Page 1

Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

TEMA 1: L’EXPLICACIÓ PSICOLÒGICA DEL COMPORTAMENT HUMÀ 1.1. Definició de la psicologia. La psicologia és una ciència molt jove, amb arrels en moltes disciplines, des de la fisiologia, passant per la sociologia, la medicina o la filosofia. Per exemple: Fisiologia: Ciència que estudia els fenòmens funcionals i els processos vitals dels organismes animals o dels vegetals i tracta d'establir-ne les lleis que els regulen i els regeixen. Sociologia: Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana. Filosofia: Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars. - Wilhem Wundt, que va fundar el primer laboratori de psicologia el 1897 a Leipzig (Alemanya), fisiòleg. - Ivan Pavlov, precursor de l’estudi de l’aprenentatge, va ser fisiòleg. - Sigmund Freud, anomenat teòric de la personalitat i pare de la psicoanàlisi, era un metge austríac. - Jean Piaget, l’observador d’infants més influent d’aquest segle, era un biòleg que va començar estudiant els musclos. Aquesta llista de psicòlegs demostra que la psicologia té un origen multidisciplinari i que prové de diferents països. En les darreres dècades, la psicologia ha crescut molt als països occidentals més desenvolupats. Als Estats Units d’Amèrica hi ha uns 200.000 psicòlegs, mentre que a alguns països africans n’hi ha unes poques desenes. De tota manera, a escala mundial, és una especialitat en clara expansió. Atès que el seu camp d’investigació abasta un ventall

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

1


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

variat d’aspectes, que van des del registre de l’activitat de les cèl·lules nervioses o els músculs de la cara fins a l’estudi de l’eficàcia de les teràpies psicològiques, tenim doncs, que la psicologia no és fàcil de definir. El que avui dia entenem com a psicologia va començar com a ciència de la vida mental. Wundt, que és considerat el primer psicòleg, va centrar la seva atenció en les sensacions interiors, els sentiments i es pensaments. Així, fins als anys vint del segle XX, la psicologia era definida com la ciència de la vida mental. Dels ans vint als seixanta, els psicòlegs americans, encapçalats per John Watson, van redefinir la psicologia com la ciència de la conducta observable. Deien que la ciència es basa en l’observació; i no es pot observar una sensació, un sentiment o un pensament, però si que es pot observar el comportament extern de la gent com a reacció a estímuls exteriors. En la dècada dels seixanta, la psicologia començà a centrar el seu interès en els processos mentals conscients i inconscients. Molts psicòlegs estudien ara la manera en que la nostra ment processa i conserva la informació. Aquest és, però, un aspecte que segueix generant força discussió. En efecte, alguns psicòlegs defensen la idea que cal tenir molt en compte les idees i els pensaments de les persones, més que no pas les seves conductes. Els que s’hi oposen argumenten que aquesta preocupació és falsa, ja que en realitat el que preocupa i el que es pot mesurar és la conducta de les persones Per englobar l’interès de la psicologia tant pel que fa al comportament extern com als pensaments i als sentiments encoberts, definim la psicologia com la ciència de la conducta i els processos mentals. Una de les qüestions més antigues que s’ha plantejat en el camp de la psicologia és: els éssers humans estan més afectats per les qüestions internes o per les externes? És una pregunta que encara

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

2


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

es podria especificar més: el comportament emocional o les fòbies són bàsicament “impulsats” per pressions internes o “arrossegats” per incentius externs?; estan més influïdes la nostra personalitat i la nostra intel·ligència per la genètica (d’intensa actualitat als anys noranta) o per l’experiència? Aquesta polèmica sobre el que aporten els gens i el que aporta l’experiència és el problema denominat herència - ambient. És una discussió molt antiga, en que s’han vist implicats al llarg de la història personatges com ara Paltó, Aristòtil o Descartes. 1.2. Característiques i objectius. És una ciència experimental i sistemàtica. El seu caràcter científic es deu a la utilització del mètode hipotetico-deductiu i l’observació rigorosa i sistemàtica dels fenòmens psicològics, la qual cosa ens en garanteix la veracitat i l’eficàcia. La Pª és una ciència que s’interessa per les conductes animals i humana. Parteix de fets i busca les regularitats / patrons mitjançant la verificació empírica. La Pª actua amb diferents nivells d’anàlisi. La importància de cada nivell d’anàlisi depèn dels seus objectius. Un psicòleg social s’ocupa més de l’estudi de grups, mentre que l’interès d’un psicòleg clínic rau en el diagnòstic i tractament d’individus amb problemes emocionals o de conducta. En la vida quotidiana, les persones tracten de descriure (en Joan és un superdotat), explicar (la Júlia es va separar del seu marit perquè era un alcohòlic), predir (en Miquel serà un bon periodista) o controlar la seva conducta i la dels altres (ningú no aguanta el meu fill, és hiperactiu). Els psicòlegs també tenen aquests objectius, però les seves anàlisis són més sistemàtiques, busquen les causes que hi ha sota la conducta i fan servir un mètode d’investigació científic. Els objectius o finalitats de la Pª són: - Descriure: la tasca dels psicòlegs és recollir dades i obtenir informació detallada sobre un comportament, per exemple,

