Issuu on Google+


L’impacte mediàtic del desastre Fan falta només dos glops després del primer brindis perquè una reunió d’amics en celebració d’aniversari derivi cap a una tertúlia de pa sucat amb oli sobre els temes d’actualitat informativa. Sovint és el futbol; que en rigor no hauria de ser actualitat, ni és informatiu. La política és per a uns pocs temeraris o idealistes. La catàstrofe, però, a tots ens demana un moment de reflexió. Des de l’abonat al catastrofisme fins a l’escèptic relativista hi tenen cabuda arguments de tota mena. Només cal no descuidar el respecte i la prudència necessaris per no caure en frivolitats gratuïtes. L’impacte mediàtic sovint deixa en segon terme el veritable costat humà d’un fet. O potser no el descuida, però el suplanta amb massa rapidesa. D’aquí el seu nom, segurament, fent al·lusió al moment de l’esclat. A allò efímer, en certa manera. Després, tard o d’hora, tot s’esvaeix en el propi fum de la catàstrofe per passar a formar part de les hemeroteques, els llibres d’història o, abans encara, de les enciclopèdies virtuals; lluny de les nostres consciències d’acomodats espectadors.

Edició The look magazine Director comercial Abel Montserrat (607.440.450) publicitat@revistathelook.com Director d’art Uri Imperial (629 286 299) disseny@revistathelook.com Departament administratiu Elisabet Ballús admin@revistathelook.com Departament de disseny gràfic Estudio Colectivo Redacció The look magazine redacció@revistathelook.com Col·laboradors Jesús Noé, Albert Imperial, Dani Montserrat, Raimon Solà, Silvia López, Marçal Vaquer, Anna Roca, Andrés Juberias. Impremta · Bigsa Dipòsit legal · B-18331-2007 info@revistathelook.com www.revistathelook.com

Durant uns dies, les imatges del Japó sumit en el caos més racionalitzat -és admirable la vigorosa idiosincràsia d’aquest poble- han calat en les nostres retines. Igualment, ens indignem amb la tirànica resposta del règim libi contra la resistència de la seva pròpia gent, descontenta i revoltada, que somia amb continuar el procés d’alliberament que els seus veïns varen començar. També haurien de tenir el tractament d’herois, tots ells. Segur que per uns instants ens hem sensibilitzat davant dels televisors d’alta definició a causa d’un o altre esdeveniment -i per desgràcia, sabem del cert que no seran els darrers-. Només cal ser persona per sentir un no se què recorrent-nos el cos. Però quan dura en les nostres consciències de sobretaula aquest sentiment de solidaritat? De dolor compartit, fins i tot. Segurament no massa més del que duren les imatges dels mitjans d’informació. D’alguna manera la llunyania dels fets ens immunitza. Ens emparem en la distància, suposo; tot i que professem el major dels respectes als qui cauen, així com l’admiració cap als qui resisteixen. D’això, nosaltres no en sabem massa, per sort. Com a mínim no a gran escala. I esperem que la lacra terrorista arribi aviat al seu propi nínxol. “La vida puede ser maravillosa!”, cridava el desaparegut Andrés Montes. Hi ha moments, quan les imatges ens bufetegen amb realitats cruels i menys quan un n’és part implicada, que no escau massa. Però de vegades no ens queda una altra que creure; en algú, o alguna cosa. Cadascú que escolli. Sam Cooke Wonderful World

per Albert Imperial


Unitled Els amics de les arts

Su

m

ar

Turisme Vallès 10 L’excurs cultural 16 Interiorisme 20 Viatge 26 The Cook 34 Reflexió 40

Passeja entre roselles a la Vall del Tenes Abril: un conte de Sant Jordi Arquitectura ritual Guadalupe Porn food I si decidim simplificar?

Motor 44

Bulli Volkswagen

Esports 50

La noia del Nord

Moda 56

Cibeles Madrid Fashion week

Salut 62

Alguns mites alimentaris

Gadgets 66

i

Carnestoltes de Sao Paulo

Abril · ‘11

10 34 44 66


Sant Miquel del Fai


is Tur e m

Va l

Passeja entre roselles a la Vall del Tenes

lès

A la Vall del Tenes hi ha petites planes i valls; muntanyes majestuoses, que et treuen la respiració quan les observes; el riu Tenes; i una variada i frondosa vegetació A pocs minuts de Barcelona trobem la Vall del Tenes, un territori on poder desconnectar del ritme de vida accelerat d’avui en dia, gaudir de la companyia dels amics i familiars, i transportant-nos a un espai de descoberta de la natura, allotjant-nos en cases de turisme rural, càmpings o hotels amb encant.

Sant Miquel del Fai

La Vall del Tenes, amb la seva capçalera acinglerada, un curs de riu amb molta personalitat i els seus camps plens de roselles, és un espai amb un gran interès paisatgístic i molt emblemàtic. La bellesa feréstega i misteriosa de la natura, que trobem en diferents punts de la Vall, ha fet que estigui dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. Aquesta xarxa d’espais naturals protegits te l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats de Catalunya.

Fotografies per Manel Cuesta Texts per Consorci de Turisme del Vallès Oriental 11


Turisme Vallès Passeja entre roselles a la Vall del Tenes

Cingles de Berti

Sant Esteve de Palaudaries

E

ls Cingles de Bertí és un dels enclavaments més coneguts i espectaculars de la Vall del Tenes, així com un espai que ha propiciat la localització de nombroses llegendes, que tenen les seves arrels en temes comuns del folklore i la cultura universal, com en moltes altres zones d’arreu de Catalunya. És per això que pràcticament totes les històries i llegendes que coneixem de la Vall tenen per escenari els boscos, les penyes, els cingles, els gorgs i el riu. Sant Miquel del Fai és un altre dels recursos més vi-

12

sitats i màgics d’aquestes terres. Aquest conjunt medieval és un racó emblemàtic i singular, situat a la cornisa dels Cingles de Bertí. L’indret presenta una gran monumentalitat en els edificis mil·lenaris del priorat i l’església excavada en la pedra de balma. També cal destacar l’espectacularitat de les diferents cascades i gorgs, que va creant el riu Tenes al seu pas. El riu Tenes és l’eix vertebrador de la vall i ressegueix dues zones ben diferenciades d’aquesta. Per un costat, la part nord, on els Cingles de Bertí, amb les seves


Turisme Vallès Passeja entre roselles a la Vall del Tenes

Gorgs de Can Noguera

formes abruptes, marquen els relleus muntanyosos i altiplans calcaris. Per l’altra costat, la part de la vall, amb relleus suaus i argilosos, ideals per a caminades tranquil·les.

