__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

la Universitat

www.ub.edu

Juliol de 2013 Any xvi

60

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Sis anys de ‘La Universitat’ en portades

Entrevistes: ‘La Universitat’, del 2007 al 2013    VO: Christian Felber    Conferència Araboeuropea d’Educació Superior    Nova Unitat de Recerca i Desenvolupament en teràpia cel·lular


EDITORIAL

Sumari

Editorial Repensar ‘La Universitat’

EntrevistES ‘  La Universitat’ de 2007 a 2013

4 notícies

13 15

Conferència Araboeuropea d’Educació Superior Unitat de Recerca i Desenvolupament del Programa TCUB

entrevista en VO

18

Christian Felber

recerca

24 25

 ocalitzat l’indret on el Timbaler del L Bruc va tocar el tambor Palinòlegs de la UB analitzen les excepcionals restes tèxtils de la tomba celta de Hochdorf

universitat i societat

28

Art contemporani a l’Edifici Històric

Explicar allò que fem, és important. Ens hi encoratjava l’alcalde de Barcelona en el número anterior d’aquesta publicació i jo mateix ho he remarcat sempre que n’he tingut l’ocasió. En el meu cas, però, acostumo a afegir que, a més d’explicar el que fem, ens cal explicar allò que som. És un exercici de vital importància per generar confiança i demostrar la solvència de la nostra institució. És precisament això el que hem intentat fer durant els darrers setze anys en aquestes pàgines: mostrar el coneixement que som capaços de generar, les accions que hem aconseguit impulsar i consolidar, les activitats que parlen de nosaltres, del que fem, del que som i del que tenim de valor com a membres de la comunitat universitària. El juliol del 2007, la publicació que teniu a les mans commemorava amb un número recopilatori els primers deu anys de vida, les seves primeres 40 portades. Ara toca tancar un altre cicle i, tot rescatant les darreres 19 portades, posem fi a una etapa llarga de la revista, d’una manera d’explicar la nostra Universitat, i ens prenem un temps per repensar-la. Hi haurà una altra etapa, segur, i ens aproximarà encara més a l’essència d’allò que fem i que som. Perquè no es valora prou allò que no es coneix prou bé i perquè encara és més important explicar-nos en un moment de retallades, també en aquest àmbit, el del coneixement, i en aquest sentit, el de donar valor a tot allò que ens fa progressar i ens dignifica. No fa gaire recordava que la universitat ha estat sempre una revolució en si mateixa, un element fonamental en la formació de les grans potències, amb alguns punts febles, però també amb grans eficiències. I en el mateix context responia a la pregunta (retòrica) de si la societat pot sortir de la crisi sense la universitat. Em permeto la llibertat, des d’aquí, de respondre directament una altra pregunta: pot ser ben valorada la universitat sense explicar-se? Tampoc. Ens tornarem a explicar, novament, ben aviat. Dídac Ramírez Rector

Revista de la Universitat de Barcelona Consell editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector de Comunicació i Projecció; Jordi Sopena, director de Comunicació.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 5.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97. Versió   digital: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/ Revista/revista.html ER ECOLÒG P

IC

Editada per la Universitat de Barcelona. Direcció: Ester Colominas. Redacció: Núria Quintana, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Bibiana Bonmatí, Marga Becerra, Judith Llop i Yolanda Arroyo. Assessorament lingüístic: M. Rosa Bayà, Montse Llorente i Gemma Márquez. Ad­­mi­nis­tra­ció: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Cata­lanes, 585, 08007 Bar­­celona. Tel.: 934 035 544. A/e: premsa@ub.edu.

Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració fotogràfica: J. M. Rué.

PA

la Universitat

Imprès en paper ecològic

3


4

Entrevistes

‘La Universitat’ del 2007 al 2013

Ètica i coneixement

Text: Ester

Colominas

L’any 2007 celebràvem els Ciril Rozman, 10 anys de La Universitat catedràtic emèrit de amb una panoràmica de les Medicina de la UB 40 personalitats el vessant ètic, la professió mèdica entrevistades fins aleshores. «Sense perd l’essència. Anteposar l’interès del malalt als propis interessos no implica que el metge Ara, i per tancar un cicle, no pugui guanyar-se la vida dignament. Diego fem un recorregut pels Gracia, gran expert en bioètica, diu que el metge ha de tenir els dos vessants: ser bon darrers 7 anys, en què metge, és a dir, ser competent, i ser un metge ens hem pogut acostar a bo. A la làpida de Nothnagel, un internista del segle XIX, hi diu: “Només un home bo pot ser la manera de fer i de un bon metge”.» pensar d’una vintena d’entrevistats més. Núm. 47 / Abril 2009

Joan Rodés, hepatòleg, exdirector de l’Hospital Clínic de Barcelona «L’excessiva especialització no és bona per a l’atenció general dels malalts, però un grau d’especialització alt és bo per als hospitals desenvolupats, de tercer i quart nivell, perquè va lligat a la recerca. No es pot pretendre fer recerca en tota la medicina interna; és impossible acaparar en una sola ment tots els coneixements, i si parlem de cirurgia encara menys.»

Núm. 53 / Febrer 2010


Entrevistes

5

La Universitat és un nucli de formació i projecció del coneixement, des dels més diversos camps, cap als més diversos sectors. De la mateixa manera, ‘La Universitat’ ha volgut ser durant els seus 16 anys d’existència el lloc de trobada amb alguns dels «actors» d’aquesta projecció, exalumnes de la UB que fàcilment han pogut reconèixer els lectors, persones clau per explicar com funciona la nostra societat.

«Més que esperar l’aportació de fons indiscriminats, és important que s’incentivin programes i projectes que siguin d’interès per a determinades empreses (...) per obtenir una cosa que potser li falta a la Universitat, que és més sentit empíric, més actuació pràctica, i més utilitat empresarial.»

Núm. 55 / Novembre 2011

Antoni Esteve, president de la farmacèutica Esteve del 2005 al 2012 «Les empreses que no tinguin accés a un bon talent tindran un futur molt compromès; i a l’inrevés, les universitats que no tinguin un teixit empresarial que pugui estirar el talent que són capaces de produir, difícilment seran competitives. (...) Per què no treballem perquè d’aquest fet en surti un cercle virtuós que es retroalimenti a si mateix?»

Núm. 58 / Novembre 2012

Relacions Universitat-Empresa

Ricard Fornesa, president de VidaCaixa i president d’honor de la Caixa


Justícia i Societat

6

Entrevistes

Núm. 57 / Juny 2012

Encarna Roca, magistrada del Tribunal Suprem del 2005 al 2012 «Tots tenim uns drets, però aquests drets estan limitats pels drets dels altres. Quan això ho plantegem des del punt de vista legal, hem de fer aquest equilibri de drets. Per exemple, en un divorci, el dret dels nens menors d’edat té preferència sobre els drets dels pares (...) perquè l’ordenament jurídic ha considerat que els menors són més dignes de protecció. I aquest és l’equilibri que fa el dret civil. (...) En dret de família hi ha, primer, una manca d’estadístiques, i les que hi ha no són bones. I després, hi ha una manca de seguiment dels casos. D’això n’he parlat no fa gaire amb una persona del Consell General del Poder Judicial, lletrat de les Corts, i em va dir que faria circular la idea. Quan el cas ja s’ha tancat, què passa? (...) I és el Parlament el que hauria de crear aquests grups, dins les comissions, per saber què és el que han de fer en les reformes futures, si cal reformar o no. Perquè, reformar perquè a mi m’ho sembla, no és el millor, no?»

Núm. 43 / Abril 2008

Núm. 45 / Octubre 2008

Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya

Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya

«El tracte a la víctima per part de la justícia és una assignatura pendent. (...) És una qüestió que sempre m’ha preocupat, des de fa molts anys, i espero que es facin les reformes necessàries perquè les víctimes dels delictes no hagin de patir una segona victimització a l’hora de passar pel procediment judicial, a l’hora de tenir la informació adequada, de rebre el tractament adequat en el moment de la denúncia, el dia del judici...»

«Coincidiria amb el que diu Teresa Compte. Crec que s’estan prenent mesures però també falten mitjans, més centres d’atenció. (...) Calen també més punts de referència judicial pel que fa a violència de gènere, i més cultura, prevista a la Llei i en altres normatives de mediació. És veritat que anem una mica endarrerits en l’atenció a la víctima, però també és cert que anem endarrerits a apostar de debò per un sistema penitenciari diferent.»


Entrevistes

Núm. 42 / Gener 2008

Josep M. Bricall, rector de la UB del 1986 al 1994 «Penso si la universitat no es deu estar allunyant massa del que havia estat històricament. Hi ha un aspecte de formació, professional, el fet que la universitat fa investigació, que té possibilitats de rendiments econòmics immediats. I la funció que fa sobre l’ésser humà, que pot definir la universitat d’Europa; aquesta és la proporció que pot estar en perill. I d’això tothom en té culpa (...); no només els universitaris.»

Núm. 46 / Gener 2009

Dídac Ramírez, rector de la UB «La Universitat té diverses funcions, que hem d’explicar bé: la docència, la recerca, la formació de l’esperit crític, la contribució a la creació de riquesa del seu entorn, la formació de professionals del sector productiu. I totes són importants; hem de tenir-ne cura i les hem de veure de manera integral. El problema és quan (...) es vol veure la Universitat des d’una única perspectiva. Jo crec que mentre la universitat mantingui un equilibri entre la vessant cientificohumanística i la creació de riquesa, estarà fent el que ha de fer.»

Núm. 50 / Febrer 2010

Miquel Siguan, psicòleg, lingüista i escriptor «La universitat actual té una base social més àmplia, i bàsicament ofereix preparacions professionals especialitzades de nivell alt i mitjà. Es considera que l’especialització, com més aviat millor, és la clau de l’èxit. És també un lloc privilegiat de recerca, però no l’únic; sovint una recerca estretament lligada als seus condicionaments o als seus resultats econòmics. I el que és potser la característica més important de la universitat actual és la tendència a dissociar docència i recerca. El docent és cada vegada més un tècnic en ensenyament, i l’investigador veu com una pèrdua de temps el que ha de dedicar a l’ensenyament. Aquesta deriva actual de la universitat no m’agrada gens. I a vegades penso que caldria donar-li un altre nom i reservar el d’universitat per a una universitat de la gent gran, on els assistents no estiguessin preocupats per adquirir un títol professional especialitzat, sinó que hi acudissin motivats exclusivament pel desig d’aprendre.»

