Page 1

El president de la Generalitat inaugura el curs a Tarragona Els més grans de 55 anys poden estudiar a la URV sense titulació prèvia ni prova d’accés


guía de

MÁSTERS

Postgrados y cursos de esPecialización

2007/08

tota la informació per ampliar la teva formació, ara també a internet

www.guiamasters.com


L’Europa del coneixement Revista de la Universitat Rovira i Virgili, universitat pública de Tarragona

11/07 N9

EDITA

Universitat Rovira i Virgili

DIRECCIÓ

Josep M. Arias capgc@urv.cat

REDACCIÓ

Berta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S. Bellmunt Gabinet de Comunicació i Relacions Externes C/ de l’Escorxador, s/n. 43003 Tarragona Tel 977 558006 Fax 977 558258 revista@urv.cat

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Servei Lingüístic de la URV

FOTOGRAFIA Ramon Torrents Xavi Jurio Marià Cebolla

MAQUETACIÓ Medigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ

Jordi Garcia Tel 977 558006 revista@urv.cat

Dipòsit legal: B - 48078 - 2004

urv és una publicació de distribució gratuïta. Si la voleu rebre, envieu les vostres dades per correu electrònic a: revista@ urv.cat per fax al 977 55 82 58 o bé ens truqueu al telèfon 977 55 80 06

Malgrat totes les dificultats, l’heterogeneïtat europea, els diferents ritmes, els possibles endarre· riments, la construcció de l’Europa del coneixement, amb l’espai europeu d’educació superior (EEES) i l’espai europeu de recerca (EER) tira endavant. La combinació dels acords de Bolonya i Lisboa ha situat les universitats europees al centre de la construcció d’aquesta Europa del conei· xement i, per tant, en totes les agendes polítiques, també a Catalunya. L’acord i l’ambició col· lectiva d’esdevenir l’economia més dinàmica i competitiva del món, basada en el coneixement, està engrescant i posant en moviment el vell continent, i són molts els països que han pres me· sures per assolir els objectius concretats en dos indicadors clau: 2% del PIB d’inversió en educa· ció superior, 3% del PIB d’inversió global en recerca i desenvolupament. La modernització de les universitats d’Europa, que implica enllaçar les tres missions d’educació, recerca i innovació, ha estat reconeguda no només com a condició bàsica per a l’èxit de l’estra· tègia de Lisboa, sinó també com a part d’un moviment més ampli cap a una economia basada en el coneixement cada vegada més global. La Comissió Europea ha establert, en aquest sentit, un conjunt de recomanacions a tots els països membres, que recordaré aquí, perquè són ple· nament concordants amb el discurs que les universitats catalanes fem d’una manera cada cop més urgent i alhora més unida: •Eliminar les barreres al voltant de les universitats a Europa. •Assegurar unes veritables autonomia i responsabilitat (accountability) de les universitats. •Proporcionar incentius per establir partenariats estructurats amb l’empresa. •Proporcionar la combinació adequada de coneixements, habilitats i competències necessària per al mercat laboral. •Reduir les diferències en finançament i aconseguir que sigui més efectiu en recerca i docència. •Incrementar la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat. •Posar en valor el coneixement a través de la interacció amb la societat. •Reconèixer i recompensar l’excel·lència al més alt nivell. •Fer que l’EEES i l’EER siguin més visibles i atractius en el món. Efectivament, aquestes recomanacions defineixen per a tots els països de la Unió Europea tot un programa de treball i s’alineen perfectament amb les preocupacions manifestades per l’As· sociació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i particularment per la URV, mitjançant la dis· cussió i l’elaboració d’un llibre blanc i una sèrie d’articles publicats en mitjans de comunicació. Potser no com a estat membre, però sí com a país que, integrat en la Unió Europea, vol des· envolupar una política científica pròpia com una de les bases més importants sobre les quals mantenir la seva identitat, Catalunya ha de definir la seva manera de portar a terme aquest guió comú a tot Europa. La Unió Europea insisteix molt en dues qüestions cabdals, la de l’autonomia universitària i la de la responsabilitat i rendició de comptes. Per això convida els estats membres a orientar els seus sistemes universitaris mitjançant un marc de regles generals, uns objectius de política ci· entífica, uns mecanismes de finançament i el traspàs a les universitats de la plena responsa· bilitat institucional davant la societat en general. Això requereix que les universitats superin la fragmentació en centres, departaments, grups i unitats administratives, i dirigeixin els seus es· forços col·lectivament cap a prioritats institucionals per a la recerca, l’ensenyament i els serveis, però sobretot exigeix nous sistemes de govern. Aquests són, potser, els veritables reptes de fons del nostre sistema universitari, els quals hem d’abordar amb serenitat, fermesa i realisme, alho· ra que ens desenvolupem com a universitat en l’acompliment de les tres missions que la socie· tat ens encomana. Tot un repte per a aquests propers anys! Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili

SUMARI El tema El president de la Generalitat inaugura el curs del sistema universitari català a Tarragona

La Formació Els més grans de 55 anys poden estudiar a la URV sense titulació prèvia pag. 13

Universitat-Empresa Conveni amb l’empresa d-Core Network Reus

pag. 4-5

pag.17

La Recerca Primers passos del Centre Tecnològic de la Química a Tarragona

La URV a fons Suport polític a l’espai euromediterrani d’educació superior

pag.6

pag.20

Gent de casa Premi Vicens Vives a la Facultat de Lletres pag.27

Publicacions URV La URV, present a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 pag.32

El personatge Conseller Josep Huguet: “La Universitat Rovira i Virgili és un model a seguir” pag.34-35

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / SUMARI




El tema Inici del curs acadèmic del sistema universitari català

El president de la Generalitat inaugura el curs a Tarragona La Universitat Rovira i Virgili ha organitzat enguany la inauguració del curs acadèmic del sistema universitari català en un acte multitudinari celebrat el 14 de setembre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. El president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, van acompanyar el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i la resta de rectors i presidents dels consells socials. L’escriptora Rosa Regàs hi va impartir la lliçó inaugural.

L

a lliçó inaugural, titulada “La cultura com a transmissió de coneixements”, va ser impartida per l’escriptora i editora Rosa Regàs. Va afirmar que la cultura, entesa com a transmissió de coneixements, no com un espectacle mediàtic d’èxit ni com una simple transmissió de dades, és l’únic que pot canviar la societat. La cultura, el coneixement, transforma el punt de mira del ciutadà respecte dels altres, del món. L’exdirectora de la Biblioteca Nacional va recordar la frase de Francesc Macià, primer president de la Generalitat: “Els mestres, els primers ciutadans de Catalunya”. Va afegir que el coneixement és com la llibertat, un camí que comença però que no acaba mai. La cultura converteix les persones en creadores, dóna criteri per defensar idees davant de les creences i fa les persones lliures. Per tot això, va afirmar, és tan important el paper de la universitat, que és on es formen les persones i es proporcionen coneixements. A més del president de la Generalitat i del rector de la URV, van ser presents a l’acte el conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet; la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada; l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros; el president del Consell Social de la URV, Àngel Cunillera, i el secretari general de la Universitat, Antoni González Senmartí. Més autonomia

El rector, Francesc Xavier Grau, va orientar el seu discurs als reptes i les actuacions necessàries globals per a totes



les universitats, en el marc actual de construcció de l’EEES. Després de recordar el període anterior d’incertesa en la política universitària de Madrid i de Barcelona, el rector va afirmar que, malgrat totes les dificultats, l’heterogeneïtat europea, els diferents ritmes, els endarreriments, la construcció de l’Europa del coneixement, amb l’EEES i l’EER, tira endavant. L’acord i l’ambició col·lectiva d’esdevenir l’economia més dinàmica i competitiva del món posa en moviment el vell continent. La Comissió Europea ha establert unes recomanacions als països sobre les universitats, que Catalunya ha de complir. Molts països ja treballen per aconse-

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Rosa Regàs: “La cultura canvia el punt de mira del ciutadà respecte dels altres, del món” guir una inversió en educació superior del 2% del PIB, i una inversió en recerca i desenvolupament del 3% del PIB per a l’any 2010. Catalunya, però, encara és lluny d’aquests indicadors. A Europa les universitats han de ser més autònomes, responsables i han de retre comptes a la societat. La reforma


Segons el rector de la URV, les universitats han de ser més autònomes i responsables El president de la Generalitat va manifestar que el Govern confia en les universitats de la LOU no ha anat per aquest camí, i caldria corregir la situació a Catalunya amb la modificació de la LUC. La universitat ha de complir una tercera missió, a més de la docència i la recerca: esdevenir un agent econòmic significatiu en el seu territori, per aconseguir el desenvolupament de les regions europees. En aquest curs la URV elabora ja la programació de nous títols de grau, executa el Pla d’inversió en infraestructures, desenvoluparà els parcs científics i tecnològics d’acord amb la política catalana, redactarà un pla estratègic de la tercera missió, impulsarà la internacionalització de la Universitat i treballarà per la participació dels estudiants i per l’aplicació d’una política efectiva d’igualtat de gènere. Compromís de dinamització

En el seu discurs, el president de la Generalitat, José Montilla, va manifestar la confiança que el Govern té en les universitats, que han demostrat en les darreres dècades la capacitat de definir i implementar unes línies estratègiques de futur. Es va comprometre que el seu govern dinamitzarà la universitat, necessària en el context actual europeu, i ho liderarà. Tot i l’esforç inversor dels últims anys, Montilla va reconèixer que els recursos públics destinats a la universitat són insuficients i s’han de trobar fórmules imaginatives. El pla de govern de la Generalitat pre-

tén aconseguir una inversió del 2% del PIB en R+D+I l’any 2010, i va destacar que és un objectiu polític clau incrementar els recursos públics destinats al funcionament ordinari del món universitari i investigador. La Generalitat impulsarà un pla de mesures per fomentar els estudis d’enginyeries i ciències experimentals, a fi d’incrementar-ne el nombre d’estudiants i donar resposta a l’elevada demanda social. També va fer una crida a la responsabilitat social i autoexigència dels estudiants, que han de valorar l’esforç que fa la societat en el finançament dels seus estudis. Àngel Cunillera, president del Consell Social, va fer un discurs contundent en defensa de tot allò que necessita la URV per al seu desenvolupament. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va fer palès el seu suport total a la Universitat, que com la ciutat que

ell representa, té molts reptes de futur. Tarragona ha de ser, va afirmar, ciutat del coneixement. Si voleu accedir als discursos íntegres, podeu consultar la pàgina web http://www.urv.cat/discursos/index.html. Durant l’acte la URV va lliurar diverses distincions: la medalla de la Universitat a onze persones que s’havien jubilat el curs anterior, distincions a divuit persones amb 25 anys de serveis a la URV i la condició de professor distingit a sis docents i investigadors. A continuació es van atorgar els premis extraordinaris de final d’estudis i de doctorat als cinquanta millors alumnes 200506, i també els guardons als millors esportistes de la URV del curs anterior. La Generalitat va lliurar, com cada any, les distincions Jaume Vicens Vives a la Qualitat Docent Universitària. La Facultat de Lletres de la URV va ser una de les guardonades.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL TEMA




La recerca ubicat al parc Parc Científic i Tecnològic de Tarragona

Primers passos del Centre Tecnològic de la Química L es administracions autonòmica i central donen suport al Centre Tecnològic de la Química, que se situarà al Parc Científic i Tecnològic. El 15 de maig passat es va signar un conveni entre el CIDEM i el Ministeri d’Indústria per crear-lo, i també un protocol entre el CIDEM, la URV i les empreses químiques per posar-lo en marxa.

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el secretari del Ministeri d’Indústria, Joan Trullén, van signar un conveni plurianual per crear el Centre Tecnològic de la Química a Tarragona. El conseller Huguet va firmar el conveni en nom del CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial), la plataforma d’innovació i promoció empresarial de la Generalitat. El CIDEM rebrà del Ministeri 3.000 € amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat 2007. També es van signar els protocols entre la Generalitat (CIDEM), la URV i empreses del sector químic per posar en marxa aquest Centre Tecnològic. A l’acte hi van ser presents el rector, Francesc Xavier Grau; la directora general d’Innovació i

Lluís Arola, en el Pacte Nacional de la Recerca i la Innovació L’exrector de la URV Lluís Arola copresideix el Comitè d’Experts que redacta el Pacte Nacional de la Recerca i la Innovació, que impulsa la Generalitat. Ramon Ollé, president d’Epson Europa, és l’altre copresident d’aquest organisme. El conseller del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, ja havia anunciat la intenció del Govern d’establir un pacte per a la recerca i la innovació a Catalunya. Lluís Arola és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV i president del parc cientificotecnològic Tecnoparc de Reus, dedicat a la nutrició i la salut. Mentre Arola procedeix de la Universitat, Ramon Ollé representa un dels sectors d’activitat empresarial més innovadors. 

Internacionalització, Carme Botifoll; el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, i el director dels serveis territorials del Departament a Tarragona, Àngel Xifré, a més dels representants de les empreses químiques. El Centre Tecnològic de la Química (CTQ) s’ubicarà al Parc Científic i Tecnològic, complex d’equipaments que impulsa la URV. S’hi ha planificat un centre d’R+D+I de 6.500 m2, especialitzat en química sostenible, dins del qual s’instal· larà el CTQ. El CTQ donarà cobertura a la indústria química catalana en els àmbits tecno-

lògics de materials, reaccions i disseny de processos, biotecnologia industrial i nanotecnologia. El 47% de la producció espanyola del sector químic es produeix a l’àrea de Tarragona, on es troba el pol estratègic més important de la indústria petroquímica del sud d’Europa. El Parc Científic i Tecnològic de Tarragona vol crear un entorn innovador orientat a fomentar la competitivitat del territori i de les empreses de la química i sectors afins, i així aconseguir que a través de la recerca aplicada neixin nous projectes empresarials a partir de la producció científica de la URV.

El Comitè d’Experts treballa en la proposta fins a finals de 2007. Abans de l’estiu de 2008 s’haurà hagut de negociar amb tots els agents socials implicats i el pacte ja ha de ser operatiu. La Generalitat vol fer una aposta forta per la innovació, concretament pel desenvolupament de l’activitat i la construcció de nous centres tecnològics. Un cop redactat el Pacte, l’executiu català s’haurà d’encarregar d’arribar a un gran consens i negociar amb tots els interlocutors socials, polítics i universitaris del país els termes de l’acord.

tar la URV el 6 de setembre passat, per conèixer i tenir contacte directe amb la institució. Al migdia es va entrevistar amb el rector, Francesc Xavier Grau, i posteriorment, amb un grup d’investigadors de la Universitat. El secretari general va exposar les línies mestres del Pla d’Investigació 200811 que el Ministeri va aprovar al juliol passat i les pròximes setmanes aprovarà el Consell de Ministres, i els responsables de la Universitat li van explicar les línies d’investigació de la URV. A la tarda va fer un recorregut pel campus Sescelades de Tarragona, per conèixer-ne les instal·lacions. Marcellán va valorar molt positivament les línies d’actuació de la Universitat, en especial la iniciativa en els parcs científics i tecnològics de Tarragona, Reus, Vila-seca i Falset.

