Page 1

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Any IV Núm. 11 Abril Març2000 2000 400 ptes.

Els antics alumnes ja tenen carnet Campus Diagonal, Portal del Coneixement Hosteleria i Turisme: L’oci com a professió

Adolfo Marsillach, actor i director:

"La Universitat em va donar un sentit de la disciplina que he usat al teatre"


Sumari Número

4 Actualitat

11

Campus Diagonal, Portal del Coneixement

12 La Universitat, avui Hosteleria i Turisme: L’oci com a professió

18 Antics UB

La Universitat UB

Els antics alumnes ja tenen carnet

Revista de la Universitat de BarcelonaEdicions UB, SLU per als antics alumnes.

22 L’entrevista

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització. Josep Mª Pons, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística. Josep Escolano, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander

Adolfo Marsillach: “La Universitat em va donar un sentit de la disciplina que he usat al teatre”

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

26 La recerca

Gerent: Susanna Vendrell

La Mediterrània els darrers 50.000 anys

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover

29 Opinió

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Gran Via, 585, 08007 Barcelona Tel. 93 403 55 44 Fax 93 403 53 57 e-mail: premsa@gpre.ub.es

Una visió per al segle XXI, per Francesc Santacana

31 Actualitat cultural

Versió digital de la revista: www.ub.es/antics/alumnes.htm

Tom Sharpe i Juan José Millás a la UB

Atenció Antics Alumnes: Susanna Vendrell Edicions UB Balmes, 25, 2n 2a - 08007 Barcelona Tel. 93 403 55 30 Fax 93 403 55 31 e-mail: eub-revista@org.ub.es

32 Col·laboració

Producció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40

34 Una mica d’història

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

L’art d’El Prado a la UB

Dipòsit legal: B-19682-97

36 Formació continuada

Imprès en paper ecològic

La UB informa

Cursos d’estiu

En virtut del que disposa el Reial Decret 994/1999 de 11 de juny, publicat el 25 de juny, BOE 151, us comuniquem que les dades dels que rebeu per correu aquesta revista consten en un fitxer creat a fi i efecte de poder-vos-la fer arribar. Tanmateix, posem en el vostre coneixement el dret que us assisteix d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al fitxer on consten les vostres dades, tal i com contempla el Reial Decret 13322/94 de 20 de juny. En cas de voler exercir qualsevol dels drets esmentats, us podeu adreçar per escrit a: ANTICS ALUMNES UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes 25, 2n 2ª 08007 BARCELONA.

38 Llibreria UB

3


actualitat

Fòrum Segle XXI: Ciència, Tecnologia i Empresa ls eixos del desenvolupament i de la transformació dels sistemes de vida del segle XXI tenen dos referents importants: les tecnologies de la informació i de les comunicacions, d’una banda, i les ciències de la vida, d’una altra. Amb l’objectiu prioritari d’oferir un marc de debat sobre la situació actual en aquestes àrees, tant des de la perspectiva científica com des del punt de vista empresarial, va tenir lloc el mes de gener al Palau de Congressos de Barcelona el Fòrum Segle XXI: Ciència, Tecnologia i Empresa. Organitzat per la UB i la UPC, a través del Parc Científic i Tecnològic de Barcelona, juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, va comptar amb la participació de més de 600 experts d’arreu.

E

Àrea de Ciències de la Vida Sota el títol de “Ciència i Alimentació Humana al Segle XXI” va analitzar-se des de la percepció, educació i informació del consumidor, l’aplicació de les noves tecnologies a la indústria alimentària fins a les noves estratègies a seguir en política de la Unió Europea. El medi ambient i la societat de la informació, la gestió integral de l’aigua a la

Mediterrània i la relació entre empresa, ciència i medi ambient van ser els principals temes abordats dins l’àrea de les Ciències de la Vida i Paràmetres Ambientals del Segle XXI. Sota la denominació de “Genòmica i Proteòmica” va tractar-se la relació d’aquestes disciplines amb les tecnologies de la informació, com també la teràpia gènica, i es va posar de manifest en tots els casos la importància que aquestes disciplines tenen i tindran en la medicina del futur. Entre els ponents més rellevants cal destacar l’assistència de científics com Julio Celis, president del Consell del Laboratori Europeu de Biologia Molecular, Odile Cohen-Haguenauer, especialista en teràpia gènica, o César Nombela, president del CSIC; empresaris com Claude Fussler, de la World Business Council for Sustainable Development, Joan Rosell, president del Foment de Treball, John Atkin, director de Novartis Crop Protection A.G., o el vicepresident de Comunicació de la World Watch Organization, Richard Bell. També hi van participar com a ponents els investigadors de la UB Marià Alemany, Jesús Contreras, Lluís Serra,

Abel Mariné, Manuel Palacín, Modesto Orozco i Anna M. Gómez Foix.

Tecnologies de la Informació Va tractar-se sobre les noves tecnologies de la informació i la comunicació, els serveis avançats a noves formes de gestió empresarial i les aplicacions de la informàtica i la robòtica a la societat del segle XXI. Hi van participar experts com ara José Luis Iribarren, director d’Internet Strategy Worldwide Sponsorship d’IBM, Richard Wirt, vicepresident d’INTEL, Peter Meinzer, del Laboratori d’Informàtica Biològica i Mèdica del Centre de Recerca sobre el Càncer (Alemanya), Hannu Nieminen, director del Laboratori del Nokia Research Center, Joel Mambretti, professor del Centre d’Interconnexió de projectes d’Internet 2 de la Northwestern University, o el director de l’Institute of Computer Science de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Leo Joskowicz. També hi va participar com a ponent de la UB el professor de Física Fonamental Javier Tejada. • La informació sobre les sessions i les conclusions del fòrum es poden consultar des de l’adreça del Parc Científic de Barcelona: www.pcb.ub.es

Paul Romer i l’economia del coneixement aul Romer, un dels economistes actuals més influents a nivell mundial, va donar la conferència magistral del Fòrum Segle XXI amb el títol d’“Economia híbrida”. Romer hi va descriure la seva teoria del nou creixement econòmic. Aquest professor de la Universitat de Stanford ha revolucionat la seva disciplina en defensar l’economia del coneixement en un món on les matèries primeres són cada cop més escasses i en el qual el descobriment científic i el canvi tecnològic són els elements clau del desenvolupament econòmic.

P

4


actualitat

Campus Diagonal, Portal del Coneixement a UB i la UPC han proposat conjuntament a l’Ajuntament de Barcelona la conversió de la zona d’entrada a la ciutat per la Diagonal en el Portal del Coneixement, un replantejament urbanístic del Campus Diagonal per dignificar aquesta entrada a Barcelona. L’objectiu de les dues universitats és millorar la comunicació entre els seus centres, la millor identificació de la zona i la seva integració en la ciutat, un fet que permetria coordinar serveis com la restauració, seguretat, jardineria o biblioteques. Va ser a finals de l’any passat quan els rectors de la UB i la UPC, Antoni Caparrós i Jaume Pagès, plantejaven aquesta proposta a l’alcalde Clos que, a més d’acceptar el repte, el va voler ampliar a les instal·lacions del FC Barcelona, entre d’altres equipaments. De moment ja hi ha un encàrrec concret: l’elaboració d’un pla director de la zona, impulsat des de la gerència d’Urbanisme i

L

coordinat pel seu arquitecte en cap Josep Antoni Acebillo, amb la participació dels gerents de les dues universitats, Josep Escolano i Francesc Solà. Els resultats seran valorats per una comissió d’experts, on es troben els arquitectes Oriol Bohigas, Dominique Perrault, Richard Rogers, Eduard Bru (UPC) i Enric Serra (UPC), i l’economista Martí Parellada i el geògraf Carles Carreras per part de la UB.

Coordinació de serveis El pla director abasta 80 hectàrees delimitades per la Ronda de Dalt i la Travessera de les Corts, l’avinguda de Pedralbes i la Maternitat, i els termes municipals d’Esplugues i Hospitalet. S’hi englobarien les grans infraestructures del projecte Barça 2000, el Parc Científic de Barcelona, les àrees esportives del Polo i el Turó, els jardins de Torre Girona i Cervantes, i altres zones encara pendents d’urbanització.

Vista àrea del Campus Diagonal, gran enclavament de recerca i docència

5

Les universitats creuen també que aquest projecte servirà per connectar aquesta zona amb el districte de Les Corts, per la qual cosa demanen que es creïn carrils bici, transport entre centres, espais per passejar amb mobiliari urbà, la prolongació de la línia 7 d’autobusos fins a les instal·lacions esportives, així com rebatejar l’estació de metro Zona Universitària com Campus Diagonal, amb la qual cosa el viatger identificaria perfectament que ha arribat al campus universitari. El Campus Diagonal de la UB i la UPC constitueix un dels enclavaments urbans de docència i recerca més importants de tot Espanya. Entre totes dues sumen 62.000 estudiants, prop de 4.000 professors, i un pressupost que s’acostaria als 100.000 milions de pessetes. Imparteixen 51 diferents titulacions i compten amb 15 biblioteques.


actualitat

L’immunopatòleg Emil R. Unanue, ‘honoris causa’ l Paranimf va acollir el passat 22 de febrer l’acte d’investidura com a doctor honoris causa per la UB de l’especialista en Immunopatologia Emil R. Unanue, director del grup actualment més destacat d’immunologia, centrat en l’estudi dels macròfags. Emil R. Unanue va néixer l’any 1934 a l’Havana (Cuba) on va cursar estudis de Medicina. Un cop llicenciat es va traslladar com a resident a l’hospital de la Universitat de Pennsilvània. Com a postdoctoral va treballar en la Scripps Clinic and Research Foundation La Jolla i en el National Institute for Medical Research de Londres.

E

Bona part de la carrera acadèmica d’Unanue es va desenvolupar a Harvard on va exercir els càrrecs de professor assistent, professor associat i professor d’Immunopatologia. Des del 1985 és professor i director del Departament de Patologia de la Universitat de Washington a Saint Louis. Unanue és el primer honoris causa en la seva especialitat a la UB. Va ser proposat pel catedràtic d’immunologia Antonio Celada, el qual va destacar la seva vàlua professional i les relacions científiques i personals que manté amb la UB.

Emil R. Unanue durant la cerimònia

Poden presentar-se candidatures al IV Premi Claustre de Doctors ins a les 13h del 31 de maig estarà obert el termini de presentació de candidatures al IV Premi Claustre de Doctors de la UB, al qual poden optar els autors de les tesis llegides a la Universitat de Barcelona durant l’any 1998 i que hagin obtingut la màxima qualificació del tribunal.

F

Les sol·licituds es poden presentar personalment o per correu a les diferents seus del registre general de la UB. Al full d’inscripció s’ha d’adjuntar la tesi enquadernada i el currículum de l’aspirant. A final d’any es farà pública la resolució del jurat, integrat pel rector, el vicepresident del Claustre de Doctors, el seu

secretari o tresorer i quatre dels dotze socis fundadors.

Per a més informació • Secretaria del Claustre de Doctors: 93 403 55 06 • Correu electrònic: CDUB@org.ub.es

Campanya antitabac al Clínic n símil entre una cigarreta i una bala és el motiu de l’obra guanyadora del concurs de cartells que ha organitzat la Corporació Sanitària Clínic dins la primera edició d’una campanya antitabac duta terme per l’entitat. Al concurs van presentar-se 78 obres i en va resultar guanyador el jove creatiu publicitari Manel Rodrigo. El jurat del concurs estava integrat pel pintor Jordi Alumà, l’escultor Emili Armengol, el periodista i crític d’art Josep M. Cadena, el dissenyador gràfic Albert Isern, el dibuixant Òscar Nebreda i l’assessor en Relacions Públiques de la CSC Xavier López-Schmid. A més del

U

El cartell guanyador

6

guanyador, el jurat va destacar l’encert del cartell presentat conjuntament per la parella de dissenyadors Marcelo Clivati i Joana Mora. L’obra guanyadora és el cartell de la campanya i serà col·locada a totes les dependències de la Corporació. Dins la campanya antitabac també es duran a terme altres iniciatives, per exemple la col·locació de nous rètols indicadors de no fumar, difusió pels altaveus de falques en català i castellà recomanant que no es fumi dins dels recintes hospitalaris, i distribució de fullets amb consells, xapes publicitàries i un Chupa-Chups per si fuma el pacient o l’acompanyant.


actualitat

Cap a un espai europeu d’ensenyament superior La durada dels cicles formatius i titulacions fàcilment comparables, a debat entre representants d’universitats de tot Espanya

a creació d’un espai d’ensenyament superior comú a Europa va ser el tema de les jornades organitzades per la UB el febrer a l’Hotel Alimara, a les quals van assistir un centenar de rectors i vicerectors en representació de les universitats de la resta de l’Estat. La importància d’un primer cicle que atorgui les competències bàsiques per accedir al mercat laboral i l’objectiu que els títols de les universitats europees siguin fàcilment comprensibles i comparables van centrar especialment el debat. El punt de partida per a l’intercanvi d’opinions va ser la “Declaració de Bolonya” sobre ensenyament superior, signada el

L

Un centenar de rectors i vicerectors van assistir a les jornades

juny de l’any passat per trenta ministres europeus d’educació.

Programes de mobilitat A la primera jornada va intervenir el president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Saturnino de la Plaza, que va assenyalar l’estructuració dels ensenyaments com a tema especialment rellevant per a l’harmonització dels estudis superiors a Europa. Durant aquest primer dia va celebrarse un debat sobre l’ensenyament superior universitari i no universitari a Espanya, una sessió sobre programes actuals de mobilitat, com el SOCRATES i el SICUE, i una altra al voltant del nou model europeu de crèdits acadèmics. La següent jornada va comptar amb l’assessora de la Comissió Europea en temes d’educació Ginete Nabavi, la qual va defensar que una bona política en cicles formatius i titulacions és important en un moment en què anem cap a una disminució dels alumnes en edat universitària i per tant hi ha més competència.