Santa Eulalia

“Sant Miquel del Fai és un altre dels recursos més visitats i màgics d’aquestes terres.

En aquest sentit, podem destacar dos dels itineraris que es poden dur a terme en aquesta zona. Un d’ells és l’itinerari PR 34 – Palaudàries; del qual l’arribada i la sortida és a l’església de Sant Julià, de la qual tenim constància ja en el 1014. L’altre itinerari és el PR-C32 - Sant Julià – Santa Justa – Les Torres. Aquest ens apropa al patrimoni de la zona, visitant l’ermita de Santa Justa, una església romànica documentada des del 1101; l’església parroquial de Sant Esteve de Palaudàries, reformada als segles XII – XIII; l’ermita de Sant Baldiri, del segle XVIII; i l’ermita de Sant Valerià, del segle XVIII. Respectuosament i pas a pas, gaudirem de la natura, el patrimoni i el tarannà d’aquestes contrades!

13


Turisme Vallès Passeja entre roselles a la Vall del Tenes

Algunes de les activitats que podem dur a terme a la Vall del Tenes i voltants són: • Diumenge 3 d’Abril del 2011 Bigues i Riells

Excursió Matinal a Les Elies i Sant Sebastià de Montmajor – www.biguesiriells.cat • Dissabte 9 d’Abril del 2011,

Santa Eulàlia de Ronçana Fira Lliga’t a la Terra a Santa Eulàlia de Ronçana – www.santaeulaliaroncana.cat • Diumenge 17 d’Abril del 2011, Bigues i Riells

Excursió Matinal a El Villar i Les Roques Blanques. • Activitats de golf al Golf Sant Feliu

Sant Feliu de Codines - www.golfsantfeliu.com • Activitats de motor a Circuit Cussonell

Sant Feliu de Codines - www.cingles.es • Activitats de motos a Quantya

Sant Feliu de Codines - www.quantya.cat • Activitat d’interpretació de les aus rapinyaires

Cim d’Àligues - www.cimdaligues.com Podeu obtenir més informació al Consorci de Turisme del Vallès Oriental al tel. 93 860 41 15 o 93 568 83 21 www.turismevalles.net www.mancomunitatvalltenes.cat

Santa Justa i Sant Rufina

14

Santa Eulalia

Santuari de Puig Gracios


rs xcu L’e

cu ltu ra

l

Abril: un conte de Sant Jordi Hi havia una vegada una nena a la que li encantaven els llibres La casa dels seus pares n’estava plena, i des de molt petita va sentir per ells una inevitable atracció. Li agradava mirar-los, obrir-los, olorar-los, li agradava agafar-ne un a l’atzar i demanar a un adult que se’l llegís. Assaboria el moment màgic en què les paraules escrites esdevenien sons i la seva habitació es convertia en un bosc encantat, o en un desert o un mar. Gaudia de cada història com si hagués estat escrita només per a ella, i quan s’acabaven les pàgines del llibre les reproduïa a la seva habitació. I les seves nines es convertien en princeses, i els seus peluixos en animals salvatges, i els seus barrufets ho observaven tot mig amagats als seus caus i deien als peixos de la banyera que un ogre malvat estava a punt d’arribar al menjador. Era meravellós saber que totes aquelles històries jeien amagades a les seves prestatgeries, esperant que ella les descobrís. Sorprenentment, malauradament, no recordava la manera ni el dia en què va aprendre a llegir, cosa que li semblà sempre una falta de respecte per part de la seva memòria, tenint en compte que aquell fet, sense cap mena de dubte, va canviar la seva vida per complet. Però el que sí recordava (impossible no fer-ho) era que des d’aquell dia extraordinari en que la “m” es va unir a la “a” per fer “ma”, el món va adquirir una nova dimensió. I ja no va poder deixar de llegir. Llegia els rètols de les botigues, les ofertes al supermercat, el nom dels cambrers al restaurant... Llegia a l’escola i a casa i a arreu, i a cada aniversari demanava un llibre nou, o dos. I amb el pas dels anys va anar llegint contes i relats i novel·les, i després poesia i assaigs i teatre, i fins i tot textos que no tenien classificació. Llegia en veu baixa i en veu alta, per si mateixa i per als seus amics, i mai es cansava de fer-ho perquè cada història la retornava a l’essència de la vida i als seus jocs d’infància a l’habitació. Per Bea Galán Echevarría 17


L’excurs cultural Abril: un conte de Sant Jordi

L

lavors es va fer gran i va fer dos descobriments extraordinaris: el primer, que en realitat tot el món adora les històries, encara que alguns tinguin poc temps o molta mandra per llegir, i, el segon, que ella tenia la immensa sort de viure en un país especialment màgic, en el qual un cop a l’any els carrers s’omplien de llibres. Sí, al seu país portaven des del segle XV festejant la llegenda de Sant Jordi amb una magnífica fira de roses, fins que un dia, el 7 d’octubre de 1926, l’escriptor Vicent Clavel Andrés va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona que afegissin a la fira de les flors una fira de llibres, i que ho fessin el 23 d’abril per a commemorar la data de la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El 23 d’abril també van 18

