Page 1

CP RAFAL VELL PRIMAVERA 2013


Editorial...............................................................................................3 Educació Infantil (Racons intercicle)..................................................4 Visita dels nins de primer a l'Ajuntament...........................................1 0 Botiga Rafal Vell................................................................................1 2 Què és el comerç just?......................................................................1 4 El diari................................................................................................1 6 Les murades de Palma......................................................................1 8 La Rambla..........................................................................................1 9 Família, sentiments i emocions a l'aula..............................................20 Visitam el Parlament...........................................................................21 Racó de creació.................................................................................22 Creació: publicitat d'un videojoc.........................................................23 Assemblea Comunitat.........................................................................24 Creació: publicitat de gominoles Tacalandia.......................................26 Entreteniments....................................................................................28 Article de l'AMPA: A què esperam?.....................................................30 Crònica................................................................................................31

2


Feim política a l'escola? La portaveu d'educació del partit polític que avui ens governa ha afirmat això en el Parlament. Ha dit que hi ha mestres que fan política a les aules, referint-se als qui hem protestat per les retallades en educació i per les imposicions lingüístiques que caracteritzen la gestió dels responsables de la Conselleria de Cultura d'aquest govern. La política és el conjunt de decisions que prenem els ciutadans per organitzar-nos i administrar-nos en la nostra vida en comú: per facilitar i regular la convivència. D'aquestes decisions se'n deriven diverses polítiques, és a dir intervencions en cultura, educació, sanitat, economia, demografia, medi, i altres, que tenen com a objectiu procurar pels ciutadans, individualment i en conjunt, el major grau de benestar possible. Educar significa ajudar algú a desenvolupar fins on pugui totes les seves facultats. Però també significa transmetre-li el codi genètic de la nostra cultura que se manifesta en un conjunt de coneixements, actituds, valors i formes culturals concretes. La intenció de l'escola hauria d'ésser (a la nostra ho és) garantir a tots els infants l'accés a l'educació i la cultura ajudant-los a integrar-se en la societat de manera efectiva i amb plena consciència. Això implica posar en les seves mans les eines que els permetin organitzar-se i administrar-se de manera autònoma i les que els impulsin a pensar i actuar tenint present no només l'interès propi sinó el de la comunitat. Per aconseguir aquests objectius de tant abast, l'escola en conjunt ha de prendre decisions de caràcter pedagògic i organitzatiu. Mestres, pares i alumnes participam en aquest procés complex i concretam què significa i com se duu a terme el fet d'educar. Una de les responsabilitats dels mestres és decidir quines són les accions més adequades per garantir l'accés de tots els infants a la millor educació possible i la manera de dur-les a terme. Per prendre aquestes decisions ens recolzam en la nostra formació, en la nostra experiència (individual i com a equip) i en la confiança dels altres membres de la comunitat educativa. Aquests darrers anys la política i les polítiques han fet un tomb important. La manera com ens hem organitzat i administrat no sembla que hagi estat l'adequada i això ens afecta a tots. A la nostra escola ho podem comprovar cada dia. Són cada cop més evidents les dificultats per gestionar i mantenir alguns serveis (el menjador, les activitats extraescolars), l'organització de sortides i colònies, el pagament de les quotes de llibres i material escolar, el manteniment de l'edifici... A aquestes dificultats s'hi afegeix el fet que l'administració hagi retallat de manera significativa el pressupost destinat a educació i, per això, a més de retardar el pagament de les despeses de funcionament dels centres, ha reduït el nombre de mestres, ha augmentat el nombre d'alumnes per aula i ha minvat o bé fet desaparèixer el suport educatiu als infants que ho necessiten més. Per acabar de reblir-ho, els qui ens governen s'han entestat en fer pública la desconfiança en l'aptitud dels mestres i dels consells escolars per prendre mesures pedagògiques, desautoritzar les nostres decisions col·legiades i reprimir la manifestació del nostre desacord. Feim política a la nostra escola?. Al CEIP Rafal Vell oferim una escola inclusiva amb la intenció explícita que els més desvalguts física, intel·lectual i econòmicament puguin tenir les mateixes possibilitats d'accés a una educació de qualitat que els altres. Defensam la qualitat d'aquesta educació amb arguments pedagògics i no només econòmics. Volem aconseguir que els infants siguin, a partir d'ara i el dia de demà, ciutadans feliços, lliures, autònoms i capaços de decidir com ha d'ésser la societat i l'entorn on han de viure, és a dir, amb capacitat per fer política. I quan protestam ho feim perquè tot això sigui possible.