La UB celebra el 550 aniversari a UB va iniciar el mes de febrer els actes de celebració del 550 aniversari de la Universitat. Exposicions, concerts, congressos i publicacions recordaran el privilegi atorgat el 3 de setembre de 1450 pel rei Alfons el Magnànim en què establia l’Estudi General de Barcelona. Tots els actes que se celebrin des d’ara fins a final del curs 2000-2001 es vincularan a la celebració d’aquest aniversari. El primer ha estat l’exposició “La premsa de l’exili català republicà, 19391975 (El fons CEHI)”, commemorativa del cinquantè aniversari de la fundació del Centre d’Estudis Històrics Interna-

L

cionals per l’historiador Jaume Vicens Vives. Al llarg de l’any tindran lloc altres esdeveniments en els quals destaca el 17è Congrés d’Història de la Corona d’Aragó que tindrà lloc a Barcelona i Lleida el setembre, així com una exposició sobre els 550 anys d’història de la universitat i una altra internacional d’exlibris, que se celebrarà després de l’estiu. El Servei de Publicacions ha creat un logo per recordar aquesta commemoració que s’inclourà en totes les activitats que se celebrin.

7

Durant el tercer trimestre de l’any també està prevista la publicació d’una reproducció del privilegi del rei Alfons el Magnànim en què establia l’Estudi General de Barcelona, acompanyada d’un estudi històric realitzat pel vicerector d’Activitats Culturals, Salvador Claramunt. A l’octubre, un acte institucional al Paranimf recordarà la fundació de la nostra universitat.


actualitat

La Universitat s’obre als futurs alumnes es jornades de portes obertes, celebrades enguany el mes de gener a tots els centres de la UB, van congregar aquest cop prop de 10.000 estudiants de secundària i formació professional. Sota el lema “Faràs Carrera”, tot ells van assistir als actes organitzats per la Secció d’Accés d’Alumnes del Servei de Gestió Acadèmica i pel Gabinet d’Orientació Universitària, destinats a donar a conèixer l’oferta formativa de la Universitat de Barcelona als seus futurs alumnes.

L

Futurs universitaris durant les jornades de portes obertes

Aquest any hi havia dues novetats. La primera, una pàgina d’Internet a través de la qual els mateixos estudiants, tutelats pel centre on cursen estudis, podien fer la reserva de visita a la Facultat o Escola que més els interessés. L’altra novetat va ser un dossier amb les dades bàsiques de la UB, un suport informatiu per als encarregats de fer les presentacions durant les jornades, que es podia consultar o extreure d’Internet en format arxiu Power Point, i utilitzar-lo en suport diapositiva o transparència.

Nou apartat a la UB web per als estudiants de secundària a pàgina portal de la web de la UB va incorporar el passat gener un nou apartat anomenat Secundària (www.ub.es/ secundaria/) amb informacions que volen respondre a les necessitats del nou alumnat que accedeix a les diferents titulacions de la UB. Les pàgines, adreçades tant a centres de secundària com a estudiants, recullen temes com les proves d’accés a la universitat i l’oferta acadèmica de la UB; inclouen enllaços amb el

L

Gabinet d’Orientació Universitària (GOU) així com amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB. A l’apartat s’ha incorporat també una base de dades de treballs de recerca elaborats per alumnes de centres d’ensenyament secundari, amb l’objectiu de millorar la comunicació sobre temes de recerca entre els centres i la Universitat. Aquestes noves pàgines web són una iniciativa del Programa Transició

Batxillerat-Universitat de Barcelona, coordinat per l’ICE i promogut pel vicerectorat de Docència i Estudiants. Hi han col·laborat també el GOU i la Secció d’Accés del Servei de Gestió Acadèmica. La Fundació UB Mèdia ha prestat els seus serveis a aquest projecte de la Universitat i s’ha encarregat de tasques de disseny i dels aspectes tècnics, com també de l’actualització de les pàgines.

El Bulevard, espai de comerç electrònic de la UB a Fundació UB Mèdia acaba de posar en funcionament un espai a Internet de comerç electrònic amb el nom de Bulevard (www.ubmedia.ub.edu/bulevard), adreçat a la comunitat universitària. Es tracta d’unes pàgines web amb informació de diverses empreses que han arribat a un acord amb la Universitat per oferir els seus productes i serveis en condicions especialment avantatjoses als membres de la comunitat universitària. Els usuaris accediran a les pàgines després d’haver donat una identificació personal, en el cas dels estudiants és un codi que se’ls va facilitar amb la

L

matrícula i que ja usen per utilitzar l’accés al correu electrònic que els proporciona la UB. Aquesta identificació només és necessària si s’hi accedeix des d’ordinadors de fora de la Universitat. Un cop en el Bulevard els visitants troben la descripció de les característiques i els preus dels productes. Si ho desitgen poden fer la compra directament per Internet mitjançant diverses targetes de crèdit o dèbit. Actualment participen en el Bulevard les següents empreses: la llibreria Díaz de Santos, la botiga de hardware informàtic Comelta i la de material esportiu Decimas. En el projecte del Bulevard també han parti-

8

cipat el Centre d’Informàtica de la UB, l’empresa Ifgenia Plus, S.L. i el Banco Santander.


actualitat

Màrqueting i noves tecnologies Un estudi de la UB revela que la formació continuada en aquest La UB, pionera en la llicenciatura

aspecte és la més valorada pels professionals del sector ’aplicació de les noves tecnologies al màrqueting és l’aspecte de la formació continuada més valorat entre els professionals del sector. Així es desprèn d’una investigació elaborada per l’àrea de Màrqueting del Departament d’Economia i Organització d’Empreses de la UB, mitjançant una enquesta per conèixer l’opinió sobre la llicenciatura de Màrqueting efectuada entre els professionals del sector. Vuit de cada deu enquestats consideren la Universitat una institució adient per al reciclatge professional. Dins la llicenciatura, es valora com a assignatures més importants les de Màrqueting Estratègic, Pla de Màrqueting i Investigació de Mercats. Els professionals hi inclourien noves assignatures com ara Publicitat, Tècniques de Negociació, Comerç Electrònic i Idiomes. També valoren com a aptituds que s’ha de reunir per

L

treballar en Màrqueting, els coneixements professionals, la capacitat de comunicació i de liderat. Respecte a la col·laboració universitat empresa, un terç de les firmes on treballen els enquestats col·laboren actualment amb la Universitat. Tot i això es detecta un desconeixement sobre les possibilitats de col·laboració universitat-empresa. L’estudi, coordinat pels professors de l’àrea de Màrqueting del Departament d’Economia i Organització d’Empreses Ramon Bosch i Enrique Hormigo, vol servir per apropar-se a les necessitats reals de les empreses.

Es valoren com a aptituds els coneixements professionals, la capacitat de comunicació i de lideratge

Creu que la Universitat és una institució adequada per impartir formació d’actualització/reciclatge? No = 14,4 %

La UB va ser la pionera a Espanya quan el 1992 va oferir la llicenciatura de Màrqueting, titulada Investigació i Tècniques de Mercat, que actualment també s’imparteix a les universitats de Sevilla, Còrdova i la Universitat Autònoma de Madrid. La investigació, durant la qual s’han enviat 2.500 enquestes i s’han obtingut 201 respostes, és un treball capdavanter per acostar aquest ensenyament a les necessitats de l’empresa i veure la relació entre tots dos mons.

Ns/Nc = 3 %

En quines matèries de l’àrea de Màrqueting creu vostè que seria interessant que la Universitat organitzés formació de reciclatge? Noves tecnologies del màrqueting

33,8 % 18,4 %

A la majoria Investigació de mercats

11,0 %

Tècniques de negociació

7,0 %

Comunicació

6,5 %

Màrqueting global Altres Ns/Nc

Sí = 82,6 %

9

4,5 % 42,5 % 23,9 %


actualitat

Catalunya i Carlemany El professor Jordi Camps ha coordinat la mostra sobre l’època de l’emperador al Museu Nacional d’Art de Catalunya l professor del Departament d’Història de l’Art Jordi Camps ha coordinat un nombrós equip d’investigadors per a l’exposició “Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X)”, que va tenir lloc al MNAC del desembre al febrer. La mostra, molt ambiciosa, tracta per primer cop i de manera global la Catalunya dels segles del preromànic, “una etapa molt rica en esdeveniments històrics, però complexa des del punt de vista de l’arquitectura i l’art”, en paraules del professor Camps.

E

El preromànic és complex des del punt de vista de l’arquitectura i l’art Jordi Camps amb la maqueta de l’església de Corvey (s. IX) i espasa de dues mans (s. VIII)

L’exposició s’integrava en un projecte global de caràcter europeu anomenat Charlemagne. The Making of Europe, en què participen, a més de Barcelona, les ciutats de Paderborn (Alemanya), Brescia (Itàlia), Split (Croàcia) i York (Anglaterra). Cadascuna d’aquestes seus duu a terme una exposició diferent sobre el tema, dedicada a fets, personalitats i monuments vinculats a aquests centres i al seu entorn. La mostra de Barcelona es va estructurar en cinc grans àmbits que tractaven la Catalunya dels segles IX i X; aquests àmbits prenien com a punt de partida el món carolingi i buscaven la comparació

amb Europa i la resta del món hispànic. S’iniciava amb els àmbits dedicats als aspectes històrics i continuava amb la cultura, l’arquitectura i l’art, per acabar amb un balanç de la situació al tombant de l’any 1000, a les portes del romànic. Cal destacar l’exposició de peces excepcionals, procedents d’alguns dels museus, arxius i biblioteques més importants de París, Londres, Viena, Nova York i Madrid, entre altres. La mostra, amb 24.500 visitants, va disposar de les guies comentades per vuit estudiants de segon cicle d’Història de

10

l’Art de la UB, formats especialment pel Servei d’Educació del Museu. Entre els assessors científics hi ha hagut el professor emèrit del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Pere de Palol, les professores del Departament d’Història de l’Art Gisela Ripoll i Milagros Guàrdia, el professor de la UPF Josep M. Salrach, el medievalista Manuel Mundó i l’arqueòloga Montserrat Mataró. Així mateix, també van actuar de coordinadors científics el director del MNAC Eudald Carbonell i Montserrat Pagès, també del MNAC.


actualitat

Guia pràctica de participació i mediambient Es tracta d’un estudi que se situa en el marc de l’aplicació de l’Agenda 21 a l’àmbit local ervir de guia per fomentar la participació ciutadana dins l’administració local en polítiques mediambientals és l’objectiu del llibre que acaba de publicarse en el marc d’un projecte de recerca duta terme pel Departament de Geografia Humana de la UB en col·laboració amb l’organització ciutadana EcoConcern. L’obra, titulada Per viure bé nosaltres i les generacions que vindran, vol ser una eina pràctica tant per als tècnics de l’administració com per als membres d’entitats i en general per a tots els ciutadans.

S

Conté capítols sobre la definició de la sostenibilitat i la necessitat de la participació ciutadana, les dificultats per aconseguir aquesta participació i els instruments possibles per assolir-la. També presenta una sèrie d’exemples que poden servir de referent i proporcionar idees i suggeriments. L’obra se situa en el marc de l’aplicació de l’anomenada Agenda 21 Local, que consisteix en el desenvolupament a nivell de les administracions locals de l’Agenda 21 aprovada a la cimera de Rio de Janeiro de 1992. Els continguts es presenten de forma sistematitzada i assequible per a diversos tipus de lectors, que poden anar des d’alcaldes i regidors d’ajuntament fins a membres d’un grup ecologista. Els coordinadors del llibre han estat Martí Olivella, d’EcoConcern, i la professora de la UB Àngel Alió, la qual ha dirigit

també el projecte de recerca desenvolupat paral·lelament al llibre. La investigació, amb el nom de Projecte Pilot de Recerca sobre Participació Ciutadana en Aplicació de l’Agenda 21 Local, ha estat elaborada per encàrrec de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i del Patronat Flor de Maig, i ha estat gestionat en el marc de la Fundació Bosch i Gimpera.


la universitat, avui

L’oci com a professió L’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme CETT ofereix la diplomatura en Turisme amb una formació basada en la qualitat com a clau per ser competitiu l turisme, la primera activitat econòmica del país, és un sector amb importants possibilitats com a factor de desenvolupament econòmic i social d’un territori. Al mateix temps té reptes com el de fer front a una creixent competència per mitjà de la qualitat. Es tracta d’allunyar-se de la imatge un tant tronada del turisme exclusivament de “sol i platja”. A partir d’aquestes

E

Els titulats del CETT figuren entre els universitaris amb una millor inserció laboral premisses es desenvolupa l’activitat de l’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme CETT, adscrita a la UB i hereva d’una tradició de més 30 anys de formació de professionals del sector. El centre s’integra en l’anomenat complex CETT, que també inclou un hotel, dos restaurants, una agència de viatges i una consultoria, que permeten imbricar plenament la docència i la recerca amb la pràctica professional. Dins aquest complex CETT es preparen els 1.100 alumnes que fan la diplomatura en Turisme a l’Escola, on també segueixen estudis un centenar d’alumnes de postgrau i uns 400 de Formació Professional. El director de l’Escola, el catedràtic de Teoria Econòmica Joan Tugores, assenyala

L’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme CETT és hereva d’una tradició de més 30 anys

que les pràctiques són un dels trets bàsics de la docència al centre. A més de les que es realitzen a les instal·lacions del mateix complex CETT, també hi ha les pràctiques que tenen lloc en el marc dels convenis signats amb unes 700 empreses. Els idiomes són igualment un aspecte cabdal de la formació oferta pel centre, que té la seva pròpia escola d’idiomes on també s’organitzen cursos de caire específic, a més dels que es cursen dins la diplomatura. La importància de la incorporació de les noves tecnologies al sector del turisme es reflecteix en les instal·lacions de l’Escola, que posseeix un “centre de recursos” amb equipament per a l’ús de noves tecnologies i de mitjans audiovisuals.

Bona inserció laboral Un cop han acabat la diplomatura en una de les dues especialitzacions: gestió hotelera i gestió de turisme, viatges i oci, els titulats del CETT figuren entre els universitaris amb una millor inserció laboral. El Servei d’Orientació Professional i Col·locació del mateix CETT va rebre durant el curs 1998-1999 un nombre

12

d’ofertes de treball que doblava el d’estudiants de l’ensenyament. Tugores explica que, malgrat la importància econòmica i la demanda laboral del turisme a Espanya, no es va arribar a una formació universitària com l’actual en el sector fins a la creació de la diplomatura el 1996. El curs següent 1997-1998 naixia l’actual Escola del CETT, fruit de la fusió de l’Escola Superior d’Ensenyaments

Instal·lacions del CETT El complex CETT inclou: ■ L’hotel Alimara, de quatre estrelles ■ El restaurant la Ronda ■ L’agència de viatges Century ■ CETT consultors ■ El restaurant del Parlament de Catalunya ■ L’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme (CETT) Tel.: 93 428 07 77 Internet: www.cett.es


la universitat, avui

Universitaris de Gestió Hotelera, adscrita a la UB i situada a Sitges, amb el Centre d’Estudis Turístics i Hotelers (CETT), creat el 1969 i amb una important trajectòria dins el món professional. De fet, la tasca de formació del CETT va obtenir precisament un reconeixement clau l’any passat en ser guardonat amb la Placa d’Honor del Turisme de la Generalitat.

