Page 1

 


#06 ANNA COMET

L’esport és magnífic, dur i exigent

feliç any nou!

GUIES AMA DABLAM

Esports d’aventura i a l’aire lliure

ACTIVITATS HIVERNALS

Consells a càrrec de montanyà

RAQUEL TORNER

Jo soc nedadicte, i tu?

2014 EL REPTE

Activitats a càrreg d’Oxineu

DOLORS MORCILLO

Llibretat, l’escència de la muntanya

III CURSA DE LES 4 ERMITES Ripoll, dos de març del 2014

GYM SPORT LIFE

Recupera la silueta després del nadal

TONI LÓPEZ

En busca de la pau interior

RAÜL ILLAMOLA

M’agraden els reptes

CLUB GIMNÀSTICA SANT JOAN Formant futurs gimnastes

ANNA QUINTANA

25 Anys amb l’emoció del primer dia

FLOR DE LIS

La teva botiga natural

FANATIK

Nou marcador de potència de Garmin

Difusió gratuïta a Osona, El Ripollès i La Garrotxa Revista creada per DISSENYS BR a Sant Joan de les Abadesses GI. 997-2013 Disseny i redacció: JUDIT RUIZ RICART Departament comercial: JORDI BOIXADERAS | 696 632 856 ANNA CLARET

| 661 922 946

MÒNICA ORTEGA

| 609 39 17 90

Col·laborador: JOAN FOSSAS revistaxsports@gmail.com facebook: /xsports.team.5

twitter: @revistaXsports

MOLT BON 2014 A TOTHOM! Esperem que tots hàgiu passat unes bones festes, i que l’entrada d’aquest any hagi sigut encara millor que l’acomiadament de l’anterior. Ses Majestats els Reis d’Orient han vingut carregats amb la primera revista de l’any, així que, si estàs llegint això, és que t’has portat molt i molt bé durant tot l’any. Enhorabona! Comencem el 2014 celebrant mig anyet des de l’inici d’aquest projecte i, com sempre, volem agrair a tots aquells que heu fet possible totes i cadascuna de les 192 pàgines que us hem portat durant aquests sis mesos. Com a anècdota, en el primer número vàrem comptar amb la col·laboració de Mireia Berga, patinadora del CPA Olot, i des d’aquesta publicació vam intentar difondre el projecte del club anomenat “Ajuda’ns a volar” des del qual demanaven ajuda per poder assumir la despesa econòmica que suposava assistir al Mundial de Patinatge Artístic de Taipei. Enguany, en el primer número de l’any, comptem amb Anna Quintana, capitana del CPA Olot que ens explica el final d’aquesta lluita, així com l’evolució del club des dels seus inicis. En les següents pàgines hi trobareu també a Toni López, runner ex-culturista, Raquel Torner, nadadora d’aigües obertes, Raül Illamola, pilot de ral·lies, Dolors Morcillo, runner veterana i l’esquiadora de muntanya i corredora de curses de muntanya Anna Comet. També hi ha un espai per pàdel, ciclisme, nutrició, fisioteràpia, esquí, gimnàstica... tots ells, com sempre, acompanyats de grans consells esportius i els millors professionals d’arreu de les nostres terres. Curiosament, trencant el què sembla ser la dinàmica comuna en publicacions esportives, el primer número de l’any ve carregat de grans atletes femenines que triomfen en els seus respectius camps i compten amb un ampli palmarès esportiu.

Bé, i ja us deixem llegir tranquils. Ens llegim el mes que ve!


espai ciclisme concentracions de pretemporada Benvolguts ciclistes, aquest mes us explicaré què fan els ciclistes professionals en les típiques concentracions de pretemporada. D’entrada, podem pensar que l’única cosa que s’hi fa és conèixer els companys d’equip i el personal de treball. Però, la veritat és que hi ha molta feina i moltes reunions que només passen durant els 10 dies que pot durar la concentració i que marcaran unes directrius a seguir durant tota la temporada. Comencem mirant qui està convocat. A part dels gairebé trenta corredors que formen un pro-tour, hi trobem tothom que té o tindrà una relació amb l’equip. Això inclou: el mànager general, els directors esportius, els metges, els entrenadors, els mecànics, els massatgistes, l’osteòpata, el cap de comunicació i el de premsa, el biomecànic, el dietista, el secretari o secretària d’oficina i personal d’sponsors i màrketing. Un total d’entre 60-70 persones.

També s’aprofita per conèixer les novetats dels nous materials amb els quals l’equip treballarà. D’aquesta manera, les empreses patrocinadores reben un feedback dels seus productes, ja que és quan constaten la impressió dels ciclistes, ja sigui la seva opinió sobre el quadre, les begudes isotòniques, les barretes energètiques, roba i similars. Els mecànics aprofiten per muntar totes les bicis incloses les de contrarrellotge i la resta de material, que comporta també posar a punt tota la flota de vehicles. Els massatgistes, més enllà de fer els massatges corresponents, planifiquen juntament amb el metge i el dietista tota l’alimentació que hi ha d’haver abans, durant i després de les curses. Ells també es responsabilitzen de la distribució de tota la roba que portaran tots els membres de l’equip.

Les funcions que fa cadascú durant els dies que conviuen junts queden definides amb l’activitat professional que desenvolupen aquestes persones. Això implica que cada corredor té pràcticament una reunió o visita amb cadascun d’aquests membres de l’equip.

El cap de premsa es fa càrrec de tota la part de comunicació, en altres paraules, de les fotos, vídeos, entrevistes, promocions publicitàries, lloc web i xarxes socials. Bona part d’aquest material s’elabora a la concentració i és la carta de presentació de l’equip.

En primer lloc, ens situem en un hotel, normalment en una zona on els corredors poden entrenar-se bé, és a dir, un lloc amb tot tipus de terrenys i carreteres tranquil·les, solen ser llocs a prop de la costa. L’hotel escollit és durant aquells dies el camp base de l’equip.

Imagineu-vos les converses de tots aquests professionals junts a l’hora de buscar la perfecció en tot, i amb la màxima professionalitat; una autèntica universitat en concepte d’organització, planificació i rendiment al màxim nivell de carretera.

Tot seguit, definim què fa cada corredor i cada professional del staff. Els corredors bàsicament s’entrenen, són sotmesos a proves mèdiques i de biomecànica i tenen reunions amb els directors i entrenadors per tal de planificar al seu gust el calendari de la temporada.

Salut i pedalades!

distribuïdor

- Josep Jufré


anna comet

l’esport és magnífic, però també dur i exigent

Anna Comet i Pascua neix a Girona el 20 de febrer del 1983 i resideix a La Guixa (Vic) des del 2001. Sóc Llicenciada en Traducció i interpretació i en Periodisme. Treballo com a professora al CEES (Centre d’Estudis El Seminari de Vic) una escola de formació professional i on em donen tot tipus de facilitats per competir i entrenar, i també tradueixo i escric per a diferents clients, bàsicament temes esportius. Sempre m’agrada dir que la meva professió és la de professora i traductora i la meva vocació és escriure. Corro federada per la Unió Excursionista de Vic, sóc membre de la Selecció Catalana d’Esquí de Muntanya i també de la Selecció Espanyola. Vaig estar 3 anys a la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, i després de deixar-ho per anèmies i problemes físics, aquest estiu els he ajudat en alguna prova i la idea és tornar a competir per ells aquesta temporada en Copa del Món. En el seu extens palmarès destaquen: Palmarès curses a peu: Medalla de bronze al Campionat d’Espanya 2013 Campiona al Championat du Canigou 2013 2a Olla de Nuria 2012 Campiona a la Cuita al Sol 2012 Esquí de muntanya: 6a Pierra Menta 2012 i 2013 10 a Patrouille des Glaciers 2012 7a parelles al Campionat del Món de Pelvoux 2013 9a Copa del Món Presolana (Itàlia) 10a Copa del Món Trompso (Noruega)

Entrenament amb la Selecció Espanyola a Tignes, Novembre 2013


El primer sacrifici que vaig fer per l’esport va ser marxar de casa amb 13 anys per estudiar als Alps francesos, on podíem entrenar i competir al més alt nivell. Deixes els amics a casa, trenques totalment amb el teu món “real”. Però a partir d’aquí crec que no es tracta de sacrificis, sinó d’oportunitats úniques que, tot i la lesió i la difícil recuperació que vaig tenir, repetiria sense pensar-ho. És una situació que fa que maduris diferent, ni millor ni pitjor, però sí que aprens a fer-te la vida a la teva manera i vius una mica diferent que la resta dels joves; i això trobo que ara fa que també entengui la vida des d’una altra perspectiva i valori d’una altra manera les coses i les prioritats.