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

3


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

quines situacions o quins problemes fan que un individu no pugui dormir. - Explicar: la Pª no es limita a explicar els fets, sinó que també tracta d’esbrinar les causes d’una determinada conducta. Per portar-ho a terme, formula hipòtesis o explicacions basades en una teoria, sempre provisionals i subjectes a revisió, a mesura que es té més informació sobre la conducta que s’ha d’investigar. - Predir: els fets que succeeixen en el món no passen de forma aïllada ni a l’atzar. Una relació causa – efecte dins de l’ambient ens assegura amb força fiabilitat que uns esdeveniments precedeixen uns altres. El fet d’aprendre a predir esdeveniments és un aspecte important per aconseguir una adaptació al nostre entorn. - Controlar: la supervivència dels animals depèn de la capacitat de donar respostes adequades a les circumstàncies estimulants dels seu medi. De la mateixa manera que ells, els humans hem d’adaptar la nostra conducta a l’ambient; i així podrem anar al cinema si tenim diners. 1.3. Psicologia bàsica i psicologia aplicada. 1.3.1.

Psicologia bàsica

La Pª bàsica es dedica a la investigació dels processos psicològics amb mètodes científics. Entre les diferents especialitats de la Pª bàsica podem seleccionar: - Pª general: investiga la naturalesa i el funcionament dels processos psicològics bàsics, com ara el condicionament clàssic i operant, la memòria o la cognició. - Pª experimental: estudia els processos psicològics, com ara la percepció, l’aprenentatge, el pensament, mitjançant dissenys experimentals de laboratori. Empra tant animals com

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

4


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

éssers humans en les seves investigacions i és l’àrea de la Pª més rigorosa i científica. - Psicobiologia: Per què unes lesions del cervell produeixen la pèrdua de la memòria, mentre que unes altres causen trastorns del llenguatge? Quines àrees cerebrals són importants en les emocions humanes? Com afecten els neurotransmissors cerebrals en la conducta? Els psicobiòlegs estudien les bases biològiques del comportament, especialment els sistemes nerviós i endocrí, però també les influències de la genètica o de la farmacologia en la conducta. - Pª evolutiva: Quines són les etapes del desenvolupament humà de la intel·ligència? Per què els adolescents busquen la seva identitat? Hi ha una decadència de les habilitats cognitives en la vellesa? Els psicòlegs evolutius no es preocupen de la conducta, sinó dels canvis que s’hi produeixen durant el desenvolupament vital (descriure), per què succeeixen (explicar) i com s’hi pot intervenir (modificar). Descriure, explicar i modificar la conducta es fa no tan sols d’acord amb l’edat de l’individu (a cada edat de la vida correspon un comportament), sinó també des del context històric (cada generació és diferents pel que fa a desenvolupament) i el conjunt d’experiències individuals (no hi ha dos desenvolupaments iguals). Els canvis en la conducta són fruit de l’edat i de factors històrics, culturals i individuals. - Psicologia social: Quines característiques intervenen per què una persona es converteixi en líder? Quins són els factors que més influeixen en l’atracció de dues persones? Quins prejudicis i estereotips són característics del nostre grup social? Aquests són alguns del interrogants que els psicòlegs socials volen resoldre. El seu camp d’estudi és molt ampli i comprèn problemes diversos, com l’anàlisi de la publicitat o de les influències que un grup determinat exerceix sobre l’individu. Darrerament es parla de psicologia jurídica com una part de la Pª social. La psicologia jurídica seria la que estudiaria les causes que porten la gent a transgredir les normes socials, així com la millor manera de reincorporar-los a la societat, tant des

