Page 1

LA MÀGIA D’EN TONET Hi havia una vegada un nen que es deia Anton Guixà. Però l’anomenaven Tonet. Era molt menut i sabia ballar molt bé els balls de bastons de la seva ciutat: Vilablanca. Semblava un nen petit, perquè tot i créixer en edat, no creixia en talla. Per això, quan tenia 20 anys, encara ballava amb nens i nenes de 10. Com que no va estudiar es va dedicar a vendre xufles i cacaus als partits de futbol. Anava amb un cistell ple i te’l podries trobar a qualsevol lloc. Tothom li tenia molt d’apreci perquè es feia estimar. Era bona persona, encara que una mica entremaliat! Sovint espantava l’altra gent amb petards, la mullava, o els tirava cacaus al cap. Era un bromista nat. Però també era la persona més feliç de tot el món. Ja de vell, quan va morir, la ciutat li va voler fer un homenatge i van construir un capgròs en honor seu. Se li assemblava moltíssim! També li van posar el nom de Tonet Guixà a una associació de nois i noies que porten gegants i capgrossos a la ciutat.


En Miquel, la Mercè, l’Ona, el Pau i en Marcel eren 5 amics que formaven part d’aquesta associació. I quan hi havia festes majors es posaven els capgrossos i feien una bonica dansa. El Tonet era un capgròs que pesava moltíssim i ningú se’l volia posar mai. Però un dia no hi va haver més remei i el Pau, el més gran de la colla, se’l va posar per fer una actuació. Va passar una cosa ben estranya. En posar-se’l, es convertí en Tonet de debò, és a dir, va passar de ser un nen tranquil i més aviat seriós, a ser bellugadís i entremaliat, alegre i simpàtic, rialler i bromista. Els altres nens de la colla al principi no s’ho creien, però finalment van provar de posar-se’l i van veure que era veritat el que li passava a en Pau. A partir d’aquell dia els nens de l’associació van decidir anar a totes les escoles, casals d’avis, hospitals i altres llocs on tothom pogués provar-se el capgròs d’en Tonet i així convertir-los per un dia en persones contentes i alegres,almenys durant un moment a la seves vides. Tothom va quedar meravellat en veure una transformació com aquella. Els malalts semblaven sans, els nens i nenes tristos estaven més alegres que mai, i un gran sentiment de felicitat s’anava repartint per tot arreu.


I així va ser com el capgròs Tonet es va fer tan famós com ho havia estat el personatge real, l’Anton Guixà. La “màgia” del capgròs ben aviat es va anar anomenant i va arribar a tots els pobles i ciutats de Catalunya. I des d’aleshores tots ells van voler fer participar en Tonet a les seves festes majors. L’alegria que anava escampant era el millor regal per a tots els catalans i catalanes.

Jordi Vila Estradé


LA MAGIA D'EN TONET  

Primer Premi de Narració curta 2012

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you