Cursa de les X Ermites 2013

Vaig començar a competir amb curses de muntanya quan era sub23, després de recuperar-me d’una greu lesió de genoll que em va fer abandonar la competició d’esquí alpí als 19 anys. La muntanya sempre ha estat un entorn on m’he trobat bé i còmoda, de fet a casa ens hi van portar des de ben petits i passàvem la majoria de vacances amb tenda i fent excursions a muntanya i a l’hivern a la neu. Haver de deixar la competició d’esquí alpí de manera involuntària va ser un cop realment dur, però una vegada superada aquella difícil recuperació vaig tornar a practicar esport tan aviat com fou possible. Vaig començar a competir en duatlons de muntanya de manera totalment amateur, en elles vaig adonar-me que si bé amb BTT em veia superada per les meves rivals, corrent estava al nivell de les primeres classificades, així que vaig començar a centrar-me en el running. Més endavant vaig començar amb l’esquí de muntanya, i realment em va captivar a tots els nivells.

Mentre feia BUP i COU ens ho van posar molt fàcil des de la federació, ja que estàvem interns en escoles que ens donaven totes les facilitats per estudiar, entrenar i competir. Els meus primers anys universitaris van coincidir amb la lesió del genoll i va ser més complicat psicològicament pel fet d’acceptar que havia d’aterrar al món real i fer com la resta de companys. Copa del Món Trompso (Noruega) 2013

Durant els meus últims anys universitaris estudiava, entrenava i treballava; i feia verdaders equilibris per fer-ho tot, però tampoc competia al nivell que ho faig ara i per tant l’esport no em demanava tantes hores. Actualment compagino la pràctica esportiva amb la meva feina de professora, que afortunadament em proporciona força hores lliures per poder entrenar, i compto amb moltes facilitats per part de l’escola quant a dates de competicions i similars. Malgrat totes aquestes facilitats, però, compaginar la feina amb un entrenament d’alt nivell no és fàcil, ja que aconseguir un bon nombre d’hores de descans acaba resultant bastant complicat. És qüestió d’organitzar-se bé i trobar una estona per a cada cosa. Si hagués d’escollir quina competició és la que més m’ha marcat, no sabria dirne una de concreta. Hi ha curses que per elles mateixes són especials, i sovint no cal un gran resultat perquè una cursa et marqui. Una d’elles seria La Pierra Menta, definitivament hi ha un abans i un després de la primera Pierra que fas.


Es tracta de quatre dies de cursa seguits, d’etapes espectaculars per la seva duresa, el seu paisatge, l’ambient i l’exigència tècnica. De les dues Pierras que he fet recordo amb especial il·lusió dos moments: el primer quan arribes al Grand Mond a l’etapa del dissabte, de lluny ja sents la gent com crida i una llarga corrua fosca. Més de 2000 persones estan esperant-te i et fan un passadís cridant i animant, només de recordar-ho se’m posa la pell de gallina. El primer any vaig passar per allà molt cansada, vaig fer el canvi de pells i en aixecar el cap vaig veure uns amics que cridaven el meu nom enmig de la gentada, vaig sortir del canvi amb llàgrimes als ulls. Va ser increïble. I el segon moment és quan creues la línia de meta el darrer dia, l’abraçada amb la teva companya de cursa, és d’aquelles abraçades verdaderes on es barregen sentiments d’alleugeriment per haver acabat, d’alegria, d’esgotament i d’agraïment. Una altra de les curses que m’han marcat ha estat el Campionat d’Espanya de curses a peu d’aquest any 2013. Jo sabia que estava en forma, però no sabia fins a quin punt. Era una marató de muntanya duríssima i preciosa a la vegada. Va sortir tot rodat, la vaig gaudir i també patir. Vaig anar remuntant posicions fins a la 3a i corria a gust tot i que no m’ho podia acabar de creure. Recordo que creuant el pont que ja entrava al poble d’arribada a Vilaller, em vaig girar i vaig veure que la Núria Domínguez no em seguia i quedava només una pujada empedrada abans de la línia de meta; aleshores em vaig posar a caminar, sentia que em cridaven però no sabia que em deien, era un moment per mi, per allargar-lo tant com pogués. Vaig creuar la meta amb els braços alçats gairebé sense creure-m’ho i allà m’esperava la Núria Picas, que havia guanyat i em va rebre una abraçada.

L’esport és magnífic però a la vegada dur i exigent el facis al nivell que el facis. El que tinc clar és que totes aquelles persones que en fan o que volen començar, ho han de fer perquè en tenen ganes, no perquè sigui una moda perquè si aquest és el motor que els mou, segurament duraran pocs dies. També cal distingir entre l’esport per fer salut o l’esport al nostre nivell que és esportrendiment i de saludable ja en té poc. Per aquells que dubtin els diria que ho provin, que ho facin molt progressivament i posantse objectius coherents, si hi van entrant a poc a poc, aconseguiran interioritzar-ho i segurament acabaran tenint l’esport com una rutina i un hàbit, i això és un verdader plaer. D’anècdotes i moments a recordar n’hi ha moltíssims; des de moments precaris, d’aquells que mentre els vius et sents la persona més desgraciada del món, però que quan els recordes rius i que amb el temps vas aprenent a portar-los amb més humor. També hi ha moments bons o molt bons i, al final, tot i ser potser els menys abundants, són els que la teva memòria guarda. També hi ha moltes anècdotes amb companys, que molts d’ells acaben formant part important de la teva vida, ja que hi passes moltes

Sincerament, no intentaria convèncer a ningú perquè practiqués esport, ja que crec que és una elecció molt personal i que has de voler. Arribada Pierra Menta 2013

hores i algunes de molt intenses. També hi ha moltes hores de viatge, de paisatges meravellosos, de dies de molt mal temps. La veritat és que més que una anècdota podríem fer un anecdotari. Finalment, m’agradaria aprofitar aquestes línies per fer un agraïment a totes aquelles persones i marques que ens recolzen i confien en nosaltres, i en mi en concret: - A en Marc, el meu home, per tenir una paciència i una comprensió fora de mida. - Al meu entrenador, l’Amand Redondo, que durant aquests 4 anys de treball m’ha fet créixer com a persona i com esportista, i hem aconseguit una evolució gegant. - A Dynafit, pel seu suport esportiu. - A les federacions, per aconseguir tot el que aconsegueixen per nosaltres, i sobretot a les persones que gestionen els nostres equips. - Al Gimàs del Club Tennis Vic i a la Fundació Puig Porret, pel seu imprescindible aportament econòmic. - Al Centre d’Espai Salut de Vic, per trobar hores de sota les pedres per intentar arreglar les meves cames. - I a tots els companys de fatigues que no em deixen mai sola per entrenar.


activitats hivernals consells a càrrec de montanyà

L’hivern és una de les èpoques més desitjades de l’any, i cada cop més gent està esperant les condicions exactes per desenvolupar activitats a les muntanyes dels Pirineus; també, però, és l’estació de l’any on les condicions climàtiques són més dures i els dies són més curts, per això cal tenir cura a l’hora de triar l’activitat, d’itinerari i l’equipament actiu i passiu. Esquí de muntanya i de fons, alpinisme i escalada de gel, raquetes de neu, trineu amb gossos, entre d’altres activitats són les preferides per la gent, i a l’hora de practicar qualsevol d’aquestes activitats tothom hauria de ser capaç de saber les seves possibilitats físiques i tècniques a l’hora de triar un itinerari, així com tenir cura de l’equipament actiu (la roba, els esquis, botes, casc) i el passiu (sonda, pala, aparell d’emissió i recerca d’allaus, farmaciola, manta tèrmica...)

L’APARTAT OBLIDAT DE LA SEGURETAT Cada vegada la gent descuida més la part passiva del material, oblidant que l’aparell de recerca de víctimes d’allaus, pala, i sonda pot ser vital per salvar la vida dels companys amb una sortida hivernal. És molt important recordar aquests materials, ja que, tot i el seu bàsic funcionament, poden ser imprescindibles en cas d’accident.

RECOMANACIONS · Cal informar-se de les condicions meteorològiques i de la possible evolució del temps, planificar l’activitat i tenir-hi en compte la durada. · És important anar sempre acompanyats o informar a algú de l’activitat prevista, el recorregut i l’horari a l’activitat que es vol fer. · En cas d’accident, cal mantenir la calma i trucar al telèfon d’emergències 112. Les trucades a aquest servei es poden fer des de qualsevol lloc i des de qualsevol telèfon mòbil. Cal ser molt precisos amb el missatge que es transmet. · A més, i en aquestes dates, cal tenir molt en compte els consells de seguretat a l’hora de practicar activitats d’hivern. Entre d’altres, cal informar-se del perill d’allaus, tenir cura a l’hora de traçar la ruta per evitar provocar una allau o quedar-hi atrapats i renunciar a fer l’activitat si el risc d’allau és elevat. · Per aconseguir la llicència federativa cal dirigir-se a qualsevol de les més de 415 entitats federades (centres excursionistes), repartides per tota la geografia catalana, on us gestionaran l’obtenció de la llicència. Per obtenir-la s’ha de ser soci d’una entitat afiliada a la FEEC.