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

5


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

del punt de vista de l’individu com des de les mesures que la societat pot aplicar, etc. - Psicologia de la personalitat: Què fa que una persona sigui extravertida o introvertida? La personalitat ja ve determinada des de la infància? Mostrem una personalitat idèntica en totes les actuacions o canvia segons els diferents contextos en què vivim? Els psicòlegs de la personalitat investiguen quines característiques defineixen una persona, com interactuen les forces genètiques i ambientals en la personalitat de cada individu i per què ens comportem d’una manera i no d’una altra. - Pª de l’aprenentatge: És una de les àrees de la Pª en que hi ha hagut contribucions, tant en l’àmbit de la investigació animal com en el de la humana, que han mostrat la generalitat d’alguns processos que governen l’aprenentatge. Tot i que hi ha lleis generals de l’aprenentatge, existeixen diferències entre les diverses espècies pel que fa la capacitat que tenen d’aprendre conducte concretes. - Pª diferencial: Aquesta especialitat investiga les diferències individuals que presenten els individus, per exemple si és un nen amb retard mental o superdotat, quan el comparem amb la mitjana del seu grup de referència. La principal eina de què se serveix és l’ús dels tests psicològics per estudiar distintes capacitats. 1.3.2.

Psicologia aplicada.

La Pª aplicada s’ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics en els diferents àmbits en què actuen els individus. No només s’ocupa de la dimensió normal, individual o col·lectiva, sinó també de la conducta patològica. Patologia: Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

6


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

Les tres àrees aplicades són: - Pª escolar: Com poden millorar els nens el seu aprenentatge i la seva creativitat? Com es poden integrar tant els retardats mentals com els superdotats? S’ha d’incloure l’educació emocional o de les habilitats socials a l’escola? Els psicòlegs educatius fan i interpreten proves psicològiques per ajudar els estudiants en les seves decisions, com també per orientar els pares i els professors amb l’objectiu d’obtenir més rendiment de l’etapa escolar. - Pª clínica: És una de les eines que té l’ésser humà per enfrontar-se al seu propi sofriment. Els psicòlegs clínics diagnostiquen i tracten problemes emocionals i de conducta, des dels més lleus, com ara la separació de parelles, l’estrès o la depressió. Els psicòlegs clínics treballen de forma semblant als psiquiatres, amb individus pertorbats. Tanmateix, hi ha algunes diferències destacables entre ambdós professionals. El psiquiatre té una formació mèdica i pot receptar fàrmacs, mentre que el psicòleg no ho pot fer. Tant l’un com l’altre es dediquen a la diagnosi, avaluació i tractament de casos clínics. S’espera que en un futur pròxim treballin conjuntament. - Pª industrial: Desenvolupa tècniques per adaptar el treballador a la seva feina (no tothom pot ser controlador aeri!) i optimar els recursos humans dins de les organitzacions i les empreses. En els primers temps els psicòlegs industrials s’ocupaven de millorar els programes d’entrenament dels treballadors i de dissenyar les millors condicions, des del punt de vista psicològic, per aconseguir un alt rendiment del treball individual i grupal. També analitzaven les pertorbacions psicològiques provocades pel treball i com aquestes pertorbacions influïen en la vida laboral. Actualment segueixen fent aquestes funcions i d’altres com són la selecció de personal, crear equips de treball tenint en compte les característiques personals de cadascun dels integrants, ubicar els treballadors en aquells llocs pels quals demostren major capacitat i preparació, etc.

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

7


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

En darrers anys ha sorgit també una subespecialitat anomenada Pª publicitària, el seu camp de treball se centra en descobrir quines són les necessitats o els gustos dels consumidors, quina valoració fan aquests respecte d’alguns productes o quines són les tècniques més apropiades perquè una campanya publicitària convenci el públic al qual va adreçada. - Psicologia de l’esport: Intenta aplicar els fets i principis psicològics a l’aprenentatge, la pràctica i la competició esportiva. En els darrers temps és una disciplina en clara expansió i molts esportistes a escala individual o clubs i seleccions esportives recorren a aquests professionals. Són més sol·licitats en esports individuals que en els d’equip, ja que els factors psicològics solen ser més importants en els primers. També se’ls anomena psicòlegs del rendiment ja que treballen també amb persones que han d’afrontar situacions que els provoquen un alt grau de tensió i els exigeixen una gran perfecció en la feina (cirurgians, pilots d’aviació...).