El secretari general de Política Científica i Tecnològica visita la URV El secretari general de Política Científica i Tecnològica del Ministeri d’Educació i Ciència, Francisco Marcellán, va visi-

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE


coordinat per la URV amb un pressupost de 5,5 milions d’euros

Projecte estatal sobre seguretat i privadesa de la informació E l Ministeri d’Educació i Ciència ha aprovat dins de la convocatòria Consolider 2007 el projecte ARES, de l’equip de recerca avançada en seguretat i privadesa de la informació que coordina Josep Domingo, catedràtic de Ciència de la Computació i director de la càtedra UNESCO de Privadesa de Dades de la URV. El Ministeri d’Educació i Ciència va crear la convocatòria Consolider al 2006 amb la intenció d’identificar i promoure equips capdavanters de recerca a fi de situar la inversió en R+D de l’Estat al nivell europeu. ARES és el primer projecte Consolider que coordinarà la URV i s’ha dotat amb 5,5 milions d’euros per al 2007-12. A Consolider l’any passat es van aprovar 17 sol·licituds entre tots els camps del saber i el 2007 se n’han aprovat 27 d’entre les 71 presentades. El projecte de la URV va obtenir una qualificació de 85 sobre 100, la qual cosa el situa entre els 17 més ben valorats dels aprovats enguany. Així doncs, la URV encapçala un dels 34 equips líders en el panorama

Investigació europea sobre informàtica aplicada a la gestió del coneixement L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria va acollir al mes de setembre passat una reunió tècnica dels investigadors que treballen en el projecte europeu POPEYE, d’informàtica al servei de la gestió del coneixement en què participa el grup de recerca Arquitectura i Serveis Telemàtics. Aquest grup de la URV compta amb dotze membres, està dirigit pel professor Pedro García i pertany al Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques. POPEYE està finançat pel VI Programa marc de la Unió Europea i té com a objectiu donar suport a entorns de treball col·laboratiu en grups formats de manera espontània i dinàmica, amb coordinació autònoma i suport

científic de l’Estat, i se situa a l’avantguarda en el camp de les tecnologies de la informació de les comunicacions. ARES té una durada de cinc anys i hi participen, coordinats per la URV, el CSIC, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Màlaga. En total compta amb seixanta investigadors i generarà 27 llocs de treball addicionals d’alta qualificació, set dels quals a la URV i dinou, a Catalunya.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és desenvolupar tecnologia per conciliar la seguretat corporativa i governamental amb la privadesa de l’individu en la societat de la informació. A més d’ARES, el grup CRISES-càtedra Unesco de Privadesa de Dades va obtenir al mes de juny un projecte del Pla Estatal d’R+D denominat E-AEGIS, coordinat per la URV i en el qual participen el CSIC i la UOC. També té una durada de cinc anys (2007-12) i una dotació total d’uns 900.000€, dels quals prop de mig milió són per a la URV.

de gestió del coneixement. El projecte té una durada de 24 mesos i va començar l’1 de maig del 2006. Es pretén alliberar el treball col·laboratiu d’una arquitectura client-servidor rígida i de la dependència d’una infraestructura de comunicació com Internet.

diagnòstic, econòmic i mínimament invasiu per detectar tumors als pulmons i les mames. MASCOT té com a objectiu explotar bretxes en les confluències de microtecnologies, nanotecnologies i biotecnologies per crear un dispositiu per aïllar, enriquir i detectar cèl·lules cancerígenes. Durant la trobada es van presentar els primers avenços en la investigació per aïllar cèl·lules cancerígenes mitjançant biosensors per anàlisi de RNA/DNA. La radical innovació del projecte MASCOT (Integrated Microsystem for the magnetic Isolation and Analysis of Single Circulating Tumour cells for oncology Diagnostics and therapy follow-up) ha aconseguit l’aportació de 2,5 milions d’euros de la Comissió Europea. Hi van assistir Cengiz Ozalp i Ciara o’Sullivan, de la URV.

Projecte europeu de nanotecnologia orientada a la detecció de tumors Diversos investigadors de la URV participen en el projecte europeu d’investigació MASCOT, que treballa en un sistema per diagnosticar el càncer i al febrer passat va reunir a Barcelona deu experts internacionals en una trobada organitzada pel grup Nanobiologia i Bioanàlisi. A la la reunió es van presentar els primers resultats d’un sistema radical de

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA




S’amplia la col.laboració amb el Centre Tecnològic Mestral d’ENRESA

Noves recerques aplicades al desmantellament nuclear E nresa i la URV van signar al mes de març un nou conveni de col·laboració per a cinc projectes de recerca més en el marc del Centre Tecnològic Mestral, situat a l’emplaçament de l’antiga central nuclear Vandellòs I. Es desenvoluparan tecnologies noves per desmantellar centrals nuclears en el futur. Es tracta de la quarta campanya de col·laboració entre totes dues institucions. Van signar el conveni el president de l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA), José Alejandro Pina, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, en presència del director de la divisió tècnica d’Enresa, José Ramon Armada, i investigadors responsables dels nous projectes. Els cinc projectes superen els objectius inicials del centre, basats en la con-



firmació i la consolidació de les bases teòriques i metodològiques implementades al llarg del primer desmantellament d’una central nuclear, Vandellòs I, per plantejar nous reptes, i tenen un pressupost de 200.000€. Els resultats obtinguts en la recerca fins ara han convertit l’Estat espanyol en un referent internacional en el sector. En els projectes, qualificats de creatius i sofisticats, s’acostaran les noves tecnologies informàtiques i biomètriques als processos de desmantellament, i tindran una aplicació pràctica en el futur, en primer lloc en el desmantellament de la central José Cabrera, de Guadalajara, que Enresa començarà el 2009. El primer projecte desenvoluparà una aplicació pràctica per descontaminar líquids amb cesi (Cs-137) mitjançant

molècules magnètiques que atrauen selectivament els components radioactius presents en el líquid contaminat. La detecció d’impuresa en el volum de peces de grafit centra la segona investigació. Un altre equip de la URV treballarà en una aplicació informàtica específica per emmagatzemar, consultar i visualitzar els valors de radioactivitat detectats durant un procés de desmantellament. També es començarà la investigació de tècniques de detecció a distància per gestionar materials. El cinquè projecte estudiarà les últimes tecnologies disponibles per reforçar la seguretat física de les instal·lacions industrials en general mitjançant tècniques biomètriques, prenent com a base els trets de les persones (ulls i empremtes dactilars).


Organitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

Congrés de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva

150 experts van participar en el primer Congrés de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva que es va fer al setembre al Paranimf de la URV per debatre sobre qüestions com la transformació del cervell humà, com sorgeix una nova espècie i com es forma la cadena gen-desenvolupament-fòssil. El congrés de la SESBE, fundada l’any 2003, estava organitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb la col·laboració de la Universitat. El programa incloïa

Conferència internacional sobre televisió i identitat nacional El Centre de Formació Continuada de la Fundació URV, situat a Reus, va acollir a l’octubre passat la conferència internacional Narrating the Nation. Television Narratives and National Identities (Explicar la Nació. La Narrativa a la Televisió i Identitats Nacionals). Aquesta estava organitzada pels estudis de Comunicació de la URV i hi van participar especialistes en el tema d’EUA, Corea, Anglaterra, Escòcia, Alemanya, Itàlia, Israel, Turquia i Austràlia, entre altres països. Intervenien com a ponents Milly Buonanno (Universitat La Sapienza), Lothar Mikos (Escola Superior de Cinema i Televisió Konrad Wolf, Postdam) i Paul Julian Smith (Universitat de Cambridge). S’hi van tractar les relacions de la fic-

quatre conferències principals, 43 comunicacions orals i 24 pòsters. Temàticament les aportacions pertanyien als àmbits d’evolució i desenvolupament, ontogènia i evolució, coevolució, evolució humana, història i difusió de les idees evolucionistes, i biologia evolutiva de poblacions i especiació. Entre els ponents destacava el professor Simon Conway Morris, conegut paleontòleg de la Universitat de Cambridge, que s’ha dedicat a estudiar la fauna de Burgess Shale, a la Columbia Britànica. Ha demostrat com es va produir la primera

ció i l’humor televisiu, o la utilització dels desastres i els tòpics com a mitjans de construcció d’identitat nacional. El comitè organitzador el formaven els professors Enric Castelló (URV), Josetxo Cerdán (URV i UAB), Alexander Dhoest (Universitat d’Anvers) i Hugh O’Donnell (Universitat Caledoniana de Glasgow). Organitzaven la trobada la URV i les dues universitats esmentades, flamenca i escocesa respectivament, amb la col·laboració de l’Obra Social de Caixa Tarragona i de la Diputació.

XI Congrés Estatal Protecció Radiològica La URV va organitzar al setembre passat el XI Congrés Estatal de la Societat Espanyola de Protecció Radiològica amb el lema “Avançar en protecció radiològica millorant la qualitat”, que va tenir lloc al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

radiació d’animals pluricel·lulars fa uns 500 milions d’anys, fenomen conegut popularment com l’explosió del càmbric. També hi va intervenir Bruce Lahn, professor del Departament de Genètica Humana de la Universitat de Chicago, expert en els grans canvis que s’han produït en els gens del cervell al llarg de l’evolució humana. Durant el congrés, es va retre un homenatge a Antonio Prevosti, antic catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona, el primer científic que va impartir una assignatura titulada Evolució a l’Estat espanyol. Aquesta és la primera vegada que es reunien especialistes en biologia evolutiva en un congrés d’aquestes característiques a l’Estat espanyol. Jordi Agustí, coordinador de recerca de l’IPHES, era president del comitè organitzador del congrés. Simultàniament es va presentar al Rectorat de la URV l’exposició “Biòxids, metàfores de vida”, de l’arqueòleg i membre de l’Àrea de Prehistòria de la URV Jaume Vilalta, formada per un conjunt de quadres elaborats amb òxid de ferro i oli sobre paper japonès.

Presidia el Congrés organitzador el professor de la URV Miguel López, de la Unitat de Física Mèdica (Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut). El Comitè Científic el presidia Montserrat Ribas, el secretari era Joan Gultresa i el formaven nou membres vocals més. Al Congrés els professionals de la protecció radiològica, activitat que té aproximadament cinquanta anys d’existència, van fer aportacions dels diferents sectors (sanitari, mediambiental, industrial, productor d’energia, investigador). Paral·lelament al Congrés, va organitzar una exposició tècnica amb equipaments que eren novetat i una mostra cultural que aplegava els primers instruments de protecció radiològica. Patrocinaven el congrés el CSN, UNESA, ENUSA, CIEMAT, Enresa, la Diputació de Tarragona, i l’Associació Nuclear AscóVandellòs II (AIE).

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA




Treball conjunt de la URV amb l’ONCE

Projecte Tarragona per a les persones discapacitades visuals E l director general adjunt de Serveis Socials de l’ONCE, Vicente Ruiz, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van presentar al maig el Projecte Tarragona, desenvolupat conjuntament per professionals de l’ONCE i professors de la URV en els últims set anys. La presentació va tenir lloc a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia.

El Projecte Tarragona consisteix en tres instruments d’avaluació psicològica de l’ajustament a la discapacitat visual i és el resultat d’un ampli projecte de recerca iniciat als anys noranta. L’ha fet un equip mixt entre la URV i l’ONCE. El Cuestionario Tarragona de Ansiedad para Ciegos (CTAC), de nova creació, permet avaluar la possible ansietat que poden generar situacions específiques en

10

persones que acaben de perdre la visió. Aquesta ansietat pot interferir en la seva qualitat de vida i dificultar el seguiment dels processos de rehabilitació, tan necessaris per tornar a fer una vida normalitzada. El CTAC el van desenvolupar Rafel Pallero, Pere Joan Ferrando i Urbano Lorenzo. Tots tres instruments permeten avaluar les persones que han perdut la visió i dissenyar intervencions per millorar l’ajustament determinant objectius terapèutics rellevants. La identificació precoç de les variables implicades en el procés d’ajustament faciliten l’inici dels programes terapèutics i rehabilitadors, de

manera que es redueix l’impacte limitador del dèficit sobre la persona i el grau de dependència que la discapacitat pot crear. Els tres han estat editats per l’ONCE en un format molt pràctic que, a més de la clàssica edició d’impremta, té una edició digital perquè qualsevol persona amb dificultat visual pugui accedir-ne al contingut fent servir un ordinador.


En el treball hi participen 9 països de la UE

Assemblea del projecte Healthy Aims d’implants mèdics L’ assemblea general dels investigadors del projecte europeu Healthy Aims de tecnologia aplicada als implants mèdics es va reunir a Tarragona al setembre, sota l’organització del centre d’innovació tecnològica Dinamic, el grup de recerca Bioenginyeria i Bioelectroquímica i el Departament d’Enginyeria Química de la URV. El projecte Healthy Aims, del VI Programa marc de recerca de la UE, va començar al novembre de 2003 i té una durada de quatre anys, un pressupost de 26 milions d’euros i compta amb la participació de 26 socis de nou països de la UE. Té com objectiu crear implants mèdics per ajudar les persones amb minusvalideses i d’edat avançada. Entre aquests productes hi ha implants

de còclea (a l’oïda), retina i elèctrodes intel·ligents funcionals que ajuden al moviment en casos de paràlisi. El projecte està finançat per la Unitat de Microsistemes del subprograma Societat de la Informació. El grup de la URV coordina les activitats relacionades amb les tecnologies de producció de potència perquè funcionin aquests productes, amb biocel· les de combustibles implantables, les quals poden produir energia a través de metabòlits que es troben a la sang, en d’altres teixits humans i a l’oxigen.

“Banya’t per la ciència” a Sant Pere Pescador

ginyeria, pertany a l’equip. Nano2Hybrids consisteix a desenvolupar sensors elèctrics basats en la nanotecnologia que permetin fabricar un aparell de butxaca capaç de detectar gasos en l’ambient, amb aplicacions en l’àmbit de la seguretat de les persones, sobretot les que treballen en indústries petroquímiques. Participen en el projecte, a més de la URV, la Universitat de Namur, la Universitat Catòlica de Lovaina i la Universitat Lliure de Brussel·les, de Bèlgica, el Centre Públic de Recerca Gabriel Lippmann de Luxemburg, l’Institut de Materials Jean Rouxel de la Universitat de Nantes (França), el Vega Science Trust, fundació de la Gran Bretanya dedicada a la documentació i la informació científica, i Sensotrans, empresa estatal dedicada a la detecció de gasos. Una de les novetats del projecte, finançat per la Unió Europea i dut a terme per centres de cinc països, entre els quals el grup de recerca Minos, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la URV, és que qualsevol persona d’arreu del món en pot fer el seguiment del desenvolupament mitjançant YouTube. Els podeu veure a http://www.youtube.com/profile_video s?user=nano2hybrids&p=v.