;

(EX)HEROIS

Chris Gatling

d’energizer a okupa Durant els 90 tot van ser èxits i felicitat en la vida i carrera de Chris Gatling. Mai va ser el millor, però sempre va estar en aquesta segona fila d’homes que mai seran oblidats pels qui estimen l’esport. No obstant això, d’això fa ja dues dècades. Malgrat acumular una gran quantitat de diners, ha estat condemnat a una llarga estada a la presó per un intent d’estafa de tan sol 800 euros al mes.

i va intentar treure profit a través del seu lloguer. En primer lloc, va estar vivint un temps en ella perquè semblés que era de la seva propietat. Després d’això, la va posar en lloguer a raó de 800 dòlars al mes, aconseguint que un possible inquilí s’interessés per ella i pagués el primer mes.

No obstant això, va donar amb un interessat que no es fiava del tot del Triat en el lloc 16 del draft de 1991 pels procés de lloguer que s’estava seguint, Golden State Warriors, va arribar a formar per la qual cosa va decidir avisar a les part del All Star sis temporades més tard. autoritats que alguna cosa estranya Gatling va jugar al Golden State, Miami, estava ocorrent, destapant tot l’engany. Dallas, New Jersey, Milwaukee, Denver En un primer moment, l’advocat de Gatling i Cleveland abans de fer el salt a Europa, va declarar que “tot era un malentès”, pera on va formar part del CSKA i del Scavolini al final va confessar la veritable versió dels Pesaro, arribant a acumular una fortuna fets, que li ha portat a una condemna que de 30 milions de dòlars que li permetien sembla ser definitiva. viure tal com sempre havia desitjat. No obstant això, no tot són llums en la vida de ‘Energizer’, com així era anomenat l’home de la famosa cinta al cap.

espai pàdel Seguim on ho vàrem deixar l’any passat, amb més consells sobre els vidres! Hem de procurar que la pilota ens quedi sempre per davant del cos. A què em refereixo? Fàcil: després que reboti al vidre posterior la pilota ha de quedar, estant nosaltres de costat, dos o tres dits per davant nostre; d’aquesta manera aconseguirem estar còmodes i tindrem una visió perifèrica de la pista i la ubicació dels rivals en aquesta, la qual cosa ens permetrà dirigir la pilota al punt més adequat. Un altre aspecte a tenir en compte és si la pilota que ens entra ve paral·lela o en diagonal (essent aquesta

última

més

complicada

de

tornar).

Penseu que els vidres són com un billar a tres bandes, i que les pilotes acostumen a sortir amb l’angulació amb la qual entren. Cal ser conscients que en el pàdel els vidres ens proporcionen temps per defensar amb garanties i guanyant una mica de temps, ajudant al nostre

2013 es pot definir com un any d’ombres per a l’antic estel de la NBA. Després de declarar-se culpable d’ocupar una casa i intentar treure profit d’ella, Gatling ha estat condemnat a quatre anys de llibertat condicional que el confirmen com la nova joguina trencada de l’esport americà. No es coneixen les causes que li van portar a fer-ho, però el que és clar és que la seva fortuna ja no ha de ser la d’antany. Aprofitant que els seus propietaris tenien la seva residència habitual a Califòrnia, Chris Gatling va forçar una casa a Arizona

company a situar-se en tot moment. Si els rivals ens tenen la xarxa guanyada i estan ben situats, el temps que aconseguim amb els vidres pot ser essencial per girar la dinàmica del punt (aquí ens endinsem ja una mica en la tàctica!) Al pròxim número ens centrarem en els vidres en diagonal, que com ja he dit anteriorment són un pèl més complicats.

Salut i pales! - Miquel Puigdomenech


raquel torner jo soc nedadicte, i tu? Raquel Torner, actual monitora de natació i socorrista de la piscina municipal de Ripoll, és una campdevanolenca de 34 anys. La natació i l’esport en general m’han agradat sempre. Des de ben petita, els meus avis, molt aficionats al senderisme, ja em duien a fer llargues caminades amb ells. No recordo haver assistit a molts cursets de natació de menuda, però sí que recordo que la meva avia era aficionada a nedar i cada estiu se m’emportava al riu o a les piscines de la comarca i em feia classes de natació. De fet, vaig perdre la por a l’aigua gràcies a ella; va ser una bona mestra.

Quan vaig arribar a l’adolescència m’agradava una mica tot: vaig tocar el senderisme, l’atletisme, la BTT... Bé, tots els esports que eren de resistència m’agradaven, i encara ara em continuen agradant. Em considero una esportista de resistència i no de velocitat; m’agraden les llargues distàncies, km i km, tan nedant com en les altres disciplines. M’endinso en la natació de competició ja d’adulta, quelcom poc habitual per un nedador.

Va ser a partir dels 24 anys, quan vaig obtenir la titulació de monitora de natació per la Federació Catalana de Natació, quan vaig caure enamorada d’aquest esport i de la meva professió. En aquests deu anys que fa que treballo a la piscina de Ripoll he ensenyat a nedar a un bon grapat de mainada de tota la comarca, així com també a molts adults. Al mateix temps, durant aquests deu anys he après que la natació no només és practicable en piscina i he descobert una altra branca de competició anomenada aigües obertes que ha multiplicat la meva passió per la natació.


L’any 2008, tot llegint un article sobre la travessa Illes Medes - L’Estartit (1.5km) a la coneguda revista esportiva Sport Life començo a engrescar-me amb la natació en aigües obertes. Mai no havia nedat mai tanta distància en mar obert, així que vaig començar fent 1500m diaris a la piscina i més tard ho vaig començar a provar al mar, anant cada cap de setmana anava a la platja per intentar fer 1500m. Finalment, quan el Club Nàutic de l’Estartit va obrir inscripcions per la travessa no vaig dubtar-ho ni un segon i m’hi vaig apuntar. Un cop finalitzada, em vaig sentir tan feliç i satisfeta per haver fet la prova en menys de mitja hora que vaig dir-me a mi mateixa que aquella no seria l’última travessa que faria. I va ser cert, ja que des d’aquell estiu no he parat de nadar al mar. La natació, ja sigui en piscina o en aigües obertes, m’aporta benestar personal tant física com emocionalment. Quan acabo de nedar estic satisfeta de mi mateixa, sento que he fet una bona feina i tinc les endorfines al màxim; i això és degut a una braçada rere l’altra però també als objectius que em proposo per millorar dia a dia. Estic orgullosa de mi mateixa quan penso que amb els meus braços i les meves cames he nedat per tot el Cap de Creus, o que he aconseguit anar de Calella de Palafrugell fins a Llafranc passant per les Illes Formigues (un recorregut de 7km) després de la preparació de tot un any. Hi ha moments a la meva vida que em sento com un peix, i no puc imaginar-me com seria la meva vida sense la natació. De cara a aquesta pròxima temporada ja tinc diferents objectius marcats. El primer de tots els reptes que m’agradaria assolir aquest any 2014 és passar a nedar 15km en aigües obertes i aconseguir nedar tot el Golf de Roses sortint de l’Escala i arribant a Roses sense parar, només

fent petits descansos per dur a terme els avituallaments necessaris. Aquesta llarga prova, però només seria una preparació per a fer l’Estret de Gibraltar des de Puerto de Tarifa (Andalusia) fins a Punta Fe (Marroc), que és pràcticament el somni de tot nedador d’aigües obertes.

espai fisio Aquest mes des de Fisioteràpia Ripoll parlarem de les Epicondilitis, lesió també coneguda com a tendinitis del tenista cada vegada més freqüent en la

Per tal d’assolir aquests objectius és necessària una correcta planificació anual d’entrenaments en piscina i tirades llargues a mar obert amb travessies de 7, 8 i 10km. Tot nedador d’aigües obertes ha de saber controlar la fatiga en grans distàncies i el patiment en cas de molt onatge (especialment en casos com els corrents de l’Estret).

població en general que afecta la zona de l’avantbraç amb dolor a la cara externa del colze (epicòndil lateral), dificultat a l’hora d’agafar objectes, i pèrdua de força de la zona canell. La seva causa principal són els moviments repetitius d’extensió de canell i supinació de l’avantbraç, el qual produeix petits trencaments fibril·lars i una mala reparació en els tendons dels músculs extensors, d’aquí prové el sobrenom de “colze del tenista”, però qualsevol persona que realitzi treballs que impliquin el treball repetitiu d’aquesta musculatura

Enguany estic preparant aquests reptes amb uns entrenaments creats pel Club Natació Granollers enfocats a nedar distàncies llargues, així com entrenant mensualment amb l’empresa d’aigües obertes Neda el món que m’orienta, assessora sobre la nutrició, aconsella com suportar aquests tipus de travesses... I sobretot mantenint una correcta alimentació i uns bons hàbits de descans per poder tenir l’energia necessària!

pot ser susceptible aquesta afectació. Cal diferenciar l’epicondilitis de l’epitrocleitis, epicòndil medial o colze del golfista, en el qual el dolor es localitza a la part interna del colze. Petits consells davant aquest tipus de lesió: - Gel 20 minuts 2 cops dia (sense contacte directe). - Treball excèntric de la musculatura extensora. Treball excèntric de la musculatura supinadora. - Treball específic de tonificació de la musculatura extensora i supinadora.

