Page 1

1


Edita: CP llorenç Riber - Campanet LLAPIS DE COLORS Nº 25 CURS 2012-2013 Dipòsit Legal : PM- 774-1998

CONSELL ESCOLAR President: Llorenç Palou Soler Cap d’estudis: Onofre Mir Ribas Mestres: Catalina Rosselló Socias Esperança Estrany Gelabert Joana Mª Amengual Alcina Mª Victòria Alzamora Palou Jaume Morell Pons Pares/mares: Mª del Carmen González Osorio Mª Antònia Pons Reus Maria Pons Pons Catalina Alemany Gelabert Martina Serra Bernat R. Ajuntament: Margalida Oliver Bennnàsar R. Personal no docent Mª Luisa Hernàndez Juan Secretària: Antònia Vallespir Aguiló

PERSONAL DEL CENTRE RELACIÓ DE TOT EL PROFESSORAT 3 anys Aina Crespí Cerdà 4 anys Paula Mª Cirac Valls 5 anys Francisca Ripoll Mas Suport Catalina Rosselló Monserrat 1r Catalina Rosselló Socias 2n Magdalena Ramis Garau 3r Mª Victòria Alzamora Palou 4t Esperança Estrany Gelabert Suport Joana Mª Amengual Alcina 5è Jaume Morell Pons 6è Maria de Lluc Tortella Reinés Suport i Especialistes:usuport i Especialistes : ANG. Francisca Garí Perelló E.F. Llorenç Palou Soler Director P.T. Petra Ferrà Rotger, Maribel Garí Pastor Religió Joan Toni Llabrés Payeras AL Antònia Vallespir Aguiló Secretària Mús Mª Victòria Alzamora Palou In/Hor Nofre Mir Ribas Cap d’Estudis EOEP Pedro Mallo Mercadal

PERSONAL NO DOCENT

ATE Maria Luisa Hernàndez Cuina Xisca Solivellas Martorell Cuina Xisca Bisquerra Mascaró Neteja Isabel Mª Fuster Bisquerra i Dolores Cazorla García

2


CEIP LLORENÇ RIBER

Hem acabat un altre curs escolar i encara que alguns tal vegada no ho veuen, anam de mal a pitjor, s’ha fet costum passar un dia rere un altre plens de problemes creats des de fora, i es preveu un inici de curs carregat d’entrebancs. Si aquest any hem tingut dificultats de manca de recursos, de manca de professorat, amb unes ràtios elevades, amb assignacions pendents de cobrar, i amb moltes tasques encomanades, quasi sempre de pressa i corrent entre elles l’elaboració d’un Projecte TIL ( Tractament integrat de llengües ), pareix que el proper curs el començarem igual que hem acabat aquest. Dificultats per a fer desdoblaments, manca de personal per a suports als que més ho necessiten, un Projecte de TIL sense aprovar pel Consell Escolar i sense saber com ho haurem de començar, si en castellà o en anglès, o tal vegada ara trobin que en rus o en xinès, i amb una amenaça de vaga indefinida per a principi de curs. Desgraciadament cada dia els diaris van plens de noticies nefastes per a l’educació, i el que hauria d’esser un consens entre totes les parts, i una unitat d’acció, s’ha convertit en un joc de despropòsits, on cada dia pareix que podem dir el disbarat més gros. Ara podríem demanar de fer el Campaneter llengua oficial i diferent, tal vegada ens farien cas. Totes aquestes coses, i aquelles que no contam, però que són al dia a dia de la nostra feina, fa que cada cop hi hagi més nervis, més desànim, més confusió, i més feines i paperassa, pareix que la nostra tasca d’educar i ensenyar és el darrer que hem de fer, quan en realitat hauria d’esser el més important. Com a mestres el més important de tot ha de ser educar i totes les demés coses han de ser secundàries, ara pareix que despertar l’esperit crític i reflexiu es diu alliçonar i això no ho hem de fer, només podem ensenyar continguts en anglès o castellà, això és el que importa. De moment no sabem com començarem el proper curs, però això ara no toca, només acomiadar aquest i demanar a tots i totes que passeu un bon estiu i que ens poguem alliberar de les tensions que tenim acumulades.

Bon estiu i bones vacances

3


3 Anys

Aina Mª, Nadal, Sebastià, Blanca, Miquel, Mariona, Llúcia, Toni A, Thiago, Mercé, Sofia, Caterina, Marc, Aina, Toni Ariadna, Margalida, Nadae, Jaume, Maria del Mar, Ghezlan

4 Anys

Antònia Mª, Tomeu, Núria, Júlia, Doae, Mireia, Rocío, Jaume, Margalida, Aina, Pau, Mateu, Marta,Guillem, Bilal, Bel Mª, Pere, Ivan, Caterina, Alicia, Dúnia, Aina, Maria, Jaume, Josep, Bachir, Ismael, Francesc amb la seva mestra na Paula.

4


5 Anys

Andreu, Catalina, Francisca, Marc Palou, Cristòfol, Miquel, Pere Bennàssar, Vania, Hanna, Ferran, Pere Brazales, Adrià, Josep, Bernat, Marc Martorell, Aina, Antònia, Yousra, Yasmina, Siham, Romaysae, Magda, Xisca, Maria, Macià, Pau i Antònia.

1r curs

Joana, Joan R., Mohamed, Rafel, Paula, Jaume B., Joana Mª, Bàrbara, Mª del Mar, Aina Lilian, Said, Jaume Pons, Gizlhane, Marouan, Joan C., Xisca Llúcia, Laura, Joana B., Joussef, Antònia, Lluís, Tòfol, Marta, Júlia, Xisca i Catalin

5


2n curs

Magda, Maria, Joana Mª, Mohamed, Brian, Joan Carla, Bel Maria, Malen, Núria, Maria del Mar, Francesc, Joey, Xisco, Jaume J., Margalida, Joan Abdon, Pere David, Jaume S., Ariadna, Carme, Vanessa, Maricela, Mª Isabel, Belen i Xisca. Faltaven en Xavi, en Toni i en Joel

3r curs

Xisca Garí, Mª Victòria, Simó, Kawtar, Jaume, Neus, Júlia, Núria, Antònia Margalida, Judith, Mohamed, Nofre, Auba, Jésica, Antònia, Lamia, Pep Joan, Tobias, Guillem, Mateu, Lluc i Joan.

6


4t curs

Maribel, Petru, Mariona, Majit, Juan Manuel, Aina M, Biel, Joan, Miquel, Esperança, Ramon, Mateu, Guillem, Sebastià, Ibtissam, Aina V., Marta, Lucía, Caterina, Neus i Mª Dolors.

5è curs

Ibtissam, Ilham, Magdalena, Irene, Paula, Caterina, Catalina Vallespir, Aina, Liesa, Danae, Catalina Serra Jaume, Joan Biel, Jaume, Ferran, Soufian, Ionut, Joan Miquel, Tomeu, Toni i Dehlia,. Aquest dia faltava en Marc.

