Page 1

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Núm. 1 octubre 1997

Prop de la meitat dels universitaris surten de la UB Dos quilòmetres de prestatgeria apleguen els expedients acadèmics de 300.000 exalumnes Dos nous edificis al carrer Aribau i canvis al Pati de Lletres

Joaquim M. Puyal

“A mi fer classes m’agrada”

Compagina la feina periodística amb estades de professor invitat


universitaris catalans es graduen a la UB També ocupa la primera posició en matèria de doctorats, d’estudiants estrangers i de proporció de professorat i personal a UB registra el percentatge més elevat de diplomats i llicenciats a les universitats de Catalunya, concretament el 45 % dels 39.000 graduats del nostre país durant el bienni 1993-94 i 1994-95, segons les dades del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat aparegudes en la memòria El sistema universitari de Catalunya. La mateixa primera posició es dóna pel que fa a

L

A la

lunya, un 35,2 % dels més de 62.000 milions de subvencions corrents durant l’any 1996 correspon a la UB, com també un 18 % dels més de 10.000 milions d’inversions. Dels fons per a recerca provinents de l’administració central, autonòmica i europea, obtinguts en competència amb altres uniL’edifici de Plaça Universitat amb el nou aulari, a l’esquerra versitats, la UB en va disposar d’un 40,8 %. Pel que fa al nombre de docents i personal estudiants estrangers, dels quals la UB cond’administració i serveis, la UB compta amb centra el 40,6 % dels matriculats al conjunt el 39 % de professorat ordinari de tot Catad’universitats de Catalunya. lunya i amb el 33 % del personal d’adminisPel que fa al pressupost atorgat per la Getració i serveis neralitat a les universitats públiques de Cata-

universitat s’hi torna cada vegada més

l cursos de tercer cicle són els doctorats, màsters, postgraus i cursos d’extensió universitària que s’estudien de forma complementària i especialitzada després d’haver culminat la carrera universitària habitual de primer i segon cicle, o també com a posada al dia dels coneixements bàsics adquirits en el marc d’aquella carrera. S’hi han sumat durant els últims anys els estudis de formació continuada, destinats a professionals en exercici que desitgen actualitzar i ampliar coneixements, que la UB ha concentrat en el centre de Les Heures. Els estudis d’especialització de tercer cicle i de formació continuada estan adquirint cada vegada més importància en la formació superior de tota mena d’estudiants de qualsevol edat, amb una incidència en l’activitat

E

La Universitat UB Revista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB,SLU per als antics alumnes. Publicació periòdica Balmes, 21, 2n 2a - 08007 Barcelona Telèfon 302 64 86 - Fax 403 55 31 e-mail EUB-Revista@org.ub.es Internet:http://www.ub.es

Instantània de l’última cerimònia de lliurament dels títols de doctor al Paranimf

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització. Josep Escolano, gerent. Pedro Fontana, president de Banca Catalana. Directora Coordinadora: Susanna Vendrell Director del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier Febrés

global de la universitat que creix ràpidament. La UB presenta cada any una amplíssima oferta d’uns 125 cursos de doctorat, 160 postgraus i màsters i 85 cursos d’extensió universitària, més els de Formació Continuada-Les Heures. Els cursos de doctorat normalment s’estenen durant dos anys i es dirigeixen sobretot a les persones inclinades cap a l’exercici de la recerca. Els postgraus acostumen a durar un sol any d’estudis i els màsters dos anys. Els cursos d’extensió universitària són de durada més limitada. Els centenars de cursos de doctorat, postgrau, màster, extensió universitària i formació continuada que ofereix la UB poden ser consultats en detall per Internet a les pàgines que hi fan referència dins de la UB Web, a l’adreça alectrònica http://www.ub.es

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover. Disseny: Quod. Producció: BPMO Edigrup. Distribució: Interpas, Associació Ginesta. Publicitat: BPMO Edigrup. Tel (93) 419 51 52

presentació

El 45 % dels

3


història

Un arxiu de

300.000 expedients Dos quilòmetres de prestatgeria per classificar la documentació acadèmica de cada estudiant des del 1840, tot sovint amb fotografies d’època i alguns manuscrits

ls dos quilòmetres de prestatgeries amb documentació que guarda l’Arxiu General i Històric de la UB contenen uns 300.000 expedients de persones que han treballat o estudiat a la universitat en el període que va aproximadament de 1840 a 1970. Alguns dels titulars d’aquests expedients

E

4

L’expedient acadèmic de l’escriptor Josep Pla a la Facultat de Dret

són tan coneguts com Pompeu Fabra, Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Eugeni d’Ors, Josep Pla o Jordi Pujol, dels quals es conserven a vegades velles fotografies i textos manuscrits. L’arxiu, l’existència del qual es remunta al naixement de la universitat, conté entre els seus expedients unes 200.000 fotografies. Per exemple n’hi ha una de Josep Pla en plena joventut i amb un elegant vestit de

l’època. En el seu expedient també hi figuren els formularis que aleshores es tramitaven per accedir a la universitat i certificats amb les qualificacions obtingudes a la Facultat de Dret, carrera que va acabar el 1919. En el cas de Pompeu Fabra es conserva la fitxa de catedràtic de llengua catalana, càrrec que va exercir de 1932 al 1939. Així mateix es guarda un escrit del filòleg amb notes per desenvolupar el tema d’una morfologia verbal a classe. També hi ha un document força curiós: un pergamí escrit en llatí per un grup de companys on es felicita Fabra pel seu setanta aniversari. Entre els signants trobem Maria Aurèlia Capmany, Pere Bosch i Gimpera o Carles Riba. En el camp de la medicina trobem l’expedient d’una figura tan important com el catedràtic August Pi i Sunyer, creador el 1920 de l’Institut de Fisiologia, focus d’irradiació científica d’abast internacional. Se’n guarden la fitxa de catedràtic i les brillants qualificacions acadèmiques com a estudiant. Pel que fa a l’àmbit de l’economia, l’arxiu conserva la fotografia d’un jove Fabià Estapé, exrector de la UB, quan era estudiant de dret els anys 40. Un dels expedients amb textos manuscrits del titular és el d’Enric Prat de la Riba, on s’inclou un petit assaig de l’autor sobre la naturalesa del mal i un altre sobre l’organització religiosa. A la carpeta de Manuel Milà i Fontanals, catedràtic de literatura de la UB des de 1845, trobem un exercici sobre les obligacions legals dels fiadors redactat per aquest cèlebre historiador de la literatura quan era estudiant de Dret. També es conserven cartells de principis de segle on s’anuncien diversos homenatges que la UB va dedicar-li després de la seva mort el 1884. Dins l’àmbit de la política trobem els expedients, entre molts altres, de personalitats com Jordi Pujol, exestudiant de Medicina, i Miquel Roca, que va cursar la carrera de dret de 1956 a 1961. En ambdós casos es conserven fotografies dels personatges en la seva època universitària, a més de tota una sèrie de documentació administrativa


dones

Universitat s’escriu en femení Les noies han passat durant els últims cinquanta anys de petita minoria del 7,5 % d’universitaris a ser avui la majoria d’alumnes matriculades, amb un 62,3 %

l curs 1939-40 l’alumnat femení de la UB, única universitat existent aleshores a Catalunya, representava un 7,5 % dels matriculats. En canvi, ara, aquest mateix percentage de dones ha estat del 62,3 % dels alumnes el curs 1996-97. Les dones són avui majoria en gairebé tots els ensenyaments i tots els estaments de la UB, en una línia d’ascens constant. El tombant pel que fa a la proporció d’universitàries es va produir durant la dècada

E

Les llevadores donen pas als homes En sentit invers, algunes carreres tradicionalment femenines com ara la de llevadora o infermera obstetricoginecològica, han conegut una tímida però constant masculinització. La tercera promoció de l’actual ensenyament d’infermeria obstetricoginecològica que es graduarà el desembre vinent és de 41 persones, entre les quals hi ha tres homes. A la primera promoció s’hi va graduar un sol home i a la segona el nombre va augmentar fins a set. Les actuals llevadores segueixen l’ensenyament d’infermeria especialitzada que va començar l’any 1994, amb una durada de dos cursos que cal seguir un cop s’ha acabat la diplomatura d’infermeria.

La presència femenina s’imposa a les aules d’avui

Auge dels ‘women studies’ Alguns dels grups de recerca constituïts a la UB s’aboquen de manera molt especialitzada als estudis sobre dones. El Centre de Recerca de Dones DUODA pren el nom d’una comtessa barcelonina del segle IX i va néixer el 1995 a partir de l’antic Centre d’Estudis Històrics de la Dona. Dirigit per la professora Milagros Rivera, organitza un màster interdisciplinar en estudis de les dones, a més d’altres tasques d’investigació. Per altra banda, la Facultat de Filologia acull el Centre d’Estudis Dona i Literatura, dirigit per les professores Àngels Carabí i Marta Segarra des del 1995, encara que ja treballava des del 1990 com a seminari de literatura escrita per dones. Organitza cursos d’extensió universitària, congressos internacionals i cicles d’escriptores contemporànies, alhora que manté acords amb diverses editorials. A la Facultat de Filosofia, el seminari Filosofia i Gènere d’estudis sobre la producció filosòfica de les dones, organitza cicles de conferències i fa una tasca de recerca i d’anàlisi. Les mateixes investigadores que coordinen el seminari integren des del 1993 el grup de recerca Tiempo y Memoria, encapçalat per la professora de filosofia Rosa Rius. Pel seu cantó, les professores Mercedes Vilanova, d’Història Contemporània, i Lola G. Luna, d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i d’Àfrica, coordinen el Seminari Interdisciplinar Dones i Societat (SIMS). Creat el 1988, fa cicles de conferències per a estudiants de segon cicle amb el nom de Cruïlles del Gènere i acorda prioritat a temes vinculats amb Amèrica Llatina.

dels anys 80, quan van passar del 47,2 % el curs 1976-77 al 57,6 % el curs 1986-87. Ara, durant el curs 96-97, del total dels estudiants de primer i segon cicle de la UB gairebé 40.000 eren dones i poc més de 25.000 homes. El percentatge arriba fins al 82 % a Ciències de l’Educació i al 75 % a

Ciències de la Salut, però només és d’un 9,8 % a Enginyeria Electrònica. Des del 1994, totes les estudiants de la UB reben el diploma del seu títol redactat en femení, siguin diplomades, llicenciades o doctores. Pel que fa al professorat de la UB, el 38,2 % és femení

5


música

Tete Montoliu al Paranimf i òpera al Pati de Lletres

Des de fa deu anys, cada mes s’ofereixen concerts gratuïts al Paranimf que resulten molt concorreguts, com també la posada en escena operística a l’aire lliure que clou tradicionalment el curs musical quest any es compleix la desena edició del Cicle de Música a la Universitat i per celebrar-ho el mes de juny va actuar al Paranimf Tete Montoliu, en un dels seus últims concerts abans de la sobtada mort d’aquest mestre del jazz, sobrevinguda el mes d’agost. Simultàniament, les representacions de Il giovedi grasso de Gaetano Donizetti el 2, 3 i 17 de juliol renovaven la tradició d’òpera al Pati de Lletres com a brillant cloenda del curs musical.

A 6

L’última representació d’òpera al Pati de Lletres

Alumnes de l’Aula de Cant de Carme Bustamante que inicien la seva carrera professional interpreten cada estiu una òpera de petit format al claustre de l’Edifici Plaça Universitat, amb un ambient íntim i una bona acústica. “Es tracta de representar òperes importants històricament, però poc conegudes, perquè demanen un espai reduït i per tant no s’interpreten en grans teatres”, explica Roger Alier, professor de música de la UB i un dels principals promotors de la iniciativa, conjuntament amb la Delegació d’Activitats Culturals que dirigeix el professor Salvador Claramunt. L’obra d’enguany, sota la direcció artística de Carme Bustamante i la musical de Miguel Ortega, era una òpera bufa amb l’acció situada un dia de Dijous Gras. “És una petita farsa, com una broma”, explica Roger Alier. L’espectacle coincidia amb el bicentenari del naixement de Donizetti, conegut fonamentalment per òperes romàntiques com Anna Bolena o Lucrezia Borgia, encara que també va conrear l’òpera còmica amb peces tan importants com Don Pasquale. Els intèrprets van ser alumnes del conservatori del Liceu. D’aquesta manera s’amplia

Un moment de l’actuació de Tete Montoliu al Paranimf, acompanyat per Horacio Fumero al contrabaix i Peer Wyboris a la bateria

el ventall de cantants, que fins ara eren només estudiants de l’Aula de Cant de Carme Bustamante, entitat integrada dins aquest conservatori. “El claustre del Pati de Lletres té una acústica fantàstica”, afirma Bustamante, que considera les representacions una bona oportunitat perquè treballin els seus alumnes. En les edicions que s’han fet fins ara sempre s’ha registrat un ple total de públic a les 600 localitats disponibles per representació. Roger Alier afirma que “les representacions a la UB han esdevingut una cita important de la temporada operística”. Fins ara s’han escenificat les òperes La Serva Padrona de Giovanni Pergolesi (1988), Dido i Aeneas de Henry Purcell (1989), Le astuzie Femminili de Domenico Cimarosa (1990), Le Cantatrici Villane de Valentino Fioravanti (1991), Soirée Offenbach de Jacques Offenbach (1992), Il Barbiere di Siviglia de Giovanni Paisiello (1993), La guerra domèstica de Franz Schubert (1994), Il fisosofo di campagna de Baldassare Galuppi (1995) i El gato con botas (95-96) de Xavier Montsalvatge (1996)


Martí de Riquer

Ha estat lligat a la UB durant tota la seva carrera docent, des que va ingressar-hi com a professor el 1942 fins a retirar-se com a catedràtic emèrit l 9 de maig Martí de Riquer va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials per la seva àmplia i reconeguda trajectòria dins el camp de la filologia romànica. Martí de Riquer ha estat lligat a la UB durant gairebé tota la seva carrera docent.