El paper de la Universitat

Vistes amb perspectiva, aquestes entrevistes, més enllà d’un passeig per la vida professional d’antics alumnes, han estat un «parlar del món que ens envolta» i la descoberta d’aportacions interessants que no ha estat difícil teixir ara en un sol diàleg.

7


Recursos, formació i informació

8

Entrevistes

Rosa Maria Calaf, excorresponsal de TVE «Una societat desinformada no és una societat de ciutadans, capaç de defensar llibertats, principis i valors. Avui no triomfa l’excel·lència, ni l’esforç, sinó l’èxit sense cap base; (...) no es busca el coneixement. M’agradaria saber quants universitaris llegeixen el diari cada dia! Per conèixer s’ha de fer un esforç. (...) La majoria tendeixen més a la cultura de l’impacte. (...) Em sap greu que els mitjans que tenim s’utilitzin per crear societats descerebrades.»

Núm. 41 / Setembre 2007

Màrius Serra, escriptor i traductor «El que crec que és molt greu, i no només en l’àmbit català, és la desverbalització de les noves generacions, la pèrdua de competència lingüística. És veritat que avui hi ha més poliglots que abans, però això és instrumental, propi de la cultura de l’eficàcia. S’ha perdut, o s’està perdent, el gaudi lingüístic. (...) Penso que la saviesa té més a veure amb la flexibilitat que amb la rigidesa però sí que constato que amb una pèrdua de competència lingüística l’accés al coneixement es dificulta enormement.»

Núm. 48 / Juliol 2009

Núm. 56 / Febrer 2012

Isabel-Clara Simó, escriptora «Fa uns anys, persones con tu o com jo coneixíem un escriptor portuguès o dos, i punt, i perquè som persones que llegim. De sobte, el govern portuguès (...) va dedicar els recursos suficients per agilitzar les traduccions i fer-ne el seguiment. (...) Al cap de quatre dies hi havia set o vuit escriptors portuguesos que tothom havia llegit, i a sobre van guanyar un Nobel. Això són diners esmerçats per una administració que va voler mimar els seus autors. En el nostre cas, per exemple, Jaume Cabré s’ho ha fet tot sol perquè el coneguin a tot arreu. (Sobre el nivell cultural del país) Diuen que en l’ensenyament primari el país número u del món és Finlàndia. Doncs anem a Finlàndia i aprenguem-ne! Com és possible que guies turístics em diguin que la població espanyola és la més ignorant d’Europa? (incloent-hi els catalans, eh?). Li ensenyes a un espanyol un monument d’Ibsen i et diu: “Qui és aquest?”. (...) Quina mena d’ensenyament els hem donat? (...) No pot ser que detectem aquesta ignorància col·lectiva i no reconeguem que és molt més important això que tota la resta. Una població ignorant serà sempre manipulable.»


Entrevistes

Miquel Roca i Junyent, polític i advocat «Trobo a faltar la capacitat de respectar el pacte que va fer possible tot allò. Crec sincerament que, en aquests moments, segments i sectors de la política espanyola han oblidat que la Constitució no és un text sinó molt més que un text: és una música, és un esperit, és un pacte, és una voluntat. Alguns s’han volgut aferrar a la literalitat de l’escrit sense adonar-se que amb això en traeixen l’esperit. Jo crec que, sincerament, aquí hi ha hagut un canvi molt important i no precisament positiu. (...) és evident que darrerament han volgut assenyalar Catalunya com a problema, oblidant que qui té un problema és Espanya. Acadèmicament diríem que d’un problema que fa dos segles i mig que dura, com a mínim, s’ha de dir que el tenim. (...) Catalunya no fa sinó manifestar d’una manera estable i permanent al llarg de la història les seves voluntats, els seus desitjos, les seves ambicions, les seves intencions, la seva defensa d’identitat.»

Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya «He estat sempre molt partidària de mantenir una bona relació amb l’Estat, però una bona relació de tu a tu. (...) Crec que en aquests darrers anys han passat moltes coses, hi ha hagut notícies molt difícils d’assumir per part dels catalans i de Catalunya. (...) Potser ha arribat el moment que l’Estat es plantegi com vol que Catalunya se senti còmoda dins l’Estat espanyol.»

Núm. 54 / Juny 2011

Xavier Trias, alcalde de Barcelona «Crec que Barcelona aspira a ser la capital d’un Estat. (...) No em canso de dir que Catalunya ha de ser solidària, dins de la Unió Europea o dins d’una Espanya plurinacional, però solidària. (...) El que no pot ser és el que passa ara, que ens maltracten. O canvia la relació o això no anirà bé. (...) Crec que ara ens porten a una situació desesperada, ho crec sincerament, perquè opinen que estem “desmadrats”. I aquesta percepció és injusta. Som un país amb molta paciència, molt solidari, ho hem demostrat sempre, però al final ens fan sentir molt incòmodes.»

Núm. 59 / Març 2013

Aquest era l’objectiu: observar i conèixer, i focalitzar en allò que és important i en allò que, sense ser-ho tant, també cal tenir en compte perquè ens pot regalar descobriments inesperats.

La política nostra de cada dia

Núm. 52 / Octubre 2010

9


Entrevistes

Núm. 44 / Juny 2008

Ambició i motivació

10

Roser Aguilar, cineasta «La idea de l’ESCAC és crear bons professionals per renovar una indústria i fer que sigui més forta. (...) El que passa és que jo crec que hi ha problemes que són una mica més profunds, que no se solucionen només amb professionals de qualitat. (...) Aconseguir el finançament és molt difícil, que hi hagi productors que vulguin fer bones pel·lícules, que a part de guanyar diners vulguin fer pel·lícules de qualitat i vulguin promocionar-les en el mercat. Jo crec que calen productors amb ambició. Que hi hagi un respecte cap al guionista, un respecte cap a la feina del director, que la gent es pugui professionalitzar (...) i tenir un ofici i crear cine cada cop de més qualitat. Hi ha uns trets en els quals malauradament coincidim amb els investigadors, com ara el fet que s’estigui més de cara a la galeria però que no se’ns faciliti la professionalització, que es compti amb el voluntarisme. Tinc la sensació que a vegades som una mica massa botiguers, aquí fer inversions importants amb visió de futur costa molt.»

Maite Ocaña, directora del MNAC del 2006 al 2011 «El gran públic espera veure el fil conductor, la història que li pugui fer el Museu més entenedor. Tot aquest públic ocupa una gran part del temps dels nostres conservadors, restauradors... I les activitats que fem: conferències, seminaris... Estem intentant reforçar que les activitats siguin molt complementàries de les col·leccions, que tot tingui una cohesió. (...) Cadascú ha d’extreure’n un coneixement, un plaer, tant com pugui...»

Núm. 49 / Octubre 2009

Podeu accedir a tots els exemplars de ‘La Universitat’ a l’adreça web: www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/ noticies/Revista/revista.html

David Barrufet, excapità de la secció d’handbol del FC Barcelona «L’esport és una de les coses en què cada dia pots millorar, encara que hi portis molts anys. (...) Cada dia ho pots fer millor, i això és el que em motiva i m’agrada. (...) No entenc no sortir a guanyar. (...) La gent parla de la pressió externa, però més pressió que la que es fa un mateix no la fa ningú. És una ideologia de feina.»

Núm. 51 / Juny 2010


12

NOTÍCIES

La UB, líder en els rànquings universitaris de referència La Universitat de Barcelona és la institució líder a tot l’Estat en una sèrie de rànquings de referència sobre la productivitat científica en el món universitari. La UB, per exemple, torna a ser la universitat capdavantera a l’Estat en el rànquing de Leiden (Holanda) i en l’URAP (University Ranking by Academic Performance), en què és un cop més l’única universitat espanyola distingida amb la màxima categoria internacional (A++) entre 2.000 centres universitaris d’arreu del món. La UB és l’única universitat espanyola que forma part de l’elit de les 200 millors universitats del món en 26 de les 30 disciplines del coneixement, segons els QS World University Rankings 2013 by Subject. En aquests rànquings, també destaca en especial per la seva posició internacional en els àmbits de Lingüística (39è lloc) i Farmàcia i Farmacologia (40è). En relació amb el panorama universitari espanyol, és la més ben posicionada en 15 disciplines i és líder absolut en 8, que són Filosofia, Lingüística, Medicina, Ciències Biològiques, Farmàcia i Farmacologia, Ciències Mediambientals, Ciències Ma-

rines i de la Terra, i Educació. També cal indicar els bons resultats de la UB en Agricultura i Silvicultura, una nova disciplina citada als rànquings i en la qual està dins del top 100 de les universitats del món. En el rànquing SIR 2013, una classificació publicada pel Grup de Recerca SCImago que avalua el rendiment científic de més de 1.600 institucions iberoamericanes d’ensenyament superior, la UB és un cop més la universitat amb més producció científica de l’Estat espanyol. La UB millora així el seu posicionament internacional i se situa entre els tres millors centres en el SIR Iber 2013, liderat per la Universitat de São Paulo (USP, Brasil) i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). De les tres universitats que encapçalen el rànquing, la UB és la que té el millor índex d’impacte normalitzat, que mostra les relacions entre l’impacte científic mitjà d’una institució i el conjunt mitjà mundial segons la metodologia establerta per l’Institut Karolinska de Suècia. La UB és també la universitat líder en els Rànquings I-UGR

2013 d’universitats espanyoles segons camps i disciplines científiques, una classificació que presenta els resultats dels centres universitaris del país en 12 camps i 37 disciplines científiques. Com en edicions anteriors, cap altra universitat ha destacat com la UB en el lideratge de camps i disciplines analitzats en aquests rànquings. Segons la nova edició dels Rànquings IUGR, la UB és capdavantera a tot l’Estat en 6 dels 12 camps científics (Química i Enginyeria Química, Ciències Biològiques, Medicina i Farmàcia, Ciències de la Terra i Mediambientals, Psicologia i Educació i Altres Ciències Socials). En disciplines científi-

ques, és la universitat líder en 11 dels 37 àmbits (Química, Biologia Vegetal i Animal, Bioquímica i Biologia Molecular, Microbiologia i Virologia, Farmàcia i Toxicologia, Medicina, Neurociències, Geociències, Ecologia i Ciències Mediambientals, Ciència Política i Psicologia). Finalment, segons l’article «Ranking de 2011 en producción y productividad en investigación de las universidades públicas españolas», publicat a la revista Psicothema per experts de la Universitat de Granada i de Saragossa, la UB és la universitat que encapçala el rànquing de producció global en recerca a tot l’Estat.