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

8


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

1.4. Models i escoles psicològiques. 1.4.1.

Fonts de la psicologia

Tradicionalment s’ha considerat que les arrels de la Pª són la filosofia, la fisiologia i la metodologia científica. En aquest tema i els següents analitzarem progressivament com aquests àmbits del coneixement han influït en la ciència de la psicologia. Com altres ciències al llarg de la història, la psicologia ha hagut de recórrer un llarg camí fins a convertir-se en ciència. Com ja hem vist anteriorment, la delimitació del seu objecte d’estudi i la creació de mètodes propis d’investigació n’han permès la independència. En el seu recorregut històric podem diferenciar diversos objectes d’estudi: l’ànima, la ment i la conducta. Pel que fa a l’etimologia, la paraula psicologia prové de dos termes grecs: psyché i logos, que fan referència, respectivament, a l’anima, entesa com allò que dóna vida al cos, i al tractat o ciència d’aquest objecte. A Grècia, Plató fou el creador d’una Pª racional, tot i que algunes de les seves explicacions eren mitològiques. Concebia l’ànima com una realitat distinta del cos material, d’origen diví. Com a conseqüència d’una culpa comesa (diàleg de Fedre), va arribar des de l’altre món i es va encarnar en un cos mortal. Pensava que l’ànima és anterior a l’ésser humà i que el constitueix quan, per les seves vicissituds en una altra vida, cau en un cos terrestre. Plató tenia una concepció dualista de la natura humana. Sostenia que l’ésser humà estava compost d’ànima i cos. En el seu diàleg la república va establir una divisió tripartida de l’ànima: - L’ànima racional: situada al cervell. Dirigeix les funcions superiors de l’ésser humà (pensar i raonar) i és immortal. - L’ànima irascible: situada en el tòrax. És la font de les passions nobles i generoses. És inseparable del cos i, per tant, mortal. - L’ànima concupiscible: situada en l’abdomen. És la font de desitjos i passions innobles i també és mortal.

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

9


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

Més tard, el seu deixeble Aristòtil concep la psyché com a element o principi biològic. És una propietat essencial de l’ésser viu i no és independent del cos, fora del qual no té ni sentit ni existència. Tot i que es tracta de dues idees d’ànima integrades en un horitzó filosòfic, d’aquí parteix la Pª. El món medieval, amb ben poques transformacions de la visió dualista grega, en va fer una interpretació religiosa. En aquesta època, l’ànima és una realitat independent, substància espiritual diferent de la matèria i, per tant, lliure de la mort i de la corrupció i capaç de ser immortal. En el segle XVII es produeix un canvi de perspectiva amb l’inici de la filosofia moderna, atribuïda al matemàtic i filòsof René Descartes. Abans d’ell qualsevol funció vital dels organismes s’explicava per l’existència de l’ànima; ningú no pensava que els actes humans poguessin ser produïts per la influència d’estímuls ambientals. Descartes va formular una visió dualista del comportament humà pel fet de dividir els actes en voluntaris i involuntaris. Alguns actes, com els actes reflexos, són reaccions automàtiques i involuntàries davant d’estímuls externs; altres accions són voluntàries, governades per la ment i produïdes perquè la persona escull comportar-se d’una manera determinada. Segons Descartes, els estímuls de l’ambient són detectats pels òrgans sensorials i transmesos al cervell per mitjà dels nervis. Des del cervell sorgeix l’impuls que actua a través dels músculs, que realitzen l’acció involuntària. Considerava que els animals només disposen d’aquest mecanisme de conducta innat i que tots els seus comportament són respostes reflexes a estímuls de l’ambient. En canvi, els actes voluntaris originats per la ment són independents dels estímuls externs. Ara bé, si la ment no és una realitat física, com pot produir els moviments físics implicats en la conducta voluntària? Descartes va pensar que la ment estava connectada al cervell per mitjà de la glàndula pineal, on interactuen els processos mentals i