E

Martí de Riquer a la UB, amb l’actual degana de la Facultat de Filologia Esther Artigas

Va entrar-hi l’any 1942 com a professor auxiliar, i va esdevenir catedràtic d’Història

professors

El premi Príncep d’Astúries a

de les Literatures Romàniques el 1950, càrrec que va desenvolupar fins la seva jubilació el 1984. Va ser professor emèrit de la Facultat de Filologia des del 1987 fins al 1990, any de la seva retirada definitiva com a professor. Nascut a Barcelona el 1914, és membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, de la Reial Acadèmia de la Història i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va ser senador per designació reial el 1977. Nét del dibuixant i pintor Alexandre de Riquer, va reconstruir la història de la seva pròpia saga en l’obra Quinze generacions d’una família catalana. Va començar la seva extenssíssima producció als 20 anys amb L’humanisme català. Autor d’una vastíssima i reconeguda obra, destaquen les edicions del Tirant lo Banc i del Quijote, i el seu monumental treball sobre Los trobadores 7

Aporten noves dades sobre

el virus de la SIDA

L’estudi dirigit pel professor Rafael Franco al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular ha estat publicat al ‘Journal of Immunology’

n equip format per investigadors de la UB i de l’Institut Pasteur de París ha descrit per primera vegada un mecanisme que podria explicar el funcionament fisiològic deficient dels limfòcits T –cèl·lules del sistema immunològic humà– en els afectats per la malaltia de la SIDA. L’estudi, publicat el 15 d’abril al Journal of Immunology –la revista d’immunologia

U

més prestigiosa a nivell internacional–, ha estat dirigit pel professor Rafael Franco del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB. Els investigadors han observat que el virus de la SIDA bloqueja l’acció d’una molècula de la superfície dels limfòcits T –l’enzim adenosina desaminasa (ADA)– de gran importància en els mecanismes de resposta immunològica. En concret, s’hi descriu que el virus de la SIDA inhibeix de manera específica la unió de l’enzim ADA amb una altra molècula de la superfície dels limfòcits anomenada CD26. D’acord amb allò que el mateix grup d’investigadors ja havia demostrat amb anterioritat, la correcta unió entre aquests dos elements és necessària per a l’activació dels limfòcits T en el cos humà. Per això, l’efecte del virus en el sistema ADA/CD26 explicaria les anomalies funcionals observades en les cèl·lules T dels afectats per la malaltia. Els investigadors han determinat també que

El professor Rafael Franco

el bloqueig està provocat per una part específica de la superfície del virus –la proteïna gp120– i aquest bloqueig és independent de la unió del virus amb CD4 (considerada una proteïna que intervé en el procés d’entrada del virus dins dels limfòcits)


instal.lacions

El Campus

Bellvitge

amplia equipaments

Noves sales de treball i laboratoris per al segon campus mèdic de la UB, que compta amb 10.000 estudiants de medicina, infermeria, odontologia i podologia

fessor Joan Antoni Moya del Departament de Ciències Morfològiques i Odontoestomatologia. Hi treballaran dos tècnics coordinats per la responsable de la sala, Maria A. Cayuela. Compta amb sales especialment dissenyades per a la recepció, preparació i dipòsit en cambra frigorífica dels cossos. Un laboratori permetrà fer preparacions especials de les mostres i una sala de control d’audiovisuals podrà retransmetre a diferents aules de l’edifici la imatge i so de les

a Divisió de Ciències de la Salut ha ampliat les instal·lacions del Campus Bellvitge amb la recuperació dins de l’edifici de l’aulari d’un espai de més de 1.600 metres quadrats, que serà destinat a partir d’ara a docència i pràctiques. S’hi han invertit 226 milions de pessetes en obres i 45 milions en equipaments, en el marc d’un projecte dissenyat pels arquitectes Paloma Bardají i Carles Teixidor, autors també del conjunt de l’Aulari de Bellvitge i de l’Aulari de Filologia del carrer Aribau. El Campus Bellvitge de la UB va ser inaugurat durant el curs 1992-93 al costat del complex hospitalari, dins d’una línia de descentralització de la Divisió de Ciències de la Salut, i Un dels nous laboratoris de Podologia, dedicat a elaboració de motllos i disseny de pròtesis, dins l’edifici de actualment acull prop de l’aulari del Campus Bellvitge 10.000 estudiants que cursen ensenyaments de medicina, sessions que s’hi facin. Les disseccions es odontoteca amb informació sobre morfoloinfermeria, odontologia i podologia. duran a terme en un ampli espai amb cabuEn una primera zona s’han habilitat dues gia dentària en general, una aula d’anatomia da per a més de 15 lliteres, dotades d’un aules i tres amplis laboratoris, que estaran radiològica destinada al treball amb la imatinnovador sistema d’il·luminació puntiforcoordinats pel cap d’estudis de Podologia ge diagnòstica i una osteoteca amb col·lecme que facilita el treball quirúrgic. Un moJosé Manuel Ogalla Rodríguez. El primer cions de models anatòmics. dern sistema de ventilació assegura la renoAl costat hi ha la nova sala de dissecció laboratori es destina a l’exploració del vació constant de l’aire de la sala. Les norpacient i s’ha dotat amb una important infra- per al conjunt d’estudis de Ciències de la mes de funcionament del nou equipament estructura en equips i instrumental científic Salut del Campus Bellvitge, amb un ampli permetran únicament l’entrada al personal per fer estudis biomecànics computeritzats espai de prop de 700 metres quadrats dividit autoritzat de gran complexitat. La segona sala es dedi- en diferents seccions, coordinades pel pro-

L 8

ca als tractaments ortopodològics i quirúrgics, elaboració de motllos de guix i disseny de pròtesis, com també a un laboratori de micologia destinat a fer anàlisis de fongs. La tercera sala s’ha habilitat per a l’elaboració de pròtesis de diferents materials (termoplàstics, resines, silicones), que s’avaluaran en els laboratoris anteriors. En una segona zona es troba una nova sala multimèdia amb equips informàtics i audioviosuals per donar suport a la docència, una


la novena jornada universitat-empresa Organitzada en col·laboració amb la Fundació Cercle d’Economia, ha esdevingut un dels principals fòrums anuals de les relacions entre els centres d’ensenyament superior i el món productiu estímul de l’esperit emprenedor entre els estudiants, la necessitat d’unes infrastructures universitàries que contribueixin a posar les condicions per a la creació d’empreses o fins i tot la creació des de la universitat de projectes d’empreses, són idees que van aplegar més de setanta personalitats en la novena jornada universitat-empresa, celebrada el 22 de maig. Organitzada anualment pel Consell Social de la UB, la Fundació Bosch i Gimpera i la Fundació Cercle d’Economia, va portar enguany el títol Les universitats, font de creació d’empreses. El Director del Pla Nacional d’R+D, Fernando Aldana, el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat, Joan Albaigés, el rector Antoni Caparrós, el president del Consell Social de la UB, Josep Maria Puig Salellas, i el president de la Fundació Cercle d’Economia, Carles Tusquets, van cloure la trobada, que ha esdevingut un dels fòrums més importants de relació entre els centres d’ensenyament superior i recerca i el món productiu. Els assistents a les jornades, que es van celebrar al Palau de les Heures i al Cercle d’Economia, van repartir-se en cinc grups de treball. El matí es va dedicar al treball en aquests grups i a la tarda va tenir lloc una taula rodona conjunta amb els directors i coordinadors dels grups, moderada pel periodista Josep Maria Ureta. S’hi van exposar des de les limitacions que té la universitat com a creadora d’empreses fins a les possibles mesures per avançar en aquest camí. Per una banda es

va posar de manifest que el món universitari té un tarannà i organització diferents als de l’empresarial. No obstant això, es van apuntar vies perquè la universitat fos una font de creació de riquesa econòmica. El vicerector de recerca Màrius Rubiralta va afirmar que el repte de la universitat en aquest àmbit és la creació d’institucions com els parcs científicotècnics. El degà d’Econòmiques Joan Tugores va incidir en la idea que la universitat ha de crear el capital humà necessari per a la

L’

El conseller de la Presidència de la Generalitat, Xavier Trias, durant la seva intervenció a la jornada

societat i en aquest sentit va proposar que els alumnes fessin en els plans d’estudi més pràctiques que promoguessin en ells la iniciativa empresarial. Alguns grups de treball ja van plantejar mitjans concrets perquè la universitat contribuís a crear empreses, com un fòrum on la universitat presentés propostes de possibles empreses que després poguessin recollir els inversors. Pel que fa als components dels grups de treball, el de plans d’estudi i creació d’empreses va ser presidit per Antoni Serra Ramoneda (Caixa d’Estalvis de Catalunya), coordinat per Joan Tugores (degà d’Econòmiques de la UB) i format per Joan Ramon Borrell (UB), Víctor Canivell (Silicon Graphics LTD), Carlos Cascante (ESADE); José M. Castán (EUS), Jacint Ginesta (SGAE),

Joan M. Malapeira (UB), Sebastián Rodríguez (UB) i Gaspar Rosselló (UB). El de programes públics i creació d‘empreses va ser presidit per Antonio Zabalza (Ercros SA), coordinat per Ferran Casado (Institut de l’Empresa Familiar) i format per Xavier Argulló (Departament de Treball de la Generalitat), Iago de Balanzo (Cambra de Comerç de Barcelona), Pau Guardans (DG del Ministeri d’Indústria), Santiago Guillén (Institut de Telemàtica Aplicada), Ramon Mas (General Òptica SA), Ramon Parés (Ecoprogres), Joan Pujol (Foment del Treball), Francesc Queralt (vicepresident de PIMEC), Toni Remesar (UB), Maravillas Rojo (Ajuntament de Barcelona), Rolf Tarrach (UB) i Antoni Vila Casas (Prodesfarma). El tercer grup, sobre infrastructures universitàries i creació d’empreses, va ser presidit pel vicerector de Recerca de la UB Màrius Rubiralta, coordinat per Xavier Testar (UB) i format per Jordi Angusto (Barcelona Tecnologia), Montserrat Baucells (UB), Miquel Botella (Consorci Zona Franca), Ernest Giralt (UB), Jordi Mercader (Associació d’Amics de la UPC), Joan Ramon Morante (UB), Francesc Solé Parellada (UPC), Josep M. Surís (Fundació Empresa i Ciència), Eugeni Terré (CIDEM), Emilio Tijero (Erkímia) i Joan Francesc Tous (KEMIRA). El quart, sobre finançament privat, va ser presidit i coordinat per Francesc Raventós (Catalana d’Iniciatives) i format per Manuel Artís (UB), Ignasi Camí (Banc de Sabadell), Jordi Estiarte (Banco Bilbao Vizcaya), Josep Maria Antón (LIPOTEC), Ferran Lemus (Argentaria), Joan Malet (Meroil), Claudi Mans (UB), Jacint Nadal (UB), Alexandre Pedrós (UB), Agustí Pla (3i Europe PLC) i Júlia Prats (IESE). El cinqué grup de treball, sobre patents i propietat industrial, va ser presidit per Luis Ferrau (OHIM), coordinat per Pascual Segura (Centre d’Estudis i Documentació de Patents, UB) i format per Marià Alemany (UB), Joan Bladé (Urquima SA), Josep M. Castelló (Ferrer Internacional SA), Miquel Àngel Cuevas (UB), Joan Josep Guinovart (UB), Eusebi Nomen (ESADE), Enric Pedroso (UB), Joan Antonio Peña (Medichem SA), Hans Joachim Rothe (Bayer) i Javier Tejada (UB)

empresa

Més de setanta personalitats en

9


opinió

Rolfexamina Tarrach la ciència

i la universitat a Catalunya

10

El catedràtic i degà de la Facultat de Física de la UB va plantejar preguntes i peticions crucials davant del president Jordi Pujol al Palau de la Generalitat, arran de la concessió de la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic

un pressupost de 12.000 milions de pessetes –si fa no fa el pressupost anual de la Generalitat de Catalunya–, es va demanar a un eminent físic, Premi Nobel, una sola raó per construir el SSC. La seva resposta va ser: “Perquè aquest país mereix ser defensat”. Tots els països tenen llengua i cultura. Els valors afegits són les desviacions, per dalt, per sobre de les mitjanes. Allò que queda per a la posteritat. Allò que els altres coneixen d’un país. I això és el que finalment és un país al món. A Catalunya tenim Dalí, Gaudí, Miró, Casals, Granados. Al món, però, a més de Bach i Shakespeare, de Picasso i Dante, hi ha Newton, Darwin, Copèrnic i Einstein. A Catalunya li manca encara el valor afegit científic, li manquen els científics comparables a Dalí, Gaudí i Miró. Els volem.

E

2. Per a què serveix la ciència bàsica? El primer ministre britànic William Gladstone va visitar una vegada el laboratori de Michael Faraday. Faraday li va fer unes explicacions sobre els seus avenços en la comprensió de l’electricitat i el magnetisme. Gladstone va preguntar aleshores allò que sempre pregunta un polític a la ciéncia bàsica: “I tot això, per a què serveix?”. Faraday va respondre: “Jo no ho sé, però sé que algun successor de vostè cobrarà impostos sobre activitats i productes conseqüència del que jo faig”. I tant! També serveix per tenir el cap clar. Sense anar gaire lluny, els senyors Solana, físic, i Mayor Zaragoza, bioquímic, són, o eren, científics bàsics. Tenen allò que caracteritza el bon científic: la capacitat de separar el gra de la palla. I ho fan en benefici de tots nosaltres. Steven Hawking va respondre a una pregunta equivalent: “Hi ha una altra dimensió humana més enllà del benestar material i que mereix ser conreada”. Deixin-me afegir: la ciéncia bàsica permet que una persona com Hawking estigui al cim de l’activitat humana. La ciència bàsica fa que puguin haver-hi avenços tecnològics: serveix per iniciar la cadena d’activitats que finalment desemboca en un nou producte i en un augment de la qualitat de vida. Aquest any el transistor celebra 50 anys. La mecànica quàntica ens va permetre entendre els semiconductors. Així comença la cadena que, passant pels

l catedràtic i degà de la Facultat de Física Rolf Tarrach va pronunciar l’1 de juliol al Palau de la Generalitat un comentat discurs sobre la situació de la ciència a Catalunya, en nom dels guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic. El va estructurar en nou qüestions, una per cada guardonat amb la medalla, i en tres peticions, una per placa concedida a altres tantes institucions, entre les quals hi ha els Serveis Cientificotècnics de la UB. Tot seguit en reproduïm alguns fragments: «És per mi un singular honor poder expressar una doble gratitud: al Govern de la Generalitat de Catalunya per haver-nos atorgat les medalles i plaques Narcís Monturiol, i als meus col·legues copremiats per deixarme transmetre en llur nom aquesta gratitud. Estem orgullosos d’haver merescut aquests premis. Vull parlar de ciència i tecnologia, d’on es genera i transmet, de les universitats, de com i per què es fa, de la investigació i de qui la fa. (…) No vull començar, però, sense recordar que molts dels problemes que té la humanitat tenen el seu origen en un dèficit d’humanitats, i no de ciència o tecnologia. (…) 1. Què és un país sense valors afegits? Fa uns anys, en el debat final al congrés dels Estats Units sobre el SSC, el supercol·lisionador superconductor, un projecte de construcció d’un immens accelerador, amb

transistors i microxips, porta a les computadores actuals, ubiqües i imprescindibles. 3. Quin grup d’R+D ha fet el WWW? Avui dia em costa 30 segons entrar a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, mirar quines convocatòries té el Comissionat d’Universitats i Recerca i saber si estan obertes, tancades o pendents. He guanyat, en temps, un parell d’ordres de magnitud. Abans, el mateix requeria, potser, una hora. Doncs bé, aquesta innovació es va fer al CERN, a Ginebra, el centre europeu d’investigació bàsica per excel·lència, l’any 1989, per motius de comunicació entre les grans col·laboracions dedicades a l’estudi de les partícules elementals. I ho han regalat al món. Així, la resposta a la pregunta és: cap grup d’R+D independent, si de cas un grup d’R+D integrat en una col·laboració de recerca bàsica. 4. Podem planificar la ciència i l’R+D amb eficàcia? No, amb eficàcia no! És massa complex, no som prou llestos. De 10.000 idees sorgeixen 100 invents, que porten a 10 innovacions, de les quals una es materialitza en un producte que produeix beneficis. Senyor president, em pot vostè dir quina de les 10.000 idees serà la seleccionada pels sedassos de la tecnologia, de les proves, de la competència, de les finances i dels consumidors? És molt més probable equivocar-se que encertar. Per això, i això és una opinió molt personal, em fan por els programes de recerca europeus, els plans nacionals, els projectes temàtics dirigits. La recuperació de recursos econòmics gestionats per administracions superiors per part de les administracions d’abast geogràfic més limitat és una política econòmica, però no necessàriament científica. Només és científica si el de dalt sap què fa. Ho sap? (…) 5. Què podem fer aleshores per fomentar l’R+D amb èxit? Pedro Etxenique, amic, físic, exconseller d’Educació i Universitats al govern Garaikoetxea, va dir no fa dos anys al ForumDeusto, mutatis mutandis: ”Existeix una profunda connexió entre creixement econòmic sostingut, alta qualitat de vida i avenç