néixer, o morir, escriptors tan reconeguts com Josep Pla (1981), Maurice Druon (1918), K. Laxness (1902), Vladimir Nabokov (1899) o Manuel Mejía Vallejo (1923), i la proposta va ser molt ben rebuda. Així doncs, des de fa gairebé un segle, els carrers d’aquell país encantat s’omplen un cop l’any de flors, de gent i de paraules escrites, i l’aire fa olor a festa i a regals, a secrets i a històries amagades al paper. I succeí que aquella nena, ja gran, va escriure el seu propi llibre en companyia d’unes amigues i que, en esgotar la primera edició, la van convidar a signar-ne exemplars durant el 23 d’abril. I en fer-ho va descobrir que les editorials organitzen els seus calendaris en funció d’aquell dia perquè representa aproximadament el 8% de les vendes de tot l’any, i que hi ha molts personatges mediàtics que aprofiten l’avinentesa per a publicar alguna cosa i publicitar-se a sí mateixos. Evidentment, com a tots els contes, en aquesta història també hi ha dolents i alguns només busquen enriquir-se sense cuidar els llibres, però el cert és que les lletres mai perden, perquè sempre hi ha gent disposada a acariciar-les, a somiar amb els seus secrets i gaudir de la lectura i la celebració. De manera que la nena, ja gran, va gaudir moltíssim d’aquell dia i va signar llibres i conèixer escriptors i concedir entrevistes i olorar les roses que decoraven totes les taules a las que la van convidar. I va decidir que cada any escriuria un llibre per a poder gaudir d’aquella festa que l’omplia de joia i li recordava aquell moment magnífic en “I succeí que aquella nena, ja que la “m” es va unir a la “a” per fer “ma” i el gran, va escriure el seu propi món va adquirir una nova dimensió.

llibre...”


Int r io er

ism e

Arquitectura Ritual Des de l’època de les piràmides ...l’home treballava aquest concepte de la ritualització. La fusió entre arquitectura i rituals ve de lluny, així com la ritualització dels espais on diferents cultures donaven culte al cos, a la higiene i al benestar . Temples, atris, places, altars, galeries subterrànies, tombes ...tots aquests espais es dissenyaven i construïen per oferir servei a diferents rituals. Així que egipcis, romans o grecs treballaven l’arquitectura ritual fa mil·lennis i la influència de ritus, creences i pràctiques religioses té molt a veure en tot això. El naixement, la unió de dos éssers, o la mateixa mort són i han estat en les diverses cultures vivències que requerien una arquitectura ritual apropiada i sempre diferent depenent del moment, el credo, la cultura o el país on es celebraven aquests actes.

per Andrés Juberias Espai creat per Estudio Coblonal per Azul Acocsa/Casa Decor


Interiorisme Arquitectura Ritual

EL BANY RITUAL Higiene, relax, regeneració: el bany modern combina funcionalitat, estètica i emoció. El bany és el lloc dins de la casa que ofereix la possibilitat d’aïllar, de trobar tranquil·litat, de veure’s a si mateix d’una manera pura. Per a això es necessita un espai retirat. L’Arquitectura Ritual situa en el punt central a les persones, amb els seus costums i rituals. Aquestes van sorgir després de temps d’anàlisi sobre la persona, l’arquitectura i els rituals, les possibilitats han estat investigades durant anys en el context de l’espai i la higiene corporal.

22

Les accions defineixen els espais. Aquí el bany es reinterpreta com a tema arquitectònic. Amb l’arquitectura orientada al ritual ja no es tracta d’impressionar, sinó d’aconseguir la unificació pacífica de les necessitats del cos i l’ànima. El bany es converteix en un lloc per aturar-se, per reflexionar... Els aspectes purament funcionals de la cambra de bany s’amplien amb la dimensió de les actuacions humanes.


Interiorisme Arquitectura Ritual

L’ARQUITECTURA RITUAL DE JOHN HEJDUK / ARQUITECTE I HISTORIADOR, A través d’un exercici hermenèutic, es planteja com l’arquitecte nord-americà John Hejduk fa servir com a estratègia per projectar la representació, no com un mitjà d’expressió sinó com una eina poètica que li permet endinsar-se i evidenciar la condició humana. La interpretació de les seves imatges i projectes ens mostren una obra que es desenvolupa en el pla de la narrativa d’esdeveniments, d’on es generen un conjunt d’experiències profundes a través de la contracció i expansió de l’espai, en un sentit fenomenològic. Una arquitectura que es troba en el pensament simultani entre narració i representació.


c/sant roc,9 - c/joan prim,7 - c/santa anna,19 · Granollers caussa@caussa.com · tlf.93 870 05 70

Professionalitat, consell i servei amb les primeres marques de perfumería i cosmética Primer va arribar com un rumor, com un secret que només s’ explica a una bona amiga…..No coneixíem els detalls sobre Crème de la Mer, només en sabíem els resultats observats en les pell d’aquelles “privilegiades” que l’havien provat…….. Des del primer moment la pell es torna mes tersa, amb mes fermesa, les arrugues disminueixen, els porus es fan menys visibles, la lluminositat aflora instantàniament, gracies al gran poder regenerador del secret de la crema: el “caldo” d’algues miraculós exclusiu de La Mer. Avui, La Mer , ens ofereix una amplia gama de formules i exclusius tractaments inspirats en el mar. Cadascú d’ells esta fet d’una manera tant acurada com Crème de La Mer i aporta excepcionals beneficis, que et convidem a venir a descobrir. La Mer es una exclusiva a Granollers de Perfumeria Caussa.

