Page 1

“Un museu de la pau a la frontera� Dossier informatiu


EL MUSEU DEL CAMÍ DE LA LLIBERTAT El 15 de juliol de 2007 es va inaugurar a Sort el Museu del Camí de la Llibertat, un espai ubicat a l’antiga presó del poble i que vol mantenir viva la memòria dels episodis viscuts pels evadits que van travessar les muntanyes dels Pirineus per fugir de l’Europa ocupada pels alemanys. De les aproximadament 60.000 persones que van travessar la frontera amb aquest objectiu, 2600 van passar per la presó de Sort. El museu neix amb una intenció científica, divulgativa, educativa i cultural, conformant alhora un element dinamitzador pel municipi que l’acull. Per això vol atreure un públic ampli (local, estatal, internacional) interessat en aquest fets, en la mateixa història dels evadits, en els fets bèl·lics en general, o en la cultura de la pau. El projecte del museu va iniciarse l’any 2001 amb la signatura del conveni amb l’Ajuntament de Sant Girons (França), que establia la cooperació transfronterera entre ambdós municipis. D’aleshores ençà, el museu ha pogut obrir les seves portes al públic, gràcies a la tasca de recerca, l’obtenció de diferents objectes per a ser exposats, l’elaboració dels plafons informatius, la creació d’una imatge pel museu, de diversos documentals relacionats amb els fets, de la pàgina web, i la contractació de personal tècnic per promocionar i donar a conèixer el museu al públic. Des de la seva obertura han visitat el museu un total de 3650 persones.


La presó de Sort La Capella de Sant Cosme i Sant Damià En aquest espai, conegut com Casa Xorret, on s’ubicava una antiga capella gòtica amb l’advocació a sant Cosme i sant Damià destinada, en els seus orígens, a funcions de petit hospital, s’hi acabà instal·lant la presó d’homes de la partida judicial de Sort d’ençà de la seva creació a mitjan del segle XIX fins a la desaparició d’aquesta instància l’any 1966. Durant la Guerra Civil Espanyola, s’hi empresonaren diferents grups de perseguits pels republicans i, en acabar, els que havien de ser sotmesos a la ferotge repressió franquista. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, hi passaren centenars de refugiats estrangers i, durant l’activitat de la guerrilla armada que a la tardor de 1944 intentà enderrocar el govern de Franco, hi foren conduïts els maquis detinguts al Pallars Sobirà. Posteriorment, s’hi detingué els acusats de delictes menors, bàsicament petits robatoris i furts conseqüència de l’extrema misèria dels primers anys de franquisme.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i el pas de la frontera Des dels enfrontaments entre carlins i liberals del segle XX, les rutes de pas per la frontera han estat fonamentals en temps de guerres i exilis, quan desertors i fugitius de França o d’Espanya s’establien amb facilitat a l’altra banda de la frontera. Amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936), s’encetaren uns anys d’intensos recorreguts pels camins d’evasió pirinencs. Els primers a recórrer-los foren capellans i persones de ten-


dència conservadora que fugien de la revolució, així com nois que no volien ser mobilitzats o que desitjaven passar-se a l’Espanya franquista. Després, quan les tropes del general Franco estaven a punt de guanyar la frontera, es produí un èxode massiu cap a França de gent vençuda i perseguida. L’evasió d’aquests exiliats no requerí una xarxa de suport gaire complexa, ja que l’exèrcit espanyol trigà uns quants anys a consolidar posicions de vigilància i a fortificar la frontera. Molts d’aquests refugiats mai més retornaren.

L’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’avanç alemany Poc després d’acabar-se oficialment la guerra a Espanya, les rutes pels camins fronterers s’emprengueren en direcció contrària. L’esclat de la Segona Guerra Mundial farà que, des del mateix 1939, comencin a arribar a Espanya els primers refugiats. Els esdeveniments d’aquesta nova guerra, especialment l’avanç alemany, crearan un seguit de situacions on les evasions esdevenien gairebé l’única sortida. Amb l’annexió d’Àustria (març de 1938), la invasió de Polònia (setembre de 1939), l’ocupació de Bèlgica i Holanda (abril-maig de 1940) i la divisió de França en la zona ocupada pels alemanys i l’administrada pel mariscal Pétain (maig-juliol 1940), Hitler dominà gairebé tot Europa. A més, inicià una brutal persecució dels jueus i provocà que milers de persones decidissin fugir dels seus llocs de residència i passar a Espanya. Inicialment, entraven amb la documentació requerida i eren autoritzats a creuar la Península Ibèrica i dirigir-se a la seva destinació. Més tard, Espanya acordarà la repatriació dels detinguts amb el govern de Vichy i, quan els alemanys ocuparen la França lliure, els evadits foren acollits en territori espanyol i internats, majoritàriament, en presons i camps de concentració.