Animaria a la gent a practicar natació perquè és un dels esports més saludables i més complets que hi ha. És complicat lesionar-se si es neda amb una bona tècnica, es cremen moltes calories si es fan servir els músculs apropiats per desplaçar-se bé dins l’aigua, i, com en tots els esports, com més fas més vols!

- Treball específic de tonificació de la musculatura relacionada amb la zona de la lesió (espatlla, flexors, serrat anterior). - Treball de propiocepció de la zona extensora i supinadora (es realitza un treball combinat de propiocepció de la zona espatlla, avantbraç i canell). - Estiraments específics extensors, flexors, pronador, supinador i musculatura de l’espatlla. - Realitzar treballs concrets de la biomecànica

D’assistir regularment a la piscina es pot adquirir un bon nivell, suficient per poder començar a fer petites travesses a mar de 500, 600 0 700 metres màxim les primeres vegades, i més endavant assolir reptes de major exigència. Jo vaig començar així i ara somnio amb l’Estret!

de la zona espatlla, avantbraç i canell, per adequar la lesió a les seves necessitats i restaurar la seva funcionalitat a les activitats de la vida diària. Doncs fins aquí el capítol d’avui. Evidentment tots aquests són consells generals i és molt important consultar un professional sanitari per tal d’obtenir un millor diagnòstic i un tractament adequat a cada cas.

Ànims a tots els lectors; veniu a nedar! -Anna Capdevila


Després de l’èxit de l’any passat, enguany ens hem animat a fer-vos una doble proposta amb la mateixa filosofia de l’anterior edició. · La primera proposta (el Repte2014 – EM) serà una continuació del Repte 2013 on tots els practicants de l’esquí de muntanya i tots aquells que us vulgueu iniciar en la seva pràctica hi tindreu cabuda. · La segona proposta (el Repte2014 – RN) és nova, ja que seguint un programa similar al de l’any passat, en aquesta edició el portarem endavant amb raquetes de neu per a tots aquells que es volen apropar a la muntanya hivernal sense la necessitat d’esquiar.

PROGRAMACIÓ DE SORTIDES:

La intenció en qualsevol de les dues opcions, serà crear un grup on tothom tingui

DATA

SORTIDA

TALLERS

SORTIDA 1

19/01/2014

Tossa Plana de Lles (Cerdanya

ARVA

SORTIDA 2

02/02/2014

Pic de la Dona (Vallter2000)

Protocol de rescat

06/02/2014

Pic d’Eina (Vall de Núria)

Autodetenció

02/03/2014

Pic de la Mina (Cerdanya francesa)

Equip i material EM

SORTIDA 5

16/03/2014

Pic de Perafita (Cerdanya)

Equip i material alpinisme

SORTIDA 6

30/03/2014

Pic del Puigmal (Cerdanya franesa)

Tècnica alpinisme

SORTIDA 7

13/04/2014

Puig Pedròs (Cerdanya

Planificació i logística

cabuda, on l’objectiu principal sigui el fet de formar part d’ell mateix, per poder gaudir de l’esport que ens agrada en companyia i amb la seguretat de portar sempre un guia titulat amb nosaltres. A més gaudiràs d’avantatges en la compra i el lloguer

SORTIDA 3

de material, assessorament tècnic i descomptes en el cremallera de la Vall de Núria.

SORTIDA 4

El Repte2014 és un grup actiu que ofereix un programa de sortides durant tota la temporada, repartides cada 15 dies, on a més de fer activitat esportiva es faran pràctiques de coneixement del medi, per donar als participants més autonomia i seguretat. Es realitzaran tallers de recerca amb ARVA, tallers de protocols de rescat en allaus i tècniques alpines. I com a final de festes, us convidem a provar-vos en els 3 reptes finals. El Repte2014 – EM (Esquí de Muntanya) T’agrada l’esquí de muntanya? T’agradaria

REPTE 1

19+20/04/2014

REPTE 2

1+2/05/2014

Aneto

REPTE 3

-

Elbrus

provar-ho? No tens amb qui fer sortides d’esquí de muntanya? Se t’han quedat petites les

TARIFES (Preus per persona amb 21% IVA inclòs):

estacions d’esquí alpí? Necessites més coneixements en seguretat a l’alta muntanya?

Sortides preparatòries

Tot això i més és el Repte2014 – EM.

Travess Vall de Núria-Ulldeter-Vall de Núria

Preu per 1 sortida: 40€. Pack de 4 sortides, a escollir: 120€ (30€/sortida).

A diferència de l’edició anterior, aquest 2014 explorarem altres racons del Pirineu Oriental. Per apuntar-se a alguna o totes les sortides programades és

Pack de 7 sortides + Repte 1: 200€ (25€/sortida). Els Reptes 2014

necessari un nivell mínim d’esquí alpí (descens de pistes vermelles amb seguretat

Repte 1. Travessa Núria-Ulldeter-Núria: 70€ (2 dies).

i control, que no velocitat), tots aquells que ho vulgueu us oferim la possibilitat de

Repte 1. Només anada o tornada: 35€ (1 dia). Logística a càrrec del client.

fer uns dies de classes d’esquí alpí abans del dia 19 de gener a la nostra escola

Repte 2. Aneto 3.404m: 65€ (2 dies). Places limitades.

d’esquí a Vall de Núria (en funció dels interessats farem proposta de dates i tarifa).

Repte 3. Elbrús 5.642m: Data i tarifa pendent de concretar.

El Repte2014 – EM  t’ofereix la possibilitat de contractar les sortides que més t’interessin o agafar el pack de les 7 sortides juntes que serà més econòmic. El mateix

El preu de totes les sortides.

funcionament amb els 3 reptes finals, que podràs agafar el que més s’adeqüi a les

INCLOU: L’acompanyament d’un guia titulat, el material tècnic col·lectiu i de seguretat, l’assegurança

teves necessitats o venir a tots.

d’accidents i la MP del guia en cas necessari. NO INCLOU: El material personal, el desplaçament fins als punts de trobada, el cremallera ni les

Durant les 7 sortides planejades durant la temporada, l’hora i el punt de trobada

despeses de refugi/s quan sigui necessari.

s’informarà durant la setmana abans per correu electrònic. Els que necessitin

Per a tots els participants del Repte2014 que vagin acompanyats d’un dels guies d’OXINEU, amb la

material de lloguer podran gestionar-ho mitjançant OXINEU i la botiga Ski&Mountain, ho

col·laboració de FGC (Vall de Núria), es podran beneficiar d’una tarifa especial del cremallera:

tindran llest al nostre local de Ribes de Freser la tarda abans de la sortida o el mateix matí.

Pujada i baixada: 11,15€ (50% dte.) | Cremallera de temporada: 61,00€ (50% dte.)


;


dolors morcillo llibretat, l’escència de la muntanya

Taga 2013. Foto Núria Gabernet

Em dic Dolors Morcillo, visc a Caldes de Montbui al Vallès Oriental, tinc 43 anys i sóc mare de dos petits, en Pau i en Roc. De professió interiorista, actualment treballo en disseny industrial. I per complementar aquests dos principals àmbits de la meva vida em dedico a gaudir de la muntanya en el temps que em resta. Aquesta passió per la muntanya crec que ha existit sempre dins meu. De ben petita era una bona excursionista, anava sempre arreu amb ganes de conèixer nous llocs, m’encantava l’exercici físic. Em considero una persona força inquieta i curiosa, he practicat diversos esports i la BTT va ser

el meu gran descobriment, era l’esport ideal per recórrer grans distàncies tot descobrint nous camins a la muntanya. Compartia sempre aquestes sortides amb nois i això, volgués o no, m’obligava a ser més forta cada dia per tal de seguir-los. El gimnàs va començar també a ser part important en la pràctica esportiva, per aconseguir un reforç muscular i evitar lesions, però principalment amb la voluntat d’anar mantenint una bona condició física general. Va ser després de néixer els meus fills que vaig començar a córrer, i el fet de tenir la muntanya tant a prop de casa va facilitar que m’iniciés en aquest gran esport. Però

no va ser fins al 2011 que vaig començar a competir, en els anys previs l’únic que havia estat fent eren curts rodatges amb certa regularitat i només pels voltants de Caldes amb l’objectiu de recuperar el físic perdut. I un cop això assolit necessitava donar-li un nou sentit a aquelles sortides, convertirles en entrenaments, volia millorar, vaig pensar doncs, que una bona motivació seria participar en una competició. La Mitja Marató de Sant Llorenç em va semblar una bona prova, era de les importants i era a la meva comarca, la feien a les mateixes muntanyes per què tant havia caminat tot fent excursions de petita, em feia especial


il·lusió tornar ara a voltar-les corrent. L’experiència va anar força bé, la vaig acabar i ben contenta, llavors em vaig fer el propòsit per l’any vinent de fer la marató. De primeres podia semblar agosarat, ja que tot just m’acabava de plantejar començar a córrer una mica en serio, però va ser amb aquesta idea al cap que vaig iniciar el 2011, amb el propòsit d’entrenar fort per aconseguir estar preparada, arribar a sentir-me capacitada per fer una marató de muntanya. És llavors quan m’endinso de debò en aquest meravellós món. Així que la Marató de Catalunya és com el meu “test” personal de superació. Cada any hi he tornat amb el principal objectiu de millorar el temps i motivada per l’especial significat que té per mi aquesta cursa de Sant Llorenç Savall. Així que ha estat ja de ben adulta quan m’he dedicat a practicar esport de manera més intensa, això sí, sempre a la muntanya.