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

10


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

els físics. A causa d’aquesta interacció, la ment podia fer actes voluntaris i també ser conscient dels involuntaris. Ja en el s. XX, Pavlov va demostrar que no tots els reflexos són innats; hi ha mecanismes d’associació que permeten establir nous reflexos als estímuls. El dualisme ment - cos descrit per Descartes va dividir el camp d’estudi de la conducta humana. Van sorgir dues tradicions diferents. La primera es va dedicar a l’estudi de la ment i el seu funcionament, i va utilitzar la introspecció com a mètode d’anàlisi. Introspecció: Mètode consistent en l’anàlisi de la consciència individual per tal d’esbrinar les lleis que regeixen el comportament personal. Acció d’examinar-se a si mateix, inspecció dels propis sentiments i pensaments. Altres investigadors van preferir analitzar els reflexos. Com que eren provocats per estímuls externs que activen els òrgans sensorials, l’estudi fou realitzat per fisiòlegs, mitjançant l’observació i l’experimentació. Aquestes dues formes d’investigació no tenien res en comú, i van produir don mètodes diferents per obtenir les dades psicològiques. 1.4.2.

Primeres teories científiques

Durant segles va existir una psicologia inclosa dins dels sabers filosòfics, situació a què es van oposar els pioners de la Pª científica a la fia del s. XIX. A partir d’aquesta època, la psicologia ja no forma part de la Fª, davant de la qual assoleix una independència total. 1.4.2.1.

L’estructuralisme de Wundt

Els historiadors de la Pª Wundt (1832-1920) com primer laboratori de Pª psicologia fisiològica va ciència.

solen considerar el fisiòleg Alemany W. el fundador de la Pª científica. Creà el l’any 1879, i en l’obra Elements de defensar la independència de la nova

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

11


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

Segons Wundt, la tasca de la Pª era estudiar els continguts mentals (sensacions, sentiments i imatges) per mitjà de la introspecció i l’experimentació. Se’l considera estructuralista perquè pensava que l’estructura de la ment o els continguts mentals podien estudiar-se en els seus diversos components. 1.4.2.2.

El funcionalisme de James

W. James, fisiòleg nord-americà, també es va sentir fascinat per l’estudi de la ment, però va criticar Wundt pel fet d’estudiar l’estructura mental (elements de la consciència), en comptes d’analitzar-ne les funcions. Aquest biòleg va estudiar la utilitat i el funcionament dels processos mentals (d’aquí el nom de la seva escola), la forma en què els organismes lluiten per adaptar-se en un entorn canviant i complex. És important la seva anàlisi de les emocions. James i els funcionalistes van mostrar un gran interès per les observacions objectives i la utilitat dels grups per a la Pª (persones de diferents edats, malalts mentals, joves, etc). D’aquesta manera van establir un camí obert cap al desenvolupament de la Pª aplicada. 1.4.2.3.

La Psicologia de la Gestalt

Els psicòlegs alemanys de la Gestalt van criticar l’enfocament analític i associacionista de Wundt, que considerava que la percepció era una unió de sensacions, els psicòlegs de la Gestalt pensaven que el tot és més que la suma de les parts. Percebem totalitats, no un conjunt de sensacions. No podem aprendre res sobre una melodia si n’estudiem les notes aïlladament. 1.4.3.

Perspectives actuals de la psicologia

Quan parlem de la ciència psicològica, a què ens referim? N’hi ha només una, en singular? Coincideixen tots els psicòlegs en el significat que atribueixen a la seva ciència?

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

12


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

La Pª no té una unitat teòrica; hi ha diferents perspectives teòriques i pràctiques molt diverses, amb llenguatges molt diferents. Malgrat tot, hi ha una consciència d’unitat entre els professionals que s’hi dediquen. Tot seguit tractarem els corrents teòrics que hi ha tingut més influència en el s. XX. 1.4.3.1.

La psicoanàlisi de Freud

Sigmund Freud (1856-1939), metge originari de Viena, és el creador de la psicoanàlisi, un dels sistemes psicològics que més han arrelat en la nostra cultura. El seu interès per la neuropatologia el portà a estudiar la histèria i la neurosi, i a buscar-ne els orígens psicològics. Freud es va oposar a la consideració racional de la ment humana (filòsofs grecs) pel fet d’admetre la realitat de l’inconscient i de considerar que la personalitat estava determinada pels instints psicològics. Considerà que les dades conscients són insuficients per explicar els comportament humà. Freud pensava que la realitat fonamental és allò inconscient, que pot ser conegut a través de les seves manifestacions: els lapsus (no recordar el nom d’una persona), els actes fallits (perdre les claus de casa o anar al menjador i no saber a què), els continguts del somni i les fantasies; tot això té un significat que la psicoanàlisi tracta de descobrir. La psicoanàlisi freudiana pot enquadrar-se en la perspectiva mentalista, ja que pretén explicar la personalitat, la motivació i la psicoteràpia considerant la història de la ment. Fa servir la introspecció, l’associació lliure d’idees i la interpretació dels somnis com a mètode terapèutic. En el punt 4.1. Noció de personalitat del temari tornarem a referirnos a Freud per explicar la seva teoria psicoanalítica de la personalitat. 1.4.3.2.