L’evasió per les muntanyes. Una epopeia heroica El pas de França cap a Espanya fou relativament fàcil els dos primers anys de guerra, fins que l’exèrcit alemany ocupà la frontera i els ports principals (finals de 1942). Les vies de comunicació serien estrictament vigilades en ambdós costats i el trànsit quedaria prohibit en una franja de més de 20 km d’amplada. Des d’aleshores, el pas fronterer s’hauria de fer a peu per la muntanya Creuar els Pirineus a través del Pallars Sobirà era una tasca arriscada i plena de perills. A les dificultats del medi físic (orografia abrupta amb colls de muntanya propers als 3.000 metres, presència de neu durant gairebé 8 mesos a l’any


i una travessa de durada considerable), caldrà afegir les limitacions personals (desconeixement dels camins, escassa preparació física i equipament deficient per emprendre caminades d’alta muntanya). Sense abric ni calçat adequats, i mal nodrits, el viatge fou una experiència letal per a alguns fugitius. I, un cop eren a Espanya, els obstacles continuaven: manca de documentació, expulsions decretades quan arribaven, detencions... Aquests factors convertiren les evasions materialitzades per aquestes contrades en un episodi heroic per als seus protagonistes

La ruta Le Chemin de la Liberté La ruta principal d’evasió que comunicava el departament francès de l’Arieja amb el Pallars Sobirà sortia de les proximitats de Saint-Girons i, a través dels ports de la Pala de Clavera, Salau i Aulà, arribava a les Bordes de Perosa i, des d’allà, a Alòs d’Isil, Esterri d’Àneu i Sort. L’associació Le Chemin de la Liberté ha recuperat un d’aquests itineraris i des del 1994 s’hi celebra una travessa de muntanya que rememora els indrets per


on tantes i tantes persones escaparen de la barbàrie nazi. El segon cap de setmana de juliol s’hi reuneix un nombrós grup de persones, entre les quals hi ha familiars directes d’antics evadits, amb la finalitat d’homenatjar tots aquells que assoliren la llibertat per aquest camí. La ruta parteix de la rodalia de Seix i, a través del port de la Pala de la Clavera, arriba a les Bordes de Perosa i constitueix un magnífic exemple de turisme de la memòria.

Les xarxes d’evasió Gràcies a les xarxes de suport a l’evasió, que acollien els refugiats, molts aconseguiren travessar l’Europa ocupada pels nazis i creuar a peu els Pirineus. Salvaren centenars de persones d’una probable deportació a Alemanya. Refugiats espanyols a França, gent del país i moltes persones anònimes arriscaren la seva vida en la lluita per la llibertat. Equipaven els refugiats tan bé com podien i els guiaven, mitjançant els passeurs, cap a Espanya per les rutes més inversemblants. La destinació eren els consolats aliats de Barcelona o, directament, Portugal. Pat O’Leary, Combat, Wi-Wi són alguns dels noms de les organitzacions que actuaren al Pirineu de Lleida. Milers de fugitius dels nazis assoliren la llibertat, però a un preu molt alt en vides i patiments. Alguns evadits moriren víctimes de la congelació, l’esgotament físic o els accidents. Més de la meitat dels guies foren capturats, executats, empresonats o deportats, situació que deixà un rastre de repressió de gran impacte a la regió.

Els evadits. Els aviadors aliats Centenars d’aviadors aliats (canadencs, britànics i nord-americans) creuaren els Pirineus després que les seves aeronaus fossin abatudes als camps de batalla. Amb l’ajut de guies, arribaven a Espanya amb l’objectiu de passar a Anglaterra i reincorporar-se al més aviat possible als combats. El règim de Franco observà una clara tolerància cap a aquest grup, per la qual cosa abandonaren el territori espanyol amb especial celeritat. Un dels aviadors més cèlebres que passaren per Sort fou el llavors tinent de l’exèrcit de l’aire aliat, Charles E. Yeager.