3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


Què és el comerç just

3r A i 3r B Classes de Sa Feixina i Sa Riera

Tots compram i consumim productes que, sovint, han estat manufacturats i/o elaborats molt lluny d'aquí. Del camí que fan aquests béns des de que són produïts fins que els consumim se'n diu comerç. A finals de gener d'enguany unes persones del col·lectiu “S'altra Senalla” varen venir a l'escola i ens ajudaren a pensar sobre el comerç i el consum. Explicaren que hi ha dues castes de comerç: el tradicional i el just. Ara sabem que, perquè un producte sigui de comerç just s'han de complir algunes condicions. Aquestes són les més importants:

Aquí teniu una llista d'afirmacions. Vos sembla que sabríeu identificar les que fan referència a condicions de treball justes?. Trobareu la solució al final de la pàgina següent.

14


Els de “S'altra Senalla” ens varen dur, a més, algunes joguines de comerç just. Hi jugàrem i ens vàrem divertir molt!.

Solucions: 1.A, 2.B, 3.A, 4.B, 5.A, 6.A.

15


EL DIARI Enguany hem estudiat els diaris. Ens hem fixat molt en la portada i les diferents seccions que tenen. Hem treballat els diferents tipus de notícies, les seves parts i la publicitat. Després hem visitat el “Diario de Mallorca” per veure on i com es fan els diaris. Amb tot el que hem après, hem creat la nostra pròpia notícia i aquí tenim una petita selecció del nostre treball. 4t A L'Almudaina 4t B S'Hort del Rei

16


17


LES MURADES DE PALMA 5è A classe de Ses Murades

Aquí teniu un resum de la història de les murades de Palma. Ens hem dividit en sis grups per extreure informació dels sis moments històrics: la construcció dels cinc recintes emmurallats i l'enderrocament de les darreres murades.

1    Palma fou fundada pel cònsol de Roma Quint Cecili Metel, després de la seva arribada a

Mallorca, l’any 123 aC. Els romans construïren una fortificació damunt el turó desert on ara hi ha el Palau de l’Almudaina i la Catedral. Aquest va ser el primer recinte fortificat de Palma, les primeres murades.

2 Més tard els romans construïren un segon recinte més gran, amb 11 torres, que acollia uns tres-mil habitants. Es va construir a l’actual barri de la catedral, disposant els carrers formant una quadrícula, com si fos un campament militar.

3   Al principi de la dominació musulmana es construïren barriades fora de les antigues

murades. Per tal de protegir-ne les cases, al segle X s’edificà un tercer recinte emmurallat que ampliava l’anterior pel nord i per l’est.

4 Més endavant, als segles XI i XII, els musulmans feren encara un quart recinte amb murades,

que és el que trobarà el rei Jaume I el Conqueridor. Abastava una superfície molt més gran que l’anterior, amb les barriades de l’altra banda de Sa Riera, com la del Puig de Sant Pere. També hi havia horts.

5  Quan Mallorca va ser conquerida per Jaume I conservà les mateixes murades musulmanes. Arribat el segle XVI,

la ciutat ja no creix gairebé més. Les freqüents incursions per mar mostraren que les murades eren fetes de materials fluixos, com el marès, i que havien quedat antiquades davant l'artilleria moderna. Es va veure la necessitat de construir un cinquè recinte, més fort i modern. Es tractava d'una obra grandiosa que començà el 1551 i no finalitzà fins el 1801.