Actualment, intento combinar la BTT i l’escalada amb les competicions de curses de muntanya. I de moment estic molt contenta de com m’està anant tot, sempre amb la prioritat de gaudir de tot allò que faci, i amb molta motivació he anat millorant i els bons resultats han acompanyat. I és llavors quan veus recompensat l’esforç diari d’encabir entrenaments en els horaris ja difícils de conciliar entre feina i família, i a més vols estar al 100% en tots tres àmbits, és important tenir el suport dels que tens més a prop. De tot plegat però, amb el que em quedo, és amb els importants valors que aporta aquest esport, treball, esforç, lluita, perseverança, superació, humilitat, companyonia, etc. I també, molt important, és l’oportunitat que m’ha brindat de conèixer moltes persones, algunes d’elles bons amics i amigues. I sobretot, la llibertat, que per mi és l’essència de córrer per muntanya, poder triar per on pujaràs al cim, pel camí, pel dret , per la canal o descobrir un nou recorregut, això és el que em fa sentir lliure i viva. Si hagués de convèncer a algú de començar a practicar algun esport, seria sens dubte aquest. Córrer és ben econòmic, no necessita cap formació específica i quin millor entorn per practicar-lo que les nostres precioses muntanyes. És important primer fer una prova d’esforç, començar a poc a poc quant a distàncies i dificultat dels terrenys, amb ganes de gaudir, de conèixer gent i nous racons, i sobretot viure el moment.

En aquesta meva curta trajectòria esportiva he fet un bon nombre de podis dels quals puc destacar: Campiona veterana Copa Catalana FEEC 2011-2012-2013 Subcampiona veterana Circuit Català FEEC 2011 (3ª absoluta) Campiona Challenge Curses Nocturnes Petzl 2012 Campiona veterana Campionat del Ripollès 2013 Campiona Copa Montseny-Guilleries 2013 Campiona de Catalunya veterana Campionat Individual 2013 1ª Sant Amand 2011 1ª Les Ànimes del Purgatori 2011-2012 4ª Pedraforca 2011 i 2ª al 2012 2ª Burriac Atac 2011-2012 2ª Tivissa 2011 3ª Marató de Catalunya 2012 1ª Cursa Hivernal Campdevànol 2012 3ª Ascens a St. Sadurní 2012 i 2ª al 2013 2ª ½ Marató Vall del Congost 2012 9ª Olla de Núria 2012 i 8ª al 2013 2ª Marató Vall del Congost 2013 1ª Batega al Bac 2013 2ª Puigdefrou Exhaust 2013 3ª Asics Trail St. Esteve 2013 1ª Les 4 Ermites de Ripoll 2013 4ª Marató de Berga 2013 3ª Ultra Trail Catllaràs 2013 1ª UltraTrail Terra de Comtes i Abats 2013

Com a novetat, aquesta temporada vinent correré amb Spiridon, amb moltes ganes per fer un bon treball d’equip en tots aquells objectius que ens proposem. Tot i que els dos primers anys vaig córrer amb Diedre, l’any passat vaig decidir fer canvi d’entitat cap al Club Atlètic Calderí, ja que era un club nounat al meu poble i em va engrescar ajudar-los a fer-se conèixer, i continuaré treballant amb ells en tots aquells projectes que pugui. Asics Trail St. Esteve 2013. Foto Angel Enguita

Puigdefrou Exhaust 2013


GYM SPORT LIFE

espai objectiu

recupera la silueta després del nadal

Les festes de Nadal acostumen a ser una època d’excessos de menjar on la conseqüència més evident és un augment del nostre pes que any rere any costa més de reduir.

EL MULTI ESPORT, UNA ALTRA MANERA DE VIURE L’ESPORT En aquest número de la revista parlaré dels avantatges que suposa la pràctica de diversos

Però no patiu més, això s’ha acabat! A GYM SPORT LIFE posem a la teva disposició una gran varietat d’eines i sistemes que t’ajudaran a baixar aquests quilos que anem arrossegant i per fi recuperar la silueta que sempre havies desitjat.

esports. Molts dels que llegim i col·laborem en aquesta revista no som professional de cap esport, som

1. Dietes: un professional et farà la dieta personalitzada en funció de les característiques físiques de cada client. Després d’un estudi inicial on es valora a la persona es porta a terme la planificació dels teus àpats, i amb un seguiment mensual aconseguiràs excel·lents resultats.

gent que ens agrada molt l’esport i gran part de la nostra vida gira al voltant d’aquest món, però sense cap compromís amb cap empresa ni cap gran marca. Al no ser professionals de l’esport podem gaudir dels privilegis i beneficis

2. Zona cardio: A les nostres instal·lacions podràs trobar una zona amb bicis de ciclisme indoor, cintes per caminar/córrer i el·líptiques amb infinitat de programes que faran que perdre pes es converteixi en un objectiu una mica més fàcil.

que dóna la pràctica de diverses modalitats

3. BIKECONTROL: el ciclisme indoor, l’activitat dirigida per excel·lència, et permetrà perdre pes d’una manera ràpida però alhora progressiva. Amb “només” 45’ de classe notaràs els seus resultats amb molt poques sessions.

diferents esports ens farà millorar el nostre

esportives. I això és una bona noticia, ja que la pràctica de rendiment de manera més global ; no serem els millors en cap esport, però podem ser bons en molts esports i gaudirem de més experiències.

4. Slim Belly: el sistema més innovador i eficaç per perdre aquells quilos de més que tenim localitzats a la zona abdominal. Un sistema reconegut a escala mundial que t’ajuda a perdre el greix localitzat durant la teva sessió de cardio. Amb només 12 sessions redueix la teva cintura més de 8cm! Ho deixaràs escapar?

A més, és una cosa que el nostre organisme i el nostre cap ens agrairan. La pràctica única d’un determinat esport ens portarà inevitablement a patir les lesions típiques de l’esport en

5. Productes per aprimar: t’oferim un gran ventall de productes de dues marques de gran qualitat com són MULTIPOWER i MEGAPLUS; aquests productes t’ajudaran en la teva lluita per perdre pes i es convertiran en una eina molt eficaç i amb grans resultats. Pots trobar productes com L-Carnitine, bloquejadors, Fatlloss (programa integral per perdre pes en 30 dies)...

concret, bàsicament per sobrecàrrega i/o abús dels entrenaments. En canvi, si fem diferents disciplines esportives mai farem un abús en els entrenaments i ens serà molt més difícil patir lesions per sobrecàrrega. I com he dit anteriorment, el nostre cap també ens ho agrairà. És molt important saber que si un dia no tens ganes d’anar amb bici o córrer pots anar a la piscina, a fer gimnàs, a jugar un partit de pàdel o fer esqui. A més, és la manera de conèixer gent nova i ampliar la nostra xarxa social. Us animo a tots a provar diferents esports, segur que en trobeu més d’un que us enganxa.

- Aleix Fàbregas, llicenciat en C.A.F.E.


En Toni López va néixer a Sant Joan de les Abadesses el desembre del 1976. Actualment disputa curses de muntanya i Ultra Trails (recentment tercer classificat de la Cursa de les 4 Ermites 12km, 15è I Vertical Ogassa, i novè en la Trail Bastions 2012, Emmona 2012 i Setdellonga 2013), però la seva primera passió esportiva va ser el culturisme.

Al tractar-se d’un esport on pases la majoria del temps tancat al gimnàs, crec que això afavoreix el companyerisme malgrat ser una pràctica individual. Per exemple, el que fou el meu monitor durant aquesta època, en Marc Casas, va pasar a ser (i avui dia encara ho és) un d’els meus millors amics.