L’avió que pilotava va ser abatut pels alemanys a la Gironda. La resistència francesa va amagar-me per burlar els nazis i vaig arribar al peu dels Pirineus per passar a Espanya i anar a Gibraltar, i d’allí a Anglaterra per reincorporar-me als combats.” Procedent de Luchon, arribà a la Val d’Aran el 28 de març de 1944 i el dia 31 passà per Sort. Anys després es convertí en el primer pilot a traspassar la velocitat del so i assolí el grau de general de l’exèrcit de l’aire nordamericà. Dos bimotors alemanys també s’estavellaren contra muntanyes pallareses. Un Dornier Do-217 E4 caigué a la vall de Peguera el 25 d’agost de 1943 i un Yunker JU 88, a la muntanya d’Enviny el 25 de març de 1944.

Els evadits. Els jueus El poble jueu fou l’objectiu de la política exterminadora del Tercer Reich i sofrí una implacable persecució a tots els territoris ocupats pels alemanys. Això féu que jueus belgues, holandesos, polonesos, austríacs, alemanys… es refugiessin a França i que, davant del perill de ser deportats a camps d’extermini, molts d’ells prenguessin la determinació de passar a Espanya cercant la llibertat. “El meu pare ja havia estat perseguit per jueu durant la Primera Guerra Mundial. Al produir-se l’agressió alemanya contra Bèlgica, tota la família (els meus pares i germans) van fugir cap a França. Quan els alemanys ocupen la França lliure l’11 de novembre de 1942, passem d’immediat a Espanya.” René Petré. Lieja (Bèlgica). Evadit el 2 de novembre de 1942.


La major part dels jueus que arribaren a Sort ho feren per un itinerari que partia d’Aulus-lesBains (Arieja) i arribava a Tavascan. A Aulus s’instal·là, a mitjan de 1942, un centre d’internament on es concentraven els jueus que residien al sud de França. A partir d’aquell estiu comencen a ser deportats a camps d’extermini i només alguns d’ells aconsegueixen creuar les muntanyes i evitar, a través dels camins pallaresos, una mort més que segura.

Els evadits. Els ciutadans francesos Els ciutadans francesos constitueixen el grup més important de tots els que passaren a Espanya. Hom calcula que al voltant de 35.000 aconseguiren arribar al nord d’Àfrica a través de territori espanyol. Majoritàriament eren opositors al règim de Vichy que intentaven unir-se a les tropes de la França lliure, presoners fugits o, simplement, francesos que miraven d’evitar el servei militar o els camps de treball obligatori. Els mateixos protagonistes ens ho expliquen: “La BBC de Londres repetia cada nit la crida del general De Gaulle demanant als francesos que anessin al nord d’Àfrica per formar part del seu exèrcit. Vaig decidir que quan tingués l’ocasió creuaria els Pirineus.” Joseph Gualtier. Saint-Girons (França). Evadit el 15-11-1942. “Després de la implantació del Servei de Treball Obligatori (STO), que obligava els nois francesos en edat militar a anar a treballar per a la indústria de guerra alemanya, en qualsevol moment podia ser deportat. Per això, vaig decidir fugir de França i incorporar-me a l’exèrcit francès del nord d’Àfrica.” Albert Dougnac. Tolosa (França). Evadit el 06-06-1943.


L’arribada a Espanya A començaments dels anys 40 Espanya era un país desfet per la Guerra Civil, tot just finalitzada. Les presons eren plenes de presoners polítics i la població estava sotmesa a una repressió i un control extrems. Franco, malgrat les seves simpaties pels alemanys, mantenia una posició de no bel·ligerància durant la Segona Guerra Mundial. No obstant això, inicialment es complaïen les pressions del Reich i els detinguts indocumentats es retornaven a França. Tot i que els qui arribaren amb la documentació en regla, durant els primers mesos, pogueren sortir en vaixell cap a la seva destinació. Més endavant, quan la guerra evolucionava en favor dels aliats, la immensa majoria dels refugiats, tret d’aquells que aconseguien travessar el país sense ser descoberts, foren ingressats en presons i camps de concentració. Iniciaven així un llarg pelegrinatge pel territori espanyol, que podia allargar-se diversos mesos fins que la seva ambaixada o la Creu Roja aconseguia alliberar-los. Sort només era la primera etapa del periple.