Experts en planificació turística Entre els projectes de futur per continuar i millorar aquesta tradició docent, Tugores indica la creació d’un títol propi de segon cicle, que ja podria posar-se en funcionament l’any que ve. Es tractarà d’un graduat superior que es farà a partir de la col·laboració entre el CETT i la Divisió I de la UB. Això respon, segons el director de l’Escola, a la demanda d’experts en planificació turística, ja que cada cop més aquest sector d’activitat s’entén com un factor de desenvolupament regional i local. També existeix una notable demanda per part del sector privat que busca professionals per a empreses com els parc temàtics o les vinculades amb esports d’aventura. És a dir, es tracta de formar “gestors de l’oci”.

Vinculat amb aquest modern concepte del turisme, en el qual prenen molta importància temes com les noves tecnologies i la qualitat, en el CETT es desenvolupen tot un seguit de línies de recerca. Així, destaca la tasca realitzada pel servei de consultoria del CETT, on s’atenen des de casos de caire molt pràctic fins a demandes de veritables estratègies de desenvolupament. Un àmbit d’investigació és el que entén el turisme des del punt de vista econòmic com un dels tres àmbits bàsics del comerç de serveis, juntament amb els serveis financers i d’assegurances i amb les telecomunicacions. Després hi ha la recerca basada en les relacions entre turisme i desenvolupament sostenible. En aquest aspecte és important l’assessorament que pot oferir l’Escola per evitar que es duguin a terme activitats turístiques amb conseqüències mediambientals pernicioses. Finalment, també hi ha les recerques que tenen per base la relació entre turisme i identitat cultural, sovint vinculades a la Divisió I de la UB de Ciències Humanes i Socials. Avui aquestes recerques i les altres activitats del CETT es troben en un moment de projecció internacional. En aquesta línia s’estan obrint vies de col·laboració amb

El CETT vol formar “gestors de l’oci”, afirma el director de l’escola

13

institucions de països d’àrees com l’Amèrica Llatina i l’est d’Europa. Actualment hi ha acords amb centres com el CEARA del Brasil i la Universitat de l’Havana i s’han establert negociacions amb tres universitats argentines.

Formació continuada L’oferta en formació continuada de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT consta d’un màster i dos postgraus: ■ El postgrau en Direcció d’Empreses Hoteleres, que inclou assignatures que van des d’estratègies competitives per a la indústria hotelera, fins a la gestió de la qualitat. ■ El màster en Gestió del Turisme Urbà, que es realitza en col·laboració amb Turisme de Barcelona i del qual el curs vinent es farà una edició semipresencial. ■ De cara al curs 2000-2001 es preveu un nou màster en tecnologia de la informació aplicada al turisme.


la universitat, avui

Cursos a la xarxa a Fundació UB Mèdia va posar en funcionament el mes de febrer un total de sis cursos que, amb el nom d’UB en línia, constitueixen una oferta docent de la Universitat de Barcelona de tipus no presencial. Es tracta d’una iniciativa del vicerectorat de Docència i Estudiants que recull experiències de projectes anteriors on ja s’usaven recursos no presencials per a la docència, com ara assignatures del programa TEAM UB, cursos organitzats pel Gabinet d’Orientació Universitària o el Curs d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys de la mateixa UB Mèdia. Tots els cursos equivalen a crèdits de lliure elecció per als estudiants de la universitat. Aquesta oferta de formació no presencial s’afegeix a la de l’Escola Virtual de Negocis, una iniciativa de Formació Continuada-Les Heures i Ediciones Deusto, amb l’objectiu d’oferir formació a directius d’empresa.

L

Pàgina web d’un dels cursos

Els matriculats entren en un campus virtual a Internet on disposen de diversos materials docents en suport de pàgines web, accés a xats entre alumnes i contacte amb els professors a través del correu electrònic. Igualment, es proporcionen CD

La UB en xifres Un manera de conèixer la realitat actual de la UB és a través d’algunes xifres representatives de la nostra universitat. Un exemple en són les dades següents.

Quants estudiants té la Universitat? CURS 1998-1999 Divisió II de Ciències Jurídiques Econòmiques i Socials 40,7%

1r i 2n cicle Divisió I de Ciències Humanes i Socials 21,2 %

Divisió V de Ciències de l’Educació 8,5% Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques 13,8%

Divisió IV de Ciències de la Salut 15,8%

Total: 59.686 estudiants

i textos en suport paper. Les pàgines web dels cursos tenen apartats sobre els materials complementaris de l’assignatura; accés a la consulta de les preguntes més importants i freqüents; links que poden ser d’interès per a l’assignatura; bibliografia recomanada; recull de totes les activitats que hi ha programades (qüestionaris, els diversos terminis recomanats per a l’estudi, les dates de proves finals, xats, etc.) i un fòrum virtual a partir del qual es pot intervenir en els diversos debats que s’hi obriran. La inscripció als cursos s’ha fet en tots els casos per Internet i cadascun consta almenys d’una sessió presencial.

Projecte Intercampus Els cursos que s’ofereixen són els d’Economia per a no Economistes; La Comunicació com a Eina de Treball; Tècniques de Treball a la UB; Tècniques de Recerca de Feina; Ciutadania i Gènere en la Construcció de l’Europa Contemporània; i Els Conflictes Actuals en Clau Històrica. Aquests dos darrers cursos formen part del projecte Intercampus (www.catcampus.org), que consisteix en un fons comú de 16 cursos no presencials impartits per vuit universitats catalanes. Els estudiants de cadascuna d’elles podran cursar com a crèdits de lliure elecció qualsevol dels cursos encara que no siguin de la seva universitat.

Adreça dels cursos: www.ubmedia.ub.edu

14


la universitat, avui

La ciutat com a campus La Universitat de Barcelona té actualment una presència urbanística a diferents indrets de la ciutat a través dels seus campus. En següents reportatges n’explicarem la realitat i els trets característics de cadascun

ovint es fa referència al Campus Diagonal com la zona universitària per excel·lència, però actualment la UB té tres campus més: el de la zona centre de la ciutat, el de la Vall d’Hebron i el de Bellvitge. El més antic és el de la zona centre, concretament l’edifici de plaça Universitat de l’arquitecte Elies Rogent, on van començar les classes l’any 1871. Abans la Universitat havia tingut altres seus a la ciutat, com un edifici que se situava al bell mig de l’actual Rambla dels Estudis o l’antic convent del Carme. L’anomenat Campus Centre Ciutat consta també d’altres espais. Un és el que correspon a l’actual Facultat de Medicina del carrer Casanova, al costat del Clínic, que és l’Hospital de la Universitat de Barcelona. Aquesta Facultat es va inaugurar el 1906 després d’un llarg procés d’obres. Era hereva d’altres edificis que havien estat seu dels ensenyaments de Medicina, com ara el Reial Col·legi de Cirurgia, just darrere l’Hospital de la Santa Creu. També forma part del campus Centre Ciutat l’edifici de la UB al barri de Sants, on des del curs 1997-1998 se segueixen els estudis de Biblioteconomia i Documentació. Abans aquestes instal·lacions havien acollit durant 33 anys els ensenyaments de Magisteri, que actualment s’imparteix al Campus Vall d’Hebron. En aquesta construcció també s’emplacen nombrosos serveis generals de la Universitat, bàsicament el de Formació Permanent i Borsa de Treball. El Campus Pedralbes va començar a desenvolupar-se els anys cinquanta, en resposta a un forta necessitat d’expansió de la Universitat. La primera Facultat va

S

A-2

1

A-7

CAMPUS CENTRE CIUTAT Plaça Universitat ■ ■ ■ ■

Superfície construïda: 46.120 m2 5.900 estudiants Facultats de Filologia i Matemàtiques Conté els serveis general i espais institucionals

Facultat de Medicina ■ Superfície construïda: 20.480 m2 ■ 1.800 estudiants

Ro

Sants

2

Superfície construïda: a la ratlla de 8.500 m2 Facultat de Biblioteconomia i Documentació 620 estudiants Entre d’altres serveis hi ha el Centre de Formació Permanent del Personal d’Administració i Serveis i del Professorat de la UB, així com la Borsa de Treball per als estudiants.

C-246

AEROPORT

■ ■ ■ ■

CAMPUS PEDRALBES ■ Superfície construïda: 249.494 m2 ■ 48.700 estudiants ■ Escola Universitària d’Estudis Empresarials i les facultats d’Econòmiques, Dret, Belles Arts, Filosofia, Geografia i Història, Física, Química, Biologia, Farmàcia i Geologia. El campus disposa de nombroses instal·lacions universitàries entre les quals hi ha els Serveis d’Esports, els Menjadors Universitaris o les instal·lacions del Pavelló Rosa. També hi ha la direcció de la Biblioteca de la UB, ubicada a l’edifici de la Biblioteca d’Humanitats. També cal destacar les dependències del Parc Científic de Barcelona, el Centre d’Innovació-Les Cúpules de la Fundació Bosch i Gimpera i els Serveis Cientificotècnics.

16

nd

a

de

D

al

t


la universitat, avui

actualment s’hi imparteixen altres ensenyaments de les Ciències de la Salut. També hi ha presència de la UB a l’hospital universitari de Sant Joan de Déu.

ser la de Farmàcia el 1957 i a partir d’aquí es va anar desplegant el que és actualment el major campus universitari de Barcelona, tant pel que fa a extensió com a nombre d’estudiants. A més, constitueix, junt amb els centres de la UPC a la zona, el principal pol de recerca de Catalunya. Actualment aquest campus afronta el projecte d’esdevenir, conjuntament amb els centres de la UPC, un veritable Portal del Coneixement a l’entrada de Barcelona. També va ser la necessitat d’expansió el que va motivar ja als anys vuitanta el Campus Bellvitge, al costat de l’hospital universitari de Bellvitge. En aquest campus hi ha estudiants de Medicina des de 1982 i

Aviat haurem de parlar de les noves facultats del Raval

17 AA7

A-18

4

Tibidabo

M Montbau

Ro nd

Túnel de Vallvidrera

E-9

El campus més jove és el de la Vall d’Hebron, que va començar a funcionar el 1993 amb el Centre de Formació Continuada-Les Heures de la Fundació Bosch i Gimpera. El 1995 s’hi instal·lava la Facul-

tat de Psicologia i l’any següent les de Formació del Professorat i Pedagogia. Aquest campus és fruit de la remodelació d’una part de les antigues Llars Mundet i és el que disposa de més espais a l’aire lliure integrats dins un mateix conjunt urbanístic. A més d’aquests campus cal tenir en compte que la presència de la UB a la ciutat és una realitat viva i en creixement. Així, aviat haurem de parlar de les noves facultats del Raval, que és previst que comencin a funcionar l’any 2002. I a més de tots aquests campus, la ciutat té altres focus de vida universitària com és el cas dels centres adscrits.

a de Da

M

3

2

Primer Cinturó T

Hospital Clínic

M

Feixa Llarga

Sants

M

Gran Via

1

go

na

e ún

ld

e

la

Ro

vir

Pr

a

im

e

rC

in

tu

l M

M

id er

ia

na

Universitat Gran Via A-9

Pl. de Catalunya

C

Primer Cinturó

Pl. d’Espanya

Dia

Rambles

Zona Universitat

Palau Reial

lt

M

Pl. de les Glòries

Estació França

in tu ró

Cinturó Litoral

Li to ra l

Montjuïc t Por

3

4

CAMPUS BELLVITGE ■ Superfície construïda: 27.000 m2 ■ 3.800 estudiants ■ Conté espais de la Facultat de Medicina i la d’Odontologia, i l’Escola Universitària d’Infermeria i Podologia. També hi tenen la seu les clíniques odontològica i podològica de la UB, que gestiona la Fundació Josep Finestres.

CAMPUS VALL D’HEBRON ■ Superfície construïda: 65.442 m2 ■ 9.400 estudiants ■ Facultats de Psicologia, de Pedagogia, de Formació del Professorat. També s’hi troben les seus de l’Institut de Ciències de l’Educació i Formació Continuada-Les Heures.

(Les dades d’estudiants es refereixen a ensenyaments de primer, segon i tercer cicle)

17


antics ub

David Cardús un català als orígens de la NASA David Cardús (Barcelona, 1922), llicenciat en Medicina a la UB el 1949, ha desenvolupat des de 1957 la seva carrera professional als Estats Units. Allà ha estudiat a bastament els efectes en el cos de la manca de gravetat o d’una gravetat inferior a la de la Terra, i ha col·laborat amb la NASA i en diversos projectes d’exploració de l’espai. És expert en fisiologia gravitacional, cardiologia, medicina preventiva, rehabilitació i envelliment. Ha estat catedràtic de Fisiologia i de Rehabilitació i Director del Programa de Biomatemàtica al Baylor College de Medicina de Houston, així com professor de Ciències Matemàtiques i d’Estadística a la Universitat de Rice. Entre els premis que ha rebut a l’Estat espanyol figuren l’Ordre d’Isabel la Catòlica, la Medalla Narcís Monturiol, la Creu de Sant Jordi i el nomenament de doctor honoris causa per la UAB.

Si haguéssim de viure fora de la Terra, podríem estar per sempre en un entorn sense gravetat?