Vaig endinsar-me al món del culturisme quan tenia 21 anys. Posant al límit el meu cos aixecant pesos m’aportava una gran satisfacció personal, i a més a més era la meva manera de desconectar de tot.

Després d’uns 7 anys en aquell món vaig cansar-me d’estar tancat el gimnàs entrenant i vaig decidir deixar el culturisme per centrar-me en una altra de les meves passions esportives: el running.

Córrer sempre m’ha agradat, i això va fer que el canvi disciplinari fos molt més fàcil. De fet, els exercicis cardiovasculars mai els havia fet el gimnàs sinó que preferia córrer per l’aire lliure. Vaig començar amb duatlons sprint (5km córrer, 20km bici, 2,5 córrer) i a partir d’aquí vaig anar augmentat progressivament les distàncies passant per diverses curses de muntanya i arribant al dia d’avui on participo en Ultra Trails (sense deixar de banda les curses de muntanya).


TONI LÓPEZ

EN BUSCA DE la pau interior Sí que vaig notar més el canvi entre culturisme i running en les dietes i les hores de dedicació: D’una banda, com a culturista tens una dieta basada en carbohidrats pel volum i una altra basada en proteïnes per la definició, i els entrenaments eren d’aproximadament una hora i mitja diària durant cinc dies a la setmana. En el running, d’altra banda, la dieta és pràcticament sempre la mateixa, i els entrenaments es troben entre dues hores i mitja i quatre hores (depenent si faig córrer o bici) diàries cinc dies a la setmana. Evidentment, la meva estructura muscular no és com la d’altres corredors; actualment faig 1.67m i peso 78kg, mentre que el pes d’un corredor amb aquesta altura sol estar entre 58 i 67kg. Això ha donat lloc a més d’una situació on he hagut de sentir comentaris d’altres corredors o d’espectadors de les curses de l’estil de “On va aquest? Vols dir que sap on s’ha ficat?” (això vaig haver-ho d’escoltar a l’Ultra Cavalls del Vent). Córrer m’aporta estar en pau i harmonia amb mi mateix i amb tot allò que m’envolta. Em permet desconnectar, escoltar i estar en contacte amb la natura, i sobretot sentir-me lliure escollint el meu camí i descobrint coses noves dia a dia. M’és impossible triar entre culturisme i running, ambdós esports són una part fonamental de diferents etapes de la meva vida.


[zona 2.0] Plataformes disponibles: Android, iPhone, Windows Phone.

Sports Tracker, ens permet gravar el nostre exercici mentre ens posem en forma, portar un seguiment dels nostres progrés i analitzar-ho. Podem consultar totes les dades de l’entrenament, temps, distàncies, calories, veure el mapa, fer fotos que s’adjuntaran a la pràctica i compartir-les amb els nostres amics a les xarxes socials. En el submenú Explorar de l’aplicació tenim totes les rutes, fotos i sessions que s’han realitzat prop de la nostra ubicació, genial per descobrir nous camins on poder entrenar; i també disposa d’informació per veu durant l’entrenament i tot tipus d’ajustos, com a correcció d’altitud o mantenir la pantalla engegada durant tota l’activitat (molt útil si portem el mòbil en el manillar de la bicicleta i anem seguint una ruta, encara que la despesa de bateria serà notable). A la web de Sports Tracker hi ha una còpia de tots els nostres entrenaments, amb els mapes detallats i múltiples dades i gràfiques per analitzar-los, així com entrenaments d’amics i els seus perfils. Gaudeixi d'unes inoblidables vacances a les cabanyes rurals de Vidrà, situades a les estribacions del Pirineus de Girona. Visqui el seu temps lliure en plena natur, envoltat de muntanyes boscoses i verdes valls que amb els seus canvis de color van marcant el ritme de les estacions.


espai coach

les tres esferes dinàmiques Parlaré en aquest escrit de les tres esferes que de fet formen només una, la humana. De fet el que fem habitualment és separar-les en mentemoció-cos com si fossin parts independents, quan en realitat només són tres expressions d’una mateixa cosa inter-relacionades “la naturalesa humana”, com formen part de l’espai l’alçada, l’amplada i la fundaria, o del temps el passat, present i futur. La qüestió és que tenim les nostres tendències naturals, com som els trets de personalitat, talents, fortaleses, debilitats, etc., i d’altra banda una manera de ser o manera d’estar sent, que és variable i modificable, podem dir que és dinàmica. El que passa sovint és que ens identifiquem amb ella, quedant ancorats i molts cops això ens limita. Aquesta manera de ser les podem veure reflectides en el nostre comportament i les nostres actituds, per entendre primer la part visible tenim de comprendre com es relacionen aquestes tres esferes (ment-emoció-cos) que són dinàmiques, ja que si canvies una d’elles, directament afectarà les altres dos així per exemple si canvien la nostra manera de pensar o canvien el relat d’un record afectarà directament la nostra manera de sentir i fer. Som essers de costums i hàbits, per tant també ens acomodem a la manera de ser (jo sóc així), si no som prou conscients, farà que reaccionem i ens comportem de la mateixa forma, ens podem acomodar a:

UNA MANERA DE PENSAR O MENTALITAT: · Construïm els nostres mapes mentals, per explicar com són les coses. · Relats amb què conformem la nostra memòria.

Una explicació de manera molt breu d’aquestes 5 actituds: Justificacions - són les explicacions que donem i ens donem dels resultats, si el que justifiquen són els nostres errors, no hi haurà aprenentatge; i si són limitacions, sempre les tindrem. És de més utilitat canviar-ho per reconèixer allò que si puc canviar. · Reconèixer · Que m’està limitant? Excuses - són les explicacions que donem i ens donem per no fer o no assumir, d’aquesta manera no sortirem de la nostra zona de confort, sinó sortint a la nostra zona de potencialitat no hi haurà aprenentatge ni desenvolupament. És de més utilitat canviar-ho per accions (coses que sí que puc fer), canvia els “és que” pels “s’ha de” · Accions · Que estic postergant? Queixes - són expressions de malestar; si ens habituem a elles, ens quedarem en la inacció, això si, lamentant-nos amb la sensació de cap control de la nostra vida. Es de més utilitat canviar-ho per decisions, prendre decisions que puguin crear direcció i destí de forma intencionada. · Decisions · Quin peatge no vull assumir? CULPAR - buscar a fora culpables o responsables del que no funciona a la nostra vida. És de més utilitat canviar-ho per RESPONSABILITAT assumir que la vida és allò que fas amb ella. · Responsabilitat · Què he d’acceptar i no accepto?

UNA MANERA DE SENTIR: · Generem pautes emocionals i còctels bioquímics · Reaccionem emocionalment de la mateixa manera

UNA MANERA DE FER: · Es tornen rutines de comportament i actituds · De fet son aquests comportaments i actituds els que sovint observen en els altres, però si decidim canviar el focus i mirar cap nosaltres mateixos, hi ha 5 actituds limitants, tots en certa mesura i de manera més o menys continuada ho fem, el que ens pot passar és que quedem instal·lats en algunes d’elles, limitant-nos i evitant el nostre desenvolupament.

Ara que has llegit fins aquí, la qual cosa vol dir que t’ha interessat, et dic que no et creguis res i ho comprovis, ja que al final el que conforma el nostre destí són les nostres decisions. DECIDIR quin és el resultat que desitges, quina és la teva intenció i quina serà la teva actitud: · Com em vull sentir avui? · Qui vull ser avui? · Què vull aconseguir? - Fracesc Ortega, coach | info@reinventat.org


raül illamola m’agraden els reptes Raül Illamola Funoy és un pilot de ral·lis nascut a Vic el 27 d’agost del 1973. La meva vida sempre ha estat lligada al món del motor; vaig començar com a transportista en l’àmbit internacional de ben jove i poc després vaig passar a ser monitor de conducció del RACC. Actualment em dedico a fer presentacions de nous models de cotxes, sóc especialista en anuncis i pel·lícules, i faig classes de millora en la conducció a tots aquells particulars o empreses que vulguin millorar.

De petit ja li agafava el cotxe al meu pare i me l’enduia per camins de carro, però no és fins als 24 anys que m’endinso plenament en el món de l’esport de competició. Fins aleshores tenia una moto, de fet n’he tingut de totes les cilindrades, ja que econòmicament no podia permetre’m un cotxe. Això sí, conduir un cotxe fa molt menys mal que caure amb la moto! Vaig “especialitzar-me”, per dir-ho d’alguna manera, en turismes, ja que sempre m’havia fascinat veure aquest tipus de ral·lies per la televisió i seguir les proves del mundial

que es feien ben a prop de casa. A més a més, el tema de derrapar sempre se m’ha donat molt i molt bé! Sóc una persona molt competitiva en tot i m’agraden els reptes. Córrer ral·lies i competicions em fa estar més despert, concentrat i amb l’adrenalina sempre a punt; i aconseguir bons llocs sempre és una satisfacció personal i una gran recompensa del treball ben fet i del temps invertit. He fet molts bons amics al llarg de tota la meva vida esportiva, i això no ho pot dir tothom.