6. Li correspon un Premi Nobel a Catalunya? No, si no fem quelcom. Sí, si ho fem. Aviat farà cent anys que s’atorguen els premis Nobel de Física, Química i Medicina. Amb una mitjana de cinc premiats, farà 500 persones. En aquestes àrees Espanya té el 2

treball d’anàlisi de la física a Catalunya fet per David Jou per a l’Institut d’Estudis Catalans, tenen típicament els articles signats per almenys un català més citats. No al cofoisme! 7. Què fem, doncs, per merèixer un premi Nobel? Crear tradició científica, no deixant d’insistir-hi mai. Hi ha dos models que podem seguir, que anomeno neerlandès i nord-americà. El neerlandès és de baix a dalt. Assegurar una educació primària i secundària sòlida, per poder construir sobre ella amb qualitat i eficàcia. El nord-americà és l’empelt per dalt, atraure els millors del món amb una formació postgraduada d’elit. Per raons estadístiques, el

Moment del lliurament de la medalla Narcís Monturiol a Rolf Tarrach per part del president Jordi Pujol

per cent de la producció mundial, Catalunya el 4 per mil. Això fa dos catalans premis Nobel. On són? El raonament anterior és fals per dues raons: una, motiu d’alegria; l’altra, motiu de preocupació. La primera és que la ciència a casa nostra ha millorat últimament molt qualitativament, i no podem utilitzar els bons quantificadors actuals per als últims cent anys. La segona és que tenim pendent la revolució qualitativa. I la comissió Nobel premia la qualitat, no la quantitat. Espanya està mundialment en la posició 12ena en producció científica, però en la posició 38ena en impacte científic. Fem soroll, però encara no fem música. Emprant, per no ferir ningú aliè, la meva especialitat, la física, hi ha un abisme entre les prop de 4.000 cites del famós article de Steven Weinberg i les 200 que, segons un

millor xinès és millor que el millor nordamericà. El resultat d’unes proves que s’han fet en una cinquantena de països (tots els més avançats) a nois i noies de 13 anys per avaluar llur nivell de coneixements en matemàtiques i ciéncies és: Països Baixos, 541 i 560; Estats Units, 500 i 534; Espanya, 487 i 517; mitjana global, 500 i 500. Més val que comencem a preocupar-nos-en! D’altra banda, els Estats Units gasten lleugerament per sota del 3 % del PIB en R+D, els Països Baixos l’1,8 % i Espanya el 0,8 %. I estem baixant! La situació és d’alerta! Als Estats Units, en les tres àrees esmentades a la qüestió anterior tenen, fins a l’any 1992, 160 premis Nobel (dels quals 35 són naturalitzats), els Països Baixos, 11, i Espanya, 1. No cal presentar més dades, n’hi ha prou.

Per motius ideològics jo proposo que Catalunya segueixi el model neerlandès. Parlin amb un holandès mitjà i amb un texà mitjà, i veuran per què. 8. Per a què serveixen les universitats? I els pares? No per trobar-li feina al fill, sinó per educar-lo i oferir-li la formació que li permeti trobar feina per mèrits propis. Doncs no és gaire diferent per les universitats. No hi són per crear feina. Hi són per crear i transmetre coneixements que permetin a la societat crear feina. Per desenvolupar aptituds i esperit crític. Per trobar nous camins. Per desenvolupar la capacitat de ser feliç sense consumir, amb el saber, la cultura i la ciència. Per ensenyar a respectar la diversitat i els altres. Per ensenyar a diferenciar entre cost i valor. Per protegir els ciutadans del déu diner, del xarlatanisme en totes les seves disfresses i dels horòscops. Per formar elits, sí! Els sembla poc? Helmut Schmidt, excanceller de la República Federal d’Alemanya, explicava fa una setmana en un article publicat a El País/Die Zeit i titulat “Postergado equivale a abandonado” les seves idees, sempre interessants, sobre la moneda europea comuna. L’article insisteix en la importància de la lluita contra l’atur i té, cap al final, les següents frases: “El Estado tiene que tachar de una vez por todas las subvenciones a los sectores económicos anticuados e incapaces de competir, concentrándose, en lugar de ello, plenamente en la investigación y en la fabricación de productos punteros que todavía no se puedan producir en Asia. Para ello necesitamos naturalmente mejores universidades, universidades más efectivas, lo cual equivale a decir que es necesario que compitan entre ellas”. 9. Com han de competir les universitats públiques? No amb l’ús de la publicitat. No creant nous ensenyaments a tort i a dret. No oferint tots els ensenyaments. Sí destacant en alguns ensenyaments i en algunes línies d’investigació. Així les notes de tall altes seran indicadors d’una demanda alta, i no d’una oferta estrenyida. Les universitats han de seguir el model de la indústria farmacèutica, on els diners es fan amb uns pocs productes i la resta d’oferta per compromís i completitud. Al Regne Unit hi ha unes deu universitats, liderades per Oxford, Cambridge i la London School of Economics, caracteritzades per la recerca que s’hi fa, unes deu amb un caràcter mixt docent-investigador i la resta són dominantment docents. La investigació de qualitat requereix una certa concentració. El govern no ha de fer diferències subvencionant, sinó subvencionant les diferències basades en mèrit o capacitat.»

opinió

de la ciència i la tecnologia. Però la connexió no és lineal, no és directa, no és immediata, és incertament i difícilment quantificable, potser no sigui ni tan sols algorítmica, però hi és”. Què hem de fer, doncs? Detectar capacitats i ajudar a desenvolupar-les, assegurar l’excel·lència, la diversitat, l’adaptabilitat i la massa crítica. I deixar la resta al mercat, a la societat i als empresaris.

11


actualitat

Marià Alemany, un dels científics

més esmentats a la premsa

L’interès mediàtic es concentra en els últims fàrmacs desenvolupats per l’equip del professor Alemany contra l’obesitat, una malaltia que afecta el 10 % de la població a tot Espanya l catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB Marià Alemany, que dirigeix una novedosa línia de recerca sobre l’obesitat, ha estat un dels científics més esmentats pels diaris durant el 1996, segons conclusions de l’Informe Quiral 1996, que analitza la presència dels temes de medicina i salut en la premsa diària. Aquest informe ha estat dirigit pel periodista Vladimir de Semir i elaborat per les investigadores Maria Roura i Johanna Cáceres de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’un estudi quantitatiu i descriptiu El professor Marià Alemany de 1.273 textos periodístics publicats als diaris ABC, Avui, Eco, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia al los amb humans tan bon punt comencin els protocols de les proves clíniques. Ara com llarg del 1996. La raó d’aquest interès mediàtic són els ara, els estudis se centren en determinar la últims fàrmacs contra l’obesitat desenvolu- possible toxicitat i efectes secundaris d’aquest pats per l’equip del professor Alemany, que productes i desenvolupar-ne una forma adient presenten uns avantatges superiors als obtin- per al consum via oral. El mecanisme d’acció no és gens agressiu guts amb el producte natural –l’oleat d’estrona, una hormona esteroïdal– i els productes analitzats L’investigador ha rebut nombrosos amb anterioritat. Amb el finançament de premis i també es autor Laboratoris Salvat, aquest de la novel·la guardonada grup d’investigadors de la UB ultima el desenvolupa’El virus de la glòria‘ ment d’un fàrmac que pugui solucionar el problema de l’obesitat, una malaltia que afecta el 10 % de per a l’organisme des del punt de vista farmacològic perquè actua dins dels marges la població a tot Espanya. Els resultats obtinguts fins ara per aquests biològics: en síntesi, el Merlín provoca una fàrmacs –coneguts de forma genèrica sota el disminució de la ingesta fonamentalment nom de Merlín– són altament satisfactoris en glucídica, manté la despesa energètica de rates de laboratori i s’espera poder reproduir- l’organisme i no produeix pèrdues de proteï-

E 12

nes. Els investigadors també analitzen actualment si la presència d’estrona en els aliments es relaciona amb el desenvolupament de l’obesitat. Les recerques de l’equip del professor Alemnay van ser protagonistes del reportatge Burning the fat (Cremant greixos) que la cadena de televisió BBC International va emetre l’any passat dins del prestigiós programa sobre ciència i salut Tomorrow´s World, i la revista científica d’abast mundial Scrit li va dedicar una pàgina sencera. Marià Alemany va ser guardonat amb el premi Danone 1995 per la seva trajectòria científica en nutrició i el passat mes d’octubre va rebre el premi Francisco Grande Covián, atorgat per la Societat Espanyola de Nutrició Bàsica i Aplicada (SENBA). La seva vessant com a escriptor també ha estat reconeguda amb el premi de novel·la científica de la Fundació Catalana per a la Recerca l’any 1994 pel seu llibre El virus de la glòria


clubs

Dos cursos de gestió esportiva

en col·laboració amb el

FC Barcelona

Els estudis destinats a gerents d’entitats esportives ja han tingut 130 alumnes al llarg de sis edicions, mentre que el curs de dret i fiscalitat aborda el segon any amb una ampliació de les places previstes

presarial Anna M. Gil, el primer d’aquestes característiques que s’organitza a Europa. Al llarg de 180 hores lectives, es desenvolupa d’octubre a juny dividit en cinc grans blocs: Dret esportiu, que s’ocupa del dret del treball i seguretat social, les relacions entre l’esport i l’administració i les assegurances esportives; Comptabilitat esportiva; Finances, sobre inversions i elaboració de pressupostos; Fiscalitat en l’esport; i un bloc de conferències i taules rodones sobre temes d’actualitat com ara les fundacions, la violència en l’esport i la influència dels mitjans de comunicació en l’esport. Entre d’altres, hi han donat conferències el president del

acord de col·laboració signat entre el FC Barcelona i la UB l’any 1992 es concreta en aquests moments en dos cursos a la Facultat d’Econòmiques sobre els diferents aspectes de la moderna gestió econòmica i financera dels clubs esportius. L’inici del Curs de Gestió d’Entitats Esportives data de 1991. Va ser el primer curs d’aquestes característiques que es va crear a Espanya com a resposta a la creixent demanda de formació de professionals de l’esport en temes d’economia i gestió d’empreses. Dirigit pel professor del DepartaEl president Josep Lluís Núñez durant una de les seves conferències en el curs de Dret, Finances i Fiscalitat ment d’Economia i Orgaen les Entitats Esportives, a la Facultat d’Econòmiques nització d’Empreses Xavier Triadó, ha tingut un total de FC Barcelona Josep Lluís Nuñez, el director 130 alumnes en les sis edicions que ha por- Actualment s’articula com a curs d’extend’El Mundo Deportivo Santi Nolla, l’exsetat a terme i ha assolit un alt grau d’accep- sió universitària adreçat a persones sense cretari general de l’Esport Josep Lluís Vilatació en el món de l’esport a Catalunya, qualificació acadèmica, i com a curs de seca i el subdirector de Banca Catalana Joan com ho prova el fet que alguns dels seus postgrau per als llicenciats universitaris. Miras. alumnes han creat empresa pròpia, d’altres De cara a properes edicions hi ha el projecEn la primera edició s’hi van matricular 18 han estat incorporats com a membres d’una te d’oferir el curs via Internet i, d’aquí a alumnes, dels quals 5 eren llicenciats en dret federació i d’altres han emprès reptes dos anys, convertir-lo en un màster de dos o econòmiques i la resta estudiants, i es dóna importants dins les entitats de les quals ja cursos lectius. la característica que tots ells havien estat L’altre curs, nou de l’any passat, és el de eren gerents o directius. Fins avui hi han esportistes. De cara al curs que ara comença participat, entre altres, el gerent del TDK Dret, Finances i Fiscalitat en les Entitats es preveu augmentar el nombre d’alumnes Manresa, personal de l’àrea d’esports de Esportives, dirigit per la professora del Defins a 30 l’Ajuntament de Barcelona, directius del partament d’Economia i Organització Em-

L’ 14

Tenis Turó i del Tenis Barcelona, i llicenciats d’INEFC. El programa es desglossa en set àrees, amb un contigut eminentment pràctic. Abasten tots els aspectes de la gestió d’una entitat esportiva: anàlisi financera, comptabilitat, fiscalitat, instruments i tècniques de gestió, màrqueting esportiu, planificació d’activitats esportives i teoria econòmica de l’esport. Usualment inclou conferències de directius del FC Barcelona sobre temes concrets del programa d’estudis, com ara l’assessor jurídic Josep M. Antràs, el secretari general Ricard Maixenchs, l’exgerent Anton Parera i el comptable Jaume Parés.