7


6è curs

Sanziana, Mª Magdalena, Marta, Bel, Antònia, Marina, Maria Àngel, Maria Rebassa, Laura, Andreu, Francesca R., Margalida, Mª Antònia, Llorenç Maria de Lluc, Aina, Magdalena, Toni, Joan, Francesc, Yassin, Hamza, Nadal Sebastià, Carles i Isabeau

8


QUI DIA PASSA, ANY EMPENY

Un any més, arribat el mes de juny, tenim les vacances dels nostres infants al cantó. Però, també hi tenim la LOMCE, el TIL, les retallades: la manca de personal docent per cobrir la totalitat de les necessitats del nostre alumnat, l’augment de les ràtios, la fulminació de programes d’ajuda, reutilització de llibres, etc. El curs passat ja va acabar amb una situació de nerviosisme, malestar, en definitiva. Idò mirau per on, la situació que s’ha anat covant dins aquest curs, ja ben del començament, ha estat molt pitjor que l’anterior. I per què? L’ombra de la LOMCE que planeja sobre els caps dels nostres escolars amb la seva conseqüent educació elitista i competitiva, una centralització de l’educació, les revàlides, l’entrada de capital privat, el menyspreu de la nostra llengua i cultura. Un decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) que l’única cosa que pretén és fomentar el retrocés de la llengua catalana a canvi de la imposició d’assignatures en llengua anglesa sense preparació prèvia. Una Llei de Símbols que només persegueix l’eliminació de la llibertat d’expressió creativa i artística. Una Llei de Convivència i autoritat del professorat que pretén eliminar el dret a conèixer la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears, el dret a la no discriminació i la igualtat d’oportunitats, així com, el professorat ja no tendrà el deure d’informar els alumnes ni el dret d’expressar o justificar les seves opinions per tal de construir una educació a través del diàleg, l’esperit crític i la pluralitat d’idees i opinions. He titulat aquest petit discurs “Qui dia passa, any empeny”, expressió que s’empra per indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant. En les nostres mans està que el significat d’aquesta dita tan de la terra es capgiri i passi a tenir el significat que dues grans persones que estimaren la nostra llengua i la nostra cultura fins al darrer moment, mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll, li varen donar: segons el diccionari Alcover-Mol,l aquest refrany vol dir que si resolem les dificultats de cada dia, s’arriben a resoldre les de tot l’any.

9


DIGA'M QUÈ MENGES I ET DIRÉ QUI ETS (campanya 1dia sense carn) Som allò que mengem, això a aquestes alçades ningú ho discuteix. Però molts pocs arriben al fons de la reflexió. La població mallorquina compra un percentatge cada vegada més elevat de la nostra alimentació als grans supermercats, on, aparentment, tenim molta varietat per escollir. Però, és realment així? Ja veurem com no. Cinc firmes comercials (Mercadona, Eroski, Alcampo, Carrefour i El Corte Inglés) controlen, a l'Estat espanyol, més del 50% del consum d'aliments. En aquests supermercats trobam productes de marques diferents, però que en el fons són molt similars. Provau, per exemple, de comprar algun producte local, ecològic, de comerç just o bé senzillament que no contingui cap additiu alimentari (E120, etc.), i veureu que, si n’hi ha cap, són minoria i que és difícil trobar-ne si no sortim del supermercat. Ens hauria de preocupar aquest fet? Fixeu-vos que aquestes cinc corporacions condicionen bona part del que mengem a partir de la seva oferta. Amb tot, cada cop ens costa més escollir. Estem perdent quelcom molt important, allò que es coneix com sobirania alimentària: entre d’altres coses, la capacitat per decidir el que volem menjar (http://www.soberaniaalimentaria.org/). Vegem quines conseqüències té aquest model de distribució i consum de productes alimentaris. Aquestes grans corporacions imposen als pagesos i productors unes condicions molt concretes per a uns productes que compraran a preus molt baixos (homogeneïtat, produccions estables i en grans volums, etc.), condicions que els pagesos que practiquen una agricultura respectuosa amb el medi i produeixen aliments saludables, difícilment poden complir. El resultat és que l’agricultura familiar i pagesa, cada cop té més dificultats per comercialitzar les seves produccions, els petits agricultors desapareixen, i s’afavoreix que les explotacions que queden cada cop siguin més grans i intensives, amb la qual cosa es generalitza l’ús d’agroquímics (com herbicides i pesticides), tòxics per a la salut i el medi ambient. La industria de transformació dels productes agraris, al seu torn, abusa d’additius alimentaris, els efectes dels quals sobre la nostra salut són, en el millor dels casos, un gran interrogant. D’altra banda, amb el model de les grans superfícies s’estan despoblant els pobles i ciutats d'aquelles activitats que els són pròpies: els comerços, que són substituïts per grans superfícies als afores de la ciutat. Es destrueix així no només el paisatge urbà, també bona 10


part de la vida de barri, de la cultura de la convivència i de la nostra identitat (els súpers de tot el món són exactament iguals, venen els mateixos productes).També augmenta la contaminació pel transport de mercaderies llunyanes i l’ús del cotxe per arribar a la gran superfície. Sempre se’ns informa dels llocs de treball que es crearan gràcies a l’obertura d’un nou centre comercial, però, us heu demanat mai quants se’n destrueixen, quantes petites botigues i pagesos hauran de tancar? Hi ha estudis que treuen a la llum com se’n destrueixen més que no se’n creen (consultau el llibre “Supermercats no, gràcies” Ed. Icaria). Per acabar, voldríem fer ressò dels efectes d’aquest model de consum, que no es limiten a les nostres illes. Bona part dels productes que comprem als súpers provenen de fora. Les grans empreses de distribució només són un engranatge més del panorama de l’alimentació mundial, que comença amb el control dels mercats financers mundials d’aliments per part d’unes poques grans empreses transnacionals que prioritzen aconseguir el màxim rendiment econòmic per davant de qualsevol aspecte ambiental o de justícia social. Aquest fet provoca importants desequilibris als sistemes locals de producció de tot el món, amb l’agreujant que són molt més perversos als països en vies de desenvolupament, on són causa de profundes crisis alimentàries . Monsanto, per exemple, (recomanem veure el vídeo: ‘El mundo según Monsanto’ fàcil de trobar a internet), una de les agroindústries més poderoses a nivell mundial, controla el 90 % de la producció mundial de la soja, que es fa servir per engreixar els vedells i els porcs que nosaltres mengem. La major part d’aquesta soja es produeix a Amèrica llatina, en enormes extensions de cultiu que han substituït els camps de conreu i selva tropical que eren el sustento de la població local. Milers de persones han estat desplaçades dels seus llocs d’origen als suburbis de pobresa de les grans ciutats. La FAO estima que al món al 2013 hi ha 870 milions de persones que pateixen fam. Amb tanta gent que passa gana és oportú que ens demanem si aquest model agroalimentari ens duu en la direcció més correcta. Ja que som allò que mengem, és important no perdre la capacitat de decidir qui som. Nosaltres apostem per uns mercats agraris més locals, menys concentrats i per unes produccions agràries més respectuoses amb la nostra salut i la del nostre entorn. Apostem per un sistema alimentari mundial que no generi fam i respecti la salut dels pobles i el seu entorn. Apostem per recuperar la sobirania alimentària.