Segell de Compromís cap a l’Excel·lència Europea 200+ per a la Unitat de Laboratoris Docents de la Facultat de Farmàcia La Unitat de Laboratoris Docents (ULD) de la Facultat de Farmàcia de la UB ha obtingut el Segell de Compromís cap a l’Excel·lència Europea 200+ en reconeixement al seu sistema de gestió, un distintiu atorgat pel Club Excel·lència en Gestió (CEG), després d’haver superat amb èxit una exhaustiva avaluació externa de l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR). La ULD va ser creada per respondre a la proposta de millora de l’avaluació de la titulació de Farmàcia a la UB. Després de deu anys d’activitat de la ULD de la Facultat de Farmàcia, centre adscrit al campus d’excel· lència internacional BKC, el sistema de gestió de la qualitat implantat a la Unitat s’ha sotmès a un procés de revisió i millora. Amb l’assessorament constant de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB, es va iniciar l’avaluació del sistema de gestió mitjançant el Model europeu d’excel·lència (model EFQM), procés que ha culminat amb l’obtenció del reconeixement esmentat.


NOTÍCIES

Conferència Araboeuropea d’Educació Superior Secretaria Permanent a la UB El rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, va anunciar el primer dia de celebració de l’AECHE que aquesta iniciativa tindrà continuïtat amb trobades anuals que s’alternaran en diverses universitats de països àrabs i d’Europa. Així mateix, va afirmar que la Secretaria Permanent de la conferència tindrà la seu a la Universitat de Barcelona.

Més de 135 acords amb universitats de països àrabs

La Conferència Araboeuropea d’Educació Superior (AECHE) va reunir a l’Edifici Històric de la UB del 30 de maig a l’1 de juny representants de més de 200 universitats. Organitzada per l’Associació d’Universitats Àrabs (AARU), l’Associació Europea d’Universitats (EUA) i la Universitat de Barcelona, tenia l’objectiu de crear un marc conjunt d’intercanvi de coneixement i cooperació entre els centres d’educació superior, així com de diàleg i entesa mútua entre Europa i els països àrabs. El secretari general de l’AARU, Sultan Abu Orabi, i la presidenta de l’EUA, Maria Helena Nazaré, van afirmar en l’acte d’inauguració que l’AECHE ha de ser un punt de partida perquè les universitats europees i dels països àrabs reforcin les col·laboracions acadèmiques i de recerca i n’engeguin de noves en múltiples àmbits. Les sessions de l’AECHE es van centrar en temes com ara un programa araboeuropeu de cooperació internacional, la comparabilitat i equivalència entre els sistemes d’educació superior, la recerca i els ensenyaments de doctorat, l’ocupabilitat i perspectives culturals, socials i econòmiques, i la internacionalització de l’educació superior. En la reunió van tenir lloc trobades bilaterals i multilaterals entre els representants de les universitats participants i es van presentar diverses xarxes interuniversitàries.

Durant la darrera sessió de la Conferència Araboeuropea d’Educació Superior (AECHE), el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, va firmar acords amb més de 135 representants d’universitats àrabs. L’objectiu és establir un marc de cooperació entre la UB i aquestes universitats per iniciar i reforçar iniciatives en els àmbits acadèmics, de recerca, innovació i transferència de coneixement.

Col·laboració amb les universitats de Mauritània i Palestina En el marc de l’AECHE, el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, es va reunir amb els rectors de les universitats mauritanes de Nouakchott, Sidi O. Mohamed Abdellahi, i de la Universitat Islàmica d’Aïoune, Mohamed Ould Amar, i amb el delegat del rector de la Universitat de Ciències, Tecnologia i

Medicina de Nouakchott, El Ghadi Ould Ahmed, així com amb el vicerector de la universitat palestina d’Al-Quds, Hanna Abdel Nour. Amb totes quatre universitats es van firmar acords de col·laboració. Ja fa anys que la UB treballa en aquests països i en col·laboració amb els

seus sistemes universitaris. Un dels objectius de l’AECHE és enfortir les relacions de veïnatge entre Europa i el món àrab, així com contribuir a la pau i la solidaritat internacionals. Per aquest motiu, Solidaritat UB va tenir una presència important en la conferència.

13


14

NOTÍCIES

Tres projectes de joves emprenedors, guanyadors en el I Social Startup Meeting BCN de la UB Una cafeteria social (Wake up Café), una assessoria jurídica gratuïta (Legally Savvy) i una plataforma en línia que uneix ciutadania i ciència (Scivolunteers) han estat els projectes guanyadors en la primera edició del Social Startup Meeting Barcelona, una iniciativa pionera de la UB que va tenir lloc del 3 al 5 de maig i en el marc de la qual prop d’un centenar de joves emprenedors van exposar els seus projectes d’empresa social. Els participants van tenir el suport i l’assessorament d’una vintena dels millors mentors, coachers i consultors d’empreses socials per impulsar iniciatives empresarials de caràcter social i base tecnològica, mediambiental o cultural que en el futur es puguin desenvolupar com a negocis sostenibles. La trobada va estar organitzada per la UB, a través del Comissionat per a Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social, Alumni UB, el LabCoop i el HUB Barcelona Candidate.

© Denis Ileri.

Campanya «Som allò que llencem» La UB i la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona engeguen una iniciativa que pretén obrir un debat sobre el malbaratament alimentari i la necessitat de trobar-hi una solució. La campanya titulada «Som allò que llencem», que s’impulsarà en el període 2013-2014, s’emmarca en l’Any Europeu contra el Malbaratament d’Aliments, i vol actuar directament als centres de la UB, en especial, als espais de menjador, per alertar de la urgència de la situació i consolidar actituds de canvi positives envers el malbaratament alimentari.

El cicle de NeuroConcerts ha posat de manifest la relació entre el cervell i la música El darrer trimestre del curs ha tingut lloc un cicle de NeuroConcerts orientat a donar a conèixer la importància del cervell i del sistema nerviós en les experiències musicals, a partir del diàleg amb musicòlegs i neurocientífics i l’acompanyament de música en directe. Els NeuroConcerts formen part de la iniciativa NeuroUB: Neurociència, Música i Art, un projecte de divulgació científica per fomentar l’interès social per les neurociències nascut amb motiu de l’Any de la Neurociència a Espanya. L’activitat ha estat organitzada conjuntament per l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la UB, i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb el suport de la FECYT - Mi-

La UB acull la presentació de la Bullipèdia a cuiners i escoles de cuina El xef i doctor honoris causa per la UB Ferran Adrià va presentar el projecte Bullipèdia i la Unitat UB-Bullipèdia a cuiners, periodistes especialitzats i escoles de cuina en un acte a l’edifici Històric. Entre els assistents hi havia els cuiners catalans més destacats de l’escena gastronòmica actual, com ara Carme Ruscalleda, Mey Hofmann o els germans Joan i Josep Roca, entre d’altres. En el marc d’aquest projecte, la UB acull la unitat acadèmica UB-Bullipèdia, ubicada al campus de l’Alimentació. També s’ha signat amb el CETT l’annex a l’Acord marc, amb la finalitat de crear la Unitat UB-Bullipèdia CETT.

nisteri d’Economia i Competitivitat, la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB.


NOTÍCIES

Es posa en marxa el Centre de Recerca Biomèdica CELLEX a la Facultat de Medicina

Al gener es va presentar el Centre de Recerca Biomèdica CELLEX, un nou espai on els professionals de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) podran seguir desenvolupant tot el seu potencial. Es tracta de cinc plantes amb equipaments per a la recerca biomèdica de darrera generació ubicades a l’ala sud de la Facultat de Medicina del Campus de Medicina - Clínic August Pi i Sunyer de la UB.

Nous espais per a l’IDIBAPS

Unitat de Recerca i Desenvolupament del Programa TCUB El 31 de maig, va tenir lloc a la Facultat de Medicina la presentació de la nova Unitat de Recerca i Desenvolupament del Programa de Teràpia Cel·lular de la UB, que inclou la primera sala de producció combinada de teràpia gènica i cel·lular de Catalunya. Aquest centre, ubicat a la cinquena planta de l’ala sud de la Facultat de Medicina, permetrà treballar en l’aplicació clínica de noves teràpies basades en l’administració de cèl·lules vives per tractar diverses malalties, com ara càncer, malalties neurològiques (Parkinson, Huntington o esclerosi múltiple), diabetis, malalties cardíaques o infeccioses, entre les més destacades. El centre, finançat principalment pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (MEC), la Xarxa de Teràpia Cel·lular de l’Institut de Salut Carlos III i el HUBc, el campus d’excel·lència internacional de la UB especialitzat en salut, donarà suport principalment als grups de recerca del Programa TCUB, en el qual participen equips de la UB, l’IDIBAPS, de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’IDIBELL i de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. La unitat també estarà oberta a l’ús d’empreses per testar nous fàrmacs en cèl·lules humanes o dur a terme proves de toxicitat de medicaments. L’objectiu és aconseguir que la infraestructura, que tindrà l’homologació de l’Agència Espanyola del Medicament, esdevingui un centre de referència internacional en teràpia cel·lular.

La remodelació i adequació dels nous espais (5.150 m2) i part de l’equipament és el resultat, principalment, d’una donació de prop de nou milions d’euros de la Fundació CELLEX a la UB, la qual cedeix quatre plantes d’aquests espais a l’IDIBAPS. També hi ha una part aportada per l’IDIBAPS que ha estat cofinançada amb fons FEDER de la Generalitat de Catalunya i una altra procedeix d’una convocatòria específica per als instituts de recerca sanitària acreditats per l’Institut de Salut Carlos III.

Nova seu de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras a la UB L’11 d’abril, es va signar a l’Edifici Històric de la UB un conveni de col·laboració en matèria científica que es materialitzarà en la creació del Campus Clínic-UB de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) a les instal·lacions de la Facultat de Medicina de la UB. La seu de de l’IJC a la Universitat de Barcelona, que disposarà d’una planta de 250 m², es planteja un període de cinc anys (20132017) per assolir el ple desenvolupament. La Fundació Josep Carreras invertirà al voltant de 2,5 millions d’euros a adequar les instal·lacions i contribuirà al desenvolupament de l’animalari. L’activitat prioritària de l’IJC a la seu situada a la UB, dirigida per l’investigador ICREA Pablo Menéndez, estarà centrada en projectes de recerca bàsica i translacional en l’àmbit d’estudi de les cèl·lules mare i de la teràpia cel·lular.