Crec que l’adaptació a la microgravetat és possible. Això en certa forma es veu en alguns d’aquests astronautes que han estat un temps perllongat a l’espai. Ara bé, aquestes estades que s’han fet a l’espai són limitades; el màxim ha estat un any, una mica més. La pregunta és, doncs, què passaria si ara decidíssim que volem establir unes colònies a l’espai, si la gent anés a l’espai amb la idea de quedar-s’hi indefinidament. No és possible preveure en aquests moments quins canvis es produirien, però certament n’hi haurian. L’home és un producte del medi físic de la Terra. Si un treu la gravetat vol dir que moltes característiques del cos humà que considerem que es deuen a la força de la gravetat (com ara l’existència dels músculs, que tenen una funció antigravitatòria i existeixen perquè ens hem de mantenir

David Cardús creu que l’adaptació de la microgravetat és possible

drets) no tindrien raó de ser. Com afectaria això la morfologia humana és difícil de dir, però cal pensar que si no hi ha músculs antigravitatoris les cames s’aprimarien i amb el temps hi hauria poca necessitat de la funció que exerceixen sobre la superfície terrestre. Darrere d’això segurament hi hauria altres canvis d’òrgans interns. El que som depèn dels estímuls generals que afecten també la funció dels òrgans interns.

18

Podria fins i tot ser bona per a la salut, la microgravetat?

Crec que sí. Certes malalties es consideren fruit del desgast produït per l’acció permanent de la gravetat sobre els músculs i les articulacions, que ens permeten estar drets i totes les alternances de contracció i relaxació de la vida normal. No havent-hi aquest tipus de necessitat perquè no hi ha força de gravetat, moltes d’aquestes malalties que avui s’agrupen dins la reu-


antics ub

matologia i la traumatologia potser no existirien. Els estudis sobre els efectes de la gravetat, poden tenir una utilitat per millorar la salut a la Terra?

Certament, aquest és un tipus d’investigació que es fa en paral·lel a la que es realitza explorant l’espai. Un dels últims projectes que he dut a terme ha estat sobre individus que tenen un dèficit muscular perquè pateixen una lesió medul·lar, per exemple tetraplègics i paraplègics.

“Hi ha malalts que poden recuperar part de la funció vascular perduda a causa de la paràlisi amb la gravetat artificial” Si vostè no fa servir les cames ni els braços perquè els té paralitzats arriba un moment en el qual el sistema cardiovascular s’adapta a la nova situació de no funcionament i queda “rovellat”. Això explica que aquests malalts quan adopten una posició vertical o els asseus es maregen; el sistema cardiovascular s’ha desavesat de complir aquelles funcions pròpies d’ell per mantenir les funcions locomotores.

Una de les meves activitats dins l’exploració de l’espai ha estat plantejar-me la qüestió de produir gravetat artificial. Vaig construir un aparell que permet crear gravetat i fer-se aquestes preguntes: Per exemple, és possible per al malalt paraplègic o tetraplègic simular el fet d’asseure’s, aixecar-se dret, sense moure’s de la posició horitzontal, mitjançant unes forces gravitatòries creades artificialment? Es demostra que aquests malalts poden recuperar part de la funció vascular perduda a causa de la paràlisi gràcies als efectes de la gravetat artificial, que simula canvis de postura. Vostè és director de l’American Institute for Catalan Studies. Com és la comunitat catalana a Amèrica?

Hi ha realment una Catalunya exterior que aquí no es coneix gaire. Sorgeix amb les primeres emigracions massives, que van donar lloc a grans associacions. Després hi ha hagut els casals, que neixen amb motiu de l’exili a causa de la Guerra Civil espanyola; hi havia una necessitat “domèstica” d’ajuntar-se per parlar en català, jugar a la “manilla”... Posteriorment han vingut entitats com la nostra: l’American Institute for Catalan Studies. S’han creat a base de gent que de forma individual han anat a Nova York, Houston, Chicago, Los Angeles... i al cap d’un temps es coneixen i creen una agrupació. La nostra associació té com a objectiu principal donar a conèixer als Estats Units el que és Catalunya, amb tots

DE MÉS A PROP Quin llibre llegeix actualment?

Lo que hay que tener, de Tom Wolfe. L’estic rellegint perquè m’estic preparant mentalment per escriure, com se m’ha demanat, la part inicial del programa de l’espai dels Estats Units. Què hauria fet si no hagués estudiat medicina?

Les meves aspiracions han anat canviant en el temps. Abans de metge volia ser enginyer naval. Després, matemàtic. La veritat és que un cop entres en el camp de la matemàtica, és tan universal que gairebé ho pots fer tot.

aquells aspectes que la defineixen o caracteritzen com una nació: l’aspecte històric, cultural, polític, econòmic... Altres fan coses diferents, com donar a conèixer Catalunya des d’un punt de vista artístic; d’altres tenen un caràcter més aviat comercial... La relació amb la Catalunya exterior no només ha de ser coneguda, sinó fomentada de forma més racional. Jo crec que aquest tipus de xarxes haurien en certa forma de ser inspirades, orientades per l’element oficial. Crec que ara estem a les portes d’això: el Parlament de Catalunya va aprovar el 1996 una llei de reconeixement a la catalanitat exterior. Quins serien els principals problemes en el sistema de sanitat del Estats Units?

El que s’anomena socialització de la medicina va ser rebutjada sempre i els que portaven realment la medicina eren els metges. En els últims quinze-vint anys, això ha canviat radicalment. Als EUA s’està passant un període crític. Allò que ells mateixos en diuen la indústria de la salut està dominat per les companyies d’assegurances. En primer lloc tenen el malalt, però també els diners, i en aquest moment són les que compren hospitals, controlen el personal, inclòs el metge... Són també les que dictaminen la forma en què s’administraran els serveis. Ara estem en un període de transició i tots estan descontents: els malalts, els metges... El únics que estan contents són els administradors.

David Cardús dirigeix un institut per donar a conèixer Catalunya als EUA

19


antics ub

Els antics alumnes ja tenen

carnet

Tots els que heu estudiat a la Universitat de Barcelona podreu gaudir de nombrosos avantatges

a Universitat de Barcelona ha iniciat un important projecte per obrirse a la comunitat dels seus antics alumnes, la creació del carnet Antics UB. Està adreçat als que heu estudiat a la Universitat de Barcelona i pel fet de posseir-lo tindreu dret a accedir en condicions preferents a tot un ventall de serveis, bàsicament de caire educatiu i cultural. Entre els avantatges dels quals gaudiran els seus titulars hi ha des de descomptes en formació en idiomes fins a correu electrònic personal gratuït. Altres exemples dels avantatges de què disposaran són les facilitats per accedir a les activitats d’oci i lleure de la UB, al fons bibliogràfic i a l’hemeroteca de la Universitat i descomptes per usar els ser-

L

Antics a la xarxa Un dels objectius fonamentals d’Antics UB és que els titulars del carnet estiguin informats sobre els avantatges als quals tenen dret, així com sobre el món de la formació en general en tant que servei intrínsec de la Universitat. Per facilitar aquesta tasca d’informació el projecte inclou l’accés al Portal dels Antics (www.ub.es/anticsub). En aquesta web s’expliquen els serveis especialment pensats per a vosaltres; també podreu accedir a les altres pàgines web de la UB, adreçar correus electrònics per demanar informació sobre els temes més diversos, o participar en xats amb altres antics alumnes de la vostra universitat.

veis de les clíniques odontològica i podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres. A més els titulars continuaran rebent aquesta revista d’antics alumnes. Entre els serveis

d’altres aspectes que puguin ser d’especial interès per als que vau estudiar a la nostra Universitat.

Els titulars del carnet

SERVEI DE LLENGUA CATALANA

tindran accés a serveis de diverses entitats que oferirà no hi ha només els de la Universitat, sinó que també n’inclourà d’altres entitats que arribin a un acord amb la UB. En aquestes mateixes pàgines us expliquem alguns dels avantatges que suposarà el carnet, el qual té un cost de 4.500 pessetes anuals. Aquesta iniciativa s’afegeix a la resta d’accions que la Universitat de Barcelona ha dut a terme envers el col·lectiu d’Antics UB. Així, el 1997 va publicar-se el primer número d’aquesta revista, des de la qual us hem anat informant d’ofertes especialment adreçades als antics alumnes. És el cas del Servei d’Esports que s’ha obert aquest curs a l’antic alumnat de la Universitat. A cada número de la revista continuarem informant-vos puntualment dels avantatges que es vagin incorporant al carnet, així com

20

10 % de descompte en els cursos del Serveis de llengua catalana sobre el preu per a persones externes a la U B. S’ofereixen cursos generals de llengua per als nivells A, B, C i D de la Junta Permanent de Català de la Generalitat. A més hi ha cursos específics sobre llenguatge científic, tècniques de redacció, escriptura creativa, tècniques de comunicació oral, redacció i elaboració de pàgines web i correcció de textos. Ús dels Centres d’Autoaprenentatge de Llengua Catalana per millorar aspectes lingüístics o preparar-se per a alguna prova oficial. Trobareu informació sobre aquests centres a: www.ub.es/slc/ffll/servei3.htm També podreu fer consultes lingüístiques puntuals per telèfon o correu electrònic: Tel.: 93 402 10 26 i 93 403 58 47 Correu electrònic: jaume@slc.ub.es Per a més informació: Tel: 93 403 54 77 i 93 403 54 78 Fax: 93 403 54 84 Correu: maite@slc.ub.es


antics ub

ESCOLA D’IDIOMES MODERNS

AVANTATGES FINANCERS

Els titulars del carnet d’antic alumne gaudiran dels mateixos preus que si fossin estudiants o personal de la UB. Per exemple, si un curs de 120 hores costa 99.000 pessetes a una persona que no pertany a la comunitat universitària, per als titulars del carnet Antics UB el preu serà de 74.000 pessetes. L’Escola d’Idiomes Moderns de la UB (EIM) imparteix actualment formació en idiomes a 7.000 estudiants. S’hi ofereixen cursos de 12 llengües de diversa durada. Així mateix n’hi ha de caire molt específic: per millorar la fluïdesa oral o les tasques de traducció. A més l’Escola organitza cursos expressament per a empreses o col·lectius professionals, com els de curta durada que es concentren en una sola setmana amb vuit hores cada dia.

Banco Santaner, l’entitat col·laboradora amb Antics UB, posa a la vostra disposició una gamma de productes i serveis financers en condicions preferents especialment dissenyades per cobrir les necessitats de l’Antic/ga: Finançament per a l’activitat professional Finançament per a la formació continuada de l’Antic Finançament a títol particular Un nou mitjà de pagament per Internet

Telèfon EIM: 93 403 53 50 Internet: www.eim.ub.es

BIBLIOTEQUES Accés i préstec a la Biblioteca de la Universitat. La Biblioteca de la UB és la segona d’Espanya en nombre de volums, després de la Biblioteca Nacional de Madrid. Disposa d’un fons de prop de 2 milions de llibres i 35.443 títols de publicacions periòdiques.

ODONTOLOGIA Descomptes del 10% a la Clínica Odontològica de la UB. La Clínica Odontòlogica ofereix els serveis de medicina bucal, cirurgia bucal, periodòncia; patologia i terapèutica dental; radiologia bucodental; oclusió i prostodòncia; patologia bucal infantil; ortodòncia; implantologia; pacients amb problemàtiques especials: SIDA, hepatitis i altres malalties infeccioses; persones amb disminució: disminució psíquica, síndrome de Down; gerodontologia.

Per a més informació: Anabel Fuentes Gallego (coordinadora d’Universitats, Banco Santander) Telèfon: 93 401 11 00/ 401 13 39 Fax: 93 401 14 94 Correu electrònic: ifuentes@grupo.bsch.es

Adreça: C/ Feixa Llarga s/n Campus de Bellvitge 08907 - L’Hospitalet de Llobregat Tel.: 93 335 80 54 Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm

PODOLOGIA DESCOMPTES AL TNC El Teatre Nacional de Catalunya farà el 20% de descompte sobre el preu de taquilla de qualsevol de les obres que s’hi representaran fins a final de temporada (juny d’enguany). Cada carnet donarà dret a dues entrades amb descompte, les quals es podran adquirir presentant el carnet a les taquilles o bé trucant al telèfon 93 306 57 06 i fent la compra a través de la targeta de crèdit. Amb aquest darrer sistema, a l’hora de recollir les entrades s’haurà d’ensenyar el carnet d’Antic UB.

Descompte del 10 % a la Clínica Podològica, que ofereix els serveis assistencials següents: exploració; cirurgia podològica; quiropodologia; ortopodologia; ortesis; unitat de peu de risc (persones amb diabetis).

BALMES 21

Adreça: C/ Feixa Llarga s/n (Unitat Docent de Bellvitge) 2a planta 08907 - L’Hospitalet de Llobregat Tel.: 93 336 26 52 - 93 336 26 60 Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm

Adreça: C. Balmes, 21; Telèfon: 93 403 53 78

La botiga de la UB Balmes 21 tindrà preus reduïts per als posseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal.

i a més…

CURSOS D’ESTIU

Progressivament us anirem oferint altres avantatges en:

Descompte d’un 10 % en els cursos d’estiu de la UB Els Juliols. Més informació a les pàgines de Formació Continuada d’aquesta revista.

■ Accés a nous serveis ■ Condicions preferents d’accés a activitats culturals ■ Formació continuada…

21


l’entrevista

Adolfo Marsillach “La Universitat em va donar un sentit de la disciplina que he usat al teatre” 22

Text: Núria Quintana


l’entrevista

Adolfo Marsillach (Barcelona, 1928) és llicenciat en Dret per la UB. Va iniciar aquests estudis el 1945, quan ja començava a treballar com a actor. La seva trajectòria com a intèrpret abasta el teatre (En la ardiente oscuridad, Hamlet, Pigmalion...), el cinema (Maribel y la extraña familia, Sesión continua), i la televisió, on entre d’altres treballs va protagonitzar la popular sèrie sobre Ramón y Cajal. Dins la seva tasca de director teatral ha realitzat muntatges com ara Marat-Sade, Tartuf o Yo me bajo en la próxima... ¿y usted? Ha estat fundador el Centre Dramàtic Nacional, creador de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, i director de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques. Entre els nombrosos guardons que ha rebut hi ha el Mayte de Teatre, el Nacional de Teatre, i la Medalla al Mèrit en les Belles Arts. El gener passat va obtenir el Premi Don Juan de Borbón per les seves memòries Tan lejos, tan cerca (Tusquets Editors, 1998).

Vostè va estudiar Dret. En un acte el curs passat amb motiu de la celebració del 40 aniversari d’aquesta Facultat, un grup d’exalumnes comentaven que curiosament és un centre d’on han sortit moltes persones dedicades després al món de l’art, de la creació...

