso que el perfil del conductor és un perfil polivalent. No crec que hagi de ser, obligatòriament, un educador o especialista en lingüística o filologia, però sí ha de transmetre un gran amor als llibres i a l’activitat lectora. Si nosaltres no som bons lectors, si nosaltres no sabem contagiar aquesta passió per la lectura, difícilment ells podran adoptar una actitud oberta vers aquesta activitat. Aquesta idea es pot transportar a l’inici d’un nou llibre, quan encara no en sabem res i ens disposem a obrir la primera pàgina. A partir del títol, de la imatge de la portada, de la contraportada, de l’índex que presenta, podem suggerir què pot amagar aquest llibre de nou, podem plantejar la relació 9


del possible tema amb altres títols publicats, de LF o no, podem ampliar informació buscant dades sobre l’època en què s’escrigué, sobre algun fet històric de rellevància, sobre l’autor/a... provocar curiositat pel context del text que s’ha d’abordar, i mirant de relacionar-ho, tot plegat, amb els coneixements que els propis lectors puguin tenir sobre el tema. La nostra aportació com a dinamitzadors pot ser essencial, pot influir, en major o menor grau, en la predisposició a llegir el llibre amb més o menys interès, i per això es necessita tenir un caràcter obert i respectuós vers totes les cultures, autors, gèneres conreats, i ideologies. Aquest seria un bon principi. En segon lloc, el conductor ha de tenir molt clars els objectius amb què comença l’activitat de lectura en un club determinat. Ha de conèixer les necessitats dels seus assistents i ha de provar d’assolir petits reptes que vagin situant el procés d’aprenentatge lector en funció de les característiques de cadascun d’ells. S’ha de preguntar als assistents, i després explicar convenientment, què significa llegir, què entenen i com veuen ells aquesta activitat, i què pretenem aconseguir dels seus esforços en aquesta tasca. Hem de fer-los veure que oralitzar un text no és entendre’l ni haver adquirit un cert coneixement o informació, sinó que per a arribar a construir significat es necessita processar la informació rebuda a partir del contrast amb aquell coneixement que ja teníem elaborat al nostre cervell. La lectura requereix un cert esforç i si estem llegint L’Aigua del Rif, per exemple, de la Montse Flores, i ens quedem amb què narra la història d’un noi anomenat Ahmed que és marroquí i viu a Rubí, i se sent temptat de dur a terme un robatori, però un dia s’adona que això està mal fet i li planta cara al seu amic i és feliç perquè el seu germà Ibrahim torna de la presó... no haurem fet el camí que condueix a la comprensió del missatge final que l’autora ens vol plantejar i la lectura no haurà estat del tot profitosa. És, doncs, important donar compte de la dificultat que suposa la lectura i de la necessitat de saber-nos avaluar quan ens enfrontem a aquest acte lector. Aquest és el primer mecanisme de treball de foment de la lectura per part del conductor d’un club de LF.

10


12.

METODOLOGIA I ESTRATÈGIES DE TREBALL.

De quina manera podem avaluar, doncs, el grau de comprensió lectora dels membres del nostre club? Aquesta també és una pregunta difícil de respondre, i jo no sóc cap especialista en aquest tema, però d’entrada crec que hauríem de concebre la sessió de lectura com això mateix, com una sessió de lectura, i no tant com una classe de llengua on els alumnes perfeccionen, o entren en contacte, per primera vegada, amb les estructures de la llengua. Ja ho he explicitat anteriorment i crec que ha quedat suficientment clar: el nostre propòsit és ensenyar a llegir i ensenyar a desenvolupar les habilitats orals de la llengua que ens ajudin a expressar aquest coneixement adquirit a partir de la lectura..