Un nou pas cap a una vacuna terapèutica de la sida Un dels primers usos d’aquesta instal·lació serà per a la producció de la vacuna cel·lular per al tractament de la sida en el nou assaig clínic que durà a terme l’equip que dirigeix el Dr. Josep M. Gatell (UB, Hospital Clínic, IDIBAPS) que a principi van publicar a la revista Science Translational Medicine els resultats de seguretat, tolerabilitat, immunogenicitat i resposta virològica obtinguts amb una nova vacuna terapèutica per al VIH-1. Aquests investigadors van polsar cèl·lules dendrítiques (CD) dels pacients amb VIH autòleg (del propi pacient) inactivat per calor. Emprant aquestes cèl·lules com a vacuna van obtenir la millor resposta virològica assolida per cap vacuna terapèutica provada fins ara.

15


16

LABORATORI D’IMATGES

El primer ‘Ramayana’ en català Els jardins de l’Edifici Històric de la UB van acollir al mes de maig la primera representació que mai s’hagi fet en català de Ramayana, el clàssic de la literatura sànscrita de l’Índia. L’activitat s’emmarca en els cursos de sànscrit que s’imparteixen a la UB, l’única universitat catalana que ofereix ensenyament de sànscrit des de fa deu anys dins de l’Institut del Pròxim Orient Antic. L’obra va ser escenificada per una desena d’intèrprets de la companyia Jove Calassanç Teatre sota la direcció de María Elena Sierra i Fernando Giménez i amb el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB.

La Universitat dels Nens i les Nenes (UdN2.cat) visita Torribera El passat mes de febrer, en el marc de l’edició d’enguany de la UdN².cat, 125 nens i nenes de tres escoles de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet van visitar el campus de l’Alimentació de la UB, al recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet. Amb els tallers Màgia amb aliments, Gelatines i esferificacions, Tria el teu esmorzar i Fes d’inspector d’aliments, van tenir accés a la recerca que es duu a terme al campus. La jornada va estar impulsada pel Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística i coordinada des de la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la UB.

Espais polivalents amb les últimes innovacions tecnològiques La Facultat de Química ha inaugurat un laboratori polivalent, pensat per poder-se adaptar i facilitar el treball en grup. Disposa de vitrines movibles demostratives que permeten la visualització d’experiments a 360º d’una manera segura, distribució de gasos, corrent i aigua, així com extracció, mitjançant galeries aèries. També disposa de connexions a càmeres, ordinador i projector interactiu per fer videoconferències o gravar actes. L’espai és una de les actuacions del campus d’excel·lència internacional Barcelona Knowledge Campus, amb finançament del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.


LABORATORI D’IMATGES

17


18

VO: entrevistes en versió original

versió en català completa a: www.ub.edu/web/ub/ca/ versió en anglès completa a: www.ub.edu/web/ub/en/ versió original en castellà completa a: www.ub.edu/web/ub/es/

VO

Christian Felber: «Recortar en tiempos de crisis es letal»

E

conomía y sentido común son dos conceptos que pueden y deben estar relacionados. Al menos así lo cree Christian Felber, que entreteje su discurso sobre la Economía del Bien Común (EBC) de forma clara, precisa y convincente. Nacido en Salzburgo en 1972, este profesor de economía, disciplina que imparte en la Universidad de Viena, demuestra sus buenas dotes de comunicador en cada una de las intervenciones que realiza, lo que le valió en 2010 el reconocimiento de la Asociación Austriaca de Relaciones Públicas. El pasado 11 de abril, Felber estuvo en la Universidad de Barcelona, donde explicó en un Paraninfo totalmente abarrotado su visión acerca de los problemas que atenazan la economía mundial. Consciente de que visitaba uno de los países más azotados por la coyuntura económica, Felber desnudó el fracaso de las políticas de reactivación de la Unión Europea y puso el euro en el epicentro del terremoto. ¿Cómo podría definir en pocas palabras la EBC? La esencia del modelo es la resolución de la contradicción entre los valores negativos del mercado —egoísmo, desconsideración, avidez, avaricia, irresponsabilidad— y los valores que permiten florecer nuestras relaciones humanas y ecológicas. Estos últimos valores son universales y forman parte de nuestras constituciones:

dignidad,solidaridad, justicia, democracia. Los valores económicos, en cambio, no son constitucionales. La EBC propone resolver esta contradicción cambiando las dos principales reglas legales que guían el comportamiento de los actores económicos —afán de lucro y competencia— por otras dos: contribución al bien común y cooperación. En este modelo, el éxito económico ya no se mide con indicadores monetarios (el dinero solo es el medio), sino según el objetivo del bien común. El Producto Interior Bruto (PIB) es relevado por el Producto del Bien Común (PBC) en el nivel de la economía nacional, y el balance financiero por el balance del Bien Común en el nivel de la empresa. Cuanto más cooperativa, solidaria, ecológica y democráticamente se organicen y comporten las empresas, mayor será su éxito. Las compañías más éticas serán las más exitosas; mientras que las más desconsideradas fracasarán. De esta forma, las leyes del mercado por fin estarán en concordancia con los valores de la sociedad. En su nuevo libro, Salvemos el euro, comenta que la crisis de la moneda única puede poner en peligro, en última instancia, la paz social y la democracia de los países comunitarios. Es más que obvio. Ahorrar y recortar en épocas de recesión es

letal para la economía. No se logra la disminución del déficit y de la deuda, sino un aumento desbocado. Los recortes en los gastos del estado aumentan las cifras de paro, tanto en el sector público como en el privado. Entonces, los costes derivados de los subsidios de desempleo aumentan, el déficit crece y con él la deuda. El aumento de la deuda incrementa el coste de la misma, lo que conduce a nuevos recortes… Estamos ante un círculo vicioso, una espiral hacia abajo. Si la estrategia de austeridad y recortes continúa en vez de apostar por gravar las grandes fortunas y pagar así la deuda pública y estimular la inversión, la crisis se irá profundizando, y también las tensiones sociales. Ya se observan amagos de revueltas en Grecia, Portugal o España. El sistema financiero de Chipre se ha derrumbado, la economía española retrocederá un 1,4%, la deuda pública de Italia se sitúa en el 130,4% de su PIB. ¿Tenemos motivos para ser optimistas? De momento, muy pocos. Mi pronóstico es que el Mecanismo de Estabilidad Europeo (MEDE) se agotará pronto y que lo van a duplicar. Pero esto tampoco será suficiente. Consideremos el caso de España. La tasa de morosidad de los créditos está alcanzando el 12%. En 2007, en «tiempos de paz», se encontraba en el 1%. Si continúa la recesión algunos años


VO: entrevistes en versió original

más, se acercará al 20 o incluso al 30%. El 30% equivaldría a más de 500.000 millones de euros. Si un volumen de créditos de este tamaño falla, el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB) se romperá, al igual que pasará con el MEDE. La duplicación del MEDE, por otra parte, ya no se podrá justificar políticamente en los países acreedores. Y tampoco será suficiente: ya es tarde. Sería mucho más justo declarar la insolvencia de los estados, algo imposible por la existencia de los bancos sistémicos. Imagínese: España añade los 500.000 millones a la deuda pública que ya tiene y entra en insolvencia. Hará falta una quita de la deuda de al menos el 50%, más o menos 750.000 millones de euros. Esto arrasaría a todos los bancos sistémicos de Europa: conduciría a una fusión de núcleo financiera. Sin embargo, existen alternativas. La riqueza privada supera cinco veces la deuda pública en la zona euro. Con un impuesto del 2% sobre estas fortunas se podría salir de la crisis: un 1% para repagar la deuda pública y reducirla a la mitad en 10 años; el otro 1% para estimular la inversión pública y crear empleo. Yo propongo cuatro impuestos más a nivel comunitario: sobre las rentas del capital, sobre los beneficios de las sociedades del capital, sobre las transacciones financieras y sobre los tipos máximos del IRPF. En todos los demás impuestos, los estados nacionales pueden mantener su autonomía fiscal completamente. Pero un mercado común sin coordinación en aquellos impuestos donde hay competencia fiscal es como jugar al fútbol permitiendo faltas. Apoya como solución establecer un impuesto sobre las transacciones financieras. Ha habido múltiples intentos de aprobar a nivel europeo la implantación de la llamada tasa Tobin sin éxi-

to. ¿Por qué se trata de un tema tabú? El movimiento Attac, del que soy cofundador en Austria, empezó a reivindicar este impuesto en 1998. Al principio nos tacharon de locos y utópicos, como siempre. Pero este año, once países han decidido la implementación de este impuesto, lo que es un éxito notable desde nuestro punto de vista. Sin embargo, lo que la Comisión Europea está proponiendo no es ni la mitad de lo que reivindicamos nosotros. Según cálculos de los dos institutos de investigación económica más renombrados de Viena, un impuesto serio implementado por toda la UE permitiría a las arcas públicas ingresar unos 300.000 millones de euros al año. Con estas cantidades sí se puede repagar la deuda y crear empleo para acabar con la crisis. La mayor resistencia contra este impuesto proviene de la City de Londres y el gobierno del Reino Unido. Yo haría lo siguiente: vincular la libre circulación de capitales a la cooperación fiscal. Si Londres decide no cooperar en términos fiscales, se acaba el mercado común con este país. Donde hay un espacio común, deben existir reglas comunes. Hay que entender que el libre movimiento de capitales es un instrumento político que se debe conceder según el grado de cooperación fiscal y regulatoria. Afirma que la EBC es un movimiento que debe propagarse de «abajo arriba». Paralelamente, parece que las sociedades occidentales están sufriendo una crisis de legitimidad de los sistemas y partidos políticos. ¿Cómo puede el ciudadano recuperar el protagonismo? Aspirando a la democracia real y a la verdadera soberanía. La raíz latina de soberano quiere decir ‘por encima de todo’. El pueblo soberano debe estar por encima del gobierno, del parlamento y de la Constitución. El pueblo soberano debería escri-