Sort Sort, amb una història condicionada per la proximitat a la frontera, representà un paper central en les rutes d’evasió. Era el lloc de pas per als que havien penetrat pel Pallars Sobirà i bona part dels que ho havien fet per la Val d’Aran. Com a cap de partida judicial, fou el primer centre de recepció i reclusió dels fugitius interceptats. A part dels que aconseguiren eludir la vigilància, per la presó de Sort passaren prop de 3.000 refugiats, que s’amuntegaven a l’interior d’aquest reduït espai. La petita presó, aproximadament de 24 m2 i normalment ocupada per delinqüents comuns autors de delictes menors motivats per la misèria de la postguerra, patí una autèntica saturació durant la primera meitat dels anys quaranta. Els aviadors aliats i els que tenien recursos econòmics eren autoritzats a allotjarse en hotels i fondes de la localitat. L’estada dels estrangers a la vila era curta. Tot i les penúries econòmiques del moment, els veïns foren molt solidaris amb els refugiats i els ajudaren a superar les mancances de l’atenció oficial.

Espanya A Sort, els refugiats iniciaven un llarg periple per Espanya. Els nois en edat militar eren conduïts a presons provincials, com la de Lleida, i més tard, al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos). Allí visqueren en una situació molt precària, atesa la sobreocupació de les seves instal·lacions, les vexacions a què foren sotmesos i l’escassa alimentació rebuda. La resta tingué com a destinació hotels, balnearis i establiments termals (com Rocallaura, Alhama de Aragón o Jaraba) o, simplement, vagaren sota llibertat vigilada per alguna ciutat com Barcelona tot esperant aconseguir la documentació que els permetés abandonar el país. Portugal i Andalusia foren els punts des dels quals es dirigiren a la seva destinació final, normalment el nord d’Àfrica, Anglaterra o Amèrica, deixant enrere mesos de temor i d’angoixa, mentre la tan anhelada llibertat era més a prop.


Un museu de pau a la frontera La frontera pirinenca, lluny de ser una barrera, ha estat històricament per a la gent de la zona un territori de connexió i intercanvi, travessat per un flux constant de persones, mercaderies i treballadors d’ambdues bandes de la carena. En efecte, els habitants dels territoris d’ambdós costats dels Pirineus han anat a una i altra banda en funció de les seves circumstàncies personals i de les diverses situacions econòmiques o polítiques. Vincles familiars, comercials i laborals han articulat una comunitat, malgrat que no té cap base institucional i administrativa. Durant uns quants anys (1936-1945), el pas de la frontera esdevingué un objectiu vital obligat per a milers de víctimes de la guerra i la repressió. Els fugitius de les dictadures instaurades a ambdues bandes protagonitzaren una epopeia que mereix ser rememorada i preservada per a les generacions futures perquè aquestes coneguin la necessitat de protegir la pau i la democràcia, així com la seva fragilitat. Hom calcula que, entre l’ocupació alemanya de França i l’alliberament del país, arribaren a ser uns 60.000 els evadits que salvaren la frontera buscant la llibertat. D’aquests, uns 2.600 passaren per la presó de Sort. El redescobriment de les difícils experiències viscudes per tantes persones en aquella Europa convulsa de la primera meitat del segle XX ens recorda, als europeus del nou segle, la llarga lluita i sacrificis que han estat necessaris per bastir una societat democràtica que vol creure en els valors de la cultura de la pau i de la convivència, mai assolits de manera definitiva. I ens enfronta amb la nostra pròpia història, quan encara són molts els que intenten trobar la pau a l’altre costat d’una frontera.


LES ACTIVITATS DEL MUSEU

Activitats 2008

Des del museu s’organitzen activitats de promoció, difusió i dinamització, utilitzant com a base el museu actual, tenint present la futura ampliació i complementant l’oferta actual amb altres elements del territori que permetin aprofundir en un o altre aspecte dels que integra el projecte museístic.