L’actual sistema representa un dels percentatges més baixos de tot Europa en finançament públic de l’ensenyament superior i, d’altra banda, no contempla mecanismes d’avaluació de la qualitat

a universitat pública es defineix principalment pel fet que el seu pressupost l’aporta l’administració pública, com és el cas actualment per a vuit de les deu universitats existents a Catalunya, de les quals la UB és la més gran i per tant la més dotada pressupostàriament en termes quantitatius. Però no existeix un model de finançament de les universitats públiques per part de l’administració autonòmica de Catalunya, que està estudiant des de fa alguns anys diferents models que permetin objectivar els mecanismes de finançament. Les principals dificultats es deriven de l’actual context restrictiu de les finances públiques, que impedeix l’increment de les partides pressupostàries i condueix en la pràctica a un “nivell zero”, en què les hipotètiques millores d’algunes universitats es basen en l’empitjorament de les restants. L’actual sistema de finançament públic tendeix a calcular les partides corresponents a cada universitat segons el nombre d’estudiants ingressats. Encara no contempla mecanismes d’avaluació de la qualitat, que serien possibles si tingués en compte la proporció d’estudiants graduats, és a dir, la resultant de l’ingrés més l’eficiència del procés de formació i els seus fruits. D’altra banda, Espanya i Catalunya presenten un dels percentatges més baixos de tota la Unió Europea de finançament públic de l’ensenyament superior en relació al Producte Interior Brut, en concret un 0,8 % i un 0,6 % respectivament, per bé que amb tendència a millorar en comparació amb l’inici

dels anys 80, segons han palesat els membres del Gabinet Tècnic de Programació i Estudis de la UB Lorenzo Albardías i Dolors Baena en el seu treball sobre la qüestió, en el llibre Planificación, evaluación y financiación de sistemas educativos. També ho ha subratllat la primera auditoria de qualitat feta enguany per la Conferència de Rectors d’Europa en una universitat espanyola, concretament la Universitat Autònoma de Barcelona. En un marc de congelació salarial del professorat i del personal, el pressupost corrent de la UB per a l’any 1997 és de 35.917 milions de pessetes, un 0,9 % superior al de

economia

Com es finança la universitat pública ria, atès que el petit augment no és suficient per cobrir l’increment de despeses derivat dels triennis del personal, d’altres increments vegetatius i dels increments de subministraments i manteniment. Això ens ha obligat a reduir algunes partides i a presentar un pressupost molt restrictiu, amb reduccions en molts llocs de cost”. En síntesi, el pressupost de la universitat pública s’alimenta de les diferents transferències de l’administració pública: transferències corrents, transferències de capital per a inversions en obres i subvencions a programes de recerca. En segon lloc, el finançament privat de les universitats pú-

L

15

Entrada a la biblioteca del Campus Vall d’Hebron de la UB

l’any anterior; 30.731 milions corresponen a despeses corrents i 5.186 milions a despeses de capital. Més del 70 % es dedica als salaris del professorat i del personal. En ser presentat a la Junta de Govern i aprovat pel plenari del Consell Social de la universitat, el vicerector d’Economia i Organització Enric Canela va qualificar el pressupost de “fortíssima contenció de la despesa”. De la mateixa manera, el rector Antoni Caparrós va manifestar: “Patim una pèrdua en la nostra capacitat de maniobra pressupostà-

bliques és el facilitat pels ingressos de matrícules pagades pels estudiants, que representen el 15 % dels ingressos corrents globals, i pels contractes de recerca amb el sector productiu. Actualment es calcula que l’estudiant de la universitat pública paga amb la matrícula el 14 % del cost de la despesa corrent de la UB (docència, recerca i serveis), però el percentatge seria superior si no es tinguessin en compte els costos de la recerca associada


equipaments 16

Els Serveis Cientificotècnics, un model reconegut Concentren l’equipament de recerca d’alta tecnologia i el personal especialitzat, amb un sistema de gestió innovador que ha estat valorat en múltiples fòrums científics 1 de juliol la directora dels Serveis Cientificotècnics, Montserrat Baucells, rebia de mans del president de la El president Pujol, flanquejat per la subdirectora Montserrat Roura (a l’esquerra) i per la directora Montserrat Baucells, el dia del lliurament de la Placa Narcís Monturiol als Serveis Cientificotècnics Generalitat Jordi Pujol la Placa Narcís Monturiol 1996, atorgada en reconeivenis amb l’exterior, igualment). A títol inxement al suport constant que aquest servei oferint servei a d’altres institucions públiformatiu, el servei prestat durant el 1996 als de la UB ha donat a la recerca del nostre ques i a l’empresa privada. Hi treballen un investigadors de la UB –calculat segons els total de 84 persones i disposen d’una gran país. barems com a empresa de serveis– estaria La seva estructura està basada en la con- varietat de tècniques instrumentals, entre les valorat en prop de 1.200 milions de pessetes. centració d’equipament tècnic i personal quals destaquen la ressonància magnètica En un futur i dins el marc de les obres de altament qualificat per donar resposta a gran nuclear, l’espectroscòpia molecular, la diconstrucció del Parc Científic de Barcelona varietat de problemes de recerca i desenvo- fracció de raigs X, la microsonda electrònilupament tecnològic. Els Serveis Cientificotècnics de la UB han estat considerats com Ocupen 3.000 metres quadrats al Campus Pedralbes, un autèntic model de gestió i organització en en procés d’ampliació diversos fòrums científics, entre els quals hi ha la II Reunió Plenària de la Xarxa de Gesal Campus Pedralbes de la UB, els Serveis tió de Centres d’Instrumentació Científica ca, la microscòpia electrònica de transmissió Cientificotècnics augmentaran la seva super(GECIC) celebrada a la ciutat de Quito i les tècniques d’anàlisi de superfície, entre fície fins als 16.500 metres quadrats en una d’altres. (Equador) el març passat. primera etapa. Seran els primers de tot Durant l’últim exercici, va comptabilitzar Amb una superfície actual que supera els Espanya en tenir un espectròmetre de res3.000 metres quadrats al Campus Pedralbes, un total de 72.000 hores de treball efectiu, de sonància magnètica nuclear de molt alt camp els Serveis Cientificotècnics van ser creats el les quals un 20 % corresponia als clients (750 Mhz), entre altres equipaments d’alta 1987 per donar suport a la recerca de la UB externs i el 80 % restant als usuaris interns tecnologia i rendibilitzar-ne l’estructura científica, tot de la UB (amb una alta participació en con-

L’


medicina esportiva més avançada

escola

Nova seu per a la

La recerca en medicina esportiva i l’assistència als esportistes es doten de recursos avançats en el marc de les noves dependències acabades d’estrenar La nova seu de l’Escola de Medicina de l’Esport, situada al Servei d’Esports de la UB a la Diagonal, va ser inaugurada el mes de maig. Les noves dependències compten amb dos despatxos i dues sales, una dedicada a l’assistència a l’esportista i l’alUna de les proves en les noves instal·lacions tra a l’avaluació funcional. També s’ha fet una transformació total de l’espai exterior, enjardinant la zona i facilitant l’arribada d’ambulàncies. En paraules del director i fundador d’aquesta escola, el professor del Departament de Ciències Morfològiques i Odontoestomatològiques de la Facultat de Medicina Domingo Ruano, “es tracta, per l’edifici i per les instal·lacions, d’un dels centres de medicina esportiva més importants de Barcelona”. També presta serveis a tots els usuaris del Servei d’Esports de la UB, tant individualment com per equips. Actualment s’encarrega de les tasques del centre el doctor Jordi Ribas. L’Escola té quatre funEl professor Ruano, a l’esquerra, amb els seus col·laboradors M. Guerra, E. Cuadrado, B. Hidalgo i J. Ribas cions bàsiques: centre docent de metges especialisgasos) i amb diverses línies d’investigaseguiment de les lesions, i per últim centes en medicina esportiva, que hi fan una ció. Està oberta de 9h a 20h entre setmana tre de recerca en medicina esportiva, dotat estada de tres anys; valoració funcional de i els caps de setmana en horaris de coml’esportista, tant amateur com federat; d’un modern equipament (cicloergòmetre, petició ecògraf, cinta sense fi i analitzador de assistència a l’esportista, amb un control i

E

17


científics

Tres visites del científic colombià

Manuel E. Patarroyo na sala plena de gom a gom va acollir amb expectació la conferència sobre “Desenvolupament de noves vacunes sintètiques” de l’investigador colombià Manuel E. Patarroyo, que va tenir lloc l’octubre de l’any passat amb motiu dels actes d’inauguració de la remodelació de la Facultat de Medicina de la UB. A la sortida, un nombrós grup d’estudiants pugnava per conversar amb l’autor de la primera vacuna sintètica contra la malària, una malaltia endèmica que afecta milions de persones de les àrees més deprimides del planeta. L’escena es va tornar a repetir el mes d’abril al Campus Bellvitge de la UB i un cop més a la Facultat de Medicina, quan l’investigador colombià va participar amb altres especialistes en una taula rodona sobre la investigació en salut internacional, coordinada pel degà Josep A. Bombí. I per tercera vegada, el 5 de juliol, quan Patarroyo va apadrinar, conjuntament amb la senadora Victòria Camps, el jurament hipocràtic dels alumnes de Farmàcia que es llicenciaven. L’actual director de l’Institut d’Immunologia de Bogotà (Colòmbia) va cedir la pa-

U

18

Manuel Patarroyo envoltat pels estudiants de Farmàcia que acabaven de fer el jurament hipocràtic en la cerimònia de llicenciatura

tent de la seva primera vacuna química contra la malària a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tot i no rebre suport de les principals autoritats sanitàries. Durant les seves estades a la UB, sempre ha agraït les mostres de suport rebudes de tot Catalunya i

en especial de l’equip del metge Pedro Alonso, del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic, amb qui continua treballant per millorar l’eficàcia de l’SPF66 (la seva primera vacuna sintètica contra la malària)

Primera patent als

Estats Units

Una empresa nordamericana pagarà el 10 % de les seves vendes anuals per un procediment desenvolupat per l’equip del professor Pedroso al Departament de Química Orgànica

E

l mes de gener la UB va rebre 10.000 dòlars en concepte dels primers royalties d’explotació del contracte de lli-

El professor Enrique Pedroso

cència de patent establert entre la universitat i una empresa nord-americana, la Glen Research Corporation, per a l’explotació als Estats Units d’un procediment general de preparació d’oligonucleòtids cíclics –petites cadenes tancades d’àcids nucleics– i compostos intermedis desenvolupat per l’equip del professor Enrique Pedroso al Departament de Química Orgànica. Segons explica Pascual Segura, director del Centre d’Estudis de Documentació de Patents de la UB, moltes de les invencions generades pel personal d’aquesta universitat es patenten a nom de les empreses amb les quals hi havia contractes previs que així ho estipulaven. Les altres invencions normalment s’acullen a la Normativa de Patents i se’n sol·licita patent a nom de la UB, a través d’aquest Centre


entrevista

Joaquim M. Puyal “A mi fer classes

m’agrada”

Llicenciat en Filologia a la UB, ha fet de professor invitat en diversos períodes de la seva carrera professional i treballa en una tesi doctoral sobre llenguatges de masses

Q 20

generals polítics, bidells que entraven a donar l’hora al “doctor”, el bar –càlid– amb un enllustrador vellet que va haver de plegar perquè es va quedar sense feina, instàncies de bona conducta al rector per evitar pèrdues de matrícula, reunions i assemblees, interrupcions de les classes “per informar”, i una altra música, una altra cigarreta, uns altres vestits, una altra manera de relacionar-nos amb les noies que, de cop, van agafar la iniciativa, ens van enamorar lliurement i ens van ensenyar a fer anar el ciclostil i a traginar octavilles... Des del punt de vista personal, puc dir que els amics

pràctica en el terreny de la comunicació de masses jo notava que em calia fer un procés de reflexió sobre l’activitat i els seus condicionants. Fruit d’aquesta necessitat vaig començar a provar d’analitzar diversos aspectes d’alguns llenguatges de masses. D’altra banda això m’anava bé pel meu propi govern com a professional davant del micro o de la càmera. En aquell punt, i com a conseqüència d’una iniciativa d’en Xavier Febrés, que ens va proposar al doctor Sebastià Serrano i a mi de fer una llarga conversa per ser publicada a la col·lecció de llibres Diàlegs a Barcelona, vaig

uè ha quedat més gravat en la seva memòria dels estudis de llicenciatura fets a la UB? Uf! Tantes coses... i moltes no estrictament relacionades amb el record, diguem-ne, intel·lectualitzat, sinó més aviat amb l’àrea de d’impacte sobre la sensibilitat. Des del punt de vista acadèmic tinc bona memòria d’alguns destacats preceptors com els doctors Badia, Bastardes, Blecua, Comes, Gomà, Marsà, Vila Valentí, Vilanova... i molts d’altres. L’alumne que jo era hi reconeixia una categoria acadèmica i, en general, humana. Des del punt de vista sociològic l’impacte del record de la universitat en lluita de finals dels seixanta és inesJoaquim M. Puyal retorna al claustre de l’Edifici Plaça Universitat borrable: la vitalitat dels moviments marxistes i l’anretrobar en el meu interlocutor el vell amic tifranquisme, la “conscienciació” de la majo- que vaig fer en aquella època ho han estat ja que en el seu moment també m’havia fet de ria silenciosa i la implicació d’alguns fills de tota la vida. Alguns ara són destacats profesprofessor. Em va animar a sistematitzar la la burgesia en el compromís polític, el Pati de sionals o artistes. D’altres, professors d’aquesfeina, ordenar les notes, matricular-me als Lletres ple de cartells i l’arenga vibrant d’en ta mateixa Universitat de Barcelona, com ho cursos de doctorat i a més va acceptar de diriPaco Fernández Buey, les invasions dels gri- era el ja desaparegut Santiago Mollfulleda. gir una tesi que he començat a fer ja de gran i sos etzibant cops de porra a tort i a dret a que no sé ben bé quan acabaré. l’interior de la Facultat fins que el rector va Quins motius l’han portat a compaginar negociar la inviolabilitat de l’àrea lectiva... O una intensa activitat professional amb Quan ha acceptat en repetits moments aquell migdia que algú va llençar el bust de els estudis especialitzats de doctorat i la donar classe a la UB com a professor inviFranco per la finestra. Tot això se’m barreja corresponent feina de recerca? tat, com ha vist l’experiència docent? Després de gairebé trenta anys de feina amb lectures de textos de Ionesco, aprovats


UB a partir del 1966 en l’especialització de Filologia Romànica. En llicenciar-se, l’any 1971, va ser contractat com a professor no numerari a la mateixa facultat per impartir l’assignatura de Matemàtiques per a Lingüistes durant dos cursos. L’activitat professional que desenvolupava des de l’any 1967 a Ràdio Barcelona i des del 1972 també a TVE no li va permetre mantenir la dedicació universitària. Tot i això va seguir els primers cursos de doctorat a la UB i va cursar tota la llicenciatura en Ciències de la Informació a la UAB. La seva tesi de llicenciatura, sobre terminologia futbolística en castellà, aplicada posteriorment a la llengua catalana amb l’ajuda dels professors Alfred Badia i Jordi Mir, li va ser de gran utilitat quan el 1976 va iniciar les transmissions

De fet la meva experiència docent a la Universitat de Barcelona va començar el curs 1972-73. En acabar els estudis vaig ser contractat al mateix temps que la doctora Emma

de futbol en català. Ha desenvolupat diversos programes de gran èxit a la televisió, tant en la faceta de director-presentador com en la de creador de formats i productor executiu. A finals dels anys 80 i durant el deganat del professor Gabriel Olivé a Filologia, es va reincorporar com a professor invitat a la UB per impartir algunes classes i col·loquis. L’elaboració del llibre de converses amb el professor Sebastià Serrano de la col·lecció Diàlegs a Barcelona, aparegut el 1991, va propiciar la decisió d’acabar els estudis de doctorat sota la direcció del doctor Serrano, en les classes del qual ha participat sovint des del curs 1992-93. Va ser contractat com a professor invitat per la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB el curs 1994-95. Ha establert col·laboracions diverses amb altres universitats del país.

que la fortuna ha volgut que fos sempre on m’ha tocat treballar, és molt agradable. A mi fer classes m’agrada. Tenir contacte amb els alumnes és molt gratificant i, en general, la