6  Al final del segle XIX la vida tancada dins les murades era molt molesta i difícil, degut a

l’augment de la població, el poc llum solar i la manca d’higiene. Els diaris de l’època parlaven de la necessitat d’eliminar les murades per poder modernitzar la nostra ciutat.        Finalment els partidaris de llevar les murades aconseguiren l’enderrocament del cinquè i darrer recinte. La demolició definitiva de les murades de Palma s’inicià el 1902 i s’acabà el 1934. Les actuals avingudes segueixen el traçat de les antigues murades. Només es mantingué dempeus el tram de murades de davant la mar.

18


LA RAMBLA

El passeig de La Rambla és un dels més antics i coneguts de Ciutat. Consta d'un passeig central i a cada costat d'aquest hi ha una filera de plataners que omplen tot el recorregut. Completen el passeig dos vials per a la circulació de vehicles. La Rambla té a uns dels caps una font brollador bastant antiga i a l'altre cap hi ha dues escultures romanes duites dels jardins de Raixa, per homenatjar els italians que l'any 1 936 ajudaren durant la guerra civil les tropes del general Franco. Actualment, devora aquestes escultures n'hi ha una altra :Lugar de encuentro V del famós escultor Eduardo Chillida. La darrera remodelació que es va fer és de fa una trentena d'anys i llavors es col·locaren els quioscos de flors que avui veim i coneixem . Els llocs de venda de flors són la característica més pròpia d'aquest indret i fa uns tres anys també s'hi han començat a muntar terrasses de bar. Podem dir que aquest passeig fa de frontera entre la ciutat alta i la ciutat baixa: venint des de la font, tots els carrers de la part esquerra acaben en escales que pugen cap al carrer de Sant Miquel, mentre que els carrers de la part dreta van plans i baixen suaument cap al passeig del Born. La Rambla es va construir durant el segle XVII damunt el llit del torrent de Sa Riera, que fou desviada per on encara passa avui dia (el passeig Mallorca). La desviació de Sa Riera no va ser un caprici dels governants de l'època sinó una vertadera necessitat ja que les inundacions de la ciutat eren freqüents i els mals eren innombrables. Encara es recorda la inundació de la nit del 1 4-1 5 d'octubre del 1 403 en la qual moriren uns cinc mil ciutadans (sí, sí no ens hem equivocat !! : cinc milers de persones en un sol vespre). Una curiositat que nosaltres els nins d'avui no sabem, però sí les persones mallorquines de més de cinquanta anys: La fira del Ram es muntava entre la plaça de l'institut i tot el passeig de la Rambla i la gent venga passejar amunt i avall. Segons el diccionari, Rambla significa llit de torrent o riu i també passeig construït sobre un torrent o riera. A la nostra ciutat aquest nom ha sofert diversos canvis encara que popularment se l'ha anomenat sempre així. Durant la guerra civil i fins l'arribada de la democràcia li deien Via Roma, com ja hem dit més amunt, per agraïr la col·laboració del règim italià. Després se l'anomenà Rambla com sempre s'havia dit. Quan es va casar la filla del rei, tornaren a canviar-li el nom i la retolaren com a Rambla dels ducs de Palma. I ara, no fa un mes, hem tornat a veure com el nom tornava als seus orígens: LA RAMBLA. Alumnes de cinquè B