11


LA PSICOMOTRICITAT A L’ESCOLA La psicomotricitat és fonamental pel desenvolupament integral de l'infant. Amb els materials específics feim sessions setmanals al pavelló. Amb la psicomotricitat es treballa el control en el moviment, la coordinació global (tot el cos) i segmentaria (parts del cos: mà, ulls), l’equilibri, l’orientació en l’espai i en el temps, la lateralitat... Piaget diu que no es pot deslligar el desenvolupament psicològic del motòric. Diu que a mesura que el nin experimenta amb el medi, coneixerà el món que l’envolta, aprendrà a desenvolupar-se en ell i això provocarà aprenentatge, per això a infantil donam tanta importància a l’experimentació i interacció amb el medi, perquè es la base que permetrà el desenvolupament psicològic. Els infants aprenen a través dels sentits i perceben el món així com actuen sobre ell. Cal tenir en compte això per oferir al nin un entorn que possibiliti un màxim d’experiències perceptives, per desenvolupar les seves capacitats. El nostre objectiu de les sessions de pràctica psicomotriu és posar a l’infant en situació de joc. -

Ja que el joc es un dels principals motors del seu desenvolupament. El joc es una activitat per la humanització. L’infant juga amb el seu propi cos, els objectes i els altres. Aquest joc ha de facilitar l’exercici i experimentació de totes les seves capacitats en un espai estructurat amb un materials concrets, així com crear un clima de seguretat i confiança.

I quines son aquestes capacitats que volem desenvolupar? -

Cognitives: conèixer el seu propi cos, l’espai, el temps i les característiques dels objectes. Motrius: moviments d’equilibri – desequilibri, bot, escalar, arrossegar.... Emocionals: control de l'agressivitat, sentir i expressar el plaer i dir el plaer, tolerar la frustració... Socials: acceptació de normes, escoltar, dialogar, esperar torn, interaccionar, resoldre conflictes...

I com ho feim? Per aconseguir tots els nostres objectius abans esmentats utilitzam el mètode de Bernard Aucouturier que des de l’any 1985 es posa en pràctica a moltes de les escoles de Mallorca. Cada sessió es divideix en una sèrie de moments: 1. El ritual d’entrada: en saludam, recordam les normes de funcionament, ens fixam amb el què podrem fer amb l’organització de la sala.... 12


2. Temps d’expressivitat motriu: A l’inici d’aquest moment, el mestre provoca el moment més explosiu (tomar una torre de coixins), ocasiona situacions de desequilibri, balanceig... moviments relacionats amb les sensacions internes de l’infant. Els materials que s’ofereixen, permeten experimentar sensacions diverses, no tenen una sola utilitat, els infants els utilitzen segons els seus interessos i estats emocionals. Això ajuda a conèixer i controlar el cos, limitacions, competències...

13


3. Temps de representaci贸: Es cerca el plaer de pensar, all貌 que s'ha viscut de forma corporal es representa de diferents formes ( el dibuix, la paraula, la construcci贸 amb fustetes...)

14


Ritual de sortida: Arraconam, ens relaxam... ens acomiadam.

15


Amb les fotos d'aquest article heu pogut veure alguns d'aquests moments amb els vostres estimats fills i filles.

Esperam que vos hagi agradat!!!

16


Els alumnes de primer han treballat un conte en equip, algun protagonista havia de ser verdura o fruita. L'han treballat a nivell oral i una de les mestres ha escrit allò que el representant de cada grup ens ha contat. Després els han il·lustrat a la classe de plàstica. S'han organitzat quatre equips i han resultat quatre contes.

La màgia de les cireres Hi havia una vegada un nin que nomia Pedro, tenia dos

cirerers especials i cada dia que en Pedro anava a

escola ses cireres petites tornaven més grosses fins que un dia varen arribar a ser tan grans que

varen explotar.

En Pedro quan va veure l'explosió es va assustar i va telefonar a la policia, que es va sorprendre molt de veure el camp, el jardí, la casa i en Pedro tot vermell. La policia va telefonar als bombers que amb les seves mangueres varen llevar el vermell i tot el jardí va quedar ple de cireres. En Pedro va tenir sempre moltes cireres per berenar i convidar els amics. Conte contat, conte acabat.

RAFEL, LAURA, JOANA MARIA, JAUME P, MARIA DEL MAR, XISCA, MARTA.

El monitor pastanagó Això era i no era un pastanagó que volia ser monitor, nomia Taronget, anava vestit amb roba de color taronja i una gorra de color verd. Era alt, prim i d'espatlles amples i potents, tenia els ulls negres i grossos. La seva feina era ensenyar a nedar a les verdures de l'hort: prebes, ravenets, tomàtigues, cebes. A la piscina nedaven, es tiraven pel tobogan, es capficaven, feien jocs aquàtics Ho passaven molt bé!

17


Al final de l'estiu feren una competició i tots guanyaren una medalla d'or; feren una gran festa i Taronget va ballar amb la pastanaga Moradeta i varen ser tots amics per sempre.

Lluis, Tòfol, Jaume B, Joan C, Youssef,Joan R, Ghizlane, Said.

LA CARXOFA BALLARINA Es diu que això era una carxofa ballarina que assajava i ballava al bosc. Com que suava, anava al riu a nedar. Sempre tornava a casa amb molta gana i quan no trobava res per menjar a la nevera decidia anar al mercat a comprar peix, pomes, flors, dues sobrassades i un pa. Així feia un bon sopar. Un dia va viatjar a París per participar a un concurs de ball. El capvespre va ballar i ho va fer tan bé que va guanyar el primer premi. Tot el públic la va aplaudir molt! Ara està supercontenta! MOHAMED, MAROUAN, JOANA, EMILIA, MANUEL, LLORENÇ

18


LA CIUTAT DELS COGOMBRES Broncopolis és un bon lloc per iniciar l'aventura de la família Cogombre a la gran ciutat. Fermí Cogombre, la seva esposa Aurèlia i les seves dues filles, Clara i Laia, arriben a Broncopolis un horabaixa de primavera quan els grans gratacels empal·lideixen perquè la nit s'acosta amb la seva fosca. En Fermí, de professió jardiner, ve a la ciutat per treballar i tenir cura de les plantes dels parcs i zones verdes. S'instal·len al seu pis en un gran edifici, les nines comencen a l'escola i prest fan nous amics. El pare sembra flors com orquídies, roses, margarides, tulipes ... plantes com romaní, orenga, murtes, mates ... que fan el món més bonic omplint-lo de flaires i colors. Tots viuen ben contents i feliços, sobretot ara, que la mare està embarassada i prest hi haurà un nou membre a la família que portarà el nom de Jordi. Esperen l'estiu per venir de vacances a Mallorca i els de primer desitjam que na Clara vengui a veure'ns per contar-nos algunes històries de per allà. Fins aviat!PAULA, ANTONIA, AINA LILIAN, BARBARA, JULIA, XISCA LLUCIA

19


LA PLUJA MÀGICA DE SEGON CURS

Aquest any de pluges ha plogut de tot ... vagues, retallades, crisi, canvi climàtic, nouvinguts, grups nombrosos, til.. però amb la màgia i la il·lusió del meus alumnes de segon curs tot es fa més passador. Si llegiu aquestes històries i les relacionau amb el temps que vivim de ben segur hi veureu similituds amb alguns esdeveniments que han passat i hi trobareu solucions adients i/o al manco ens trauran un somriure , tanta sort si ho poguéssim endreçar tot amb una pluja màgica.