Retrobada amb el professor i lingüista Joan Solà al Pati de Lletres

Martinell com a PNN pel Departament de Llengua Espanyola, de l’aleshores Facultat de Filosofia i Lletres. Vaig ser dos anys professor d’aquesta casa. L’activitat més significativa d’aquella època va ser la feina com a ajudant d’en Sebastià Serrano en l’àrea de la lingüística matemàtica i la lògica aplicada a l’anàlisi del llenguatge. Ara faig classes d’una manera menys regular i col·laboro també amb altres universitats, però és cert que tornar a aquest vell edifici,

gent que es matricula als cursos de teoria de la comunicació, a mi, m’interessa. Quina impressió té de l’evolució de la universitat i de la UB en particular des del seu primer contacte fins ara? Em permeto recordar que gairebé tot ha evolucionat molt en els darrers trenta anys. Per tant, és impossible establir comparacions si no tenim en compte el conjunt del canvi global. D’altra banda tampoc no co-

nec tan a fons el moment present com per poder pontificar res. Ara bé, com a impressió, que és el que vostè em demana, segurament diria que en general el nivell de competència en la transmissió de la informació és més alt, és a dir, que la universitat com a emissor ha millorat. Probablement, com a conseqüència de la massificació, el nivell d’aprofitament de la informació és més irregular, però això no vol dir que avui no hi hagi molts alumnes que si van a fora a fer un curs de doctorat, per exemple, ja no es troben en situació de clar desavantatge com passava abans. I bé, si m’ho permet li diré una cosa. Jo crec que la universitat no ha arribat encara al punt d’incidència que li pertoca en el conjunt de la societat. La institució i els seus símbols haurien de ser més presents en l’activitat social i civil. Per prestigi i –permeti’m dir-ho així– perquè s’hauria de posar, en certa manera, “de moda”. Vull dir, per entendre’ns, que el que diu el rector o un professor destacat és important i aquesta veu s’ha de sentir més sovint i amb més força als mitjans i als fòrums d’opinió. A més, quan dic que s’hauria de posar de moda, vull dir que aquesta incidència en la societat hauria de seguir un camí semblant al que ha fet el Barça, per exemple. Ja sé que la comparació li pot semblar inadequada a algú, però per més títols que guanyin els Celtics de Boston tothom sap què és la Universitat de Harvard. Oi que m’entén?

entrevista

Joaquim M Puyal va estudiar Filosofia i Lletres a la

21


actualitat

Descriuen més efectes beneficiosos

de l’aspirina

aspirina pot actuar frenant la proliferació cel·lular, fet que explicaria la menor incidència d’alguns càncers en persones tractades amb aquest fàrmac, segons un estudi dirigit pels investigadors Ramon Bartrons i Joan Gil, del Departament de Ciències Fisiològiques de la UB, publicat el mes de gener en la prestigiosa revista nord-americana Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics. Tot i que els experiments s’han fet únicament amb cultius cel·lulars, els resultats corroboren l’existència d’una relació epidemiològica, constatada anteriorment per molts articles en la literatura científica internacional, entre la utilització de tractaments amb aspirina i la reducció del risc d’incidència de càncer de còlon i recte. La recerca s’ha dut a terme en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’empresa Quí-

L’

22

D’esquerra a dreta, Ramon Bartrons, Esther Castaño, Mireia Dalmau i Joan Gil

mica Farmacèutica Bayer, gestionat per la Fundació August Pi i Sunyer, i ha comptat amb el suport de la marató que TV3 va organitzar el 1994 per tal de recollir fons per a la recerca contra el càncer. L’equip d’investiga-

dors treballa actualment en una àmplia línia de recerca bàsica centrada en temes diversos com la leucèmia limfàtica, oncogens, factors supresors tumorals, apoptosi i regulació metabòlica

La diplomatura

de Turisme s’integra a la universitat

a UB ha començat a oferir enguany un nou ensenyament, acabat de crear amb rang universitari pel Ministeri d’Educació amb el nom de diplomatura de Turisme. De les 920 places de primer curs en sis universitats catalanes d’aquesta nova diplomatura, la UB és la que n’ofereix un major nombre, fins a 350 places, gràcies a la fusió de la ja existent Escola Superior d’Ensenyaments Universitaris de Gestió Hotelera, adscrita a la UB, amb el

Centre d’Estudis Turístics i Hotelers CETT. L’Escola Superior d’Ensenyaments Universitaris de Gestió Hotelera, situada a l’edifici remodelat de l’antic hotel Miramar de Sitges, havia estat pionera des del 1991 en impartir una titulació universitària pròpia de la UB en gestió hotelera, de la mateixa manera que el CETT impartia a la Vall d’Hebron de Barcelona els estudis de tècnic d’empreses i activitats turístiques, no integrats fins ara en el sistema universitari global. La nova diplomatura serà dirigida per la professora Amèlia Díez, directora des del 1991 de l’escola adscrita a la UB

L

Amèlia Díez amb Gaspar Espuña a l’entrada del CETT


de mil milions

al Parc Científic La recerca superior més avançada s’està desenvolupant en aquesta mena de parcs, on cohabiten el sector públic i el privat

milions de pessetes, dels quals la majoria ja han estat atorgats. En el marc d’aquesta primera fase, per una banda, han començat les obres de construcció dels nous mòduls que han d’acollir l’ampliació dels Serveis Cientificotècnics i laboratoris de recerca experimental i, de l’altra, s’ha iniciat la remodelació de la Torre D de l’edifici de Les Cúpules, on s’instal·larà la nova seu de la Fundació Bosch i Gimpera i

projecte

Segona injecció econòmica

bres, serà presidit pel rector Antoni Caparrós. Aquest patronat aprovarà el pressupost de la fundació i la composició del seu consell executiu, el qual nomenarà el director del Parc Científic. La participació d’una entitat financera en els òrgans directius del projecte s’inscriu en el model internacional més consolidat durant els últims anys per a aquesta mena de parcs científics o tecnològics, en els quals s’està

l Comissionat d’Universitats i Recerca de la Generalitat ha anunciat una segona injecció financera de 1.440 milions de pessestes al campus cientifico-tecnològic de Pedralbes de la UB i de la UPC, dels quals 900 milions de pessetes s’invertiran durant el període 199799 per a la construcció del Parc Científic de Barcelona, a través de les subvencions sol·licitades pels governs autònomic i central al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El FEDER ja havia atorgat una primera inversió de 950 milions de pessetes en el mateix projecte l’any anEls primers treballs de construcció del Parc Científic, al voltant de l’edifici de Les Cúpules al Campus Pedralbes terior. D’altra banda, l’administració central i l’autonòmica van aportar durant desenvolupant la recerca superior més el 1996 un primer finançament de 600 mi- del seu Centre d’Innovació-Les Cúpules, avançada en un marc de coexistència entre el lions de pessetes, que van permetre comen- com també grups de recerca en ciències sector públic i el privat. Per exemple, el banc çar les obres de construcció actualment en humanes i socials que no necessitin equipaABN AMRO participa en el Zernike Science ments pesants. La resta de mòduls que es curs. Park associat a la universitat de Groningen El Parc Científic de Barcelona represen- construiran en la fase següent i les altres (Holanda) i, de la mateixa manera, el Bartarà un pol d’excel·lència de la recerca uni- torres de l’edifici es destinaran igualment a clays Bank al University of Warwich Scienversitària de Catalunya, en col·laboració amb laboratoris de recerca i espais de recerca ce Park, pròxim a la ciutat de Birmingham. institucions polítiques, científiques i finance- temporal, respectivament. La participació d‘aquestes entitats financeres La creació de la Fundació Parc Científic res, com també amb empreses del sector prien l’administració dels parcs, com també vat. Ocuparà gradualment l’espai alliberat de Barcelona, que a partir d’ara dirigirà el d’altres empreses del sector privat (Ikea a pel trasllat de diverses facultats de l’edifici desplegament del projecte, va ser aprovada l’Ideon Center AB de la Universitat de Lund de Les Cúpules i el seu entorn (actuals facul- per la Junta de Govern de la UB, pel consell a Suècia o bé Coopers&Lybrand al ja esmentats de Geografia i Història i Filosofia), amb director de la Fundació Bosch i Gimpera, tat de la universitat de Warwich), en contriun total de 50.000 metres quadrats previstos. pel consell d’administració de Caixa de Cabueix al bon funcionament de manera imporEl finançament de la primera fase de cons- talunya i pel plenari del Consell Social de la tant trucció fins a l’any 2000 s’eleva a 4.250 UB. El patronat, d’un màxim de 25 mem-

E

23


sistemes

La informàtica

arrela a la universitat

Fortes inversions per a les assignatures que requereixen l’ús d’ordinadors, com també en sales d’informàtica de lliure accés i en programes de gestió a UB ha invertit els tres darrers anys 227 milions de pessetes per renovar les aules i sales d’informàtica. Les aules, que sumen un total de 58 i contenen uns 1.000 ordinadors en xarxa, són per impartirhi assignatures que requereixen suport informàtic. Les 14 sales existents són de lliure accés perquè els alumnes hi puguin estudiar i fer pràctiques. La nova seu de l’Escola de Biblioteconomia al carrer Melcior de Palau (Sants) i la Facultat de Medicina han estat els centres on s’ha fet una tasca més rellevant de renovació, tot aprofitant les obres que s’hi han portat a terme. També s’ha fet una inversió important en el nou Campus Vall d’Hebron. A la Divisió II de Ciències Econòmiques, Jurídiques i Socials s’han creat noves aules i s’han posat al dia les que estaven en activitat, alhora que s’han aplicat millores a les altres facultats. El creixement de la xarxa informàtica de la UB ha permès que actualment hi hagi gairebé 5.000 ordinadors en xarxa, corresponents als diversos col·lectius i unitats de la universitat (professors, estudiants, serveis). Això ha estat possible mitjançant la instal·lació de cablatges estructurats des d’uns 250 punts de distribució. A tots els edificis remodelats o de nova construcció s’han implantat sistemes PDS de veu/dades que simplifiquen les instal·lacions i estan dimensionats per facilitar el creixement i la mobilitat de la xarxa. Les connexions entre campus i entre edificis s’han construït mitjançant sistemes propis (habitualment fibres òptiques) o llogats a Telefònica. Es preveu a molt curt termini posar en marxa un sistema troncal basat en tecnologia ATM que ha de millorar de forma ostensible la capacitat de transport

informàtic entre els campus, i en una fase posterior entre els edificis i dins d’aquests. Un altre camp de treball és la informàtica de gestió, en la qual s’ha invertit en els darrers quatre anys més de 300 milions de pessetes per millorar el funcionament administratiu de la nostra universitat. S’han posat en funcionament els projectes GIGA (Gestió Integrada de Gestió Acadèmica), VTLS (Gestió de Biblioteques), SICUB (Sistema d’Informació Comptable de la UB),

nis, convocatòries, ajuts a la recerca i currículums d’investigadors. Pel que fa a la informàtica de recerca, el CIUB ha renovat 20 servidors Unix en aproximadament tres anys, gastant en aquest concepte 40 milions els dos darrers anys. Durant el 1996 el Centre d’Informàtica va destinar 10 milions de pessetes a cofinançar adquisicions de maquinària amb els diversos departaments i grups de recerca. El mateix any es van emprar 12 milions per finançar l’accés

L 24

Les aules i sales d’informàtica es multipliquen en el panorama universitari

XIPER (Xarxa d’Informació de Personal) i GREC (Gestió de Recerca). El programa GIGA es va crear per respondre a les necessitats informàtiques generades per l’aprovació dels nous plans d’estudi i permet, des de totes les facultats i escoles, la gestió de tots els alumnes i dels diferents ensenyaments que s’hi imparteixen. Per a la gestió de les biblioteques s’ha adquirit el paquet integrat VTLS, comú a totes les universitats catalanes, i també un ordinador Hewlett Packard 3000 987/150. Pel seu cantó, el SICUB ha significat la descentralització a nivell de divisions de la gestió econòmica de la UB. El XIPER contempla la gestió de personal i nòmina i està desenvolupat íntegrament pel Centre d’Informàtica de la UB. Finalment, el GREC permet, entre d’altres, la gestió de projectes, conve-

d’investigadors de la UB al Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), consorci que té per objectiu que investigadors i empreses puguin fer càlcul d’altes prestacions, integrat per la Generalitat, la Fundació Catalana per a la Recerca, la UB, la UAB, la UPC, la UPF, la Universitat de Girona, la de Lleida i la Rovira i Virgili. El manteniment de totes les instal·lacions informàtiques ha fet que el Centre d’Informàtica de la UB destinés el 1996 uns 39 milions a manteniment de hardware i 22 en software dins la informàtica de recerca. En el capítol d’informàtica de gestió, el Centre ha destinat uns 20 milions en manteniment de hardware i 13 milions a software. Amb tot, val a dir que les renovacions del parc informàtic de la UB han permès una disminució de les despeses en manteniment


al món del cava la seva recerca l grup de recerca sobre vins i caves que José de Castro, ha contribuït a definir les dirigeix a la UB la catedràtica de Nutri- directrius del Departament d’Indústria Agroció i Bromatologia Carmen de la Torre alimentària de l’esmentada escola de cara al treballa des del 1982 amb l’objectiu d’acos- sector del vi i el cava. Entre les accions encetar el món de la recerca universitària al sec- tades, destaquen la creació el 1987 del pritor vitivinícola privat. El grup de Carmen de mer màster en viticultura i enologia de tot la Torre, presidenta del Comitè d’Experts de Espanya, la reorganització dels continguts Nutrició i Salut de l’Office Internationale de acadèmics en els plans d’estudi i l’assessorala Vigne et du Vin, col·labora amb prestigio- ment continu a diferents empreses del sector. sos centres de recerca internacionals i parti- Membre de la comissió docent d’un progracipa en projectes d’investigació de finança- ma europeu Erasmus sobre enologia, el proment tant privat com públic. L’experiència dels investigadors ha estat de gran valor a l’hora d’assessorar el món de l’empresa en múltiples qüestions sorgides al llarg de tot el procés productiu. La combinació entre el món de la recerca universitària i l’empresa vitivinícola ha donat com a resultat una millora de la qualitat dels processos tecnològics i del producte que arriba al consumidor. Les primeres tasques d’aquest grup de recerca de la UB es van iniciar amb l’estudi de les varietats auLa professora Carmen de la Torre al seu laboratori tòctones de raïm blanc del Penedès (macabeu, xarel·lo i parellada) i una de nova introduïda més tard a la denominació d’ori- fessor Sancho continua actualment la tasca gen del cava, la chardonnay. La col·laboració de recerca en el món del vi i del cava al amb el grup Freixenet des del 1984 ha Departament de Microbiologia de la UB. La preocupació dels investigadors per la permès elaborar una base de dades sobre la composició i qualitat dels vins escumosos, preservació del medi ambient també és pregràcies a les tècniques desenvolupades pels sent en aquesta col·laboració. El grup de investigadors en l’anàlisi dels diferents com- recerca sobre biotecnologia ambiental que ponents (sucres, proteïnes, àcids orgànics, coordina el professor Joan Mata al Departacompostos volàtils, etc.) i de les propietats ment d’Enginyeria Química treballa des del organilèptiques (distingibles a través dels 1992 en la minimització dels residus (majoritàriament líquids) que produeix el sentits). D’altra banda, el 1987 el professor del sector del cava. El treball d’aquests investiDepartament de Microbiologia Josep Sancho gadors especialitzats en el tractament biolòva incorporar-se com a docent a l’Escola gic de residus orgànics i industrials ha conSuperior d’Agricultura, adscrita a la UPC, tribuït a reduir l’impacte dels abocaments arran d’una comissió de serveis concedida residuals. El cava és un vi escumós natural de gradaper la UB. D’aleshores ençà i en col·laboració amb el professor d’Enologia de l’Escola ció alcohòlica moderada que ha esdevingut i director tècnic del grup Codorniu, Juan un producte fonamental en l’estructura agrí-