La Pª com a ciència de la conducta

El conductisme fou la perspectiva dominant durant la primera meitat del s. XX. El creador d’aquesta corrent fou Watson, que l’any 1913

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

13


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

va publicar un manifest fundacional, en què rebutja la introspecció com a mètode, i va orientar la psicologia per a camins més objectius. Watson considera la Pª com una ciència natural l’objecte de la qual és descriure, predir i controlar la conducta. La conducta dels organismes és divisible en elements més simples: estímuls i respostes o reaccions de l’organisme. Quan el psicòleg fa servir el mètode experimental, ha d’estudiar la conducta animal i humana, entre les quals existeix una continuïtat biològica. El conductisme fou desenvolupat pels investigadors de l’aprenentatge Pavlov i Skinner. Pavlov va estudiar la conducta segons els esdeveniments anteriors, mentre que Skinner va descriure la conducta operant que depèn de les conseqüències del comportament. En l’actualitat, el conductisme té un paper important en la modificació de la conducta, tant a l’escola com a la clínica. Entre les tradicions conductista i cognitiva destaca la teoria de Bandura referent a l’aprenentatge cognitiu social. En moltes situacions aprenem conductes tot observant el comportament d’un model. No aprenem associacions estímul - resposta, sinó representacions mentals, com ara quan inhibim la nostra conducta quan observem el càstig d’un company. 1.4.3.3.

La Pª humanista

Sorgeix a mitjan anys cinquanta. Els autors més representatius són Maslow i Rogers. Més que una escola formalment constituïda, és un moviment que participa d’algunes característiques comunes: - L’ésser humà és autònom i responsable de les decisions que pren per al seu desenvolupament personal. - La Pª ha d’estudiar l’individu globalment, atès que els pensaments, sentiments i accions humanes formen un tot integrat. - La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal. La recerca del sentit de l’existència i els valors humans són aspectes fonamentals per a l’ésser humà.

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

14


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

1.4.3.4.

La Pª cognitiva

A partir del anys cinquanta, alguns psicòlegs van abandonar el model conductista, basat en estímuls i respostes, perquè el consideraven limitat. Els psicòlegs cognitius subratllen que entre els estímuls i les respostes intervenen processos mentals capaços de transformar la informació proporcionada pels estímuls. L’enfocament cognitiu es basa en l’analogia ment - ordinador. Estudia el que succeeix en la ment d’una persona quan fa una tasca determinada (processos mentals) i com emmagatzema i fa servir el seu coneixement (estructures mentals). L’ésser humà no és executor passiu de respostes, sinó un processador actiu de la informació que rep de l’entorn. Conceptualitzar allò psicològic com a informació distingeix la psicologia cognitiva de l’antic mentalisme, que considerava que la consciència era contraposada al món natural. 1.4.3.5.

Constructivisme

La teoria dels constructivistes es basa en la manera com els individus creen sistemes per a entendre el seu món i les seves experiències, l’estructura significativa on es construeix la personalitat de l’ésser humà. Aquest model teòric no veu a l’ésser humà com un receptor passiu d’experiències i aprenentatges ni com a esclaus de passions, sinó com a constructors actius de les seves estructures de relació. Es consideren iniciadors del constructivisme a George Kelly (Pª clínica) i Jean Piaget (Pª del desenvolupament).

1.5. Mètodes de treball i camps d’aplicació de la psicologia. 1.5.1.

El mètode científic

Quan la Pª fou capaç d’abandonar les especulacions filosòfiques en favor de la metodologia experimental va fer un pas de gegant en el seu recorregut científic.