Avui matí ha començat a ploure, però la pluja no era com sempre… ...era pluja màgica, el núvol era de color rosa i va caure purpurina, flors,llibres i fades... i la nina va tenir molta sort perquè les fades li concediren un desig... (Ariadna). ...era un dia molt estrany i han començat a ploure varetes màgiques, un sac ple de varetes amb poders i els pobres varen tornar rics... ( Joey). ...perquè plou meteorits i maten a la gent, però un home i una dona que s’enamoren es salven i són ajudats per un militar i els diu – a la gelera hi ha molt de menjar... ( Pere David). ... van caure cans i moixos... els cans protegien la casa i els moixos jugaven amb els nins...però un dia es van desfer amb aigua i quan la gent va despertar van començar a plorar.. ( Joel). ...era de colorins, blau, groc, blanc, taronja, vermella, gris, negre, i tot es va pintar de colorins: les cases, els cotxes i la gent estava molt contenta... i al cap de tres dies varen ploure regals per tothom... (Jaume S.) ... i va ploure llepolies i xocolata blanc i m’he aixecat i he anat defora i n’he menjades i de lo ple que estava no he volgut dinar... i el capvespre varen ploure ganivets... i vaques.. ( Joan Abdon). ...no era pluja normal eren “xuxes” ossets de sabor “Jaribo” i els meus amics i jo badàvem la boca ... i l’endemà varen ploure llibres: “los tres cerditos”, Peter Pan... (Toni). ...era màgica i plovia Ipads, i al segon dia més Ipads i la gent estava molt contenta, i un nin va demanar desigs a la pluja i la pluja va dir que sí i varen ploure moltes coses més.. ( Joan). ... la pluja era purpurina i la tocaves i se fonia i era de mil colors, a la noia li encantava la pluja de purpurina i duia un paraigües tan guapo... ( Margalida). ... i plou purpurina i flors i fa un dia bonic i en Biel quan va veure que la purpurina i les flors queien del cel va convidar els seus amics i varen menjar tots junts i feren una festa de pijames... ( Carme). ... i era màgica i plovia tot el que volíem, llepolies, llibres, joguines, i plovia molt i era súper... (Mohamed).

20


... i he telefonat a una amiga i han plogut llibres i feinetes i hem llegit llibres amb altres amigues, i després va fer un tro envers de llibres... i els llibres quedaren a un nigul, però fermaríem una corda ... ( Malen). ... era màgica. La persona que la tocava tenia poders com em va passar a mi. D’aquella pluja plovia samarretes... que tenien pols màgica i qui les tocava podia volar i fer el que volia... (Carla) ... i plovia i plovia i des de els núvols queien cents de carabasses taronges i flors i els núvols no aturaven i la gent estava enfadada perquè no podia sortir... ( Maricela). ... queien molts tipus de “xuxes” i es nins “disfrutaren” molt i al dia següent tornà ploure “xuxes” i alguns nins pensaren be i digueren - no en menjarem més perquè tindrem mal de panxa però altres no s’aturaren i hagueren de resar perquè plogués medicines... (Xavier).

... era una pluja d’estrelles brillants i a tota la gent li agradaven i un dia un científic va deixar de fabricar-les i varen tenir una idea fer una fira d’estrelles. Juguetes amb forma d’estrella, caramels amb forma d’estrella, estrelles per tot ... ( Belén). ... va fer una gran tempesta i varen caure estrelles, petites i de color liles, desprès les estrelles tornaren grans ... i va venir tothom i varem fer una festa... ( Joana Maria). ... era una pluja de colorins, vaig sortir a passejar i vaig veure una granota que es va convertir en una princesa i es va enamorar de mi, vam decidir casar-nos però deia que no estava preparada... ( Maria del Mar). ... plovia i plovia i queien núvies i se’ls enduien cap a ca seva i plovia i plovia i sa gent se n’anava volant i va aturar de ploure i sa gent va caure enterra ... ( Núria) ...perquè no plovia gotes sinó monedes i bitllets de tota casta i la gent era pobra però amb tots aquells doblers que queien varen tornar feliços i se podien comprar de tot , menjar, gelats, begudes i fins i tot llepolies... ( Xisca). ... eren espaguetis de colors i jo me’ls menjava perquè tenia molta gana i havia d’anar a dinar a ca la meva amiga i quan vaig arribar allà ja no vaig voler menjar, estava molt plena... (Maria) ... la pluja era màgica, plovia fades i els nins i nines es convertien en reis i reines, les cases en castells i les gorres en corones... Els nins i nines es varen casar... ( Xisco). ...era màgica ... es va aturar i desprès va ploure una pols daurada i va sortir l’arc de san Martí i el sol brillava com la mar ... Tothom es remolcava per la pols... ( Jaume J.). ... i varen ploure fades , molt petites, però no tan petites com sa pols... Va sortir el sol i l’arc de Sant Martí però no tenia colors... Ho varen arreglar pintant tot l’arc... ( Vanessa) ...però avui no és com sempre perquè varen caure calaveres, però me fan un poc de por! Idò ens anam a ca nostra... i més tard es va aturar de ploure i sortírem a jugar a futbol.( Brian.) Un dia a la mar hi havia un pirata navegant i de cop va dir : - “rajos i trons! Una pluja de ganivets!!! Alçau les veles mariners! Cap a casa a tota màquina!!! “ ( Francesc) I plovia molt i no podia esperar, i plovia molt i molt i esperava i esperava i plovia i plovia i al final va sortir el sol... ( Maria Isabel). I amb paciència sempre surt el sol altra vegada!!!! ( Magda)

I va sortir una fada i amb les seves mans ho va endreçar tot! I conte contat la pluja ja s’ha acabat!!!! ( Bel Maria)

21


22


23


24


INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR Els alumnes de tercer i quart hem duit a terme un taller d'etiquetatge. Mitjançant aquest hem aprés a ser uns consumidors crítics o sigui que hem aprés que sempre hem de llegir l'etiqueta abans de comprar un producte i esser capaços d'entendre si convé o no comprar-ho.

Hem de fitxar-nos amb totes les parts: -

LA LLISTA D'INGREDIENTS

-

LA QUANTITAT NETA Pes- Sòlid Volum-líquid

•L'ESTAT FÍSIC ( Tractament al que ha estat sotmès) •LA QUANTITAT BRUTA •LA DATA DE CADUCITAT •LA DENOMINACIÓ DEL PRODUCTE •L' IDENTIFICACIÓ DE L'EMPRESA •LES INSTRUCCIONS D'US •I EL LLOC D'ORÍGEN 25


ENS HAN DIT QUE HO HEM FET MOLT BÉ!

26


HA ESTAT UN TALLER INTERESSANT!