E

cola i econòmica del Penedés, la comarca on s’elabora prop del 99 % dels vins escumosos naturals de tot Espanya. La qualitat del producte final depèn de múltiples factors, des de la tecnologia agrícola als conreus passant per l’acurat control de les tècniques físicoquímiques utilizades a les caves. El suport científic al món del cava inclou l’estudi dels factors climatològics que afecten la qualitat del raïm i s’estén a tot el procés productiu posterior a la verema. Després del premsat (que pot ser progessiu o seqüencial), s’obté el most que experimentarà una primera fermentació amb llevats, en grans dipòsits d’acer inoxidable a temperatura controlada per tal de poder conservar les substàncies aromàtiques. Tan bon punt acabada aquesta primera fermentació es passa al cupatge (barreja de diferents percentatges de vins) i, després d’una sèrie de processos fisicoquímics, s’obté el vi base, punt de partida de l’elaboració del cava. S’hi tornen a afegir llevats i sucre. El líquid s’embotella amb tap del tipus corona i comença la fase d’elaboració del vi espumós, feta segons el mètode champenoise. Les ampolles passen a la cava i s’emmagatzemen en posició de rima o horitzontal a una temperatura aproximada de 16 graus durant un mínim de nou mesos. A continuació, són remogudes suaument en els tradicionals pupitres o en altres sistemes per precipitar tots els sediments en el coll de l’ampolla. Després d’aquest període de criança, ve l’operació de degollament per poder separar el pòsit format mentre les ampolles eren cap per avall en els pupitres de les caves. Un cop eliminat el pòsit, s’afegeix el licor d’expedició i es tanca amb tap de suro. Per aconseguir els diferents tipus de cava comercials (el brut, el sec i el semisec) s’afegeix licor d’expedició que conté diferents percentatges de sucres. El producte acabat s’emmagatzema a la mateixa temperatura de les caves per assegurar-ne una bona conservació. Quan es destapi el cava a taula, formarà una escuma de persistència sensible (per acció del gas carbònic produït en les fermentacions), acompanyada d’un despreniment continu de les bombolletes que aprecia el consumidor

actualitat

La UB brinda

25


normalització

El 62% de les classes

es fa en català S’incrementa lleugeurament el percentatge des de l’última enquesta, amb puntes de 94,9 % a l’ensenyament de Geologia i de 23,5 % al d’Investigació i Tècniques de Mercat egons el tercer estudi sobre el tema elaborat pel Servei de Llengua Catalana, amb dades del curs 1995-96, un 62,3 % de les classes s’imparteixen en català a la UB, amb un increment d’1,2 punts respecte al curs 1992-93. Per primer cop els resultats es presenten per ensenyaments i s’hi inclouen els centres adscrits i els ensenyaments propis, a més de les classificacions per centres, departaments i divisions que ja s’havien fet en anteriors treballs. L’estudi ha estat impulsat pel Vicerectorat de Relacions Institucionals i Política Lingüística i s’ha fet amb la col·laboració dels caps d’estudis, de les comissions de normalització lingüística dels centres i dels presidents de les comissions acadèmiques de les divisions. Per verificar i completar la informació, becaris de les comissions de normalització lingüística de cada centre han observat directament la llengua en què s’impartien les classes. El treball mostra que la divisió amb més docència en català és la de Ciències de l’Educació, amb un 80,2 %, seguida per la de Ciències Experimentals i Matemàtiques, amb un 76,5 %. Per contra, la divisió amb un percentatge inferior és la de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, on un 37,4 % de la docència es fa en català. Geologia és l’ensenyament amb més classes en català, un 94,9 %, seguida d’Educació Infantil, amb un 91,5 %. A l’altre extrem hi ha Investigació i Tècniques de Mercat, amb només un 23,5 %. Pel que fa als centres, els percentatges van del 94,9 % de Geologia al 31,6 % de l’Escola Universitària d’Estudis

S 26

Estudiants a les instal·lacions del Campus Vall d’Hebron

Empresarials. Aquestes xifres per centres poden relacionar-se amb les de l’últim estudi fet (curs 1992-93), malgrat que aleshores es van recollir les dades per centres i no per ensenyaments, cosa que pot afectar lleugerament l’exactitud de la comparació. Són majoria els centres que han incrementat l’ús del català en la docència: alguns dels exemples més destacats són Pedagogia (d’un 60,4 % a un 71,7 %) i l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB (d’un 59,1 % a un 84,1 %). En els ensenyaments propis, les xifres oscil·len entre el 100 % de docència en català a Enginyeria Geològica i el 33,3 % a Investigació Privada i a Criminologia i Política

Criminal. De tots els centres adscrits, dos, l’Escola Universitària Jaume Balmes i l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, imparteixen totes les classes en català, mentre que el percentatge inferior de classes en català és el de l’Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu, amb un 57,9 %. El primer estudi sobre la llengua en la docència es va fer el curs 1991-92 mitjançant una enquesta on es preguntava al professorat en quina llengua impartia les classes. El curs 1992-93 es va fer l’únic estudi que existia fins ara amb dades obtingudes a partir de l’observació directa dels grups de classe


la universitat d’estiu a Sarajevo ls primers cursos d’estiu propis de la UB, que van tenir lloc del 7 al 20 de juliol a l’Edifici de Plaça Universitat, van registrar un balanç altament positiu; ho demostren els 800 matriculats en un total de 21 cursos o la important assistència ciutadana als actes ludicofestius. Per a l’any vinent les expectatives són bones, més encara amb el projecte conjunt UB i Universitat de Sarajevo, agermanades des del 1994 i amb un important bagatge d’accions de solidaritat. Ara volen establir una universitat internacional d’estiu a la capital bosniana. Va ser el rector de la Universitat de Sarajevo qui, juntament amb el rector Antoni Caparrós i el primer tinent d’alcalde barceloní Joan Clos, va obrir la primera edició d’Els Juliols, a més de participar com a docent en el curs dirigit pel catedràtic Pere Vilanova sobre la situació actual de Bòsnia-Hercegovina. La cloenda,

cooperació

L’any vinent,

E

Joan Clos, el rector Nedzad Mulabegovic i el professor Pere Vilanova en la inauguració dels cursos a l’Edifici Plaça Universitat

que va congregar uns 700 assistents, va anar a càrrec del conseller de Cultura Joan Maria

Pujals, que va impartir la conferència “De nou, Hamlet” 27

Més de 12.000 estudiants donen en matricular-se 500 pessetes

a la Fundació Solidaritat UB Es tracta d’una aportació voluntària que també serveix per avaluar l’interès dels alumnes en iniciatives de cooperació n total de 12.085 estudiants de la UB han pagat al moment de matricular-se 500 pessetes més per destinar-les a la Fundació Solidaritat UB. El curs passat era el primer que es donava aquesta possibilitat als estudiants, els quals havien d’indicar la inten-

U

ció de fer el donatiu tot omplint la casella destinada a aquest efecte en els impresos de matriculació. A més de l’ajut financer dels donatius, aquesta campanya ha servit per conèixer l’interès dels alumnes en temes de solidaritat i cooperació. La iniciativa inclou els estudiants de primer i segon cicle dels centres de la UB, els de doctorat i els que cursen estudis propis de la Divisió II. Està previst que l’experiència tingui continuïtat els propers anys. La Fundació Solidaritat UB, creada el març de 1996, pretén ampliar i enfortir la cooperació de la universitat amb el Tercer

El logotip de la Fundació Solidaritat UB

Món i promoure el voluntariat social entre els estudiants. La UB hi participa amb diferents ONG de l’àmbit universitari que tenen una llarga experiència en cooperació, com ara Món-3, Associació Catalana de Professionals per a la Cooperació amb Nicaragua i Centreamèrica i la Fundació CIDOB


empresa

La universitat, motor de la innovació tecnològica

Els avantatges creixents de la col·laboració entre la universitat i l’empresa, exposats pels seus protagonistes er afrontar nous reptes, la Fundació Bosch i Gimpera de la UB ha promogut la creació del Centre d’Innovació-Les Cúpules (CIC) en el si del Parc Científic de Barcelona, un entorn especialment privilegiat per potenciar les relacions entre universitat i empresa. Dirigit per Xavier Testar, té com a objectius bàsics fomentar la transferència de tecnologia des de l’àmbit universitari a les empreses, promoure l’esperit emprenedor i les sortides professionals dels titulats universitaris i afavorir la creació d’empreses a partir de les activitats de recerca que es fan a la universitat. Francesc Santacana, economista i director general de la Fundació Bosch i Gimpera des del 1986, ens comenta a continuació quina és l’aposta. La visió de l’empresari que col·labora amb la universitat està representada per l’enginyer Jordi Esteve, conseller delegat de LUCTA S.A.

P 28

Francesc Santacana «Tinc la impressió que la universitat hauria de representar un paper més central en la difusió tecnològica atès que en aquest tipus d’institucions es concentra una bona part del procés de creació de coneixements científics i tècnics del país. Segurament el problema deu ser la manera com es difonen aquestes capacitats cientificotècniques des dels centres de recerca fins donar les respostes que siguin més adients a les necessitats de les empreses. Aquest és un procés no tancat que, sens dubte, exigirà a les universitats algun tipus de reforma per tal que puguin donar un servei que és relativament nou. El Centre d’Innovació-Les Cúpules (CIC) vol ser l’instrument de la UB per facilitar aquest procés de difusió tecnològica. De l’experiència de la Fundació Bosch i Gimpera es desprèn que tant les grans empreses com les més petites no tenen gaires proble-

Francesc Santacana

Jordi Esteve

mes relacionats amb la difusió tecnològica de la universitat, és a dir, en aquestes empreses ja existeixen vies de col·laboració, tot i que també poden millorar. En canvi, pel que fa a la mitjana empresa, els seus problemes tecnològics no sempre obtenen respostes satisfactòries. De fet, són aquest tipus d’empreses que no disposen de grans departaments d’R+D les que sovint requereixen solucions concretes per als seus problemes. Aquest és el gran repte que pretén solucionar el Centre d’Innovació-Les Cúpules. Neix amb la voluntat de ser una mena de finestreta única per a les empreses en relació als temes tecnològics.»

la possibilitat d’aprofitar una sèrie de capacitats específiques de recerca molt avançada de què disposen les universitats. Les empreses estan obligades a fer més recerca aplicada en una quantitat important de camps i els és difícil tenir prou massa crítica d’R+D bàsica. En segon lloc, és importantíssim que la universitat conegui i tingui en compte les necessitats efectives de la indústria en els seus plans d’estudis i activitats de tota mena, per tal de formar els alumnes de manera que es puguin inserir a la vida professional amb la màxima eficàcia i eficiència en benefici d’ells mateixos, de l’empresa i de la societat. Ja fa anys que venim establint col·laboracions amb diferents universitats espanyoles i estrangeres per a temes específics. Fins ara els resultats han estat bons i són cada vegada més pràctics i realistes. Possiblement és degut al fet que la col·laboració entre universitats i empreses ha permès una mena d’osmosi de filosofia d’unes a les altres. Tenim un projecte en marxa a la UB que sembla desenvolupar-se amb tota normalitat i plena satisfacció. El resultat final se sabrà quan en rebem les conclusions. Encara que sigui prematur, volem avançar que el projecte sembla que es porta de forma satisfactòria, amb gran professionalitat.»

Jordi Esteve L’enginyer industrial Jordi Esteve Ventós és l’actual conseller delegat de LUCTA SA, empresa catalana dedicada des del 1949 a la fabricació d’essències i aromes per a indústries del sector cosmètic, alimentari i farmacèutic. Aquesta empresa està portant a terme un projecte de col·laboració amb la UB, gràcies a un contracte amb el Centre d’Innovació-Les Cúpules i amb la participació de l’equip del professor Manel Puig del Departament de Física Aplicada i Electrònica. «Els principals avantatges de la col·laboració amb la universitat són, en primer lloc,


14.000 places de primer curs

en 72 ensenyaments

ingrés

La UB ofereix

diferents

La llicenciatura de Química rebaixa l’ingrés d’estudiants per recomanació del pla d’avaluació portat a terme

quest curs la UB ofereix un total de 14.098 places de primer curs en el conjunt dels seus 72 ensenyaments de primer i segon cicle, incloent-hi els adscrits, segons els límits d’accés d’alumnes de nou ingrés aprovats per les autoritats responsables del govern autonòmic i central. Les xifres de places de primer curs en cada ensenyament segueixen la tònica dels anys anteriors, amb l’excepció de la llicenciatura de Química, que experimenta una disminució de 400 a 360 alumnes de primer en funció de les recomanacions derivades del pla d’avaluació portat a terme en aquest ensenyament. En cada ensenyament de llicenciatura, diplomatura o enginyeria, les places de primer curs previstes són les següents:

A

L. Pedagogia (250) D. Educació Social (160) Mestre-Ed. Infantil (130) Mestre-Ed. Primària (130) Mestre-Llengua Estrangera (130) Mestre-Ed. Física (130) Mestre-Ed. Musical (130) Mestre-Ed. Especial (130) D. Biblioteconomia i Documentació (160) L. Psicologia (600) L. Filologia Clàssica (80) L. Filologia Hebrea (80) L. Filologia Àrab (80) L. Filologia Catalana (145) L. Filologia Hispànica (145) L. Filologia Romànica (80) L. Filologia Francesa (80) L. Filologia Italiana (80) L. Filologia Portuguesa (50) L. Filologia Anglesa (145)

L. Filologia Alemanya (80) L. Filologia Eslava (80) L. Filologia Gallega (50) L. Filosofia (350) L. Geografia (200) L. Història (575) L. Història de l’Art (200) L. Lingüística (2n cicle, 80) L. Psicopedagogia (2n cicle, 120) L. Antropologia Social i Cultural (2n cicle, 80) L. Belles Arts (350) L. Biologia (450) L. Física (300) L. Química (360) L. Matemàtiques (300) L. Geologia (110) E. Química (80) E. Geològica (compartit amb la UPC, 60) L. Bioquímica (2n. cicle, 60)

29

E. Electrònica (2n cicle, compartit amb la UAB, 40) L. Medicina (224) L. Odontologia (114) L. Farmàcia (425) D. Infermeria (300) D. Podologia (60) L. Ciències i Tecnologia dels Aliments (2n cicle, 50) L. Dret (985) D. Gestió i Administració Pública (120) L. Economia (350) L. Administració i Direcció Empreses (565) D. Ciències Empresarials (900) L. Sociologia (160) D. Estadística (95) D. Relacions Laborals (500) L. Investigació i Tècniques de Mercat (2n cicle, 80)