19


6è A

Família, sentiments i emocions a l'aula

La família té un paper protagonista dins el desenvolupament dels infants, ja que és dins aquesta on es desenvolupen els aprenentatges bàsics que són necessaris pel desenvolupament de l‛autonomia dels infants dins la societat. L‛escola ha de continuar la tasca realitzada per la família, i aquesta tasca no arribarà a bon port si no s‛estableixen relacions fluïdes entre escola i família. Personalment no puc concebre la vida escolar sense la intervenció directa dels pares i mares. Penso que les famílies han de veure i entendre la vida que hi ha dins les aules, l‛escola, i han de participar d‛ella. Si les famílies formen part del dia a dia de l‛escola se sentiran més participatives en l'educació compartida. Per tal motiu a les aules de sisè s‛ha demanat la col∙laboració de les famílies per explicar als infants les vivències, records i simplement el que ens han contat de diferents temes, principalment dins les àrees curriculars de medi, català i castellà... Els pares, mares, padrins i padrines ens han fet gaudir en diverses activitats, aquí en teniu una petita mostra: El padrí d‛en Xisco ens va contar les seves vivències de la guerra civil. La mare de na Mireia ens ha ensenyat com s‛ha de comportar un dimoni.

La mare de la Mireya ha vengut per la festa de Sant

El padrí d’en Xisco.

Antoni

Dins les àrees de llengües hem treballat de manera molt manipulativa. Els infants han experimentat amb els sentits i els sentiments. Això ens ha fet conèixer-nos més com a persones i com a grup. Els infants han gaudit en les diferents activitats. Hem treballat els sentiments partint de les capses de vida, on han duit les coses més importants per a ells, les que els agradaven, les més significatives.... amb aquestes capses de vida s‛ha treballat a més dels sentiments, l‛expressió oral i escrita. La poesia que els nins i nines han treballat, per poder realitzar unes gloses fantàstiques, ha partit de l‛experimentació dels sentits, per poder treure unes paraules i unes rimes molt significatives, enriquidores i properes per a ells. Les capses de vida.

Varen experimentar amb els sentits per escriure una poesia a una poma.

20


6èB

VISITAM EL PARLAMENT

EL PASSAT DIA 14 DE GENER ELS CURSOS DE 6è VAREM FER UNA VISITA A L'EDIFICI DEL PARLAMENT ON ENS EXPLICAREN MOLTES COSES. AQUÍ TENIU ALGUNES PREGUNTES AMB LES QUALS PODREU APRENDRE UN POC MÉS SOBRE EL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS: 1. ON ES TROBA EL PARLAMENT? 2. A QUI REPRESENTA EL PARLAMENT? 3. PODRÍEU DIR ALGUNES FUNCIONS DEL PARLAMENT? 4. QUANTS DIPUTATS TÉ EL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS? 5. QUIN TEMPS DURA EL MANDAT DELS DIPUTATS? 6. COM S'ANOMENA LA REUNIÓ DE DIPUTATS? 7. QUIN ÉS L'ÒRGAN DE GOVERN I DE GESTIÓ DEL PARLAMENT? 8. QUINES PERSONES ESTAN ASSEGUDES A LA MESA DEL PARLAMENT? 9. PER QUÈ HI HA UNA SALA AMB EL NOM DE PASSES PERDUDES EN EL PARLAMENT? 10. LA BIBLIOTECA DEL PARLAMENT ÉS PÚBLICA O PRIVADA? 1. El Parlament de les Illes Balears es troba situat ben enmig del casc antic de la ciutat de Palma. La seva seu es troba ubicada a l’antic "Círculo Mallorquín", un club social de l’alta burgesia mallorquina de la segona meitat del segle XIX 2.Representa als ciutadans de les Illes Balears 3. Aprovar els pressupostos de la comunitat autònoma; elegir el president del Govern de les IIBB d'entre els diputats; controlar i impulsar l'acció del Govern; elaborar i aprovar les lleis de la comunitat de les IIBB... 4. 59 diputats 5. 4 anys 6. Ple o sessió plenària 7. La Mesa 8. Cinc: president/a; dos vicepresidents/es i dos secretaris/es 9. Perquè en aquesta sala és on s'espera abans d'entrar a la sessió plenària i com que la gent camina fent voltes sense direcció concreta s'anomena de passes perdudes. 10. És pública

21


22


23


24


25


26


27


A les classes de tercer hem fet autoretrats amb estils diferents. Ens coneixeu?