24

www.lamer.es


tg Via

e

Guadalupe Parlem de Guadalupe,... ...una perduda illa al bell mig del pacífic. Amb 25 habitants censats, aigües mexicanes i lluny, molt lluny de tot arreu. Comença a Tijuana. No dubtis de buscar un “taxi seguro” Això es fàcil a l’aeroport o a través d’un hotel. Oblida aturar un cotxe per el carrer, ves a saber de la seva confiança. Amb tot pots caminar amb tranquil·litat per el centre, restaurants i discoteques. Una horeta llarga per l‘àrida baixa califòrnia i a Ensenada esperen els 33 metres d’eslora de la que serà casa nostre per uns dies. Tenim per davant 18 hores de navegació. Els lleons marins de califòrnia, Zalophus californianus ens despedeixen adormits dins del mateix port.

text David Montserrat Fotografia per David Montserrat i C. Virgili / Risck www.clubcantamar.com 27


Viatge Guadalupe

A

rribar a Guadalupe i veure a Antonio, “El Rasta, el Shark expert” donant ordres de submergir les gàbies es molt especial. Hem ancorat molt a prop de la costa, una costa sense vegetació. Amb tot veiem la sonda indicant 70 metres fins a fons. Sols uns minuts per fer unes fotos de terra i la tranquil·litat del mar, la dolçor del blau es veu marcada per siluetes. Una imatge mil vegades vista a les pel·lícules, però això es real, molt real. Entrar dins una gàbia per veure el gran blanc es una sensació curiosa, estranya. Saps que esperes veure però res ni ningú et pot dir en quin moment ni en quines condicions apareixerà ni quants d’ells decidiran acostar-se. No saps quanta estona els tindràs davant teu. Ningú pot predir si s’aproparan, si voldran sortir a la foto o solsament veuràs una borrosa aleta perduda en el blau. Amb tot, les aigües netes, sorprenentment blaves i transparents d’aquest lloc son un presagi del que passa poc després. Al voltant del nostre habitacle, la gàbia, apareixen de nou siluetes. Les mateixes que veiem des de superfície. Gens llunyanes però van amb molt de compte. Ens envolten, s’acosten però no estan acostumats a la presencia humana. No tenen clar si som un perill, part de la dieta o senzillament una cosa sense interès que sura a superfície. Amb tot el que si els hi agrada és la presa que els hi presentem. A la que consideren que no som un perill arriba el moment de l’àtac. Obren la boca fins desencaixar la mandíbula. El cap es deforma i els ulls es perden enrere. Bona defensa per evitar esgarrapades d’un lleó marí ferit. Les fileres de dents, per cert sense arrel i que en surten de nous durant tota la vida de l’animal, es tanquen sobre l’esquè. Una pressió unes 300 vegades més forta que la mandíbula humana fa que s’arengui una part de la presa i se l’emporti. A

28


Viatge Guadalupe

“Entrar dins una gàbia per veure el gran blanc es una sensació curiosa, estranya. Saps que esperes veure però res ni ningú et pot dir en quin moment”.

cada queixalada s’endu uns 10 kilos de peix. Les aparicions es succeeixen durant tot el dia i durant tots els dies. Soc a l’aigua fins que el fred i el cansament hem demanen cafè, alguna cosa de menjar i de nou a la gàbia. 29


Viatge Guadalupe

“Un Lleó marí de pel curt de Guadalupe. Sap que el tauró blanc només es perillós per sorpresa”.

A

l començament de la tarda del segon dia veig una ombra molt estranya i ràpida de moviments. S’acosta i es tracte d’un Lleó marí de pel curt de Guadalupe. Sap que el tauró blanc només es perillós per sorpresa. En tot moment el manté a la visual i per agilitat i velocitat el gran blanc no hi te res a fer. Tal com va arribar va desaparèixer. Vaig demanar al capità per anar a costa, a fotografiar aquesta especia endèmica de l’Illa Guadalupe. Agraeixo la nit, la calma, els estels. Amb tot, res de fer un bany nocturn.... of course.

30


Felix Soriano


str Ga

o

no mi a

Fotografia gastronòmica

per CineEsCena info@cineescena.com www.cineescena.com Vanesa Bocanegra comunicacion@cineescena.com

Del bodegó al porn food Els artistes Francesc Guillamet, Javier Penyes, Félix Soriano, Álvaro Fernández Prieto, Matías Pérez Llera, Guillermo Navarro, Luis María de Pazos, Roger Méndez, Sacha Hormaechea, Roberto Gómez, Paco Roncero, Mikel Alonso, Jacobo Gavira i Yayo Galiana s’uneixen per primera vegada per mostrar les seves obres a la mostra “Fotografia gastronòmica: Del bodegó al porn food”. Aquesta exhibició, comissariada per la periodista gastronòmica Yanet Acosta, s’ha organitzat amb motiu del I Festival Internacional de Cinema Gastronòmic Ciutat de la Laguna - CineEsCena, del 14 al 20 de març de 2011 en la sala d’exposicions de la Casa dels Capitans en La Laguna (Tenerife). En aquesta mostra, els fotògrafs de la Mikel Alonso cuina actual deixen constància amb les seves obres de l’evolució que ha experimentat aquest ram de la fotografia. Les fotos han deixat de ser meres acompanyants de les receptes a tenir un protagonisme per si mateixes. La seva estètica ha passat del bodegó i del pla zenital de plats en els quals l’estilisme brillava per la seva absència a una fotografia artística del primer pla. La subjectivitat del cuiner i del fotògraf s’uneixen per arribar a la suggestió. És per aquest motiu, que molts dels plans passin a ser considerats deutors dels popularitzats per la indústria del cinema porno. El resultat, un primeríssim pla d’un aliment que porta al porn food. 35


gastronomia Porn food

CINEESCENA La primera edició del Festival Internacional de Cinema Gastronòmic Ciutat de la Laguna, CINEESCENA, dirigit pel periodista i productor audiovisual i d’esdeveniments culturals Sergio Negrín, compta amb el patrocini del Govern de Canàries, el Cabildo de Tenerife, Turisme de Tenerife i l’Ajuntament de la Laguna, així com la col·laboració de nombroses entitats públiques i privades, i s’ha materialitzat en sis dies de projeccions i activitats paral·leles d’allò més suggerents.