Compaginar esport i vida personal no és gens fàcil, de fet avui dia els ral·lies són ben bé una afició perquè no disposo del temps necessari per estar a un nivell competitiu.

Palmarès: 1997. Dues proves del Campionat de Catalunya de ral·lis (Citroën): Rally Osona. Primer classificat de classe Rally Berguedà. Abandonament. 1998. 8 proves Desafío Peugeot Volant RACC de

Tot i que la meva feina va lligada al món del motor i sempre cal estar en forma, dedico molt de temps a viatges de negocis i això m’impedeix portar el ritme d’entrenaments diaris al que estava acostumat.

Catalunya. (Peugeot 106): Després de 7 ral·lis, vaig quedar 4rt classificat (a dos punts del tercer) per no poder puntuar en una de les proves. · A destacar, participació en una prova del Mundial de Ral·lis en la categoria de Desafio Peugeot Volant RACC. · Rally Salou Campeonat d’Espanya, 3r classificat Volant RACC.

Ara per ara, els meus objectius de cara al futur són seguir gaudint de les poques competicions a les quals em puc dedicar i seguir amb la meva feina, que em té enamorat. Em sento afortunat de poder dir això, i no canviaria la meva empresa de perfeccionament de la conducció FAST&SAFE ni els meus papers com a especialista en anuncis i pel·lícules per res.

espai PRODUCTE PRODUCTORS LOCALS. PROXIMITAT. PRODUCTORS DE LA NOSTRA TERRA.

· Rally La Ceràmica Castellón, 2n classificat Volant RACC. 2001. · Proves del Campionat del Mundial de Rallies (Renault): Rally Spring Sant Julià. Primer classificat de clase. Rally Osona, segon classificat de classe.

Cada zona del nostre territori té unes arrels i unes tradicions, herència dels nostres avis i avantpassats.

2013. · I Slalom Ciutat de Vic. Primer classificat turismes. Primer de classe amb Mitsubishi Evo IX. · Slalom Marató Tv3. Segon classificat de turismes. Segon classificat de classe.

Any rere any, i amb transferència dels coneixements familiars de pares a fills, els productors locals del nostre territori han mantingut, treballat i perfeccionat l’elaboració de diferents productes d’alimentació amb mètodes artesanals seguint tradicions centenàries. Heus aquí la importància: Productors locals elaborant productes naturals que vetllen per la nostra salut i, a més a més, de proximitat, ja que els tenim al voltant nostre, repartits pel conjunt del territori català.


El Club Gimnàstica Sant Joan neix fa tres anys amb la voluntat de crear un espai dedicat exclusivament a la gimnàstica artística, ja que fins aleshores el club havia desenvolupat la seva activitat durant molts anys en el Club Piscines i Esports Abadessenc on també es duien a terme altres esports com tennis, piscina, futbol... Enguany el club compta ja amb aproximadament 60 socis en actiu, en edats compreses entre els 3 i els 18 anys. L’objectiu del club és educar i formar als nens i nenes desenvolupant les capacitats de relació dins un marc físic i afectiu adequat, i alhora aspirar a esdevenir un referent en l’entrenament de la gimnàstica. Els entrenaments es divideixen en quatre etapes, en les quals unes característiques comunes fonamentals per arribar a ser un bon gimnasta (força, mobilitat, flexibilitat, i coordinació muscular) es treballen adequant-les a l’edat de cada grup: · En la primera etapa (3-5 anys), treballem la psicomotricitat amb activitats per a conèixer i dominar el cos (control postural), l’equilibri, la respiració, la lateralitat, la relaxació, el ritme... · La segona etapa (6-10 anys) es basa en l’ensenyament dels fonaments tècnics i el descobriment de les capacitats de la gimnàstica mitjançant la preparació física

treballant les acrobàcies. · Un cop arribats a la tercera etapa (1015 anys) s’inclou un període de preparació especialitzada i moviments més complexos i de major dificultat. · Finalment, en l’última etapa (16-18 anys) hi ha un perfeccionament de la preparació física. Molts dels nostres gimnastes ho combinen amb classes de ball (funky, zumba, hip-hop...) El nostre club compta amb diferents modalitats: la competició als Jocs Escolars de Catalunya i les exhibicions grupals.

JOCS ESCOLARS Són competicions a nivell escolar (sense llicència federativa) tant masculines com femenines, regides per unes normatives tècniques elaborades pel consell català de l’esport (ICE) i per la unió de consells esportius de Catalunya (UCEC), i on nosaltres participem en una lliga territorial de nivell A i una lliga comarcal de nivell B. En elles els gimnastes competeixen individualment en tres aparells, i la nota final s’obté sumant la puntuació d’aquests tres: · Barra d’equilibri, terra, i salt en femení. · Minitramp, salt, i terra en masculí.

També hi ha una classificació per equips, formada per quatre gimnastes que també poden formar equips mixtes. En aquestes competicions hi trobem diferents categories: · Pre-Benjamí (cicle inicial, nascuts 2006-2007) · Benjamí (cicle mitjà, nascuts 2004-2005) · Aleví (cicle superior, nascuts 2002-2003) · Infantil (primer cicle ed. secundària, 200-2001) · Cadet (segon cicle ed. secundària 1998-1999) · Juvenil (ed. sec. post-obligatòria 1996-1997)

EXHIBICIONS GRUPALS Solen coincidir amb el final del curs, i en elles tots els alumnes combinen exercicis gimnàstics i passos de ball (normalment en grup), utilitzant la música com a fil conductor i element base de la rutina. Cada any es tria un tema en el qual treballar i tots els exercicis giren entorn d’aquest.

Ens podeu trobar als baixos de l’Edifici Sant Antoni, a la Carretera Camprodon de Sant Joan de les Abadesses.


;

ASCENSIÓ AL TAGA

El trajecte, curt i agradable, però de forta pujada, puja des del coll de Jou al cim del Taga (2.040 m), si no la muntanya més representativa de la comarca, sí la més popular. Dalt s’albira una àmplia panoràmica de l’entorn muntanyenc que abasta gran part dels Pirineus orientals, el Canigó, el Montseny, Montserrat, el Pedraforca i les valls més properes del Ripollès. A l’hivern seran necessàries botes de neu amb paraneus o bé raquetes de neu.

Per començar l’excursió cal prendre la carretera GIV-5263 que des de Ribes de Freser (població situada 14 km al nord de Ripoll per la N-152), passant per la Maçana, accedeix a Bruguera. Cal aturar-se a visitar-lo, com també el veïnat del Serrat roig. Des de Bruguera es pren una pista estreta, però cimentada, que duu al coll de Jou (1640 m), situat sota el cim del Taga. Aquí s’estaciona el cotxe i se surt ben bé en direcció nord resseguint per la dreta una tanca de filferro per al bestiar que separa els municipis de Ribes de Freser i Ogassa. Es veu, a sota del coll, el refugi de Sant Jordi (1.400 m) i un dipòsit d’aigua per als incendis. Al quart d’hora s’arriba a un petit planell (1.748 m). Transcorreguda mitja hora s’arriba al pla de Cabanes (1.800 m) i es remunta el fort pendent fins al cim del Taga (2.040 m), indicat per un punt geodèsic que es corona a l’hora i pocs minuts. Al Taga també conflueix el municipi de Pardines. Seguint cap a l’oest la tanca de filferro que delimita aquest darrer municipi i el de Ribes s’arriba planerament al cim oest del Taga (2.040 m), de la mateixa altitud que l’anterior. Es torna al coll de Jou pel mateix camí (total: 1 h 40 min).

5km | +410/-410 | 2h El retorn en automòbil es recomana fer-lo seguint la mateixa pista cap a Ogassa. Tota ella és una pista d’usos ramaders, però d’un altíssim interès turístic. Així, cal visitar Sant Martí d’Ogassa i els diversos edificis miners que recorre la pista fins a arribar a Sant Joan de les Abadesses. Un ramal de la pista segueix a llevant cap a Fogonella, Cavallera (poble que dóna nom a la serra Cavallera, continuació del Taga) i Camprodon.


anna quintana

25 anys amb la mateixa emoció del primer dia

Anna Quintana, olotina de naixement, té 28 anys i és la capitana del CPA Olot. Després de guanyar el Mundial de Taipei el passat mes de novembre, el seu palmarès compta amb 11 Campionats Provincials, 11 Campionats de Catalunya, 10 Campionats d’Espanya, 8 Campionats Europeus, i 7 títols Mundials. Vaig començar a patinar amb quatre anyets, així que ben aviat, si no hi ha res de nou, celebraré el 25è aniversari com a patinadora!