ELABORACIÓ DE PLATS DIVERTITS! Si aquestes vacances estàs avorrit elabora't un plat divertit! Et suggerim un seguit d'ingredients locals i saludables a partir dels quals podràs cuinar plats amb facilitat i passar t'ho bé. INGREDIENTS: •Pa de motlle •Pastanagó •Mongetes •Pebre vermell •Pebre verd •Formatge •Lletuga •Col •Raïm •Cogombre •Poma •Tomàtiga

27


ELABORACIÓ: •Fer la fruita i verdura neta •Deixar que s'eixugui •Tallar-la de diferents formes •Decorar el pa de motlle segons el dibuix desitjat

BON PROFIT 28


SEGON CICLE Al llarg del curs hem realitzat diverses sortides i tallers envoltant del tema de l'alimentació. Aquí en teniu una petita mostra.

SORTIDA A CAIMARI. Anàrem de Campanet a Caimari a peu. Va ser una experiència nova i ens va agradar molt. Just a l'entrada de Caimari hi trobarem un oliverar fantàstic on estudiàrem l'olivera, arbre molt característic de la nostra terra. Les olives estaven en el seu punt i aprofitàrem per replegar-ne una bona bossa. Després visitàrem una tafona actual i ecològica i varem veure tot el procés de producció de l'oli verjo.

Quadernet de camp

TALLER D'OLIVES EN CONSERVA. Amb les olives de Caimari férem un taller d'olives en conserva, de senceres i de pansides. Per preparar les olives senceres posàrem: olives, fonoll, fulles de llimonera, prebes verds coents, aigua i sal. Per les olives pansides posàrem les olives amb sal durant quinze dies i després llevam la sal sense rentar i trempam amb oli, alls,llorer,... Cada un de nosaltres se'n va poder dur un potet d'olives a casa personalitzat amb la nostra pròpia etiqueta (taller d'etiquetes). 29


SORTIDA A INCA: FÀBRICA DE GALLETES QUELY I MERCAT COBERT Després de explicar-nos un poc d'història de la fàbrica, la comercialització i la publicitat, passàrem a veure el procés de fabricació totalment mecanitzat de les galletes i altres productes que elaboren. Ens va agradar molt i després gaudirem d'un obsequi: una mostra de distints productes de Quely.

Al mercat cobert vérem un comerç minorista on es comercialitzen gran quantitat de productes locals. TALLER DE COCA EN VERDURA Amb productes del nostre hort férem coques en verdura: porros, prebes verds, prebes vermells,bledes, julivert, all,cebes tendres,... Boníssimes!.

30


Cinquè. El curs. LA MILANA. Al principi del curs va venir un biòleg del GOB a explicar-nos la vida i la necessitat de protegir les milanes. Ens va explicar diverses coses sobre la milana que no sabia. Per poder aprendre més, ens va regalar un llibret d’activitats. Hi havia molta informació on posava el que menjaven, l'hàbitat on vivien... però sobretot els perills. Fins i tot ens va dir un número al que havíem de cridar i/o enviar un correu electrònic si vèiem una milana volant per Campanet.

ELS ANIMALS Quan fèiem el tema dels animals, el mestre ens va manar fer un treball per parelles sobre algun animal. Ho vàrem fer al Google Drive. Després cada grup va explicar

el seu treball a tota la classe. ALIMENTACIÓ, SALUT I ENTORN. Na Laura de Veterinaris sense Fronteres a la setmana cultural ens va fer una xerrada

sobre alimentació, salut i entorn. Ens va dir algunes coses interessants. La salut és molt important i és un valor molt preuat per totes les cultures. I si mengem bé, creixem sans. Menjam bé? Sí, si seguim aquestes normes: Primer: S’ha de menjar pa, cereals, arròs, patates i pasta 4-6 racions al dia. Segon: S’ha de menjar verdures i hortalisses 2-4 racions al dia. També fruita fresca 2-4 racions al dia. Tercer: S’ha de menjar carn, peix, ous llegums i fruita seca. 2-4 racions al dia. També làctics ( llet, iogurt i formatge) 2-4 racions al dia. Quart: Si heu seguit les normes podeu menjar greix de consum preferent: oli d’oliva, i baix consum de sucres, refrescos ensucrats i dolços. També sucres i greixos amb moderació. La piràmide dels aliments ens indica la quantitat de racions de cada tipus d’aliment que hem de consumir cada dia.

dels nins de allà és el futbol, les escoles duen uniforme, de diferents colors cada escola.

HAITÍ Haití té poc a veure amb Mallorca, només que les dues

CARES I FESOMIES A principi de curs vàrem començar a copiar diferents tipus de cares per millorar la nostra capacitat de dibuixar a llapis. Primer vàrem escollir un dibuix de l’ordinador i ho vàrem dibuixar/copiar. Vàrem començar amb unes cares més simples i avançàrem fins a les més difícils. Dibuixarem cares de perfil, de front... Per a nosaltres va ser molt difícil, ja que ho havíem de dibuixar amb la màxima perfecció possible. Però

són illes. Haití està al Carib. Mallorca és més ric que Haití. A Haití hi ha hagut guerres i altres desgràcies naturals. Els nins d'Haití no ho passen molt bé. A Haití 1 euro equival a 50 goudes. Els cotxes de allà es diuen tap tap. L’ esport preferit

31

PALMA I CATEDRAL Per abril anàrem d'excursió a Palma. Vàrem visitar diversos llocs. Primer vàrem anar a La Seu (catedral de Palma). Era molt guapo. Era una església gòtica. Els vidres eren de colors i quan feia claror es reflectia. Després vàrem anar a la Llotja. Hi havia una gàrgola que era com una granota. També vàrem anar al castell de l'Almudaina. Ens varen contar una història sobre un drac que va envair Palma fa molt de temps, el Drac de na Coca. Al museu episcopal hi havia el drac a una vitrina. Va ser una gran excursió! ESCRIURE A CAMPANET Escriure a Campanet és un llibre d'activitats molt interessant. T''explica coses com: el Myotragus balearicus, el descobriment de les coves de Campanet, el talaiot...


després de molts d’intents ho aconseguirem, encara que alguns dibuixos fossin més perfectes que els altres. Això ens va ajudar a millorar els nostres dibuixos, especialment el dibuix de la persona humana.

per el camí vell d'Inca fins a Caimari, i tornàrem per Cantabou. Varen venir els policies per ajudar en trànsit. Dues nines varen fer parxe, na Marta i na Dehlia. Na Mari va deixar la seva bicicleta a na Dehlia, i ella i na Marta varen anar amb el cotxe del policia.

mica fins arribar a pelar i desfer els singlons. Ho observàvem i ho apuntàvem tot en un paper. Finalment la tastarem i la mos menjàrem. Després vàrem fer una descripció de la taronja que ens va sortir molt bé!

AINA CONTACONTES N’Aina és una dona que conta contes molts bonics perquè fa com si passessin de veres. Contar-los així a nosaltres ens agrada molt i ens deixa embadalits. Un dia ens va contar mig conte i l’altre mig conte el varem haver de

EXÀMENS ORDINADORS Una de les coses que més m'ha agradat d'aquest curs ha estat fer exàmens amb l’ordinador perquè és diferent i te surten diverses respostes que tu pots triar. La nota et surt a l'instant.