28


29


A QUÈ ESPERAM? Les persones no sempre estam disposades a fer una passa endavant per defensar les nostres idees però quan ho feim sempre creix alguna cosa dins nostre que ens fa un poc millors. Si aquesta passa la fan moltes persones al mateix temps es produeix un fet extraordinari, prenem consciència de la nostra força com a col·lectiu i quasi sense adonar-nos arribam a l’essència de les coses amb una facilitat impensable per a un individu aïllat. El dia 28 de novembre de 2012, el 28N, això és exactament el que va passar i els qui érem al Rafal Vell aquell vespre sabem que es va recuperar un poquet aquell esperit col·lectiu que definia la nostra comunitat educativa temps enrere. L’objectiu inicial de la trobada era informar les famílies, els mestres i els no docents de la situació actual de l’educació i mostrar a tothom que les retallades d’uns pocs afectaven directa i profundament els nostres fills i filles. Això va despertar la consciència comuna dels assistents i la vetllada va concloure quan davant aquest escenari ens demanàrem ...I ARA, QUÈ PODEM FER NOSALTRES PER ENFRONTAR-NOS A LA SITUACIÓ? La pregunta va quedar momentàniament en l’aire però la intensitat del moment i la convicció de que la solució havia de partir de la nostra iniciativa ens va conduir a la constitució de la comunitat del Rafal Vell i al compromís de CERCAR ALTERNATIVES per a la millora de la qualitat educativa dels nostres infants. Quatre dies després del 28N, prop de 40 persones ens vàrem tornar a reunir per formar 4 comissions que des d’aquell moment han treballat per revertir alguns dels efectes de les retallades. Tots els participants érem molt conscients de les dificultats de la situació però teníem la certesa que només amb la unió de les nostres forces era possible fer passes endavant. En poc més de dos mesos el treball de la nostra comunitat educativa ha posat en marxa un nou PROGRAMA DE SUPORT, per a substituir el programa municipal ÈXIT de suport als infants amb dificultats d’aprenentatge. El nostre programa anomenat TAJUDARÉ, en marxa des del febrer, atén més d’una vintena d’infants i compta amb el suport pedagògic dels mestres i la gestió de l’AMPA. Una altra comissió, la d’infraestructures, ha fet una AUDITORIA DE LES INSTAL·LACIONS DEL CENTRE i els informes s’han lliurat a l’administració autonòmica i municipal. El resultat d’aquesta feina ha estat la visita dels serveis municipals de manteniment de centres per a l’atenció de les mancances més greus i la intervenció de les brigades de l’Institut municipal d’esports que han vingut a repintar les pistes esportives. De forma paral·lela la comissió d’Acompanyament de les famílies també s’ha reunit per a la reflexió d’accions que ajudin a algunes famílies a millorar la seva integració en la nostra comunitat i la comissió d’Organització s’ha reunit per a fer difusió de les passes fetes i per organitzar una nova trobada que mantingui la nostra flama encesa. És evident, doncs, que existeixen alternatives i que són a les nostres mans però que ningú s’engani, les solucions no cauen del cel i igual que ens sentim satisfets per la feina, hem de saber que sense la implicació i el sacrifici de moltes persones no hauria estat possible aquest petit miracle. No és fàcil renunciar a la comoditat del sofà i enfrontar-se a les dificultats que ens planteja la realitat actual. Construir un projecte com el nostre significa haver de superar les diferències personals i trobar en els companys les coses que ens fan caminar junts, en lloc d’aquelles que ens allunyen. Per això, el nostre reconeixement i respecte cap a totes les persones que han sacrificat el seu temps i han aportat el seu esforç de forma desinteressada. Així, doncs, sabem que la millora és possible i que està en les nostres mans córrer la veu del miracle, recuperar la confiança en la nostra identitat i participar-hi en el sosteniment de la comunitat educativa i en els seus projectes. Tot ajut és benvingut, a què esperau idò? AMPA RAFAL VELL 30