La segona edició de l’estudi epidemiològic europeu “Banya’t per la ciència”, per millorar el control sanitari de les zones de bany, es va organitzar enguany al setembre a Sant Pere Pescador, a la Costa Brava. Per dur a terme aquest estudi, es van mobilitzar 1.000 voluntaris. Aquest és el projecte europeu de recerca EPIBATHE, que es fa amb la col·laboració de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i patrocinat per la Unió Europea. L’any passat l’experiència va tenir lloc a la platja de Llevant de Salou. Comptava amb el suport de l’Ajuntament de la població i de l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat i el duien a terme investigadors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, dirigits per la professora Maria José Figueras.

Divulgació al web de YouTube L’equip del projecte europeu de nanotecnologia Nano2Hybrids, en què participa la URV, fa servir la web d’intercanvi de vídeos YouTube per presentar el procés de la seva recerca. El grup de recerca Minos, de l’Escola Tècnica Superior d’En-

El grup d’investigació ha proposat tres solucions diferents al problema i Dinamic treballa en productes que puguin utilitzar energies i materials renovables en fonts d’energia portàtils.

Conferència internacional d’informàtica teòrica El grup de recerca de Lingüística Matemàtica de la URV va organitzar Ia Conferència Internacional sobre Llenguatges i Autòmats: Teoria i Aplicacions (LATA 2007) al Rectorat al mes de febrer passat. S’hi van aplegar 119 investigadors de tot el món. La trobada es va convertir en la conferència internacional més àmplia i de més alt nivell d’informàtica teòrica i les seves aplicacions. Neix arran del programa de doctorat de Llenguatges Formals i Aplicacions de la URV, que va iniciar-se el 2001 i constitueix una escola de formació amb reconeixement internacional. Els participants van tractar des de la teoria clàssica fins a aplicacions diverses, com la bioinformàtica, la biologia de sistemes, el llenguatge tecnològic i la intel/ligència artificial. Les conferències principals les van impartir els investigadors de la URV Zoltán Ésik (Hongria), Victor Mitrana (Romania) i el professor Carlos MartínVide, responsable del grup de recerca de Lingüística Matemàtica de la URV.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

11


El jaciment se situa al nivell dels d’Atapuerca i Orce

Troben a la Boella un mamut que podria tenir un milió d’anys U na defensa o ullal de mamut extingit, concretament de Mammuthus meridionalis, descobert a la finca de la Boella (la Canonja – Tarragona), podria atorgar a aquest jaciment una antiguitat d’un milió d’anys. Aquesta peça, que és de gran importància paleontològica perquè n’hi ha molt poques, s’ha trobat durant la intervenció d’urgència que duen a terme arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Per damunt del nivell on ha aparegut el mamut, s’han trobat eines de sílex que avalarien la presència humana en aquests paratges fa més de mig milió d’anys. Finalment, també han trobat una fossa agrària reomplerta amb alguns materials ceràmics romans. La troballa del mamut i les indústries lítiques són molt importants per aprofundir en el coneixement de les primeres dispersions humanes que, procedents de l’Àfrica, haurien arribat a Europa fa més d’un milió d’anys. D’aquesta manera,

la Boella se situa en la mateixa línia de recerca, i en una edat similar, de jaciments com Atapuerca i Orce. Fins fa deu anys es considerava que a Europa no hi havia hagut població humana abans de fa 500.000 anys, però les troballes dels jaciments esmentats han invalidat en els darrers anys aquesta teoria i han demostrat una ocupació humana molt més anterior. L’any 1973 Salvador Vilaseca ja va documentar eines lítiques a la Boella, però ningú li va fer cas. Ara les troba-

lles de l’equip de la URV – IPHES posen al seu lloc la important aportació científica d’aquest arqueòleg. Les excavacions han descobert alhora, en el dipòsit més modern, un retall en les capes plistocèniques. Els objectes trobats, material ceràmic romà, indica que es va practicar una fossa que utilitzaven com a abocador amb presència d’abundants restes orgàniques, que podrien procedir de les deixalles domèstiques.

Descobert a Dmanisi un nou tipus d’homínid d’1,7 milions d’anys

georgicus, però finalment també s’ha pogut definir com podria ser la resta de l’esquelet, gràcies a diferents restes trobades posteriorment en aquest jaciment. L’estudi ha determinat un tipus d’homínid nou, amb combinació de trets antics i moderns, tot i que en conjunt és molt més arcaic del que es pensava. De tota manera, disposava de capacitat física per recórrer llargues distàncies, amb caràcters heretats de l’Homo habilis.

Les sessions van incidir especialment en aspectes que investiguen els grups de recerca de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. S’hi van tractar qüestions com la salut pública i la immigració en el context d’una ciutat, l’impacte de la modificació dels estils de vida en la salut de les persones (influències externes com el mercat laboral o la incorporació de la dona al mercat laboral). També aspectes més concrets, com SARS i grip aviària, les infeccions d’origen hídric al segle XXI, l’alumini com un risc per a la salut o l’exposició a hidrocarburs en un polígon industrial petroquímic. Els directors de les Jornades eren Montserrat Giralt, degana de la Facultat; Josep Basora, de l’ICS; Antoni Castro, de l’Hospital (grup SAGESSA), i Rosa Solà, de la URV. El patrocini de les Jornades era de la càtedra de Desenvolupament Sostenible URV-DOW.

L’esquelet parcial d’un individu associat a un crani i les restes postcranials de tres adults han permès definir com era el cos dels primers homínids que van sortir de l’Àfrica. La troballa, publicada al setembre a la revista científica Nature, pertany a un equip internacional dirigit per David Lordkipanidze, director del projecte de recerca de Dmanisi, i entre els signants de l’article hi figuren Bienvenido Martínez-Navarro i Jordi Agustí, com a investigadors ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i URV (Universitat Rovira i Virgili). Fins ara es coneixia com podia ser la cara, gràcies a uns cranis trobats també a Dmanisi (Geòrgia), atribuïts a Homo 12

Jornades de Sostenibilitat i Salut L’impacte de la globalització i dels canvis climàtics en la salut humana van ser l’eix de les Jornades de Sostenibilitat i Salut organitzades pel Servei d’Atenció Primària Reus-Altebrat, per l’Hospital Universitari de Sant Joan, per la Fundació URV i per la URV i que es van fer a l’octubre al Palau de Fires i Congressos de Reus.

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE


La formació SENSE TITULACIÓ PRÈVIA NI PROVA D’ACCÉS

Els més grans de 55 anys poden estudiar a la URV E

n aquest curs 2007-08 prop de 40 persones de més de 55 anys sense titulació ni cap prova d’accés estudien a la Universitat, i han pogut escollir entre gairebé 200 assignatures. S’han dissenyar un pla fet a mida i obtindran un certificat o un títol propi de la URV. Amb el programa URV Ciutadana es vol fomentar la formació continuada d’aquesta franja de població, aproparla a les aules universitàries i posar a seu abast una formació de qualitat en

temes d’interès. Es dilueix així la barrera entre la Universitat i les persones que no tenen la titulació prèvia necessària ni proves d’accés superades. Entre les 200 assignatures que s’ofereixen, de diferents àrees i graus d’especialització, hi ha Psicologia de la Personalitat, Infermeria Medicoquirúrgica, Llengua i Literatura Catalanes, Història de l’Art i l’Arquitectura, Química de Polímers, Introducció a l’Economia o Antropologia Política. S’obté un certificat de la Universitat i si es

Quatre nous municipis s’incorporen a les Aules de la Gent Gran

cursen fins a 60 crèdits, s’obté un títol propi. Aquests estudiants assisteixen a les classes regulars dels alumnes universitaris, als centres dels campus de Tortosa, Reus, Vila-seca i Tarragona. Els períodes de matrícula són: per al primer quadrimestre, del 23 al 27 de juliol i del 3 al 7 de setembre, i per al segon quadrimestre, del 7 a l’11 de gener.

I Jornada d’Innovació Docent a la Facultat de Química

V

La Facultat de Química i els departaments de Química Analítica i Química Orgànica, de Química Física i Inorgànica, i de Bioquímica i Biotecnologia van organitzar el mes de juliol passat la I Jornada d’Innovació Docent.

L’acte de signatures dels quatre convenis de col·laboració es va fer el passat mes d’octubre a la sala de juntes del Rectorat. El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va subscriure els acords amb l’alcalde del Morell, Pere Guinovart; amb Josep Franquès, del Sindicat Agrícola de Constantí; amb Minerva Pi, presidenta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Falset, i amb Francesc Viñas, de la Llar del Jubilat i el Pensionista de Valls i l’Alt Camp. Els convenis estableixen l’aprofitament dels recursos de la URV i de les

L’objectiu va ser intercanviar idees i experiències docents en els estudis de Química i de Bioquímica, i també en els màsters que s’imparteixen a la Facultat. També es volia fomentar la cooperació entre el professorat i reflexionar sobre les estratègies docents de cara al futur espai europeu d’educació superior (EEES). Es van exposar diversos casos de bioquímica, biotecnologia i biologia molecular; de química analítica, de termodinàmica química; de bioinformàtica; de qualimetria; experiències d’internacionalització d’assignatures; d’avaluació continuada; de virtualització al laboratori i de col·laboració amb empreses.

alls, el Morell, Constantí i Falset són les darreres incorporacions a la xarxa d’Aules de la Gent Gran de la URV. En aquest curs ja funcionen catorze aules en diferents poblacions, i en un futur pròxim se n’hi afegiran d’altres.

diferents entitats per dur a terme la iniciativa. La Universitat hi aporta el professorat i cada entitat escull els temes sobre els quals s’impartiran les conferències.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

13


podran obtenir un certificat d’extensió universitària o un títol de postgrau

La URV proporciona formació turística als empleats de Port Aventura

L’

empresa del parc temàtic Port Aventura i la URV han acordat facilitar una formació específica en turisme als treballadors de tot el complex. La Fundació URV els ofereix cursar les especialitats d’Hotels i de Restauració. L’acord amb la Universitat, únic en el sector dels parcs temàtics, és per

14

tres anys. El disseny i l’estructura dels cursos, que ha requerit un equip de divuit persones des del mes de gener d’enguany, l’ha coordinat el Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, que ha treballat conjuntament amb Port Aventura, professors de la URV i el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de la Costa Daurada. Es

posen en marxa dos cursos, el d’especialització en Hoteleria i el curs d’especialització en Restauració, amb cinquanta places cadascun, que ja s’han ocupat. Els alumnes són treballadors fixos, amb una antiguitat mínima de tres anys o amb una formació acadèmica de batxillerat/FP-2. El finançament va a càrrec de Port Aventura i les classes s’imparteixen al mateix complex. Amb la superació dels cursos d’especialització impartits a Port Aventura, els estudiants obtindran un certificat d’extensió universitària expedit per la URV. L’any vinent es posarà en marxa un altre curs, d’especialització en Parcs Temàtics, amb un programa gerencial en gestió d’aquests complexos d’oci. La realització dels tres cursos podrà ser reconeguda per la URV, si l’alumne té una titulació universitària, amb un títol de postgrau.


Curs d’estiu de la Universitat de Berkeley a la URV L a URV va oferir el passat mes de juliol un curs d’estiu de la Universitat de Berkeley (Califòrnia) sobre Migracions al Segle XXI, abans i després de l’11-S. El dirigia Ramón Grosfoguel, del Departament d’Estudis Ètnics de Berkeley, hi van participar 34 alumnes nord-americans i el professorat provenia de Berkeley, de la URV i d’altres universitats i ONG vinculades al diàleg entre civilitzacions. Va tenir lloc a la Facultat de Ciències Jurídiques. La programació de treball era de 125 hores de docència. Es tractava d’estudiar els conflictes —culturals, lingüístics, polítics, reli-

giosos, civils, ètnics— que genera l’accelerat ritme de migracions dels països en desenvolupament cap

als industrialitzats desencadenat pel procés de globalització. Entre les activitats acadèmiques, destacava la programació setmanal de visites a ONG o organismes que treballen en l’àmbit de la immigració i la solidaritat per tal d’aproximar-se a la realitat intercultural de l’àrea territorial de Tarragona. El curs comptava amb un ampli ventall d’activitats extraacadèmiques, ja que oferia sortides específiques per donar a conèixer al professorat i estudiants acollits l’entorn cultural i geogràfic de la URV així com excursions puntals a altres indrets de Catalunya.

Classes de llengua xinesa E l Servei Lingüístic de la URV ofereix un curs de nivell I de xinès en el qual s’han matriculat una vintena d’alumnes. Té una durada de 90 hores i s’imparteix dimarts i dijous de 18 h a 19.30 h al campus Centre. La Xina s’ha convertit en un dels espais econòmics més dinàmics del planeta amb un creixement econòmic espectacular i amb una cultura mil·lenària. De la seva banda, el Servei Lingüístic es dedica a cobrir les necessitats de formació lingüística de la comunitat universitària, però també

està obert a la societat en general. En el marc de la internacionalització, la Universitat du a terme, en virtut d’una sèrie de convenis signats amb diverses universitats xineses, un conjunt d’activitats de formació que han permès realitzar intercanvis amb professorat i alumnat xinesos. Fruit d’aquesta relació, neix la possibilitat d’oferir l’ensenyament de la llengua xinesa. En podeu demanar més informació al telèfon 977 558359 o bé al correu electrònic infosl@urv.net.

II Jornades de Professorat Universitari d’Educació Social

fa dos anys de les caps d’estudi i de les coordinadores de la titulació a Catalunya, i les primeres jornades el 2006 es van fer a la UB. Constitueixen un espai de trobada, d’intercanvi d’idees i de discussió per als docents d’Educació Social que alhora fan recerca en el camp socioeducatiu, a fi de millorar la seva tasca. En aquesta edició es van centrar en dos temes: el món acadèmic de l’Educació Social, apartat en què va participar professorat de la Universitat de l’Educació Professional d’Anvers (Flandes, Bèlgica), i la inserció laboral de les persones titu-

La Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia va organitzar al juny passat les II Jornades de Professorat Universitari d’Educació Social: “El món acadèmic i professional de l’educador social”. Col·laboraven en l’organització les universitats UAB, UB, UdG, UdL, URLL i UV. La directora de les Jornades era Montserrat Guasch, professora de la URV. La iniciativa de la trobada va partir ara

lades, tema en el qual intervenien professionals de diferents àmbits i representants del Col·legi d’Educadores i Educadors de Catalunya.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

15


La iniciativa té el suport de l’Institut Ramon Llull

La URV ensenya llengua i cultura catalanes a l’Índia L a URV és la primera universitat catalana que ha impartit un curs de llengua i cultura catalanes a una vintena de joves alumnes a l’Índia durant els anys 2006 i 2007. El professor Jaume Aymí ha fet les classes a la Universitat de Hyderabad. La professora Hyacinth Cynthia Wyatt impulsa aquestes relacions acadèmiques.

El professor Jaume Aymí, de l’àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura, del Departament de Filologies Romàniques, ha fet dues estades de quatre mesos (la primera de juliol a setembre i la segona, de desembre a febrer) a la ciutat de Hyderabad, per impartir un curs d’introducció a la llengua i la cultura catalanes. Aquesta ciutat, la cinquena en importància a l’Índia, amb 3,5 milions d’habitants, és la capital de l’estat d’Andhra Pradesh.