Com en el meu cas, sospito que tots aquests exalumnes en realitat no tenien vocació envers l’advocacia. Jo, quan vaig acabar el batxillerat vaig parlar amb el pare i li vaig dir que volia estudiar Filosofia i Lletres perquè m’agradava més i perquè ja començava a interessar-me pel teatre i vaig pensar, crec que raonablement, que Filosofia i Lletres em seria més útil. Però el meu pare, amb molt més sentit pràctic que jo, em va dir que em seria impossible viure d’aquella carrera. En canvi, amb Dret tindria més sortides. I em va convèncer; de no gaire bona gana, però em va convèncer. Haig de confessar que vaig entrar en aquella Facultat sense la menor vocació. Del meu curs va sortir gent com Carlos Barral, Jaime Gil de

“No ho dic per mi, però la meva promoció de Dret va ser vertaderament brillant”, afirma Marsillach

Biedma, José Agustín Goytisolo, Lluís Carandell o com Albert Oliart, que era l’odiós primer de la classe... molta gent que després es va dedicar a altres coses. No ho dic per mi, però va ser una promoció vertaderament brillant. Érem gent que en el fons no volíem ser advocats, sinó una altra cosa. En aquella època el normal era que els nois estudiessin Dret i les noies Filosofia i Lletres o Farmàcia. Això vol dir que l’ambient que vostè va viure a la Universitat era estimulant?

Anar a la Universitat semblava que donava una certa marca d’intel·lectualitat. No diem ja pel que fa a les noies,

23

però fins i tot per als nois era un cert privilegi. En aquest sentit era molt atractiu anar a la Universitat. És molt curiós, però encara que no he exercit mai la carrera que he estudiat no em sap greu haver passat per la Universitat. Al contrari crec que em va enriquir profundament; em va donar un rigor, un sentit de la disciplina que després he usat a la meva professió teatral. Ho explico a les memòries: quan vaig arribar a Madrid de jove deien “és que és universitari” i pressuposaven, d’una manera falsa i força estúpida, que per això havia de ser millor actor. Després he descobert que es pot ser actor i absolutament ignorant, i fins i tot perfectament beneit. M’enorgulleixo d’haver


l’entrevista

Adolfo Marsillach recorda especialment “la teatralitat” de l’edifici de la Universitat

passat per la Universitat. Quan em passejo pel que era el pati de Dret i pels jardins, encara m’emociona i em commou aquell record. És el racó de la Universitat que li porta més records?

El que més m’agradava és el jardí, perquè hi passejava i m’asseia molt en els bancs a fer veure que estudiava. I aquell petit estany que hi ha. És curiós perquè el que més m’agradava, i em porta més records, és la teatralitat. I després tinc un record de la famosa vaga de tramvies de Barcelona. Vam sortir a tallar el trànsit davant de la plaça Universitat. I nosaltres ens vam refugiar a la Facultat, va entrar la policia i recordo aquell aldarull. No em va passar res, no puc presumir de cap ferida. A Quién teme a Virginia Wolf, el seu personatge treballa a la Universitat. Per què creu que l’autor va fer aquesta tria?

Era una representació d’una classe intel·lectual americana en crisi que reflectia la crisi de la resta de la societat, la qual curiosament s’aguditzava en el sector que

hauria d’estar més protegit, més incòlume, fora del desastre generalitzat en el país. Si la universitat s’esfondra és un símptoma claríssim que alguna cosa falla en la societat. A mi em passa una cosa molt curiosa, que en part està bé i en part no. No sé per què els meus col·legues i la gent que m’han de contractar han decidit que tinc aspecte d’intel·lectual. Suposo que en això hi ha contribuït la meva interpretació de Cajal i també la meva formació universitària. Jo formo part d’allò que s’anomena la intel·lectualitat espanyola. Quan hi ha un professor, un savi, un investigador, un conferenciant... en una obra de teatre immediatament es pensa en mi. En el cas de Quién teme a Virginia Wolf, jo em sento molt còmode en la pell d’aquell professor nord-americà encara que jo sóc una mica menys cínic i bastant menys dipsogen.

duïa una inquietud evident. Una inquietud de molts tipus; física, sobre si tindria prou forces per suportar una obra tan dura com aquesta, i un personatge tan complex; problemes de memòria... La memòria dels actors és especial i trencadissa. Després se m’han passat aquestes inquietuds. He descobert que sortir a l’escenari és com muntar amb bicicleta i no s’oblida. A Barcelona m’he retrobat físicament amb un públic del qual estava molt allunyat durant molts anys. Això per mi està molt bé. Jo sóc conscient de la meva ambigüitat geogràfica (porto més anys a Madrid que a Barcelona, però no hi ha dubte que aquesta és la meva ciutat). Estava molt separat en el temps del públic català i en concret de Barcelona i aquest retrobament ha estat com el retrobament amb una antiga nòvia que un descobreix que no ha oblidat del tot.

Com va ser el seu retrobament amb el públic i concretament amb el de Barcelona?

Creu que a partir de determinat moment la gent va a veure’l a vostè i no al personatge?

Portava quasi 18 anys pràcticament sense sortir a l’escenari. Això em pro-

Jo crec que això és inevitable. Els espectadors que van a veure Quién teme

24


l’entrevista

a Virgina Wolf saben que es trobaran amb Núria Espert i amb mi. El que succeeix és que hi ha una frontera difícil de definir: una cosa és l’estil i una altra l’amanerament. Si s’estudia amb profunditat hi ha una coherència en tota la pintura de Velázquez, com en la de Goya. L’individu que crea és sempre el mateix i això és l’estil. I val també per a la interpretació. El problema sorgeix quan això bascula tant que les nostres personalitats poden fer desaparèixer les dels personatges que interpretem. Aquí és on l’actor ha de fer l’esforç d’aturar-se. Jo i la Núria fem aquest esforç. Una altra cosa és que ho assolim. Si l’espectador en comptes de veure el Jorge i la Marta veu la Núria i l’Adolfo alguna cosa estem fent malament nosaltres o algun error de perspectiva hi ha en el públic.

“Si la universitat s’esfondra, alguna cosa falla en la societat” Creu que les arts escèniques i la ficció en audiovisual són camins per a la divulgació científica?

Si la divulgació es queda dins els límits honorables de la qualitat literària i televisiva, val. El perill de Ramón y Cajal, i que tenen sempre les sèries sobre persones molt famoses i conegudes, és que es converteixin en una espècie de santoral. Crec que aquella sèrie ho va evitar i la meva interpretació anava en aquest sentit d’humanitzar el personatge. Penso que la divulgació és necessària, sempre que no caigui en aquesta trampa. Perquè resulta que si posem en el mateix sac Santiago Ramón y Cajal i santa Teresa de Jesús, doncs no; si no és que fem una santa Teresa de Jesús que no tingui res a veure amb el tòpic que es té d’ella. Com veu la situació del teatre català?

En general hi ha un nivell alt. A mi el que em preocupa són les guerres tribals; crec que poden acabar espatllant tot el bo que s’ha aconseguit. Jo no entenc perquè la gent de la meva professió a Catalunya està tan enfadada i dividida i

es diuen tantes coses violentes els uns als altres. Lluís Pasqual presenta el projecte de la Ciutat del Teatre; li ho encarreguen a aquest senyor i li paguen una quantitat no precisament mòdica; fa aquest projecte, que pel que jo he vist està bé, i aleshores tot l’ofici està de mala gaita contra el projecte. Per què?

Perquè parlen d’una cosa que jo crec equivocada, parlen del consens, i el consens és una aspiració com la felicitat. És una cosa absolutament hipotètica i que quasi sempre condueix al desastre perquè no és possible consensuar amb tot el món. Cada sector té unes aspiracions diferents que normalment xoquen amb el sector del costat i només s’uneixen contra un enemic comú; en aquest cas és la Ciutat del Teatre. No estic defensant Lluís Pasqual ni atacant ningú. Estic dient que això del consens jo no m’ho crec. Això ho ha de fer una persona, una sola persona. És com, a part dels milers de problemes i confusions que van motivar la sortida de Flotats; què tenia a veure l’empresa privada amb una empresa pública? Un director d’un teatre institucional és un senyor que té un pressupost al qual s’ha d’ajustar i que ha de produir una rendibilitat artística. I si no ho fa, se l’ha de fer fora. Però no es necessita cap comitè assessor on intervinguin l’empresa privada, els elèctrics, els tramoistes, les taquilleres i els acomodadors. Això és un concepte demagògic que crec que produeix catàstrofes. Em preocupa com a home de teatre i com a català què pugui succeir i aquí hi ha alguns símptomes d’això. Vostè parla d’això amb certa experiència.

Per descomptat. Jo em vaig passar mesos intentant redactar amb col·laboradors una ordre ministerial. Vaig cometre l’error, lògic d’altra banda i fins i tot desitjable, de convocar tots els sectors de la meva professió perquè opinessin. Conseqüència: l’ordre ministerial no va sortir. Per què? Perquè els autors volien una cosa, els escenògrafs una altra, els directors una altra, els intèrprets una altra, els tècnics una altra... I era impossible posar-los d’acord. Per això hi ha un director general, aquesta és la seva obligació; fer-ho ell sol. I si li surt malament, a l’any se li obre la

25

Entre la ironia i el record dolfo Marsillach explica que ja té 71 anys i una salut fràgil, però mentre diu això els seus ulls deixen veure un somriure sorneguer propi d’una ment desperta i en forma. Aquest amant dels bons textos del teatre clàssic usa amb destresa el llenguatge i concretament el recurs de la ironia, una arma que esgrimeix amb profusió. Per això sorprèn una mica quan canvia de registre i confessa, baixant un pèl la veu, que sent nostàlgia en veure determinats racons de la Universitat que van ser escenaris de la seva joventut. És evident que té una llarga trajectòria per explicar i habilitat a l’hora de narrar-la.

A

porta i se li diu adéu i que en passi un altre. Consensuar des del començament entre tots em sembla un disbarat. És d’aquelles coses que queden bé per dirles, fa la sensació que un és més demòcrata, però és mentida. Contra quina classe o grup social dirigiria a l’actualitat una obra com el Tartuf?

Crec que contra els banquers. Entre els banquers incloc activitats afins, per exemple casos com els de Telefònica. Aquests són els nous “tartufs”. Hi ha una gent que s’està enriquint d’una forma escandalosa i altres persones que ho estan passant malament. Això esclatarà algun dia per algun lloc. Quins són els seus autors teatrals preferits?

Els meus tres autors teatrals són Shakespeare, Molière i Lope. Aquesta és la meva santíssima trinitat, no en tinc cap altra perquè sóc ateu.


la recerca

La Mediterrània els darrers 50.000 anys Els icebergs podrien haver estat a les portes de la Mediterrània durant aquest període

n els darrers 50.000 anys i al menys en cinc ocasions s’han produït entrades d’aigua polar nord-atlàntica a la Mediterrània a través de l’estret de Gibraltar. Així es constata per primera vegada en un article publicat a Paleoceanography –la revista especialitzada d’impacte més elevat en el seu camp– signat per Isabel Cacho i Miquel Canals, del grup de recerca de Geociències Marines del Departament d’Estratigrafia i Paleontologia de la UB; Joan Grimalt i Carles Pelejero de l’Institut de Química Ambiental del CSIC; i especialistes de les Universitats de Salamanca i de Cambridge. La recerca presenta les primeres dades detallades, amb registre continu, de la paleoceanografia de la Mediterrània Occidental els darrers 50.000 anys, i té com a pilar

E

bàsic la tasca feta per Isabel Cacho mitjançant l’ús d’una nova tècnica que permet conèixer la temperatura de la superfície del mar en el passat: l’índex d’insaturació de les alquenones, uns lípids sintetitzats per l’alga Emiliana huxleyii, molt sensibles als canvis de temperatura de les aigües.

Glaceres de Groenlàndia L’equip d’investigadors ha analitzat les alquenones, molècules que contenen informació de les condicions ambientals en què es van formar, i altres indicadors paleoceanogràfics d’un testimoni de sediment molt ben datat, extret pel vaixell oceanogràfic Marion Dufresne a la mar d’Alborán en el decurs d’una campanya feta l’any 1995. Han obtingut informació dels darrers

50.000 anys en 16 metres de testimoni, el qual és extraordinàriament valuós com a registre paleoclimàtic de la Mediterrània. Les anàlisis han servit per identificar connexions entre les oscil·lacions climàtiques dels darrers 50.000 anys en glaceres de Groenlàndia i la climatologia a la Mediterrània, just a la zona per on discorren les aigües atlàntiques després de travessar Gibraltar. De gran interès per a les investigacions del canvi climàtic a escala internacional, l’article fa èmfasi en l’altíssima variabilitat climàtica del passat enfront de les condicions de la darrera desena de milers d’anys i els actuals. De fet, arribar a descobrir que els icebergs han estat a les portes de la Mediterrània repetides vegades els darrers 50.000 anys seria tota una fita científica.

Creat l’Observatori de la Globalització l rector Antoni Caparrós i el conseller d’Economia, Finances i Planificació de la Generalitat de Catalunya Artur Mas van signar el passat 27 de gener l’acord de col·laboració per crear l’Observatori de la Globalització. Té la seu al Parc Científic de Barcelona i està dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada de la UB i exresponsable de les relacions econòmiques exteriors del servei Jurídic de la Unió Europea, Ramon Torrent. El secretari general de Comerç Exterior del Ministeri d’Economia Luis Carderera va

E

pronunciar la conferència inaugural del centre, amb l’anàlisi dels motius del fracàs de la reunió de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle i de les novetats en la nova ronda de negociacions de l’OMC. L’objectiu de l’Observatori és analitzar el marc jurídic i institucional de les relacions econòmiques internacionals. Efectuarà tasques de recerca, de divulgació i d’assessorament a institucions i organismes públics i privats, i informarà sobre les novetats vinculades al procés de globalit-

26

zació de les relacions econòmiques internacionals d’interès per al món universitari, econòmic, polític i social. Així mateix, es posarà en marxa un programa de postgrau. La seva activitat s’articula al voltant de cinc observatoris específics: l’Observatori de l’Organització Mundial de Comerç; l’Observatori de les institucions de Bretton Woods; l’Observatori del Dret dels Negocis Internacionals; l’Observatori dels Acords Internacionals d’Inversions Estrangeres; i l’Observatori del Mercosur.


la recerca

Importants troballes en l’expedició de la UB a Egipte El catedràtic d’Egiptologia de la UB arqueològica que la UB organitza

La pintura ha estat arrencada de la paret per un equip de restauradors catalanoegipcis, i en aquests moments es troba en les instal·lacions que la UB ha construït a Oixirrinc per ser restaurada.

anualment a la necròpolis de la

Una tomba saïta

Josep Padró, director de la missió

ciutat egípcia d’Oixirrinc, ha tornat enguany de la seva expedició amb dues importants troballes El primer i més important és un crismó (monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres –X i P– del mot grec Christós), trobat a la paret d’un recinte sacre dedicat al culte funerari a la necròpolis egípcia. Es tracta d’una pintura d’època paleocristiana (aproximadament segle IV dC), de traces indubtablement romanes, que presenta la figura imberbe de Crist tocat amb una corona de llorer, dignitat reservada, en la iconografia clàssica, als emperadors. En opinió del professor Padró, “aquesta imatge triomfant ens permet inferir que es tracta d’una pintura posterior a la victòria de l’emperador Constantí a la batalla de Pont Milvi (313 dC) i a l’establiment del cristianisme com a religió de l’Imperi”.