L'escola som tots i és pertot. Sempre tenim ocasions per aprendre plegats, a vegades dins l'edifici escolar i sovint a fora. Per això venen altres persones a ajudar-nos i altres vegades sortim nosaltres al carrer. Enguany, com sempre, hem fet algunes sortides, activitats fora de l'aula en agrupaments diferents del grup classe i encara hem de celebrar, com és costum, una Setmana Cultural. El lema d'enguany és "Palma, pam a pam". Per això moltes de les sortides que hem fet i que farem tenen relació amb la nostra ciutat. La que segueix és una relació breu del que hem dit i del que tenim previst fer abans d'acabar el curs. - Els petits d'Educació Infantil han anat, amb les famílies, a l'àrea recreativa de Caubet, han visitat la Fundació Pilar i Joan Miró i el poblat talaiòtic de Son Fornés. També han anat al teatre a veure "Hansel i Gretel". - Els de Primer Cicle han sortit a recórrer el barri del Rafal, han anat al teatre a veure "Boles, bales i esferes" i s'han passejat per Palma per visitar i conèixer alguns edificis emblemàtics. - Els de Segon Cicle també s'han passejat pel Rafal fent un recompte de quins comerços i serveis hi ha. Han visitat la Fundació Deixalles, el Diari de Mallorca i han arribat fins a Randa, des d'on se pot veure tota Mallorca. - Els de Tercer Cicle han anat a fer una volta per Palma. S'han fixat especialment en alguns edificis monumentals (la Seu) i, per Nadal, han vist alguns dels betlems exposats. Han visitat també una altra ciutat històrica; Pollentia, del temps dels romans. La nostra escola està ubicada a Palma, en el barri del Rafal. Aquest Nadal hem volgut felicitar i oferir els millors desitjos als nostres veïnats. Per això els més petits anaren a cantar nadales en el local de l'Associció de la Tercera Edat. Primer i Tercer Cicle feren el mateix a la plaça Josep Maria Llompart i els de Segon Cicle a la residència de Son Güells. A més hem fet altres activitats de manera conjunta: - Els més grans han acompanyat els petits a enviar per correu les postals de Nadal. - Tenim dos horts a l'escola, un a l'edifici de Primària i l'altre al d' Infantil. Les tasques de preparació, sobretot, i de sembra són feixugues. Per això a Primària els més grans han ajudat els més petits. A Infantil els han ajudat alguns pares. A tots, moltes gràcies. - Vàren venir alguns membres d'una associació solidària per ajudar-nos a entendre, als alumnes de Primària, què és el comerç just. Abans d'acabar el curs tenim encara previst: - Organitzar la fireta d'intercanvi de llibres i, alguns cicles, visitar la biblioteca del barri per Sant Jordi. - Celebrar junts la setmana cultural. Serà una altra ocasió per aprendre plegats i amb ajuda d'algunes persones que habitualment no són a l'escola. - Visitar Palma per fer-hi algunes activitats i feines relacionades amb la setmana cultural. - Els més grans, anar de viatge d'estudis a Barcelona. Per acabar, ve't aquí una llista d'algunes de les coses que els infants s'han adonat que han après fent aquestes feines i aquestes sortides. - A ajudar i cuidar els més petits. - A fer coses per mostrar als altres. - A travessar carrers amples. - A escoltar bé. - A conèixer llocs on no hem estat mai. - A mirar els mapes i fer-los servir. - Com són algunes cases i monuments. - Jocs i contes que no sabíem. - Com treballaven alguns artistes. - A comptar doblers. - A distingir si els productes que compram són de comerç just o no.

31


Torrent 89  

Revista de l'escola Rafal Vell de Palma, any 2013