L. Ciències Polítiques (2n cicle, 80) L.C. Actuarials i Financeres (60) Títols propis: Dietètica i Alimentació (70) Criminologia (180) Investigació Privada (80) Estudis Immobiliaris (80) Empresa Internacional (80) Tributari i Comptable (80) Centres adscrits: Dret Abat Oliva (240) Administració d’Empreses Abat Oliva (160) Economia Abat Oliva (1r cicle, 80) Treball Social (230) INEFC (150) D. Infermeria N. Sra. del Mar (85) D. Infermeria St. Joan de Déu (120) D. Infermeria Sta. Madrona (80) Diplomatura de Turisme (350) Cinema i Audiovisuals (50)


a Cuba

A petició de la Universitat de l’Havana, la UB imparteix el primer doctorat en la matèria amb titulació d’una universitat estrangera per a professors i dirigents cubans

l primer programa de doctorat amb titulació d’una universitat estrangera a l’Havana va començar el mes de juliol amb la participació de la UB, a petició de les autoritats acadèmiques cubanes i en el marc del conveni de col·laboració existent entre les dues universitats, per tal d’ensenyar economia de mercat a professors i dirigents polítics de l’illa. El catedràtic d’Economia de la UB i dirigent sindical Benjamí Bastida és el coordinador d’aquest doctorat en Economia Internacional a la Universitat de l’Havana, de dos anys de durada. Més de trenta matriculats cubans es formaran en comerç internacional, política econòmica, econometria, desenvolupament i creixement, macroeconomia i microeconomia. Les classes tenen lloc al Centre d’Investigació en Economia Internacional de la Universitat de l’Havana, en períodes docents d’un mes de durada. Cada mes, dos professors diferents de la UB, amb la col·laboració també de professors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de València, ofereixen cadascun una assignatura de 30 a 40 hores de classe. Els organitzadors del curs han arribat a un acord amb l’empresa hotelera Tryp, que facilita l’estada dels professors a l’hotel Habana Libre a un preu reduït. El curs va ser inaugurat pel degà de la Facultat d’Econòmiques de la UB, Joan Tugores, que el mes de juliol va impartir les primeres classes. L’acord sobre aquest curs va ser adoptat durant la visita del rector de la UB, Antoni

E

llo, i amb l’alcalde de l’Havana Conrado Martínez Corona, a qui va fer arribar una invitació de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat agermanada, per tal que visiti la capital catalana. D’altra banda, el director de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, Francesc Santacana, va viatjar a l’Havana el mes de juny per participar en la creació del Centre d’Estudis de Transferència de Resultats de la Recerca (CETRI) de la Universitat de l’Havana. L’interès de la Universitat de l’Havana per aprofitar l’experiència de la Els rectors Juan Vela i Antoni Caparrós a l’entrada de la Fundació Bosch i Gimpera Universitat de l’Havana en matèria de transferència de tecnologia entre universitats i empreses havia estat subratllat durant Caparrós, a la Universitat de l’Havana el l’estada del rector Caparrós. Com a primera mes de març, durant la qual també es van activitat, el nou centre universitari havaner va explorar altres iniciatives de col·laboració organitzar el seminari sobre relacions univeracadèmica en el marc del conveni existent. sitat-empresa amb professors i empresaris El rector Antoni Caparrós es va reunir amb cubans, en el qual va participar el director de el rector de la Universitat de l’Havana, Juan la Fundació Bosch i Gimpera de la UB i altres Vela, amb el rector de l’Institut Superior Porepresentants d’aquesta entitat litècnic de la capital cubana, Antonio Romi-

Benjamí Bastida, catedràtic i sindicalista El coordinador del curs de doctorat sobre economia de mercat per a professors i dirigents cubans a la Universitat de l’Havana és professor del Departament de Política Econòmica de la UB des del 1974 i catedràtic des del 1990. Alhora, Benjamí Bastida ha exercit de dirigent de Comissions Obreres, la formació més votada en les eleccions de representants sindicals del professorat El professor Benjamí de la UB. El professor Bastida és especialista en el proBastida cés de transició econòmica a l’Europa central i oriental, tema sobre el qual imparteix un doctorat i coordina un equip de treball. Paral·lalement a la tasca docent i investigadora, ha estat present en les eleccions sindicals de la Junta de Personal Docent de la UB des de la seva creació el 1985, sempre amb Comissions Obreres. Com a cap de la llista més votada, va ser president de la Junta de Personal Docent de la UB del 1990 al 1994. Les últimes eleccions sindicals de professorat de la UB van tenir lloc el novembre de 1994 amb una participació de 22,17 % dels professors.

internacional

Ensenyar economia de mercat

31


actualitat

Elsesestudis propis consoliden com a nova fórmula universitària

l cinc títols propis de la UB implantats a la Divisió II de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials han consolidat la seva oferta de nova fórmula universitària després de dos anys d’existència, tot esperant la graduació de la primera promoció el juny vinent, al capdavall dels tres anys d’estudis. Es tracta dels nous graduats en criminologia, en investigació privada, en estudis immoLa Facultat de Dret és una de les implicades en la iniciativa biliaris i de la construcció, en tècnica tributària i comptable i en empresa internarències expressades en la sol·licitud d’accés cional. Més de les tres quartes parts dels 600 estu- a la universitat. Des del primer any d’actividiants de primer curs que es matriculen al tat, es va cobrir el màxim previst de places conjunt d’aquestes cinc titulacions, hi arri- disponibles, amb una demanda en primera ben com a primera opció de les seves prefe- opció de més de 800 alumnes.

E

32

La implantació d’aquests estudis en règim de títol propi de la UB ha impulsat una política d’acostament a les necessitats de formació de la societat d’avui, traduïda en múltiples convenis amb col·legis professionals o empreses del ram que fan costat a la iniciativa, com també experts contractats a tall de professors externs. La gestió acadèmica i econòmica d’aquests estudis, no subvencionats per l’administració pública com els clàssics oficialment homologats, s’ha fet d’una manera molt similar a la gestió ordinària i no a través d’una fundació mixta, la qual cosa ha permès uns preus de matrícula molt continguts, que oscil·len entre les 130.000 i 280.000 pessetes per curs. La creació d’aquests nous títols propis respon a un plantejament innovador de la Divisió II de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials (que engloba les Facultats de Dret i Econòmiques i l’Escola d’Empresarials) sobre els buits de l’oferta universitària en relació a la demanda social

Més volada al programa de convivència

entre estudiants i avis

l programa Vivim a l’Eixample de convivència entre estudiants i gent gran als pisos d’aquests avis, rebatejat aquest curs amb el nom de Viure i conviure, amplia l’àmbit territorial i el nombre de beneficiaris després dels resultats favorables del primer any de l’experiència. La UB ha estat la universitat que ha participat amb un nombre més elevat d’alumnes, un total de vuit, en la primera edició del programa organitzat per la Caixa de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i les universitats

E

L’àvia Concepció Hernández a casa seva amb l’estudiant de la UB Andrea Oliveiras

de Barcelona, Pompeu Fabra i Ramon Llull. La iniciativa vol ajudar a solucionar les necessitats de companyia i ajut en les feines

domèstiques de la gent gran i les d’allotjament dels estudiants. Dels 54 estudiants que ho van sol·licitar, el primer any n’hi van participar 21. Dels 64 avis sol·licitants, 19 van ser seleccionats, tots residents al districte de l’Eixample, i 20 van restar pendents per al curs que ara comença, que comptarà amb un mínim de 60 parelles avi-estudiant. Els estudiants que hi participen reben un ajut de 100.000 pessetes per any i la gent gran de 10.000 pessetes mensuals


a les Illes Medes compleix 25 anys

aquí a pocs mesos farà 25 anys de l’inici dels programes de recerca de la UB a les Illes Medes, l’arxipèlag empordanès d’extraordinari interès biològic per la diversitat d’espècies i d’ambients que aplega. Els primers estudis descriptius de les comunitats marines es van iniciar el 1973, per culminar deu anys més tard amb la publicació de la monografia Els sistemes naturals de les illes Medes, elaborada pel catedràtic d’Ecologia de la UB Joandomènec Ros i pels investigadors Ignasi Olivella i Josep M. Gili, ara al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat i al CSIC, respectivament. El 1984 es va publicar la primera cartografia de les Medes –amb un dels primers mapes del fons marí de la Mediterrània–, considerada un autèntic marc de referència per a treballs posteriors. A partir de la llei sobre conservació de la flora i fauna del fons marí de les Medes, el 1990 s’hi va establir un règim específic per conservar el medi natural en una zona anomenada d’àrea protegida (418 hectàrees) i una altra d’estrictament protegida (93,5 hectàrees). Ara les Medes constitueixen el parc natural marí més gran de tot Catalunya i un dels més importants de la Mediterrània. El professor del Departament d’Ecologia Javier Romero havia encetat els anys 70 una línia d’estudi de l’espècie Posidonia oceanica, fanerògama marina amb un important paper ecològic com a productor de matèria orgànica, refugi d’animals i indicador biològic de la qualitat mediambiental. La praderia de posidònia, que ocupa una àrea submarina de prop de 7 hectàrees, presenta en aquests moments un cert grau de degradació a causa dels sistemes inadequats d’ancoratge d’embarcacions –actualment modificats arran del treball dels investigadors– i a la pèrdua de qualitat general de les aigües litorals. A curt termini es presentarà la primera cartografia específica de posidònia a les Medes, elaborada amb la col·laboració del degà de la Facultat de Geologia, Jordi Serra. Una part important del treball de recerca que es fa les Medes és obra d’un grup de professors i d’antics alumnes de la UB dins el marc del programa de seguiment del patrimoni natural d’aquestes illes promogut pel

D’

Un investigador de la UB estudia la colònia de gavians de les Medes (Foto Vittorio Pedrocchi)

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat a partir del 1990. Pel que fa als antics alumnes, Marc Marí s’ha centrat en la població de llagostes (Palinurus elephas), Bernat Hereu en les garotes (Echinus acutus), Quim Garrabou i Enric Sala en el corall vermell (Corallium rubrum), i Rafa Coma i Emilià Pola en la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), coordinats pel professor Mikel Zabala del Departament d’Ecologia. Quim Garrabou també està fent una anàlisi de les sèries temporals de les comunitats submarines a través de les imatges fotogràfiques obtingudes des del 1977, que aportarà dades importants sobre registre global i canvi climàtic, entre d’altres. Una altra fita destacable la van aconseguir l’estiu de 1996 el professor Zabala, del Departament d’Ecologia de la UB, i l’investiga-

dor Antoni Garcia, del CSIC. Es tracta del descobriment del procés de la reproducció del nero mediterrani (Epinephelus marginatus), que pot obrir noves perspectives davant l’esgotament dels recursos pesquers, aspecte estudiat actualment pel professor Francesc Castelló al Departament de Biologia Animal de la UB. Els investigadors van poder constatar que el ritual reproductor del nero s’esdevé durant l’època estival i té com a base la forta territorialitat dels mascles. Tot i que ja s’havia descrit la reproducció del nero en aigües més càlides, fins l’any passat es pensava que no es reproduïen en la conca nord-occidental mediterrània a causa de la temperatura de l’aigua. Aquest programa de seguiment anual del medi natural de les Medes és unic a tota la Mediterrània i ha permès valorar l’efecte reserva (resultats de les mesures de protecció) i l’efecte freqüentació (impacte dels visitants). El Pla de Gestió de les Medes ha acceptat algunes de les recomanacions dels científics en el tema de limitació del nombre de visites i amarratge de les embarcacions, entre altres. Quant a la part emergida, l’any 1991 es van iniciar estudis poblacionals de la colònia de gavians de potes grogues (Larus cachinnans) i d’ardeids com ara l’esplugabous (Bubulcus ibis) i el martinet blanc (Egretta garzetta), coordinats pel professor del Departament de Biologia Animal Xavier Ruiz. A les Medes hi ha una de les colònies més importants d’aquests ocells marins, que poden vehicular per alimentar-se un total de 2 tones per dia de matèria, procedent principalment dels abocadors. Les colònies d’ocells generen gran quantitat d’excrements que, en actuar com a adob orgànic, contribueixen a la riquesa del medi. El cens de gavians de les Medes el fa anualment l’investigador Marc Bosch, del Departament d’Ecologia de la UB, i l’estudi dels ardeids el fa Vittorio Pedrocchi, del Departament de Biologia Animal. A títol de conclusió, val a dir que el seguiment científic fet a les Medes ha esdevingut una eina eficaç per a l’avaluació de la gestió efectuada, i s’ha convertit en un model a seguir per altres àrees protegides de la costa mediterrània

medi ambient

La recerca de la UB

33


entrevista

Pintor i degà

d’una Facultat de Belles Arts

Fa vint anys que Joan Hernández Pijuan suma l’experiència de la creació artística al seu ensenyament acadèmic o és gaire corrent que un reconegut artista de primera fila sigui degà d’un centre universitari, com ho és Joan Hernández Pijuan de la Facultat de Belles Arts de la UB des del 1993. Es tracta de l’única Facultat de Belles Arts existent en el sistema universitari de tot Catalunya, procedent de l’antiga Escola de Belles Arts Sant Jordi, que operava en el mateix edifici que ara ocupa com a facultat universitària al Campus Pedralbes. La llicenciatura universitària en Belles Arts, de quatre anys de durada com qualsevol altra carrera, aplega en aquests moments 125 professors i 2.500 alumnes, dels quals 350 s’hi incorporen cada any a primer curs. Compta amb els departaments de Pintura, Dibuix, Escultura, Disseny i Imatge, i la subunitat d’Història de l’Art. Joan Hernández Pijuan ja era professor des del 1977 de l’antiga Escola de Belles Arts Sant Jordi, que es va transformar en facultat universitària el 1980.

N 34

Com es pot ensenyar l’art? Com veu la funció d’una Facultat de Belles Arts i el tipus d’ensenyament que s’hi ha d’impartir? L’art en si no es pot ensenyar. A més, allò que és creació artística no ho determina la universitat, sinó en tot cas la societat. El que podem fer nosaltres és donar una sèrie de barems, intentar accelerar els processos per aproximar-se a la creació. Aquesta aproximació es fa a partir de la realització de l’objecte artístic, una realització que alhora és una manera que l’estudiant es conegui ell mateix i el món que l’envolta. En el fons, la nostra manera d’ensenyar és pròxima a la d’altres carreres, com Filosofia. En el nostre cas hi ha més marge d’improvisació, ja que l’alumne ha de fer jugar la seva sensibilitat. Els tallers de la Facultat han de procurar despertar la creativitat dels estu-