Las compañías más éticas serán las más exitosas; mientras que las más desconsideradas fracasarán. bir la Constitución que define las reglas de juego. Los representantes tienen que cumplir con estas reglas. En cada momento, el pueblo debe tener el derecho de parar, corregir y complementar a sus representantes. Los ciudadanos deben tener el derecho de promulgar una ley a través de la democracia directa. Y también de elegir una asamblea económica o monetaria para crear el orden económico y monetario que les convenga, que esté en congruencia con sus intereses, necesidades y valores. Creo que está llegando una segunda ola de Ilustración que mejorará los mecanismos democráticos. La primera ola nos hizo saborear lo que podría ser una democracia de verdad. Pero el plato principal aún está por cocinar. Y los cocineros tenemos que ser nosotros mismos. ¿Qué sinergias se pueden generar entre la EBC y la Universidad de Barcelona? Son muchas: la UB puede fomentar la EBC en la investigación, enseñanza, aplicación y difusión pública. Aplicación puede significar que implemente el balance del bien común tal y como otras instituciones educativas ya lo están haciendo. En segundo lugar, puede tejer una red de cooperación de universidades en España para aunar fuerzas y crear sinergias. Y en tercero, puede participar en proyectos y cooperaciones internacionales. Cada día estamos en contacto con más universidades. Un ejemplo son las de Mannheim o Salzburgo. Sería interesante desarrollar el

PBC, que relevaría al PIB como indicador de éxito de una economía nacional. Otro proyecto valioso puede ser el estudio multidisciplinario de la imagen del ser humano capitalista, el Homo oeconomicus; preguntándonos a la vez qué potencial del Homo reciprocans, ecológico, intuitivo y espiritual llevamos dentro sin desarrollar por el hecho de no prestarle atención. ¿Cómo puede ayudar la educación superior a construir esta alternativa social que representa la EBC? Como hemos visto, abunda la riqueza: en vez de recortar y empeorar los servicios, los países afluyentes están en condiciones de financiar un sistema educativo de libre acceso y alta calidad. ¿En qué deberíamos invertir si no es en la educación? También pueden colaborar a través de su aplicación: pueden hacer el balance del bien común en los centros educativos. Su papel también es importante en la toma de partido por la democracia, a través de la reivindicación de una convención sobre la educación. En esta, los implicados —alumnos, estudiantes, padres, profesores— podrían diseñar juntos el sistema educativo que les convenga, incluyendo el tema de la financiación. Seguro que el resultado será mejor que cuando el gobierno lo determina todo. Esto alimentará a su vez los movimientos de ciudadanos a favor de más democracia, cuyo fin supremo puede ser un proceso constitucional desde abajo. De esta forma, el sistema educativo en general, y la educación superior en especial, serán beneficiados por el espíritu democrático que ellos mismos incitan. Y si adoptamos todos un espíritu de democracia, de autodeterminación y de libertad, seremos capaces de dotarnos de un sistema económico que se corresponda con nuestros valores y nuestras necesidades.

19


20

recerca

Millor accés a dades juridicobioètiques en xarxa L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD), amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB-UB), ha publicat el Document sobre l’accés responsable a la informació juridicobioètica en xarxa, coordinat per les expertes Blanca Bórquez, Maria Jesús Buxó, Itziar de Lecuona i María Casado, directora de l’OBD. La iniciativa s’emmarca en el projecte de recerca ADNBIOLAW, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i té el suport del GRC Bioètica, Dret i Societat de la Generalitat de Catalunya. El document alerta dels efectes negatius de la manca d’actualització i errors en què incorren sovint els agents que participen en els debats bioètics.

Rere la pista dels primers pobladors del continent americà

’Skywalker’: tecnologia aeronàutica per millorar la producció dels cultius de blat de moro

© Josep Lluís Araus-UB.

Dissenyar un avió no tripulat de baix cost que ajudi a seleccionar quines són les varietats de blat de moro més ben adaptades a les condicions ambientals adverses és l’objectiu d’un projecte internacional liderat per Josep Lluís Araus, catedràtic del Departament de Biologia Vegetal de la UB i cap del Grup de Recerca Consolidat d’Ecofisiologia de Conreus Mediterranis. Aquest enginy aeronàutic permetrà valorar un gran nombre de característiques de les varietats de blat de moro cultivat a les parcel·les analitzades i seleccionar les més ben adaptades a les condicions ambientals. En el projecte, finançat pel Centre Internacional de Millorament del Blat de Moro i el Blat (CIMMYT), també hi participen l’empresa Airelectronics —que ha dissenyat el sistema de control de vol i ha instal·lat els sensors a l’avió— i el Grup de Teledetecció de l’Institut d’Agricultura Sostenible del CSIC, a Còrdova, responsable de la selecció dels sensors de la plataforma i del programari per transferir i processar les dades de la informació generada.

Projecte Perseus: mars nets el 2020

La hipòtesi tradicional apunta que els primers pobladors d’Amèrica van ser els clovis, un poble de caçadors que devia arribar al continent fa prop de 13.000 anys des del nord-est d’Àsia, a través de l’estret de Bering, i que es va expandir per tot el territori americà. Un nou estudi publicat a la revista PLOS Genetics descriu un desacoblament entre genètica, llenguatge i geografia en les comunitats natives del sud del continent americà i aporta evidències científiques per reformular el model tradicional i definir escenaris alternatius. El catedràtic Daniel Turbón, del Departament de Biologia Animal, és un dels autors d’aquest treball internacional, basat en l’estudi de marcadors genètics del cromosoma Y masculí en prop d’un miler d’individus de cinquanta tribus natives de Sud-amèrica.

Més de 200 científics de l’àmbit internacional es van reunir al gener a la Facultat de Geologia de la UB i a la UPC per abordar els resultats i els reptes més immediats de PERSEUS, el projecte més important finançat per la UE sobre conservació del medi marí al Mediterrani i al mar Negre. La cimera estava organitzada pels catedràtics Miquel Canals, cap del GRC Geociències Marines de la UB, i Rosa Mari Darbra Roman, de la UPC. PERSEUS, que està coordinat per l’expert Evangelos Papathanassiou, del Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines, és un projecte que, en paraules de Miquel Canals, «té entre les seves finalitats principals contribuir al bon estat ambiental de la Mediterrània en l’horitzó del 2020, un objectiu que ajudarà a millorar la qualitat de les aigües i els productes que obtenim del mar i, en definitiva, de tot el sistema marí i costaner».


recerca

La salinització dels rius: un problema mediambiental a tot el planeta La salinització dels rius és un problema general en països d’arreu del món i genera un gran cost mediambiental i econòmic, a més de comportar un risc elevat per a la salut global. El canvi climàtic i el consum creixent d’aigua podrien agreujar encara més el panorama futur, segons es desprèn d’un article de revisió publicat a la revista Environmental Pollution que dóna una visió integradora d’aquesta qüestió i posa l’accent en la gravetat dels efectes ecològics, econòmics i de salut global que suposa la salinització secundària. La recerca, duta a terme per un equip internacional, està liderada pels professors del Departament d’Ecologia de la UB Narcís Prat i Miguel Cañedo-Argüelles.

Nova eina de diagnòstic per millorar la conservació dels peixos als rius

Desxifrat un mecanisme clau en la virulència de les infeccions fúngiques Les metal·lotioneïnes (MT), unes proteïnes capaces de capturar ions metàl·lics, són un factor clau per a la virulència del fong Cryptococcus neoformans, un patogen que causa greus infeccions a persones amb la immunitat alterada (malalts de sida, receptors de trasplantaments, etc.). Aquesta és una de les conclusions principals d’un estudi publicat a la revista

Cell, Host & Microbe en el qual han participat Sílvia Atrian i Anna Espart, del Departament de Genètica i de l’IBUB. Segons el treball, dut a terme amb ratolins de laboratori, quan les MT estan modificades i no poden unir metalls, el patogen és incapaç d’infectar l’hoste, i això podria obrir nous horitzons per a futures eines terapèutiques contra la criptococcosi.

Descobert un nou factor de control de la senescència cel·lular induïda per oncogens El piruvat deshidrogenasa (PDH) —un enzim bàsic del metabolisme energètic de la cèl·lula— té un paper fonamental en la regulació de la senescència cel·lular induïda per l’oncogèn BRAF, que sol aparèixer mutat en el melanoma i en altres càncers, segons un estudi internacional publicat a la revista Nature en què participen els investigadors Marta Cascante i Vitaly Selivanov, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Facultat de Biologia) de la UB i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), adscrits al campus d’excel·lència internacional BKC. La senescència cel·lular és un mecanisme de protecció que actua com un fre molecular a la progressió de cèl·lules tumorals.

Un equip científic de la UB ha aplicat una nova eina de diagnòstic no letal per avaluar l’estat de salut dels peixos dels nostres rius i conèixer, a més, l’estat de conservació dels ecosistemes fluvials. La nova eina, basada en l’anàlisi de biomarcadors hematològics, ha permès detectar els efectes dels abocaments d’aigües residuals en dues espècies autòctones al riu Ripoll: la bagra (Squalius laietanus) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis). Aquests estudis són pioners a tota la península Ibèrica en peixos continentals i han estat publicats a les revistes Science of the Total Environment i Aquatic Toxicology per un equip encapçalat pels experts Adolfo de Sostoa i Alberto Maceda Veiga, del Departament de Biologia Animal i de l’IRBio.

Nous avenços en l’estudi de la diabetis a escala molecular Un estudi científic publicat a la revista Diabetes, de l’Associació Americana de Diabetis, descriu per primer cop l’acció farmacològica de les tiazolidinediones (TZD) —uns fàrmacs d’acció antidiabètica— di-

rectament sobre el pàncrees, que és l’òrgan secretor d’insulina. El treball, dut a terme amb models animals de laboratori, està dirigit per la professora Carme Caelles, del Grup de Senyalització Cel·lular del

Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Facultat de Farmàcia), i s’ha fet en col·laboració amb l’equip del Dr. Ramon Gomis, de l’Hospital Clínic de Barcelona IDIBAPS.

21


22

recerca

Resultats de l’estudi PREDIMED, sobre dieta mediterrània

Un pas cap a la reparació del sistema nerviós central Malgrat els recents avenços en la comprensió dels mecanismes de les lesions nervioses, a l’enginyeria de teixits encara li costa trobar solucions per reparar danys en el sistema nerviós central, a causa del paper crucial i complex que hi tenen els nínxols de cèl·lules mare neurals. Aquestes zones, en què les cèl·lules mare queden reservades després del desenvolupament embrionari per a la producció de noves cèl·lules, exerceixen un control molt estricte sobre moltes tasques crucials, com ara la promoció del creixement i la recreació dels senyals bioquímics i físics essencials per a la diferenciació cel·lular neural. En un estudi liderat per la investigadora Soledad Alcántara, del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental, i publicat a la revista Biomaterials, s’ha desenvolupat un biomaterial (PLA70/30) capaç de mantenir la població de cèl·lules progenitores neurals in vitro i de generar noves cèl·lules diferenciades amb la finalitat d’iniciar el desenvolupament d’un implant que permeti la regeneració cerebral. Els resultats suggereixen que la introducció de patrons 3D imitant l’arquitectura dels nínxols de cèl·lules mare neurals embrionàries en estructures fetes amb PLA70/30 pot ser un bon punt de partida per dissenyar dispositius implantables al cervell.