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

15


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

L’etimologia de la paraula mètode és grega i vol dir “seguir un camí”. En general, considerem que mètode és l’ordre amb què portem a terme una activitat. També és el camí que s’ha de seguir per obtenir coneixements científics. Tota ciència empírica s’ocupa del coneixement de les lleis que regeixen els canvis i relacions que hi ha entre els fets de l’experiència mitjançant el mètode hipotetico-deductiu. La Pª també empra aquest mètode formulant hipòtesis per explicar els fets observables i deduir conseqüències per contrastar-les amb la realitat. El mètode científic (o hipotetico-deductiu) es compon de les fases següents: - Observació d’un fenomen. Un científic recull dades de forma sistemàtica a partir de l’observació de fets problemàtics. Observem fenòmens (allò que apareix), no coses en si, com destacava Kant. Eysenck en recorda que hem de distingir els fets que es donen en la naturalesa de la xerrameca. En psicologia distingim l’observació de laboratori (com la que duen a terme els biòlegs) de l’observació natural que estudien els antropòlegs quan estudien una comunitat primitiva. Els psicòlegs les utilitzen totes, poden estudiar la memòria en un laboratori o bé observar el comportament assertiu d’una persona a la classe. L’observació pot ser directa (quants cigarrets consumeix un individu) o indirecta quan considerem una facultat psicològica com ara la intel·ligència o la personalitat. - Formulació d’hipòtesis. Un cop realitzada l’observació, establim una hipòtesi explicativa dels fets, una proposició suggerida com a explicació d’un fenomen o bé un enunciat predictiu (s’hi ocorre A s’ha de produir B).

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

16


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

Per considerar una hipòtesi com a científica s’ha d’establir una relació entre les variables empíriques, o els conceptes científics, i cal que sigui verificada o falsada per l’experiència. - Deducció de conseqüències. De l’explicació proposada per la hipòtesi s’han de derivar les conseqüències contrastables per mitjà de l’experimentació. Una hipòtesi verificada obté el rang de llei científica. En psicologia, la llei Yerkes-Dodson explica la relació en un individu entre el seu estat emocional i el rendiment que obté en fer una tasca; per exemple, no treballem de la mateixa manera si estem ansiosos o relaxats. - Contrastació d’hipòtesis. Els dos mètodes més importants per contrastar les hipòtesis són la verificació (fets experimentals que confirmen la hipòtesi) o la falsació (quan la hipòtesi no es verifica en l’experiència). 1.5.2.

Diverses tècniques metodològiques

Hi ha diverses estratègies o tècniques metòdiques diferents per la contrastació. No són mètodes contraposats del mètode general; en depèn la diversitat de la naturalesa del problema o del tema que estudiem. Les més importants són les tècniques experimental, correlacional i observacional. 1.5.2.1.

La tècnica experimental

És el més utilitzat pels psicòlegs. Amb aquest mètode, l’investigador manipula la variable que estudia, escull la resposta que mesurarà i controla les influències estranyes que poden afectar indegudament el resultat de l’experimentació. Un experiment consisteix a crear una situació, generalment en un laboratori, que permeti observar quins efectes té una variable independent (VI), sobre una variable dependent (VD). Es tracta de comprovar si, canviant alguna condició de la VI, es produeix cap

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

17


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

canvi en la VD. D’aquesta manera podem afirmar si la hipòtesi relaciona una variable amb l’altra. A través dels experiments s’estableixen relacions de causa – efecte entre una o més variables independents i la variable dependent. Un investigador pot manipular la VI per demostrar o rebutjar una hipòtesi. Es fan servir dos tipus d’hipòtesis.: - Hipòtesi nul·la: planteja que els canvis realitzats per l’experimentador ens les condicions de la prova no n’alteren el resultat. - Hipòtesi alternativa: proposa que un canvi particular en les condicions d’un experiment ha d’alterar-ne els resultats. Si varia una condició, els resultats també varien. Suposem que dissenyem un experiment per observar si influeix la temperatura a l’hora de fer un examen. L’investigador es prepara per confirmar o descartar la hipòtesi nul·la “els canvis de temperatura no tenen efecte en les puntuacions dels estudiants”. Per portar a terme l’experiment cal aplicar l’examen com a mínim tres vegades: una, al grup que fa l’exercici a temperatura normal; una altra, a un grup amb alta temperatura i, la tercera, al grup amb baixa temperatura. Els estudiants que fan l’exercici a temperatura normal són denominats grup de control. Els estudiants que ho fan a temperatura alta o baixa són membres de grups experimentals, i la seva execució es compara amb la del grup de control. Sense l’existència d’aquest últim, no es podria fer la comparació i l’experimentador no podria confirmar la hipòtesi nul·la. Els grups experimentals i de control només es diferencien en la quantitat o nivell de la VI. Les respostes dels dos grups són mesurades en els mateixos termes de la variable dependent. Per convenció, els psicòlegs situen la variable independent en l’eix de les abscisses (eix de les x) i la variable dependent en el de les ordenades (eix de les y).