Un conveni amb la Universitat de Hyderabad signat l’any 2005 per la URV ha fet possible impartir aquest curs. Els vint alumnes que van prendre contacte amb el català ja havien cursat estudis d’espanyol, ja que l’aprenentatge del castellà desperta un gran interès professional i laboral, de cara als grans mercats hispànics de tot el món. L’acció docent de Jaume Aymí ha estat coordinada amb l’Institut Ramon Llull, amb la metodologia i el suport didàctics que utilitza en la difusió internacional del català com a llengua estrangera. Per a la URV, l’expansió dels contactes internacionals constitueix una línia prioritària d’actuació assenyalada per l’equip de govern, en aquest curs acadèmic i en els propers. Els contactes i les relacions de la URV amb l’Índia van néixer l’any 1999, de

la mà de la professora índia HyacinthCynthia Wyatt, del Departament de Filologia Anglogermànica de la URV. Aquell any la URV va signar un conveni de col· laboració amb la Universitat de Mysore, i des de llavors s’han fet jornades de coneixement i s’han impartit assignatures sobre aquell país, amb la participació d’acadèmics indis. El rector i diversos professors d’Enologia es van desplaçar l’any 2003 a l’Índia per dur a terme un projecte relacionat amb la fermentació. A més, professors del Departament de Filologia Anglogermànica han impartit conferències, cursos i seminaris en diferents centres universitaris indis. En el marc d’aquesta relació, l’any 2004 Amartya Kumar Sen, premi Nobel d’Economia 1998 i Premi Internacional de Catalunya 1997, va ser investit doctor honoris causa per la URV.

Lliurament del Premi del Consell Social a la Qualitat Docent E l premi anual a la qualitat docent, que impulsa el Consell Social de la URV, ha estat concedit en la modalitat individual a un projecte de la professora Maria Àngel Lanuza, de Medicina, i en la modalitat col·lectiva, a dos projectes ex aequo. Un és de la Facultat de Ciències Jurídiques i l’altre, de la Facultat de Lletres. La URV ha presentat aquests dos últims a la distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya. El projecte de Maria Àngel Lanuza es titula “Unitat de recursos virtuals per a l’assignatura de Citologia i Histologia Humanes”. Es tracta d’integrar noves tecnologies en el procés d’aprenentatge d’aquesta assignatura, que forma part de la llicenciatura de Medicina. Pel que fa als projectes col·lectius, el 16

primer, “La clínica jurídica ambiental: una experiència d’aplicació del mètode clínic en l’àmbit del dret ambiental”, es va aplicar durant els cursos 2005-06 i 2006-07 al màster en Dret Ambiental i a la llicenciatura de Dret. Els docents Antoni Pigrau i Jordi Jaria, director i coordinador, respectivament, del màster, van recollir el premi. L’altre projecte col·lectiu premiat és “Plans pilot de grau d’Història i de Geografia”, de la Facultat de Lletres, elaborat per les professores Mercè Jordà, Maria Bonet i Yolanda Pérez. L’any 2004 l’equip deganal del centre

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

va impulsar la integració a l’EEES participant en el pla pilot de grau engegat pel DURSI. L’import de cadascun dels tres premis és de 3.500 €, quantitat que s’entrega per preparar la candidatura dels projectes al premi Vicens Vives.


UNIVERSITAT-EMPRESA

Conveni amb l’empresa d-Core Network Reus D avid Oliva, director general de dCore Network Reus; Joan Anton Català, director de Recursos Humans de T-Systems Iberia, a la qual pertany l’empresa reusenca, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar un conveni marc de col·laboració el 10 d’octubre. T-Systems és la divisió de serveis per a empreses de Deutsche Telekom. Els objectius del conveni són dinamitzar la incorporació al mercat laboral de joves llicenciats, fer transferència tecnològica per innovar i fomentar el prestigi de la professió informàtica per reduir l’escletxa entre oferta i demanda laboral del sector de les TIC. El conveni neix amb la voluntat de dur a terme activitats de formació de personal, de recerca científica, de desenvolupament tecnològic, d’intercanvi d’experts i de coneixement entre totes dues entitats. D’aquesta manera, tant la URV com T-Systems Iberia / d-Core Network confien que s’inicia una via d’actuació per fomentar i millorar el prestigi de la professió informàtica.

A partir d’aquest acord, que té una vigència de quatre anys, es definiran les accions concretes que faran, com l’intercanvi de personal per temps limitat, quan la tasca ho requereixi, o estades d’estudiants de la URV a l’empresa a través de programes de cooperació educativa. El centre de Reus ha estat el primer centre d-Core que T-Systems ha introduït a l’Estat i té com a objectiu convertir-se un dels eixos per a l’expansió de d-Core Network com a centre d’excel·lència en enginyeria

de software de T-Systems Iberia. D-Core Network està especialitzat en tecnologia Java i aplicacions relatives al sector públic. T-Systems ofereix serveis d’alta qualitat combinant tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L’àmplia experiència de la companyia en aquests dos camps fa de la divisió de negoci per a empreses de Deutsche Telekom un soci preferencial per a corporacions multinacionals, petites i mitjanes empreses, així com institucions públiques.

L’AEQT renova i amplia el conveni amb el programa APQUA E l president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Andreu Puñet; el rector, Francesc Xavier Grau, i la directora d’APQUA, Magda Medir, van renovar el 19 de setembre passat el conveni que dóna suport al programa de divulgació de la química. Durant l’acte de signatura el rector va reclamar que el Departament d’Educació de la Generalitat s’impliqui en l’aplicació del programa APQUA a les escoles, ja que és de gran interès social. El Departament de Medi Ambient hi col·labora. El programa d’investigació CEPUPAPQUA, que s’aplica a Europa, prové

d’una iniciativa nord-americana que van adaptar diversos professors del Departament d’Enginyeria Química de la URV. Consta d’una sèrie de mòduls per divulgar els conceptes químics, amb temes com els productes químics, la contaminació, el risc, la toxicitat, els residus especials, els plàstics, les substàncies perilloses o els productes químics, la salut i el medi. Enguany es revisen i s’actualitzen els continguts dels diferents mòduls, i es preparen guies docents per publicarse. En 25 centres educatius de la comarca del Tarragonès se seguirà aplicant el programa escolar amb la difusió de deu mòduls, i s’amplia el

públic al qual s’adreça, que els últims anys s’havia concentrat en la població escolar. Recuperant una característica inicial del programa, enguany es revisa i actualitza el programa de visites educatives a col·lectius d’adults organitzats, per exemple dins d’empreses o a través de les associacions de veïns. En divuit anys d’existència, el programa ha format en temes químics més de 40.000 alumnes i més de 2.000 professors. Amés, s’ha estès per l’Estat espanyol a ciutats amb indústria química, com Huelva i Bilbao, i internacionalment a països com Argentina i Israel.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / UNIVERSITAT-EMPRESA

17


Acte de reconeixement a la Fundació Privada Reddis L La URV ha fet un acte de reconeixement a la Fundació Privada Reddis per la col·laboració amb la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Al llarg de gairebé quinze anys, aquesta Fundació ha aportat nombroses i importants dotacions econòmiques a la Facultat. Aquests ajuts econòmics han facilitat la mobilitat tant de l’alumnat com del personal docent i investigador. També ha promogut les càtedres Reddis, que han

permès l’estada de professors i investigadors de gran prestigi a la Facultat. Actualment, la Fundació segueix col·laborant per fomentar la mobilitat d’estudiants a escala internacional. Els organitzadors van ser la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i el Consell Social de la URV. En l’acte, al qual van assistir per part de la URV el rector, Francesc Xavier Grau; el president del Consell Social, Àngel Cunillera, i el degà de la Facultat, Miquel Àngel Bové, es va

Entrega d’ajudes als estudiants DE Port Aventura

de desembre es van entregar 40 beques de 300 € cadascuna.

Port Aventura ha lliurat una segona edició dels ajuts que dóna l’empresa als treballadors que estudien a la URV per reconèixer l’esforç de les persones que combinen treball i estudis. El passat mes

La major part d’ells estudien Psicologia, però el ventall d’estudis és ampli: Administració i Direcció d’Empreses, Turisme, Medicina, Publicitat i Relacions Públi-

18

lliurar una placa commemorativa al president de la Fundació Privada Reddis, Eduard Valveny.

ques, Dret, Informàtica i altres enginyeries, Mestre, graduat superior en Aviació Comercial, Infermeria i Treball Social. L’empresa del parc temàtic i la URV han establert una col·laboració permanent i fructífera a través de l’Escola Universitària de Turisme i Oci.


Set alumnes reben beques Repsol YPF-Consell Social R epsol YPF i el Consell Social de la URV van atorgar cinc beques a estudiants amb bon expedient acadèmic per accedir a la Universitat. També es va renovar la beca a dos estudiants beneficiats en el curs anterior. L’acte de lliurament es va fer el 13 de setembre al Rectorat. Les beques, que es concedeixen per segona vegada, són de 5.00 anuals, prorrogables a tots els cursos en les condicions previstes en les bases de la convocatòria. Aquests ajuts permeten que joves ben capacitats i motivats per accedir a l’ensenyament superior puguin fer-ho sense que raons econòmiques els ho impedeixin. En l’acte de lliurament van ser presents Andreu Puñet, director delegat a Tarragona de Repsol YPF; Àngel Cunillera, president del Consell Social de la URV, i el rector, Francesc Xavier Grau. Els alumnes beneficiats fins al

BASF renova el suport a APQUA El president de la Fundació URV i rector, Francesc Xavier Grau, i el conseller delegat de BASF Espanya, Karl-Peter Bercio, van subscriure el 8 d’octubre la renovació del conveni pel desenvolupament del programa APQUA, de divulgació de la química entre la població. L’objectiu és consolidar el programa de visites educatives (PVE), que els centres de primària i secundària, altres col·lectius i les associacions socioculturals fan a les plantes industrials de BASF. El PVE forma part d’APQUA, el programa per difondre els conceptes de la química a la societat, que dirigeix la professora d’Enginyeria Química Magda Medir. El conveni amb BASF va començar l’any 2004. Segons el document signat per al curs actual, està previst organitzar conjuntament deu visites d’escolars de Bonavista, Campclar, Vila-seca i la Canonja a la BASF.

Jornades d’Emprenedors i VI Jornades de Creació d’Empreses Les V Jornades d’Emprenedors, les VI Jornades de Creació d’Empreses i el lliura-

moment estudien Història, Història de l’Art, Medicina, Ciències Empresarials, Administració i Direcció d’Empreses, Dret i Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions especialitat Telemàtica.

Repsol YPF col·labora des de fa temps amb la URV en l’àmbit de la química, la tecnologia i la ciència, i amb aquestes beques ha encetat una nova línia de cooperació.

ment dels premis a les dues iniciatives seleccionades van tenir lloc a Reus els dies 25 i 26 d’abril. Els guardonats van ser una empresa d’alt contingut tecnològic derivada de la URV, Staitec, i una empresa de Reus, Isotop, dedicada a la producció de begudes isotòniques amb un envàs que permet dosificar-ne el contingut. Les Jornades estaven organitzades conjuntament per l’Ajuntament de Reus, la Cepta, la Cambra de Comerç de Reus, la societat de capital risc Reus Capital de Negocis, el viver d’empreses REDESSA i la URV. Les coordinaven Fernando Campa i Sandrine Gonzales (càtedra URV-empresa d’Emprenedoria i Creació d’Empreses), i Antoni Trilla i Anna Martorell (REDESSA).

Caixa Tarragona ofereix serveis financers als estudiants emprenedors

Entre d’altres experts i emprenedors, enguany hi van participar David Granell, director general de la cadena Faderson Hotels, que promou el futur Hotel del Pallol; Fernando Aldecoa, director d’Administració i Finances de Port Aventura, i Joan Pons, gerent de Vilas Anderson, que actualment té un negoci de construcció de cases de fusta prefabricades amb un mètode de construcció patentat.

Els estudiants emprenedors de la URV i els impulsors d’iniciatives empresarials tutelades per la càtedra URV-empresa poden acollir-se a serveis financers especials de Caixa Tarragona gràcies al conveni signat el 21 de maig passat pel director general de Caixa Tarragona, R afael Jané, i el rector, Francesc Xavier Grau. Els beneficiaris d’aquest conveni podran optar a préstecs personals o microcrèdits, pòlisses de crèdit de fins a 25.000 € a un termini de 5 anys i amb un interès fix del 5,5%, i a d’altres productes financers com descomptes comercials, lísings, facturatges i assegurances de risc adaptades a les necessitats dels nous emprenedors universitaris que vulguin desenvolupar un projecte empresarial. La càtedra URV-empresa sobre Emprenedoria i Creació d’empreses va néixer el 2006 amb el suport inicial de les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls,, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona i el Consell Social de la URV.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

19


lA URV A FONS Primera Conferència Euromediterrània de Ministres d’Educació Superior al Caire

Suport a l’espai euromediterrani d’educació superior L a Primera Conferència Euromediterrània de Ministres d’Educació Superior i Investigació Científica, celebrada al juny al Caire, va aprovar una declaració en què proposava crear l’espai euromediterrani d’educació superior i un espai euromediterrani d’investigació, tal com defensa el Fòrum Universitari Permanent Euromediterrani, que coordina el rector de la URV, Francesc Xavier Grau. A la conferencia hi va assistir la ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, i el rector de la URV va intervenir per presentar les conclusions de la reunió del IV Fòrum del Fòrum Universitari Permanent Euromediterrani (EPUF), que va tenir lloc el mateix mes a Alexandria. Acompanyava al rector el director de la càtedra Unesco de Diàleg Intercultural a la Mediterrània de la URV, Enric Olivé, director del grup de recerca Gènere, Interculturalitat i Estudis de la Mediterrània (GIEM), que constitueix l’origen i el suport d’aquesta iniciativa de cooperació.

Declaració del Caire Els ministres van assumir la proposta universitària i van signar la Declaració del Caire, en què es defensa la creació dels

espais euromediterranis d’ensenyament superior i investigació. S’hi proposa també un esquema de beques per als països euromediterranis, dins del programa europeu Erasmus Mundus, que a proposta de Mercedes Cabrera podria tenir un nom específic i diferenciador, el d’Averroes, en honor al filòsof cordovès del segle XII. la ministra va destacar el paper important que han tingut les universitats i en concret, la URV, que ha estat fonamental en la creació de l’EPUF. L’EPUF va néixer a l’octubre de 2006 a Tampere (Finlàndia), durant la conferència de rectors d’universitats euromediterrànies. La URV acull la secretaria executiva i és la coordinadora

d’aquesta xarxa. La URV està molt implicada en tot aquest procés. La primera reunió del Comitè Executiu del Fòrum Permanent Universitari EuroMed es va fer a Reus al març amb una vintena de representants d’universitats euromediterrànies. D’altra banda, Enric Olivé, secretari executiu del Fòrum Universitari Permanent Euromediterrani, va presentar al juliol a la Unió Europea les conclusions del IV Fòrum Euromediterrani d’Universitats, que havia tingut lloc a la ciutat egípcia d’Alexandria al juny. Per a més informació podeu consultar http://euromed-erconf.org i www. epuf.org.