La vergència ocular influeix en l’atenció visual Els resultats de l’estudi Prevenció amb dieta mediterrània (PREDIMED), recollits a la revista The New England Journal of Medicine, constaten que la dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva verge extra i fruita seca redueix en un 30 % el risc d’infart de miocardi, d’accident vascular cerebral o de mort per causa cardiovascular. El treball ha estat coordinat per l’investigador Ramon Estruch, de la Facultat de Medicina, i hi han participat la professora Rosa M. Lamuela i el seu equip del Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals, de la Facultat de Farmàcia, responsables de determinar els biomarcadors de consum de la dieta mediterrània. La recerca forma part del projecte PREDIMED, un assaig clínic multicèntric dut a terme entre els anys 2003 i

2011 en què s’avalua l’eficàcia de la dieta mediterrània en la prevenció primària de malalties cardiovasculars. En l’estudi s’han inclòs 7.447 persones d’alt risc vascular, que han estat dividides aleatòriament en tres grups: dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge extra, dieta mediterrània enriquida amb fruita seca i dieta baixa en tot tipus de greix. Després de cinc anys de seguiment, s’ha comprobat que els dos grups que van seguir una dieta mediterrània presentaven menys freqüència d’infarts de miocardi, d’accidents vasculars cerebrals i de mort per causa cardiovascular que no pas el grup control. Els resultats mostren que una dieta alta en greix vegetal és més cardiosaludable que una dieta baixa en tot tipus de greixos.

Encara que el mecanisme neuronal que produeix l’atenció visual és poc conegut, sí que s’han observat determinades tendències en les respostes perceptives i neuronals en absència de moviments oculars. Un estudi publicat a la revista PLOS ONE i que ha liderat Hans Supèr, investigador ICREA a l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la UB, descriu la relació entre els moviments oculars que intervenen en la fixació de la mirada, denominats vergències o moviments disjuntius, i l’atenció encoberta, és a dir, aquella que no és directament observable. Els estímuls visuals modulen els moviments de vergència (l’angle de convergència ocular) per captar atenció. Això prova la relació existent entre la vergència i l’atenció involuntària. Si comparem paradigmes visuals i auditius selectius i no selectius, es comprova que l’angle de convergència és més gran en la condició selectiva que en la no selectiva. Segons els autors del treball, aquest fet assenyala un component d’atenció voluntària.


recerca

Descobert un nou mecanisme de regulació de la proteïna c-Src En un treball publicat a la revista Scientific Reports i liderat per Miquel Pons, director del Grup de Recerca de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN), adscrit a la Facultat de Química, s’ha descobert una nova regió de regulació de la proteïna c-Src (una forma cel·lular associada al primer oncogèn més antic conegut) que, en ser alterada, afecta

la supervivència de les cèl·lules on es troba. En la recerca, duta a terme in vitro i in vivo (utilitzant com a model oòcits de Xenopus laevis), s’ha analitzat el paper de l’anomenat domini únic, una regió molt poc estudiada fins ara i que presenta grans diferències entre proteïnes de la mateixa família. La recerca ha permès mostrar la rellevància bio-

lògica de les interaccions del domini únic d’aquesta proteïna c-Src i suggereix que podria ser possible actuar sobre c-Src de manera que l’activació, en comptes de causar la transformació de cèl·lules normals en cèl·lules canceroses, causi la mort d’aquestes cèl·lules abans que puguin desenvolupar el seu potencial patològic.

Investigadors de la UB reprodueixen al laboratori el comportament estadístic dels terratrèmols El trencament mecànic dels materials és un fenomen complex associat a molts accidents i desastres naturals, que van des de la ruptura de petits dispositius fins als terratrèmols. Malgrat la gran diferència d’escala espacial, temporal i d’energia, i malgrat les diferències en la geometria, s’han proposat diversos experiments al laboratori amb materials heterogenis per tal de trobar models que descriguin el comportament dels terratrèmols. En un estudi publicat a la revista Physical Review Letters, s’ha utilitzat un material que, sotmès a compressió, permet reproduir les quatre principals lleis estadístiques de recurrència sísmica: la llei de Gutenberg-Richter, la llei d’Omori, la distribució de pauses entre sismes i la llei de productivitat. El treball ha estat dirigit per l’investigador Eduard Vives, de la Facultat de Física de la UB, i hi han participat els investigadors del mateix centre Xavier Illa, Antoni Planes i Jordi Baró. El material, que s’ha estudiat mitjançant un dispositiu desenvolupat pel taller mecànic dels Centres Científics i Tecnològics de la UB, és un tipus de vidre altament porós (40 % de porositat), dissenyat per a aplicacions industrials, anomenat Vycor®. La mostra, de 5 mm, s’introdueix entre dues plaques on hi ha uns sensors d’emissió acústica que detecten les fractures que s’hi produeixen quan es comprimeix verticalment.

Com es dispersa l’energia en el foc magnètic? La propagació de l’anomenat foc magnètic en determinats sistemes és «l’únic procés de combustió controlat per lleis quàntiques que es coneix en la natura», apunta Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física de la Matèria Condensada i un dels autors d’un treball publicat a la revista Physical Review Letters (PRL) on es revela la manera en què l’energia es manté i s’estén en materials magnètics, mitjançant un procés similar al dels incendis forestals. El treball, en el qual també han participat els investigadors vinculats a la UB Ferran Macià i Saül Vélez, ha permès controlar paràmetres de la reacció mitjançant l’ajust de camps magnètics. Aquest tipus de reaccions són rellevants en el disseny dels materials magnètics per a aplicacions d’emmagatzematge d’energia, atès que el foc magnètic pot donar lloc a un alliberament ràpid i controlat de l’energia

emmagatzemada, i produir una emissió significativa d’energia, per exemple, en un generador elèctric. Amb els materials magnètics, els investigadors han arribat a la conclusió que es necessita una «espurna», de manera similar als incendis forestals, per iniciar aquest procés, que comença quan en el material s’inverteix l’orientació dels spins, equivalents als pols magnètics dels àtoms. En aquest cas, al final el material es manté, però amb tots els spins invertits respecte a la seva orientació inicial, i es pot reiniciar el procés en direcció contrària, de forma reversible. L’equip de la UB també ha determinat que la propagació del foc magnètic es produeix en una gran varietat de materials, i que a més, de vegades va acompanyada de canvis rapidíssims de la resistència elèctrica o de l’estructura cristal·logràfica.

23


24

recerca

La Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, ha conservat durant més de cent anys dotze gravats de Goya Els dotze gravats atribuïts a Francisco de Goya (1746-1828) que es conserven des de fa més de cent anys a la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), són autèntics i, a més, excepcionals, segons un estudi que ha dut a terme la catedràtica de Pintura i Gravat de la Facultat de Belles Arts de la UB M. Rosa Vives. Corresponen a proves d’impremta que es van fer abans de la primera edició de la sèrie Los Disparates de Goya. Cronològicament se situen entre els anys 1848 i 1863, i presenten alguns detalls inèdits. El Consell Comarcal del Garraf va obrir l’octubre passat «una línia de treball vinculada a la investigació» per sortir de dubtes sobre l’autenticitat d’uns gravats que formen part del llegat de la família del poeta Manuel de Cabanyes (1808-1833); alguns s’exhibien a la biblioteca de la Masia i d’altres es conservaven als magatzems. Ja en les primeres anàlisis, Vives va com-

provar la bona qualitat del paper i de la tinta, i va confirmar una «esplèndida impressió». La recerca, que ha durat tres mesos, determina que el conjunt d’estampes presenta característiques comunes de tinta i paper; i el seu format, amb els marges tallats, també és uniforme. Una altra característica que les fa singulars són els retocs en tremp blanc en llocs molt concrets del paper per realçar els punts de llum. Tots aquests aspectes indiquen que pertanyen a un mateix tiratge. La conclusió principal del treball remarca que són «proves pòstumes d’assaig, abans del primer tiratge», és a dir, proves que es van fer per ajustar tintes i papers abans de la impressió definitiva. Són, doncs, obres úniques per «l’excepcionalitat de la seva raresa», ja que no es coneixen proves d’assaig com aquestes. A més, aporten un «alt valor documental per a l’estudi de l’obra gràfica de Goya».

Localitzat l’indret on, segons la llegenda, el Timbaler del Bruc va tocar el tambor

© Marc Sellarès.

© Consell Comarcal del Garraf.

© Consell Comarcal del Garraf.

Un grup d’investigadors de la Facultat de Belles Arts de la UB creu haver localitzat l’indret on el Timbaler del Bruc va fer sonar el tambor que, segons la llegenda, va originar la fugida de la tropa francesa cap a Barcelona, durant les batalles del 6 de juny del 1808 de la Guerra del Francès. La investigació situa aquest indret sota el coll de les Torres de Can Maçana, a tocar del massís de Montserrat. La recerca s’ha completat amb un ampli estudi sonor de la zona per determinar la influència real del so del tambor en la batalla. La investigació, que s’ha desenvolupat en el marc del màster de Creació Artística: Realismes i Entorns de la UB, està dirigida per l’artista i historiador Marc Sellarès, especialista en les batalles del Bruc del 1808, i té el suport d’un grup de recerca sonora de la Facultat de Belles Arts de la UB, dirigit pel doctorand en Arqueologia Sonora Experimental Vicent Matamoros i el catedràtic d’Art Sonor Josep Cerdà. El 2 de juny, coincidint amb la Festa del Timbaler, van recrear acústicament el so del timbal des de l’indret on es va tocar ara fa 205 anys. Es van formar diversos grups, equipats amb aparells de microfonia ambiental, mesuradors de decibels i càmeres de gravació. Abans hi va haver diversos dies de proves (fins i tot de nit) per poder comparar el so en diferents condicions atmosfèriques i disposar del màxim de referències que s’ajustessin a les del dia de la batalla. «Hem mesurat el so als indrets on sabem que hi havia tropes franceses en el moment d’iniciar l’atac, ara les compararem i estudiarem quines possibilitats té la llegenda d’ajustar-se a la realitat», conclou Sellarès.