36

Francesc Guillamet


gastronomia Restaurante ARZAK

Yayo Galiana

Roger Mendez

Javier Penas

Luis Maria de Pazos

Paco Roncero


gastronomia Porn food

Sacha Hormaechea

Primera mostra col·lectiva d’imatges dels fotògrafs de la cuina actual a Espanya Lloc: Casa dels Capitans. La Laguna (Tenerife) Data: Del 14 al 20 març 2011 Artistes: Francesc Guillamet, Javier Penyes, Félix Soriano, Álvaro Fernández Prieto, Matías Pérez Llera, Guillermo Navarro, Luis María de Pazos, Roger Méndez, Sacha Hormaechea, Roberto Gómez, Paco Roncero, Mikel Alonso, Jacobo Gavira, Iaio Galiana. Catàleg: http://bit.ly/catalogopornfood

Roberto Gómez 38


fl Re

e

xió

I si decidim simplificar? Fer-ho fàcil Com vivim la nostra vida? Les persones tenim una capacitat “infinita” de complicar-nos la vida. Però, per què ens costa tant simplificar? Simplificar vol dir aprendre a prioritzar, a utilitzar el nostre temps amb sentit. Tenir clar quins valors i objectius són realment importants per a nosaltres en aquests moments de la nostra vida (la salut, la família, els amics, la feina, l’esport, el coneixement i la comprensió ...) i ser coherents amb aquests valors i objectius. Ser coherent és ser íntegre, honest, sincer. L’autoengany és la pitjor malaltia de l’ésser humà modern, i la que ens fa patir més. Què falta en la meva vida? I què sobra? De vegades, petits ajustaments produeixen grans canvis a llarg termini (com l’espiell d’un caçador quan un insignificant mil·límetre suposa encertar o errar l’objectiu a cent metres de distància). ¿Donar més i esperar menys? ¿Comprendre més i jutjar menys? ¿Sentir més i pensar menys? És això el que realment vull? : Són preguntes essencials que ens ajudaran a simplificar i centrar-nos en el realment important. Abans de comprar, fer o decidir alguna cosa, ens ajudarà preguntar-nos: ¿Això simplifica o complica la meva vida? ¿És el que realment vull?

Per Raimón Solá 41


Reflexió I si decidim simplificar?

U

na altra eina molt útil per simplificar la nostra vida és fer una sola cosa a la vegada, amb presència, posant-li els cinc sentits. Pensant només en el que estem fent en aquest moment. La dispersió és enemiga de la simplicitat. També funciona molt bé fer la teva part el millor possible ... i deixar que la vida faci la seva. Aprendre a confiar en la vida, tenir fe i esperança, és vital per viure simple, tranquil i feliç. Una altra estratègia que funciona és ocupar-se d’un mateix, però mai preocupar-se. Voler controlar-ho tot (família, treball, situacions) va en contra de la vida mateixa, totalment imprevisible i incerta. Desenganxats de coses, resultats, persones...ens donarà moltíssima tranquilitat i simplicitat en les nostres vides. Jo també desitjo resultats... però no els necessito. Més enllà del que fem o tenim, l’essencial és el que som i com ho vivim. Els lligams ens esclavitzen. Recordem que ego és afecció i afecció és por a perdre. I la por ens bloqueja i ens fa patir. El millor dissolvent per al nostre ego és ... el desinterès. Practicar l’actitud del desinterès ens portarà pau i llibertat, i ens ajudarà a viure una vida més autèntica i essencial. Recordeu que res és per sempre, que tot és circumstancial (casa, cotxe, treball, diners, relacions ...) ens ajudarà a relacionar-nos des del respecte, la comprensió i l’agraïment que tot ho podem gaudir i valorar, per a un dia deixar-ho anar . Ni tan sols la persona que més volem en aquest món com pot ser un fill /a

42

“Si no ho faig jo, llavors, qui?. Si no és ara, llavors, quan?”

o parella no és “nostre”. El / ella també evolucionarà i seguirà el seu cicle vital, com tots nosaltres. Tots podem dir: sí, ho he comprès i començaré a canviar alguna cosa en un mateix en aquest mateix moment. Pensem: si no ho faig jo, llavors, qui?. Si no és ara, llavors, quan? Us desitjo que decidiu viure conscientment, simples i feliços. Una abraçada de cor .... Raimon


t Mo or

Bulli Volkswagen Retorn d’un estil de vida automobilístic Wolfsburg, Ginebra, març de 2011. El primer VW Bus fabricat per Volkswagen debuta al 1950 amb un atractiu i senzill disseny convertint-se en un veritable sinònim de “llibertat sobre rodes” que perdura al llarg del temps. El codi intern de Volkswagen per denominar aquest vehicle és: T1 - Transporter 1. Els alemanys ho van cridar “Bulli”, els americans “Microbús”, però el cridessin com el cridéssin, és cert que aquest monovolum va recórrer de manera imparable els cinc continents creant una gran comunitat de fans a tot el món que s’estén fins als nostres dies. Actualment, Volkswagen reinterpreta la forma original compacta d’aquesta llegenda automobilística i la llança al futur dissenyant el prototip d’una nova generació del Bulli Volkswagen, tan àmplia com la de 1950, tan formidable com sempre i més neta que mai.

per Volkswagen.com 45


Motor Bulli Volkswagen

A

mb aquest nou prototip, Volkswagen duu a terme el projecte iniciat el 2001: el “Microbús” - visió d’un nou Bulli que es va convertir en un inoblidable estudi fa una dècada. Després d’haver madurat algunes idees noves a través del temps, ha arribat el moment de dur-les a la pràctica: la concreció del concepte i l’accessibilitat de les tecnologies sostenibles contribueixen al fet que, finalment, aquesta visió es faci realitat. El nou Bulli, equipat amb un motor elèctric, sis places i un sistema de infoentreteniment controlat per IPADE, es presenta a Ginebra molt més compacte i econòmic que l’estudi anterior. Igual que el Caddy, el Touran, l’Sharan i el seu homòleg, el gran Multivan, aquest prototip disposa també d’un enorme potencial per consolidar una cinquena gamma de monovolums completament nova. Però això no és tot. El Bulli Volkswagen podria arribar fins i tot a convertir-se en una icona automobilística a l’estil del cobejat T1 Samba Bus - un dels pocs automòbils que, òbviament, no perd valor amb el pas del temps. Zero emissions - fins a 300 quilòmetres amb només un càrrega. Gràcies a l’aplicació de les més modernes tecnologies de propulsió, el prototip presentat a Ginebra, equipat amb motor elèctric, rep el qualificatiu de: “automòbil de zero emissions”.