L’altra troballa és una tomba egípcia d’època saïta (VII-VII aC) que ja havia estat detectada mitjançant la tècnica del georadar en expedicions anteriors. L’excavació portada a terme ha descobert un sarcòfag de bellíssima factura pertanyent a una dona de classe noble. Malauradament, la tomba ja havia estat violada en època copta. Segons el professor Padró,

Ja s’havien trobat pintures murals, però mai d’una època tan reculada En expedicions anteriors ja s’havien trobat pintures murals, però d’època copta (segles V-VII), mai d’una època tan reculada. La troballa d’aquest crismó, molt poc comú en aquesta zona, permet afirmar que la transició del paganisme al cristianisme es va produir en aquesta zona sobre les mateixes estructures romanes existents, adaptant-les simplement al culte cristià.

Sarcòfag trobat a la necròpolis d’Oixirrinc

27

“aquest jaciment ens permet suposar que la necròpolis d’època saïta s’estén més cap al sud, confirmant la suposició que Oixirrinc ja era una ciutat important en l’Egipte faraònic, i no tan sols en època grecoromana, com es pensava fins ara”. De fet, l’expedició ja té detectades altres tombes que excavarà en missions posteriors. D’altra banda, l’expedició dirigida per Josep Padró –l’única que excava a Oixirrinc en aquests moments– va inaugurar l’habitatge per a investigadors que la UB ha construït en aquesta ciutat. Aquesta instal·lació disposa d’un magatzem on és previst d’establir un museu monogràfic dedicat a Oixirrinc.


la recerca

L’evolució, un procés ràpid i predictible ls organismes s’adapten ràpidament a l’ambient i poden seguir models d’adaptació predictibles, segons un estudi publicat a la revista americana Science el gener últim i signat pel catedràtic Lluís Serra del Departament de Genètica i altres especialistes del Departament de Zoologia de la Universitat de Washington. El treball té com a punt de referència la mosca Drosophila subobscura –una espècie originària del continent europeu que inicia la colonització del continent americà el 1978 a través de Xile– i se centra en les poblacions localitzades ara a Amèrica del Nord, territori on els primers espècimens són detectats el 1982. Segons les dades, la grandària dels exemplars de D. subobscura a Amèrica del Nord augmenta amb la latitud geogràfica; aquest fet és una clina ben

E

documentada ja fa anys a Europa en D. subobscura i D. obscura i interpretada pels investigadors com un mecanisme adaptatiu a les condicions ambientals.

El treball té com a punt de referència la mosca Drosophila

subobscura A més de l’extraordinària velocitat del procés evolutiu d’adaptació al medi, l’article palesa el caràcter de predictibilitat del patró d’adaptació de les poblacions de D. subobscura a Amèrica del Nord enfront de les europees. De gran interès per a genetistes de poblacions, ecòlegs i evolucionistes, el treball se suma a

l’intens debat científic sobre velocitat del canvi evolutiu i predictibilitat dels models adaptatius. Iniciades fa prop de vint anys pel catedràtic emèrit Antoni Prevosti, les recerques sobre l’anàlisi genètica i evolutiva de la colonització del continent americà per D. subobscura compten amb un equip del Departament de Genètica, encapçalat pel catedràtic Lluís Serra, que ha estat degà i cap d’estudis a la Facultat de Biologia i vicerector de Docència i Estudis de la UB. L’equip del professor Prevosti ja havia establert el caràcter adaptatiu de les inversions cromosòmiques en D. suboscura a Europa i el continent americà, i ara continuaran les recerques amb noves anàlisis de poblacions xilenes a nivell d’inversions comosòmiques, caràcters quantitatius i gens letals, entre d’altres línies.

Congrés sobre Carles V El monarca va concedir l’estatut oficial a la UB Aula Magna de l’Edifici Històric va acollir el passat febrer el congrés internacional “De la unión de coronas al Imperio de Carlos V”, organitzat per la Societat Estatal per a la Commemoració dels Centenaris de Felip II i Carles V, amb la col·laboració de la UB i la coordinació del catedràtic d’Història Moderna de la UB Ernest Belenguer. Aquesta ha estat la primera trobada d’una sèrie que se celebraran a diverses ciutats espanyoles (Granada el mes de maig i Madrid el mes de juliol) amb motiu del cinquè centenari del naixement de Carles V, que va concedir l’estatut oficial a la Universitat de Barcelona.

L’

El congrés va comptar amb la participació de gairebé 60 especialistes internacionals que van abordar els últims anys dels Reis Catòlics i les primeres dècades de Carles V, les revoltes peninsulars als inicis del seu regnat, els conflictes heretats en l’àmbit italià, centreuropeu i del Mediterrani turc i nord-africà. Els ponents van analitzar diversos aspectes de l’economia, la societat, el desenvolupament institucional dels territoris que componien l’herència de l’emperador, l’evolució de la religió, el pensament, les arts i la cultura així com la projecció atlàntica de la monarquia espanyola.

Va ser organitzat per la Societat Estatal per a la Commemoració dels Centenaris de Felip II i Carles V 28


Opinió Francesc Santacana Director General de la Fundació Bosch i Gimpera

Una visió per al segle XXI ties, tècniques i equips de diagnosi, fàrmacs, noves exigències dietètiques, requeriments de sostenibilitat, agents contaminants… I les dues àrees esmentades de la Ciència i la Tecnologia són decisives per donar-los respostes adients. Respostes, però, que no vindran ni de les universitats i centres de recerca, ni de les empreses, ni de les administracions públiques, ni dels consumidors. Les repostes han de venir de l’existència d’un diàleg i d’una confiança que faciliti una fluïda transmissió de coneixements i experiències entre els actors de l’activitat científica, tecnològica i empresarial del nostre entorn. De la manera en què sapiguem conformar els necessaris mecanismes de complicitat entre tots ells dependrà la capacitat de la nostra societat per generar progrés i benestar. Barcelona, que vol ser ciutat del coneixement, ha de propiciar un encontre d’aquest tipus que té com a objectiu oferir una visió de l’estat d’aquests àmbits de la Ciència i de la Tècnica que per la seva àmplia acció horitzontal constitueixen els eixos decisius del desenvolupament del segle XXI. La Universitat de Barcelona (mitjançant el seu Centre d’Innovació Les Cúpules i el Parc Científic de Barcelona) i la Universitat Politècnica de Catalunya han donat un pas endavant i han estat els elements dinamitadors del primer Fòrum sobre Ciència i Tecnologia al segle XXI, de la mà de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Un primer pas fet amb el convenciment de contribuir a consolidar un corrent favorable a la cultura de la relació entre el món de la ciència, la tècnica i l’empresa com a clau de l’èxit del futur immediat del nostre país.

l progrés científic i tècnic dels darrers anys es desenvolupa en el marc d’una velocitat exponencial. I no tan sols en una direcció. Les empreses han de seguir amb molta atenció una evolució que els pot ser familiar, quan els avenços es produeixen en camps propers al seu cor tecnològic, però que pot ser més complexe quan l’evolució té lloc en camps que no coincideixen exactament amb els límits dels seus coneixements. I els progressos es donen cada cop més en els espais intersticials de la ciència i de la tecnologia. Des de la perspectiva actual es constata que els eixos del desenvolupament i de la transformació dels sistemes de vida del segle XXI tenen dos referents importants: les tecnologies de la informació i de les comunicacions, per un cantó; i les ciències de la vida per un altre. Les tecnologies de la informació i les comunicacions estan canviant bona part dels processos de producció tradicionals en el marc d’una acció que afecta la major part de tots els sectors de l’activitat econòmica a la vegada, canvia els sistemes de vida i els mètodes de treball de la nostra societat i ofereix una il·limitada proposta de noves àrees productives. Les ciències de la vida tot just comencen a mostrar les seves potencialitats per influir en la transformació de les activitats relacionades amb la salut, la nutrició i el medi ambient a la vegada que les seves oportunitats per crear noves activitats industrials que, potser ara encara no imaginem, però que ens podran resultar familiars en uns terminis cada vegada més curts. A començament del segle XXI una gran quantitat de necessitats humanes estan lluny de ser satisfetes. Noves i velles malal-

E

Il·lustració: Santiago Casas Mateo, estudiant de tercer curs de Belles Arts 29


actualitat cultural

Juan José Millás obre els Cursos d’Humanitats Mèdiques escriptor Juan José Millás impartia el mes de febrer la primera de les conferències programades dins el cicle “Cursos d’Humanitats Mèdiques” que, centrat en l’estructura narrativa de la relació entre metge i pacient, es va celebrar els mesos de febrer i març a la Facultat de Medicina. A més de les conferències obertes al públic en general, el curs té programats seminaris reservats als estudiants de segon curs de medicina. El catedràtic de la UB Joaquín Marco, el professor emèrit Cristóbal Pera, el psiquiatre Ramón Echevarría, el catedràtic de psiquiatria Carlos Castilla del Pino i el catedràtic de la UPF Rafael Argullol van

L’

Juan José Millás durant el curs

ser els conferenciants del mes de febrer. El catedràtic de Filosofia Emili Lledó i novament Cristóbal Pera i Castilla del Pino ho van ser el mes de març. En un moment en què els avenços científics fan aparèixer nous fàrmacs i noves tècniques per millorar l’esperança i la qualitat de vida, el curs “Humanitats Mèdiques” tenia l’objectiu de millorar la relació metgepacient a través de les narracions i els diàlegs entrecreuats que mantenen. Amb aquests cursos, la Facultat de Medicina de la UB esdevé pionera entre totes les espanyoles a l’hora de millorar els coneixements dels futurs professionals de la medicina en la redacció dels historials mèdics.

Una exposició commemora els 50 anys del CEHI exposició “La premsa de l’exili republicà-català 1939-1975 (el fons CEHI)”, va commemorar durant el mes de febrer el cinquantè aniversari de la fundació del Centre d’Estudis Històrics Internacionals per l’historiador Jaume Vicens Vives. La mostra passarà a formar part d’una gran exposició que prepara el Museu

L’

d’Història de Catalunya sobre L’exili, prevista per al mes d’abril. El CEHI es troba actualment al Pavelló de la República de la Vall d’Hebron, està vinculat al Departament d’Història Contemporània i és dirigit pels catedràtics Rafael Aracil i Antoni Segura. Té una biblioteca de 35.000 volums i una hemeroteca de 6.000 títols centrades en la temàtica de la Guerra

Civil i postguerra, i també la Fundació Centre d’Estudis d’Història ContemporàniaBiblioteca Figueras, que disposa de 60.000 volums. Es tracta de la biblioteca més completa d’Espanya sobre aquesta temàtica, comparable a l’existent a la Universitat de Berkeley. Internet: www.ub.es/div1/ Recerca/div_i_cntr4.html

Tom Sharpe a la UB escriptor anglès Tom Sharpe va parlar el passat febrer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de l’ofici d’escriure, durant la conferència Talking about his work. L’acte, organitzat pel Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Facultat de Filologia, va ser presentat per la professora Isabel Verdaguer. Tom Sharpe (1928) va estudiar a la Universitat de Cambridge, es va allistar als marines, i al 1951 es va traslladar a Sud-àfrica, on va treballar per al Departament d’Afers No-europeus i va exercir de professor a l’estat de Natal. L’any 1961 va ser expulsat del país a causa de les seves activitats polítiques. Del

L’

1963 fins al 1972 va fer de professor d’història a Cambridge, i va debutar com a novel·lista amb Asamblea tumultuosa, on ridiculitzava molts aspectes de la vida i la societat sud-africana. Va seguir amb Exhibición impúdica, La gran pesquisa i Zafarrancho en Cambridge, entre d’altres. Autor també de la sèrie de novel·les del personatge Wilt, editades a casa nostra per les editorials Anagrama i Columna, Sharpe dissecciona la realitat amb agudesa i sarcasme. Instal·lat a Catalunya des de fa alguns anys, resideix la meitat de l’any al poble de Llafranc. L’última novel·la que ha publicat és L’ovella negra.