Cicle, “15 anys d’una universitat europea” La URV ha organitzat el cicle «15 anys d’una universitat europea », que uneix els vint anys del programa europeu de mobilitat Erasmus i el quinzè aniversari de la creació de la Universitat Rovira i Virgili. Per això es va preparar un programa d’actes i activitats que va començar al mes de març i que clourà a finals del 2007. La celebració ha inclòs la presentació de l’associació d’estudiants Erasmus, una trobada de corals universitàries de Catalunya, un cicle de cinema sobre els 15 anys de premis Goya organitzat per l’Aula de Cinema, un seguit de conferències sobre l’art en el món contemporani, representacions amb l’Aula de Tea20

tre i concerts de música amb la Coral URV. Tambe se n’han fet de pop i rock amb Mikel Erentxu, El Sueño de Morfeo, Miquel Abras, Joan Tena i Pedro Javier Hermosilla, inclosos en la programació de les festes de Sant Pere a Reus, de Santa Tecla a Tarragona i de la Cinta a Tortosa. Es van organitzar conjuntament amb els respectius ajuntaments i la cadena radiofònica 40 Principales. D’altres activitats conmemoratives dels 15 de la URV formaven part del programa de la Universitat d’Estiu.

Concurs del 20è aniversari del programa Erasmus Amb motiu dels 20 anys del programa

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

europeu de mobilitat acadèmica Erasmus, la URV va organitzar el concurs “Erasmus: l’aventura de construir Europa”. D’entre els 35 treballs presentats pels estudiants Erasmus de la URV es va premiar “El cicle Erasmus”, de Christoph Wolf, dins la categoria de dibuix narratiu; “Follow me… Erasmus”, de Joaquín Blanco, en la modalitat de fotografia, i “Fulles seques que retorna el vent”, de Gisela Balañà, en la modalitat de relats curts. En aquesta tot i no ser premiada, el jurat va tenir un reconeixement especial pel treball “Erasmus - O l’inici d’un gran amor”, de Melanie Biereth. Els premis consistien a donar a cada persona guanyadora 600 €.


60 alumnes xinesos ja reben classes a Tarragona

La URV porta els màsters oficials a la Xina i Amèrica Llatina L a Universitat Rovira i Virgili va participar a la Fira d’Educació (China Education Expo 2007), que va tenir lloc a Pequín a l’octubre. L’objectiu era difondre l’oferta acadèmica de postgrau i les possibilitats d’aprendre espanyol a la URV. La Universitat va instal·lar un estand al pavelló espanyol de la Fira. El rector, Francesc Xavier Grau, i la directora de l’Escola de Postgrau i Doctorat, Montserrat Duch, es van traslladar a aquell país per visitar la Fira i assistir al Fòrum de Rectors celebrat a Xangai, amb la participació d’universitats estatals i xineses i amb la presència del ministre d’Educació xinès i la ministra de Educació de l’Estat, Mercedes Cabrera. La Universitat també va participar el 19 d’octubre al simposi EU-China Cooperation in Higher Education, per facilitar el coneixement i la col·laboració entre les universitats de tots dos continents. La URV ja manté relacions amb les universitats xineses de Dalian, Xiangtan, Shenzhen, Sichuan i Nanjing. Des de fa tres cursos vénen estudiants d’aquell país a completar els estudis de llengua i cultura espanyoles a la URV. El Departament de Filologies Romàniques és l’impulsor de la iniciativa i s’encarrega de la docència, en un curs fet mida de les necessitats dels estudiants xinesos. Les uni-

versitats xineses convaliden aquest curs per un terç dels seus estudis oficials de tres anys. L’experiència és un èxit i enguany més de 60 alumnes xinesos reben classes a la URV.

Acord amb la Universitat de l’Estat de Nova York a Potsdam

nió han estat les activitats de recerca en general de les dues universitats per explorar possibles línies de col·laboració, així com els respectius mapes de titulacions, per detectar afinitats i diferències.

la URV i la Universitat de l’Estat de Nova York (SUNY) a Potsdam han signat un conveni de col·laboració subscrit pel rector, Francesc Xavier Grau, i Galen Pletcher, degà de la Facultat de Lletres i Ciències d’aquella Universitat. L’acord assolit permetrà fer intercanvis de professorat i alumnat entre totes dues universitats de forma regular. El degà de la SUNY també s’ha interessat per les activitats de la Universitat en arqueologia clàssica, ja que la seva facultat té un departament dedicat a aquests estudis. Altres temes tractats en la reu-

Buenos Aires i Santiago de Xile Amb el mateix objectiu, internacionalitzar els estudis de postgrau de la Universitat, la URV va ser present per primer cop a les fires Europosgrados d’Argentina i Xile, durant la primera setmana d’octubre. Hi va presentar l’oferta acadèmica de màsters oficials europeus i de programes de doctorat, i els responsables es van reunir amb directius d’universitats de tots dos països.

La URV, en el I Fòrum Europeu d’Assegurament de la Qualitat La URV ha participat en el I Fòrum Europeu d’Assegurament de Qualitat, organitzat al novembre de l’any passat a Munic per l’Associació Europea d’Universitats amb el lema “Implantar la cultura de la qualitat a l’educació superior”. La URV, amb el rector, Francesc Xavier Grau, i la coordinadora de la Unitat de Qua-

A l’estand es van atendre uns 500 estudiants i el balanç ha estat positiu, ja que els estudis europeus han despertat força interès. La directora de l’Escola de Postgrau, Montserrat Duch, i el delegat per a les Relacions amb Amèrica Llatina, Antoni Terceño, van visitar la Universitat de Buenos Aires i la Universitat Nacional de Córdoba. Terceño també va visitar la Universitat Nacional del Sud, a Bahía Blanca, centre amb el qual ja es col·labora en diferents àmbits; la Universitat de La Plata, i la Universitat Provincial del Suroeste. A Xile Montserrat Duch va mantenir contactes amb la Universitat de Xile i la Universitat Catòlica. Les primeres àrees de col·laboració mútua són l’enologia i les ciències socials.

litat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat, Sara Gimeno, van participar en el grup dedicat a aspectes específics de la qualitat interna a les universitats. El rector va presentar el pacte de dedicació de la Universitat. Hi van intervenir rectors, vicerectors, responsables de qualitat d’universitats públiques i privades, estudiants, agències d’assegurament de la qualitat i acreditació (també hi van ser presents l’ANECA i l’AQU Catalunya), ministeris, promotors de Bolonya i membres del grup de seguiment del procés de Bolonya. En total, més de 400 representants d’uns 45 països principalment europeus, però també de Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i Síria.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

21


L’Ajuntament de Tarragona participa en el projecte

Centre d’Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret L a URV i l’Ajuntament de Tarragona impulsen el Centre d’Estudis de Dret Ambiental Pere Lloret, que es va constituir a l’octubre passat. Dirigit pel professor Antoni Pigrau, ha de generar i divulgar coneixements en l’àmbit del dret ambiental i, en particular, del dret, la gestió i l’administració locals. En el Centre d’Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAM) hi estan implicades l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) i l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT). Respon a una llarga trajectòria de col·laboració entre l’Ajuntament, la Facultat de Ciències Jurídiques i el Departament de Dret Públic. El Centre durà el nom d’Alcalde Pere Lloret, insigne jurista i alcalde de Tarragona de principis del segle XX, a fi de reconèixer-li la defensa dels principis democràtics i dels valors humans en el govern de la ciutat de Tarragona. Les activitats del Centre s’articulen al voltant de cinc àmbits principals de gestió del coneixement: formació, recerca, creació d’opinió, transferència de coneixement i divulgació, àmbits en els quals hi haurà col·laboració conjunta i contraprestacions entre Ajuntament i Universitat.

Es crea l’Observatori de la Igualtat La URV va crear al juliol l’Observatori de la Igualtat, d’acord amb el Pla d’igualtat entre homes i dones a la URV. Constitueix l’òrgan permanent que ha de fomentar la reflexió i l’acció en matèria de gènere, i el dirigirà la professora de Sociologia Imma Pastor. L’òrgan ha de fer seguiment de l’aplicació del Pla d’igualtat intern i avaluar-ne l’impacte. L’estructura de què es dota és: la direcció, que ocuparà la professora Imma Pastor, una persona tècnica en igualtat, una altra de suport administratiu, un equip col·laborador i un consell assessor. El Pla d’igualtat entre els homes i les dones a la URV, aprovat al Claustre del 24 de maig, que va elaborar una Comissió claustral al llarg del curs passat, pre22

Ramón Martín Mateo, doctor honoris causa El catedràtic de Dret Administratiu Ramón Martín Mateo, l’iniciador del dret jurídic del medi ambient a l’Estat espanyol, va ser investit doctor honoris causa per la URV el passat 5 d’octubre al Paranimf del Rectorat. Ramon Martín Mateo (1928, Valladolid) és catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat d’Alacant. Ha estat rector de la Universitat del País Basc i de la Universitat d’Alacant, i ha ocupat càrrecs de responsabilitat en l’administració universitària estatal. Expert de les Nacions Unides en diferents projectes

senta la realitat de gènere en la institució, i planteja mesures per aconseguir la igualtat efectiva per a les dones i fer-les visibles en totes les àrees universitàries. La URV és la segona universitat de l’Estat espanyol a dotar-se d’aquest instrument, després de la UAB. El document tindrà vigència entre 2007 i 2010. Tot i que la iniciativa va néixer abans, assumida pel Consell de Direcció i a iniciativa del grup de recerca GRÈC (Gènere, Raça, Ètnia i Classe), ha coincidit en el temps amb la Llei d’igualtat i la reforma de la LOU, que postulen els mateixos principis i inclouen mesures de discriminació positiva. Però va més enllà de les lleis generals i adopta mesures d’acció positiva envers el gènere menys representat, adequades a la situació pròpia de la Universitat.

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

durant els anys setanta, també ha estat vocal electiu del Consell d’Estat (19902003) i vocal del Consell Estatal de l’Aigua (1991). És autor de una quarantena de llibres, ha dirigit 33 tesis doctorals, ha rebut nombroses distincions honorífiques i és doctor honoris causa per diverses universitats. Josep Ramon Fuentes, professor de Dret Administratiu del Departament de Dret Públic, va ser el padrí del doctorand. La proposta d’investidura a la URV neix dels departaments de Dret Públic i de Dret Privat, Processal i Financer, i de la Facultat de Ciències Jurídiques.

Càtedra Antoni Pedrol Rius d’Estudis Jurídics Locals La Fundació Cultural de Reus Pedrol Rius, representada per l’alcalde, Lluís Miquel Pérez, i la URV, representada pel rector, Francesc Xavier Grau, van signar al maig el conveni que crea la càtedra Antoni Pedrol Rius, dedicada als estudis jurídics locals. Té com a missió generalitzar i socialitzar el coneixement en l’àmbit jurídic i, en particular, el dret, la gestió i l’administració locals. Així, s’organitzaran activitats de formació, recerca, transferència de coneixements i creació d’opinió i divulgació. La càtedra té previst engegar les activitats en el proper curs. La càtedra tindrà la seu a Mas Miarnau, Centre de Formació Permanent de la Fundació URV.


S’hi han afegit les administracions públiques del territori

Projecte del Pla Estratègic del Camp de Tarragona El president de la Generalitat, José Montilla, va encapçalar la presentació pública del projecte, que es va fer al maig al Rectorat, juntament amb el rector, Francesc Xavier Grau, i els representants de les institucions de la Mesa Socioeconòmica del Camp. La Generalitat es fa càrrec del cost del Pla Estratègic, que ha d’aprofundir en el futur del territori i marcar el camí. En l’acte hi van intervenir el rector, com a portaveu de la Mesa Socioeconòmica del Camp, i el director del Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV i director del Pla, el professor Agustí Segarra. A continuació es va fer la taula rodona “La planificació estratègica: experiències territorials”, amb la intervenció de Joan Campreciós, coordinador adjunt del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona; Estrella Pardo, coordinadora general d’Ebropolis, i Alfon-

so Martínez, director general de Bilbao Metropoli-30. La moderava Josep Oliveras, president del grup Territori i Infraestructures. Aquest projecte està impulsat per la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona, constituïda per un grup exclusivament d’agents socioeconòmics voluntaris, plural i independent, format per l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, la Cambra de Comerç i Indústria de Valls, Comissions Obreres, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pimec Tarragona, Unió de Pagesos, Unió General de Treballadors i la URV. En el termini d’un any el Grup de Recerca d’Indústria i Territori ha de desenvolupar el Pla Estratègic del Camp de Tarragona.

Constitució del Consell Consultiu

Càtedra Unesco de Privadesa de Dades

divuitena de Catalunya i una de les 618 que hi ha a tot el món. La privadesa de dades tracta d’adaptar a la societat de la informació el dret fonamental de la privadesa i de la vida privada, que estableix l’ONU en la Declaració universal dels drets humans. Josep Domingo (Sabadell 1965), catedràtic de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), és promotor de la càtedra i n’ha estat nomenat titular a proposta del rector de la URV. Director de CRISES, grup de recerca en Criptografia i Secret Estadístic, és actualment cap del Depar-

tament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques i ha estat director i subdirector de l’ETSE. La càtedra permetrà facilitar la col· laboració entre investigadors d’alt nivell i reputació internacional, catalans, europeus, americans i d’altres llocs del món, i els docents de la URV. Els objectius específics de la càtedra són: formar les administracions públiques de països en transició, i especialment els instituts d’estadística oficial, en tècniques per preservar la privadesa i en els aspectes legals de la privadesa, i promoure que el sector privat adopti tecnologies per preservar la privadesa.