46

“Equipat amb motor elèctric, rep el qualificatiu de: “automòbil de zero emissions” .


Motor Bulli Volkswagen

El motor elèctric del monovolum de zero emissions lliura una potència de 85 kW i un excel·lent parell màxim de 270 newtonmetros, que posa a disposició des del ralentí, com és comú per a aquest tipus de vehicles. El silenciós motor s’alimenta a través d’una gran bateria de liti amb una capacitat màxima de 40 kWh. L’electritzant combinació ofereix una autonomia de fins a 300 quilòmetres, valor que representa un excel·lent resultat tractant-se d’un automòbil elèctric. El Bulli accelera de 0 a 100 km / h en només 11,5 segons aconseguint una velocitat màxima de 140 km / h (control electrònic). La bateria del nou model es recarrega en “sortidors d’electricitat” especials per a vehicles elèctrics en menys d’una hora.

per recórrer trajectes curts, sinó també en el company de zero emissions ideal per als desplaçaments a la feina i la majoria de les activitats de temps lliure. Naturalment, Volkswagen no limita la gamma de motors d’aquest Bulli als motors elèctrics, sinó que com a alternativa ofereix també potents, estalviadors i eficients motors de benzina i gasoil d’injecció directa amb cilindrades de 1,0 i 1,4 litres. Aquests motors són un exemple del pur concepte de “Downsizing”: mínim consum màxima autonomia.

La gran autonomia i les excel·lents prestacions que ofereix aquest compacte monovolum no només el converteixen en un vehicle molt recomanable

“Aquests motors són un exemple del pur concepte de “Downsizing”: mínim consum - màxima autonomia”. 47


Motor Bulli Volkswagen

Disseny. Món visual d’una obra mestra Les mesures del nou Bulli són: 3,99 metres de longitud, 1,75 metres d’ample i 1,70 metres d’alçada. L’antic model T1 era una mica més llarg i més alt, però al mateix temps més estret. El nou model de Volkswagen aprofita la longitud total d’una manera òptima oferint un pas de roda de 2,62 metres. Un dels detalls que crida especialment l’atenció és la distància entre eixos de 1,50 metres davant i darrera, que, en comparació amb l’ample total del vehicle és especialment generosa.

“El nou model de Volkswagen aprofita la longitud total d’una manera òptima”.

48


r po Es

ts

La noia del Nord Aquesta és una història sobre una noia del nord, Enni Rukajärvi. És d’un poble anomenat Rukajärvi que es troba a Ruka, Lapland. El millor paissatge d’aquesta regió del Cercle Polar és durant el nadal. A Finlandia, l’hivern és l’estació més llarga i fosca. La temperatura pot anar dels 5 graus positius als 30 negatius. En condicions ambientals extremes com aquesta la natura es mostra increible i la llum és impressionant. No hi ha grans muntanyes a Finlandia, però els turons són grans i creen paissatges preciosos. Aquest és un dels motius pels que no hi ha esquiadors alpins, però ho compensen amb boníssims freestyle snowboarders.

per RedBull 51


Esports La noia del Nord

E

l millor moment per fer snow és d’hora al matí. El parc està bastant buit des que comença a clarejar fins que es fa fosc de nou. Pots fer moltes baixades al dia, ja que una només et porta 5 minuts fer-ne una. A mitjans d’hivern la llum del dia aguanta poques hores. La millor manera d’aprofitar-la el màxim possible és pujant als turons amb moto de neu. A fora estan a 25 graus sota zero i la Enni està desitjant fer uns quants bons salts.

52


Esports La noia del Nord

L

’Enni és una vertadera noia del nord. Ara per ara està encantada visquent aquí i no té ganes de marxar a viure a una ciutat gran. A Ruka hi ha molts llocs per descansar, relaxar-se i agafar energies abans de fer unes quantes baixades en un dia fred d’hivern. Va nèixer i crèixer a Kuusamo, un poble de Rukajärvi que està a només 20 minuts de l’Ski Resort de Ruka. Els seus pares són pagesos i quan era més petita mai s’avorria a la granja.

53


Esports La noia del Nord

V

a anar a primària al seu poble. Aprop de l’escola hi havia una cafereria on paraven a descansar els esquiadors de fons. Tots els estudiants treballaven allà per estalviar diners i d’aquesta manera poder pagar el passi de temporada d’esquí i fer sortides amb la classe. En un entorn privilegiat, els estudiants tenien el millor espai possible per jugar. Estaven orgullosos de la petita cabanya amb llar de foc que tenien al pati.

54


Esports La noia del Nord

“Tots els estudiants treballaven allà per estalviar diners i d’aquesta manera poder pagar el passi de temporada d’esquí i fer sortides amb la classe”.


Mo

da

Edició de Cibeles Madrid Fashion Week

Reuneix en passarel·les propostes de 45 creadors espanyols A més dels dissenyadors amb desfilada, aquesta convocatòria presenta les col·leccions de 40 talents emergents en el showroom de EL EGO, amb venda directa al públic en el CIBELESPACIO durant els sis dies de celebració. Com a novetat, EL EGO passa a celebrar-se en l’última jornada, on 10 joves presentaran les seves propostes en 5 desfilades dobles. En aquesta edició, CMFW intensifica la seva aposta per les xarxes socials i les noves tecnologies. Com a novetat en aquest àmbit, retransmetrà les desfilades en streaming en directe des del web de CIBELES i inaugura blog propi. El programa d’aquesta edició el tanca Coolpeople a Cibeles, una desfilada nova, diferent i desenfadada, on recorreran la passarel·la joves amants de la moda, finalistes d’un concurs convocat a través de les xarxes socials en els dies previs a CMFW, entre els que es triarà el millor look, del noi i la noia cibelina.