Per tant, no s’han de corregir de forma insistent les errades fonètiques de la lectura en veu alta a no ser que siguin molt repetitives i sempre i quan no s’interrompi la intervenció del lector-aprenent. Pel que fa a l’aclariment de dubtes lèxics, tampoc és aconsellable traduir directament al castellà o oferir una definició, més o menys completa, de la paraula en qüestió. Hauríem d’intentar esbrinar, entre tots, si cal, el seu significat a partir del context, formulant hipòtesis, i contrastant-les, amb les de la resta de participants. D’aquesta manera exercitem l’expressió oral dels lectors, a més que fem reflexionar sobre allò llegit. En segon lloc, hauríem de valorar l’activitat de lectura en veu alta en el sí d’aquests grups. Per a alguns dels participants, aquesta tasca de lectura pública els fa estar massa excessivament pendents de fer-ho correctament, i aquest fet els impedeix arribar a copsar el missatge del paràgraf o text llegit. En l’ús de la lectura en veu alta hi veig la necessitat d’una lectura prèvia –bé a casa, bé a la mateixa biblioteca- que posi les bases d’una comprensió més sòlida. Per garantir, a més, aquesta comprensió d’allò llegit es necessita planificar tasques prèvies a l’inici de la lectura (com demanar un resum del llegit en la sessió anterior, formular hipòtesis sobre el contingut que ha d’esdevenirse, etc.), en el transcurs d’aquesta (expressant les idees principals que hi apareixen, els conflictes que mouen l’acció dels personatges i les seves solucions) i al final, on s’abordi el treball de reflexió sobre les idees principals i

11


secundàries plantejades per l’autor/a, la capacitat de resumir significativament allò llegit, amb la intenció de posar-ho en relació amb l’experiència del món viscuda pels lectors i potenciar, així, el sentit crític i personal.

13.

UNS QUE MARXEN... I ALTRES QUE ARRIBEN.

Voldria concloure aquesta intervenció amb una anècdota personal que penso que fa al cas. L’Eugènia Salvador, co-directora de l’Associació Lectura Fàcil, m’està tutoritzant un treball d’investigació sobre lectura fàcil que tracta, precisament, d’establir aquest conjunt d’estratègies de què us parlava fa un moment, imprescindibles per ensenyar a comprendre textos a persones amb dificultats lectores i permetre, així, la seva autonomia lectora. Un dia li comentava a l’Eugènia que em sentia una mica trista perquè alguns dels participants que ja duien més temps assistint al club havien deixat de venir, i ella em deia que no entenia aquesta decepció meva, que aquesta era la raó d’ésser dels clubs de LF, i m’ho deia amb les següents paraules: “Però si precisament això és el que volem! Que passin a llibres més complexos. I si encara no poden llegir la versió original, doncs segur que hi ha adaptacions que no segueixen les pautes LF però amb les que ja es poden començar a enfrontar” .

Una idea que em va enlluernar i que ara expresso en el paràgraf final d’aquesta diapositiva número 15 de la següent manera: El lector inexpert que assisteix a les sessions de LF ha d’adquirir una competència lectora prou significativa per poder exercitar-la per si sol, sense l’ajuda de ningú. Aquest procés és un exercici lent, que requereix esforç, però que té la recompensa de l’enriquiment personal i grupal quan el treball és col·laboratiu. El conductor ha de poder guiar en tot aquest procés d’independència lectora.

L’Eugènia Salvador tenia tota la raó, és clar!! Només que ho havia oblidat egoistament perquè faig amb tantes ganes aquesta tasca de conducció del Club de LF de Rubí, que no puc evitar sentir afecció per les persones que m’acompanyen en aquest bagatge setmana rere setmana, fins al punt de trobar-les a faltar quan ja no hi són. És realment tot un luxe poder gaudir d’aquesta experiència i compartir-la amb tots vosaltres. Gràcies a tots per la vostra assistència. 12

Algunes reflexions a l'entorn de la dinamització lectora de grups d'immigrants.  

Aquest document aborda la història, i el funcionament, del primer club de LF creat a casa nostra: el de la ciutat de Rubí, nascut l’any 2005...