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

18


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

Perquè un experiment estigui ben dissenyat cal tenir en compte els passos següents: a) La mostra (individus subjectes a la situació experimental) ha de ser típica de la població que investigarem; només així podem generalitzar els resultats de l’experiment. El mostreig pot fer-se: - A l’atzar: el grup seleccionat de la població s’obté d’una taula de nombres a l’atzar. Cada subjecte te les mateixes oportunitats de ser escollit. - Estratificat: en determinats casos, l’investigador escull una mostra estratificada, en que cada subgrup és representat en l’experiment pel percentatge que té en la població total. b) Controlar les variables estranyes que puguin estar influint en l’experiment. En la investigació psicològica això s’aconsegueix dividint els subjectes que formen part de l’experiment en el seu grup experimental i en un altre grup de control. c) Per aconseguir uns resultats satisfactoris, la metodologia experimental exigeix que l’experiment tingui validesa interna (és a dir, que hi hagi una relació entre les variables) i validesa externa (que permeti generalitzar els resultats a altres subjectes o situacions). 1.5.2.2.

La tècnica correlacional

De vegades, un investigador no pot manipular les variable d’estudi. En aquests casos s’examina el grau en què dues variables estan correlacionades i com l’una prediu l’altra. Hi ha una correlació positiva quan dues variable augmenten o disminueixen alhora, com la calor i el fet de menjar gelats. Una correlació negativa es dóna quan la relació és inversa, si una variable augmenta, disminueix l’altra. És fàcil d’observar aquesta correlació entre les variables autoestima i depressió. Una persona deprimida sol tenir l’autoestima disminuïda.

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

19


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

El fet que una variable es correlacioni amb una altra no significa que l’una sigui causa de l’altra. La correlació és més apta per descriure un fenomen que per explicar-lo. La metodologia correlacional es fa servir molt en la investigació de la intel·ligència i la personalitat. 1.5.2.3.

El mètode observacional

S’utilitza per estudiar fenòmens tal com es produeixen en la natura o en una situació de camp. Amb la finalitat de millorar l’observació es fan servir diversos instruments, com plantilles de registre de dades, el vídeo o l’ordinador. En Pª els terapeutes de conducta el fan servir molt en la pràctica clínica. Per millorar les observacions cal tenir en compte algunes recomanacions: a) Observar quelcom suposa que hi ha una bona pregunta que s’ha de respondre. Molts problemes no es resolen perquè les preguntes es formulen malament. b) Hem de tenir en compte el nivell d’anàlisi psicològica amb què estem treballant. No és el mateix l’observació de camp per estudiar animals en llibertat que l’observació clínica d’un individu deprimit. c) Per fer una observació d’una conducta hem de tenir en compte diverses mesures: - Latència: temps transcorregut entre un estímul i l’aparició de la resposta. - Freqüència: nombre de vegades que apareix la conducta. - Durada: temps en què es manifesta la conducta des del principi fins al final. - Intensitat: força amb què succeeix la conducta.

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

20


Preparació per a la prova d’accés a grau superior Psicologia Professor: Ricard Orgaz

1.5.2.4.

Altres tècniques: els tests

Els psicòlegs sovint obtenen informació demanant als subjectes que responguin tests, entrevistes i qüestionaris. Aquest mètode permet investigar diversos aspectes del comportament, per exemple, la personalitat o les actituds. Els seus avantatges són que permeten una ràpida recollida d’informació i és possible comparar les respostes d’unes persones amb les d’unes altres mitjançant càlculs estadístics. L’inconvenient més gran és que una persona en pot distorsionar voluntàriament les respostes.

Tema 1: L’explicació psicològica del comportament humà

21

Profile for Ricard Orgaz

introduccio psicologia  

Breu introducció a la psicologia

introduccio psicologia  

Breu introducció a la psicologia

Advertisement