Treball núm. 213 by Revista Treball

treball

· núm 213 · juliol

catalunya

Conquerir drets, desobeir, canviar lleis La suspensió parcial de la Llei de pobresa energètica i emergència habitacional, a instància del PP, és un obstacle. El Grup promotor d’aquesta mateixa Llei, que va néixer com una iniciativa popular, ens parla de què cal fer per superar-lo. Carlos Macías Membre del Grup promotor de la ILP d’Habitatge - Llei 24/2015 -

l dia que es va aprovar la Llei 24/2015 (29/04/2015), el grup promotor de la ILP d’habitatge (l’Observatori DESC, la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica) omplíem el Parlament de Catalunya de verd, demostrant una vegada més que és possible recuperar el dret a l’habitatge digne. Aquesta data, el 29 de juliol, va arribar després de set anys d’incansable lluita. Anys on hem combinat la denúncia de l’estafa hipotecària amb l’acció directa per protegir els nostres drets i les propostes legislatives per posar fi als desnonaments. La ILP habitatge recull la nostra pràctica diària i aconsegueix fer-se llei, la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i contra la pobresa energètica. Els nou mesos de vigència de la Llei han demostrat que era l’única norma que existeix a tot l’Estat que fa complir l’Art. 47 de la Constitució Espanyola, l’única que garantia una segona oportunitat per a les famílies, atura desnonaments, talls de subministraments i garanteix el reallotjament adequat. Aquest ha estat el problema pel PP; la Llei 24/2015 retallava els privilegis de la banca i les subministradores, perquè no els permetia executar desnonaments ni els talls de llum, aigua o gas, els obligava a fer lloguer social a les famílies i donava eines a l’Administració per fer la cessió obligatòria dels milers de pisos buits que acumula la banca. Finalment el PP, en un acte de servilisme cap a la banca i les subministradores, presenta un recurs al Tribunal Constitucional que suposa la suspensió parcial de la Llei, que només deixa vigent la part de pobresa energètica i les obligacions que recauen en l’Administració.

Nosaltres ho tenim clar: hi ha vides en joc i no permetrem cap retrocés en els drets que la Llei protegeix. Es per això que no només aconseguim aïllar el PP al Congrés, aconseguint que tots el grups signin el compromís de retirar el recurs si guanyen les eleccions, i l’aïllem al Parlament, sinó que fem una proposta concreta per no retrocedir en la garantia dels drets que la Llei 24/2015 protegeix i la presentem a la Cimera convocada pel president Puigdemont quatre dies després que el Govern en funcions del PP posés el recurs. En aquesta proposta, ens adrecem tant a la Generalitat com als Ajuntaments, en un moment en què tothom fa una defensa pública de la Llei 24/2015, tot i que és clar que no han fet tot el necessari per aplicar-la amb contundència mentre ha estat vigent. A la cimera, amb el nostre full de ruta (http://ilphabitatge.cat), assenyalem la necessitat d’aplicar la part que queda vigent de l’articulat, l’obligació d’aplicar les normes vigents que ens donen eines per mobilitzar l’habitatge buit, així com explorar la possibilitat de fer una nova llei que doni cobertura a l’articulat suspès. Pel que fa als articles que cobreixen la part de pobresa energètica, és totalment imprescindible que la Generalitat entomi el compromís de signar immediatament els convenis amb les subministradores; van 10 mesos tard, i fa 3 mesos que vam fer arribar al president el conveni que s’hauria de signar, tal i com marca la Llei 24/2015. Alhora, cal sancionar sense dubtar l’incompliment de la Llei i fer inspeccions d’ofici a les subministradores, per detectar els incompliments sistemàtics dels principis garantistes que la nova Llei ha introduït. Pel que fa a la part d’habitatge, el que queda vigent de la Llei 24/2015 és l’obligació de l’Administració a reallotjar. Això vol dir que s’han de mobilitzar uns 16.000 habitatges buits per poder donar resposta als 43 desnonaments al dia que patim a Catalunya.

Per fer-ho tenim eines vigents, com la Llei 18/2007, la Llei catalana del dret a l’habitatge, i la 1/2015 que permeten mobilitzar habitatges buits a través de les sancions, així com expropiar els immobles en mal estat de conservació. Per altra banda, les meses d’emergències municipals i la de la Generalitat han d’incorporar i/o mantenir els criteris d’exclusió de residència de la Llei 24/2015, així com el barem pel càlcul del preu del lloguer en els reallotjaments.

Els nou mesos de vigència de la Llei han demostrat que era l’única que garantia una segona oportunitat per a les famílies. Hi ha vides en joc, i no permetrem cap retrocés.

om bé explica en Coscu al seu article, el que s’ha produït aquest darrer mes al Parlament ha estat “una triple fallida del Govern”: per primer cop en la història, el Parlament tomba la proposta de pressupostos del Govern, i s’evidencia que l’Executiu no té majoria parlamentària garantida per sobreviure. Però sobretot, i en el fons de tot plegat, afloren de nou els dubtes sobre la viabilitat d’un full de ruta que fa aigües per tots costats.

Un full de ruta que fa aigües Marta Ribas Coordinadora nacional d’ICV i diputada de CSQEP al Parlament de Catalunya

Per evitar desnonaments de lloguer de petit tenidor és imprescindible augmentar la partida pressupostària per als ajuts al pagament de lloguer, obrint urgentment la convocatòria de nous ajuts de lloguer per a aquest any i posteriors en forma de convocatòria oberta permanentment. De la cimera només surt el compromís d’explorar la possibilitat de fer una nova llei que doni cobertura a l’articulat suspès. Hi ha un grup de treball que està treballant aquesta línia d’actuació. Per tal de passar de les paraules als fets, el grup promotor ha generat un espai de treball i coordinació amb els 12 ajuntaments més poblats de Catalunya. En aquest espai s’han acordat accions concretes i coordinades, compromisos que veurem com avancen en les trobades mensuals que es mantindran. Mentre forcem tots els actors institucionals a passar de les paraules a les polítiques de dret a l’habitatge reals, nosaltres continuarem cada dia protegint el nostre dret a l’habitatge: aturant desnonaments, reallotjant a través de l’Obra Social de la PAH i forçant a la banca a alliberar a les famílies de deutes per tota la vida

Un full de ruta que no entra en crisi pel trencament de la majoria amb la CUP, sinó perquè ja va néixer coix: – Un full de ruta que va néixer sense el suport ciutadà necessari, i que es va convertir en inviable el 9 de novembre de 2015 amb una declaració / resolució que els seus mateixos impulsors han aigualit, amb els seus fets, dia sí i dia també, argumentant ruptura però exercint disciplina absoluta amb la legalitat espanyola i amb el seu marc econòmic. – Un full de ruta que continua proclamant unilateralitat sense explicar com exercir-la –i sense portar-la a la pràctica, evidentment.

– Un full de ruta que ha intentat obviar els elements socials i de classe en una societat creixentment desigual. – Un full de ruta que reiterava l’error del relat del 27S d’oblidar que, per proclamar la independència, hi ha un pas ineludible que no es pot obviar: un referèndum d’autodeterminació que sigui reconegut pels actors internacionals i, per tant, acordat. – I un full de ruta que, com ja ha vingut passant els darrers anys amb el “processisme”, només se sustenta gràcies a una maquinària de propaganda –i de mitjans de masses que l’escampin– i a la capacitat de fagocitar qualsevol que s’aparti de la ruta marcada o gosi assenyalar que el rei va nu i el camí no va enlloc.