La URV impulsa la càtedra Unesco de Privadesa de Dades, que dirigeix el professor Josep Domingo, expert investigador en privadesa de dades informàtiques, que promourà un sistema de recerca, formació, informació i documentació en el camp de la protecció de les dades informàtiques. Les càtedres Unesco fomenten la recerca, l’educació i la difusió en els camps considerats importants per al benestar de la humanitat. Es tracta de la segona de la URV, després de la de Diàleg Intercultural del Mediterrani, la

El Consell Consultiu del Pla Estratègic del Camp de Tarragona es va constituir el dia 30 d’octubre en un acte celebrat a la sala de juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. Està integrat per representants de les administracions públiques, les institucions i la societat civil del territori, En formen part les administracions locals dels municipis amb més població, els sis consells comarcals, la Diputació, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat, pel que fa a les administracions; les deu institucions que formen la Mesa Socioeconòmica del Camp, pel que fa al vessant institucional, i l’equip tècnic i assessor. Aquest Consell s’implicarà en el procés de redacció del Pla Estratègic, que està previst lliurar al president de la Generalitat a principis del 2008.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

23


Alerten que les vies d’accés discriminen els estudiants catalans

Comunicat dels degans i deganes de les facultats de Medicina de Catalunya Els degans de les facultats de Medicina de Catalunya van expressar la seva preocupació per la procedència dels estudiants de primer curs a través d’un comunicat emès a l’octubre i signat per Teresa Estrach, degana de la Facultat de Medicina de la UB; Joaquim Coll, degà de la Facultat de Medicina de la UAB; Montse Giralt, degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, i Joan Ribera, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. El comunicat diu que després de la matrícula es pot fer una primera anàlisi seriosa de la procedència dels estudiants i de les causes que han provocat que hi hagi molts més estudiants catalans que el curs passat que no puguin estudiar la carrera de Medicina. El text exposa, per exemple, que a la Facultat de Medicina de la Universitat de

24

Lleida i a la de Reus (URV) hi ha un elevat nombre d’estudiants d’origen valencià, un 60% a Reus i un 14,9 % a Lleida. Això és degut fonamentalment a dos factors: el País Valencià és la comunitat on hi ha hagut més aprovats (95,85 %) de PAU de tot l’Estat i València ofereix menys places de Medicina per cada 100 estudiants que Catalunya. Els quatre degans manifesten que estan a favor de la mobilitat i que els agrada formar estudiants d’arreu. Consideren que els estudiants catalans de centres públics i privats que han de superar les PAU estan clarament discriminats i juguen amb inferioritat de condicions amb relació als de centres privats estrangers ubicats a l’Estat i als estrangers, ja que tots mantenen la nota del centre d’origen per accedir a la universitat. També consideren que aquestes dades

són preocupants i s’han d’analitzar amb molt rigor, no donant solucions arbitràries que poden resultar extremadament cares per a la societat i, a més, poden complicar aquesta problemàtica. Cal tenir en compte que aquesta qüestió afecta any rere any de forma discriminatòria tota una població de joves catalans que estan il·lusionats per estudiar Medicina. Al mateix temps, lamenten que l’oferta de les quatre facultats de Medicina catalanes per incrementar en 100 nous estudiants per a aquest curs, tal com recomanen en les seves conclusions un grup d’experts en l’àmbit de Medicina (treball lliurat al CIC el 13 de març de 2007), no hagin estat ateses per la Conselleria. “Aquesta és una problemàtica que no està al nostre abast de poder resoldre — diu el manifest— i que la Conselleria no pot perpetuar.”


Implicació del territori en la universitat

Consell Assessor del campus de les Terres de l’Ebre E

l Campus de les Terres de l’Ebre disposa des del mes de desembre passat d’un Consell Assessor amb la missió de guiar-ne el desenvolupament i afavorir l’establiment de sinergies amb el territori. Està format per divuit persones, de dins i de fora de la Universitat. Els membres del Consell Assessor del Campus de les Terres de l’Ebre externs a la Universitat, procedents del Montsià, Baix Ebre i Terra Alta, són: Carmen Abril, docent de l’IES Ebre; Francesc Callao, director de l’Hotel Rull; Salvador Carbó, director de l’Ecomuseu d’Horta; Valentí Faura, advocat; Dolors Furones, directora del Centre d’Aqüicultura de l’IRTA; Antoni Grau, director de la Fundació Dr. Ferran; Xavier Guarner, gerent d’Agrofruit Export, S.A.; Joan Miquel Torta,

director de l’Observatori de l’Ebre; Vicent Lluesma, president de la Fundació Cinca Piqué; Jesús Massip, historiador, i Manolo Tomàs, fundador de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Per part de la Universitat, en formen part

els estudiants José Juan Mestre i Meritxell Benaiges, el membre del Consell Social Enric Carreres, Azael Fabregat, director del Campus, els subdirectors Xavier Farré i Sara Romaguera, i Montse Villó, responsable de Gestió del Campus.

La Facultat de Lletres ja disposa de Consell Assessor

L

a Facultat de Lletres va crear al maig el Consell Assessor, format per nou experts, que principalment han d’aconsellar el centre en l’adequació dels plans d’estudis i la formació dels futurs titulats al món professional. En formen part Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull; Yolan-

da Scott, directora de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona, i Montse Ingla, responsable territorial de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. També formen part del Consell Assessor Robert Casadevall, vicepresident de la delegació a Catalunya del Col·

legi de Geògrafs; Maria Josepa Quinteiro, propietària d’Anquin’s Galeria d’Art; Sergi Vallhonrat, director de Pragma Publicitat/Pragma Edicions; Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus; Coia Ballesté, delegada de Catalunya Ràdio a Tarragona, i Josep Bertran, responsable de Comunicació i Relacions Externes de la planta de Repsol

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

25


L’any 2008 es farà a Barcelona

Trobada de síndics de l’espai Lluís Vives L

a URV va organitzar al juliol la trobada de síndics de greuges universitaris de l’espai Lluís Vives, l’àmbit geogràfic de parla catalana. Un dels punts de la reunió va ser la preparació del X Encuentro Estatal de Defensores Universitarios, que va tenir lloc aquest octubre passat a Madrid. L’anterior s’havia realitzat fet a la Universitat d’Alacant, a Elx, a l’octubre de l’any passat. El síndic de greuges de la URV, Francisco Zapater, també hi va participar. A la reunió de Tarragona es va presentar un estudi del grau d’acceptació de les recomanacions de la sindicatura universitària, es van tractar les relacions amb les sindicatures de greuges de les comunitats autònomes i es va plantejar una reflexió sobre la normativa estatal que impedeix als professors tenir més de sis sexennis. També es va proposar a la Universitat de Barcelona que organitzi la trobada de síndics espai Lluís Vives l’any 2008 i el XII Encuentro Estatal de 2009. A la trobada de Tarragona hi van participar Antoni Mairambell, síndic de la Uni-

versitat de Barcelona, i Lluís Caballol, adjunt al síndic; M. Lluïsa Cuerda, síndica de la Universitat Jaume I de Castelló; Rafel Font, síndic de la Universitat d’Alacant; Miquel Gil, síndic de la Universitat de Lleida; Magdalena Gianotti, síndica de la Universitat de les Illes Balears; Enric Gómez, síndic de la Universitat de València (Estudi General); Helena Malonda, vicesíndica dels estudiants, i Maria Jesús Aguilar, vicesíndica del PAS de la mateixa universitat; Artur Juncosa, síndic de la

Universitat Ramon Llull; Jorge Mataix, defensor de la Universitat Miguel Hernández; Joan Miró, síndic de la Universitat de Girona; José Navarro, síndic de la Universitat Politècnica de Catalunya; Jordi Porta, síndic de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jordi Sopena, síndic de la Universitat Pompeu Fabra, i l’amfitrió, Francisco Zapater, síndic de la URV. També hi van assistir el síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i la síndica del País Valencià, Emília Caballero.

Inauguració del curs acadèmic a la Facultat de Lletres

En la cloenda, va actuar el grup musical Lettere in musica, format per solistes membres del centre.

el curs acadèmic a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia el passat 8 d’octubre amb la lliçó inaugural “Educación y ciudadanía”. És diputat del grup socialista per Càceres. Nascut a Almoharín (1940), ha estat diputat en quatre legislatures. Llicenciat en Dret i advocat, és funcionari del Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat al Ministeri d’Educació i Ciència. Va ocupar diferents càrrecs durant la seva carrera professional, entre els quals el de subdirector general d’Ordenació Acadèmica. Ha estat conseller d’Educació i de Presidència i Treball de la Junta d’Extremadura, delegat federal d’Educació del PSOE i portaveu parlamentari d’Administracions Públiques, Educació i d’Interior. Actualment és vocal de la Comissió d’Interior, de la Comissió d’Educació i Ciència i portaveu de la Comissió no permanent sobre seguretat vial i prevenció d’accidents de trànsit.

Joan Manuel del Pozo, professor de Filosofia de la Universitat de Girona i diputat al Parlament de Catalunya, va inaugurar el curs acadèmic a la Facultat de Lletres el passat 1 d’octubre pronunciant la lliçó “El valor educatiu de la bellesa”. Joan Manuel del Pozo va ser conseller d’Educació i Universitats de la Generalitat. A l’acte hi van ser presents la degana de la Facultat, Mercè Jordà, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau. Les alumnes de secundària Sandra Gómez, Guiomar Sánchez, Carolina Martínez i Anna Serrano van rebre els premis de recerca de batxillerat. Berta Pérez i Katharina Launert van aconseguir el premi del Departament de Filologia Anglogermànica (DFAG)/Macmillan a la millor estudiant de Llengua Anglesa a les proves d’accés a la universitat (PAU). 26

Comença el curs a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura va inaugurar el curs el 16 d’octubre a l’Aula Magna d’Econòmiques. Pere Riera, professor de Projectes Arquitectònics a l’Escola d’Arquitectura del Vallès, en va pronunciar la lliçó inaugural: “La formació de l’arquitecte, avui”. Pere Riera és el coautor de l’edifici de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, al campus Centre.

Obertura de curs a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia Victorino Mayoral, president de la Fundación Cives i diputat al Congrés, va obrir

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE


gent de casa li Reconeix la tasca d’adaptació a l’espai europeu d’educació superior

Premi Vicens Vives a la Facultat de Lletres

L

a Generalitat de Catalunya ha concedit la distinció Jaume Vicens Vives 2007 a la qualitat en la docència universitària a la Facultat de Lletres de la URV. El lliurament es va fer durant l’acte d’inauguració de curs de les universitats catalanes, celebrat a Tarragona el passat 14 de setembre.

La Facultat de Lletres ha obtingut la distinció en la modalitat col·lectiva, en reconeixement a la tasca per adaptar els estudis de Geografia i d’Història a l’espai europeu d’educació superior, que ha contribuït a millorar el rendiment dels estudiants i també de les noves metodologies docents. El projecte, ja materialitzat, es titula “Plans

pilot de grau d’Història i de Geografia de la Facultat de Lletres”, i l’han elaborat les professores Mercè Jordà, Maria Bonet i Yolanda Pérez. Juntament amb la Facultat de Lletres, s’ha reconegut el treball col·lectiu del Departament de la Facultat de Belles Arts de la UB, el Departament de Fisiologia de la Facultat de Biologia de la UB, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la UAB, l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona de la UPC, el Grup de Professors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL i el Grup de Professors del Departament de Química de la UdG. En la modalitat individual, s’han distingit els professors Francesc Abel i Josep Carreras, de la Universitat Ramon Llull i de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, respectivament. Cadascun dels premiats ha rebut la quantitat de 20.000 €. A la URV el Consell Social atorga anualment el Premi a la Qualitat Docent, que ja va guanyar la Facultat de Lletres, juntament amb dos projectes més. Els projectes guanyadors són cada any els candidats que presenta la Universitat a la distinció Jaume Vicens Vives.

Professors guardonats pel Col·legi de Metges de Catalunya

T

res professors de la URV han estat reconeguts pel Consell del Col·legi de Metges de Catalunya amb els Premis a l’Excel·lència Professional que es van lliurar el 21 de setembre a l’Auditori Enric Granados, a Lleida, durant la Jornada de la Professió Mèdica a Catalunya. Els guardonats són Montserrat Giralt, degana de la Facultat de

Medicina i Ciències de la Salut, a la qual s’ha concedit el premi Educació Mèdica; Lluís Masana, catedràtic de Medicina i cap del grup Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi, guanyador del premi Recerca Biomèdica, i Joan M. Peña, professor associat del Departament de Medicina i Cirurgia, que ha obtingut el premi Salut Pública, Mental i Atenció Sociosanitària.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

27


reconeixement a la seva tasca de consolidació de la universitat

L’exrector Lluís Arola rep la Medalla d’Argent de Tarragona L ’Ajuntament de Tarragona va concedir la Medalla d’Argent de la ciutat al professor i exrector de la URV Lluís Arola, com a reconeixement per la tasca de consolidació de la Universitat. El lliurament li va fer el18 de maig al saló de sessions de l’Ajuntament l’aleshores l’alcalde, Joan Miquel Nadal. Lluís Arola (Tarragona 1952), segon rector de la URV, ha estat rector durant dos mandats (1998 - 2006). Al llarg de la seva trajectòria universitària, ja havia ocupat nombrosos càrrecs de gestió, des dels quals havia impulsat nous projectes universitaris. Va ser vicedegà i degà de la Facultat de Química, i impulsor de la creació i primer director de l’Escola d’Enologia. També va ser vicepresident de la Comissió Gestora de la URV des de 1992 i va continuar com a vicerector en l’etapa ja autònoma de la Universitat, fins al març de 1998. Des de maig de 1998 a maig de 2006 va ser rector de la Universitat Rovira i Virgili. És catedràtic de Bioquímica i Biologia

Oriol Romaní, medalla de plata al mèrit del Pla Estatal sobre Drogues

Oriol Romaní, professor del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, ha rebut la medalla de plata al mèrit del Pla Estatal sobre Drogues, com a president de l’ONG Grup Igia, per la formació i la investigació realitzades en nous àmbits i temes relacionats amb les drogues. Aquesta associació de reflexió i participació interdisciplinària entorn de les drogodependències va néixer el 1983 a Barcelona i el Departament hi ha col·laborat en diverses ocasions. El professor Benjamí Iñíguez, premiat per un article científic

Benjamí Iñíguez, professor del Departament d’Enginyeria Elec-

28

Molecular i actualment és el director científic del Tecnoparc de Reus, parc cientificotecnològic del Camp de Tarragona dedicat a la innovació en les àrees de salut i nutrició. Arola té el Diploma de Serveis Distingits a la Ciutat de Tarragona (abril de 1999), el Premi El Balcó-Tarragoní de l’Any 2001 de l’Òmnium Cultural del Tarragonès i el Premi Joan

trònica, Elèctrica i Automàtica, ha rebut el Circuits, Devices and Systems Premium, que concedeix la Institució d’Enginyeria i Tecnologia (IET) pel millor article titulat “Charge Transport in Organic and Polymer Thin-Film Transistors: Recent Issues”, escrit en col· laboració. Aquest és el millor article publicat a la revista de l’IET, IEE Procedings.Circuits, Devices and Systems, entre octubre del 2004 i setembre del 2005. L’IET és un organisme que aplega enginyers d’àmbit internacional i compta amb més de 150.000 membres arreu del món. Es tracta de la societat professional d’enginyeria més gran d’Europa i la segona del món. Benjamí Iñíguez (Palma de Mallorca 1969) és membre del grup de

gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Coromines 2002 de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL). En l’acte l’Ajuntament va atorgar també el títol de Fill Predilecte a títol pòstum a Josep Adserà i el Diploma de Serveis Distingits al Col·legi Joan Roig i al periodista Carles Sentís, i va entregar la Medalla d’Or a la Fundació Cultural Privada Sagrat Cor.

recerca Sistemes Nanoelectrònics i Fotònics (NePhoS) i l’any 2004 va rebre la Distinció a la promoció de la recerca universitària de la Generalitat de Catalunya en la categoria de joves investigadors. El contingut del treball premiat, que ha estat escrit en col·laboració amb dos investigadors de la Universitat McMaster (Canadà), desenvolupa una teoria per descriure el comportament de la càrrega elèctrica en els transistors orgànics i polimèrics de capa prima, utilitzats en el camp de la microelectrònica, i ha qüestionat el model d’estudi que s’aplicava anteriorment. Aquests transistors són dispositius electrònics fets amb materials semiconductors d’origen orgànic, que permeten modular intensitats i voltatges i actuen com a interruptors de senyals electrònics.