31

L’escriptor Tom Sharpe


col·laboració

La UB i Bayer col·laboren per al tractament oral de la diabetis Aquesta malaltia metabòlica afecta un 8 % de la població l segon contracte de recerca establert per la UB i l’empresa Química Farmacèutica Bayer, gestionat per la Fundació Bosch i Gimpera i destinat a desenvolupar un medicament oral contra la diabetis mellitus, va presentar-se oficialment a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona el passat gener. L’acte va ser presidit pel rector Antoni Caparrós i va comptar amb la participació del vicerector de Recerca Màrius Rubiralta, el gerent de Química Farmacèutica Bayer, Arne Zumbaun, el catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB i director del projecte de recerca Joan J. Guinovart, i Ramon Gomis de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. El 1996 la UB i l’empresa Química Farmacèutica Bayer ja van signar un primer contracte destinat a estudiar un medicament basat en un compost de tungstè –element que es troba als filaments de les

E

bombetes– amb propietats antidiabètiques, que va ser desenvolupat per l’equip del professor Guinovart. Patentat aleshores d’acord amb la reglamentació interna a la UB, el compost podria modificar substancialment els protocols terapèutics més habituals, eliminar les injeccions d’insulina i el risc de coma hipoglucèmic provocat per les sobredosis d’aquesta hormona. A més, sembla induir la regeneració del pàncrees en alguns dels animals tractats, fet que podria obrir les portes cap a la curació d’alguns tipus de diabetis. La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica caracteritzada per un increment anormal de sucre a la sang i a l’orina que afecta prop del 8% de la població. El nou contracte constitueix el de major quantia econòmica gestionat fins ara per la Fundació Bosch i Gimpera, i permetrà aprofundir en aspectes de la recerca com ara el coneixement dels mecanismes d’acció del compost de tungstè, els efectes terapèutics en models animals, transport i absorció en el cos, així com altres aplicacions per a noves malalties. Té una

Joan J. Guinovart, director del projecte

durada de tres anys i es desenvoluparà simultàniament amb fases clíniques a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Les recerques seran dutes a terme per l’equip del catedràtic Joan J. Guinovart i altres investigadors de la UB, el grup d’investigació bàsica i clínica de la Unitat de Diabetis de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona que dirigeix Ramon Gomis, i equips investigadors de la UAB i de la Universitat de Granada.

L’empresa Medichem s’incorpora al Parc Científic de Barcelona l passat març va signar-se el contracte entre l’empresa Medichem, S.A. i el Parc Científic de Barcelona, mitjançant el qual aquesta empresa traslladarà la seva unitat d’R+D a l’edifici de laboratoris del Parc Científic de Barcelona per un període de 10 anys. Únic laboratori espanyol que exporta el 90 % de la seva producció a la indústria de genèrics dels Estats Units i el Japó, Medichem traslladarà la

E

seva unitat d’R+D al Parc Científic de Barcelona a finals d’any, on ocuparà un espai de 200 m2 un cop enllestida la construcció de l’edifici de laboratoris que l’ha d’acollir. La recerca que s’hi desenvoluparà anirà encaminada a la preparació de molècules orgàniques amb activitat terapèutica, és a dir, de principis actius farmacèutics, especialment en tres categories terapèutiques: antiasmàtics, antihi-

32

pertensius i antineoplàsics. El contracte amb Medichem, S.A. és el segon signat entre el Parc Científic de Barcelona i empreses del sector farmacèutic, després que ara fa un any Merck Farma y Química, S.A., filial espanyola de l’empresa farmacèutica alemanya Merck, acordés traslladar als espais del Parc la seva unitat de bioinvestigació, dirigida per Jaume Piulats, per un període de 25 anys.


col·laboració

Conveni amb el Fòrum Barcelona 2004

Col·laboracions amb el MACBA i BTV a UB i el MACBA van firmar el passat desembre un acord per racionalitzar l’ús dels seus recursos humans, administratius i econòmics en els àmbits d’actuació que els són comuns. La finalitat bàsica del conveni és augmentar el debat intel·lectual, col·laborar en la projecció de l’art, compartir projectes de treball i d’investigació i organitzar activitats culturals i educatives conjuntes. Barcelona Televisió (BTV) emetrà treballs audiovisuals produïts per la UB gràcies a un conveni entre la universitat i la societat gestora de BTV. Es tractarà de creacions elaborades pel Departament de Disseny i Imatge de la UB, a través dels seus estudis de Vídeo i d’Animació, i de ‘càpsules’ informatives realitzades conjuntament pel Servei d’Audiovisuals i el Gabinet de Premsa de la Universitat. La UB figurarà com a productora d’aquestes ‘càpsules’ i s’hi faran constar igualment els noms dels autors i dels col·laboradors. En el cas de les ‘càpsules’ del Departament de Disseny i Imatge, les realitzaran estudiants de segon i tercer cicle de la Facultat de Belles Arts, coordinats pel professor Carles Ameller.

L

l rector Antoni Caparrós i el conseller delegat del Fòrum Barcelona 2004 Jaume Sodupe van signar el passat febrer a la Sala de Juntes del Rectorat un conveni marc de col·laboració. La Universitat de Barcelona facilitarà els mitjans materials i personals que l’organització i desenvolupament de les activitats a realitzar conjuntament requereixin, i el Fòrum implicarà, segons consideri adient, els departaments i serveis de la UB per a la definició, planificació, programació i execució dels projectes que s’endeguin. El Fòrum i la UB ja havien iniciat anteriorment activitats de col·laboració. L’any 1999 els cursos Els Juliols es van constituir en un espai de reflexió del Fòrum i enguany és previst desenvolupar un programa de cursos que tindran continuïtat en anys següents i que se celebraran a diverses universitats d’arreu. L’any 2000 tindran lloc a Kyoto (Japó), Maputo (Moçambic), Sâo Paulo (Brasil) i Sarajevo (Bòsnia). El 2001 se celebraran a Montreal (Canadà), Sant Petersburg (Rússia), Rabat (Marroc) i Hong Kong (República Popular de la Xina). Les universitats de La Trobe (Austràlia), El Cap (Sud-àfrica) i UNAM (Mèxic) en seran la seu l’any 2002, mentre que París (França), Los Angeles (EUA), el Caire (Egipte) i Nova Delhi (Índia) ho seran el 2003.

E

Patrocinen les obres de la Pedro Pons an començat les obres de restauració a la Finca Pedro Pons de la UB a l’avinguda Vallvidrera, que patrocinen les empreses Comago, SL, Josep Triay i Saumell i Agustín Navarro. Aquestes firmes, que han signat contractes de col·laboració amb la Universitat a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini, faran gratuïtament les tasques de paleta, pintat de les façanes i fusteria. A canvi rebran les contraprestacions que els pertoquen com a finançadors d’activitats d’interès general, i que inclouen avantatges en l’àmbit de la imatge o en les condicions d’accés als serveis de la UB. La finca és un edifici catalogat per l’Ajuntament com a peça d’interès històric i arquitectònic, una antiga masia coneguda també com a Can Mestres que el doctor Agustí Pedro Pons va llegar a la Universitat.

H

Ús de la marca UB n dels múltiples tipus de contractes que la UB pot firmar amb empreses són els d’ús de la marca de la Universitat, signats a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini. Es tracta d’acords que es firmen paral·lelament a contractes de transferència de tecnologia i que són una manera de prestigiar els productes més diversos a través de l’aval de la Universitat com a entitat de recerca per excel·lència. Així, Danone va firmar el febrer passat amb la UB un contracte de llicència per usar, a canvi d’una contraprestació econòmica, la marca de la UB en els envasos d’un dels seus productes: el iogurt grec. Aquest acord neix arran del treball que l’equip investigador del Departament de Nutrició i Bromatologia dirigit pel catedràtic Abel Mariné va realitzar per a Danone. Actualment s’estan gestionant acords semblants d’ús de la marca UB amb altres empreses, per exemple Nutrexpa, sempre a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini. Precisament aquesta Unitat publicarà properament la seva memòria d’activitats durant els anys 1998 i 1999 on, entre d’altres apartats s’explica el catàleg de projectes de la UB per patrocinar, i quines categories de finançadors d’estableixen. També hi ha un balanç dels resultats en el període, i hi veiem per exemple que la facturació en aquesta Unitat ha augmentat del 1998 al 1999 un 31 %.

U

Tertúlies i Airtel irtel patrocina l’actual cicle de tertúlies El Parc de 7 a 9 gràcies a un acord a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini. Organitzades des de la Fundació Bosh i Gimpera amb la col·laboració del Parc Científic de Barcelona, les tertúlies són conduïdes per investigadors de primera línia de la UB destacats per les seves característiques de bons comunicadors i s’adrecen a un públic heterogeni no necessàriament entès en la matèria. Airtel també és col·laborador de la Universitat en altres temes, per exemple ha estat patrocinant durant els anys 1998 i 1999 projectes d’innovació docent a la UB.

A

33


una mica d’història

Art d’El Prado a la UB a UB té actualment uns cinquanta-cinc quadres del Museu d’El Prado cedits en dipòsit, entre els quals es destaca una important presència d’autors del segle XVII, però també peces d’altres èpoques, totes de temàtiques i estils diversos. Això respon a una política que va dur a terme aquesta gran pinacoteca des del moment de ser creada, el 1819, davant del problema de manca d’espai per exhibir totes les peces que posseeix. Com a solució, que actualment ja no es practica, se cedien obres a centres com ara ambaixades, institucions d’ensenyament superior, museus provincials i locals o seus d’altes magistratures. En el nostre cas, quan la Universitat de Barcelona va retornar en aquesta ciutat després de l’etapa de Cervera, els quadres d’El Prado van ser una contribució cabdal a l’hora d’enriquir els espais de l’edifici de la plaça de la Universitat, on van començar les classes el 1871, com també la Facultat de Medicina, al carrer de Casanova, inaugurada el 1906. La major part de quadres es conserven actualment, doncs, a l’edifici de la plaça de la Universitat, i també n’hi ha a la Facultat de Medicina i en alguns centres del Campus de Pedralbes, com les facultats de Dret i d’Econòmiques. Molt sovint El Prado ha demanat aquests quadres que es conserven a la UB per a exposicions nacionals i internacionals.

L

Restauració El vicerector d’Activitats i Promoció Culturals, Salvador Claramunt, remarca el fet que durant un segle la UB ha tingut la responsabilitat de mantenir i conservar totes aquestes obres en dipòsit. En aquest sentit, destaca tota la feina de restauració realitzada els darrers cinc anys. Entre les obres d’El Prado que es poden veure a la UB hi ha una gran presència de pintura religiosa. És el cas de l’obra de Luca Giordano (1634-1705) La Sagrada Família amb els atributs de la passió. El quadre està platejat com un quadre d’altar amb l’horitzó baix per augmentar-ne la monumentalitat, i La sala de juntes del Rectorat amb el quadre L’Epifania de Francisco Rizi

34


una mica d’història

es caracteritza per una sensibilitat plenament barroca. De Mateu Gilarte (16201675) hi ha L’adoració dels pastors, on es combinen dues masses d’estructura piramidal equilibrades: a una banda els pastors, uns individus populars estudiats amb un realisme total que també es fa palès en les ofrenes que duen, especialment en el cistell d’ous de primer terme; l’altre grup de figures és format per l’Infant, la Mare de Déu i Sant Josep. D’aquest autor també es conserva a la UB La mare de Déu amb la Magdalena i Sant Joan, una composició d’esquema elemental i equilibrat. Un fons suau de paisatge contribueix a l’ambientació general de l’obra, que presenta una entonació de conjunt clara, lluminosa i agradable, amb una gamma de tons blavencs, verds, malves, rosats i grocs terrosos.

La UB té 55 quadres d’El Prado cedits en dipòsit També segueixen el tema religiós els dos quadres de Francisco Rizi (1608-1685). Un és L’anunciació, on a primer terme se situen les figures de la Mare de Déu i de l’arcàngel en contrast, amb Maria en actitud d’acollir humilment el missatge que li comunica la figura dinàmica de l’arcàngel Gabriel. L’altre quadre del mateix autor és L’epifania. Igualment cal destacar les dues obres del pintor Alonso del Arco (16351704) L’aparició de la Mare de Déu de la Mercè a Sant Pere Nolasc i una Puríssima, la qual presideix actualment el Paranimf. La mitologia és, en canvi, el motiu de l’obra de Luca Giordano Andròmeda i Perseu, on l’allargament del format de l’obra va obligar l’artista a superposar els elements de la narració, disposant-los en ziga-zaga i reduïts a l’essencial. El cos d’Andròmeda és banyat per una llum intensa, mentre que la resta del quadre es manté en la fosca, només interrompuda amb hàbils tocs de llum per indicar-nos l’agitació de l’aigua entre les roques o la rabiosa testa del monstre. Una altra peça del mateix artista cedida en dipòsit a la UB és la titulada Marco Curcio llançant-se a l’avenc. També és molt remarcable l’obra de Leandro Bassano (1557-1622) conservada a la UB La forja de Vulcà, que va servir d’inspiració a diversos autors de l’escola madrilenya i que va exhibir-se al Palau

Imatge interior de l’Edifici Històric amb el quadre La Sagrada Família amb els atributs de la Passió

Reial de Madrid. Es tracta d’un tema d’arrels mitològiques però que l’autor usa com a pretext per mostrar l’obrador d’un ferrer i un calderer. En un espai triangular, a l’esquerra de l’obra figuren un amoret amb un gos, Vulcà, que treballa a l’enclusa, i la seva muller, Venus, que el mira des d’una finestra darrere seu. Els altres personatges són els treballadors de la forja i el calderer, amb el patge d’un client. Cal notar els reflexos del repertori d’estris d’aram i de metall, igual com les peces de vidre i de ceràmica al prestatge de la dreta.

Un tipus de peces de motius completament diferents és el compost per la sèrie de tres quadres de cistells de flors de Juan Arellano (1614-1676). Aquest autor es va especialitzar en la pintura de flors, seguint primer camins derivats de models flamencs i inspirant-se més endavant en solucions italianes, per bé que sense deixar mai el segell d’una personalitat pròpia. Malgrat que elaborava els seus rams d’acord amb esquemes compositius variats, freqüentment en privilegiava un: el pom únic i atapeït disposat en un cistell de vímet molt calat al centre del quadre i sobreeixit de flors pels costats.

La tasca de conservar Les institucions que tenen cedits quadres d’El Prado en dipòsit tenen la responsabilitat d’assegurar-ne la conservació. A més, totes les tasques de restauració que s’emprenen han d’haver rebut el vistiplau del museu. Entre les darreres obres que s’han restaurat a la UB, hi ha el quadre La muller de Juan de Padilla rep la notícia de la derrota de Villalar, obra del pintor valencià Vicenç Borràs (1835-1903). La tasca va ser realitzada pels serveis de restauració del Museu d’El Prado, i l’obra ha estat instal·lada al vestíbul del Rectorat de la UB, gràcies a l’acord entre el vicerector d’Activitats i Promoció Culturals, Salvador Claramunt, i el degà de la Facultat de Medicina, Josep A Bombí, vist que aquesta pintura estava embalada a la Sala de Juntes de la Facultat de Medicina a causa de les obres actuals en aquest centre. Es tracta d’una pintura de grans dimensions (3,31 x 5,20m) que al·ludeix al moment en què María Pacheco, muller de Juan de Padilla, rep a Toledo la notícia de la desfeta dels Comuners a Villalar (23 d’abril de 1521). El quadre va guanyar la medalla de segona classe a l’Exposició Nacional de Belles Arts l’any 1881 i va ser comprat pel Museu d’El Prado per 3.000 pessetes, una autèntica fortuna en aquella època. Les properes obres que està programat de restaurar són de Theodor Rombouts (1597-1637). Una és L’arrencaqueixals, quadre que presenta influències de Caravaggio i reflecteix amb un detall especial allò que podria considerar-se una natura morta: tota la varietat d’estris propis de l’ofici del protagonista de l’obra. L’altra obra d’aquest autor que la UB també té en dipòsit és el quadre Els jugadors de cartes.