GLOSES I COMBAT Durant un temps va venir en Felip Munar i en Mateu ’’Xurí’’ a ensenyar-nos als de cinquè i sisè a fer gloses. Vàrem aprendre moltes coses que no sabíem. Després de molta pràctica vàrem decidir fer un combat entre les dues classes, cinquè i sisè. Vàrem acabar en empat. Va ser molt divertit. Una de les gloses deia: Ell pareix que estan malalts les guanyarem de pallissa hauran d'anar a fer missa perquè són un poc pardals.

EXCURSIÓ EN BICICLETA Un dia els de sisè i nosaltres (els de cinquè) vérem anar a fer una excursió en bicicleta

muntar nosaltres per parelles. Ara n’Aina se n’ha anat a viure a Anglaterra i ja no tornarà a la nostra escola. Quina pena!!! Molta sort, Aina!

LA PASTA DE SAL A la classe vàrem fer pasta de sal. La pasta de sal se fa amb aigua, farina i bastant de sal. Quan fèiem la pasta, aquesta s'aferrava i anava malament, però quant varem acabar de pastar va quedar molt bé. Vàrem intentar imitar a Miquel Barceló, del qual havíem visitat la capella que va decorar a la Seu. Les formes que férem eren ous, rem,taronges, panades, peixos... Després vàrem pintar les figures amb aquarel·les. Les vàrem dur a l'exposició de l'escola que se va fer a la ajuntament per la Fira de maig.

DIBUIXAR AL NATURAL A plàstica vàrem pintar arbres amb aquarel·les, i per dibuixar-los millor vàrem sortir dos dies als camps de devora l’escola. Ens va agradar pintar-los a l’aire lliure i al natural. Vàrem descobrir que els colors canvien segons les llums i les ombres. DESCRIPCIÓ D’UNA TARONJA Un dia d’hivern tots vàrem dur una taronja. La vàrem anar pelant i desfent de mica en

32

FONTS UFANES i SA PLANA També m’ha agradat anar a les Fons Ufanes de Campanet. Per que és un lloc molt relaxant, fa molt bona olor. Vàrem veure uns homes que eren especialistes en fongs i ens varen explicar com es reprodueixen. Després, a l'escola, vàrem fer un treball.


GRAVAR CONTES També hem treballat moltes rondalles amb na Joana, que era una estudiant de magisteri que feia pràctiques. En gravàrem dues amb l'ordinador i ella les ha muntades i penjades a Youtube. Les rondalles eren L’amor de les tres taronges i Quina nit de reis! A Sa plana hi vàrem anar un altre dia. Va esser un poc cansat pujar i alguns no podien pus.

MILLORA DE LES FALTES D’ORTOGRAFIA El nostre mestre i na Maribel han suat molt en intentar que reduíssim les faltes d'ortografia. Al final hem estat contents perquè hem millorat moltíssim!! AUQUES Enguany hem concursat al concurs d'Auques del diari Última Hora i com a premi ens han convidat a anar Aqualand gratis. Un nin de la nostra classe va guanyar quatre entrades per anar al cinema. I quatre alumnes veren la seva auca publicada a les pàgines del diari.

escrivim. Amb els resums vàrem demostrar que havíem entès els llibres. HISTÒRIA DE LES BALEARS El treball que hem fet de medi ha estat molt interessant per que hem après coses de Mallorca i ens puja nota per millorar l'avaluació final.

MAPES CONCEPTUALS Enguany hem fet molts de mapes conceptuals perquè ens fos més fàcil estudiar. Les hem fet amb el programa bubble.us. Hem fet mapes dels temes Els éssers vius i Les plantes DIBUIX TÈCNIC El dibuix tècnic m'ha agradat molt l’hem fet amb el compàs i el regle. Vàrem dibuixar una copa, una gerra i una sanefa. També polígons, bisectrius... Lo que va costar més va ser la copa. Per que si mos equivocàvem per 3 mil·límetres teníem que tornar a fer. Lo que me va agradar més va ser la gerra per que jo no ho vaig haver de tornar a repetir. EXCURSIÓ A INCA, A QUELY... El que em va agradar més de l'excursió a la Quely va ser com aquells senyors feien les ensaïmades amb tanta facilitat. També era divertit quan feien les galetes i quan hi afegien pasta als motllos. Després sortírem pel Dijous Gran a passejar i a comprar un poc de berenar. Al final anàrem a la biblioteca de Sant Domingo. LECTURA DE LLIBRES Llegir llibres va estar molt bé perquè ens va ajudar a llegir millor i a fer menys faltes quan

33

AQUALAND Aqualand va ser molt guai perquè ens vàrem tirar a molts de tobogans. Alguns al principi tenien por de tirar-se a alguns tobogans, però al final es varen tirar. El menjar va ser molt bo. Realment el que me va agradar més va ser estar amb els meus amics i divertirme. EXPOSICIÓ ESCOLA ANTIGA Per la fira varen fer una exposició de com era l’escola abans. Tots els alumnes vàrem pujar a peu i vàrem anar a veure-la. L'explicació que ens donaren va esser molt interessant. Ens varen explicar com eren les aules abans: hi havia pupitres que s’aixecava la tapa , no tenien els bolis com nosaltres i empraven plomes. Mullaven la punta de la ploma dins d’un pot amb tinta. Abans no tenien calculadora i empraven un àbac. Per a la gent que no tenia molts de doblers li deixaven un vestit per a fer la comunió, la gent el duia i després el rentaven i el


tornaven. En vàrem veure un que encara es conserva molt bé. Molts dels alumnes varen veure als seus pares i professors a les fotos de l’escola. MESURAR EL PATI A la classe de Matemàtiques per aprendre a mesurar vàrem sortir a fora de la l’escola. Vàrem fer grups de 3 a l'atzar. Alguns varen mesurar els cotxes, altres l’escola, la piscina, les porteries, el camp de futbol, el parc... Cada nin va dur el seu metre o cinta mètrica a l’escola per poder midar el pati. Ens ho passàrem molt bé! ACABALLES A final de curs hem acomiadat els nins de sisè perquè se'n van a l’institut el curs vinent. Nosaltres els nins de cinquè els hi vàrem fer una petita historieta, en la qual tots els protagonistes eren els de sisè. Els nins de sisè representaren una obra de teatre molt divertida, es deia Un barret de palla d’Itàlia. L’obra va durar mitja hora. Els protagonistes principals eren en Joan Cuart i na Bel Buades.

FESTA FINAL DE CURS Cada any com sabeu a l’Escola del CEIP Llorenç Riber dia 21 de juny (començament d’estiu) es celebra el final de curs. Tots els alumnes fan un ball al pati on tots els pares ens venen a veure. El ball del final de curs representa l’acabament del curs i al Setembre en començarem un altre. A la classe de cinquè enguany hem volgut fer la cançó: Te pintaron pajaritos en el aire de Yandar&Yostin. Ens hem esforçat molt per muntar la coreografia del ball. Les nines, per dir-ho d’alguna manera, som les que hem muntat el ball, però també s’ha de dir que els nins han posat molt d’esforç i interès per aprendre'l. Esperam que vos hagi agradat!!

NEDAR A LA PISCINA!!! A final de curs hem anat a nedar el temps d'E.F. perquè ja feia molt de calor. Quan ens tiràvem a l’aigua estava congelada! En sortir de la piscina ens tombàvem a les hamaques, i després berenàvem tots junts. Ens va agradar molt!