Lliurats durant l’acte d’inauguració de curs al Palau de Congresos de Tarragona

Premis extraordinaris per els estudis i les activitats esportives E

n el mateix acte d’inauguració de curs es van lliurar 42 premis extraordinaris de final d’estudis, vuit premis extraordinaris de doctorat corresponents al curs 2005-06 i també els premis als dos millors esportistes del curs passat. Els premis extraordinaris de final d’estudis 2005-06 es van atorgar, per ensenyaments i centres: a la Facultat de Química, Enric Ollé (ensenyament de Bioquímica) i Francesc Xavier Rius (Química). També el van guanyar a la Facultat de Lletres: Spela Ursic (Filologia Anglesa), Roser Llagostera (Filologia Catalana), Sara Alcina (Filologia Hispànica, pla 2001), Raquel Suñé (Filologia Hispànica, pla 1993); Camil Sampe (Història), Carmen Lorenzo (Història, pla 1993), Carmel Expósito (Geografia); Paula González (Antropologia Social i Cultural), Meritxell Estivill (Publicitat i Relacions Públiques), Raül Cosano (Periodisme), Maria Rosa Barbarà (Història de l’Art) i Cecília Serra (graduat superior en Estudis Alemanys). Van ser alumnes guanyadors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut: Neus Rodríguez (Medicina), Anna Pedret (Nutrició Humana i Dietètica) i Manuel Pacheco (Fisioteràpia). A la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, Andreu Martí (Pedagogia), Núria Torné (Psicopedagogia), Rosa M. Mompradé (Educació Social), Antoni Obis (Mestres) i Maria del Roser Olivé (Psicologia). A la Facultat de Ciències Jurídiques, van ser els millors alumnes Rafael Lorenzo

(Dret), Juan Manuel Bernal (Relacions Laborals), Maria Cristina Galindo (Ciències del Treball) i Maria Pilar Zubero (Treball Social). A la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, José Antonio Rodríguez (Administració i Direcció d’Empreses), Raquel Anton (Economia) i José Cotilla (Ciències Empresarials). A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, Francisco Javier Santiago (Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Electricitat), Sergio Gil (Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Electrònica Industrial), Jaime Jesús Biosca (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes), Ángel Rodríguez (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió), Marcel Genís Arrufat (Enginyeria Informàtica), Javier Duque (Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial) i Júlia Sigles (Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions en Telemàtica). De l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, els millors alumnes van ser Maria del Mar Carmon (Enginyeria Química), Maria Cinta Panisello (Enginyeria Tècnica Industrial en Química Industrial) i Eduard Caamaño (Enginyeria Tècnica Industrial en Mecànica). De la Facultat d’Enologia, Mireia Taribó

Distincions URV a PDI i PAS en l’acte d’inauguració de curs En l’acte d’inauguració de curs del sistema universitari català, que es va fer a Tarragona el passat 14 de setembre, es van lliurar distincions a onze persones que s’han jubilat, a divuit persones que fa 25 anys que treballen a la URV i a sis docents i investigadors com a professors distingits. Lluís Arola, Francesc Borrull, Francesc Castells, Sergio Castillón, Francesc Xavier

Rius i Jesús Sueiras són els nous docents i investigadors que han estat reconeguts amb la condició de professors distingits. La Medalla de la Universitat es va concedir al personal docent i investigador i al personal d’administració i serveis que s’ha jubilat durant el curs 2006-07. Enguany aquesta distinció ha estat per a Carme Borbonès, Salvador de Brocà, Pere Cavallé, Rodolfo Cortés, Jean Pierre Deschamps, Carmen Fuentes, Joaquim Icart, Maria Àngels Ollé, Ignacio Palao, Estanis-

(Enologia), de l’Escola Universitària de Turisme i Oci, Estela Mariné (Turisme), i de l’Escola Universitària d’Infermeria, Pilar Cajigas (Infermeria). Els premis extraordinaris de doctorat 2005-06 van ser per a Berta Mendiguren (Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social), Javier A. Domingo (Departament d’Història, Història de l’Art i Geografia), Martí Nadal (Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques), José María Mellado (Departament de Medicina i Cirurgia) i Mercedes Teruel (Departament d’Economia). També van ser guanyadors Ester Caro (Departament de Química Analítica i Química Orgànica), Mariano Enrique (Departament de Química Analítica i Química Orgànica) i Carles Torras (Departament d’Enginyeria Química). A Mireia García-Villarrubia i Eduard Vizcaya els van distingir com a millors alumnes esportistes 2006-07.

lao Pastor i Josep M. Sabaté. També es van lliurar les distincions al personal amb 25 anys de serveis a la Universitat, que són: Misericòrdia Camps, Andreu Castell, Daniel del Castillo, Rosa M. Duran, Rosa M. Ferré, Josep Anton Ferré, Rosa M. Galiano, Francesc Xavier Grau, Jaume Massons, Emili Mayayo, Rodrigo Miralles, Santiago Moreno, Josep Olivé, Joan Potau, Sara Pujol, Elisabeth Russell, Pilar Sardà i Magí Sunyer.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / gent de casa

29


Cinc estudiants de la URV, millors esportistes universitaris de Catalunya 2007

Eloi Galofré, Imanol Rico, Mireia Garcia, Eduard Vizcaya i Mario Ortiz van rebre els trofeus als millors esportistes universitaris en diferents modalitats el 20 de juny a l’estadi d’atletisme de la UB, durant l’acte de cloenda dels Campionats Universitaris de Catalunya d’enguany. Eloi Galofré, de Pedagogia, ha estat el millor esportista en basquetbol; Imanol Rico, que estudia Administració i Direcció d’Empreses, en judo; Mireia Garcia, estudiant de Medicina, en karate; Eduard Vizcaya, d’Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica Industrial, en

30

orientació, i Mario Ortiz, d’Enginyeria Química, en Raid Aventura. II Premi Port Aventura a la millor trajectòria acadèmica de Turisme

Estela Mariné va ser l’alumna guanyadora del II Premi Port Aventura a la millor trajectòria acadèmica de Turisme i Íngrid Casa, Natalia Bazalote, Maria del Mar Giner i Javier Montero en van ser finalistes. L’acte va tenir lloc el 14 de desembre a l’Aula Magna de l’Escola a Vila-seca. Estela Mariné és actualment alumna del màster oficial en Turisme. El premi consisteix en la quantitat de 2.000 € i tots els alumnes distingits van rebre un diploma de reconeixement.

En l’acte, la directora de Control de Gestió i Planificació de Port Aventura, Raquel López, va pronunciar la conferència “PortAventura Resort, renovarse o morir”. En la primera edició del premi va guanyar l’alumne Arnau Vilanova. Els estudiants finalistes van ser Laura Gamboa, Eloi Capdevila, Agnès Martí i Elizabeth Recalde. L’alumne Óscar Silvestre mor en un accident

L’alumne de doctorat Óscar Silvestre, de 32 anys, va morir el passat 25 de juny en un accident domèstic a Tarragona. El jove, llicenciat en Química i ara doctorand de la Facultat de Química, formava part del grup de recerca Física i Cristal· lografia de Materials.


Van rebre un ajut econòmic pels estudis i un ordenador portàtil

Premis del Consell Social als millors treballs de secundària D

eu estudiants de secundària van rebre els premis del Consell Social de la URV als seus treballs, de recerca de batxillerat o de síntesi dels cicles formatius de grau superior. L’acte de lliurament de la primera edició d’aquests premis es va fer el 27 de setembre a la sala de juntes del Rectorat. En la primera convocatòria s’han premiat treballs de ciències de la salut, física, química, informàtica i matemàtiques, estudis culturals i història de l’art. Els guanyadors han estat: Aleix Duran, pel treball “Creació i enregistrament d’una maqueta”, tutoritzat per la professora Remei Tell (IES Martí Franquès); Laia Ferré és l’autora de “La malarioteràpia, una malaltia que en cura una altra”, tutoritzat per Isabel Lluís (IES Martí Franquès), i Roger Gilabert, pel treball “L’smog fotoquímic al Camp de Tarragona”, tutoritzat per Jaume Mateu (IES Martí i Franquès). L’alumne Francesc Xavier Grau és l’autor de “L’ascensor espacial”, tutoritzat per Eduardo Zato (IES Narcís Oller); José Ángel Guerrero ha escrit “Calculadores: origen i evolució”, tutoritzat per Ventura Ferré (IES Vila-seca); i Natàlia Linares ha guanyat amb “Què hi ha darrere dels

bessons bizigòtics o monozigòtics?”, treball tutoritzat per Jaume Valls (IES Vilaseca). L’alumne Gerard Massons és l’autor del treball “Caiguda amb fregament”, tutoritzat per la professora Esther Clotet (Col· legi Sagrat Cor de Jesús); Míriam Pena ha redactat el treball “Els Pets, els Beatles de Constantí”, tutoritzat per Montserrat Corretger (IES Gaudí); Melina Sánchez és l’autora d’”Els nens i adolescents amb TDA-H”, tutoritzat per José M. Camps (IES Vila-seca); i Marçal Virgili l’han premiat per “Projecte arquitectònic-Passeig

Àngel Cid obté el premi de tesi doctoral 2006

E

l professor Àngel Cid ha obtingut el premi de tesi doctoral 2006 que concedeix el Club de Professors i Investigadors en Electrònica, Electrotècnia i Automàtica de França, en l’especialitat d’electrotècnia. El Club de Professors i Investigadors en Electrònica, Electrotècnia i Automàtica (EEA) és una associació professional francesa amb més de 40 anys d’existència que agrupa professors i investigadors de l’ense-

nyament universitari, del centre de recerca del CNRS i de la indústria, els quals exerceixen una activitat en alguna de les disciplines de l’enginyeria elèctrica com ara l’electrònica, l’electrotècnia i l’automàtica. La tesi doctoral premiada es titula “Conception et réalisation de modules photovoltaïques électroniques” i Cid la va defensar el 29 de setembre de 2006 al LAAS CNRS de Tolosa (França) per obtenir el grau de doctor per l’Institut Nacional de les Ciències Aplicades. L’ha diri-

Casanova”, tutoritzat pel professor Jordi Heredia (IES Martí Franquès). Els premis consisteixen en un ajut econòmic per l’import corresponent als crèdits matriculats en el primer curs de qualsevol titulació oficial en centres integrats de la URV, un ordinador portàtil per a l’estudiant i un val de 300 € per al centre de secundària on s’ha dut a terme el treball, per adquirir material didàctic i/o bibliogràfic. El Consell Social recollirà els treballs en una publicació que es presentarà pel novembre, durant la Setmana de la Ciència.

git Corinne Alonso, del LAAS CNRS, i tracta sobre l’anàlisi i realització de noves estructures per processar energia elèctrica provinent de generadors fotovoltaics. Àngel Cid és enginyer tècnic industrial en Electrònica Industrial i enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial per la URV i doctor en aquesta especialitat per la UPC. Actualment és professor lector del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV i imparteix classe a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE). El premi es va entregar el passat 10 de maig durant el 47è congrés del Club EEA, que va tenir lloc a la ciutat d’Ajaccio, a Còrsega.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

31


publicacions

La URV, present a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 E

ntre el 9 i el 14 d’octubre les obres que porten el segell de Publicacions URV van ser pre· sents a Frankfurt, a la fira més impor· tant del sector editorial en l’àm· bit internacional des de 1949. En aquesta edició el país convidat era la cultura catalana. Per aquest motiu els organitzadors van voler comptar amb totes les institucions que treballen en l’àmbit humanístic i científic, com les universitats catalanes. Hi van participar sota el paraigües col·lectiu de la Xarxa Lluís Vives, que agrupa les universitats del territori de parla catalana. L’ocasió va servir per difondre i promocionar tant les obres literàries com les de temàtica cientí· fica i acadèmica.

Deu obres La URV va aportar deu obres de diver· sos continguts, sota la marca de l’edi· torial Publicacions URV. Va ser creada el 2004 entre la mateixa Universitat i l’empresa A+C (Arola Editors i Cosse· tània Edicions), amb l’objectiu d’editar i distribuir obres de caire institucional, docent i divulgatiu. El segell de la URV disposa de les col· leccions següents: Eina, de manuals universitaris; Recerca, de publicacions resultat del treball documental i de recerca, i Llavors d’Idees, de temàtica divulgativa, amb la voluntat de difon· dre els coneixements de la Universitat a la societat. Els llibres escollits editats per la Uni· versitat, que formen part del catàleg especial que s’ha elaborat amb motiu de la Fira de Frankfurt, són deu: Blocs de ciència, de Daniel Closa, on es tro· ben interpretacions científiques curi· oses, sorprenents o divertides a molts fets quotidians i als quals sovint no es para atenció. L’obra Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Reflexi· 32

ons, a través de la pràctica científica, entorn d’una visió epistemològica per al tercer mil·lenni, està escrita per Eudald Carbonell i Policarp Hor· tolà. Revisa els criteris de la ciència i la seva filosofia, alhora que exposa els problemes més importants amb els quals la humanitat s’enfronta en la relació ciència-societat. El llibre Gestió de la qualitat. Teoria i pràctica és obra d’Àngel Belzunegui i Ignasi Brunet. Proporciona un text per estudiar el fenomen de la qualitat total en les organitzacions tot pre· sentant un document que combina l’anàlisi històrica de l’aplicació de la qualitat i el vessant pràctic, i incor· pora les eines bàsiques i avançades per a la gestió de la qualitat. En el llibre Pagesos en un món de canvis. Família i associacions agràries, de Montserrat Soronellas, s’obser· ven i analitzen les formes de vida i les estratègies socials i econòmiques dels pagesos del Camp de Tarragona, en el període comprès entre els segles XVIII, XIX i XX. L’obra L’exili literari republicà, de dife· rents autors, ha comptat amb la cura de Manuel Fuentes i Paco Tovar. Molts intel·lectuals es van veure obli·

PUBLICACIONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

gats a abandonar el país i en aquests últims anys s’ha volgut recuperar la memòria històrica d’aquella diàspora en l’àmbit literari. El llibre Sèries de ficció i construcció nacional. Imaginant una Catalunya televisiva, és obra d’Enric Castelló. Aquest assaig mostra com les sèries de ficció esdevenen també un meca· nisme de construcció de la identi· tat nacional. El treball es basa en la investigació portada a terme per l’autor sobre la ficció de Televisió de Catalunya entre produïda i emesa entre 1994 i 2003. El llibre Un projecte compartit de canvi educatiu. La Universitat Rovira i Virgili davant l’espai europeu d’edu· cació superior, l’han redactat conjun· tament la URV i la càtedra Unesco de la Universitat Politècnica de Madrid. S’hi reflecteix la feina realitzada pels diferents col·lectius que integren la Universitat, amb la participació en el seminari La URV davant l’EEES: Reflexió Conjunta per a una Estratè· gia de Futur, durant els dies 22-24 de novembre de 2005. The image of Europe in the Mediter· ranean fa referència al Fòrum Univer· sitari de la Mediterrània, que es va celebrar a Tarragona al juny del 2005. S’hi van aplegar rectors i professorat per debatre les perspectives de l’espai euromediterrani i el paper que hi han de tenir les universitats. El llibre Cinc anys de premis Consell Social URV a la Qualitat Docent és de diferents autors i l’edició ha estat de Jordi Gavaldà. S’hi recullen els dotze projectes premiats des de l’any 2000 en les seves diferents modalitats: individual, col·lectiva i de relació amb altres universitats, i la seva evolució. Paisatges URV és obra dels arquitec· tes Ignacio Álvarez i Iván Martín, i conté una descripció del patrimoni físic de la URV fins al moment actual. És alhora una anàlisi dels espais, una explicació de per què són com són.