Activitats realitzades durant l’any 2008: Cicle cinema amb valors «Conflicte, pau i llibertat en l’època contemporània» Cicle de cinema que ha pretès transmetre i difondre els valors de la pau, la democràcia, i la lluita per les llibertats civils i polítiques. Les pel·lícules triades tracten el fenomen de les evasions, el fet fronterer i la cultura de la pau en temps de conflicte, en el context de conflictes recents i actuals ubicats al llarg de la geografia mundial. El cicle es possible gràcies a la col·laboració de Memorial Democràtic i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. S’han projectat 9 pel·lícules en 9 pobles diferents del municipi de Sort. Promises. Sort. 30 de juliol. Castell Comtes Pallars Hotel Ruanda. Seurí. 8 d’agost. Plaça del poble Buda explotó por vergüenza. Sorre . 22 d’agost. Estudis El viento que agita la cebada. Altron . 28 d’agost. Plaça del poble La pelota vasca. Pujalt. 5 de setembre. Plaça del poble In this world. Olp . 12 de setembre. Plaça poble En tierra de nadie. Enviny. 19 de setembre. Estudis El último dia de la guerra. Llessui. 26 de setembre. Estudis. Amb el suport del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu..


Exposicions temporals Des del Museu es va acollir l’exposició en itinerància «La batalla del Pirineu. Xarxes d’informació i d’evasió» que es va exposar a les instal·lacions de l’Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà del 24 de maig fins a finals al 15 de juny del 2008 amb la col·laboració de Memorial Democràtic, el Consell Comarcal i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. La batalla del Pirineu és el títol que donaren a les nombroses accions d’evasió des d’Europa vers el Regne Unit a través dels Pirineus, alguns agents secrets britànics. Ells aviat escrigueren les seves memòries i llibres, i foren àmpliament reconeguts. També a Bèlgica les xarxes i els agents d’evasió foren reconeguts immediatament. Al Pallars i al Pirineu català, després de la Guerra, la important feina feta per les xarxes d’evasió quedà amagada, gairebé tant com quan eren xarxes clandestines. Amb aquesta exposició s’ha volgut mostrar que aquests esdeveniments també foren importants en aquesta vessant del Pirineu. Sortides <<Camí de la Llibertat>> Durant l’estiu, des del museu es van programar sortides guiades per donar a conèixer els passos de frontera que utilitzaven els evadits, els camins de la llibertat, pel colls fronteres que ens separen i uneixen amb França. En total es van programar 3 sortides a l’agost: • Port d’Aulà. El 21 d’agost • Port de Guió. El 25 d’agost • Port de Baiau. El 26 d’agost Hi ha l’opció oberta de concertar altres sortides a part de les programades, per un o més dies, als mateixos indrets proposats o a d’altres passos fronterers com són: el Port de Clavera, el Port de Guiló (Ruta dels jueus) i el port de l’Artiga. Les sortides compten amb el suport de Memorial Democràtic i els guiatges els realitzen les següents empreses: Guies de muntanya de l’Alt Pallars, Àssua Activa, Portarró Guiatges i Aigüerola.


Documentals Des del museu s’estan editant documentals sobre les evasions. Des del seu inici s’ha editat el documental El camí de la Llibertat. Le Chemin de Liberte, dirigit per Manel Dalmau i produït per l’Ajuntament de Sort, l’Ajuntament de St. Girons, la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Europea. Actualment s’està treballant amb un nou documental.

Actes d’homenatge i record

Els bombardejos a Catalunya durant la Guerra Civil

Des del museu es va organitzat la conferència «Els bombardeig a Catalunya durant la Guerra Civil» a càrrec de Joan Vilarroya, catedràtic d’història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La conferència es va realitzar el dia 14 de juny a la Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà situada a Sort. L’acte va comptar amb la col·laboració de Memorial Democràtic i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà. L’acte volia recordar els fets tràgics que van passar a l’abril de fa 70 anys, els bombardeig de la Guerra Civil, protagonitzats en la major part per l’Aviació Legionària italiana, que causaren diverses víctimes mortals a la població de Sort. Durant aquells anys, gairebé 5000 persones van perdre la vida de forma similar en 140 poblacions catalanes; uns fets que van encetar un nou model de guerra, el bombardeig sistemàtic sobre la població civil. L’Ajuntament de Sort, com a població afectada, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, va voler afegir-se als nombrosos actes de commemoració dels fets que es van organitzar arreu del territori català,