34


35


VIATGE D’ESTUDIS DE SISÈ AL PALLARS SOBIRÀ DEL 6 AL 10 DE MAIG DE 2013

Dilluns 6 maig 2013 Avui comença el nostre viatge, a les 11 a la plaça de Campanet. Maletes, DNI, Targetes i cap a l’autocar que ens du a l’aeroport. Vol UX 6060 d’Air Europa, partim d’hora i bon vol, però en arribar “sorpresaaaa!!!”. Falta la maleta d’en Joan Cuart, a fer la reclamació i ja la duran a Espot, a l’hotel “or Blanc”. Ens trobam amb n’ Artur, el xofer i ens aturam a la part de baix de l’aeroport de Barcelona a fer una mossegada, hi ha poca gana. Després de 4 hores de camí amb una aturadeta, per beure i estirar les cames arribam a l’hotel, a punt de repartir habitacions i anar a sopar. Després dutxes, i a la disco, però allà hi ha un grup “d’Algeciras”, de 4rt d’ESO i son molt grans, val més anar a fer un poc de festa per les habitacions. Una bona estona d’anar i venir, tant , que a les 7’30 del mati tots els nins dormen a la mateixa habitació. Era de 4 i eren 7…

Dimarts 7 de maig Aixecats d’hora, cara neta , vestits i a berenar, a les 9’30 ens venen a cercar amb els jeeps 4x4 per anar a Aigüestortes, al Llac de Sant Maurici. Ple de neu i el llac gelat, feim fotos, estam una estona i baixam pel camí i pel GR amb un trekking que ens arriba a l’aparcament per tornar a agafar els jeeps i tornar a l’hotel. Una estoneta de “relax” ( vol dir anar i venir de les habitacions), i a les 13’30 baixam a dinar. 36


Ensalada, Tortel·lini, patates, salsitxes i peix, fruites i flam. Després a raspallar dents, I cap a l’autocar per anar a Tavascan, una Central Hidroelèctrica que aprofita una caiguda d’aigua amb un desnivell de 1000 metres,” una passada”, baixen 14.000 litres d’aigua per segon, això permet fer 10 voltes a unes gegantines turbines de 4 tones de pes. Tot immens, entram amb els cascs per un passadís de 500 metres, per arribar a la sala on hi ha les turbines, amb l’altura d’un edifici de 18 plantes, no hi ha cap persona, tot informatitzat. Devora el tub que baixa l’aigua, que tocam i esta gelada, una escala que pareix es perd a l’infinit, cap a dalt, en veiem 200 escalons, però n’hi ha 1400 , es tarda 1 hora en arribar a dalt. Tot una passada. Després aturadeta a Llavorsí, a veure la sortida del ràfting i a jugar a un parc, cercam algun lloc per anar de compres, però hi ha poca cosa. Tornam a l’hotel i de camí podem veure unes Daines. (“Gamos” en castellà), i anam a la dutxa i a sopar, avui hamburgueses i els trobam ben bones, alguna bona platatada, encara que molts han aprofitat de menjar “patatilles” i altres”entreteniments”, després a la disco, a compartir amb els més grans d’Algeciras i uns altres que han arribat de Màlaga, a veure si els que arriben demà son de la nostra edat. Abans de les 12 tots a les habitacions i alguns ja ben ADORMITS, ( ja es veu a les fotos). Dimecres 8 de maig Al mati ja sabem el camí per anar a berenar, a les 7’30 “Diana”, i altra vegada sorpreses, a una habitació 8 o 9, com els cargols ens agrada estar junts. Prepara la roba, banyadors posats i cap a Llavorsí a fer Ràfting, el riu baixa ben ple. Arribam a la vora i ens demanen el número de peu (algú ho ha de mirar a les sabates), ens donen els escorpins i un el “traje de neoprè” , cap al vestidor, la roba a la motxilla i a un carretó, sortim i preparen les barques, instruccions, fotos i cap al riu. Envant, enrere, stop i al terra son les paraules clau, i començam a baixar el riu. Dins la” rentadora” tot son crits. Però es d’allò més divertit, després de 5 km de riu sortim i carregam les barques i amb autocar, cap a deixar la roba, dutxa i canviats, cap a l’autocar i a dinar, ja hem passat el mati. A les 2’45 altra volta a l’autocar i altra volta cap a Llavorsí, toca esports d’aventura. Monitor i a posar-nos l’arnés, explicacions i a pujar pel rocòdrom, pont tibetà i tirolina, just podem acabar i es posa a ploure. Arribam fins a Sort per veure el poble, “la bruixa d’or”i un parell de tendes, després pujada fins Espot i aturadeta al poble. Pujada a l’hotel i a sopar, son les 8 del vespre, sopa, truita, salsitxes, croquetes i patates, i com no, ensalada, que quasi ningú tasta. I en lloc d’anar a la disco pareix que tothom s’estima més estar a les habitacions (els que han vingut nous son de València i també més grans) i anar d’una habitació a l’altra, veurem com estarem repartits en acabar la nit. Segur que hi haurà alguna sorpresa. Dijous 9 de Maig A les 8, sorpresa, ens aixecam, sense sorpreses, i a berenar, per estar preparats a les 9’30, plou i no sabem si podrem fer canoa. Baixam fins al llac de la guingueta a veure com està. No plou i podrem navegar, ens posam les sabates, el “xaleco”, el rem i a escoltar les instruccions del monitor i cap a les barques, de dos en dos o tres en tres, dedins i cap a l’aigua, alguns fan voltes com una baldufa i no es mouen del mateix lloc, altres pareixen vertaders professionals. Una hora fent voltes amb les canoes dins el llac i sortim un poc banyats, ens canviam i cap a l’hotel, arribam d’hora, alguna dutxa i a dinar, a les 3 del capvespre hem de partir cap a Viella, tenim una bona passejadeta. Pujam cap al port de la Bonaigua, i a mesura que pujam ens anam quedant estorats, hi ha una nevada. Fa un poc de pluja fina però a la vorera de la carretera hi ha llocs amb 2 metres de neu, una passada, i en arribar a dalt del port feim una aturadeta per fer unes fotos i tocar-la un poc, no pensàvem que n’hi hagués tanta. 37


Baixam cap a Baqueira i cap a Vielha, una volteta pel poble encara que fa quatre gotes I cercam alguna tenda per comprar, anam com a “locos” cercant per fer compres, I a les 6 a la pista de gel, patins, guants I cap a la pista, uns patinen, altres ens passejam per la pista, o millor dit pel costat de la pista, però tots ens ho passam bé, algun esclat i algun que ho fa fantàstic. En sortir, a comprar aigua a un “super” i altra vegada cap a dalt, a passar per tota la nevada, amb unes vistes impressionants. Arribam a l’hotel i a sopar, avui arròs blanc amb salsa, pizza i carn amb patates i ensalada, als Mestres els fan un extra i els duen espàrrecs amb cuixot, alaaaaaa, algú voldria el cuixot, però no els espàrrecs.