Organitzada per IFEMA, se celebra del 18 al 23 de febrer a la Fira de Madrid / per image.net 57


Moda 53 edició de Cibeles Madrid Fashion Week

Del 18 al 23 de febrer, el pavelló 14.1 de Fira de Madrid es converteix en el millor i més representatiu aparador de l’actual panorama de la moda espanyola, durant la celebració de la 53 edició de CIBELES MADRID FASHION WEEK (CMFW), organitzada per IFEMA . En un espai de creació i noves tendències, on conviuen diversitat d’estils i propostes, un total de 45 dissenyadors presentaran en passarel·les seves col.leccions per a la nova temporada tardor hivern 2011/12.

A ells se sumen altres 40 talents emergents del disseny, que ho faran en el showroom de EL EGO, amb venda directa al públic durant els dies de celebració d’aquest certamen.

Adolfo Dominguez

Carlos Diez

Roberta Torreta

Ana Locking

Alianto

58

Amaya Arzuaga


Moda 53 edició de Cibeles Madrid Fashion Week

Agatha Ruiz de la Prada

Devota & Lomba

Duyos

Francis Montesinos

Ion Fiz

Jesus del Pozo

Amb tot això, CIBELES MADRID FASHION WEEK porta, una vegada més, a l’actualitat el binomi moda / creació i proposa novament un complet recorregut durant sis dies per la moda espanyola i el seu univers creatiu. Entre les novetats d’aquesta convocatòria, hi ha l’obertura del programa de desfilades amb les propostes dels dissenyadors consagrats i el canvi de la passarel·la EL EGO a l’última jornada. En aquest sentit el reconegut creador Jesús del Pozo serà l’encarregat d’obrir el calendari d’aquesta 53 edició. També són novetat el pas a desfilada individual de les dissenyadores Elisa Palomino i Juana Martín i la incorporació al programa general de CMFW de la jove Sara Coleman, procedent d’EL EGO. 59


Així mateix, per primera vegada, les desfilades d’aquesta convocatòria es retransmetran en streaming en directe, a través de la pàgina web de CIBELES. A més, el certamen estrena bloc propi per donar a conèixer de primera mà tot el relacionat amb CIBELES i l’univers de la moda. Ambdues són dues accions que s’emmarquen en renovada aposta d’aquest certamen per les noves tecnologies.

Sita Murt

Roberto Verino

Jes

us

del

Poz

o

Lemoniez

Kina Fernández

Moda Roberto Verino

Alma Aguilar 60

Juanjo Oliva

Miguel Palacio


l Sa

ut

Alguns mites alimentaris En l’alimentació hi ha molts mites que poden confondre i, fins i tot, poden desequilibrar la nostra alimentació. Tot seguit us presento alguns d’aquests mites:

El pa engreixa El pa i la resta de farinacis proporcionen hidrats de carboni, els nutrients que l’organisme requereix en més quantitat. El pa és un aliment pobre en greixos, i a més d’hidrats de carboni, aporta proteïnes, vitamines, minerals i fibra (sobretot si és integral) En molts casos el que augmenta les calories del pa és l’acompanyament (oli, embotits, etc.), la majoria, aliments rics en greixos. Per tant, els hidrats de carboni, entre ells el pa, han de ser la base de la nostra alimentació (4-6 racions diàries).

per Sílvia Vilà Diez Diplomada en Dietètica i Nutrició Llicenciada en Farmàcia vila.diez@cofb.net 63


Salut Alguns mites alimentaris

Els aliments light ajuden a aprimar Els aliments light aporten menys quantitat de calories que el seu equivalent normal si se’n pren la mateixa quantitat (han reduït les calories respecte a la seva versió original com a mínim un 30%), però això no significa que serveixin per a aprimar. Poden ajudar a portar una dieta d’aprimament, però no hem d’oblidar que aquests aliments tenen calories, per tant, un abús d’ells, també pot produir un augment de pes. L’aigua engreixa segons quan es prengui L’aigua al tenir zero quilocalories, no engreixa encara que es prengui abans, durant o després dels àpats. L’aigua és imprescindible pel manteniment de la vida. El consum recomanat és de 1,5 a 2 litres/dia.

es menja a més si ix e r g n e La fruita de l’àpat presa després el mateix at. Si a t r o p a a s de l’àp La fruit o despré t n aporta a r u d , njar, com abans e m e d s saciant. aban n efecte es pren u ir u d o r es peces t p mínim, tr fibra, po a m o c , ana Es recom al dia. a it u de fr 64

Les d ietes d’un Menj únic ar u alime n voca nt ap ú nic a r un rimen limen a pè la ba t po rdua ixa a t po de p tract es d proa de rtació c e gu a amb l diete u s de òrica, per t a sequ un e na gran ò es fect e reb predispo ilibrades sició ot. i a fe r


esdeveniments

The Grey Goose® BAFTA Cocktail Collection Londres, 11 de febrer de 2011

Grey Goose, el vodka de luxe favorit arreu del món, aquest any es va associar amb els premis BAFTA i el club privat del Soho House, per celebrar les nominacions i l’entrega de premis de l’Orange British Academy Film. En honor a l’ocasió, el mestre cocteler, Dimissió Lezinska, va rendir homenatge als millors films del 2010 amb una nova col·lecció de còctels. Aquesta col·lecció va poder ser gaudida per tots els nominats i guanyadors en la festa de clausura oficial de BAFTA.

66


esdeveniments

Carnestoltes de Sao Paulo El Carnaval de São Paulo és un dels més grans del Brasil. La ciutat més gran d’Amèrica Llatina organitza la més important manifestació cultural brasilera plena de creativitat i bellesa. Cinc nits de desfilades de gairebé 120.000 persones cantant juntes, mostrant la seva alegria i la seva forma de vida. A causa del Carnestoltes, la ciutat de São Paulo reuneix 30.000 turistes, generant ingressos de 51.000.000 $. S’espera que el 20% dels visitants vinguin de l’estranger. L’ajuntament és el patrocinador principal del Carnaval 2010. Aquest espectacle suporta gairebé 100 escoles de samba, i tota la infraestructura que sigui necessària. Genera gairebé 25.000 llocs de treball directes i indirectes en 52 sectors econòmics. Un estudi dut a terme per l’Ajuntament de São Paulo mostra que les escoles de samba empren de 120 a 200 persones en la producció de Carnaval. Gairebé 5.000 professionals treballen en àrees diferents al Sambòdrom, com ara: Seguretat, neteja, aliments i begudes, aparcament, la producció i així successivament.