com un homenatge i un record a tots aquells que hi van perdre la vida. El ponent Joan Villarroya, el qual ha realitzat en els darrers anys una important tasta científica i de recerca sobre la Guerra Civil que ha permès recuperar els noms de les víctimes dels bombardeig, va explicar les motivacions que donaren lloc a aquest tipus d’acte bèl·lic i les seves implicacions. En total, a la conferència van assistir-hi unes 100 persones.

Acte d’homenatge als jueus detinguts a la presó de Sort (1939-1944)

Des del museu s’ha organitzat conjuntament amb la Comunitat Israelita de Barcelona un homenatge als jueus detinguts a la presó de Sort durant la 2a Guerra Civil. L’acte compta amb la col·laboració de Memorial Democràtic i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà. L’acte tindrà lloc el diumenge 21 de setembre al Museu del Camí de la Llibertat. Durant l’acte s’inaugurarà una placa d’homenatge i es representarà un relat dramatitzat sobre l’epopeia històrica dels jueus evadits que van creuar la frontera pel Pallars.

Conte infantil sobre el fenomen de les evasions i la cultura de la pau Des del museu s’està elaborant un conte infantil sobre el fenomen de les evasions i la cultura de la pau. El conte es farà en col·laboració amb: l’Associació Lo Carriscle, entitat que promou el coneixement del dialecte pallarès a través de contes infantils, el Centre de Recursos Pedagògics del Pallars i Memorial Democràtic. El conte s’editarà en el dialecte propi de les comarques dels Pallars i l’Alta Ribagorça. La temàtica del conte tractarà la història d’un evadit de la 2a Guerra Mundial que creua la frontera pel Pallars per aconseguir la llibertat. Es preveu l’edició del conte per a finals del 2008.


Activitats en preparació pel 2009 Curs de guies de memòria El curs vol ser una proposta de formació i un recurs per als tècnics i guies de tots els centres i espais de memòria que s’han acondicionat per a ser visitats darrerament a Catalunya. El curs està orientat a proporcionar coneixements històrics sobre la Guerra Civil, la lluita per la democràcia i la transició, així com coneixements pràctics per a realizar un bon guiatge, tenir recursos per programar activitats i en definitiva, per transmetre els continguts i valors de cada espai o centre. El curs està adreçat a tècnics i guies que realitzen la seva tasca en centres i espais de memòria, a totes aquelles persones interessades en adquirir coneixements històrics del període comprés entre la II República i la transició democràtica a Catalunya en relació a la restitució de la memòria democràtica i a persones interessades en adquirir coneixements per a fer un bon guiatge relacionat amb tots els espais o centres dedicats a la restitució de la memòria democràtica.


Presó Museu Camí de la Llibertat Ajuntament de Sort Adreça: Dr. Pol i Aleu, 13; 25560 Sort (Pallars Sobirà) Tel.: (+34)973620010 Fax.: (+34)973620064 E-mail: museu@camidelallibertat.cat Web: http://www.camidelallibertat.cat/

Horaris d’obertura del museu. . Dimarts: de 12 a 13.30 i de 18 a 20 hores. . Dissabte: de 12 a 13.30 i de 18 a 20 hores. . Diumenge: de 12 a 13.30 hores. Agost, horari especial: obert tots els dies de 12 a 13.30 i de 19 a 21 hores. Per a grups es poden fer visites especials sol·licitant-ho amb antelació al telèfon de l’ajuntament. Entrada gratuïta Per més informació: Ajuntament de Sort: 973 620 010 Oficina de Turisme: 973 62 10 02


cami de la lllibertat  

Client: Presó museu de sort Producte: Cataleg en tres idiomes diferents Descripció: Disseny i maquetació del llibret.

cami de la lllibertat  

Client: Presó museu de sort Producte: Cataleg en tres idiomes diferents Descripció: Disseny i maquetació del llibret.

Advertisement