Ara ja toca anar a l’habitació, dutxa i preparar la maleta, deixant fora la roba per demà, que a les 8 ja hem de ser a berenar. Divendres 10 de Maig A les 7 tothom enlaire, ja tenim les maletes quasi preparades, llevar els pijames, posar la roba preparada el dia abans i revisar de no deixar res a les habitacions. Baixam amb les maletes i les claus per anar a berenar. Com cada dia però amb un poc més de silenci. Maletes a l’autocar el sacs amb els “pic-nics”, i a les 8’30 ja estam de camí cap a Barcelona. Arribam i a facturar, DNI, targetes i a dinar, hem de cercar un bany obert... Hi ha poca gana, dos panets una poma i una botella d’aigua, ni hi ha gana, les falta un poc d’oli i tomàtiga, però sobretot hi ha ganes d’entrar per anar de compres. Tres quarts per comprar i no basta, a darrera hora cerquen la targeta per poder comprar al “Dutti free”, hem d’embarcar i falta gent, hi ha nervis i corredisses, però a l’hora d’entrar hi som tots. Bon vol i cap a l’autocar que ens du a Campanet. No hi ha tanta xerrera com a l’anada. I en arribar tots a la plaça, ja ens enyoraven. En cinc minuts tots hem desaparegut.

38


EQUIP DE SUPORT Des de l’experiència d’una estudiant de magisteri que hem tingut de practicant a l’escola, hem compartit una vivència que ens ha engrescat a tots, tant a mestres com a alumnes. ELS GRUPS INTERACTIUS COM ESTRATÈGIA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el context actual de les escoles, existeix una gran diversitat d’alumnat, la qual cosa genera la necessitat de potenciar un model educatiu inclusiu que es caracteritzi per ser accessible, equitatiu i de qualitat. Un model que disposi d’estratègies didàctiques, plantejaments organitzatius i processos innovadors que permetin desenvolupar les capacitats i competències al màxim de les possibilitats individuals i atendre a tots els alumnes oferint-los igualtat d’oportunitats des del context de l’aula ordinària. Aquest model educatiu inclusiu exigeix al professorat tres coses: conèixer les peculiaritats, característiques, necessitats i capacitats de l’alumnat per facilitar processos d’adaptació i l’adaptació del currículum en un ambient col·laboratiu i cooperatiu; canviar les actituds i expectatives vers la diversitat, veient-la com una forma d’enriquiment; i implantar noves formes d’actuació a tres nivells, com són la planificació i programació d’aula, plantejament d’estratègies alternatives, i les orientacions i propostes, amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit de tot l’alumnat. L’escola ha de ser la promotora de les pràctiques inclusives, en les que l’objectiu primer sigui oferir la igualtat d’oportunitats, ja que això implica la presència i participació de tots els alumnes, contribuint així a l’eliminació de les barreres d’aprenentatge. És evident que l’educació inclusiva és un procés que implica un llarg camí de lluita per aconseguir els principis que aquesta defensa. Per això des de l’escola s’han de proposar metodologies que permetin donar resposta a la diversitat, trencadores de l’esquema tradicional del treball dins l’aula i variades en funció de les capacitats, interessos i actituds dels alumnes. Una de les estratègies didàctiques amb les quals es treballa l’atenció a la diversitat, en el marc de les comunitats d’aprenentatge, són els grups interactius, prenent el diàleg com a base de l’aprenentatge. Els grups interactius tal i com els defineix Roldán (2007) són una organització flexible de l’aula que pretén maximitzar les interaccions entre els seus membres, fonamentant la comunicació, l’aprenentatge cooperatiu i la motivació cap a l’aprenentatge mitjançant una dinàmica activa i estimulant. Es posen en pràctica principalment per treballar els continguts més instrumentals, que des de les comunitats d’aprenentatge es consideren especialment rellevants. Consisteix en dividir l’aula en grups del mateix nombre d’alumnes, de forma que siguin grups heterogenis, variats quant a gènere, nivell d’aprenentatge o procedència. En cada un d’aquests grups es duu a terme una activitat diferent, encara que totes estan relacionades amb un tema global de la classe. El temps total 39


de la classe es divideix pel nombre total de grups interactius. Un cop transcorregut aquest temps, cada grup canvia d’activitat, havent passat de forma rotativa per totes les activitats, tutoritzades per adults diferents, en acabar la classe. És una estratègia que permet a través del treball dialògic fomentar l’aprenentatge comunicatiu i cooperatiu, deixant de banda la competitivitat per donar pas a un treball en equip. Al mateix temps, afavoreix una atenció individualitzada i grupal ja que els infants reben atenció per part de l’adult que els va tutoritzant en cadascuna de les activitats. Amb els grups interactius es pretén aconseguir dos objectius clars: desenvolupar les capacitats necessàries per eliminar l’exclusió social i superar els problemes de convivència, a partir de la interacció, la participació activa i el diàleg. Després de la meva experiència i participació en els grups interactius a l’escola puc dir que seria molt interessant que es mantinguessin aquests tipus de pràctiques per tots els beneficis que comporta a tots els membres implicats, però comptant amb la participació de voluntaris, com per exemple les famílies. He pogut participar i gaudir d’aquesta experiència dels grups interactius que s’han dut a terme a cinc anys d’Educació Infantil i a primer d’Educació Primària. La veritat és que n’és una pràctica molt enriquidora perquè potencia el treball en petit grup, col·laboratiu i cooperatiu, permet una atenció més individualitzada, fomenta l’ajuda entre iguals i promou la participació activa, entre d’altres. A més, s’ha pogut apreciar que els infants han respost molt bé a aquest tipus de dinàmica. Per tot això i pels resultats, progressos i evolució que s’han observat en els alumnes s’hauria de compartir i donar a conèixer aquest tipus de pràctiques, ampliant el marc d’actuació i aplicació en la resta de cursos i obrir-ho a la participació de voluntaris. Joana Reus Escalas

40


AJUNTAMENT

Després d’un curs Escolar envoltat de problemes lingüístics i de retallades de personal, manifestam des de l’Ajuntament, el nostre total recolzament a la nostra llengua catalana. El nostre Col·legi Públic Llorenç Riber va ser pioner a emprar la llengua catalana com a llengua vehicular i creim que, més que problemes, tot han estat avantatges; no coneixem queixes personals. Desitjaríem, però, que les protestes no fossin únicament pancartes i cridòria: l’estima es demostra en fets. La compra i lectura de llibres, la participació en homenatges als grans escriptors nostrats, lectures poètiques i presentacions de llibres i altres actes culturals, sovint van mancats de la participació juvenil. Ànims a tots: professors i alumnes. Comptau sempre amb l’ajuda i el suport de l’Ajuntament. Encara que els temps actuals no són massa propicis per a grans projectes, l’ajuda i la il·lusió per a resoldre problemes educatius sempre seran prioritaris. L’Ajuntament, per mediació de la Regidoria d’Educació, us desitja a tos unes merescudes vacances i us agraeix el vostre treball amb l’interès, sempre viu!, de seguir ajudant i defensant, quant sigui possible i més, totes les necessitats del nostre Col·legi. Tant de bo que el proper curs comenci carregat de noves il·lusions i manco problemes educatius.

Margalida Oliver Regidora d’Educació 41


Llapis de colors juny 13  
Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you