recerca

Palinòlegs de la UB analitzen les excepcionals restes tèxtils de la tomba celta de Hochdorf Els investigadors de la UB Yolanda Llergo i Santiago Riera, palinòlegs del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP), dirigit pel catedràtic de la UB Josep Maria Fullola, han iniciat l’estudi dels teixits de la tomba principesca del segle VI aC a Hochdorf (Baden-Württemberg, Alemanya). La importància d’aquesta resta arqueològica es troba en el fet que s’hi conserva un ampli i ric aixovar format per joies, armes i mobiliari de fusta, bronze i or, que pertanyia a una personalitat celta d’alt rang de la societat hallstàttica, una cultura de transició entre l’edat del bronze i la del ferro que es va estendre principalment per l’Europa central. L’excel·lent estat de conservació de la tomba va fer possible constatar que havia contingut un riquíssim aixovar tèxtil del qual se n’han mantingut algunes restes, cosa que converteix la troballa en excepcional ja que els jaciments arqueològics rarament inclouen teixits. La tomba, descoberta l’any 1978 a la localitat de Hochdorf, estava construïda sota un túmul de sis metres d’alçada i, segons les evidències trobades, fins a vuit comensals hi havien celebrat un banquet copiós en honor del difunt. Hi havien begut, en banyes decorades amb or, la hidromel continguda en un calder de cinc-cents litres de capacitat. Pel que fa a les restes tèxtils, es va comprovar que el cos del difunt portava un vestit blau i que havia estat embolicat amb fines teles de colors vius. A més, la cambra i el mobiliari havien estat folrats per teles de colors i tot el conjunt havia estat decorat amb flors. Les mostres dels teixits estan a la UB perquè els investigadors del SERP hi facin el tractament d’extracció de pol·len. Yolanda Llergo i Santiago Riera ja han extret amb èxit grans de pol·len retinguts en teixits provinents d’enterraments. Els seus estudis posen de manifest que les anàlisis pol·líniques en tèxtils arqueològics permeten obtenir informació valuosa sobre els usos funeraris de les plantes.

© Arxiu: CRBMGC / Autor: Ramon Maroto.

‘National Geographic’ selecciona l‘Encantat de Begues entre les deu principals troballes arqueològiques del 2012 La prestigiosa revista National Geographic ha seleccionat entre les deu principals troballes arqueològiques del 2012 l’Encantat de Begues, l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica, que va ser trobada a la cova de Can Sadurní (Begues) per membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB.

Un estudi alerta que la crisi accelera la insostenibilitat de l’estat de benestar espanyol L’estat de benestar espanyol i, especialment, el sistema de pensions entraran en una perillosa fase de dèficits creixents i continuats abans del que semblava, segons un estudi de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques. Les previsions alertaven que el sistema estaria en risc a partir del 2020 (inici de la jubilació de la generació del baby boom), però la crisi accelera la insostenibilitat del sistema, perquè la despesa es manté —o creix, per l’augment de l’atur—, mentre que els ingressos cauen. El treball analitza, per primer cop, no només els moviments de recursos públics entre grups d’edat a Espanya sinó també els moviments privats. Es demostra que el consum (principalment en salut) dels avis espanyols depèn de recursos estatals en un 63 %, una proporció impossible de mantenir en el futur per l’increment del nombre de jubilats. En canvi, el cost dels menors (l’altre grup no productiu) l’assumeix majoritàriament la família (61 %), una despesa que dificulta l’estalvi dels progenitors. Espanya se situa com un dels països europeus amb pitjors perspectives: va tenir el baby boom més alt del continent, té l’esperança de vida més alta i difícilment podrà assumir els costos de la vellesa amb recursos privats (la crisi ha fet caure el nivell d’estalvi al 8,2 %). Les dades les va presentar Concepció Patxot, professora de la UB i coordinadora del National Transfer Accounts a Espanya, en el marc del congrés anual d’aquest projecte internacional.

25


premis i distincions

Manel Esteller, professor d’investigació ICREA de la Facultat de Medicina de la UB i director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha estat guardonat amb el Premi Rei Jaume I de recerca bàsica que otorga la Fundació Premis Rei Jaume. També ha rebut una menció honorífica en la vuitena edició del Premi de la Fundació BIAL i ha estat nomenat recentment editor associat de The Journal of the National Cancer Institute (JNCI). 1

Premis i distincions

26

El llibre Reyes Abades. Rompiendo moldes, del professor associat del Departament d’Història de l’Art de la UB Josep Lluís i Falcó, ha estat guardonat amb el Premi Muñoz Suay 2013 de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. 2 Francesc Mestres, professor de Genètica Forense del Departament de Genètica de la UB, ha rebut la Medalla de Bronze al Mèrit Policial amb distintiu blau per la seva col·laboració amb la Divisió de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra.  n el marc dels XXX Premis Cavall Verd E de l’AELC, Gemma Gorga, professora de Literatura Espanyola de la UB, ha estat guardonada amb el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica en català per Vint esmorzars cap a la mort, de l’autor indi Dilip Chitre.

6

La professora de Departament de Filologia Grega de la UB Montserrat Camps ha rebut el 13è Premi Vidal Alcover de traducció, guardó que es concedeix dins dels Premis Ciutat de Tarragonaa un projecte de traducció al català d’una obra rellevant de la literatura universal. 3 El llibre Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII, de Santi Torras, editat per Publicacions i Edicions de la UB, ha estat guardonat amb el Premi Enric Prat de la Riba 2013 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra Baltasar Porcel i Llorenç Villalonga. Les passions ocultes. Correspondència i vida: Epistolari complet (1957-1976), de la professora emèrita del Departament de Filologia Catalana de la UB Rosa Cabré, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or 2013 de biografies i memòries. Al seu torn, el Serra d’Or de recerca, en la modalitat d’altres ciències, ha estat concedit a la catedràtica Pilar Bayer i al professor Artur Travesa, tots dos del Departament d’Àlgebra i Geometria de la UB, per Arrels germàniques de la matemàtica contemporània.  a professora de Ciència Política de la L UB Mariona Tomàs ha estat guardonada amb el primer premi en els Premis al Llibre Polític 2013, que atorga l’Assemblea Nacional del Quebec, per

4

5

3

© Institut d’Estudis Catalans (IEC).

7

2

© Laia Ribera.

1

© BIAL.

© Monográfica.


premis i distincions

l’estudi Penser métropolitain? La bataille politique du Grand Montréal. Els Premis Sant Jordi 2013, organitzats per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), han distingit experts de la UB de diverses àrees del coneixement. Les persones de l’entorn UB que han estat guardonades en aquesta convocatòria en les diverses categories són: Giovanni Cattini, professor del Departament d’Història Contemporània; Fàtima López Pérez, col·laboradora del Departament d’Història de l’Art; David Amblàs Novellas, professor del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i membre del Grup de Recerca Consolidat Geociències Marines de la UB; Caterina Riba Sanmartí, personal extern de la Facultat de Geografia i Història de la UB; Arturo Valdivia, del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la UB; Santiago Eizaguirre Anglada, de la Facultat d’Economia i Empresa; Berta Güell Torrent, personal extern del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la UB; Guillem Valero González, del Departament de Química Orgànica; Francesc Xavier Vila i Moreno, del Departament de Filologia Catalana; i Meritxell Talavera Muntané, del Departament de Filologia Catalana. 4 Peelcuits, un snack fet a base de pell de tomàquet, elaborat per Sandra Fernández i Gabriel Pérez, estudiants del màster oficial de Desenvolupament i Innovació d’Aliments de la Facultat de Farmàcia, és el producte guanyador del primer premi del concurs ÉcoTrophélia Espanya.  l Dr. Josep Maria Ustrell, professor E del Departament d’Odontostomatologia de la Facultat d’Odontologia de la UB, adscrita al campus d’excel·lència de la salut HUBc, va rebre la Medalla de l’Acadèmia Brasilera d’Odontologia com a nou acadèmic honorari estranger. 5  l Dr. Jaume Bosch ha estat un dels E guanyadors de l’edició de 2013 dels premis Fundació Lilly de Recerca Biomèdica, concretament en la categoria de recerca clínica, per la important tasca en el camp de l’hepatologia,

l’anàlisi de la hipertensió portal i els trastorns hemodinàmics associats a les malalties hepàtiques.  ’Associació Catalana de Crítics d’Art L (ACCA) ha premiat el llibre del professor de Teoria de l’Art de la UB Vicenç Furió Arte y reputación (Publicacions i Edicions de la UB), en el marc dels guardons anuals que concedeix l’entitat i que enguany arriben a la 29a edició.  a Universitat de Oviedo, a través de L l’Escola de Medicina Esportiva, amb el patrocini de Cajastur, ha concedit, per unanimitat, el primer premi en la quinzena edició del Premi Nacional de Recerca en Medicina de l’Esport (2012) a un treball presentat per la Dra. Rosa Artells Prats i el Dr. Jordi Ribas Fernández, professors de la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia, Pediatria, Radiologia i Anatomia de la Facultat de Medicina de la UB, centre adscrit al HUBc, el campus d’excel· lència de la salut de la UB, i pel Dr. Ricard Pruna Grivé, metge del primer equip del Futbol Club Barcelona.  a professora Mireia Comas Via, del L Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB, ha estat guardonada amb el Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona 2012 per la seva tesi doctoral Les dones soles a la baixa edat mitjana: una lectura sobre la viduïtat, dirigida per la professora Teresa Viñolas Vidal.  l professor de la Facultat de Dret de E la Universitat de Barcelona Juli Ponce ha guanyat el Premi Internacional d’Investigació Jurídica Lorenzo Martín-Retortillo Baquer sobre drets humans amb una recerca sobre els límits jurídics de les retallades públiques. 6  a professora Raquel Pelta, del DeL partament de Disseny i Imatge de la Facultat de Belles Arts de la UB, ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona 2012, en la categoria de disseny, per la revista digital Monográfica.org, que dirigeix juntament amb Javier Sastre. 7  a catedràtica de la UB Anna Maria L Guasch ha estat guardonada en la

modalitat de crítica d’art en l’edició d’enguany dels Premis GAC, que impulsen les quatre associacions de galeries d’art de Catalunya.  l Congrés Mundial d’Arqueologia ha E guardonat, amb el Premi Blaze O’Connor, la professora i investigadora ICREA Inés Domingo, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB i membre del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) d’aquesta Universitat. La Dra. Clara Menéndez, investigadora del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), coordinadora de la iniciativa de Salut materna, infantil i reproductiva de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i professora del màster de Salut Global de la UB, ha estat distingida amb el IX Premi de la Fundació Dexeus Salut de la Dona. La investigadora del Centre Dona i Literatura (DUODA) de la UB M. Teresa Vera Rojas ha estat guardonada amb el premi Desayuno en Urano de literatura LGTB 2012, en la categoria d’assaig, pel volum col·lectiu que ha dirigit: Nuevas subjetividades / sexualidades literarias (Egales, 2012).  a Dra. Carmina Virgili, Medalla d’Or L de la UB el 2011 i una de les primeres dones catedràtiques de tot l’Estat, va rebre la Medalla d’Honor de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), una institució amb la qual ha estat vinculada durant bona part de la seva trajectòria acadèmica.  scar Arias, llicenciat en Química per Ò la UB i amb un títol de màster de la Universitat Tècnica de Brunsvic (Alemanya), ha estat premiat amb un ajut del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (Deutscher Akademischer Austausch Dienst, DAAD). El lingüista Basilio Losada, primer catedràtic de Filologia Gallega i Portuguesa de la UB, ha rebut recentment el Premi Otero Pedrayo, un guardó que, patrocinat pel Govern gallec i les quatre diputacions provincials de Galícia, reconeix figures rellevants de la cultura gallega.