35


formació continuada

L’estiu, temps de tornar a la Universitat L’any passat aquests cursos d’estiu, impartits per uns 500 professors, van tenir uns 2.500 inscrits, xifra que va significar un miler més respecte a l’edició anterior. Al voltant del 30 % dels participants estaven ja immersos en el món professional.

a Universitat de Barcelona ja té enllestida la seva oferta de cursos d’estiu, Els Juliols de la UB, que enguany compleixen la quarta edició. Podeu escollir entre 41 cursos de les disciplines més diverses. Paral·lelament a aquesta oferta acadèmica, hi haurà tot d’activitats culturals que dinamitzaran el juliol a la UB.

L

Recerca interdisciplinària

Visions cinematogràfiques de la Guerra Civil Coord.: Palmira González

Les nanotecnologies en Química, Biologia i Biomedicina Coord.: Fausto Sanz

Ciència de la vida quotidiana: col·loides, interfases i canvis d’estat Coord.: Claudi Mans

La cartografia: conceptes, processos de realització i productes Coord.: Jaume Miranda

Present i futur de l’estat del benestar Coord.: Joaquim Novella

Estratègies per sobreviure i polítiques socials a Europa (1750-1930) Coord.: Montserrat Carbonell Estelles

Atenció d’infermeria a les persones amb problemes de demència Coord.: Misericordia Garcia i M. Pilar Torres

El control integrat de la contaminació i les noves polítiques ambientals Coord.: Mar Campins El treball de les dones. Arrels històriques i perspectives de futur Coord.: Cristina Borderías i Cristina Carrasco

La malaltia neurodegenerativa: del laboratori a la clínica Coord.: Jordi Camarasa

Les drogues: un estudi multidisciplinari Coord.: Anna Badia Martí i Xavier Fernández Pons

Gestió financera i comercial de les entitats esportives Coord.: Jaume Gil Aluja

Noves àrees i temes d’estudi

Actualització de coneixements

Ciència i científics als mitjans de comunicació Coord.: Josep Nieto i Joaquim Elcacho

Els reptes demogràfics del nou mil·lenni: som 6.000 milions Coord.: Alinda García i Isabel Pujadas

Gestió de la innovació i de la recerca Coord.: Joan Bellavista

Fites de la literatura espanyola del segle XX Coord.: Adolfo Sotelo

La seguretat dels aliments: problema real o qüestió de desconfiança? Coord.: Abel Mariné i Jaume Serra Vers una educació global: reptes per a una ciutadania responsable Coord.: Julia Victoria Espín La seguretat i la salut en el lloc de treball: introducció a la prevenció de riscos laborals Coord.: Miquel Àngel Seco Riquesa i poder a Catalunya al llarg de la història Coord.: Àngels Solà Parera

Evolució de l’escriptura: dels assiris a Internet Coord.: Núria Sebastián i Mercè Viladrich Cinc dies que van canviar Europa: la caiguda del Mur de Berlín Coord.: Josep M. Martí Font Lluís Domènech i Montaner: una referència en les arts aplicades i decoratives del modernisme Coord.: Mireia Freixa i Rossend Casanova Literatura i ciència Coord.: Rosa Cabré

La malaltia com a obstacle per al desenvolupament Coord.: Joaquim Gascón

Les imatges de Roma en l’art i la cultura de Catalunya Coord.: Milagros Guardia

Les expressions de la memòria col·lectiva Coord.: Marta Rovira

Ciència per Internet (noves eines per a l’aprenentatge de les ciències fisicoquímiques) Coord.: Francesc Mas

Els reptes del sector farmacèutic pel segle XXI Coord.: Josep Darbà Coll

Política i govern a la Catalunya d’avui Coord.: Miquel Caminal i Jordi Matas

Els posseïdors del carnet d’antic alumne tindran un 10% de descompte en els cursos, igual que els estudiants de la Universitat.

36

La radioactivitat en el món que ens envolta Coord.: Gemma Rauret, Montserrat Llauradó i Miquel Vidal Societat i cultura a la Barcelona dels segles XVI XVIII Coord.: María Ángeles Pérez Samper Trobades amb la diversitat: els viatgers europeus a la descoberta d’altres mons Coord.: Frances Luttikhuizen i Emma Martinell Aproximació al món de la neurociència Coord.: Mercè Pallàs i Antoni Camins El conte literari i la seva aplicació a l’ensenyament Coord.: Glòria Bordons i Anna Díaz-Plaja Astronomia 2000 Coord.: Blai Sanahuja

Observatori geopolític de la UB 37. Pensar el Magrib contemporani Coord.: Maria Àngels Roqué 38. Qui mana al món? Governs, multinacionals i mercats financers Coord.: Joan Tugores 39. Etnicitat i acció política a l’Àfrica Coord.: Ferran Iniesta i Albert Roca 40. Mites i realitats a l’Àsia contemporània: una aproximació interdisciplinar Coord.: Gemma Cairó 41. De la violència a la cultura de pau en la societat internacional Coord.: Eva Granados

Per a més informació: Tel.: 93 403 58 80 Internet: www.ub.es/juliols juliols@pu.ges.ub.es Matriculacions a partir del 3 de maig


formació continuada

Cursos a mida daptar-se al màxim a les necessitats de cada institució o empresa, així com de les persones que han de seguir els cursos, és l’objectiu del servei de formació a mida i consultoria de Les Heures. Es tracta de dissenyar expressament ofertes partint del que necessita una empresa determinada a través del diàleg amb els formadors que es considerin idonis per a aquell projecte. Aquest servei de Les Heures està en procés d’innovació permanent i ha començat a incorporar noves eines i metodologies, com ara la formació a mida a distància o els simuladors (programes informàtics que atorguen una sèrie de conseqüències a cada decisió presa pels participants en un curs). Durant el passat any acadèmic van impartir-se unes 8.000 hores de formació a mida. Els usuaris van ser bàsicament empreses dels sectors de banca, automoció, química i química farmacèutica entre d’altres. Quan una empresa pensa a emprendre una iniciativa d’aquesta mena primer es planteja què es vol aconseguir al final del procés i si efectivament la formació és el millor mitjà per assolir-ho. En cas afirmatiu es decideixen quins són el formadors més

A

adients i es comença ja una segona etapa on es perfila amb més detall l’acció a emprendre. Finalment, la formació s’imparteix al mateix Palau de Les Heures o als locals de l’empresa. S’han organitzat cursos fins i tot en altres països quan una multinacional ha volgut fer-los en les seves instal·lacions a l’estranger. En el cas de l’eina formativa dels simuladors es tracta de programes informàtics que permeten que l’alumne tingui un feed back constant a mesura que pren decisions. Per exemple, si s’ha de prendre una decisió que afecta la identitat corporativa d’una empresa el programa dirà quines conseqüències tindrà tant en aquest àmbit com en d’altres. Pel que fa a la formació a distància s’està treballant per oferir materials i accions formatives que s’apliquin a situacions concretes, amb l’objectiu de desenvolupar entorns formatius virtuals.

Idiomes “in company” Escola d’Idiomes Moderns també organitza classes d’idiomes a mida expressament per a empreses. Es tracta de classes anomenades “in company” que se celebren normalment a la mateixa seu de l’entitat que les demana i s’adapten a l’horari laboral dels alumnes. Un exemple dins aquesta línia són els cursos de curta durada que es concentren en una sola setmana amb vuit hores cada dia. Actualment, l’Escola d’Idiomes Moderns de la UB (EIM) imparteix formació a uns 7.000 estudiants en 12 llengües: anglès, francès, alemany, italià, japonès, rus, txec, suec, àrab, neerlandès, polonès i portuguès. Tant s’hi fan cursos que duren tot l’any acadèmic com d’altres de caire més intensiu (d’un semestre o un mes). Així mateix n’hi ha de caire molt específic: per millorar la fluïdesa oral o les tasques de traducció. Com indiquem a les pàgines centrals d’aquesta revista els antics alumnes tindran avantatges a l’hora d’usar els serveis de l’EIM.

L’

Per a més informació: Internet: www.fbg.ub.es/heures/ca/index.html Telèfon: 93 428.37.10 - 93 428.45.85

Manuel Castells al Màster sobre la Ciutat l sociòleg Manuel Castells i el professor de la Universitat de Nova York Michael Cohen van pronunciar el mes de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona sengles conferències com a cloenda de la primera edició del màster “La Ciutat: polítiques, projectes, gestió”, impartit al centre de Formació Continuada-Les Heures i dirigit per Jordi Borja. El professor de la Universitat de Nova York i directiu del Banc Mundial Michael Cohen va parlar de “Les ciutats en el món actual: els reptes econòmics, socials i culturals” i el sociòleg i professor de la Universitat de Berkeley Manuel Castells ho va fer sobre “El repte de la funció informacional”.

E

37

Telèfon EIM: 93 403 53 50 Internet: www.eim.ub.es

Formació on-line per a empreses Escola Virtual de Negocis (EVN) va presentar el desembre passat la seva nova divisió anomenada EVNEmpreses, que neix amb l’objectiu d’integrar la formació on-line a les empreses espanyoles. Es tracta d’aconseguir que les empreses esdevinguin veritables universitats formatives per al seu personal. Trobareu més informació a l’adreça Internet: www.evdn.com/empreses. L’Escola Virtual de Negocis va rebre el febrer un reconeixement a la tasca feta fins ara amb l’atorgament, en un acte a Madrid, d’un dels premis a les 100 millors idees de 1999 per la revista Actualidad Económica. EVN és una iniciativa d’Ediciones Deusto i de Les Heures. El seu objectiu és la formació virtual de directius d’empresa.

L’


llibreria ub

REVISTA DE HISTORIA INDUSTRIAL

LA CIENCIA DEL BRAHMAN Once Upanisad antiguas Agud, A. i Rubio, F. (Trad., introd. i notes) Pliegos de Oriente, 6 Trotta-Edicions UB 20 x 12/ 331 pàg. ISBN: 84-8164-367-X (Trotta) 84-8338-175-3 (Edicions UB)

Núm. 14 1998 Dept. d’Història i Institucions Econòmiques 24 x 17/288 pàg. ISSN: 1132-7200 Aquests són els títols d’alguns dels artícles d’aquest número: “El ferrocarril carbonífero de Sant Joan de les Abadesses (18671900)”; “Los sucesos de Riotinto de 1888 según los directores de la Rio Tinto Company Limited”; i “Coyuntura económica y estrategia empresarial: La Unión Resinera Española, 1898-1936”.

Les Upanixads són els primers textos filosòfics de l’Índia. Per primera vegada han estat traduïdes a una llengua occidental com és el castellà onze Upanixads del bloc antic, prenent en consideració la totalitat de les versions anteriors, discutint-les i explicant els problemes textuals de l’original sànscrit que han ocasionat les diverses lectures i interpretacions, tant dels comentaristes indis com dels filòlegs occidentals.

BIBLIOTEQUES DIGITALS I DIPÒSITS NACIONALS DE RECURSOS DIGITALS

AURORA

Quaderns de Treball, 15 Facultat de Biblioteconomia i Documentació 24 x 17/ 135 pàg. ISBN: 84-475-2318-7

Papeles del “Seminario María Zambrano” Núm. 2, març 1999 29,7 x 21/ 156 pàg. ISSN: 1575-5045

Publicació dels treballs presentats al Seminari del mateix nom on s’aborden tot un seguit de temes que van des dels aspectes més amplis referits a la mateixa definició i abast de la biblioteca digital i al dipòsit legal dels recursos electrònics, fins a la presentació de casos i experiències concrets. El Seminari comptà amb la participació d’experts nacionals i estrangers.

Els escrits que s’apleguen en aquest segon número de la revista giren al voltant de l’experiència de la ciutat segons María Zambrano a partir de les seves paraules: “Una verdadera ciudad es un espejo donde la historia se mira”. Els articles s’agrupen en els apartats següents: Pensar la ciudad, Ciudades zambranianas, Rincones de la ciudad, Otras pensadoras de la ciudad, i En torno a la ciudad.

TRATADO DE REMEDIO DE POBRES Miguel de Giginta Santolaria Sierra, M. (ed. i estudi introductori) Ariel Historia Ariel-Edicions UB 22 x 15/ 208 pàg. ISBN: 84-344-6621-X (Ariel) 84-8338-172-9 (Edicions UB)

LIMNÉTICA Volumen 14, Junio 1998 Asociación Española de Limnología 26 x 19,5/146 pàg., 34 fig. color ISSN: 0213/8409

Aquest número monogràfic dóna a conèixer els treballs realitzats per professionals de diferents disciplines entorn del buidatge total i perllongat de l’embassament Joaquín Costa o Barasona, i els seus efectes sobre l’ecosistema fluvial. L’embassament Joaquín Costa és el paradigma de com cal abordar un problema complex i com s’ha de resoldre, amb transparència i participació de la societat.

Giginta va ser l’ideador, a la darreria del segle XVI, de les anomenades Cases de Misericòrdia, les primeres institucions d’aquest tipus a la Península i, possiblement, el Tratado de remedio de pobres sigui la primera publicació europea sobre el tema. Es tracta d’un exemple de reformisme institucional humanista, tant en l’àmbit arquitectònic i material de la casa, com en el món de la gestió del patrimoni i del personal.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació i publicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm . Un altre lloc on podeu adquirir-les és a la llibreria de la UB ubicada al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també hi trobareu tot de productes de la UB com ara material de llibreria o objectes de regal.

38

antics11  

"La Universitat em va donar un sentit de la disciplina que he usat al teatre" Els antics alumnes ja tenen carnet Els antics alumnes ja tenen...