Mala herba no mor mai, diuen! Tota la vida dins d’aquest esport i encara sento la mateixa emoció que el primer dia. M’inicio en el món del patinatge arran de les companyes de classe, ja que les noies amb qui més em feia totes van començar a patinar i jo també m’hi vaig engrescar. A diferència d’ara, que aquest esport és molt popular, en aquells moments el

patinatge era poc conegut, tant a Olot com a tota la província de Girona. El patinatge és el meu motor. Aquest esport, com tots, t’aporta esperit de lluita i de superació. Temporada rere temporada, ja des de ben petit, se’t presenten reptes i objectius a assolir, que fan que aprenguis a autoexigir-te i a superar-te per aconseguir els propòsits. Crec que això és el que fa que l’esport en general, en el meu cas el patinatge, creï addicció.


L’aparició de la modalitat que practiquem a Olot, els grups de xou, va significar una renovació per aquest esport, ja que individualment aquest és un esport molt sacrificat que recompensa molt poc; el fet de sentir-se una mica sol, el sistema de competicions que funciona per eliminatòries i que, per tant, amb 4-5 minuts et jugues tota la temporada... Tot això comportava que abans del 20 anys, la majoria dels patinadors haguessin penjat els patins. L’aparició d’aquesta modalitat ha permès allargar i fer créixer la passió per aquest esport. Ha passat de ser un esport únicament individual a convertir-se, també, en un esport d’equip. Això s’ha traduït en compartir; compartir hores d’entrenament, compartir alegries, compartir -també- algun mal de cap, compartir competicions, compartir la pressió, compartir viatges, països i amics, compartir famílies, compartir reptes i somnis, en definitiva: compartir la nostra passió, crear una família i convertir un esport en el teu modus vivendi.

El meu primer gran títol va ser el 2003 a Buenos Aires - Argentina, que per nosaltres va ser el primer Campionat Mundial on vàrem participar. El record és preciós; una gran experiència, tot eren sensacions noves mai viscudes. Primera representació internacional, primer viatge llarg, primer campionat seriós en un pavelló, el Luna Parc, ple a vessar amb més de 5000 espectadors, la majoria argentins, que feien vibrar la grada i el parquet amb els seus crits. Allò semblava un autèntic estadi de futbol de la Premier. Era el nostre primer gran repte i, malgrat sortir amb molts de nervis, vàrem aconseguir un magnífic resultat amb el tercer lloc. Va ser un bronze però amb un intens sabor d’or. L’ evolució d’aquest esport des que jo vaig començar ha estat enorme. Créixer en nombre implica perfeccionar, créixer amb qualitat. Tècnicament s’ha millorat molt, els patinadors individuals tenen una tècnica molt més polida.

Si bé és cert, però, que aquest esport, a nivell d’afició i d’emplenar pavellons ha fet un gran salt gràcies a la modalitat de xou. El patinatge era un esport que seguien molt poques persones, i a les competicions individuals únicament hi assistien els patinadors i les seves famílies. Amb l’aparició del xou, el patinatge ha aconseguit omplir pavellons del tamany del Fontajau de Girona, amb capacitat per 5.500 espectadors. A més, la Federació de Girona ha triplicat la quantitat de fitxes durant els últims anys, i actualment Catalunya és l’autèntica potència d’aquest esport en totes les seves modalitats (individual, parella d’artístic i de dansa, grups de xou juvenil, petit i gran). Un autèntic senyal, tot plegat, de què aquest esport està creixent a un ritme espectacular. S’estan escrivint moltes pàgines de la història del patinatge amb noms i clubs catalans. I estic segura que això seguirà així molts anys més!


Crec que el CPA Olot, amb tots els integrants que ha tingut des del seu inici fa més de 25 anys fins avui que compta amb uns 240 patinadors/es, és un símbol d’aquest esport. La consecució d’aquests grans resultats es deu a la suma de grans esforços des de fa molts anys. La primera presidenta que va tenir el club, la Montsita Casadellà, va fundar les bases de tot a partir de l’amor pel patinatge, malgrat que aquest era gairebé desconegut. Ella va creure necessari començar a fer les coses bé i apostar per convertir aquest esport en un acte social a Olot.

S’ha aconseguit crear una gran família; una família que s’aplega per acompanyar i ajudar als patinadors i als grups en totes les competicions, que es desplaça per sumar des de les grades d’arreu, que anima i empeny els patinadors per aconseguir el millor resultat. Aquest és, per mi, el gran èxit d’aquest club. D’haver de resumir cadascuna de les nostres 11 competicions internacionals en una sola paraula seria de la següent manera: · 2003, Buenos Aires (Argentina): Inexperiència · 2004, Fresno (EEUU): Somni · 2006, Murcia (Espanya): Proper (personalment, Superació, ja que vaig superar una

Ja des de bon inici, ajudada per la junta d’aquells moments, es van començar a organitzar festivals que eren autèntics espectacles mai vistos al nostre país i que, de mica en mica, van popularitzar aquest esport a la nostra ciutat i a la nostra província. També va ser ella qui va apostar pel nostre crack i principal artífex de tot el que s’ha aconseguit al nostre club: el nostre entrenador en Ricard Planiol. Aleshores era molt jove i inexpert, però la Montsita li va veure quelcom especial que, amb els anys, ha demostrat i segueix demostrant sobradament. Tot això ha estat seguit per diferents juntes que hi han dedicat moltíssimes hores; persones que, de manera altruista, s’han desviscut per tots els patinadors, perquè poguéssim practicar el nostre esport de la millor manera possible. Avui dia, el fruit de tot aquest treball resulta en què el club té llista d’espera per entrar a patinar, i en què des del patinador més petit fins al més gran, passant per tota la junta, per tots els pares, amics i simpatitzants... hi ha un autèntic amor pel club.

lesió i vaig arribar al campionat amb el temps molt just)

· 2007, Gold Coast (Australia): Gran viatge · 2008, Campionat d’Europa de Hannau (Alemanya): Impotència (una mala competició va acabar amb una cinquena plaça i sense opcions de mundial)

· 2009, Freiburg (Alemanya): Recuperació · 2010, Portimao (Portugal): Consolidació · 2011, Brasília (Brasil): Agonia (unes intenses plujes i un pavelló amb deficiències tècniques van resultar en un aplaçament fins el dia següent, així que dormint només unes 5 hores i sense poder-nos desmaquillar, el temps d’espera per a poder competir es va fer llarguíssim)

· 2012 Auckland (Nova Zelanda): Regust d’or · 2013 Taipei (Taiwan): Impressionant

Evidentment, després de tants anys i tantes competicions, tenim moltíssimes anècdotes de tot tipus. Des de la que he comentat anteriorment de posposar la competició fins l’endemà per goteres, fins aquest any en tornant de la Xina ens van perdre la Lluna (l’element final de la coreografia). Una vegada, amb el ball de DIFERENT el 2006, ens van fer repetir el ball, una vegada acabada la competició, a petició del públic. Hem recorregut mig món, hem passat moments espectaculars i únics, hem conegut a moltíssima gent... Milers de records que omplen el cor de grans moments, el millor palmarès de tots són aquestes vivències.


flor de lis la teva botiga natural

Flor de Lis va nèixer el desembre del 2007 amb un triple projecte: donar a conèixer les virtuds d’una alimentació saludable, oferir remeis i teràpies naturals, i organitzar activitats i trobades per al desenvolupament personal. Desprès d’uns anys de trajectòria plens de satisfaccions, podem dir que hem aconseguit arrencar un punt de reunió per a totes les persones interessades en la salut, el benestar i l’equilibri. Conscients de la importància d’una alimentació saludable, a Flor de Lis oferim una variada selecció de productes alimentaris ecològics i biològics. Des de les begudes vegetals o sucs de fruites, passant pels olis o les pastes, fins als plats preparats a punt per escalfar i servir. La botiga dedica també una petita secció a l’alimentació infantil: llets, farinetes, potets... A més, a Flor de Lis s’hi pot trobar tot tipus de remeis naturals: flors de bach, olis essencials, herbes, infusions, tintures, extractes, xarops, complements dietètics... Comptem amb una sèrie de professionals que abarquen disciplines com la fisioteràpia, la medicina xinesa, la kinesiologia, el ioga, el reiki i la naturopatia, entre d’altres. A les nostres instal·lacions s’hi fan cursos de cuina natural, xerrades informatives, trobades, classes de ioga i cursos de reiki. L’any 2012 ens vam obrir a la xarxa amb la intenció d’obrir un canal de comunicació alternatiu amb el nostre públic habitual.

Ens trobareu a www.flordelis.cat


.

esports mentals


#06XSPORTS  

Anna Comet, Guies Ama Dablam, Activitats hivernals amb Montanyà, Raquel Torner, 2014 El Repte d'Oxineu, Dolors Morcillo, III Cursa de les 4...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you