El pintor i degà Hernández Pijuan en un dels tallers de la Facultat de Belles Arts

diants, encara que això no passi després en tots els matriculats. S’ha d’intentar desvetllar el coneixement a partir de l’objecte artístic, tot intentant que l’estudiant diferenciï aquest objecte d’altres conceptes com el d’artesania. Què aporta a la seva la gestió enfront de la Facultat de Belles Arts el fet que vostè sigui un artista reconegut? He arribat al deganat per motius diferents al de ser un artista conegut. Possiblement l’edat i l’experiència van jugar un paper important per ser escollit. En tot cas, com a degà he intentat donar llibertat als departaments en el si de la Facultat. També he volgut deixar clar que, malgrat el vessant teòric de Belles Arts, és la pràctica que dóna a l’alumne el coneixement al qual feia referència abans. A més, la creativitat que aquí s’intenta despertar pot funcionar després en diversos nivells. Per exemple, es veu que ara les empreses informàtiques no busquen persones que només sàpiguen fer funcionar un ordinador, sinó que a més siguin creatius. Ara fa exactament trenta anys que vostè és professor d’aquest centre. Com a creador, què li suposa la relació diària amb els estudiants? Quines singularitats té la rela-

ció mestre-alumne en el cas de l’ensenyament de Belles Arts? Crec que he après més ensenyant que quan jo era alumne. El fet d’estar en contacte amb gent jove m’ha mantingut sempre al corrent dels seus interessos. L’ensenyament en un taller no és com el d’una classe on s’imparteix la matèria des d’una taula, sinó que hi ha una part molt important de diàleg. De vegades a l’alumne no li surt el que està fent i a mi això també em passa. En tot cas, jo el que tinc és una experiència al darrere. Com ha canviat l’actitud dels alumnes de Belles Arts durant els últims anys? Vostè va estudiar Belles Arts quan aquest ensenyament encara no tenia estatus universitari. Com han evolucionat els estudis des d’aleshores? Per mi estudiar era una forma de poder pintar tot el dia. També va ser molt important el fet d’estar voltat per gent amb les mateixes preocupacions. Ara s’ensenya des de barems de major llibertat. En aquells moments havies de fer allò que el professor deia i avui es parteix més de l’alumne, dels seus interessos. Hi ha més llibertat per al professor i per a l’estudiant, hi ha més proximitat. I la gent jove té, a nivell global, una millor preparació que quan jo estudiava


guanya el concurs d’oratòria

estudiant de tercer curs de Dret Xavier Lechuga va guanyar el III Concurs d’Oratòria de les Facultats d’Econòmiques i Dret, després de vèncer l’estudiant d’Econòmiques Guillermo Ginebreda en el debat final que es va celebrar el 9 de maig a l’Aula Magna d’Econòmiques. Aquest any catorze estudiants de la Facultat de Dret i quinze d’Econòmiques s’han presentat al concurs, que recull la tradició d’aquestes competicions en prestigioses universitats d’arreu. Integraven el jurat la diputada Pilar Rahola, l’actor Joan Pera, el professor Jordi Suriñach i la presentadora de TV3 Imma Pedemonte. El moderador va ser el periodista Eduard Berraondo. Xavier Lechuga es va enfrontar amb Ginebreda en un debat sobre el tema “Els drets de retransmissions esportives: intervenció de

actualitat

Un estudiant de Dret

L’

L’estudiant Xavier Lechuga, en primer terme, durant el concurs, amb el jurat integrat per Joan Pera, Pilar Rahola, Eduard Berraondo, Jordi Suriñach i Imma Pedemonte

l’Estat?”. Ginebreda va fer la seva intervenció en castellà i Lechuga la va fer en català. El guanyador va rebre 50.000 pessetes i el

finalista 25.000. Les entitats organitzadores van ser la Comissió de Cultura de Dret i el Club de Debat d’Econòmiques

Creen un programa

de predicció

per al món bursàtil es xarxes neurals poden facilitar la presa de decisions estratègiques en el mercat financer, tal com revelen els treballs dels professors Lluís Garrido i José Ignacio Latorre al Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria, a la Facultat de Física de la UB. Aquests investigadors han Lluís Garrido (a l’esquerra) amb Ignacio Latorre creat un programa pilot de predicció per al camp burdicció d’esdeveniments. El físic experimensàtil basat en les anomenades xarxes neutal Lluís Garrido ha estat un dels pioners rals, uns models de simulació d’intel·ligèninternacionals en l’aplicació de xarxes neucia artificial dissenyats a partir dels conceprals en la física experimental de partícules tes bàsics de la mecànica estadística que elementals, en astrofísica o bé en aplicaresulten de gran interès en el camp de la pre-

L

cions concretes com ara la compressió de dades i el tractament d’imatges. Inspirades en el model de les neurones del teixit nerviós, les xarxes neurals s’adapten a cada temàtica concreta, tenen capacitat d’integrar noves variables contínuament i són un clar exemple de sistema dinàmic amb capacitat d’autoaprenentatge. A banda de representar una eina de suport informàtic en la presa de decisions, les xarxes neurals tenen altres aplicacions com són la classificació de la informació i el reconeixement de patrons. Atesa la seva capacitat per optimitzar els recursos i gestionar la informació, el físic teòric José Ignacio Latorre remarca que les xarxes neurals són de potencial interès tant en el mercat financer i empresarial (exploració de grans bancs de dades) com dins d’altres àmbits com ara la medicina i salut (diagnòstic de malalties, etc.)

35


campus

Dos nousal edificis carrer Aribau i canvis al Pati de Lletres

La Facultat de Filologia guanya els nous espais construïts i n’allibera d’altres per facilitar l’ampliació i modernització de la Bibilioteca de la Plaça Universitat

recentment a la Biblioteca de Catalunya o a la nova biblioteca del Campus Vall d’Hebron. El conjunt d’obres d’expansió i modernització de la Biblioteca ha estat encarregat a l’arquitecte Josep M. Botey. Impliquen igualment la renovació dels dispositius de seguretat i la instal·lació d’aire condicionat a totes les sales. Ja s’ha dut a terme la remodelació del dipòsit de la Biblioteca, sis plantes d’estructura metàlica construïdes el 1930, que acullen 22.000 llibres cadascuna al llarg de 6,5 quilòmetres de prestatgeries. L’Edifici Plaça Universitat és obra de

a renovació, actualment en obres, de les instal·lacions de la Facultat de Filologia i de la seu central de la Biblioteca de la UB a l’Edifici Plaça Universitat farà que el perímetre de la galeria del primer pis del Pati de Lletres es converteixi en noves sales de lectura i que els despatxos de professorat que hi havia fins ara es traslladin al segon edifici en construcció al carrer Aribau, connectat amb el nou aulari del xamfrà Granvia-Aribau inaugurat el 1994. La decisió d’atorgar a Filologia les tres plantes de nova construcció que s’aixePlanell de la façana dels dos edificis nous al carrer Aribau-Granvia, connectats interiorment amb la seu històrica de la UB caran al solar de l’antic cinema Central del carrer Aribau ha permès solucionar la l’arquitecte Elies Rogent. Va ser construït del doble necessitat d’ampliar la Biblioteca i bau-Granvia, inaugurat el 1994, amb el qual el 1863 al 1868 sobre la superfície de dues illes emprendre l’adeqüació dels espais de la nou edifici mantindrà una unitat externa i de cases de l’Eixample, a l’espai de les RonFacultat. D’una banda, la seu central de la interna. des alliberat per l’enderrocament de l’antiga L’edifici representarà 1.700 metres quaBiblioteca s’expandirà i s’especialitzarà, gràmuralla. A més del Rectorat i el Paranimf al cies a unes obres patrocinades en part per la drats construïts, dels quals 1.145 seran de nucli central, l’edifici s’organitza al voltant Caixa de Catalunya. D’altra banda, el nou superfície útil. El pressupost de la UB compde dos claustres bessons. El Pati de Lletres repartiment d’espais facilitarà la remodelació ta amb una reserva de crèdit de 280 milions acollia la Facultat de Filosofia i Lletres i el de les instal·lacions de la Facultat de Filolo- de pessetes per a aquesta obra, el cost de la Pati de Ciències els diversos ensenyaments qual es reparteix amb l’empresa Balanyà. gia. científics. Fins a l’especialització i descentraTot seguit, la Biblioteca podrà ocupar els L’edifici en construcció al carrer Aribau lització d’aquests ensenyaments, que va coserà compartit per la UB amb l’empresa espais alliberats per Filologia a la planta primençar el 1956 al nou Campus Pedralbes Balanyà, que hi instal·larà quatre sales de mera del Pati de Lletres. Representa un guany amb la inauguració de les facultats de Farmàcinema de 200 localitats cadascuna a les dues de 2.220 metres quadrats, als quals caldrà cia i de Dret, la totalitat de l’activitat univerprimeres plantes. La Facultat de Filologia sumar els 663 metres quadrats d’altells per a sitària es concentrava a l’edifici de la Plaça punts de lectura, igual com s’han dissenyat ocuparà les tres plantes superiors. Universitat

L 36

El 1995 van començar els estudis geotècnics per localitzar el traçat dels túnels subterranis de la RENFE i preveure en conseqüència les obres de sondeig de fonaments. Es tracta d’una obra complexa, atès que els pilars hauran de passar a través de dos túnels ferroviaris existents en el subsòl. La construcció pròpiament dita té una durada prevista de 12 a 18 mesos. El projecte és dels arquitectes Enric Mir per part de l’empresa Balanyà i de Carles Teixidor i Paloma Bardají per part de la UB. Aquests dos últims són els mateixos arquitectes de l’aulari de Filologia del xamfrà Ari-


la capacitat

empresarial dels universitaris Un conveni amb l’Institut d’Empresa Familiar ajudarà els estudiants ja titulats que desitgin crear la seva pròpia empresa en alguna branca d’activitat relacionada inicialment amb la recerca universitària

logia. En aquesta fase, rebran assessorament en matèria d’activitat empresarial per part de l’Institut de l’Empresa Familiar. Finalment, si la idea o projecte del graduat arriba a constituir-se en empresa a través de l’experiència tecnològica i empresarial adquirida al llarg del procés, el programa li facilitarà contactes amb empreses de capital risc perquè obtingui el finançament necessari. Una altra iniciativa per fomentar l’esperit emprenedor dels estudiants és la del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, dirigit pel catedràtic Joan J. Guinovart, d’incorporar un curs específic de creació i gestió d’empreses dins un programa de doctorat científic per primer cop a Espanya. Es tracta de la primera acció engegada pel Centre

en contacte els alumnes amb el món empresarial, Formació Continuada-Les Heures està organitzant des del passat mes d’abril el Servei d’Inserció Laboral (SIL). Aquest servei està adreçat a persones que ja han finalitzat els estudis a Les Heures. Entre les activitats del SIL figuren ajudar els antics alumnes en l’elaboració del currículum, orientar-los en entrevistes de feina o informar els empresaris de quin tipus de professionals poden trobar entre les persones formades a Les Heures. De moment, el servei només s’ha posat en marxa per als exalumnes de l’MBA Interuniversitari i l’MBA en Empreses Agroalimentàries. Això suposa treballar amb uns 130 exalumnes. Un cop hi hagi més experiència i temps de rodatge es vol ampliar la iniciativa a

romoure la capacitat empresarial entre els estudiants i incentivar la creació d’empreses, tot enfortint les relacions entre el món acadèmic i l’empresarial, és l’objectiu del conveni signat per la UB amb l’Institut d’Empresa Familiar, mitjançant el qual s’ajudarà els graduats perquè esdevinguin creadors d’empreses. Les activitats s’articularan a través d’un programa anomenat PRODEM (Promoció d’Empreses) ideat pel Centre d’Innovació-Les Cúpules de la Fundació Bosch i Gimpera per afavorir la creació de spin off (empreses sorgides de l’entorn universitari) i també per incrementar el L’edifici del Palau de les Heures, on es concentren els estudis de formació continuada de la Fundació Bosch i mercat de patents procedents Gimpera d’aquest mateix entorn. Els graduats que hi estiguin interessats faran primealumnes d’altres estudis. Ja s’han enviat més rament un breu curs sobre les condicions bàsi- d’Innovació-Les Cúpules de la Fundació de 2.000 llibres informatius sobre el SIL a ques de l’activitat com a empresari perquè Bosch i Gimpera de cara a la formació diverses empreses i s’han començat a recollir puguin avaluar les seves aptituds en aquest empresarial dels alumnes de la UB. Serà currículums dels exalumnes. Paral·lelament, àmbit. En una segona etapa, treballaran durant impartit pel responsable de la seva àrea fardurant els mesos de juny, juliol i setembre un any o més en una unitat de recerca aplica- macèutica, Emilià Pola, i tindrà un valor de s’ha fet una sèrie de reunions informatives da de la UB que col·labori amb empreses a tres crèdits acadèmics. amb empreses de diferents sectors Per altra banda, i amb l’objectiu de posar través de contractes de transferència de tecno-

P

empresa

Per fomentar

37


institucions

Jaume Bertranpetit munta l’exposició sobre

l’Institut d’Estudis Catalans

El biòleg i genetista de la UB creu necessari acostar el públic jove a la prestigiosa institució, tant en el vessant humanístic com en el científic

ra civil o de reunions de membres de l’IEC a cases privades durant el franquisme. També hi ha mostres del treball fet per la institució en àmbits com la recuperació de pintures romàniques catalanes o la normativització del català. Dels 130 membres que té actualment l’institut, 36 són professors de la UB: Antoni Maria Badia i Margarit (emèrit, filologia catalana), Jaume Bertranpetit (biologia animal), Josep Carreras i Barnés (ciències fisiològiques, humanes i de la nutrició), Enric Casassas i Simó (emèrit clí-

Ricard Guerrero (microbiologia), Xavier Llimona (biologia vegetal), Marc Mayer (filologia llatina), Carles Miralles (filologia grega), Joaquim Molas (filologia catalana), Josep Moran (filologia catalana), Pere de Palol (emèrit, arqueologia, prehistòria i història antiga), Ramon Parés (microbiologia), Antoni Prevosti (filosofia teorètica i pràctica), Joaquim Rafel (filologia catalana), Salvador Reguant (geologia dinàmica), Oriol Riba i Arderiu (emèrit, geologia dinàmica, geofísica i paleontologia), Antoni Riera (història medieval, paleografia i diplomàtica),

l catedràtic de Biologia i genetista de la UB Jaume Bertranpetit va ser el comissari de l’exposició sobre la història de l’Institut d’Estudis Catalans inaugurada pel president Jordi Pujol i oberta fins el 31 d’octubre a la seu d’aquesta institució arran dels seus noranta anys d’existència. Actualment l’Institut d’Estudis Catalans està format per 130 membres, numeraris o emèrits. El primer president va ser, l’any 1907, el catedràtic de la UB Antoni Rubió i Lluch. Jaume Bertranpetit, membre numerari de l’IEC, ja intenta en la seva activitat quotidiana difondre les activitats de l’Institut a través de la relació amb els alumnes de la universitat. ConsiJaume Bertranpetit a l’exposició dera important que les persones joves coneguin la tasca de la institució, tant pel que fa a les nica analítica), Josep Castells (química orgàdisciplines humanístiques com a les cientí- nica), Núria de Dalmases (història de l’art), fiques. Des d’aquest punt de vista, l’exposi- Mercè Durfort (biologia cel·lular, animal i ció té un caire fonamentalment didàctic. vegetal), Manuel Font i Altaba (emèrit, crisConsta de poc text i en canvi té abundants tal·lografia i mineralogia), Josep Maria Font testimonis visuals com fotografies, peces i Rius (emèrit jubilat, història del dret, dret del patrimoni artístic de l’Institut i docu- romà i dret eclesiàstic de l’estat), Joan Bastardas (emèrit, filologia clàssica), Emili ments de diverses èpoques. Al llarg de l’exposició s’hi troben fotogra- Giralt (història contemporània), Josep Gonfies de la inauguració de la Biblioteca de zález-Agapito (teoria i història de l’educaCatalunya, dels bombardeigs durant la guer- ció), Joaquim Gosálbez (biologia animal),

Manuel Riu (història medieval, paleografia i diplomàtica), Encarna Roca (dret civil), Joan Domènec Ros (ecologia), Pere Santanach (geologia dinàmica, geofísica i paleontologia), David Serrat (geologia dinàmica, geofísica i paleontologia), Josep Vaquer (àlgebra i geometria), Joan Veny (filologia catalana), Joan Vernet (emèrit, filologia semítica), Josep Vigo (biologia vegetal) i Joan Vilà i Valentí (geografia física i anàlisi geogràfica regional)

E 38

antics1  

Compagina la feina periodística amb estades de professor invitat Dos quilòmetres de prestatgeria apleguen els expedients acadèmics de 300.00...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you