67


lectura Primavera, estiu, etcètera...Marta Rojals Publicada per La Magrana

Estic en estat d’eufòria i sé que no sóc l’única. Fins fa 4 dies no sabia qui era Marta Rojals ni que escrivia, però a fe de déu que en sentirem a parlar. Feia molt de temps que no tenia la sensació de ser engolida per un llibre, de comptar les hores que em faltaven per tornar a casa i recuperar la lectura i la història de l’Èlia. L’Èlia, 34 anys, arquitecta. En Blai l’acaba de deixar, el despatx d’arquitectura on treballa va a la deriva per l’esfondrament de la bombolla immobiliària. Pel pont de tots sants torna al poble, a les Terres de l’Ebre, per oxigenar-se i retrobar-se amb els seus, però sobretot amb si mateixa. Fins aquí podria semblar un argument ja vist i llegit, però Rojals fa LITERATURA del que ens explica i és que la novel·la batega amb força. Alguns la titllaran de novel·la generacional i fins a cert punt ho és, jo diria que pels nascuts a la dècada dels 70 és un llibre imprescindible, que no vol dir que no sigui extraordinari a totes les generacions. Jo, nascuda al 75 com l’autora, podria subscriure molts dels passatges, m’ha remogut detalls i situacions pràcticament oblidades però que eren allà, esperant que l’Èlia les digués en veu alta. I és que una de les virtuts del llibre són els diàlegs aguts i punyents. He xalat molt llegint el llibre en el reflex dialectal ebrenc, sembla que la literatura només es pugui escriure d’una manera estandarditzada, i per sort el català és molt ric en matisos i formes. Des de les comarques centrals tendim a que ens faci gràcia com parla la gent d’arreu del territori i això sovint els porta a adoptar el català de TV3, fent-nos una mica més pobres... L’Èlia de Cal Pedró ho sap molt bé:

68

“-Ui, doncs jo, ara que m’hi fixo, ja no sé qué dic ni com ho dic. Quan arribo al poble sí que torno a enganxar l’accent, pero necessito uns dies d’immersió completa, i quan estic a punt de recuperar-me del tot ja hai de tornar. A Barcelona hai perdut molt... Quan vai arribar, la meitat de les coses les havia de traduir, que si panís, que si moixó, i ara ja no em surten per falta de pràctica. I el “lo”... (i em sap molt greu, eh?), pero per avorriment que se me’n fotin, a Barcelona ja el tinc desterrat. El Bernat esbatana els ulls a un espant fictici: És que Barcelona és un monstre, Pedrona: un monstre devorador de patrimonis lingüístics.” Una altra virtut del llibre és el final i com es resol, cosa que no diré, no patiu. De fet, el millor que podeu fer és anar a buscar el llibre i no tancar-lo fins al final, no podreu parar.

Fe Fernández Villaret per l’Espolsada Llibres www.lespolsada.cat


cine HOP

Tim Hill. Universal Barreja d’animació digital d’última generació amb acció real. HOP explica la còmica història de Fred (James Marsden), un vague en atur que fereix accidentalment al Conillet de Pasqua (al qual presta la seva veu Russell Brand). No li queda més remei que albergar-lo mentre es recupera. Fred ha d’enfrontar al pitjor convidat que mai hagi existit, i els dos acabaran descobrint què és el que es necessita per madurar.

Kung Fu Panda 2

Jennifer Yuh Nelson. DreamWorks Po està vivint el seu somni com a Guerrer del Drac, protegint la Vall de la Pau al costat dels seus amics i els seus companys mestres del kung fu. Els Cinc Furiosos. Però la seva nova i impressionant vida es troba amenaçada per l’aparició d’un malvat formidable, que planeja fer servir una arma secreta imparable per conquerir la Xina i destruir el kung fu. Po ha de tornar la vista al seu passat per descobrir els secrets del seu misteriós origen; només llavors podrà adquirir la força que necessita per vèncer.

image.net 69


Su

bsc

rip

ció

Th

eL

oo

k

Aquest mes teniu l’oportunitat d’entrar en el sorteig d’una pulsera de la col·lecció SORIGUE 925 Només heu d’envieu les vostres dades a info@revistathelook.com o al carrer Torras i Bages 18-20, Granollers 08401.

en col·laboració amb

Polseres en plata 925 i pell natural amb pedres de color, 295 €.

Pots rebre The Look a casa teva per 19€* l’any enviant les teves dades. Nom

Població

Cognom

C.P

Adreça

E-mail

Troba’ns al faceebok i a www.revistathelook.com

*despeses d’enviament per correu. 10 números l’any.


Tenim la teva cuina Després de dues dècades emplaçats a la ciutat de Barcelona, la família d’Argila, decideix retornar als seus orígens i obrir un estudi a la ciutat de Granollers. La que en l’any 1.985 fou COCINA STUDIO fundada per Miquel d’Argila de Quadras, es convertí en un referent en el sector introduïnt una marca alemanya en mobiliari de cuina de renom internacional com és SieMatic. La segona generació dels d’Argila, inicià el relleu generacional vers l’any 2.000, aportant novedoses idees per l’empresa i introduint l’interiorisme i el bany en el portafoli professional de la companyia. Aquests canvis, convidaren a fer evolucionar el nom que els caracteritzava, convertint-se llavors en IN STUDIO, nom que abandera actualment aquesta empresa de sòlida experiència i de consolidat recorregut. Us convidem a gaudir amb nosaltres d’aquest màgic any de cel·lebració!!

In Studio Granollers. Dionís Puig. 13 C.C. Ramassar Nord · Tel. 93 861 67 60 · instudio@cocinastudio.com In Studio Barcelona. Av. Diagonal, 624 Barcelona · Tel. 93 205 20 60 www.instudio.com


the look abirl n07