Meteorología, relacions laborals i ciencia

Publicacions URV presenta tres noves obres E

l segell editorial Publicaci· ons URV ha publicat tres nous títols: Observar la lluvia en Cataluña: 150 años de registros de diferents autors; Repercusiones del ámbito laboral en la vida familiar de los hombres: un estudio evolutivo, d’Anna López i Amparo Acereda, i Blocs de ciència, de Daniel Closa. El llibre Observar la lluvia en Cata· luña: 150 años de registros. Creación de la base de datos de precipitación mensual ajustada del sector norori· ental de la península Ibérica (18502000), l’han escrit Òscar Saladié, Manola Brunet, Enric Aguilar, Javier Sigró i Diego López, que pertanyen al Grup d’Investigació del Canvi Climàtic. En aquest llibre es descriu la crea· ció de la base de dades de precipita· ció mensual ajustada de Catalunya. Es tracta d’un estudi precís i detallat en què es fa un seguiment de les obser· vacions pluviomètriques registrades al sector nord-oriental de la península Ibèrica els últims 150 anys. A partir de les dades que es mostren i s’analitzen, es poden fer estudis sobre les variaci· ons i la tendència de la precipitació.

La URV davant l’espai europeu d’educació superior El llibre Un projecte compartit de canvi educatiu. La Universitat Rovira i Virgili davant l’espai europeu d’educa· ció superior es va publicar a l’octubre passat i es va presentar al Paranimf de la Universitat. En són autors el Vicerectorat de Política Docent i EEES de la URV i la càtedra Unesco de Gestió i Política Uni· versitària de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), i pertany a la col·lecció Universitat Rovira i Virgili de Publicaci· ons URV. Van presentar l’obra Pello Salaburu, catedràtic de Filologia Basca i exrector de la Universitat del País Basc; Francisco

La segona obra és Repercusi· ones del ámbito laboral en la vida familiar de los hombres: un estudio evolutivo. Les auto· res són Anna López, professora de la URV, i Amparo Acereda, professora de la Universitat Abat Oliba (CEU). L’estudi d’aquestes investigado· res apunta que una forta càr· rega de feina repercuteix sobre l’àmbit familiar de la parella i els fills respecte al propi benes· tar. Els homes es plantegen un “dilema invisible” quan volen conciliar el paper de treballa· dor i la seva vida amb les obli· gacions familiars, i es mostren insatisfets amb la gestió del seu temps. La tercera obra recentment publicada és Blocs de ciència, de Daniel Closa, investigador del CSIC i forma part de la col·lecció Llavors d´Idees. Per què la xocolata ens agrada tant? Què hi tenen a veure, els vampirs amb el càncer? Com és que hi ha perso· nes que veuen colors en sentir algu· nes músiques? Què hi ha a l’espai que

Michavila, director de la càtedra Unesco de Gestió i Política Universitària de la UPM, i Javier Bará, director de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. En les seves pàgines s’hi reflecteix la feina realitzada pels diferents col·lectius univer· sitaris arran de la participació en el semi· nari La URV davant l’EEES: Reflexió Con· junta per a una Estratègia de Futur, durant els dies 22-24 de novembre de 2005.

Participació de la URV en l’enciclopèdia Tradicionari Diversos professors i professores de la URV han participat en l’elaboració del volum 8, dedicat a la mitologia, de la darrera edició de Tradicionari, una

atrau la nostra galàxia? Per què desa· pareixen les granotes arreu del món? Si la grip espanyola no va venir d’Espa· nya, per què l’anomenen així? El romaní fa molt bona olor, però per quin motiu? En aquest llibre s’hi troben interpretaci· ons científiques curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció.

enciclopèdia de la cultura popular a Catalunya, coeditada per Enciclopèdia Catalana i la Generalitat de Catalunya. L’acte de presentació a Tarragona es va fer al setembre passat a la llibreria de la Generalitat i el professor d’Antropolo· gia de la URV Joan Prat, coordinador del volum 8, va pronunciar la conferència “Bruixes i ànimes en pena”. El volum 8 l’han redactat, a més de Joan Prat, els membres de la URV Joana Zara· goza, Macià Riutort, Magí Sunyer, Natàlia Motos, Jordi Salvadó i Inés Tomàs. Els capítols que conté són: “El mite”, “Mito· logia norrena i celta”, “Mitologia grega i romana”, “La mitologia bíblica i cristiana”, “La mitologia popular: una cosmovisió sincrètica” i “Una mitologia sense déus”.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / PUBLICACIONS

33


el personatge ENTREVISTA AMB EL CONSELLER JOSEP HUGUET

“La Universitat Rovira i Virgili és un model a seguir” El conseller del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, fa un cop d’ull al seu passat universitari i al futur estratègic de la formació, la recerca i la transferència de coneixement a Catalunya des del seu despatx del passeig de Gràcia, a Barcelona. Segons Huguet, a Europa i al món les societats que miren cap a l’excel·lència necessiten la universitat com a punta de llança del valor afegit. Com recorda el seu pas per les aules universitàries? Jo vaig començar a l’època franquista i, per tant, universitat sempre s’associa a lloc de llibertat i acció reivindicativa. Aleshores militava en diversos grups de l’oposició. Després, l’exigència. Jo vaig començar per enginyeria i les enginyeries sempre han tingut fama de ser dures; de fet, no m’ho vaig treure fàcil. Tenia molta militància política i potser estudiava menys del que hauria calgut. També hi havia professors durs, perquè hi havia molta exigència . La segona carrera, jo sóc enginyer i llicenciat en Història, la vaig fer treballant i en hores lliures a partir de l’any 76, ja en democràcia. I aquí sí que tinc la sensació que quan fas una segona carrera ja tries bastant el que vols. Però no em penedeixo gens d’haver fet una carrera tècnica i després una d’humanística. Aquesta associació m’ha anat molt bé per entendre moltes coses a la vida, . Quines diferències destacaria entre aquella universitat i l’actual? D’entrada, ara mateix tinc els dos fills en plena etapa universitària, amb la qual cosa puc comparar-la. Veig que hi ha més nivell de dedicació i exigència per part d’alumnat i professorat, malgrat el que es digui. I això és un pas positiu. En algunes facultats hi ha un bon servei de tutoria, cosa que s’agraeix. Una certa orientació sempre s’ha de tenir. Hi ha una millora qualitativa inqüestionable. Per mi, però, li falta potser aquell punt crític que tenia quan jo vaig fer els meus estudis. La universitat potser s’ha tornat més acomodatícia. Tothom coincideix en la necessitat d’enfortir la relació entre la universitat i la societat. Quin és el seu enfocament d’aquest objectiu? No em vull fer la víctima, però després de 25 anys, durant els quals la univer34

sitat i el món de l’empresa han caminat separats, ara s’adopta una política —copiant altres països, tampoc no ens inventem res— que uneix tots dos àmbits. Hi ha, però, un altre repte afegit perquè, a diferència de països nòrdics en els quals hi ha una reflexió prèvia que apunta un acord de cap a on a d’anar el país, aquí no hi és. Per això, de vegades tinc la sensació d’estirar d’un carro que encara no té la direcció ben fixada. Aquí hem començat amb la fusió dels departaments i en paral· lel farem el pacte. Què vol dir això? Vol dir que a Europa i al món, les societats que miren cap a l’excel·lència necessiten la universitat com a punta de llança del valor afegit. Tant perquè és allà on es forma la gent, els quadres del que ha de ser una economia creativa, com perquè d’allí en surt la recerca capdavantera, i perquè de la universitat hi hauria d’haver transferència d’aquests conei-

EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

xements cap al sector empresarial. I quan dic empresarial vull que se m’entengui. No entenc només empresa privada. No cal oblidar que a Europa entre el 40 i el 60% del PIB en alguns casos és PIB públic. Per tant, l’empresa pública també hi té molt a dir en la universitat. Com encaixa el procés de Bolonya en aquest panorama? Ara que estem plantejant-nos Bolonya, si les empreses tant privades com públiques no diuen a la universitat quins perfils professionals necessiten, no ho farem bé. O al revés, si la universitat no és capaç de demanar —que alguns ho estan fent bé, eh? — a la societat quin perfil professional volen les empreses, no estarem fent bé les coses. Hem d’auscultar la societat. Ara Bolonya ens dóna una oportunitat d’or. Per tant, hauríem de demanar flexibilitat mental per adaptarnos-hi. Posaré un exemple perquè sempre és polèmic: en aquests moments la


polèmica és si hi ha carreres amb poca gent. I alguns mitjans, volent fer titulars fàcils, es van centrar en la Filologia Catalana. A banda que la Filologia Catalana és una necessitat nacional a Catalunya, és clar que avui la societat i l’Administració pública demanen potser no grans especialistes en filologia teòrica sinó més especialistes que tiren cap a la sociolingüística. Per què? Tenim un milió i mig d’immigrants. Primer, doncs, hem d’escoltar la societat per saber quins perfils formatius reclama. Segon, la recerca. Hem de consolidar el que s’ha engegat. Pensi que en els últims anys de govern d’esquerres s’ha incrementat la recerca una mitjana d’un 20% anual. I hem passat de 12 centres a prop de 50. Com que està en la fase d’emergència, s’ha de consolidar: infraestructures, grups, etc., la qual cosa vol dir una despesa important. I, per tant, s’ha de pactar. Sabem que aquesta recerca —tot i que els nostres professors estan a nivell europeu pel que es veu en publicacions i molt per sobre de la mitjana espanyola— ha de jugar la carta de la competitivitat i caldrà endreçar-la i valorar-la també. I en la tercera pota, la transferència, és on anem més endarrerits. Encara sentim expressions de desconfiança de les empreses cap a les universitats i d’aquestes cap a l’Administració autonòmica. Qui ha de fer el primer pas? Quina pot ser la fórmula? Aquestes qüestions tan intangibles són complicades de planificar. I gràcies a la persistència i a la diplomàcia crec que podrem avançar. També hi ha mesures pressupostàries que hi poden ajudar. S’ha de posar molt bona voluntat i dedicació. Això vol dir fer trobades entre el món universitari i l’empresa. Jo fins i tot estic creant petits fòrums de debat. A més, hi ha instruments pressupostaris per obligar-los a treballar junts. Cal tenir en compte que el mateix pacte nacional de recerca i innovació obligarà a seure a tots dos sectors. Vostè creu que hi ha dificultat per assumir aquesta mena de canvi de paradigma que ha suposat la creació d’una conselleria tan complexa? Per alguns només conseqüència de l’aritmètica política dins del govern i, en canvi, per vostè, una aposta estratègica. És evident que canvis com aquests no son fàcils d’implementar i grinyolen les peces. De resistències al canvi, n’hi ha en totes dues bandes. Hi ha força gent que va criticar que desaparegués

la Conselleria de Turisme. Penso, però, que l’estructura del departament està perfectament diferenciada amb una secretaria de Comerç i Turisme, una d’Indústria i Innovació i una comissionada d’Universitats i Recerca que cada cop agafarà més força i presència. Ara, jo sóc conscient que no hi ha aquesta cultura en general, tot i que parlant amb la gent més lúcida de banda i banda estan encantats amb aquest assaig. Els països avançats han tirat per aquí. Si nosaltres no ho aconseguim, serà perquè la cultura no està prou madura i les resistències hauran estat grans. Jo espero que, si més no, ens donem un termini, el del pacte nacional per la recerca i la innovació, que es podria portar al Parlament al juny de 2008. Quin és el punt de partida del conseller a l’hora d’enfocar aquest pla nacional pel que fa a la distribució de la universitat en el territori? L’actual model està en perill? No, no. Catalunya i el Parlament van decidir d’una manera unànime optar per un model territorial de xarxa. I això no pot tenir marxa enrere, al contrari. El que s’ha de fer és consolidar. I com s’ha de fer? Doncs racionalitzant-ho. Vostè creu en aquest model? Doncs és clar que hi crec. Home, jo sóc de comarques. Que hi hagi una certa elit intel·lectual al territori i que hi hagi un valor afegit ajuda al desenvolupament. Per tant, el model de la Universitat Rovira i Virgili és un model a seguir, en el sentit que hi ha un pla estratègic que està vinculat als clústers més pròxims. Aquest és el meu model. És el model que funciona a Europa de creixement territorial. Això vol dir que aquestes universitats sectorials en la

fase de graduat han d’oferir una oferta vinculada a la demanda pròxima. Es tracta d’un tema de servei educatiu. I a partir dels graduats en amunt, quan ja estem parlant d’especialització, sí que s’ha pensar en quines excel·lències té cada centre. Per tant, aquí caldria una certa especialització a escala catalana. I això lliga també amb la recerca. Els màsters, per exemple, han d’anar lligats al centres de recerca d’excel·lència que hi hagi. Per tant, jo conec el cas de la URV, on hi ha una aposta claríssima pel clúster químic, el turístic, l’agroalimentari i l’enològic, i això està ben triat. Jo no veig perill en absolut. Pensi vostè que en l’etapa anterior del conseller Solà es va pactar el model de finançament objectivable. Això ha estat un pas endavant. A més, la LUC també té una clàusula d’equilibri territorial i el fet que finalment ens assegurem amb un criteri intel·ligent els centres de recerca o els centres tecnològics en els clústers locals, consolida una certa polaritat territorial. Aquesta reorientació amb visió territorial nacional s’ha fet amb els màsters però ara falta la revisió del mapa de grau. Com ho veu? Hi ha d’haver un diàleg amb més profunditat. Els graduats no són el mateix cas que els màsters. Crec que aquí s’ha de tenir en compte la demanda territorial. És clar que les universitats territorials tenen, entre les seves funcions, la de cobrir la demanda territorial de les carreres bàsiques. Ara, si anem a graduacions amb menys demanda, haurem de fer una anàlisi del tot el sistema català per pensar en una distribució lògica. I fer beques per al transport perquè no hi hagi un càstig a la mobilitat.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL PERSONATGE

35


Revista Rovira i Virgili, 9  

Revista d'informació de la Universitat Rovira i Virgili