27


28

universitat i societat

Bill Viola

«Estic encantat de poder exhibir la meva obra en una institució tan important com la Universitat de Barcelona» El març passat, l’artista nord-americà Bill Viola va visitar la Universitat de Barcelona amb motiu de l’exposició «Art contemporani a la UB. Fundació Sorigué». La mostra inclou set videoarts de creadors de primer ordre internacional i dues escultures contemporànies. Viola, guanyador del XXI Premi Internacional Catalunya (2009), està considerat per la crítica internacional com un dels creadors més representatius del videoart. La seva aportació a l’exposició és l’obra The return, que l’artista va poder veure instal·lada a l’escala del Rectorat de l’Edifici Històric. El mateix Viola va comentar, durant la visita, que el seu treball prenia una força especial en aquella ubicació, atès que relata l’experiència d’una dona que passa del món dels morts al món dels vius i el marbre de l’escala és un material amb una forta simbologia funerària.

Pare i llegenda del videoart, va rebre el Premi Internacional Catalunya per la creació «d’una obra artística i tècnica, personal i espiritual, mitjançant l’ús del videoart». Quins objectius li queden per complir? No oblidaré mai el 30 de juny de 2009, el dia en què vaig rebre el Premi Internacional Catalunya. Rebre aquest honor, especialment rellevant en art contemporani, ha estat un dels moments més importants de la meva

Art i emocions a la Universitat Lourdes Cirlot Vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura

Fa temps vam poder admirar a la ciutat de Lleida les magnífiques peces que configuren la col·lecció de la Fundació Sorigué. Ens va cridar especialment l’atenció l’obra The return, de Bill Viola. La intensitat de la imatge de la dona protagonista de la videocreació de Viola sorprèn fins a límits insospitats i és capaç de generar tot tipus de sensacions i emocions. Justament perquè em va emocionar i perquè sempre he pensat que el nostre Edifici Històric és el contrapunt idoni per

vida. La meva dona, Kira, i jo vam passar uns dies meravellosos a Catalunya: vam quedar amb molts amics i artistes, vam visitar museus i galeries d’art, vam tastar plats boníssims i vam recórrer el país en cotxe amb el nostre fill, en Blake. Un dels objectius que em queden per complir és despertar-me un matí amb la idea d’una imatge i un so nous que no hagi vist ni escoltat mai abans. És un plaer esperar per

descobrir què et revelarà l’univers un dia. De vegades, t’ho ensenya en l’instant precís; d’altres, passa molt temps fins que ocorre, fins i tot tota una vida.

acollir creacions artístiques actuals, va néixer en mi, i en el meu equip, el ferm propòsit d’aconseguir que aquesta obra s’exposés algun dia a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. I va ser així, a cop d’emoció i de voluntat, que vam contactar amb la Fundació Sorigué, disposats a organitzar una mostra d’art contemporani de la seva col· lecció a la UB. L’elecció de les peces per a l’exposició va ser complexa, ja que la Fundació Sorigué té obres de gran qualitat de molts i molt polifacètics artistes de renom internacional. Malgrat tot, no vam trigar a prendre una decisió: ens volíem cenyir a mostrar l’art més actual, és a dir, a partir de l’any 2000. I així van arribar a la UB Seer (Alice I) (2005), de l’artista nord-americana Kiki Smith, acompanyada del Young man standing (2003), de Leonard McComb, totes dues de bronze, tot i que d’aparença radicalment diferent: Alice està pintada de blanc, mentre que Young man no amaga el característic color daurat d’aquest metall. L’obra de Kiki Smith, instal·

lada al bell mig de la sala hipòstila de l’entrada central de l’Edifici Històric, llueix de tal manera que atrau inevitablement la mirada del visitant. L’obra de McComb, situada al passadís del Paranimf, acull magnèticament tothom que hi passa a prop fins al punt que, de tant tocar-la, l’escultura ja s’ha hagut de brunyir en diferents ocasions. La mostra, però, va anar més enllà: instal·lades a la Biblioteca, entre els prestatges dels llibres, hi ha tres videocreacions de petit format: dues de l’artista russa Marina Alexeeva, «Lifeboxes» Bath i Prison (2011), i l’altra, Introduction (2007), de l’artista taiwanès Kuo I-Chen. A més de Civilization (2008), de Marco Brambilla, al Paranimf, i de The return (2007), de Bill Viola, a les escales del Rectorat, la visió gairebé mística d’una dona fantasmagòrica que aconsegueix evidenciar tota una gamma d’emocions. Per últim, podem contemplar Journey to the moon, de William Kentridge, projectada a l’Aula Magna, i Doomed, de Tracey Moffatt, a l’aula capella.

La seva obra mestra The return forma part de la mostra d’art contemporani que acull la UB. Ha exposat anteriorment en alguna universitat? Com se sent? Estic encantat de poder exhibir la meva obra


universitat i societat

cultures del món. Però res de tot això m’amoïna gaire. Es diu que va quedar impressionat pels contrastos de l’obra durant la seva visita a la Universitat al març. Va descobrir alguna nova interpretació de The return? The return va adquirir un nou significat en veure’l tan petit a la majestuosa escala que puja al Rectorat. Que l’ésser humà hagi estat capaç de crear aquest treball d’arquitectura em va fer reflexionar sobre com es crea el món en la nostra escala humana.

© Fundació Sorigué.

en una institució tan important com la Universitat de Barcelona; és un honor. He exposat en moltíssims llocs del món, incloent-hi universitats. Considero que és molt important que el meu treball es pugui mostrar a estudiants, ja que és una manera de comunicar-se amb la joventut a través del mitjà que s’ha convertit en el seu llenguatge natural. The return s’exhibeix a l’escala del Rectorat. L’Edifici Històric de la UB va ser construït al segle XIX, mentre que la seva obra es va dissenyar el 2007. Creu que aquest aspecte afecta d’alguna manera la comprensió d’aquest videoart? Tal com va afirmar Buda, la vida és un pro-

cés en canvi constant. També Heràclit, el filòsof grec presocràtic, va dir: «Baixem i no baixem al mateix riu; som i no som». En altres paraules, tot es mou, tot flueix, i res no roman idèntic. Per descomptat que l’Edifici Històric de la UB pot semblar antic enfront del videoart The return. No obstant això, si retrocedíssim vint anys en el temps, l’escenari seria diferent. Les percepcions de la gent serien diferents. Anem mil anys enrere i l’edifici de la UB haurà desaparegut. Les creacions artístiques són objectes en moviment. No solament canvien amb el temps, sinó que les diferents interpretacions del treball de l’artista depenen de les característiques de les èpoques, dels fets esdevinguts i de les

L’obra podria significar la transició de la vida a la mort i el retorn de la mort a la vida. Com la descriu? Quin paper hi té l’aigua? L’aigua es converteix en l’element que connecta dos moments. Em va inspirar una cita d’Ibn al-Arabi: «L’ésser és un oceà sense riba. Contemplar-lo no té ni principi ni fi, ni en aquest món ni en el següent». Quins projectes de futur vol dur a terme? Estem treballant amb Kira en els quaderns que he anat escrivint durant els últims anys. Tot just hem acabat una sèrie de nou obres sorgides d’aquests quaderns per a una exposició a la galeria Blain Southern de Londres, que estarà oberta fins al 27 de juliol. La mostra, titulada «Accions frustrades i gestos fútils», explora la naturalesa de les accions quotidianes que, repetides com rituals, ens porten a buscar la bellesa en la futilitat.

A l’esquerra, Young man standing, de Leonard McComb. A la dreta, Seer (Alice I), de Kiki Smith.

© Fundació Sorigué.

© Fundació Sorigué.

29


Cercle d’Humanitats Fòrum d’Esports Club d’Emprenedors Club de Dret Club de Finances Club de Relacions Laborals i RH Club de Ciències de la Salut Club Immobiliari Club de Franquícies Club de Psicologia Club de Biologia i Biotecnologia Club de Borsa Club de Periodisme Club de Banca

Club de Lectura Club d’Intel·ligència Emocional Club de Diplomàcia i Relacions Internacionals Fòrum de la Seguretat Club de Pèrits Fòrum de Pensament Polític Club de Turisme CETT Club de París Club de Portugal Geneve Chapter New York Chapter Brussels Chapter Amsterdam Chapter

Fres Co, Promentrada, la Roca Village, Fiatc, Zacaris, Bassol, etc.

Quota de 0€ primer any

Promoció estudiants d’últim curs

Promoció PAS i PDI

Acabes els teus estudis a la UB aquest any?

Si treballes a la UB, inscriu-te a Alumni UB i tindràs quota 0 € el primer any i un 20% de descompte en les quotes successives (40 €).

Quota de 0€ Inscriu-te a Alumni UB abans del primer any

30 de setembre i tindràs quota de soci 0 € durant un any.

Gran Via de les Corts Catalanes, 582 · Barcelona Tel. 934 020 222 · www.alumni.ub.edu · alumniub@ub.edu


No hi ha nens pobres en il·lusió

Per millorar-ne el futur, treballem contra la pobresa infantil Des de l’Obra Social ”la Caixa” invertim temps, esforç i recursos en programes adreçats al desenvolupament educatiu i al benestar de més de 200.000 nens i nenes en situacions de desigualtat. D’aquesta manera, els garantim l’accés a una cosa tan indispensable i bàsica com és l’educació.

www.laCaixa.es/ObraSocial ∙ 902 22 30 40


Profile for Eloi de Tera

La Universitat (núm.60)  

La Universitat (núm.60)  

Profile for revistaub
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded